La Diputació de València, a través de l'àrea de Projectes Europeus, ha rubricat la incorporació de Heineken a la Xarxa Valenciana per la Retenció del Talent Jove, la primera adhesió d'una empresa privada a una xarxa de la qual ja són membres altres organismes com la Unió de Llauradors i Ramaders, la Fundació València Activa i Fedecta, entre altres.

El diputat de l'àrea, Bartolomé Nofuentes, ha destacat en un acte en què també ha participat el responsable regional de la companyia, Pablo Mazo, la importància de la “governança multinivell en la qual els esforços no es queden només en la inversió pública, sinó que implique la societat civil i a les empreses”. Per la seua part, Mazo ha agraït el paper “catalitzador de la Diputació entre les polítiques públiques de retenció del talent i les empreses amb aquest tipus de compromís social com Heineken”.

La Xarxa Valenciana per la Retenció del Talent Jove va ser presentada el mes de novembre passat, fruit de la col·laboració entre la Diputació de València, l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) i el Servei Valencià d’Ocupació i Formació del Consell (Labora). El projecte té com a objectiu millorar la qualitat, visibilitat i abast de les actuacions realitzades per a la gestió, retenció i impuls de les potencialitats dels joves valencians. Una iniciativa que reforça la comunicació, col·laboració i cooperació entre entitats i organitzacions públiques i privades. 

Més de 25 ajuntaments de la província es van sumar d'inici a la Xarxa, que compta també amb més de 15 entitats i organitzacions públiques i privades i que ha despertat l'interés de companyies de la talla d'Iberdrola o Airnostrum, que podrien sumar-se a la recent incorporació de Heineken.

Els interessats a beneficiar-se de la Xarxa, siguen joves o entitats públiques o privades que desitgen sumar-se al projecte, poden inscriure's a través de la web redtalentojoven.es.

El món de les falles ha iniciat el seu camí cap a la sostenibilitat de la festa a través de l’adhesió de les primeres comissions falleres al Pacte per la sostenibilitat de les Falles que impulsen la Diputació de València, la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural i l’Ajuntament de València. Aquest primer pas s’ha fet a l’acte celebrat al MuVIM i al que han assistit el diputat de Medi Ambient, Josep Bort; la directora general de Prevenció d'Incendis Forestals, Delia Álvarez; el regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València i president de la Junta Central Fallera, Pere Fuset; i la fallera major de València, Marina Civera amb la seua Cort d’Honor.

En l’acte, que ha estat conduït pel presentador i humorista Eugeni Alemany, s’han lliurat les primeres cartes d’adhesió a aquelles comissions que ja han subscrit els objectius del Pacte. A més, s’ha estrenat un curtmetratge amb l’objectiu de fomentar al sí de les comissions i dels casals fallers la consciència i sensibilitat sobre la sostenibilitat ambiental, social i econòmica de la festa fallera.

El diputat Josep Bort ha subratllat que “este curtmetratge és una crida a les comissions falleres per a que es sumen i facen seus els objectius del projecte ‘Per unes Falles Sostenibles’. A més és tot un exemple de com amb xicotets gestos es poden assolir grans fites”. El diputat ha assenyalat que “els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides han d’estar sempre presents a l’agenda de desenvolupament de tots els territoris i formar part dels horitzons per a conquerir com a societat”. “És molt important que les comissions falleres subscriguen este pacte per la sostenibilitat de la festa, perquè ells són la festa i ells són qui han fet possible que hui siga Patrimoni Immaterial de la Humanitat i per seguir sent-ho l’únic camí és el desenvolupament cap  la seua sostenibilitat”, ha afirmat Bort.

El regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València i president de la Junta Central Fallera, Pere Fuset, ha destacat per la seua banda que “els casals són un espai inter-generacional, en els quals podem aconseguir que aquests bons hàbits arriben a moltíssima gent”. Fuset ha reiterat que “es tracta d'una campanya que vol crear consciència no solament durant els dies de les festa, i les Falles constitueixen una gran eina cívica per a impulsar aquests valors de sostenibilitat”.

Per la seua banda, des de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, la directora general de Prevenció d'Incendis Forestals, Delia Álvarez, ha assenyalat que "aquest acord entre institucions trenca la tendència passada de caminar cada administració pel seu camí, i permetrà aportar a la societat eines per a millorar la relació de la festa amb l'entorn. Així, partint de l'anàlisi dels diferents aspectes ambientals derivats de cadascuna de les activitats, s'estan generant una sèrie de resultats que es materialitzaran en una guia de bones pràctiques falleres”. Segons ha incidit Álvarez, “es tracta d'impulsar tant entre la ciutadania valenciana com entre els turistes hàbits sostenibles i respectuosos amb el medi ambient mentre gaudim de la festa".

Les cartes d’adhesió al Pacte

L’àrea de Medi Ambient de la Diputació ha lliurat les primeres cartes d’adhesió al Pacte per la sostenibilitat de les Falles a les comissions falleres que ja s’han compromés amb els objectius d’aquesta campanya. Aquests estan vinculats als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i als reconeixements i implicacions de la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Els compromisos que apareixen a la carta són: implicar-se activament en la millora de la gestió medi ambiental de la festa en tots els seus entorns (carrer, casal, etc.); impulsar la sensibilització i la conscienciació de tots els membres de la comissió respecte a la sostenibilitat i al caràcter inclusiu i integrador i conciliador de la festa; impulsar, en les seues activitats, modalitats de consum més sostenible; adoptar, en les seues activitats i en els espais de reunió, mesures per a combatre i compensar el canvi climàtic; i divulgar i fomentar la sostenibilitat de la festa entre visitants i turistes. 

Pacte per la sostenibilitat de les Falles

El Pacte per la sostenibilitat de les Falles que desenvolupa la Diputació amb la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural i l’Ajuntament de València té l’objectiu d’estudiar l’impacte real de la festa en els àmbits econòmic, social, turístic i mediambiental a la ciutat de València i als municipis de les comarques valencianes que també celebren falles.

Aquesta informació servirà per disposar d’una diagnosi global de la festa a partir de la qual determinar mesures, actuacions i processos de millora que beneficien la festa en el seu conjunt, elaborant un Pla d’Acció o Pla Estratègic de les Falles que tinga en consideració a tots els col·lectius que hi participen.

Curtmetratge del projecte 'Per unes Falles Sostenibles': 

Vídeo de l'acte celebrat al MuVIM:

L'exposició ‘Memòria de la Modernitat’, que actualment exposa prop d'un centenar de tresors artístics de la Diputació de València a Ontinyent, oferirà aquest dissabte, 19 de gener, un diàleg amb l'obra ‘Bust de Vicente Blasco Ibáñez’ (1909), de Mariano Benlliure Gil. Es tracta de l'última “conversa” amb una obra programada en la capital de la Vall d'Albaida, en què l'historiador de l'art Javier Martínez abordarà les peculiaritats de la peça del reconegut artista, que va retratar a les figures més significatives de la societat espanyola des del final del segle XIX fins al començament del XX.

Aquesta activitat paral·lela a la mostra tindrà lloc a les 18.30 hores a la Casa de Cultura d'Ontinyent i servirà com a avantsala de la posterior visita guiada a l'exposició. La mostra és una selecció de peces procedents del patrimoni artístic de la Diputació, que compta amb més de 4.500 creacions artístiques entre pintures, dibuixos, escultures i gravats. Totes aquestes activitats són gratuïtes i es convida a participar en elles a centres escolars, associacions i col·lectius de tota mena tant de la ciutat com de la comarca.

‘Memòria de la Modernitat’ fa un recorregut per la història de l'art valencià des del gòtic fins a l'actualitat, amb especial atenció als segles XIX i XX. Així mateix, dedica un espai per a donar visibilitat a les dones artistes, moltes d'elles becades per la Diputació, i també inclou obres que aborden temàtiques amb un elevat compromís social i polític, així com un constant diàleg entre el passat i el progrés.

Prop de 5.000 visites

Prop de 5.000 persones han visitat ja a Ontinyent aquesta exposició des del passat 29 d'octubre. La mostra acumula al voltant de 45.000 visites des que va obrir les seues portes a Requena, després del seu pas per Alzira i Gandia. Els qui decidisquen visitar-la podran gaudir amb fins a sis Sorollas, entre ells ‘Pescadores valencianes’; ‘El guardavia’ d'Ignasi Pinazo Camarlench; ‘Escola de París’ d'Equip Crònica; ‘La matança del porc’ de Rafael Armengol o ‘Jove’ d'Aurora Valero, entre altres joies del patrimoni provincial.

Les persones interessades a participar en les activitats emmarcades dins de ‘Memòria de la Modernitat’ a Ontinyent fins a finals de febrer poden inscriure's a través del telèfon 962918230 o el següent correu electrònic: ontinyent.cultura@cv.gva.es. De manera paral·lela a aquesta mostra, també pot visitar-se en el Centre Cultural de l'Obra Social de Caixa Ontinyent una segona exposició, ‘Coneix la Diputació’, en la qual es dóna a conéixer la institució provincial de forma didàctica a través de panells fotogràfics i textos.

Currículum de l’expert

Javier Martínez és investigador predoctoral del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València, on també va realitzar els seus estudis de grau i màster. La seua tesi aborda l'estudi de les relacions de gènere i sexualitat en el segle XIX espanyol. Actualment participa en diferents projectes museístics i expositius, i és president de l'associació de joves investigadors de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València.

L'exposició ‘Memòria de la Modernitat’, que actualment exposa prop d'un centenar de tresors artístics de la Diputació de València a Ontinyent, oferirà aquest dissabte, 19 de gener, un diàleg amb l'obra ‘Bust de Vicente Blasco Ibáñez’ (1909), de Mariano Benlliure Gil. Es tracta de l'última “conversa” amb una obra programada en la capital de la Vall d'Albaida, en què l'historiador de l'art Javier Martínez abordarà les peculiaritats de la peça del reconegut artista, que va retratar a les figures més significatives de la societat espanyola des del final del segle XIX fins al començament del XX.

Aquesta activitat paral·lela a la mostra tindrà lloc a les 18.30 hores a la Casa de Cultura d'Ontinyent i servirà com a avantsala de la posterior visita guiada a l'exposició. La mostra és una selecció de peces procedents del patrimoni artístic de la Diputació, que compta amb més de 4.500 creacions artístiques entre pintures, dibuixos, escultures i gravats. Totes aquestes activitats són gratuïtes i es convida a participar en elles a centres escolars, associacions i col·lectius de tota mena tant de la ciutat com de la comarca.

‘Memòria de la Modernitat’ fa un recorregut per la història de l'art valencià des del gòtic fins a l'actualitat, amb especial atenció als segles XIX i XX. Així mateix, dedica un espai per a donar visibilitat a les dones artistes, moltes d'elles becades per la Diputació, i també inclou obres que aborden temàtiques amb un elevat compromís social i polític, així com un constant diàleg entre el passat i el progrés.

Prop de 5.000 visites

Prop de 5.000 persones han visitat ja a Ontinyent aquesta exposició des del passat 29 d'octubre. La mostra acumula al voltant de 45.000 visites des que va obrir les seues portes a Requena, després del seu pas per Alzira i Gandia. Els qui decidisquen visitar-la podran gaudir amb fins a sis Sorollas, entre ells ‘Pescadores valencianes’; ‘El guardavia’ d'Ignasi Pinazo Camarlench; ‘Escola de París’ d'Equip Crònica; ‘La matança del porc’ de Rafael Armengol o ‘Jove’ d'Aurora Valero, entre altres joies del patrimoni provincial.

Les persones interessades a participar en les activitats emmarcades dins de ‘Memòria de la Modernitat’ a Ontinyent fins a finals de febrer poden inscriure's a través del telèfon 962918230 o el següent correu electrònic: ontinyent.cultura@cv.gva.es. De manera paral·lela a aquesta mostra, també pot visitar-se en el Centre Cultural de l'Obra Social de Caixa Ontinyent una segona exposició, ‘Coneix la Diputació’, en la qual es dóna a conéixer la institució provincial de forma didàctica a través de panells fotogràfics i textos.

Currículum de l’expert

Javier Martínez és investigador predoctoral del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València, on també va realitzar els seus estudis de grau i màster. La seua tesi aborda l'estudi de les relacions de gènere i sexualitat en el segle XIX espanyol. Actualment participa en diferents projectes museístics i expositius, i és president de l'associació de joves investigadors de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València.

La diputada provincial i presidenta del Consell d'Administració de Divalterra, Mercedes Berenguer, ha presidit aquest matí l'acte de presentació d'un estudi per a la millora dels parcs empresarials de Cheste, Loriguilla i Riba-roja de Túria.

Es tracta d'un document elaborat en el marc de la Càtedra Divalterra, en el qual s'analitzen les característiques de la zona industrial coneguda com a “àrea empresarial A3” i proposa accions que revertisquen en una millora de la seua competitivitat.

Segons Mercedes Berenguer, “aquest estudi facilita, tant als ajuntaments implicats com a les pròpies àrees industrials, la petició i la possibilitat d'accedir a ajudes externes”.

La presidenta de Divalterra ha incidit en “l'impacte econòmic que té aquesta zona, que agrupa a prop d'un miler d'empreses entre els tres polígons, amb 8 milions de metres quadrats urbanitzats i que dóna ocupació a 12.000 persones”.

Durant la presentació, el director de la Càtedra Divalterra-UPV, Juan Jaime Cano, ha explicat les conclusions més importants de l'estudi, que afecten aspectes com la mobilitat, la regeneració urbana, el medi ambient i paisatge, les infraestructures, sanejament, proveïment d'aigües o enllumenat, entre altres.

Tres municipis implicats

En l'acte de presentació, que ha tingut lloc a la Masía San Antonio de Poyo de Riba-Roja, han estat presents els alcaldes dels tres municipis que conformen aquesta zona industrial: Cheste, Loriguilla i Riba-roja de Túria.

José Morell, alcalde de Cheste, ha apuntat que amb aquesta estratègia comú es pretén “poder demandar les infraestructures d’acord amb la realitat, no sobre la base de desitjos genèrics”. En aquest sentit, ha destacat “la millora de les infraestructures de telecomunicacions i el manteniment dels polígons, el transport, la coordinació de la formació interna de les empreses amb els centres que ofereixen formació professional, així com uns altres múltiples aspectes que faciliten la instal·lació d'empreses, i com a conseqüència d'això, la contractació de persones”.

D’altra banda, Sergio Alfaro, alcalde de Loriguilla, ha manifestat que l'àrea empresarial A3 és un projecte “ambiciós i real”, a més de “una aposta clara i ferma pel progrés i la dinamització econòmica”. En aquest sentit, ha posat l'accent en la necessitat de “unir sinergies per a reforçar les nostres fortaleses econòmiques a fi d'atraure noves empreses que generen més recursos per als nostres municipis i més ocupació”.

En la mateixa línia, l'alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, creu que "era necessari, des d'un punt de vista científic i tècnic, que s'analitzaren totes les necessitats en infraestructures i tecnologia per a situar els polígons de l'Eix A3 en l'avantguarda de les àrees industrials logístiques espanyoles i especialment de l'Arc Mediterrani".

Càtedra Divalterra-UPV

La Càtedra Divalterra-UPV ha desenvolupat una metodologia d'estudi de les àrees d'activitat empresarial consistent en la realització d'un diagnòstic inicial, la fixació d'objectius i la formulació de línies estratègiques d'actuació per a la renovació urbana d'aquests espais d'activitat econòmica de la província.

La metodologia definida s'ha testat en diversos projectes pilot, tant en àrees empresarials individuals dels municipis de Manises, Ontinyent i Rafelbunyol com en espais supramunicipals lligats a una gran infraestructura de comunicació, com és el cas de l'autovia A3 en l'àrea de Cheste, Loriguilla i Riba-roja presentada hui, o el de l'autovia V31 en l'àrea d'Alcàsser, Silla i Beniparrell.

D'aquesta manera s'ha aconseguit sistematitzar la confecció de documents d'anàlisi i proposta de millora per a àrees d'activitat empresarial, permetent la seua “replicabilitat” en altres àmbits geogràfics, aspecte d'especial interés tenint en compte la recent aprovació de la llei valenciana de gestió, modernització i promoció de les àrees industrials, que recull diverses classificacions d'aquests espais d'activitat econòmica presents en bona part dels municipis de la província.

Accés al PDF

Assemblea d’afiliades i afiliats

APROVAT PER UNANIMITAT

L’Assemblea General d’afiliades i afiliat d’UGT en la Diputació de València va aprovar, el passat divendres dia 11, per unanimitat els textos de l’Acord de Condicions de treball, del Conveni Col·lectiu i de l’Acta Final del Conveni, on s’arrepleguen, a més a més de l’aprovació dels mateixos textos, una sèrie de compromisos per ambdues parts a realitzar a futur.

Els textos definitius els posarem en breu a la nostra pàgina web per que tot el personal puga disposar d’ells quan els necessite.

Mesa General de Negociació

ACORD UNÀNIME DELS TEXTOS

Per altra banda, en la Mesa General de Negociació del dimarts 15 de gener es van firmar els textos de l’XI Acord Col·lectiu del personal funcionari i de l’XI Conveni Col·lectiu del personal laboral, junt amb les taules retributives per a l’any 2019.

En un ambient de cordialitat per la intensa labor realitzada en la Negociació, els sindicats presents en la Mesa General de Negociació (que representen més del 90% del personal de la Diputació) signàrem juntament amb el diputat de personal, Pepe Ruiz, un nou Conveni i Acord amb vigència fins al 31 de desembre de 2022.

Valoració dels acords

La valoració que UGT fa respecte al resultat final del Conveni és positiva, tenint en compte el conjunt de qüestions que hem hagut de negociar.

Com que estava més que clar, la negociació d’aquest conveni hauria de quedar marcada des de l’inici per dos qüestions fonamentals: la consolidació de la productivitat i l’establiment d’un sistema de carrera professional. A allò que es va sumar la modificació del sistema de dedicacions, que tots els sindicats portaven en les nostres plataformes. I aquestes tres qüestions s’han aconseguit encara que no sempre haja sigut de la manera que a tots ens haguera agradat.

La consolidació de la productivitat en el complement específic ja de “per se” és un gran èxit. Amb la qual cosa ens oblidem d’una vegada per totes d’estar mirant de reüll per si algú decidís no signar-la o informar desfavorablement, o veure com se’ns restava per qualsevol mena de baixa.

Com ja diguérem, una qüestió de la carrera professional que no ens ha agradat és iniciar-la sense dotació econòmica, i per descomptat estem intentant que no siga així. Sense anar més lluny, en l’Ajuntament de València es va començar a cobrar en 2016 una quantitat lineal de 80€ mensuals (960€ a l’any) i fins passats 5 anys (per l’any 2021) no s’aplegaria a unes quantitats màximes (nivell IV) de 7.680€ per al grup A1 i 4.680€ per al grup E. Més demagògia barata. Hi ha qui diu que ja podem tindre eixes quanties, demostrant una altra vegada la seua ignorància, al no tindre en compte ni els pressupostos de la Diputació ni les restriccions que hi ha en el Capítol I per part dels Pressupostos Generals de l’Estat. Hi ha qui hauria de documentar-se abans de parlar.

Per altra banda, la modificació del sistema de dedicacions ha sigut una reivindicació històrica de totes les centrals sindicals (incloses les que no es troben en la Mesa, no perquè nosaltres no volguérem, sinó perquè no van aconseguir suficient representativitat LEGAL). Del nou sistema hem informat àmpliament a tot el personal, en correus electrònics i fulls informatius, perquè per descomptat el nostre propòsit és que tot el món s’adone d’allò que es pacta, malgrat que li pese a algú i ens injurien dient el contrari. I per major claredat estan les actes de les meses, que lluny de ser un brindis, són els documents que relaten la marxa de les negociacions, i que òbviament fem públiques. L’acta final del conveni lluny de ser una mera declaració d’intencions recull COMPROMISOS a negociar en pròximes dates.

"Després d’un any" hem negociat molt, molt més. Hem millorat prou aspectes del Conveni: actualització de totes les quanties que apareixen en el mateix text del conveni (ajuda per guarderia, plusos de distància...) millora dels imports dels reglaments d’ajudes socials, acord d’inclusió d’un catàleg de permisos i llicencies (amb el fi de donar majors garanties a aquestes qüestions), un reglament de les comissions de valoració, etc.

Però, a més a més, “Després d’un any” hem negociat, i aconseguit, molt més: qüestions tan fonamentals com l’OPO de 2018, amb 73 places (30 per fi, de consolidació) i un compromís d’incloure la resta de places de consolidació per a 2019; hem negociat i estem a punt de tancar un acord de promoció interna (previsiblement més de 40 places); un nou reglament dels òrgans Tècnics de Selecció per a les OPOs i les borses de treball.

És normal que hi haja qui no veja bé que els altres ens arremanguem, ens juguem la cara, negociem en molts fronts i apleguem a acords que sempre seran obscurs per a ells, per la seua mateixa incompetència i supèrbia com que no tenen taules per mantenir el seu estatus de “convidat”. Per ficar el dit a l’ull que veuen obert, el de les persones que anem a treballar, i no només al treball. Normal que a més a més pretenguen que cada tres mesos els diguem per on anem, perquè per ells mateixos no són capaços de veure.

Malgrat que els pese als que viuen en un permanent “brindis al sol”, continuarem esforçant-nos i treballant, segons els nostres ideals sindicals, per a totes les treballadores i treballadors de la Diputació de València.

Des d’UGT, continuarem informant-vos.

El cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, va visitar aquest dijous l'exposició Mare dels Desemparats, una proposta del MuVIM en col·laboració amb la Real Basílica de La nostra Senyora dels Desemparats i l'Arquebisbat que romandrà en el museu de la Diputació fins al pròxim 24 de març. Acompanyat pel president de la corporació, Toni Gaspar, el cardenal arquebisbe va quedar impressionat amb un projecte expositiu que se centra en la dimensió social de la imatge de la valenciania.

Al costat de Cañizares i Gaspar, que va exercir d'amfitrió en la visita, van realitzar el recorregut per la mostra el director del MuVIM, Rafael Company, la subdirectora, Carmen Ninet, la cap de Relacions Externes del museu, Amparo Sampedro, i la historiadora i documentalista Mª Teresa Abad, els qui van explicar al cardenal arquebisbe els detalls del projecte i les anècdotes del procés de muntatge.

Anècdotes com la llegenda que conta que la imatge de la Mare dels Desemparats va ser concebuda pels àngels. La veritat és que aquesta imatge va ser encarregada pels confrares de La nostra Senyora dels Innocents, Màrtirs i Desamparados al Pare Jofré en el segle XV i que es va allotjar, fins al seu trasllat a la Catedral, en l'ermita del Capitulet, sobre els terrenys de l'antic Hospital General, a escassos metres d'on hui trobem el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat.

En el Capitulet va començar la història de la icona de la valenciania, i en el MuVIM pot descobrir-se fins a finals de març la dimensió social de la patrona, visitant una mostra que inclou tres cicles expositius que ajuden a descobrir i conéixer millor la societat valenciana. Una selecció de peces artístiques i documents històrics que reflecteixen els sis segles de devoció a la ‘Mareta’. Les sales Alfons Roig, Parpalló i Alta del museu de la Diputació acullen aquesta mostra temporal que recorre els esdeveniments més significatius en la història de la patrona i que inclou una programació d'activitats didàctiques paral·leles sense precedents.

La Diputació ha ingressat ja a l’ajuntament d’Agullent  540.553’11 euros, el 90% del pressupost total de la subvenció, de 600.615 euros, per tal d’avançar amb el projecte de construcció del centre de dia de proximitat per als veïns i veïnes del municipi i la comarca de la Vall d’Albaida. Es tracta d’un projecte emmarcat dintre dels sis centres socials que la Diputació durà a terme amb una inversió biennal total d’11 milions d’euros. La vicepresidenta, Maria Josep Amigó, ha visitat el municipi d’Agullent acompanyada de l’alcalde, Jesús Pla, amb qui ha pogut comprovar de primera mà les característiques d’aquest i altres projectes duts a terme amb l’ajuda de la Diputació.

Durant la visita, la vicepresidenta ha expressat la satisfacció per “assolir un dels reptes d’aquesta legislatura”, per “fer possible aquesta col·laboració a tres bandes (municipis, Diputació i Generalitat)”, i perquè “quan estiguen tots els centres construïts s’hi comptarà amb 500 places noves”. A més, Amigó ha destacat que “des dels municipis s’ha treballat per fer possibles aquests projectes d’abast comarcal, perquè és necessari que existisquen aquests centres per a mantenir a la gent major prop del seu domicili, del seu entorn habitual”.

Per la seua part, Jesús Pla, ha subratllat que “els recursos públics, com els destinats a aquest projecte, tenen una sola finalitat, augmentar el benestar de les persones”, i ha afirmat que “en un temps en el qual es posa en valor la vida en els pobles, és fonamental, per a lluitar contra la despoblació, que els nostres pobles estiguen dotats d’aquests serveis socials, com és el centre de dia que es construeix a Agullent”.

Més de 500 metres quadrats i 25 noves places públiques

Amb una dotació pressupostària de 600.615 euros al llarg dels exercicis 2018 i 2019, la construcció d’un centre de dia per a persones majors a Agullent farà possible l’oferta de 25 noves places públiques. El projecte es durà a terme sobre els terrenys de l’antic Patronat, al mateix nucli urbà, adquirits pel consistori d’Agullent a la parròquia de Sant Bertomeu.

La parcel·la sobre la qual es construirà va ser adquirida per l’ajuntament amb els Fons del SOM de la Diputació i té una superfície de 523’13 metres quadrats, està situada al Carrer La Torre, al centre del poble i a escassos metres del carrer major i de l’Ajuntament. La idea, tal com ha afirmat l’alcalde, és que “la gent major d’Agullent estiga dins del poble i prop de les seues cases”.

Hi han previstes 25 places i el centre tindrà diferents sales per a l’atenció dels majors segons les seues necessitats (cuina, menjador, sala de tractaments i cures, sala de rehabilitació, vestuaris i dutxes geriàtriques, sala polivalent i pati descobert)  a més de les estances comunes i d’administració.

BOP 30 de maig de 2019 (vore anunci sobre interpretació inicial de la convocatòria)

BOP 21 de gener de 2019 (vore anunci)

El termini de presentació de sol·licituds: fins al 28 de febrer de 2019Publicació de l`extracte de la convocatòria el text complet dels quals pot consultar-se en la Base de Dades Nacionals de Subvencions (http://www.pap.minhap.gov.es/bdnstrans/index):

Les sol·licituds es presentaran exclusivament per mitjans telemàtics en la seu electrònica de la Diputació de València: https://www.sededival.es/carpetaayuntamiento

La localitat de la Ribera Alta, Guadassuar, ja està immersa en les seues festes patronals en honor a Sant Vicent i la Divina Aurora, que arranca amb una cavalcada anomenada ‘la repartició de la carn’ i posteriorment amb la inauguració de la Fira. La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, junt amb la diputada de Turisme, Pilar Moncho; el diputat de Cultura, Xavier Rius i el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, han acompanyat a l’alcalde de la localitat, Voro Montañana, i la resta de la corporació municipal, als primers actes del conegut també, com porrat de Guadassuar.

Maria Josep Amigó ha destacat que “és un honor el poder estar a Guadassuar i poder gaudir d’aquesta festa amb tots els veïns i veïnes del municipi, i també, de les localitats properes a Guadassuar”. I ha continuat: “esperem que aquesta tradició acompanye sempre a la ciutadania de Guadassuar i, des de la Diputació intentarem continuar ajudant perquè així puga ocórrer”.

Per la seua banda, l’alcalde de Guadassuar, Voro Montañana, ha manifestat que “la visita tant per part de la vicepresidenta de la Diputació, com també dels diputats, fa que la nostra fira obtinga major visibilitat en tota la província de València”. “A més, es tracta de la fira més antiga de la Ribera i en un futur esperem que assolisca el nomenament de Bé d’Interès Cultural (BIC)” ha remarcat Montañana.

A les 15:30 hores arranca la cavalcada de ‘La repartició de la carn’ és una processó cívica que recorre els diferents carrers del municipi i, en la qual hi participen gegants i cabuts, la muixeranga (La Carabassota), els diferents grups de danses. Al darrer de la cavalcada, desfilaran les  carrosses dels xiquets i xiquetes i de les festeres de l’Aurora, tots acompanyats per la Banda de la Societat Unió Musical Santa Cecília de Guadassuar i, són els festers i festeres els encarregats de repartir rotllets i dolços tradicionals.

L’origen d’aquesta cavalcada, era una ofrena per part dels festers i festeres de Sant Vicent a la gent més desfavorida, on aquest dia se’ls entregava carn i, d’aquesta manera pogueren passar unes festes de la millor manera possible.