La Diputació de València condicionarà i millorarà la seguretat viària de la carretera de la Vega, situada entre Requena i Utiel, després de passar a ser titularitat de la corporació provincial. Aquest tram, al no tindre fins ara una propietat clara, havia quedat enquistat des de 1995. L'objectiu és realitzar una via constant de 6 metres d'amplària amb un ferm renovat i senyalització horitzontal i vertical.

L'actuació es durà a terme entre enguany i el pròxim, amb un pressupost de 1,5 milions d'euros. El diputat de Carreteres, Pablo Seguí, celebra la resolució de la titularitat per a poder intervindre en la via: “A través d'una tercera catalogació, per fi s'ha posat nom i cognoms a la carretera de la Vega, que passa a ser de la Diputació. Des de la nostra àrea ara tenim el compromís per a l'adequació de la mateixa des de Requena a Utiel”.

El projecte es divideix en dues fases, una primera que es posarà en marxa aquest mateix any, amb el condicionament del camí CV-4501 entre la CV-455 i el camí CV-4502, en el seu accés a Sant Antoni. Un total de 3,7 km, amb un pressupost de més de 374.000 euros, en els quals es realitzarà l'ampliació a 6 metres, la renovació del ferm existent i la millora de la senyalització.

Les mateixes actuacions es duran a terme en la segona fase, prevista per a 2020, que condicionarà i millorarà la seguretat viària de la carretera CV-450 entre el llogaret de Sant Antoni i Utiel en un tram de 7,6 km, amb un pressupost d'1.100.000 euros.

Actuacions ja executades

El titular de Carreteres va aprofitar la seua visita a la comarca per a recórrer altres infraestructures ja executades en la demarcació de Requena. Entre altres actuacions, la Diputació ha finalitzat la redona de El Azagador, la primera que s'executa en la demarcació, que es convertirà a més en el punt de partida de la futura carretera de la Vega.

Durant la matinal, Seguí va estar acompanyat pels alcaldes de Requena i Utiel, Mario Sánchez i Fernando Benlliure, que van recórrer al costat del diputat les millores realitzades a la comarca. Sánchez va participar en la visita al Pontón i la rotonda del Azagador i Benlliure va comprovar junt amb el diputat de Carreteres les millores en la CV-470 d'Utiel a Camporrobles, el nou itinerari ciclopeatonal de Los Corrales i la pavimentació i drenatge de la travessia de Las Casas. Tots dos alcaldes van coincidir en la presentació del projecte de millora del Camí de la Vega.

Ja a la vesprada, Pablo Seguí va continuar la seua ruta per la comarca Requena-Utiel, acompanyat en aquesta ocasió pels alcaldes de Camporrobles, Gabriel Mata, i Fuenterrobles, Estefanía Berlanga. La Diputació ha reforçat el ferm de la CV-475, inclosa la remodelació de l'accés al Molón, totes elles obres acabades.

El diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, rubrica l'adhesió de Heineken a la Xarxa Valenciana per la Retenció del Talent Jove, en un acte al qual també acudirà Pablo Mazos en representació de la companyia.

La de Heineken és una de les primeres adhesions a la xarxa que es va posar en marxa a la fi del mes de novembre, gràcies a la col·laboració de la Diputació, juntament amb el Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) i Labora, el Servei Valencià d´Ocupació i Formació del Consell.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dijous, 17 de gener de 2019

Lloc: Sala de Premsa Diputació de València, Plaza de Manises, 4, València

Hora: 11.30 hores

La nova normativa de protecció de dades establix el Registre d'Activitats de Tractament el manteniment del qual correspon a cada responsable i encarregat que davall la seua responsabilitat es realitze el tractament.

El registre d'Activitats Tractament conté tota la informació descrita en l'art. 30 del REGLAMENT (UE) 2016/679 que inclou, entre altres dades, la identificació del responsable, els fins del tractament, els que són els interessats, als que es van a cedir les dades i els terminis previstos de conservació de la informació.

Addicionalment al ser la Diputació de València integrant de l'Administració Local, incorporarà en el dit registre la base legal que legítima cada un dels seus tractaments.

Registre Activitats de Tractament. Responsable

Registre Activitats de Tractament. Encarregat

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, la directora general de Prevenció d'Incendis Forestals, Delia Álvarez, i el regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Pere Fuset, presentaran demà dijous 17 de gener el vídeo  de Gestió Sostenible al Casal i es lliuraran les primeres cartes d'adhesió al pacte a les comissions falleres que s’han compromés amb la campanya per la sostenibilitat de la festa ‘Per unes falles sostenibles’ que impulsen les tres administracions.

L’estrena de l’audiovisual tindrà lloc a les 19 hores al saló d’actes del Museu Valencià de la I·lustració i la Modernitat (MuVIM), a la que acudiran també la fallera major de València, Marina Civera, i altres representants del món faller. 

*** MITJANS GRÀFICS: A les 18.45 hores es farà la foto oficial de grup dels assistents

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dijous, 17 de gener de 2019

Lloc: Saló d’actes del MuVIM, C/ Quevedo, 10, València

Hora: 19 hores 

La gestió sostenible dels recursos forestals del Camp de Túria i de Camp de Morvedre constitueix una ferramenta “important per dinamitzar l’economia d’aquestes comarques i fer aquests espais més resilients davant els efectes del canvi climàtic”. Així ho ha afirmat el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, durant l’apertura de la jornada sobre gestió forestal sostenible que ha acollit Serra i en la que ha estat acompanyat per l’alcaldessa del municipi, Alicia Tusón.

El diputat Josep Bort ha indicat que “aquest debat que celebrem a Serra, un municipi que es troba al sí d’un parc natural com el de Serra Calderona, té una especial rellevància per marcar els límits del debat entorn la gestió forestal sostenible” ja que, com ha continuat el diputat, “els nivells de protecció són més elevats”.

La localitat del Camp de Túria ha acollit una nova sessió del cicle ‘Gestió forestal sostenible com a motor de l’economia rural’, que desenvolupa l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València, i a la que han assistit representants municipals i civils de distints municipis d’ambdues comarques. Segons s’ha indicat durant la sessió, aquestes comarques compten amb una superfície forestal total de més de 17.500 hectàrees.

Josep Bort ha afirmat que “tenim possibilitats d’establir eixos límits entre totes les parts involucrades, des de l’ecologisme fins a la població rural i la fixació d’aquesta en el territori per combatre el despoblament d’aquestes zones”. “L’objectiu —ha prosseguit Bort— és trobar un espai on el desenvolupament rural no es entre en conflicte amb la preservació i conservació de la natura”. 

L’alcaldessa de Serra, Alicia Tusón, ha explicat per la seua banda que Serra “és un municipi pioner en quant a sostenibilitat, perquè fa vora 8 anys que començàrem amb l’aprofitament de la biomassa, la qual cosa per a nosaltres és molt important”. “Al mateix temps que cuidem i netegem la muntanya —ha seguit Tusón—, aconseguim reduir les emissions de CO₂ i disminuïm la despesa en electricitat considerablement, ja que utilitzem aquesta biomassa en forma de pèl·let per alimentar la calefacció de distints espais públics com el col·legi, la guarderia o el centre de salut”.

El programa de la jornada ha inclòs una ponència sobre la situació actual dels ecosistemes agroforestals valencians, una segona part que ha abordat la gestió forestal des de l’òptica econòmica, social i mediambiental, i una tercera mesa participativa sobre el paper de les administracions públiques en matèria de gestió forestal i experiències municipals.

A més, s’han explicat les ajudes que ha destinat la Diputació de València a través del Programa de Gestió Forestal Sostenible de 2017 i 2018, amb 3,5 milions d’euros de pressupost totals. La comarca del Camp de Túria, que compta amb una superfície forestal total de 13.500 hectàrees, ha percebut en 2017 53.533 euros d’aquest pla. En quant al Camp de Morvedre, amb 4.021 hectàrees, la comarca ha percebut 122.402 euros.

El cicle de gestió forestal sostenible

Les jornades del cicle ‘Gestió forestal sostenible com a motor de l’economia rural’ són un espai per a l’anàlisi de la situació actual del sector forestal a les comarques de València i les seues potencialitats. Les sessions també aborden el paper que tenen la societat civil i les empreses en la dinamització i gestió d’aquests recursos, a més de presentar les distintes línies d’ajudes municipals de la Diputació per a la gestió forestal sostenible, la millora d’aquests ecosistemes i la protecció contra incendis forestals.

Els encontres d’aquest cicle formatiu i divulgatiu estan dirigits als responsables i tècnics municipals, així com als col·lectius civils interessats i tota la ciutadania, i conclouran el proper 6 de febrer a València.

El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) ha organitzat, per a aquest dissabte 19 de gener, una activitat que permetrà a la ciutadania reflexionar sobre el passat, present i futur del que va ser el primer hospital psiquiàtric d’Europa. Sota el títol “Perímetres col·laboratius” s’intentarà reconstruir simbòlicament, mitjançant un plàstic de gran format transparent, el perímetre que va ocupar aquest complex hospitalari del segle XV.

Des de les 10.00 hores, fins a les 20.00 de la vesprada, es col·locarà un mur perimetral de plàstic en l’exterior del museu, construint per a cada observador una lectura distinta de l’entorn. Aquesta reconstrucció conduirà a nous descobriments espacials, al mateix temps que ens permetrà aprehendre l’empremta del passat.

El públic podrà accedir dins del perímetre i submergir-se en aquest indret col·laborant en la seua reelaboració i afegint desitjos solidaris, consignes d’ajuda i de solidaritat, en honor a l’origen d’aquest hospital, es a dir, aquells col·lectius els quals, tant hui com ahir, són susceptibles de la marginació.

Conduirem al visitant a la citada reconstrucció simbòlica mitjançant frases, paraules i notícies de premsa, embastades amb els paràmetres d’un joc. Es farà una reflexió col·lectiva al voltant dels conceptes que originaren en 1409 la creació d’aquest espai.

La diputada provincial i presidenta del Consell d'Administració de Divalterra, Mercedes Berenguer, presenta aquest divendres el Pla Estratègic de Desenvolupament Industrial elaborat per la Càtedra Divalterra-UPV per a la millora de l'àrea empresarial de l'entorn de l'A3.

En l'acte estaran presents els alcaldes de Cheste, Loriguilla i Riba-roja de Túria, José Morell, Sergio Alfaro i Robert Raga, així com el director de la Càtedra Divalterra de la Universitat Politècnica de València, Juan Jaime Cano.

L'estudi de la Càtedra Divalterra-UPV se centra en les àrees d'activitat empresarial de l'entorn de l'autovia A3 (Cheste, Loriguilla i Riba-roja de Túria) i analitza aspectes com la mobilitat, la regeneració urbana, el medi ambient i paisatge, les infraestructures, sanejament, proveïment d'aigües o enllumenat, entre altres.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 18 de gener de 2019

Lloc: Masía San Antonio de Poyo, Polígon Industrial La Reva, sector 13, carrer Masía San Antonio, Riba-roja de Túria.

Hora: 11.00 hores.

Concessió directa per al finançament de la quota que les entitats locals de la província de menys de 20.000 habitants han d'abonar al Consorci Provincial de Bombers pels seus servicis

BOP 17 gener de 2019 (veure anunci)

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, visita demà divendres, 18 de gener, el municipi de d’Agullent, a la comarca de la Vall d’Albaida, per a conèixer les obres i projectes finançats amb fons de la Diputació.

Durant la visita, la vicepresidenta estarà acompanyada per l’alcalde d’Agullent, Jesús Pla Herrero, i la resta de membres de la corporació municipal. A les 11.15 hores està prevista la recepció en l’Ajuntament i posteriorment es visitarà el terreny on s’alçarà el nou centre de dia, que oferirà 25 noves places per als majors de la comarca, i altres espais on es duen a terme projectes finançats amb fons de la Diputació. Durant aquesta legislatura, la Diputació ha destinat al municipi d’Agullent, a través dels seus plans d’inversió concedits amb criteris de repartiment objectius, 1.889.900 euros.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 18 de gener de 2019

Lloc: Ajuntament d’Agullent (Plaça Major, 1, 46890 Agullent, València)

Hora: 11.15 hores

Fortaleny ja té operatiu el seu ‘nou’ pont de ferro. Les veïnes i veïns d'aquest municipi de la Ribera poden gaudir de nou caminant o amb bicicleta una infraestructura que venien reclamant des de fa anys i que torna a comunicar les artèries comarcals. La Diputació de València ha posat aquesta setmana en servei el pont Alfons XIII, després d'haver completat la rehabilitació del mateix i la posterior connexió de la via ciclopeatonal amb camins de l'entorn, com la Mota o les Vaques.

La rehabilitació d'aquesta emblemàtica infraestructura, que ha sigut finalitzada amb un import pròxim al milió d'euros, va concloure amb la connexió ciclopeatonal del pont d'Alfons XIII amb el camí de la Mota del marge esquerre del riu Xúquer, possibilitant la interconnexió de tots dos marges del riu, una petició que demandaven veïnes i veïns per a poder fer ús del pont.

Aquesta és la primera fase d'un projecte el segon lliurament del qual està ja en marxa. El responsable provincial de Carreteres ha anunciat que en un parell de mesos eixirà a exposició pública la part definitiva del projecte, que té previst continuar la passarel·la ciclopeatonal per a connectar de forma directa Fortaleny i Sueca creuant per dalt l'autovia.

L'obra, emblema de l'enginyeria civil de principis del segle XIX, s'ha convertit en un signe d'identitat per a aquest municipi de la Ribera Baixa. Per al diputat de Carreteres, Pablo Seguí, aquesta infraestructura és una instal·lació singular i representativa del patrimoni valencià que “gràcies a la seua rehabilitació servirà per a l'ús i gaudi de tots els veïns”. La reconversió d'aquest pont en un nou itinerari ciclopeatonal “no solament conserva una peça significativa del nostre patrimoni, sinó que a més uneix a persones i fomenta la mobilitat sostenible, en aquest cas sense vehicles motoritzats”, ha declarat el titular de Carreteres.

Seguí ha recorregut la passarel·la acompanyat per l'alcaldessa de Fortaleny, Juani Clos, i les diputades Mª Carmen Contelles i Pilar Moncho, aquesta última titular de Turisme i natural de la comarca, amb l'alcalde del Perelló, Andrés Fernández i l'alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit. En la visita al Pont de Ferro de Fortaleny també ha participat Jordi Mayor, alcalde de Cullera, el pont del qual de ferro, de titularitat municipal, està previst restaurar pròximament.

Sobre el projecte

L'estructura del Pont Alfons XIII està formada per diferents obertures d'accés (set en el costat de Sueca i 3 en el de Fortaleny) i una obertura principal de 70 metres de llum, el qual va ser objecte en 1990 de treballs de reparació i reforç que no van impedir, no obstant això, que calguera limitar la càrrega que podia suportar fins que finalment va ser tancat al trànsit.

Per a això, les actuacions del projecte adjudicat per la institució provincial han consistit a rehabilitar les obertures d'accés i retirar les fitacions provisionals, seguint una actuació similar a la realitzada en l'obertura principal en 1990. Així mateix, s'han dut a terme xicotetes reparacions i adecentamientos de l'obertura principal i s'ha aplicat un tractament anticorrosiu a l'estructura completa.

El traçat ciclopeatonal s'ha realitzat sobre la calçada central de l'obertura principal, amb una amplària de 4,34 metres i evitant l'accés i circulació per les voreres, a causa de la seua escassa amplària i a la tipologia de les baranes, que si bé s'han de respectar des del punt de vista estètic, patrimonial i paisatgístic, no ofereixen els estàndards de seguretat necessaris.

Sobre el pont

El pont Alfons XIII està situat en la CV-509, de Sueca a Corbera, via integrada en la xarxa de Carreteres de la Diputació de València. Es tracta d'una estructura d'alt valor patrimonial i històric que va ser projectada en 1906 i construïda en 1916. És un dels sis ponts de ferro construïts sobre el Xúquer entre finals del XIX i principis del XX (Gavarda, Alzira, Albalat, Riola, Cullera i Fortaleny) per a salvar la barrera geogràfica que representava el riu, revolucionant així les comunicacions en la Ribera.