La diputada de Salut, Benestar Social i Educació, Mercedes Berenguer, ha visitat el col·legi IVAF-Luis Fortich, dependent de la Diputació de València, per a veure el resultat final de la renovació del mobiliari del menjador d'aquest centre, en el qual mengen diàriament prop de 190 xiquetes i xiquets durant el curs escolar i, a més, presta el servei d'escola d'estiu durant l'època estival.

Berenguer ha destacat la importància d'aquesta inversió de 12.000 euros en el menjador d'un centre que integra a alumnes amb deficiència auditiva. “S'ha intentat posar el màxim colorit perquè les xiquetes i xiquets puguen gaudir d'un espai còmode i agradable, en un col·legi que promou la integració i la convivència en igualtat de condicions independentment de com siguem”, ha expressat la diputada d'Educació.

Així mateix, ha recordat que, a més d'aquesta última adequació en el menjador amb la compra de nou mobiliari i parament, la Diputació ha apostat al llarg dels últims anys per la millora d'instal·lacions en el col·legi, que ha dotat les seues aules amb l'equipament informàtic necessari, ha realitzat millores de repavimentació al pati i ha incorporat un tendal, entre altres inversions.

La corporació provincial ha realitzat al llarg dels dos últims cursos escolars una inversió total de més de 31.500 euros en la millora del funcionament dels serveis d'aquest centre educatiu per a dotar-lo de totes les utilitats que necessita un centre modern.

Per part seua, el director del col·legi, Jordi Iranzo, ha expressat la necessitat de “continuar apostant pel rejoveniment i la modernització d'aquest col·legi, que és referent a la ciutat de València, per la qual cosa ha de comptar amb les instal·lacions i el mobiliari adequat a la normativa vigent i actualitzar-se als nous temps”.

Un centre integrador

El col·legi IVAF-Luis Fortich és el segon centre més demandat a la ciutat de València i, a més, ocupa el lloc 16 entre els més sol·licitats en la Comunitat Valenciana, segons dades de la Conselleria d'Educació.

En aquest centre, els orígens del qual es remunten a l'any 1944, treballen professionals especialitzats en diversos àmbits: atenció primerenca en audició i llenguatge des de 0 anys, pedagogia terapèutica, assistència en informàtica i anglés, així com personal format en sistemes augmentatius i alternatius de comunicació i implants coclears.   

La Revista Valenciana de Filologia, de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, centre depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, publica el número 2 amb un monogràfic dedicat al Curial e Güelfa, la novel·la medieval en llengua valenciana que des de fa poc s'atribueix a Enyegod'Àvalos, un noble d'origen castellà criat a València, que l'hauria escrita a Nàpols. Aquesta atribució, feta per l'investigador Abel Soler, ha revolucionat el panorama dels estudis sobre aquest text, fins fa un any considerat anònim.

La revista, dirigida pel professor de la Universitat de València, Vicent Josep Escartí, i amb Rafael Roca com a secretari, té d'un consell de redacció integrat per experts de diferents universitats valencianes. Pel que fa al Comité Científic, l'integren 20 prestigiosos professors, dels quals hi ha representants d'universitats i institucions de cultura d'Anglaterra, Itàlia, França, Estats Units o Alemanya, a més de les locals. La revista està a la venda en llibreries i a la web del Magnànim on també es pot accedir a la revista en format digital.

Noves mirades sobre el "Curial"

En aquest número de la Revista Valenciana de Filologia, la part monogràfica aporta estudis sobre l'obra d'Enyego d'Àvalos i compta amb autors com Júlia Butinyà(UNED), Antoni Ferrando (Universitat de València), Sònia Gros Lladós (UNED), Mabel Mezza (Università degli Studi di Napoli-Federico II), Paolo Ponzù Donato (Università di Firenze) i Abel Soler (Universitat de València). Totes i tots, noms destacats en els estudis del Curial que donen llum de manera diferent a noves qüestions a tenir en compte sobre aquella novel·la valenciana.

Pel que fa a la secció miscel·lània, es troba configurada pels articles d'Irene Atalaya (sobre Teodor Llorente); Mireia Ferrando Simon (sobre Joan Fuster); Alejandro Llinares Planells (sobre el bandoler valencià Mateu Benet); Lluís Roda (que estudia un poema inèdit en valencià de Blasco Ibáñez) i Pelegrí Sancho Cremades (amb un estudi lingüístic sobre l'obra de l'escriptor Toni Cucarella).

La revista ofereix també una entrevista a l'escriptor Josep Lozano, de la mà de Carles Fenollosa; i acaba amb una secció de recensions. El volum compta amb il·lustracions dels artistes valencians Joan Millet i DavidMarqués.

En paraules de Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim, "aquest segon número ha volgut situar-se a l'avantguarda dels estudis sobre un tema d'actualitat, arran de les recentíssimes aportacions d'Abel Soler, que han estat també publicades per la nostra Institució".

Tota la informació es pot consultar a la web de la Revista Valenciana de Filologia.

El Museu Valencià de la Il.lustració i de la Modernitat (MuVIM), que depén de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, ha aconseguit, un any més, satisfer les expectatives, interessos i curiositats dels ciutadans. De nou ha augmentat les seues xifres de visitants i ha tancat 2018 amb 213.500 visitants, quasi 5.000 més que en 2017, que va acabar amb 208.812.

El museu dirigit per Rafael Company ha anat construint una identitat que s'assenta en el propòsit de donar a conéixer les idees i valors que han fet possible el món modern i, això, amb una aposta museogràfica i comunicativa sorprenent en moltes ocasions. En definitiva, un museu diferent que no vol deixar indiferent a ningú. Alguna cosa que ha calat en la societat, ja que el museu és una referència ineludible en el panorama cultural de la ciutat.

Les dues exposicions que es van centrar en l'univers del còmic dins i fora d'Espanya; el record i memòria de les rapades durant el franquisme; la proposta de dibuixos japonesos de Hiroshige (que també va incloure la cèlebre “Ona” de Hukosai); el debat ètic i estètic plantejat per “Bellesa i joventut”; els “Refugis” preciosistes de Tetê de Alencar; o la nova mirada al que va succeir durant la riuada que va assolar València fa 60 anys, han cridat l'atenció dels valencians, que no han volgut perdre's l'oportunitat de gaudir les propostes esmentades. A més, a la fi d'any va començar l'exhibició del cicle expositiu “Mare dels Desemparats”, que constitueix una de les apostes més elaborades de la història del museu i compte en el seu si amb un patrimoni artístic i històric de primera magnitud.

Però el MuVIM no és només exposicions temporals. La recuperació de la maqueta que recrea la València del pla del Pare Tosca, així com l'exposició permanent “L'aventura del pensament”, constitueixen dos dels majors reclams per a la ciutadania. En efecte, molts són els col·lectius que dediquen hores a examinar la maqueta que, a la fi de 2016, la nova direcció va rescatar per al museu.

D'altra banda, la permanent ha rebut més de 18.000 visitants en 2018. Aquesta exposició, enterament dedicada a explicar aquelles idees que van canviar no solament el món, sinó també la nostra forma de viure i veure la vida, continua sent un dels pilars fonamentals del MuVIM.

Milers d'escolars, associacions i particulars reserven amb moltíssima antelació la possibilitat d'accedir a alguns de les seues passades. Són centres i col·lectius de totes les parts de València, Comunitat Valenciana, Espanya i, fins i tot, França i Itàlia. Hui dia, i des de fa ja tres mesos, “L'aventura del pensament”, recentment ampliada, està plena, sense disponibilitat de passades, fins a mitjan juny.

Un altre dels grans pilars del MuVIM és la seua gran oferta d'activitats. Tallers infantils, per a adults i per a grups amb necessitats específiques; conferències i taules redones; cicles de cinema; i els concerts de música clàssica, que s'han convertit en tot un referent fins al punt d'esgotar totes les entrades disponibles de cadascun dels esdeveniments en menys d'una hora.

També cal destacar la labor que el museu realitza en la defensa de la dona. El MuVIM dedica un espai en exclusiva i de forma permanent a les dones artistes: el Vitrall de l'Hall del museu dóna veu i exhibeix de forma continuada l'obra d'art d'una dona destacada, i aquesta instal·lació artística va canviant cada Dia de la Dona i cada Dia Contra la Violència de Gènere, és a dir, dues vegades a l'any.

L'edifici Veles e Vents, situat a La Marina de València, acollirà dilluns que ve 14 de gener la celebració de la segona edició del Concurs Gastronòmic Valencià de la Tòfona d'Andilla, que reunirà una important selecció de xefs nacionals per a oferir les seues creacions culinàries a partir de la tòfona negra d'hivern (tuber melanosporum) com a principal ingredient.

Una aposta gastronòmica que ve de la mà de l'Ajuntament d'Andilla, municipi de la Serrania valenciana que ha decidit posar en valor a tots els nivells la tòfona negra, un producte autòcton i un dels grans tresors de la localitat.

El Patronat de Turisme de València i el programa turístic i gastronòmic “Del Tros al Plat” recolzen un any més el certamen, que valora la tòfona d'Andilla com a element dinamitzador i promotor de desenvolupament d'aquest territori de l'interior valencià.

Un total de sis cuiners professionals procedents del sector de la gastronomia i l'hostaleria de tota Espanya, seleccionats com a finalistes de més d'una trentena d'inscrits, oferiran a convidats i jurat les seues receptes exclusives elaborades amb la tòfona com a ingredient principal.

Els finalistes són:

Aitor Martínez Ros, del Restaurante Can Ros, Burriana

Juan Ramón Sau Ceitegui, de Café del Marques, Zaragoza

Néstor Oreiro Campos, del Restaurante Esencia de Beneferri, Valencia

Rosa Gómez Martínez, del Restaurante San Vicente de Villar del Arzobispo, Valencia

Fernando Ferrero, de La Marítima " Grupo La Sucursal", Valencia

Kiko Lázaro, del Restaurante Belvedere, Benidorm

Tot ells mostraran no solament el millor de les seues creacions culinàries sinó que lluitaran, a més, per aconseguir algun dels tres premis que l'organització ha preparat per a l'esdeveniment, que sumen fins a 1.700 euros per als tres primers classificats (1000€, 500€ i 200€). A més, el guanyador del certamen podrà participar amb una ponència sobre la Tòfona Negra i un showcooking en ‘Gastrónoma 2019’.

El jurat estarà compost per alguns dels grans experts de la cuina valenciana: Begoña Rodrigo, de la Salita Restaurant; els crítics gastronòmics Sants Ruiz i Pedro García Mocholí; la cronista gastronòmica Michelle Bensadon i Evarist Caselles, director del Patronat de Turisme de València.

El II Concurs Gastronòmic Valencià de la Tòfona d'Andilla permetrà, a més, assaborir maridatges especials de tòfona amb diversos elements culinaris, com la cervesa (Amstel Oro), formatge (Solaz), pernil (Redondo Iglesias) o cava (Brut Nature de Vegamar).

El certamen comptarà amb la presència també de representants Turisme Comunitat Valenciana, de la Generalitat Valenciana i del Patronat de Turisme de la Diputació de València.

L'esdeveniment serà el preludi d'una altra de les grans cites que aquest mes de gener ofereix el municipi d'Andilla: la II Fira Valenciana de la Tòfona-Fivatruf, que se celebrarà en la localitat serrana els dies 26 i 27 de gener de 2019.

Un total de tretze societats musicals competiran enguany en el 43 Certamen de Bandes de la Diputació de València que tindrà lloc al Palau de la Música de València els dies 17, 18 i 19 de maig.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, present a la taula del sorteig, va voler agrair l’especial implicació i esforç que “tots els anys realitzen les bandes per tal d’acudir al Certamen, amb una especial preparació que suposa moltes hores de treball”.

El sorteig per conèixer el nom de les bandes participants i l'ordre d'actuació es va celebrar ahir al saló de Plens de la Diputació i estigué presidit  pel responsable de l’àrea de Cultura, Xavier Rius, junt al Cap del Servei de Cultura, Josep Vidal, i els assessors musicals de la Diputació, Vicente Soler Solano i Pablo Sánchez Torrella, i en representació de la FSMCV, Roberto Escobar.

El Certamen de la Diputació està dividit en cinc seccions que van d'Especial a Quarta, en funció del nombre de músics participants. Així, en la secció especial, la més nombrosa participen fins a 110 músics, i les seccions van disminuint fins a la secció Quarta, on competeixen les bandes amb un màxim de 35 membres sobre l'escenari.

Les bandes participants de la 43 edició del Certamen de Bandes de la Diputació de València arriben des de Foios, Cullera, Canals, Ontinyent, Yátova, Xeraco, Quart de les Valls, Godelleta, València, Manuel, Benetússer i Algímia d'Alfara.

Bandes i ordre d'actuació

El sorteig celebrat ahir va establir el següent ordre de participació:

-En la Secció Especial competirà l'única candidata, el Centre Artístic Musical Santa Cecilia de Foios.

-En Primera Secció concursarà la Banda Juvenil SMI Santa Cecília de Cullera.

-En la Segona Secció participaran, en primer lloc, la Unió Musical Santa Cecília de Canals, després l'Associació Cultural Tot per la Música d'Ontinyent i, per últim, el Centro Instructivo Musical Santa Cecilia de Yátova.

-En la Tercera Secció del certamen, actuaran cinc bandes amb el següent ordre: En primer lloc la Unió Musical de Xeraco; i a continuació la Societat Joventut Musical de Quart de les Valls, la Banda Joven UM Godelleta, la Societat Musical "Música Jove" de Benimaclet i la Agrupación Musical Fuente de San Luis.

-En la Quarta Secció, en la qual concursen les bandes amb un màxim de 35 músics, participaran enguany l'Agrupació Musical Jove de Manuel, la Societat Artística Cultural Musical de Benetússer i, per últim –com va eixir en el sorteig- la Unió Musical d'Algímia d'Alfara.

Cada banda interpretarà com a peça lliure un pasdoble de nova creació o que no haja estat editat, d'un compositor valencià o d'una compositora valenciana, que no serà puntuable. I després les obres obligades que, per seccions, són:

En Secció Especial: 1889 La Filharmònica de José Salvador González

En Secció Primera: Los cuatro jinetes del apocalipsis de Hugo Chinesta

En Secció Segona: Díptico Sinfónico de Salvador Chuliá

En Secció Tercera: Via Augusta de José María García Montalt

I, en Secció Quarta: Sait de Rafael Giner Estruch

Les inversions que han rebut els municipis la Safor durant la nova etapa de la Diputació de València s’eleven fins als 45,7 milions d’euros, un 47,7% més que el que van percebre durant la legislatura anterior. La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha assenyalat durant la roda de premsa que s’ha celebrat a l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna, junt amb l’alcalde, Jordi Juan, que “l’augment dels recursos que arriben als municipis respon a la nova política de la Diputació per a distribuir els seus fons amb criteris d’objectivitat i equitat”.

La vicepresidenta de la corporació provincial ha fet balanç de la nova gestió que s’ha realitzat a la Diputació en l’actual legislatura, i ha explicat que “la nova forma de treballar de la Diputació ha permés que arriben més recursos a tots els Ajuntaments de manera més transparent i amb independència del seu color polític”. Maria Josep Amigó ha afirmat davant de les alcaldesses i alcaldes de la comarca que han assistit a l’encontre que “a la Diputació de València hem anat acabant amb la pràctica dels convenis singulars fins fer-los desaparèixer en l’actualitat”. “Hem passat —ha indicat la vicepresidenta— de 34 milions d’euros repartits d’aquesta manera en 2014, a solament 800.000 en els pressupostos de 2019”.  

El batlle de Tavernes de la Valldigna, Jordi Juan, ha agraït per la seua banda la visita de la vicepresidenta i ha destacat en la seua intervenció que “la diferent manera de treballar d’aquesta Diputació, perquè en aquests anys s’ha implicat al màxim amb els ajuntaments, tant en el seu finançament com en l’impuls de la autonomia de les entitats locals”. Juan ha incidit que “els alcaldes i els responsables locals som qui millor sap les necessitats de cada municipi i no ens agrada anar teledirigits”.

Els municipis de la Safor han rebut en el que va de legislatura 45.751.728,99 euros, a falta de sumar les inversions del proper exercici 2019. Aquesta xifra reflexa un augment del 47,7% en les inversions que va destinar la institució provincial en l’anterior legislatura, un total de 30.972.525,04 euros. En termes d’inversió per habitant, aquesta ha crescut quasi 100 euros i ha passat de 169,60 euros entre 2011 i 2015, a 267,98 euros des de 2015 fins a 2018, la qual cosa suposa un 58% més.

En quant a la partida d’educació pública, els distints programes de la Diputació per a la millora de les escoles públiques d’infantil i primària, així com de les escoletes infantils municipals, han invertit a la Safor 1.694.000 euros. Aquests diners han servit per condicionar 6 CEIPS de la comarca i també per millorar 28 espais educatius municipals de la comarca.

Tres anys de col·laboracions entre administracions

La vicepresidenta de la corporació provincial ha subratllat davant dels mitjans que “la Diputació ha tingut com a primer objectiu seguir les polítiques del Botànic”, la qual cosa s’ha traduït, segons ha afirmat, en la col·laboració amb diferents conselleries per dur endavant inversions en educació o serveis socials.

La Diputació de València ha cooperat amb la Conselleria d’Educació, Investigació i Esports a través dels Plans Municipals de Manteniment d’Escoles de 2017 i 2018, amb el que es subvenciona la millora dels centres públics d’infantil i primària que no s’han pogut acollir al Pla Edificant de la Generalitat, i el Pla de Millora d’Espais Educatius Municipals de 2018, que destina ajudes als municipis per tal d’adequar i condicionar els centres municipals públics d’educació no reglada (escoletes infantils, conservatoris de música i escoles d’adults).

En la nota informativa d'últims de desembre d'algun sindicat tradicional s'informava que el conveni-acorde estava negociat en taula, i que únicament faltava el vistiplau de la part política.

Un altre sindicat tradicional requeria fer un referèndum d'aprovació del conveni, però no per democràcia, sinó solament per a justificar-se. Finalment no es farà i al·leguen que els seus socis (CCOO i CSIF) no volien. Normal, hi ha els qui creuen que els treballadors només compten per a votar cada quatre anys i que ells decideixen per tots, democràcia del segle XIX.

Una mostra de democràcia i transparència sindical d'aquest conveni es pot trobar en els articles 17, 19, 112 i 136, en els quals es parla que a les taules de negociació només podran estar els sindicats que hagen obtingut el 10% de vots en les eleccions, (recordem que sense arribar al 10%, s'estava en les taules, però molestàvem el tripartit sindical).Cal teatralitzar i que no s'assabenten els treballadors del que realment es pacta. Aquesta és la filosofia del Pacte del Botànic?

Per democràcia i transparència cal explicar el negociat, perquè senyors, l'acta d'acords del conveni només és un brindis de bones intencions.

 Veure Acta Conveni-Acord

EL STAS-IV ANIRÀ INFORMANT:

1. Parlen de la consolidació de la productivitat.D'aquest tema el Conveni-Acord no diu res. Cal recordar que aquesta consolidació està negociada fa més de 10 anys, i que està pendent del Delegat de Govern perquè done el seu vistiplau.
2. La carrera Professional.Tema estrela d'aquesta negociació. És l'única oportunitat que tenim els treballadors/as que ens pugen el sou.
   La proposta del STAS-IV era i és, una carrera com la de l'Ajuntament de València on un grup E amb el nivell IV cobra 4.000 € a l'any i un grup A1 amb nivell IV 8.000 € més a l'any. Amb aquest nou Conveni-Acord a passar la mà per la paret.

Que han negociat al cap d'un any?...  Simplement res, ni un euro.L'article 44. “Els fons destinats a finançar la carrera professional seran els que permetan el creixement de les retribucions anuals en el marc de la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat i dins d'un context financerament sostenible per a l'entitat”. Ens compten la milonga per a despistar que han PROPOSAT al Diputat de Personal la negociació de la dotació de la carrera professional… ¡Que divertits! Si li queden quatre mesos d'estar en la Diputació… En el Conveni hi ha huit articles pobres que la regulen, sense reglament de desenvolupament, ni pasta… Definitivament, algú ens pren per imbècils.

El que realment han negociat de la carrera professional:

1. En l'article 45: “C) la qualitat dels treballs realitzats i si escau, el resultat de l'avaluació de l'acompliment, o bé altres mitjans que permeten disposar d'evidències positives de rendiment. Podran incloure's així mateix altres mèrits i aptituds per raó de l'especificitat de la funció”.Anem, la qual cosa ve a dir-se “Poder Sindical”, per si algun dia es posa en marxa la carrera professional tindre ben lligat el control dels treballadors/res i poder decidir qui puja o baixa de grup (diners) a plaer.
2. Es remata en l’article 48:“reglamentàriament en la Taula General de Negociació, es determinaren els elements del sistema triat i els requisits per a la seua implantació“ l'art. 50:“Es construirà una Comissió de seguiment mixta, de composició integrada per la Diputació i els sindicats signants de l'Acord-Conveni”.És a dir, un altre complement per a influir en els treballadors/res. El que realment s'està negociant és la forma d'assaltar les comissions de control per a perpetuar el sistema clientelista dels sindicats de classe.

El STAS-IV està en contra d'aquest òrganque pretén controlar l'accés a la carrera professional dels treballadors/res a grups superiors. La carrera professional és un dret, i la promoció ha d'estar reglada per criteris objectius i cap òrgan de selecció té dret a “mangonear” per a augmentar així les nòmines d'alguns beneïts, que no “Beneïts” necessàriament.

REFERÈNDUM JA!!!

El Servici de Construcció de l'Àrea de Carreteres ha iniciat les obres de millora dels sistemes de contenció del Pont del Pou Clar a la CV-655. En l'actualitat el pont no disposa de sistema de contenció de vehicles, tan sols una barana escalable que a més es troba molt deteriorada a causa de l'acció de la climatologia i de diferents impactes de vehicles.

Les actuacions a realitzar consisteixen fonamentalment en la col·locació d'un nou sistema de contenció de nivell N2 segons el que estableix l'Ordre Circular 35/2014 sobre Criteris d'Aplicació de Sistemes de Contenció de Vehicles, així com la substitució de la barana actual per una altra no escalable. Addicionalment es condicionarà un itinerari de vianants entre l'aparcament i el pont.

Les obres, que tindran una durada aproximada de mes i mig, han començat amb la col·locació dels sistemes de protecció per evitar la possible caiguda de residus de demolició i de seguretat dels treballadors durant l'execució de les obres.

Estes obres formen part del ‘Projecte de millores de drenatge i seguretat viària en diverses carreteres de la Demarcació de l'Alcúdia’ que recull 34 actuacions en més de 16 carreteres diferents de la demarcació.

L' Àrea de Cultura convoca a l’entrevista prevista en les bases, a les persones que hagen superat una puntuació de 5 punts la fase anterior de qualsevol de les beques convocades per Cultura, per als dies 23 i 24 en diferents horaris que poden consultar ací.

• El sorteig per decidir les bandes participants i l'ordre d'actuació es va realitzar ahir al Saló de Plens de la Diputació de València
• El Certamen es realitzarà els dies 17, 18 i 19 de maig, amb una sessió d’obertura de reconeixement a les bandes
• Xavier Rius, diputat de Cultura: “És molt estimulant veure la implicació i el treball que les nostres bandes dediquen al Certamen”

Un total de tretze societats musicals competiran enguany en el 43 Certamen de Bandes de la Diputació de València que tindrà lloc al Palau de la Música de València els dies 17, 18 i 19 de maig.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, present a la taula del sorteig, va voler agrair l’especial implicació i esforç que “tots els anys realitzen les bandes per tal d’acudir al Certamen, amb una especial preparació que suposa moltes hores de treball”.

El sorteig per conèixer el nom de les bandes participants i l'ordre d'actuació es va celebrar ahir al saló de Plens de la Diputació i estigué presidit pel responsable de l’àrea de Cultura, Xavier Rius, junt al Cap del Servei de Cultura, Josep Vidal, i els assessors musicals de la Diputació, Vicente Soler Solano i Pablo Sánchez Torrella, i en representació de la FSMCV, Roberto Escobar.

El Certamen de la Diputació està dividit en cinc seccions que van d'Especial a Quarta, en funció del nombre de músics participants. Així, en la secció especial, la més nombrosa participen fins a 110 músics, i les seccions van disminuint fins a la secció Quarta, on competeixen les bandes amb un màxim de 35 membres sobre l'escenari.

Les bandes participants de la 43 edició del Certamen de Bandes de la Diputació de València arriben des de Foios, Cullera, Canals, Ontinyent, Yátova, Xeraco, Quart de les Valls, Godelleta, València, Manuel, Benetússer i Algímia d'Alfara.

Bandes i ordre d'actuació

El sorteig celebrat ahir va establir el següent ordre de participació:

-En la Secció Especial competirà l'única candidata, el Centre Artístic Musical Santa Cecilia de Foios.

-En Primera Secció concursarà la Banda Juvenil SMI Santa Cecília de Cullera.

-En la Segona Secció participaran, en primer lloc, la Unió Musical Santa Cecília de Canals, després l'Associació Cultural Tot per la Música d'Ontinyent i, per últim, el Centro Instructivo Musical Santa Cecilia de Yátova.

-En la Tercera Secció del certamen, actuaran cinc bandes amb el següent ordre: En primer lloc la Unió Musical de Xeraco; i a continuació la Societat Joventut Musical de Quart de les Valls, la Banda Joven UM Godelleta, la Societat Musical "Música Jove" de Benimaclet i la Agrupación Musical Fuente de San Luis.

-En la Quarta Secció, en la qual concursen les bandes amb un màxim de 35 músics, participaran enguany l'Agrupació Musical Jove de Manuel, la Societat Artística Cultural Musical de Benetússer i, per últim –com va eixir en el sorteig- la Unió Musical d'Algímia d'Alfara.

Cada banda interpretarà com a peça lliure un pasdoble de nova creació o que no haja estat editat, d'un compositor valencià o d'una compositora valenciana, que no serà puntuable. I després les obres obligades que, per seccions, són:

En Secció Especial: 1889 La Filharmònica de José Salvador González

En Secció Primera: Los cuatro jinetes del apocalipsis de Hugo Chinesta

En Secció Segona: Díptico Sinfónico de Salvador Chuliá

En Secció Tercera: Via Augusta de José María García Montalt

I, en Secció Quarta: Sait de Rafael Giner Estruch