Picanya s'incorpora al servei de gestió tributària de la Diputació de València. La sol·licitud de Picanya, un municipi de l'Horta amb més d'11.000 habitants, se sumisca a la de més de 200 municipis i ens locals perquè siga la corporació provincial qui s'encarregue de la prestació de les funcions de gestió, inspecció i recaptació dels tributs i altres ingressos de dret públic.

D'aquesta forma, Picanya és ja un més dels ajuntaments que confien la seua gestió tributària a la Diputació, després de l'aprovació de la sol·licitud en el ple de desembre, i ho fa en companyia de Gavarda, que també ha demanat la seua inclusió en aquest servei que presta l'àrea d'Hisenda que dirigeix Toni Gaspar. D'altra banda, el municipi de Ròtova, al que ja se li prestava una part del servei, ha sol·licitat a la Diputació que s'encarregue també de la gestió de l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM).

Alliberar de càrregues als municipis

La Diputació de València, a través del Servei de Gestió Tributària, presta als ajuntaments els serveis de gestió, liquidació, inspecció i recaptació dels tributs locals i altres ingressos de dret públic, tasca que té un xicotet cost que el departament de Gaspar ha anat reduint progressivament des de l'inici de la legislatura. L'última d'aquestes revisions a la baixa es va produir fa un parell de mesos, quan el ple de la Diputació va aprovar rebaixar del 3% a l'1,75% la taxa que cobra per realitzar aquesta tasca, a més de suprimir algunes tarifes com la del servei d'actualització del padró de l'IBI.

Com va apuntar el president, Jorge Rodríguez, aquesta decisió ha sigut possible gràcies a "una gestió eficient per a afrontar polítiques econòmiques i socials" que obrin "noves vies de col·laboració amb els municipis, mancomunitats i la Generalitat". "Venim a escoltar als pobles i a cedir-los el protagonisme, al fet que siguen els governs locals els qui decidisquen", insisteix Rodríguez. En aqueixa línia s'emmarca aquest servei que allibera de càrregues als consistoris i ens locals i els ajuda a escometre les tasques tributàries posant a la seua disposició els recursos provincials.

La inclusió i ampliació de servei a aquests tres municipis posa de manifest que cada vegada són més els alcaldes i alcaldesses que confien en el treball dels tècnics de la Diputació per a gestionar els seus tributs, la qual cosa els permet ampliar la seua capacitat per a gestionar els recursos municipals de manera més eficient i alliberar part d'aqueixos recursos per a dedicar-los a altres assumptes que redunden en benefici de la ciutadania.

"La idea és que el cost de la recaptació voluntària se seguisca reduint i que cap ajuntament pague més per derivar la seua gestió a la Diputació", ha explicat el diputat d'Hisenda, Toni Gaspar. La previsió que s'ha fet des d'aquest departament estima que dels 6.363.439 euros que es van recaptar l'últim any que es va aplicar el 3%, es passarà a recaptar 4.093.937 euros en 2018. És a dir, més de dos milions d'euros es quedaran a partir d'ara en els ajuntaments i seran els alcaldes i alcaldesses els qui decidisquen en què s'han d'invertir.

La Diputació de València contempla en el Pressupost aprovat recentment per a l’exercici 2018 destinar una inversió de 160.000 euros per a la restauració del Castell de Corbera. Un bé patrimonial propietat de la Corporació provincial i que es troba en un avançat estat de deteriorament. D’aquesta forma, es continuen donant passes per a la recuperació d’aquesta fortalesa, tal i com es va comprometre el passat mes de juliol la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, durant la visita realitzada a aquesta localitat de la Ribera Baixa per a conèixer de primera mà les inversions realitzades amb els recursos provincials. En aquella ocasió, la vicepresidenta va adquirir el compromís de treballar conjuntament amb l’Àrea de Patrimoni per avançar en les tasques de manteniment del Castell de Corbera.

«No ens podem permetre que caiga cap pedra més del Castell de Corbera», va expressar de forma taxativa Maria Josep Amigó. «Com a administració que recolza la tasca que realitzen els nostres ajuntaments, els nostres alcaldes i alcaldesses i els nostres regidors i regidores, estem en l’obligació de consolidar el Castell de Corbera i contribuir a la conservació del patrimoni de tots els valencians i les valencianes. I aquest és un dels primers passos per fer efectiu aquest propòsit», ha subratllat la vicepresidenta.

A més dels 160.000 euros contemplats al Pressupost de la Diputació de València per a 2018, existeix el compromís, per part de l’equip de govern de la Corporació provincial, de destinar altres 160.000 euros per a la restauració del Castell de Corbera en 2019, el que representarà una inversió bianual per valor de 320.000 euros.

Per la seua part, l’alcalde de Corbera, Jordi Xavier Vicedo, s’ha mostrat «esperançat, després de molts anys de treball» amb aquesta línia d’ajudes per a la recuperació del bé patrimonial de la localitat, alhora que ha desitjat que «siguen els primers de molts passos posteriors dirigits a la restauració de la fortalesa». En aquest sentit, Vicedo ha sol·licitat «continuïtat en les actuacions» i ha recordat «la necessitat de desenvolupar un programa planificat d’actuacions amb la seua corresponent inversió», per a que la recuperació del Castell de Corbera «siga efectiva i siga una realitat», ha conclòs.

Cates arqueològiques i actuacions urgents

El Castell de Corbera, d’època ibera-romana, va passar l’any 2003 a ser titularitat de l’Àrea de Patrimoni de la Diputació de València. Des d’aleshores, els diferents governs municipals han sol·licitat partides pressupostàries destinades a aconseguir la consolidació i conservació de la fortalesa i evitar el seu ensorrament.

El passat mes de setembre, tècnics de l’Àrea de Patrimoni de la Diputació de València, juntament amb un equip d’arqueòlegs i arquitectes, es varen desplaçar fins a la localitat de Corbera per a realitzar els pertinents estudis preliminars i avaluar aquelles intervencions que resulten «més urgents» de cara a escometre un pla director per a la rehabilitació i manteniment del Castell de Corbera. Aquestes primeres valoracions constitueixen un primer pas d’un projecte planificat i més ampli que persegueix la recuperació i consolidació de la fortalesa.

Una diagnosi que va tenir continuïtat el mes d’octubre amb la realització d’un total de cinc cates arqueològiques, les quals han permès disposar d’informació exhaustiva sobre l’estat actual en que es troben les restes del castell. D’acord amb el programa d’actuacions traçat pels tècnics de la Diputació de València, a partir d’aquestes dades, i amb tota la informació i documentació recopilada, s’està procedint a l’elaboració d’un informe tècnic. Un document que servirà de base perquè pròximament es puga escometre una actuació d’urgència, per valor de 50.000 euros, circumscrita a l’execució de treballs que permeten reforçar i consolidar l’estructura del Castell que encara es manté en peu perquè aquesta no s’ensorre. Unes actuacions que, en 2018, tindran continuïtat amb la disposició d’altres 160.000 euros habilitats per la Diputació de València.

La diputada d'Igualtat, Joventut i Esports, Isabel García, ha visitat aquest dimecres l'estand amb el qual un any més la Diputació de València participa en Expojove. Un espai centrat en l'esport i l'oci infantil, amb la Igualtat com a gran protagonista per a fomentar l'esport i el joc no sexista, i atractives novetats com el primer simulador virtual de ràfting d'Espanya.

Isabel García ha volgut destacar les novetats d'enguany, entre les quals es troba aquest simulador, que des de l'obertura d'aquesta 36ª edició de Expojove ha atret l'interés de joves i adults. La diputada ha destacat que totes les activitats "estan dins del marc de la Igualtat; hem cuidat fins a les lletres de les cançons del karaoke i totes les activitats infantils".

Així mateix, García ha explicat que totes les activitats estan dissenyades perquè puguen gaudir-les xiquets amb discapacitat i diversitat funcional, "fins i tot hi ha personal contractat que té discapacitat funcional", ha destacat la diputada d'Igualtat, Joventut i Esports.

El principal atractiu en la parada de la Diputació és la gran varietat d'opcions d'entreteniment, que abasta totes les edats. "Les activitats que més solen agradar són el rocòdrom, el simulador virtual de ràfting i un espai multiaventura amb ponts penjant per als més intrèpids", ha explicat un dels monitors de l'estand. Els xiquets i no tan xiquets expliquen també amb una zona de videojocs amb tres televisors i diferents consoles de marques reconegudes, on es realitzen competicions de diferents jocs relacionats amb l'esport, des del futbol a un curiós simulador d'ala-delta.

Dins d'aquest reforç de la Igualtat, destaca la creació d'un espai dedicat a l'àmbit de la diversitat cultural, d'igualtat i de gènere, en el qual es desenvolupen contes i activitats dirigides al públic infantil i juvenil en general, que afavoreixen l'educació per a la diversitat, les diferents orientacions sexuals existents, la no distinció de gènere i el foment del joc no sexista.

Expojove és ja una cita tradicional para milers de famílies durant el període de vacances de Nadal. Un lloc ple d'activitats, teatre, música, entreteniment i ciència. Durant aquests dies xiquets, pares, mares i avis tenen al seu abast una proposta diferent amb la qual acomiadar l'any. Pot visitar-se en Fira València fins al pròxim 4 de gener, d'11:00 a 20:00, menys els dies 31, que estarà obert de 10:00 a 14:00, i l'1 de gener, de 16:00 a 21:00 hores.

Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival.

El municipi de Beniarjó ha invertit 76.495 euros procedents dels diferents programes de la Diputació de València en rehabilitar les instal·lacions del Poliesportiu Municipal, a més de millorar l’equipament esportiu de la localitat. Així ho ha traslladat l’alcalde de Beniarjó, Marc Estruch, a la vicepresidenta de la Corporació provincial, Maria Josep Amigó, durant la recent visita efectuada a aquest municipi de la Safor per a conèixer de primera mà les inversions realitzades amb els recursos de la Diputació.

Maria Josep Amigó ha assegurat que “apostar per l’esport és potenciar les generacions de futur en qualsevol municipi”, pel que ha considerat “molt positives” les inversions realitzades per l’equip de govern de Beniarjó en aquesta àrea. En aquest sentit, la vicepresidenta ha reivindicat “l’aposta per l’autonomia municipal” realitzada per la Diputació de València, “perquè cada consistori puga valorar quina és la realitat del seu municipi i invertir els recursos en aquells projectes que resulten necessaris i contribueixen a millorar la qualitat de vida de la ciutadania”, ha remarcat.

En concret, s’ha comptat amb 31.584 euros corresponents al Pla SOM 2016, més altres 35.000 euros addicionals, per a la rehabilitació de les diferents pistes del Poliesportiu Municipal. De la mateixa manera, s’han destinat 9.911 euros del SOM 2017 per a la reposició d’una pista de pàdel i equipament de la pista esportiva. Seguint amb les instal·lacions de titularitat pública, també s’han invertit 49.125 euros del mateix SOM 2016 en l’ampliació dels pavellons de nínxols del Cementiri Municipal i l’adequació del seu interior.

L’alcalde de Beniarjó, Marc Estruch, ha incidit en que aquesta inversió realitzada en matèria d’infraestructures esportives “ens ha permès renovar de forma integral la piscina municipal i que aquesta siga de cloració salina”, a més “d’ampliar les instal·lacions i que els nostres veïns i veïnes tinguen una major oferta de propostes per a la pràctica esportiva”, ha explicat.

Premi de Poesia ‘Senyoriu d’Ausiàs March’

La Diputació de València, a través de l’Àrea de Cultura, ha mostrat el recolzament i suport al Premi de Poesia ‘Senyoriu d’Ausiàs March’ de Beniarjó, una convocatòria que en aquest any 2017 ha celebrat la seua 38ena edició. A través de la nova línia d’ajudes orientada a concursos i premis literaris engegada recentment des del Servei d’Assistència i Recursos Culturals (SARC), el consistori de Beniarjó ha disposat de 3.464,73 euros de la Corporació provincial per a la seua celebració.

El certamen literari de poesia ‘Senyoriu d’Ausiàs March’ està dotat amb un premi en metàl·lic de 3.500 euros i la publicació de l’obra guanyadora en una editorial de reconegut prestigi.

El reconeiximent d’aquesta convocatòria s’ha anat incrementant progressivament fins a convertir-se en un dels guardons més prestigiosos de les Lletres Valencianes. No gratuïtament, personalitats tan importants com Vicent Andrés Estellés n’han format part del jurat. A més, alguns dels poetes que foren mereixedors del premi durant els anys 80 i 90 del segle passat, en el present són autors de primer nivell dintre del panorama literari valencià i estatal.

L’objectiu de la Regidoria de Cultura i Educació de Beniarjó, encarregada de la convocatòria del premi, és anar més enllà, tractant de bastir un projecte cultural al voltant del certamen, en col·laboració amb els centres escolars, les associacions del municipi i Saforíssims Societat Literària. 

Els municipis de La Costera invertiran 1.361.622 euros del Pla d'Inversions Sostenibles (IFS 2017) de la Diputació de València en obres que s'executaran al llarg de 2018. En el llistat de projectes proposats pels ajuntaments, als quals la corporació que presideix Jorge Rodríguez concedeix autonomia per a decidir les actuacions que necessiten els seus veïns, destaca una important aposta per l'adequació d'edificis municipals i la reurbanització de vies públiques.

En total han sigut més de 20 milions d'euros els que s'han repartit per tota la província a través d'aquesta línia d'ajudes, la tercera d'aquest tipus aquesta legislatura. La Diputació compleix així amb una reivindicació històrica en matèria de finançament: tots els municipis valencians podran "assumir competències i demostrar la seua responsabilitat en resposta a l'autonomia que sempre diem que han de tenir", ha defensat el president de la corporació provincial, Jorge Rodríguez.

En el cas concret de la Costanera, una porció substancial dels fons, al voltant de 378.385 euros, aniran destinats a l'adequació d'edificis públics, com és el cas de l'obra que s'executarà a Canals amb un pressupost de 123.840 euros, que es destinarà a l'adaptació de l'antiga Casa de la Cultura Ca Paquita la Moruna com a centre de formació de persones adultes.

De la mateixa manera, Vallada reservarà 86.604 euros a la millora de l'accessibilitat i infraestructura del paratge de les Ermites; Moixent dedicarà 53.420 euros a la restauració de l'edifici municipal per a usos múltiples; Torrella invertirà 48.862 euros en la millora d'aïllaments i acabats de la Casa de Cultura; Llanera de Ranes invertirà 39.559 euros en la reforma integral de les oficines de l'ajuntament; i el Genovés destinarà 26.100 euros a la millora de l'accessibilitat en el Museu de la Pilota i la substitució de finestres en aules de primària del CEIP Mare de Déu dels Desemparats.

Així mateix, una altra de les principals àrees a les quals es destinaran els fons del IFS de la Diputació a La Costera serà la de la reurbanització de vies públiques. Un exemple és el de Xàtiva, que dedicarà 154.474 euros al desenvolupament del Pla de Sostenibilitat d'Infraestructures, amb el qual es milloraran els accessos i l'entorn del camp de futbol 'La Murta', així com la cura de les infraestructures municipals, manteniment de camins i jardins, projecte que ha permés la contractació de 12 persones.

Criteris clars i objectius

Aquest tercer pla IFS va ser aprovat en el mes de juliol i els ajuntaments van tenir de termini fins al passat dia 20 de setembre per a presentar els projectes a executar en cadascuna de les localitats de les comarques valencianes que complisquen amb el requisit de tenir menys de 50.000 habitants. Els criteris a l'hora de determinar el repartiment de fons han sigut els mateixos que es van emprar en el pla de Serveis i Obres Municipals (SOM).

D'aquesta forma, a cada municipi li ha correspost una quantitat fixa i una altra variable en funció de criteris com el nombre d'habitants, que pondera un 30%; el cost efectiu dels serveis; la superfície (10%); la taxa de desocupació (10%); els nuclis de població separats, com a llogarets i pedanies (4%); i la pertinença al Pacte d'Alcaldies amb actuacions contra el canvi climàtic (3%).

La intenció d'aquest pla torna a ser, per tant, la de reforçar l'aposta de la Diputació de València per dotar d'autonomia als alcaldes i alcaldesses de la província, que són, com assegura el president de la corporació provincial, "els que millor coneixen les necessitats dels seus veïns". "Amb aquest nou model de repartiment d'ajudes, en aquesta diputació s'ha acabat amb els plans teledirigits que estaven al marge de criteris reals i objectius", ha destacat Rodríguez.

Les Europes Menudes és un projecte escènic que arreplega l'esperit nòmada del teatre, amb una participació activa d'estudiants acollits per la Universitat de València dintre del programa Erasmus, que pretén apropar als municipis de les comarques valencianes la realitat europea a partir de la representació de l’obra La gran final. Motiu pel qual compta amb el suport de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, que ha establert un conveni de cooperació cultural amb la Universitat de València per a poder dur a terme aquesta iniciativa.

Donat que València és la ciutat europea que més estudiants Erasmus acull, aquest és un projecte que permet fer-los una immersió directa i enriquidora en la cultura de carrer dels municipis valencians.

La gran final és la tercera part de la trilogia sobre les migracions que Escena Erasmus va començar amb El Circ de la Frontera (2016) i va continuar amb La Fira Invisible (2017). Es tracta d’un espectacle que aborda, amb honestedat i esperança, les possibilitats efectives de construir un futur millor.

Aquesta representació estarà interpretada per actrius i actors provinents de diferents parts del món, que demostraran sobre l'escenari que és possible treballar junts i superar les diferències. Una part del repartiment està composta per joves valencians, l'altra per joves europeus i la tercera per joves refugiats de diferents orígens, tots junts en un espectacle en clau de comèdia, ambientat en un gran estadi de futbol, ple de cançons, escrit per alguns dels nostres millors dramaturgs i preparat i dirigit per professionals contrastats de l'escena valenciana.

A més, per primera vegada en la història d’Escena Erasmus, aquest projecte s’obri a la participació activa dins del seu grup actoral de persones refugiades acollides a València. Durant aquest any, Escena Erasmus està celebrant els actes del projecte Erasmus+ Scene Network finançat per la Comissió Europea que permetrà consolidar l’intercanvi entre les seus Escena Erasmus de València, Marburg i Pàdua.

Inscripcions per a la gira 2018

Les inscripcions, orientades als ajuntaments de la demarcació de València, estaran disponibles a partir del 29 de desembre de 2017 i fins al 31 de gener de 2018, a través de la web www.escenaerasmus.eu.

Les representacions teatrals d'Escena Erasmus seran escollides, a excepció de les seus habituals de la Universitat de València, en funció de les peticions que arriben per part dels ajuntaments. En tindrà en compte el nombre d’actuacions per comarca, en una distribució territorial el més homogènia possible, a més de prioritzar les peticions de consistoris que no hagen gaudit encara de cap actuació de Les Europes Menudes.

Cooperació i intercanvi creatiu

El programa teatral de Les Europes Menudes ha estat ideat i dirigit per la companyia CRIT, des de l’any 2013, i participen en ell fonamentalment estudiants europeus d’intercanvi. Les Europes Menudes s'emmarquen dins de l'anomenat Projecte Teatral Europeu Escena Erasmus (Premi Europeu Carlemany del Parlament Europeu), un espai que pretén aprofitar el potencial creatiu dels estudiants que passen un any en diferents ciutats europees, fomentant la seua participació en la vida cultural d’aquestes ciutats.

L'Àrea de Cultura considera d'especial interés poder fomentar la cooperació europea en l’àmbit de la cultura, la joventut, i la projecció als pobles. En aquest sentit, Escena Erasmus és un projecte que compleix amb escreix aquests requisits, tot millorant el nivell de competència comunicativa i capacitats dels estudiants.

Així mateix, amb Les Europes Menudes es contribueix a promocionar la cultura internacional i les experiències d'intercanvi amb els pobles de les comarques valencianes; afavorir la veritable integració europea amb un paper actiu i protagonista dels joves estudiants; promocionar una “cultura immersiva”, que permeta experiències vitals orientades als pobles; i activar la consciència i l'esperit crític de la ciutadania.

De la mateixa manera, Escena Erasmus treballa en l’ampliació i consolidació de l’Erasmus Scene Network: una xarxa d’universitats europees que permetrà la creació i intercanvi d’experiències culturals realitzades per grups d’estudiants Erasmus, juntament amb estudiants locals. Actualment ja es desenvolupa amb èxit a les universitats de Marburg (Alemanya), Pàdua (Itàlia), Càller (Itàlia) i ben prompte es desenvoluparà a Granada i Bolonya (Itàlia) a més d’altres universitats del Regne Unit i Polònia que s’han interessat pel projecte.

 
L'any 2017 Escena Erasmus va representar l'obra La fira invisible, amb joves actors de 9 nacionalitats diferents. La fira invisible es va representar a Favara, Cheste, Loriguilla, Alfara del Patriarca, Agullent, Manises, Potries, Alpuente, Manuel i la Font de la Figuera, i a les seus Unisocietat del Vicerectorat de Participació i Territori de la UV de València, Quart de Poblet, Alzira, Benetússer, Ontinyent, Anna i Gandia. Aquesta producció va ser vista per més de 5.700 persones entre els mesos de maig a juliol.

 
Inscripcions per part dels ajuntaments

Els ajuntaments interessats a adherir-se al programa Escena Erasmus per a gaudir de la representació de La gran final, hauran d’emplenar un formulari a través de la web:

https://www.escenaerasmus.eu/gira-las-pequenas-europas/

La llista definitiva de pobles escollits, segons criteris de diversificació territorial, proporcionalitat comarcal i presència en altres activitats de l’Àrea de Cultura, serà publicada durant el mes de febrer de 2018.

La música no solament vertebra municipis i persones, també defineix a les valencianes i valencians com a poble i açò ho tenen molt present cadascun dels municipis de la província i la corporació que els representa a tots. La inauguració del nou auditori d'Algímia d'Alfara és una mostra més de l'aposta de la Diputació de València per la música i les bandes de la província, i de la importància que concedeixen els ajuntaments als seus espais i locals musicals.

Al voltant de 300 persones van assistir a l'acte d'obertura oficial del nou auditori de Algimia, que en vespres de la Nit de Nadal va acollir el tradicional concert de Nadal en presència de l'alcalde, Ernest Buralla, i Toni Gaspar, vicepresident segon de la Diputació, que ha invertit 510.000 euros en aquesta nova icona cultural de Algimia i el Camp de Morvedre des de l'inici del projecte. A més d'una subvenció inicial de 100.000 euros per a engegar el projecte, el consistori ha destinat a les diferents fases de l'auditori les ajudes dels diferents plans provincials de 2015, 2016 i 2017 per a completar l'obra.

L'auditori, situat en la zona verda de Algimia, al costat de la Glorieta, té un escenari de 100 metres quadrats, un aforament de 200 persones ampliable i a més de ser totalment accessible compta amb els mecanismes necessaris per a garantir l'eficiència energètica. L'obra ha tingut un cost superior als 700.000 euros, en la qual a més de la inversió de la Diputació s'ha implicat l'ajuntament, primer amb Francisco Salt, que va aconseguir engegar aquesta actuació tan desitjat per les veïnes i veïns d'un municipi amb poc més de 1.000 habitants, i més tard amb el treball de l'equip de govern local que dirigeix Ernest Buralla. En total, uns 230.000 euros eixiran de les arques de l'ajuntament.

En paraules de Toni Gaspar, "sempre és un gran esdeveniment inaugurar un espai cultural, i en aquest cas un recinte musical d'avantguarda que no solament és un regal de Nadal per a Algimia sinó que enriqueix l'equipament cultural de la comarca del Camp de Morvedre". Per al vicepresident segon i diputat d'Hisenda, "aquest auditori posa de manifest una vegada més l'aposta de la Diputació per la música i pels municipis xicotets, als quals, com repeteix el president Jorge Rodríguez, mai deixarem en el camí".

Per la seua banda, l'alcalde d'Algímia d'Alfara va agrair als responsables de la Diputació la inversió que ha permés al seu municipi "comptar amb aquest espai cultural de referència que espere que els veïns de Algimia sapiem omplir de contingut cultural", i va avançar la creació d'un espai multi usos al costat de l'auditori, en presència de Toni Gaspar i alcaldes de la comarca.

La Unió Musical de Algimia (UMA) i l'Escola de Música van estrenar el nou auditori amb el concert de Nadal el dissabte 23 de desembre, una data que passarà a la història d'aquest xicotet municipi del Camp de Morvedre en disposar d'un nou contenidor musical referent en la comarca.