L'última edició del Premi de Teatre Escalante ha recalat en l'actor, dramaturg i director Adrià Novella (València, 1991) per la seua obra El xiquet que volia una falda escocesa, una proposta que aprofundeix en la identitat de gènere. El jurat, compost per Empar Canet, Eva Zapico i Chema Cardeña, ha destacat “la seua temàtica i la seua modernitat, tant a nivell formal com de contingut”, i valorat “l'estructura de l'obra, l'agilitat dels diàlegs, la composició de personatges i la seua viabilitat escènica i de producció”.

El guardó, que reconeix la millor obra inèdita de literatura dramàtica per a públic infantil, està dotat amb 5.000 euros i el compromís de publicar el text. “Aquest guardó forma part de l'aposta de la Diputació de València per una major producció i exhibició escènica i una millor difusió de les nostres produccions. En aquesta dinàmica hem inclòs la promoció de l'autoria, perquè el teatre no seria possible sense els autors. D'ací el nostre afany en la consolidació d'aquest premi”, ha declarat la diputada delegada de Teatres, Rosa Pérez Garijo.

L'obra de Novella relata el viatge real o imaginari d'un xiquet que vol portar falda i davant la negativa dels seus pares, emprèn una travessia fins a l'únic lloc on sap que els homes poden vestir-la, Escòcia. En el camí, els seus progenitors seran companys, mestres i enemics, però també es convertiran en cavallers, fades padrines, ovelles i bruixes.

“El xiquet que volia una falda escocesa és un conte més, amb la clàssica estructura del viatge de l'heroi. Però no hi ha millor opció per a una persona que reconeix la seua identitat de gènere i, per sobre de tot, vol respectar-la i que la resta la respecte, que el camí de l'heroi”, desentranya l'autor.

D’Almagro a Manolito Gafotas, passant per Soul Atac

Novella va començar a idear el viatge del xiquet durant el Festival de Teatre Clàssic d'Almagro, on va decidir que el xiquet hauria de conèixer grans referents literaris com, per exemple, El Quixot, Macbeth, Jonàs, Pinocchio i els contes de fades.

Però abans d'escriure, també va visitar altres clàssics que no apareixen en el text, com Donde viven los monstruos, de Maurice Sendak, Manolito Gafotas, d'Elvira Lindo, Els viatges de Gúlliver, de Jonathan Swift, Les aventures del baró Munchausen, de Rudolf Erich Raspe, El xicotet príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry, així com moltes aventures del món Disney i de l'estudi japonés Ghibli.

Per a completar la seua perspectiva, afirma haver indagat també en temàtica d'adults, com el llibre Desayuno en Plutón, de Patrick McCabe, la pel·lícula Birdman (Alejandro González Iñárritu, 2014), “i converses amb persones trans per a saber i empatitzar per a després escriure”.

Finalment, “per a amenitzar el viatge, una mica de música en la nostra llengua”, completa Novella. Grups com Manel, Soul Atac i Atzukak l’han acompanyat en el procés d'escriptura i es poden escoltar en l'obra.

Un currículum divers

Novella es titulat en interpretació per l'Escola Superior d'Art Dramàtic de València, postgraduat en teatre i educació per l'Institut del Teatre de Barcelona i Màster en Estudis Teatrals de l'Institut del Teatre i la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va especialitzar en Teoria i pràctica dels processos creatius, i de resultes va realitzar un treball de recerca sobre dramatúrgies per a la inclusió del públic, tema que marca les seues últimes obres: El sueño de las galaxias, Maruschka. Comèdia russa sobre la nostra terreta –Premi Micalet de Teatre 2017–, Joc de xiquetes/Juego de niñas –actualment en gira amb Bullanga Compañía Teatral–, i la darrera, El pacte.

La seua formació com a dramaturg ha vingut de la mà de José Sanchis Sinisterra, Paco Zarzoso, Beth Escudé, Carles Batlle i Xavier Albertí, entre altres. És membre fundador de Bullanga Compañía Teatral, en la qual dirigeix gran part de les seues obres, i treballa com a mestre de teatre per a diferents centres i institucions.

Com a actor ha treballat en companyies com La Cubana i amb directors com Chema Cardeña, Vicente Genovés i Edison Valls. Precisament, agraeix aquest premi a la tossuderia d’aquest últim. El fundador d’Ananda Dansa el va animar a presentar-se a concursos literaris i va enviar-li les bases del Premi de Teatre Escalante.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha assenyalat aquest dijous a Fortaleny que la corporació que dirigeix i els ponts de ferro de la Ribera tenen alguna cosa en comú: "porten més de cent anys unint municipis i persones". Rodríguez s'ha expressat així durant la inauguració de l'exposició 'Ponts de ferro de la ribera del Xúquer: cent anys unint pobles", amb la qual l'àrea de Carreteres que dirigeix Pablo Seguí commemora el centenari del pont de Fortaleny, de titularitat provincial.

Rodríguez, acompanyat per Seguí i l'alcaldessa de Fortaleny, Juani Clos, ha valorat la importància d'aquestes infraestructures viàries per a les comunicacions dels municipis de la Ribera i ha assegurat que la Diputació, a través de l'àrea de Carreteres, "té molt clara la seua responsabilitat de mantenir aquests ponts en el millor estat possible i garantir la seua conservació i manteniment". És el cas del pont de Fortaleny, en el qual, segons ha avançat el president, "començaran les obres de rehabilitació de forma imminent, amb una inversió del voltant d'un milió d'euros que s'emmarca en el recorregut d'una nova via ciclopeatonal amb seguretat necessària per a ciclistes i vianants, usuaris als quals tenim molt presents en la nostra aposta per la mobilitat sostenible".

El de Fortaleny no és l'únic pont de ferro de la Ribera de titularitat provincial; també ho són els ponts de Gavarda, Albalat i Riola, que al costat dels d'Alzira i Cullera completen la nòmina de protagonistes d'acer de l'exposició itinerant promoguda per l'àrea de Carreteres que dirigeix Seguí, i que recorrerà tots aquests municipis. En paraules del diputat, "aquestes construccions d'entre finals del segle XIX i principis del segle XX tenen un alt valor patrimonial i històric i han revolucionat les comunicacions en La Ribera, la qual cosa ens ha portat a retre'ls homenatge amb aquesta exposició, al mateix temps que seguim treballant cada dia en la seua conservació, amb actuacions tan importants com la del pont Alfonso XIII de Fortaleny, sempre que són necessàries".

El president de la Diputació i el titular de Carreteres han coincidit en la transcendència d'aquests ponts de ferro en la cultura de l'aigua de la Ribera, abans d'explicar els detalls de l'actuació ja adjudicada a l'empresa Pavasal a Fortaleny, amb un pressupost de 969.406 euros. El pont "és una obra d'enginyeria civil d'indiscutible bellesa arquitectònica, a causa de l'harmonia del seu disseny, l'equilibri de les seues dimensions i una cuidada execució dels suports, piles i estreps, realitzats en maçoneria d'aparell reticular, emulant l'aparell romà", ha precisat el cap de Carreteres, Javier Pedra.

El projecte actual comprén la definició de les obres necessàries per a la rehabilitació del pont de Fortaleny, actuació que es complementarà amb una segona fase que escometrà la conversió del tram que ha quedat fora de servei en l'antiga carretera CV-509 en una via ciclopeatonal, a més de la construcció d'una passarel·la sobre l'autovia N-332, i el condicionament de l'accés a Sueca per la Avinguda de la Vila i Honor, de Corbera.

L'alcaldessa d'aquest municipi de la Ribera Baixa, Juani Clos, ha mostrat el seu agraïment als responsables de la Diputació pel "constant suport de la institució a Fortaleny i a la resta de pobles de la comarca, amb els quals treballa braç a braç des del primer minut de la legislatura". Per a l'alcaldessa, "l'actuació de la Diputació en el pont de Fortaleny demostra la voluntat dels seus responsables de contribuir a la conservació del patrimoni valencià i a la seguretat de les nostres carreteres".

Joies del patrimoni valencià

Els sis ponts que s'inclouen en l'exposició són considerats joies del patrimoni valencià. El més antic és el de Sueca-Riola, inaugurat el 17 d'abril de 1900. Va ser també el primer a reconstruir-se, ja que la rehabilitació duta a terme en 1988 va substituir tota la seua estructura original, de la qual, en l'actualitat, només queden les pilastres de suport.

Cinc anys més tard, el 15 d'agost de 1905, s'obria a la circulació el pont de ferro de Cullera, que passava d'aquesta manera a substituir a l'antic pont de barques. A Fortaleny es troba el Puente Alfonso XIII, un dels ponts més singulars de tot el territori valencià a causa de la seua disposició asimètrica, la qual cosa li confereix una particular silueta. Va ser inaugurat el 7 de maig de 1916.

El pont de Gavarda, el primer dels tres inaugurats en 1917, va servir per a substituir a la Barca del Rei, que era l'única alternativa amb la qual durant més d'un segle explicaven els viatgers del Camí ral de Madrid per a creuar el *Xúquer. Es tracta d'un pont de 70 metres de llum que el passat mes d'octubre va complir els seus 100 anys.

A Albalat de la Ribera està el pont més singular a simple vista, ja que va ser construït amb una estructura de dos arcs atirantades en lloc d'un, a causa de l'alta distància a salvar i que va portar a generar dos trams de 40 metres i mitjà cadascun. Finalment, el pont de ferro d'Alzira, va ser inaugurat el 16 de desembre de 1917 per a substituir al medieval de Sant Gregori.

Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival.

La Diputació de València ha celebrat la seua tradicional recepció nadalenca amb els treballadors de la casa. En la cita, els assistents han pogut degustar una àgape composta per productes típics valencians i vins de l'Escola de Viticultura de Requena, un dels centres formatius de la institució provincial.

Un any més la institució provincial ha aprofitat l'esdeveniment per a promocionar el treball de l'Escola de Viticultura i Enologia de l'Escola Félix Jiménez, propietat de la Diputació, amb la presència d'un cava bobal de quatre anys Blanc Noir, color verd ceba i amb un toc a llevat i brioche.

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, acompanyat pels diputats representants de les diferents forces polítiques que componen la institució, ha desitjat unes bones festes i inici de 2018 a tots els treballadors i treballadores de la casa i ha agraït el treball realitzat tant a l'equip de govern com als funcionaris i empleats de les diferents àrees.

Per la seua banda, la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, ha destacat el treball de les escoles, ja que “si hi ha alguna cosa important és que es reconega a la gent que treballa ací, com és el cas de l'Escola de Viticultura i Enologia de Requena”.

La Diputació de València ha encarregat la redacció d'un estudi preliminar sobre la carretera que connecta València amb Moncada per un import de 56.200 euros. Aquest treball, sol·licitat a través de l'àrea de Carreteres que dirigeix Pablo Seguí, suposa l'obertura d'una via definitiva per a renovar de manera integral la CV-315 i trobar la solució als problemes de col·lapse de tràfic i seguretat vial que afecten la carretera des de fa anys.

Aquesta decisió va en la línia del que el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, ve destacant des de l'inici de la legislatura: "Hem fixat la seguretat com a prioritat en l'àrea de Carreteres i apostem per mantenir en les millors condicions possibles les vies ja existents, actuant en aquelles en les quals hi ha punts de conflicte amb una elevada accidentabilitat".

Aquest canvi de paradigma es manifesta en totes les actuacions que s'estan duent a terme en matèria de carreteres des de la corporació provincial, com és el cas de la variant nord de Bétera, anunciada recentment, i el d'aquesta nova actuació en la CV-315 a Moncada, així com en la resta d'obres en carreteres de la xarxa provincial, que tenen en comú el reforç de la seguretat.

Una actuació prioritària

Aquesta nova era afavoreix actuacions que cerquen solucions en punts de conflicte de tràfic i falta de seguretat, com és el cas de la CV-315 que uneix València amb Nàquera passant per Moncada, i que és de titularitat provincial. Una via que travessa diferents zones agrícoles, urbanes, residencials i industrials i que connecta, entre altres, els nuclis urbans de València, Poble Nou, Borbotó, Carpesa, Benifaraig, Montcada i Alfara del Patriarca. En el tram de València a Montcada, d'uns 5 quilòmetres, cobra especial rellevància el seu pas per l'horta i la connexió amb pedanies i pobles que impliquen nombrosos accessos directes sense cap tipus d'ordenació i interseccions que generen situacions de perill i molèsties contínues als usuaris.

És per açò que ja a l'estiu de 2011 es va redactar un estudi sobre l'eix València-Nàquera que no va donar fruits i va ser rebutjat per ser inviable a curt termini. No obstant això, el problema no va acabar, i la CV-315 segueix requerint actuacions que milloren la seguretat vial i la funcionalitat d'aquesta, endreçant-la i assegurant unes condicions mínimes tant per al transport públic com per a un ús digne per part de vianants i ciclistes.

D'altra banda, l'elevada intensitat de tràfic en aquesta carretera, amb el pas de 15.000 vehicles al dia, i una sinistralitat a tenir en compte, seran sens dubte dues dels aspectes determinants per a actuar en la via, al costat del tracte especialment respectuós amb l'horta i unes exigències de disseny que potencien la mobilitat en transport públic (amb la possible creació de parades d'autobusos), per als vianants i ciclista, integrant així a tots els usuaris.

A més, es realitzarà el corresponent estudi d'impacte ambiental, d'acord amb una indispensable coordinació interadministrativa, per a aconseguir una actuació consensuada i viable, i aconseguir així un eix integrador en el territori que resolga una demanda històrica dels veïns i veïnes. L'objectiu: que desplaçar-se per la carretera de Moncada siga una opció còmoda i amb unes condicions de seguretat òptimes.

Un total de 118 cossos de republicans afusellats pel franquisme han sigut exhumats amb finançament de la Diputació de València. En concret, 14 de les Fosses 82 i 92 del cementeri de Paterna, 12 del cementeri d’Ontinyent, 50 de la Fossa 113 del cementeri de Paterna i 42 més d’un nínxol, ubicat al mateix cementeri. Una xifra que seguirà augmentant en el 2018, ja que la Junta de Govern de la Corporació provincial ha resolt aquesta setmana la segona convocatòria d’ajudes de projectes de memòria històrica del 2017.

Un total de 300.000 euros es repartiran en aquesta segona tanda entre els ajuntaments de Tavernes de la Valldigna, Paterna, Silla, Chera, Ontinyent, La Pobla de Vallbona, Utiel, Alfara de la Baronia, Chelva, Benetússeri dues associacions de familiars, els de les víctimes de les fosses 128 i 94 de Paterna.

La vicepresidenta quarta de la Diputació de València, Rosa Pérez Garijo, ha aprofitat per a fer balanç de la seua tasca al front de Memòria Històrica, i ha explicat que, des de 2016, “la corporació provincial ha destinat 746.000 euros per a l’exhumació de fosses comunes, la retirada de vestigis franquistes i la instal·lació d’elements memorialístics”.

En paraules de Pérez Garijo, “aquest esforç inversor respon al compromís del govern provincial en matèria de veritat, justícia i reparació, i contrasta agrament amb el govern d’Espanya, qui destina zero euros des de l’any 2012 al compliment de la Llei de Memòria Històrica, fent cas omís de totes les recomanacions internacionals i mostrant una nul·la sensibilitat cap a les víctimes de crims contra la humanitat, que omplen les cunetes i els cementeris del nostre país”.

Quatre dels quinze projectes aprovats en aquesta nova convocatòria consistiran en l'exhumació i identificació de les restes de les persones desaparegudes violentament durant la repressió franquista. És el cas de la fossa 112 (amb un pressupost de 89.720 euros) i els nínxols 43 i 44 (14.400 euros) del cementeri de Paterna, sol·licitats pels ajuntaments de Tavernes de la Valldigna i Chera, respectivament. Així mateix, la institució provincial ha aprovat els projectes d'excavació i exhumació de les fosses 94 (69.220 euros) i 128 (80.780 euros), sol·licitats per les associacions de familiars de les víctimes.

La segona línia d'ajudes ha sigut destinada a la instal·lació d'elements testimonials en reconeixement d'edificis, llocs i espais geogràfics vinculats a la memòria històrica. És el cas de la ‘ruta per la memòria històrica’ a Paterna (amb una inversió de 3.960 euros), la instal·lació d'un memorial als afusellats el 15 de desembre de 1939 en el municipi d'Ontinyent (26.610 euros), o la senyalització de trinxeres de la línia XYZ a Alfara de la Baronia (572 euros), entre altres.

A més, també s'ha establit una partida per a la retirada de símbols i vestigis de la dictadura, com les plaques de l'Institut Nacional de la Vivenda a Silla (2.519 euros) o d’altres elements que no compleixen la Llei de memòria històrica a La Pobla de Vallbona (2.479,87). 

Obrir l'Hospital Psiquiàtric de Bétera a la ciutadania, de manera que els i les pacients se senten integrats en la societat, i al mateix temps, es visibilitzen els problemes de salut mental, trencant amb l'estigma que els envolta. Es tracta d'un eix fonamental de l'àrea de Benestar Social de la Diputació de València, que ha sumat una acció més amb l'organització de la recepció nadalenca en el centre.

Una activitat en la qual ha volgut estar present la diputada de Benestar Social, Salut i Educació, Mercedes Berenguer, qui ha acompanyat als usuaris del centre en aquest dia de celebració. “La idea és venir diverses vegades i tenir un contacte directe, que no se senten exclosos per estar ací. Poder participar en accions socials del dia a dia, estar al costat dels pacients i dels seus familiars”, ha indicat Berenguer.

L'acte ha començat amb la presentació d'un vídeo en el qual s'ha mostrat a través de fotografies com ha sigut l'any dels i les pacients del Psiquiàtric. Posteriorment, la diputada ha felicitat el Nadal a usuaris i professionals del centre, assenyalant que “sou una gran família”. Seguidament, s'han realitzat diferents activitats esportives i musicals i s'ha culminat amb la visita de Papà Noel, qui ha lliurat els regals als pacients.

Per la seua banda, el director d'Infermeria del Psiquiàtric, Toni Pla, ha indicat que l'objectiu fonamental d'aquest tipus d'actes és “la normalització de la diversitat. La salut mental és un àrea més de la integritat de les persones i ha de ser tractada amb tot l'afecte i respecte que mereix”. Així mateix, Toni Pla ha agraït a la Diputació l'esforç realitzat per a l'adequació del menjador i de l’office del centre, en una nova etapa, ha assegurat, per a normalitzar la situació de les i els pacients.

La Diputació de València ja té en funcionament la seua nova web d'Igualtat, un portal específic de l'àrea que dirigeix Isabel García i que acosta als ciutadans i especialment a ajuntaments, ens locals i associacions, tota la informació, ajudes i actuacions que la corporació engega en aquesta matèria, un dels eixos de govern de la Diputació de Jorge Rodríguez.

Aquest portal d'Igualtat és una acció més que reforça la implicació de la institució provincial en l'aposta pel llenguatge inclusiu, el reforç de l'acció positiva i l'apoderament de les dones i, per descomptat, la igualtat efectiva entre homes i dones. Aquesta web és referent a la Comunitat en l'àmbit de la Igualtat i permet l'accés ràpid i eficient a tota la informació i actuacions que s'estan duent a terme des de l'àrea que dirigeix Isabel García.

En el cas de les associacions, es tracta d'un avanç realment important, ja que a través de la web tindran accés a les convocatòries de subvencions que es realitzen des de l'àrea. Així mateix, els ajuntaments poden consultar la convocatòria d'ajudes, normatives i programes com l'I Pla d'Igualtat de la Diputació de València, aprovat el passat mes de setembre, o el recent Reglament de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, a la qual poden adherir-se complint uns requisits mínims.

La informació d'Igualtat a un clic

El portal d'Igualtat de la Diputació de València compta amb una interfície neta i molt visual i ofereix funcionalitats a l'usuari, que tenen com a objectiu facilitar la navegació per la pàgina i fer-la més dinàmica i accessible. La web compta amb apartats dedicats a l'actualitat més recent amb les 'Últimes Notícies'; estructura els pilars de l'àrea i arreplega informació de projectes específics de la corporació com Feminarios, campanyes, activitats, legislació en matèria d'igualtat, un espai per a fomentar el llenguatge inclusiu i la secció 'Dones i Esport'. A açò cal afegir els apartats de diversitat, municipis, associacions i els convenis en vigor.

Pel que fa a la formació en matèria d'Igualtat, trobem una secció amb informació sobre els diferents cursos que es duen a terme des de l'àrea, com el programa que forma al personal polític i tècnic amb responsabilitats en matèria d'Igualtat, per a la redacció del Pla d'Igualtat en diferents municipis i ajuntaments, a més del curs de formació contra la violència de gènere que es va realitzar en diferents municipis de la província durant 2016.

Finalment, la web compta amb una secció dedicada a la Violència de Gènere que inclou informació relativa a legislació contra la violència masclista, el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere, un estudi tècnic que identifica els recursos disponibles per a combatre la Violència de Gènere en l'àmbit local i provincial, i informació relativa als Premis Celia Amorós, que reconeixen el treball d'institucions, associacions i persones en la lluita contra la violència de gènere en la seua vida personal o professional.

La Igualtat més prop de la ciutadania

La interacció i el feedback amb els usuaris es duu a terme a través de l'apartat 'Dades de contacte', mitjançant un formulari on la persona interessada pot posar-se en contacte amb l'àrea. A més, destaquen els perfils socials de l'àrea d'Igualtat per als quals desitgen estar actualitzats de totes les qüestions de l'àrea. En Facebook (@diputacionvalenciaigualdad) i en Twitter (@Igualtat_dipu).

Amb aquest primer portal d'Igualtat de la Comunitat, la Diputació de València va complint els objectius en el seu full de ruta en matèria d'Igualtat, amb la intenció d'acostar-se a municipis, associacions i ciutadania d'una forma més clara i directa i mantenir-los informats de totes les novetats que es produeixen en l'àrea que dirigeix Isabel García. Es pot accedir al portal en l'enllaç: http://www.igualtat.dival.es

Aquest Nadal el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha preparat una intensa programació d’activitats didàctiques per a tots els públics: des dels més menuts als més grans. Des del 23 de desembre i fins al 7 de gener, hi hauran tallers, concerts, visites guiades, espectacles infantils i un llarg etcètera d'activitats gratuïtes per a tots els públics.

La programació infantil començarà amb el taller infantil Bon Nadal Pare Tosca, on els més menuts coneixeran qui va ser aquest capellà, mitjançant visites especials i la creació de divertides manualitats. Aquest taller es realitzarà el dissabte 23, dijous 28 i divendres 29 de desembre, a les 18:00 hores, a càrrec del grup Rebombori.

A més dels tallers i per fer més agradable l’espera dels Reis, per a la segona setmana de Nadal s’han organitzat visites guiades i activitats especialment concebudes per als més menuts de la casa —de dues hores de durada— els dies 3 i 4 (dues sessions: 12:00 i 18:00 hores) i el 5 de gener (12:00 hores). És necessari efectuar reserva prèvia.

En la mostra Pioners de l’animació valenciana els xiquets i xiquetes descobriran la prehistòria del cinema de dibuixos que tant els agrada. En la Maqueta del vestíbul del museu podran veure la seua ciutat en 3D i conéixer-la millor. I amb la rèplica de la Impremta original de Gutenberg observaran, en directe, com es feien els primers llibres impresos de la història.

Per últim, el diumenge 7 de gener el grup +Percusión realitzarà un concert didàctic, Toca’m un conte, en el qual es barrejaran els contes infantils més populars amb música de percussió. 

Activitats públic adult

Per al públic adult, s'han concertat diversos espectacles i visites guiades per les diferents exposicions del museu. Així, el dissabte 23, dijous 28, divendres 29, dissabte 30 i diumenge 31 de desembre, a més del diumenge 7 de gener, a les 18:00 hores, es podrà visitar la mostra Les imatges del poder. El grup es conformarà per ordre d’arribada.

Les visites guiades a la Maqueta de la València del Pare Tosca tindran lloc el 31 de desembre i el 7 de gener, a les 12:30 hores, en la Sala Alfons Roig. A més, el dissabte 30 de desembre, a les 10:00 hores, es podrà contemplar la impremta de Gutenberg en funcionament, amb les impressions, en directe, de diferents textos i documents de la cultura valenciana.

El 28 de desembre, a les 19:00 hores, el Cor de l’Eliana tornarà un any més al MuVIM per oferir un Concert de Nadal on es combinaran una encisadora selecció de peces del folklore musical valencià, amb una original posada en escena i una exquisida integració de veus i instruments. 

Per a finalitzar, el dimarts 26, dimecres 27 i dissabte 30 de desembre, es podrà gaudir dels últims tallers per a adults de tast de Caves valencians. Una activitat per a la qual serà necessari efectuar reserva prèvia. 

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez i el vicepresident segon i diputat d'Hisenda, Toni Gaspar, van assistir la nit del dijous al concert participatiu El Mesías de Händel, organitzat per l'Obra Social 'la Caixa' i el Palau de la Música i que compleix la seua vuitena edició a València.

Aquests concerts impulsats per l'Obra Social 'la Caixa' des de fa 23 anys ofereixen a les persones aficionades a la música l'oportunitat de participar en un important projecte pedagògic i musical de gran envergadura, al costat de músics i intèrprets professionals de reconegut prestigi.

El concert, celebrat en el Palau de la Música, va ser a càrrec de l'orquestra i cor Gabrieli *Consort & Players, i va estar dirigit pel prestigiós mestre Paul McCreesh. A més, va comptar amb les veus de cantants professionals com la soprano Soraya Mafi; el contratenor Rupert Enticknap; el tenor Thomas Walker; i el baix Neal Davies. A aquests músics es van afegir, des de les seues respectives butaques, 298 intèrprets no professionals, entre participants individuals i cantants procedents de tres cors de la regió: el Cor de *Cambra de València, el Cor del Centre Artístic Musical Santa Cecília de Foios i el Cor Universitari Santiago.

Aquesta experiència ha donat l'oportunitat a quasi 300 cantants de participar en un concert d'aquestes característiques, un treball que ha requerit setmanes d'assajos per part dels participants i les agrupacions corals. Ha sigut un intens treball de preparació per a aconseguir els objectius marcats pel director Paul McCreesh i participar en aquesta emotiva celebració col·lectiva de la música.