La Diputació de València iniciarà en les pròximes setmanes el procés de licitació de la variant nord de Bétera, un ambiciós projecte que permetrà traure del casc urbà els més de 12.000 vehicles que transiten diàriament de mitjana per la travessia de la CV-310 que travessa el municipi. D'aquesta manera, la corporació que presideix Jorge Rodríguez dóna resposta a una reivindicació històrica de Bétera, convertint en realitat un projecte, la inversió del qual ronda els 16 milions d'euros, i que començarà a executar-se en 2018.

En el casc urbà de Bétera conflueixen tres carreteres d'elevada intensitat de tràfic: la CV-310, que procedent de València discorre cap a Nàquera i Serra, la CV-336 cap a Sant Antonio de Benagéber i la CV-333 cap a Olocau. Els vehicles que accedeixen per aquestes vies interurbanes amb intenció de continuar el seu trajecte, han de travessar el municipi per una travessia que discorre per carrers estrets, la qual cosa suscita situacions compromeses en el pas de vehicles pesats, llargues retencions i molèsties constants als veïns i veïnes.

Aquestes molèsties es veuen agreujades per l'elevada intensitat de circulació que, com assenyala el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, “suposa un risc afegit per a la seguretat vial i és el principal motiu que ha portat a la Diputació a prioritzar l'execució d'una actuació que donara solució al problema”.

Per a açò, després d'estudiar fins a 4 alternatives diferents, l'Àrea de Carreteres i Infraestructures ha decidit dur a terme la denominada ‘Variant Nord de Bétera, fase 1’, que discorre des del sud-est al nord del nucli urbà, connectant la carretera procedent de València amb la CV-310 cap a Nàquera i Serra. Aquesta solució no solament evitarà el pas per la travessia actual, sinó que facilitarà els accessos al municipi des de la carretera i als Polígons Industrials de L'Horta Vella i El Pla. Per a açò, es distribuiran al llarg del traçat de 4.700 metres un total de 4 glorietes que, al costat de les vies de servei laterals, proporcionen el control total d'accessos a la carretera.

La nova variant tindrà una secció tipus de 7 metres de calçada, a les quals s'afegiran vorals d'1,5 metres i bermes de 0,50. Així mateix, i seguint amb la filosofia de la Diputació de València de promoure la mobilitat ciclopeatonal i la seguretat vial dels usuaris no motoritzats, es crearà en la marge esquerra una via ciclopeatonal de 2,30 metres d'amplària i segregada físicament de la carretera.

Una reivindicació històrica

A l'octubre de 2005 es va signar el conveni de col·laboració entre la Generalitat i la Diputació de València per al desenvolupament de la xarxa viària de titularitat provincial, que fa referència a les actuacions a executar per la Diputació subvencionades per la Conselleria d'Infraestructures i Transport, que en resum són les obres prioritàries per qüestions de seguretat vial. L'actuació en la CV-310 estava inclosa en aquest conveni.

Dos anys després, en vespres electorals, el Consell va anunciar l'inici immediat de les obres de la coneguda com a Variant Nord de Bétera, un projecte inclòs en el Pla d'Infraestructures Estratègiques 2004-2010, any aquest últim en el qual tampoc va haver partida per a la construcció d'aquesta carretera que desviara el tràfic del nucli urbà de Bétera. En 2011 la Diputació arreplegava aquestes obres dins de la seua col·laboració amb la Generalitat, però dos anys després s'inaugurava la remodelació de la CV-336 entre Bétera i Sant Antonio de Benagéber, sense rastre de la Variant Nord que han seguit reclamant tots aquests anys els responsables del govern local de Bétera, tant a la Diputació com a la Conselleria.

Ara, 12 anys després d'aqueix conveni segellat entre ambdues administracions en el qual s'incloïa aquesta variant com a actuació prioritària, la Diputació dóna resposta a la mateixa a través de l'àrea de Carreteres que dirigeix Pablo Seguí, en la línia del reforç de la seguretat en les vies de titularitat provincial marcada per Jorge Rodríguez al començament de la legislatura.

L’Àrea de Cultura de la Diputació de Valènciaofereix una programació específica per a gaudir del nadal en clau de cultura. Per això, des dels museus de Prehistòria, Etnologia i el MuVIM s’ha programat el Nadal valencià: Rebombori cultural, amb nombroses activitats, moltes pensades per als menuts de la casa, com a complement a les vacances escolars de nadal.

El Nadal valencià és ja una marca consolidada en la programació d’activitats de temporada. Per al diputat de cultura, Xavier Rius, «enguany hem volgut agafar una paraula tan proactiva com la de rebombori per a descriure un fum d’accions culturals de qualitat, orientades a grans i menuts», per això els centres del carrer Corona (La Beneficència) i del carrer Quevedo (MuVIM), veuran complementades les seues accions amb altres al Palau de Les Arts (concerts de corals dels dies 27 i 28 de desembre), o el Nadal de les feretes, un circuit musical per als més joves i que enguany es trasllada a Fuenterrobles i Olocau (dia 23 de desembre), i Petrés i Quatretonda (dia 24 de desembre).

Per a començar, la programació del Nadal valencià s’estrena amb tres concerts nadalencs els dies 21, 22 i 23 de desembre a càrrec de  la Coral El Micalet, el Cor Universitari Sant Yago i el Cor Universitat Politècnica de València, respectivament. La sala Alfons el Magnànim obrirà les seues portes per a que la gent escolte aquests càntics a partir de les 19:00 hores.

El mateix dia 23 de desembre s’inaugura la «Fireta de Nadal» al pati de la Beneficència. Una fireta amb diferents atraccions per a xiquets de totes les edats, on podran pujar al carrusel, pescar peixets, jugar a les bitlles, tombar torres de pots amb una pilota i provar la força que tenen colpejant amb un gran martell, entre molts altres atractius.

Amb tota la programació prevista, els dies de Nadal, excepte el 25 de desembre i l’1 de gener, els patis de La Beneficència es convertiran en el centre de les festes nadalenques valencianes.

Museus en actiu

Així mateix, el Museu Valencià d’Etnologia prepara diverses activitats, com ara un taller de targetes nadalenques, o una visita a la València antiga a través dels edificis de la ciutat. El Museu de Prehistòria de València, per la seua part, reconstrueix un relat narratiu conduït per un arqueòleg, al voltant de la iconografia present al Vas dels guerrers, actualment en exposició.

Per altra banda, el MuVIM organitza activitats plàstiques per a xiquets fins a 9 anys, al voltant de la maqueta del Pare Tosca, mentre que per als adults té organitzades visites guiades, concerts de nadal i, fins i tot, un taller de caves valencians.

Durant els dies de Nadal, a excepció del dia 25 i el dia 1, tots tres museus mantenen la programació d’exposicions temporals oberta. Així, al Museu de Prehistòria de Valencia es podrà visitar L’enigma del Vas; al Museu Valencià d’Etnologia, Imatges de mort. Representacions fotogràfiques de la mort ritualitzada; i, finalment, al MuVIM, l’exposició Les imatges del poder; Premi DKV de dibuix amb Mar Beltrán i Pioners de l’animació valenciana.

Tota la programació està disponible a la web: http://www.labeneficencia.es/va/article/la-beneficencia-i-el-muvim-celebren-el-nadal-valencia

Des de la Secció Sindical d'UGT Diputació de València us desitgem un Bon Nadal i un pròsper 2018.

La Diputació de València ha participat en les jornades “Intercanvi d'Experiències i Bones Pràctiques en relació a la Sostenibilitat i el Pacte dels Alcaldes pel Clima i l'Energia’, celebrades en la seu de la Diputación de Sevilla. Una trobada en la qual s'han donat cita diverses institucions públiques, tant nacionals com europees, per a compartir els seus casos de bones pràctiques mediambientals.

En la seua intervenció inaugural, el diputat de Projectes Europeus i encarregat de l'àrea de Gestió i Retenció del Talent de la institució provincial, Bartolomé Nofuentes, ha defensant el paper que les administracions intermèdies juguen, tant en la gestió de projectes com en la seua funció com a intermediaris entre la Unió Europea i els municipis.

En aquest sentit, Nofuentes ha aprofitat per a instar a la Comissió Europea (CE) a incloure als governs intermedis en la gestió dels Fons Estructurals, que canalitzen més de la meitat dels pressupostos europeus cap als membres de la Unió i es destinen fonamentalment a invertir en la creació d'ocupació i en una economia i un medi ambient europeus sostenibles i sans.

“Des de les diputacions estem mostrant una sobrada solvència en la gestió de projectes i fons, som un figura estratègica per a connectar a la CE amb la ciutadania per la nostra proximitat i possibilitats, per la qual cosa és imprescindible que el nostre paper siga reconegut per les institucions europees”, ha afirmat el diputat provincial.

Després de la seua ponència, ha tingut lloc la intervenció ‘Les noves orientacions després de l'Acord del Canvi Climàtic de París: nous canvis i oportunitats per a les autoritats locals fins al 2030’, a càrrec del Joint Research Centre de la Comissió Europea a Sevilla.

Així mateix, s'han exposat diferents casos d'avantguarda en Smartcity i solucions sostenibles. Entre altres exemples la Diputación de Sevilla ha analitzat la seua trajectòria com a entitat de suport al Pacte d'Alcaldes per al Clima i l'Energia; i el municipi valencià de Quart de Poblet ha presentat el seu sistema integrat de detecció intel·ligent de fugues en el recorregut de l'aigua com a exemple de bones pràctiques.

La Diputació de València ha aprovat en el ple de desembre, en vespres nadalenques, un Pressupost per a 2018 que la situa com una de les institucions més estables del moment, tant a nivell polític com a econòmic. Aquest pressupost arriba als 473 milions d'euros, un 9% més que en l'anterior exercici, i combina l'increment de les transferències directes als ajuntaments, que rebran 25 de cada 100 euros dels pressupostos provincials, amb la reducció progressiva del deute, que al tancament de 2017 se situa en un 35% sobre els ingressos i que el pròxim any es preveu que estiga en el 30%, molt lluny del límit del 75% que fixa l'Estat.

En paraules del president, Jorge Rodríguez, “aquests pressupostos consoliden un model de gestió en el qual prioritzem els serveis socials i mostrem una clara visió municipalista, confiant en el criteri d'alcaldes i alcaldesses a l'hora de decidir les inversions que necessiten els seus municipis”. Rodríguez ha explicat que “aqueix increment de l'autonomia municipal comporta una major inversió per als ajuntaments i també una major responsabilitat per als qui els dirigeixen, ja que han de saber organitzar-se amb els diners dels que van a disposar, que els arriba amb ajudes basades en criteris objectius i no mitjançant convenis que s'acabaven concedint de forma discrecional”.

Per al president, “amb aquests pressupostos tornem a quadrar el cercle, perquè augmentem la inversió pròpia, incrementem les transferències directes als ajuntaments, aconseguim ser més eficients i a més rebaixem el deute”. En aquest sentit, “la reducció progressiva del deute de la Diputació és conseqüència d'una gestió prudent allunyada del clientelisme i les fanfarronades”, ha afegit Rodríguez.

En la mateixa línia s'ha expressat la vicepresidenta, M. Josep Amigó, que ha celebrat “el final dels convenis singulars amb els quals en una altra època se solia premiar als ajuntaments amics”. Amigó ha coincidit amb el president en la fermesa i solidesa de l'executiu provincial i ha qualificat el nou pressupost com a “just”. La vicepresidenta ha representat de forma gràfica el final de les ajudes discrecionals: “en 2014 el govern del PP va repartir 34,4 milions d'euros en ajudes no reglades i 23,6 milions en ajudes reglades; en 2017, aquest govern ha repartit 83,9 milions en ajudes reglades i 4 milions en no reglades; en 2018 ja no hi haurà convenis singulars per a inversions municipals”.

El president de la Diputació ha insistit en la “confiança” que ha generat entre el municipalisme una corporació que “ha deixat de fer vergonya als ciutadans superant la paràlisi provocada per la corrupció”. En opinió de Jorge Rodríguez, “aquesta és una institució moderna que hem engegat a força de bones notícies, agilitant la tramitació de les ajudes i cercant en tot moment l'estabilitat política i econòmica”. “Els municipis comencen l'any sabent els diners dels que disposen i els que rebran al llarg del curs, la qual cosa els permet organitzar-se i decidir les despeses en l'horitzó dels pròxims dos anys”, ha detallat el president.

Per a la vicepresidenta, “aquest és un pressupost concebut per a unir esforços entre administracions i eliminar les desigualtats entre pobles i ciutats”. En primer lloc, Amigó ha avançat: “Seguirem col·laborant amb la Generalitat cercant cooperació i sinergies per a millorar la qualitat de vida de més persones”. Quant a la igualtat entre municipis, “els serveis seran els mateixos amb independència de la grandària i la localització de cada poble”. 

M. Josep Amigó ha fet referència també a l'apartat social d'un pressupost “fet per a rescatar persones”, i en aquest àmbit ha repassat algunes de les inversions previstes, com les “actuacions en 10 comarques diferents per a crear 500 places públiques en residències i centres de dia”, els 7 milions d'euros per al manteniment de col·legis o un pla SOM “que té més recursos que mai”.

Execució pressupostària i deute

Quant a la materialització del pressupost de 2017, Jorge Rodríguez ha assenyalat que “al final del present exercici es preveu un nivell d'execució pressupostària a l'entorn del 75%, la qual cosa superaria la liquidació de 2016, amb un 72,5%, i també la de 2015, que va ser del 68,3%”. Els comptes provincials preveuen a més una bestreta, aprovada en el ple anterior, que ronda els 50 milions d'euros per als ajuntaments, corresponent al 70% del Pla d'Inversions Sostenibles, el SOM i el Pla de Camins i Vials, tres programes amb una dotació global de 67 milions d'euros.

El màxim responsable de la corporació provincial ha fet referència també al deute, que segueix reduint-se de forma progressiva malgrat l'increment de les transferències directes als ajuntaments, que han passat d'un 23% a un 67% en el capítol inversor del pressupost de la Diputació. En aquest apartat, el deute de la institució era de 384 milions d'euros en 2013, mentre que avui és menys de la meitat, 162 milions d'euros. “El nivell de deute sobre els ingressos és del 35%, molt lluny del límit estatal del 75%, i la intenció és seguir reduint-la fins a arribar en 2018 al 30%”, ha afegit Rodríguez.

El president ha destacat el treball de l'àrea d'Hisenda que dirigeix Toni Gaspar, que es posa de manifest en dades concretes com la reducció dels interessos del deute, un apartat que al tancament de 2014 va portar a la Diputació a pagar prop de 3 milions d'euros, i que enguany no arribarà al milió d'euros, amb uns interessos de 880.000 euros a data 1 de desembre.

Serveis socials i transparència

En un pressupost ja consolidat, continuista en les principals partides del passat curs, com els 20,6 milions d'euros per al Fons de Cooperació Municipal al costat de la Generalitat o els 12,6 milions per a millora de col·legis i construcció de centres de dia en les comarques valencianes, un dels principals increments torna a produir-se en matèria social, amb un increment d'al voltant de 3 milions d'euros per a serveis bàsics.

D'açò va parlar la diputada Rosa Pérez Garijo, portaveu d'Esquerra Unida, que després d'aplaudir “la igualtat de condicions i concurrència per a tots els pobles i l'eliminació de convenis i plans teledirigits”, va comparar les xifres d'inversió de la passada i la present legislatura per a presentar el model de l'actual equip de govern: “el pressupost que es destinava a Inclusió Social no arribava als 4 milions d'euros, una xifra que s'ha triplicat enguany amb una inversió de 12 milions d'euros que posa en valor la justícia social”.

La diputada d'Inclusió Social ha destacat també “el significatiu augment pressupostari per al Centre Ocupacional, que ha passat a formar part de la Xarxa de Dependència de la Conselleria”, i ha indicat igualment l'augment pressupostari en Teatres i Memòria Històrica, àrees que també dirigeix Rosa Pérez Garijo.

Per la seua banda, el diputat de Transparència i portaveu de València en Comú, Roberto Jaramillo, ha mostrat la seua satisfacció amb el treball conjunt d’un govern “plural, que posa a les persones en primer lloc, i cada vegada dóna més diners als ajuntaments perquè ho utilitzen com consideren oportú, amb ajudes cada vegada més transparents que es basen en criteris objectius”.

En l'apartat de Govern Obert, Jaramillo ha traçat el full de ruta dels pròxims mesos, que passa per “ajudar als ajuntaments a resoldre els problemes amb els quals es troben, amb un augment dels recursos econòmics i el reforç de l'aliança estratègica amb les universitats públiques valencianes”.

Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival.

L’Àrea de Cultura de la Diputació de València portarà la música i l’animació teatral de carrer del festival El Nadal de les feretes fins els municipis de les comarques valencianes, amb tot un seguit d’activitats i propostes lúdiques, divertides i culturals dirigides als més menuts de la casa perquè puguen gaudir dels dies previs a la celebració de les festes nadalenques.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha incidit en que l’espectacle El Nadal de les feretes «és una explosió itinerant de música i color, orientada als municipis valencians més menuts». Una proposta de «música, acció i diversió que es conjuguen per fer passar un matí ben divertit a la xicalla». És per això, «aquest programa reforça la descentralització i afegeix valor cultural als nostres pobles», ha subratllat el diputat.

El Nadal de les Feretes és un festival cultural que s’instal·la pel Nadal en un bon grapat de pobles d’arreu el territori valencià. En aquesta ocasió, el festival infantil visitarà el dissabte 23 de desembre les localitats de Fuenterrobles (la Plana d’Utiel) i Olocau (Camp de Túria). I un dia més tard, el 24 de desembre, ho farà als municipis de Petrés (Camp de Morvedre) i Quatretonda (Vall d’Albaida).

Adreçat al públic infantil, aquest esdeveniment va nàixer, ara fa tres anys, amb l’objectiu de fomentar la música en valencià, donar a conéixer els costums i jocs tradicionals entre els més menuts, promocionar la nostra llengua i aconseguir que els xiquets i xiquetes gaudeixen d’una ampla oferta de concerts, teatre, exhibicions, tallers i diversió en companyia de la família i els essers estimats.

Dani Miquel, Atupa, màgia i molt més

El 23 de desembre la plaça Major d’Olocau esdevindrà, gràcies a la Diputació de València, en un gran escenari on es portaran a terme els concerts dels grups The Pengüins i Ramonets. La jornada s’acompanyarà de l’obra de teatre On estan els monstres i, per descomptat, els més estimats de la casa gaudiran de l’espectacle de la Cercavila de les Feres. També el 23 de desembre, però a Fuenterrobles, hi haurà un gran escenari on es portaran a terme els concerts de Dani Miquel i Rodamons. Amb ells compartiran la jornada la coneguda companyia de teatre Scuraplats i la banda del Drac, a més de gaudir de l’espectacle del mag Rubén Aparici.

S’ha previst que a partir de les 10:30 hores s’inicien els concerts, així com un bon nombre d’activitats, adreçades als xiquets i a les xiquetes, com ara tallers, ludoteca, exhibicions i jocs populars. L’accés a aquesta trobada de música i teatre, dedicada a les famílies, és gratuït.

Així mateix, el 24 de desembre la plaça dels Sants Joans i de l’Oliver de Quatretonda es transformaran en un gran escenari on es portaran a terme els concerts dels grups The Pengüins i Trobadorets. Junt a ells es representarà l’obra teatral On estan els monstres, a més de recórrer els carrers d’aquesta localitat de la Vall d’Albaida l’espectacle la Cercavila de les Feres. També el 24 de desembre, a la Plaça de l’Església de Petrés hi haurà un gran escenari on actuaran Dani Miquel i Atupa. Amb ells compartiran la jornada els fantàstics Rondaballs i el mag Rubén Aparici.

El Nadal de les Feretes és una producció de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, coordinada per Cercavila Cultura de Carrer, una cooperativa amb una llarga trajectòria en la producció i la gestió d’esdeveniments musicals i artístics.

La Diputació de València ha aprovat en el ple l'itinerari formatiu dirigit a càrrecs electes de la província, una iniciativa que té com a objectiu fonamental formar a alcaldes i regidors dels ajuntaments valencians en administració electrònica, de manera que es facilite la realització efectiva de la nova legislació en matèria administrativa, que aposta per la innovació i la modernització de les entitats locals.

Encara que ja s'havien realitzat accions formatives específiques dirigides a càrrecs electes, la principal novetat és que s'ha dissenyat per primera vegada un itinerari formatiu dirigit a aquest col·lectiu, molt similar al ja encetat per a directius locals. En aquest cas, es realitzaran un total de deu sessions monogràfiques de tres hores de durada cadascuna, a les quals es podran apuntar els alcaldes o regidors que ho desitgen al nombre de sessions que els interessen.

“Aquests plans evidencien la ferma aposta de l'equip de govern per la modernització de les administracions i la formació en tots els àmbits per a donar la millor resposta possible a la ciutadania”, ha assenyalat el diputat d'Administració General i Formació, Pepe Ruiz. Entre els temes que es tractaran en les sessions estan la transparència, gestió pública local, administració electrònica i bon govern.

L'aforament màxim de cada sessió serà d'al voltant de 70 persones. Tot el professorat és expert en les matèries de referència, i procedeixen tant de l'àmbit universitari nacional, regional i local. L'itinerari s'emmarca en la iniciativa #DIVALDirectia de la Diputació de València, que pretén contribuir a fomentar la innovació de l'administració pública, adaptant-se a les noves tendències tecnològiques per a unes institucions públiques més eficients i modernes.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, organitza un desdejuni informatiu amb els mitjans de comunicació valencians per a aquest dimecres, 20 de desembre, per a fer un balanç de l’activitat de l’institut al llarg dels exercicis 2016 i 2017,–tant la relativa a l’edició de llibres com als debats i esdeveniments culturals–, a més de presentar les principals novetats previstes per a 2018 i 2019.

Durant l’acte hi intervindran el diputat de Cultura, Xavier Rius, i el director de la Institució Alfons el Magnànim, Vicent Flor. Tots dos estaran a disposició dels mitjans per a atendre qualsevol dubte o qüestions que es vulguin formular.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimecres, 20 de desembre de 2017.

Hora: 10:00 hores.

Lloc: Sala Gregori Mayans. Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM). C/ Quevedo, núm. 10. València.

El Museu Valencià d’Etnologia, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, presenta aquest dimecres, 20 de desembre, en roda de premsa la mostra Imatges de mort. Representacions fotogràfiques de la mort ritualitzada. Una exposició mitjançant les qual es mostra la manera en què el retrat de difunts s'insereix dintre del ritu funerari.

Durant l’acte de presentació hi intervindran el diputat de Cultura, Xavier Rius; el director del Museu Valencià d’Etnologia, Francesc Tamarit; i la comissària de la mostra, Virginia de la Cruz Lichet.

Imatges de mort. Representacions fotogràfiques de la mort ritualitzada és una exposició en la qual s’aborda com la tradició del retrat de difunts va ser una pràctica que es va vincular amb el ritu funerari de forma gairebé natural i espontània, buscant conservar l'última imatge d'un ésser estimat. Un costum que s'ha perllongat fins als nostres dies.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimecres, 20 de desembre de 2017.

Hora: 12:30 hores.

Lloc: Museu Valencià d’Etnologia. C/ Corona, núm. 36. València.

La Diputació de València invertirà 561.152 euros en dos anys en els 16 municipis de Camp de Túria, per a fomentar l'ocupació entre persones majors de 55 anys. Aquesta inversió es realitzarà a través del Pla d'Ocupació de la corporació per a 2017-18, un programa bianual amb una dotació global de 7,3 milions d'euros que facilitarà la creació del voltant de 1.000 llocs de treball i que té com a objectiu "ajudar als demandants d'ocupació majors de 55 anys a recuperar les seues expectatives de jubilació".

Les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) en l'àmbit autonòmic i del Servei d'Ocupació Pública Estatal (SEPE) en l'àmbit provincial demostren que aquest col·lectiu "ha resultat especialment castigat per la crisi, lligat a l'atur de llarga durada i vulnerable en la fase prèvia a una jubilació en la qual poden veure clarament minorada la quantia de la seua pensió", ha explicat Jorge Rodríguez. Segons les dades de la EPA, s'estaria parlant d'un total de 58.800 majors de 55 anys en situació de desocupació a la Comunitat Valenciana en el tercer trimestre de 2017.

Aquesta anàlisi ha portat a la Diputació a dirigir el Pla d'Ocupació 2017-18 a aquestes persones amb l'objectiu de "alleujar la seua delicada situació laboral en vistes a la jubilació". El criteri a l'hora de distribuir els 7,3 milions d'euros entre els ajuntaments és el nombre d'aturats que té cada municipi. L'aportació de la Diputació es farà efectiva en dues convocatòries, una de 3.650.000 euros a la fi d'enguany i una altra de la mateixa quantia en el primer trimestre de 2018.

Un pla que en el cas del Camp de Túria distribuirà entre els 16 municipis que integren la comarca un total de 561.152 euros, atenent un criteri objectiu com és el nombre d'aturats que té cada municipi, sent Llíria, amb més de 1.000, la població amb major quantitat d'aturats d'avançada edat, que comptarà amb una subvenció de 41.207 euros enguany i un altre tant a principis de 2018.

Li segueixen la Pobla de Vallbona, amb 885 aturats i una subvenció per part de la corporació provincial de 36.251 euros, Riba Roja del Túria, amb 851 aturats i 35.000 euros, i Bétera amb 742 aturats i una ajuda de 31.040 euros. Per sota d'aquesta xifra i fins a la franja dels 20.000 euros es troben L'Eliana i Benaguasil, amb una ajuda de 26.193 i 21.337 euros respectivament. Totes aquestes quantitats es duplicaran amb la segona convocatòria de l'ajuda, ja que l'aportació de la Diputació es farà efectiva en dues convocatòries, una de 280.576 euros a la fi d'enguany i una altra de la mateixa quantia en el primer trimestre de 2018.

Autonomia dels ajuntaments

L'estimació de l'àrea que dirigeix Conxa Garcia és que amb aquest pla la Diputació facilitarà la creació d'un miler de llocs de treball per a majors de 55 anys en els municipis valencians, en funció de la durada i la categoria professional dels llocs de treball que habiliten els ajuntaments.

L'autonomia municipal torna a ser l'eix de la gestió de la Diputació, que situa com a beneficiaris d'aquest pla als ajuntaments de la província, que podran recórrer a borses pròpies o al Servef per a cobrir aquests llocs de treball, la durada dels quals i categoria definiran ells mateixos, dins dels mínims fixats per la corporació en les bases del pla, com són contractes d'un mínim de 3 mesos, 30 hores setmanals i salari mínim interprofessional.