L'esperada rehabilitació del Castell de Corbera donarà els seus primers passos a principis de 2018 fruit de la implicació de la Diputació de València a través de l'àrea de Patrimoni que, després de les recents excavacions arqueològiques en aquesta fortalesa del segle XI construïda sobre restes romanes, prepara ja les primeres actuacions en aquest Bé d'Interès Cultural (BIC) en el qual la corporació invertirà 320.000 euros en els pròxims dos anys.

Així ho ha anunciat aquest divendres a Corbera el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, que durant la seua visita a les importants troballes que han deixat els tastos arqueològics ha assenyalat que “aquesta inversió és un primer pas en el full de ruta per a rehabilitar aquesta joia patrimonial de tots els valencians, amb obres que hem de consensuar amb la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat i que s'aniran executant en el marc d'un pla director al llarg dels pròxims anys”.

Rodríguez, acompanyat pels diputats de Patrimoni, Turisme i Assessorament Municipal, Pepe Ruiz, Pilar Moncho i Conxa García, s'ha mostrat impressionat pel descobriment de la muralla del segle XI, localitzada sota els actuals murs del recinte, les restes de ceràmica romana i islàmica, els estables i part de l'aljub del castell i una moneda de plata en la qual apareix una representació de Jaume I.

En paraules del president de la Diputació, “aquestes troballes confirmen la importància històrica d'aquest bé protegit i ens reafirma en la nostra intenció d'ajudar a Corbera a recuperar tota l'esplendor del seu castell i convertir-ho en un potent dinamitzador turístic per a la Ribera i la resta de la província”. “Ara que han finalitzat les excavacions prèvies, és moment d'iniciar les actuacions de conservació i rehabilitació, que s'encarregaran a especialistes com a arquitectes i arqueòlegs, sempre amb el vistiplau dels tècnics de la Conselleria”, ha explicat Rodríguez.

Primers treballs

Els tècnics de Patrimoni de la Diputació tenen previst començar les intervencions en el Castell de Corbera a l'inici de l'any. En primer lloc, es realitzarà una actuació per a reconduir aigües i frenar la deterioració que s'està produint en algunes zones de la construcció, amb una inversió d'al voltant de 50.000 euros. El següent pas seria millorar els accessos a una fortalesa amb 8.000 metres quadrats perquè puguen arribar les màquines necessàries per a començar els treballs de rehabilitació.

Per a 2018 la Diputació, a través de Patrimoni, té pressupostats 160.000 euros per a aquestes obres parcials de reconstrucció del castell, que començaran quan la Direcció general de Patrimoni de la Generalitat done el vistiplau al pla director de rehabilitació del BIC que previsiblement haurà de presentar la Diputació per a calendaritzar i definir els treballs prioritaris a executar en el castell. “Per a decidir i realitzar aquests treballs vam recórrer a professionals qualificats, especialistes en reconstrucció de muralles com s'ha fet a Bunyol, Cofrents, Morella i Sagunt”, apunten des de l'àrea de Patrimoni de la Diputació.

Els tècnics provincials estan desenvolupant un informe amb l'avanç dels descobriments en el Castell de Corbera i una memòria que detalla l'estat de la fortalesa a l'origen, com a pas previ al pla director que es presentarà a Conselleria per a iniciar les obres. En paral·lel, es treballa en una memòria valorada que permetrà realitzar les intervencions prèvies d'urgència, entre les quals s'inclouen les de desviament d'aigües per a frenar el deteriorament i la consolidació del mur aquest de la capella-cisterna.

Inversions a Corbera

L'aposta de la Diputació per ajudar a Corbera a recuperar el seu gran tresor patrimonial en els pròxims anys, amb una partida inicial que rondarà els 400.000 euros per als pròxims dos anys, no és l'única inversió de la corporació en aquest municipi de la Ribera Baixa, que en la primera part de la legislatura ha rebut 645.000 euros en ajudes provincials.

L'alcalde de Corbera, Jordi Vicedo, ha agraït als responsables de la Diputació “la seua implicació després de diversos anys de reivindicacions en aquesta recuperació del castell, que per al nostre municipi és un valuosíssim recurs patrimonial, econòmic i turístic que està verge”. Vicedo és conscient que el començament de les actuacions anunciat per a 2018 “és un primer pas d'una rehabilitació que es perllongarà en el temps i que té un cost de milions d'euros”, i espera que la consolidació del projecte permeta a Corbera disposar de tot el potencial històric i turístic del castell, al costat de l'ermita de 1248, la platja i la muntanya.

A més de la inversió en el castell, els diferents plans provincials han permès a Corbera renovar la xarxa d'aigua potable, que ha costat un poc més de 200.000 euros, asfaltar diferents carrers del nucli urbà i adequar el cinema-teatre, entre altres actuacions. Obres que, en opinió de Jorge Rodríguez, “demostren la responsabilitat que estan tenint els ajuntaments a l'hora de prioritzar les infraestructures en les quals inverteixen les ajudes”.

Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival.

L’Àrea de Cultura de la Diputació de València ha programat un “rebombori cultural”, com va anunciar el diputat de Cultura, Xavier Rius, al dir que “enguany hem volgut agafar una paraula tan proactiva com la de rebombori per a descriure un fum d’accions culturals de qualitat, orientades a grans i menuts”.

Des del dia 23 de desembre, el públic infantil acudeix diàriament a la ‘Fireta de Nadal’ instal·lada al pati de la Beneficència. Una fireta amb diferents atraccions per a xiquets d’edats variades, amb un carrusel, jocs i tallers, tots gratuïts, per passar una estona de diversió. A més, poden participar en les activitats que ha programat el Museu de Prehistòria de València baix el lema ‘Un Nadal ple d’històries’, que durà als guerrers de Moixent, de Xian, i altres asteques o vikings  durant les animacions lectores a la biblioteca. També, es fan visites comentades a l’exposició ‘L’enigma del vas’ i un taller per desxifrar els secrets que amaga aquest icònic objecte.

D’altra banda, el pròxim dia 5 el públic tornarà a acompanyar a l’Agrupació Musical Orba d’Alfafar en el passacarrer que farà pels patis de La Beneficència. I a banda de la fireta, els xiquets i majors podran gaudir fins al dia 7 de gener, en aquest centre cultural de la Diputació de València, de concerts, teatre, tallers de targetes de Nadal, entre altres.

Els interessats trobaran tota la programació a la web de La Beneficència: http://www.labeneficencia.es/va

La Diputació de València continuarà ajudant als ajuntaments, ens locals i consorcis en l'Assistència Tècnica dels professionals que requerisquen per al seu correcte funcionament. No obstant açò, aquesta ajuda va a deixar de prestar-se a través de convenis subscrits amb els col·legis professionals, com es venia fent fins ara, passant a subvencionar-se directament a les entitats que ho sol·liciten.

L'objectiu de la Corporació provincial, dins de l'àrea d'Assistència Tècnica, és col·laborar amb aquelles poblacions que, per tindre una població de fins a 5.000 habitants, disposen de menys recursos per a atendre les seues necessitats. Per a açò, la Institució continuarà distingint, a l'efecte de determinar la quantia de la subvenció, entre municipis o entitats locals menors de fins a 500 habitants, municipis o entitats locals d'entre 501 i 2.000 habitants i municipis o entitats locals d'entre 2.001 i 5.000 habitants.

Aquells municipis i entitats locals menors que ho requerisquen, podran sol·licitar la subvenció de forma individual o col·lectiva, a través de la mancomunitat a la qual pertanguen. No obstant açò, quan siga la mancomunitat la que sol·licite la subvenció, l'assistència tècnica per ella contractada es prestarà en aquells municipis amb població de fins a 5.000 habitants que la integren i que hagen sigut tinguts en compte per al càlcul de la quantia a subvencionar.

Per a determinar la quantitat a subvencionar de mancomunitats i consorcis se sumaran els imports que els correspondrien a cadascun dels municipis de fins a 5.000 habitants que els integren, segons els criteris de la convocatòria, que preveu la possibilitat que puguen ser subvencionades les assistències tècniques formalitzades mitjançant contracte administratiu de serveis, com la contractació laboral o de funcionaris interins.

D'altra banda, s'elimina el límit màxim de 3 tècnics per entitat, podent contractar quantes assistències tècniques es precisen. Així mateix la quantia de la subvenció dependrà exclusivament de la població i el beneficiari podrà distribuir la quantitat percebuda lliurement. Respecte a les ajudes, les quantitats a percebre pels beneficiaris seran iguals a les d'anys anteriors o lleugerament superiors.

Està previst que es realitzen dos pagaments amb caràcter anticipat. Per al primer, el beneficiari haurà de presentar les contractacions realitzades i per al segon, sis mesos després, aproximadament, haurà d'acreditar que el tècnic continua prestant els seus serveis en l'Entitat Local o en el Consorci. Conclosos els contractes s'obrirà termini perquè els beneficiaris justifiquen l'ocupació dels fons rebuts.

“L'assistència tècnica que oferim a aquests xicotets municipis són treballs que aquests ajuntaments no podrien fer sense l'ajuda de la Diputació i que necessiten per a no estancar-se”, ha declarat la diputada d'Assessorament Municipal i Assistència Tècnica, Conxa Garcia, en referència a inventaris de béns i redacció de plans generals, entre altres serveis fonamentals per al bon funcionament dels municipis.

El govern de la Diputació de València i els sindicats han pactat una oferta d'ocupació històrica que esgota la totalitat del contingent permès per la llei de Pressupostos Generals de l'Estat, amb 57 places de diverses especialitats i el ferm objectiu de reduir la temporalitat dels contractes.

L'àrea de Personal, liderada pel diputat Pepe Ruiz, ha recordat que aquesta nova Oferta Pública d'Ocupació (OPE), la major de la institució provincial en els últims 20 anys, se suma a les 34 places convocades en 2016, la qual cosa eleva a 91 els llocs convocats per l'actual govern de la corporació provincial. “Aquests últims anys, els processos de contractació estaven paralitzats i desenes de places s'havien quedat sense cobrir”, ha assenyalat el diputat, a més de confirmar que en 2018 també llançaran “el 100% de les places permeses per la llei de Pressupostos”.

En paraules de Ruiz, “estem implicats en la consolidació dels llocs de treball en l'administració, així com a convertir els contractes temporals en funcionaris interins”. Així mateix, els representants de la institució han posat en valor la “gran capacitat de diàleg” dels sindicats implicats (UGT, CSIF i CC OO) en el transcurs de la negociació, la qual es va aprovar per unanimitat.

57 nous empleats públics

En la classe de tècnics superiors, s'han aprovat una plaça de metge, una altra d'economista, 8 places per a professors de Secundària, 2 psicòlegs i 7 analistes. Així mateix, els llocs de tècnic mitjà inclouen professors de Primària (11 places), professors tècnics (10 places), infermers (3 places), un treballador social i un traductor.

També està prevista l'oferta per a serveis socials, amb una plaça de tècnic mitjà i 3 de monitor ocupacional. A més, s'han convocat 2 places d'auxiliar d'arxiu i biblioteca i una d'oficial d'arts gràfiques. Finalment, en la branca de serveis culturals es contractaran 3 restauradores, un tècnic d'arts plàstiques i un tècnic de serveis culturals.

La Diputació de València dotarà la comarca de l’Horta Nord amb prop d’un centenar de noves places de titularitat pública per a l’atenció de persones majors, a través de la construcció d’un Centre de Dia a la localitat de Meliana. La Corporació provincial destinarà a fer realitat aquest projecte d’àmbit comarcal una inversió que ascendeix fins els 3.706.437 euros durant els exercicis 2018 i 2019, gràcies al segon programa de col·laboració en matèria d’infraestructures socials subscrit per la mateixa Diputació de València, la Generalitat Valenciana i els ajuntaments.

La vicepresidenta Maria Josep Amigó ha incidit en que la posada en funcionament d’aquests serveis «està fent possible la creació de places públiques en centres socials de les comarques valencianes per primera vegada en els darrers 20 anys». En aquest sentit, ha subratllat que junt al centre de Meliana, també es treballa en incrementar el nombre d’infraestructures socials a les comarques de l’Horta Sud, el Racó d’Ademús, La Serrania, la Vall d’Albaida i la Costera amb una línia pressupostària global d’11.019.428, que sumats als prop de sis milions d’euros invertits en 2017, «permetrà la creació de més de 500 noves places públiques en centres socials d’abast comarcal, distribuïts territorialment per 10 comarques diferents de la demarcació de València».

Així mateix, Maria Josep Amigó ha valorat la materialització d’aquest programa de «modèlic» pel que fa «a la col·laboració insterinstitucional: els Ajuntaments posen el sòl o els edificis municipals a rehabilitar; la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives estableix les prioritats a partir de criteris objectius i s'encarrega de cobrir les despeses derivades del funcionament dels centres; mentre que la Diputació finança la seua construcció».

Precisament, la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha explicat que el principal objectiu que persegueix aquesta col·laboració rau en «crear una xarxa pública potent, amb serveis de qualitat arreu del territori valencià per assolir un veritable sistema de serveis socials». Per tal de que aquesta xarxa siga una realitat, Oltra ha defensat que «la col·laboració entre les diferents administracions resulta fonamental per poder atendre a les persones i, més en concret, a les més vulnerables després d’una paràlisi de dues dècades on els governants tenien altres prioritats».

Per a la planificació i construcció dels nous centres socials, Mónica Oltra ha detallat que «s’han considerat criteris tècnics». En aquest sentit, ha apuntat que s’ha prestat atenció al llistat de necessitats municipals i comarcals; al grau de desenvolupament del projecte per part dels municipis «per tal d’afavorir la seua celeritat i posada en funcionament»; la titularitat municipal del solar o de l’edifici a rehabilitar; el compromís de tenir una vocació comarcal; que la seua ubicació compte amb bones comunicacions i dispose de serveis bàsics propers; a més de criteris com l’atenció a les zones amb infradotació per causa de baixa densitat de població i demogràfics. De la mateixa manera, Oltra ha incidit en que mitjançant aquest programa es pretén també «coordinar les activitats relacionades amb la inversió pública en infraestructures socials per evitar la dispersió i pal·liar el despoblament, a més d’aconseguir una major eficàcia i eficiència en la prestació dels serveis socials».

Centres de servei comarcal

En concret, dels 11.019.428 euros contemplats en aquest segon programa bianual (2018-2019) de col·laboració en matèria d’infraestructures socials, 3.706.437 euros es destinaran a la construcció d’un nou Centre de Dia per a persones majors en Meliana (Horta Nord) amb una disposició d’entre 60 i 100 places. S’invertiran 816.441 euros en la rehabilitació d’un edifici municipal en Ademús (Racó d’Ademús) que albergarà un Centre de Dia per a persones majors (35-40 places) i un taller ocupacional per a persones amb diversitat funcional.

La localitat d’Agullent (Vall d’Albaida) comptarà amb 600.615 euros per a la construcció d’un Centre de Dia per a persones majors, el qual disposarà de 25 noves places. De la mateixa manera, que Aras de los Olmos (La Serrania) rebrà 177.143 euros per a la rehabilitació d’un edifici de titularitat municipal que albergarà un centre social multifuncional per a persones majors de 65 anys que viuen soles.

D’altra banda, la Font de la Figuera (la Costera) comptarà amb una disposició econòmica per valor d’1.322.856 euros per a la construcció d’un Centre de Dia per a persones majors, dotat amb 40 places. Mentre que Mislata (l’Horta Sud) comptarà amb 4.395.938 euros per a sufragar el projecte de rehabilitació de l’antic Hospital Militar, el qual acollirà una residència de tercera edat dotada amb 40 places i un Centre de Dia habilitat per a 60 persones.

El conjunt d’aquestes infraestructures s’uneixen a les finançades durant el l’exercici 2017 per valor de 5.589.725 euros. Aquest és el cas del projecte per a la construcció del Centre de Dia de malalts mentals i el Centre d'Integració i Rehabilitació (CRIS) de Carcaixent, el qual es troba actualment en procés de licitació. La residència per a persones amb diversitat funcional intel·lectual de Paterna, que en aquests moments es troba en fase d’adjudicació. El projecte de residència per a persones amb diversitat funcional intel·lectual i Centre de Dia de Sueca, del qual actualment s’estan elaborant els plecs de licitació. I, finalment, el Centre de Recepció de menors de Llíria. 

La 9a convocatòria del Calendari Ambiental convida enguany a treballar i prende consciència de les emissions de Gasos d'Efecte Hivernacle que genera una escola durant el curs escolar.

Els terminis per a la participació són els següents:

• Termini per a emplenar la inscripció (Annex II): 30 de setembre de 2022.
• Termini per a l'enviament de treballs seleccionats per les escoles (Annex II): 31 d'octubre de 2022.

Respecte a aquest projecte, ens consta que alguns municipis han tingut dificultats per a utilitzar els annexos de sol·licitud. Pots descarregar les bases ací .

Convida a les teues escoles a participar i podràn ser beneficiaris de tallers com els que es van realitzar el curs passat.

Per a resoldre qualsevol dubte pots escriure'ns a la següent adreça: repensarelfutur@dival.es.

La Diputació de València dotarà la comarca de la Costera amb prop de mig centenar de noves places de titularitat pública per a l’atenció de persones majors, a través de la construcció d’un Centre de Dia a la localitat de la Font de la Figuera. La Corporació provincial destinarà a fer realitat aquest projecte d’àmbit comarcal una inversió que ascendeix fins el 1.322.856 euros durant els exercicis 2018 i 2019, gràcies al segon programa de col·laboració en matèria d’infraestructures socials subscrit per la mateixa Diputació de València, la Generalitat Valenciana i els ajuntaments.

La vicepresidenta Maria Josep Amigó ha incidit en que la posada en funcionament d’aquests serveis «està fent possible la creació de places públiques en centres socials de les comarques valencianes per primera vegada en els darrers 20 anys». En aquest sentit, ha subratllat que junt al centre de la Font de la Figuera, també es treballa en incrementar el nombre d’infraestructures socials a les comarques de l’Horta Nord, l’Horta Sud, el Racó d’Ademús, La Serrania i la Vall d’Albaida amb una línia pressupostària global d’11.019.428, que sumats als prop de sis milions d’euros invertits en 2017, «permetrà la creació de més de 500 noves places públiques en centres socials d’abast comarcal, distribuïts territorialment per 10 comarques diferents de la demarcació de València».

Així mateix, Maria Josep Amigó ha valorat la materialització d’aquest programa de «modèlic» pel que fa «a la col·laboració insterinstitucional: els Ajuntaments posen el sòl o els edificis municipals a rehabilitar; la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives estableix les prioritats a partir de criteris objectius i s'encarrega de cobrir les despeses derivades del funcionament dels centres; mentre que la Diputació finança la seua construcció».

Precisament, la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha explicat que el principal objectiu que persegueix aquesta col·laboració rau en «crear una xarxa pública potent, amb serveis de qualitat arreu del territori valencià per assolir un veritable sistema de serveis socials». Per tal de que aquesta xarxa siga una realitat, Oltra ha defensat que «la col·laboració entre les diferents administracions resulta fonamental per poder atendre a les persones i, més en concret, a les més vulnerables després d’una paràlisi de dues dècades on els governants tenien altres prioritats».

Per a la planificació i construcció dels nous centres socials, Mónica Oltra ha detallat que «s’han considerat criteris tècnics». En aquest sentit, ha apuntat que s’ha prestat atenció al llistat de necessitats municipals i comarcals; al grau de desenvolupament del projecte per part dels municipis «per tal d’afavorir la seua celeritat i posada en funcionament»; la titularitat municipal del solar o de l’edifici a rehabilitar; el compromís de tenir una vocació comarcal; que la seua ubicació compte amb bones comunicacions i dispose de serveis bàsics propers; a més de criteris com l’atenció a les zones amb infradotació per causa de baixa densitat de població i demogràfics. De la mateixa manera, Oltra ha incidit en que mitjançant aquest programa es pretén també «coordinar les activitats relacionades amb la inversió pública en infraestructures socials per evitar la dispersió i pal·liar el despoblament, a més d’aconseguir una major eficàcia i eficiència en la prestació dels serveis socials».

Centres de servei comarcal

En concret, dels 11.019.428 euros contemplats en aquest segon programa bianual (2018-2019) de col·laboració en matèria d’infraestructures socials, 1.322.856 euros es destinaran a la construcció d’un Centre de Dia per a persones majors en la Font de la Figuera (la Costera), dotat amb 40 places. Es comptarà amb altres 3.706.437 euros per a un nou Centre de Dia per a persones majors en Meliana (Horta Nord) amb una disposició d’entre 60 i 100 places. S’invertiran 816.441 euros en la rehabilitació d’un edifici municipal en Ademús (Racó d’Ademús) que albergarà un Centre de Dia per a persones majors (35-40 places) i un taller ocupacional per a persones amb diversitat funcional.

La localitat d’Agullent (Vall d’Albaida) comptarà amb 600.615 euros per a la construcció d’un Centre de Dia per a persones majors, el qual disposarà de 25 noves places. De la mateixa manera que Aras de los Olmos (La Serrania) rebrà 177.143 euros per a la rehabilitació d’un edifici de titularitat municipal que albergarà un centre social multifuncional per a persones majors de 65 anys que viuen soles. Mentre que Mislata (l’Horta Sud) comptarà amb 4.395.938 euros per a sufragar el projecte de rehabilitació de l’antic Hospital Militar, el qual acollirà una residència de tercera edat dotada amb 40 places i un Centre de Dia habilitat per a 60 persones.

El conjunt d’aquestes infraestructures s’uneixen a les finançades durant el l’exercici 2017 per valor de 5.589.725 euros. Aquest és el cas del projecte per a la construcció del Centre de Dia de malalts mentals i el Centre d'Integració i Rehabilitació (CRIS) de Carcaixent, el qual es troba actualment en procés de licitació. La residència per a persones amb diversitat funcional intel·lectual de Paterna, que en aquests moments es troba en fase d’adjudicació. El projecte de residència per a persones amb diversitat funcional intel·lectual i Centre de Dia de Sueca, del qual actualment s’estan elaborant els plecs de licitació. I, finalment, el Centre de Recepció de menors de Llíria. 

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha visitat Benimodo, en La Ribera Alta, per a conéixer les obres executades o projectades per l'Ajuntament que dirigeix Francisco Teruel amb ajuda de la corporació provincial. Acompanyat per Teruel, els diputats Conxa Garcia, Pepe Ruiz i Rafael Soler i alcaldes de la comarca, Rodríguez ha signat en el Llibre d'Honor del consistori i s'ha dirigit després al Parc de Sant Felip, un espai renovat amb una inversió de 100.000 euros de fons provincials i convertit en l'epicentre social de Benimodo.

En paraules de Jorge Rodríguez, "aquest tipus d'actuacions, com és una plaça entesa com a punt de trobada de les veïnes i veïns de Benimodo i els ens i col·lectius socials del municipi, demostren la responsabilitat i el bon fer dels alcaldes i alcaldesses a l'hora de prioritzar les millores que necessiten els seus pobles i destinar a elles les ajudes de la Diputació".

El president valorava d'aquesta manera la resposta dels ajuntaments a "l'autonomia que hem donat als municipis en matèria d'inversions, amb transferències directes i reglades que ronden els 100 milions d'euros cada any, amb les quals poden escometre's obres com la del Parc de Sant Felip i altres millores com l'asfaltat de carrers i camins o la renovació d'instal·lacions esportives i zones verdes, que Benimodo ha pogut dur a terme amb una aportació de 455.000 euros de la Diputació en aquests dos primers anys de legislatura".

El Parc de Sant Felip és el projecte més important, des del punt de vista econòmic i social, emprés per Benimodo en aquests dos anys. En l'àmbit econòmic, els fons provincials han servit per a renovar aquest espai, amb una inversió de 62.000 euros, i adquirir el mobiliari urbà necessari amb una partida de 33.000 euros del Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS).

Però no és aquesta l'única actuació engegada en el municipi amb ajuda de la Diputació, que també ha finançat a través del PPOS i el Pla d'Inversions Sostenibles (IFS) la millora de la calçada en els Camins de Llombai, l'Assagador i l'Olivera, la pavimentació del Camí de Carlet i la remodelació de la rotonda del Palmerar; la reforma del poliesportiu i els parcs Vicent Andrés Estellés i Diputació i la substitució de la caldera a Les Moreres.

L'alcalde, Francisco Teruel, ha aprofitat la visita de Jorge Rodríguez per a mostrar-li els detalls del nou espai multiusos que projecta el municipi a través dels plans provincials. "El futur de Benimodo passa pel centre polivalent que tindrem en la zona del poliesportiu municipal, on tenim els terrenys i hi ha la suficient distància del municipi per a evitar queixes veïnals", ha explicat l'alcalde.

Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival

Debats. Revista de cultura, poder i societatde la Institució Alfons el Magnànim, dedica a la Universitat el monogràfic del seu últim número, el 131/2-2017, amb el títol El canvi cultural en la institució universitària: agencialització i gestió de la qualitat. El monogràfic, coordinat pel professor de la Universidad Antonio de Nebrija (Madrid) Juan Arturo Rubio, recull articles de Martí Parellada i Montserrat Álvarez (Universitat de Barcelona), Manuel Pereira-Puga (CSIC), Javier Paricio (Universidad de Zaragoza), Cristina Sin, Orlanda Tavares i Alberto Amaral (CIPES i A3ES, Portugal) i Antonio Ariño (Universitat de València), què analitzen els canvis produïts en la universitat de l’Estat espanyol sorgida després de la recuperació de la democràcia a partir de la declaració de Bolonya (1999) i la creació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). La revista, en edicions en valencià i castellà, pot adquirir-se en paper a les llibreries i està disponible també en format digital de manera gratuïta al web del Magnànim (www.alfonselmagnanim.net).

El monogràfic revisa la nova universitat sorgida després de les reformes, una institució que guanya autonomia en la presa de decisions i atorga a l’estudiant un nou paper d’estudiant-client reforçant l’efecte de les valoracions de la qualitat de la docència mitjançant enquestes i altres mecanismes, com ara les bústies de queixes o suggeriments. Tanmateix, aquesta importància creixent de la valoració de la satisfacció de l’estudiant no està exempta de problemes. En paral·lel, la reputació de les universitats i la presència cada vegada més important als mitjans de comunicació i als debats polítics dels rànquings entre les diferents Universitats també provoca efectes perversos per l’excessiva preocupació per fomentar accions que incidisquen directament en els indicadors d’aquests rànquings. És per això que es proposen plantejaments més complets que engloben de forma més equilibrada les diferents dimensions que conformen l’educació universitària.

Finalment, el monogràfic revisa també els indicadors relacionats amb la internacionalització de la universitat espanyola respecte a altres estats del nostre entorn i també les diferències significatives entre comunitats autònomes, així com el pes de l’endogàmia en les plantilles docents i els efectes que en provoca.

El número es completa amb una entrevista a la periodista nord-americana Sharon Weinberger realitzada pel periodista Joan Canela; la ressenya de La idea del socialisme, d’Axel Honneth, a càrrec de César Ortega, i un interessant article d’Andrea Moreno i Tatiana Sapena sobre els refugis antiaeris de la Guerra Civil a la ciutat de València. Per la seua part, Julia Cejas, jove artista argentina establida en Múrcia, il·lustra amb els seus dibuixos cada una de les seccions, una de les novetats de la nova etapa de la publicació dissenyada per Juan Nava.

Mirades alternatives a la Transició

La publicació, dirigida per Joaquim Rius, acaba d’editar el seu anuari de 2017 en anglés, el qual recull en un volum els continguts dels números 131/1 i 2, i per al mes de març del 2018 prepara el número 132/1, dedicat a Les altres transicions. Experiències i relats oblidats, alternatius i resistents als relats hegemònics de la Transició a la democràcia, coordinat per Josepa Cucó i el mateix Rius, amb articles de Jordi Borja, Josepa Cucó, Pilar Toboso, Jaime Pastor, Arnaud Dolidier, Benjamín Tejerina, Llum Quiñonero i Pere J. Beneyto, a més d’entrevistes a diferents veus creuades al voltant d’aquell període històric.

La Diputació de València ajudarà a executar durant el present any 75 actuacions de millora d'instal·lacions esportives en municipis de totes les comarques valencianes, amb una inversió propera als 3 milions d'euros que s'inclou en el Pla d'Inversions Sostenibles de 2017, un IFS que té una partida global de 21 milions d'euros i del que ja es coneix el detall de les obres que tenen previst realitzar els ajuntaments.

Com succeeix en tots els plans de la Diputació que presideix Jorge Rodríguez, els alcaldes i alcaldesses tenen total autonomia per a decidir les actuacions que duen a terme en els seus municipis amb les ajudes provincials. En aquest cas, els ajuntaments han decidit destinar 2.940.224 euros a 75 obres de millora en instal·lacions esportives que, en paraules del president, “reforcen la nostra idea de fomentar la pràctica de l'esport i fer-ho en les millors condicions possibles”.

Aquesta partida global se suma als més de 4 milions d'euros del Pla de Millora d'Instal·lacions Esportives engegat per la Diputació entre 2016 i 2017, als 8.900.000 euros destinats a equipament esportiu pels consistoris en el primer IFS, engegat a la fi de 2015 i desenvolupat durant 2016, i a les actuacions de renovació d'infraestructures esportives incloses en el IFS 2016, per a municipis de menys de 5.000 habitants, i els plans provincials d'obres i serveis (SOM) dels dos últims anys. En total, més de 20 milions d'euros dels plans provincials invertits en la renovació d'espais esportius dels municipis valencians durant la present legislatura.

Obres per comarques

A L'Horta, on hi ha projectades 11 actuacions, amb una inversió total de 550.000 euros, destaca la instal·lació d'un sistema de deshumidificació en la piscina climatizada d'Alaquàs per a complir amb el reglament d'instal·lacions tèrmiques; la conservació del camp de gespa artificial de Massanassa; i la reforma dels vestuaris del poliesportiu d'Alcàsser. En el Camp de Turia, amb 5 actuacions i 272.000 euros d'inversió, s'inclou la modificació de l'enllumenat del camp de futbol del poliesportiu de Bétera, una actuació amb un pressupost superior als 100.000 euros; així com el canvi de la gespa artificial en el camp de futbol de Benaguasil.

A La Ribera es duran a terme este any 18 millores en instal·lacions esportives, com les projectades a la Pobla Llarga, on s'adequaran els accessos al poliesportiu i s'asfaltarà el pàrquing; a Sollana, amb la reforma dels vestuaris del camp de futbol; a Benicull, amb la rehabilitació i reparació de la piscina municipal; o al Mareny de Barraquetes, on està previst millorar l'equipament del gimnàs. En total, 665.000 euros per a renovar recintes esportius en La Ribera Alta i La Ribera Baixa.

A La Safor es contemplen 7 actuacions amb una inversió global de 236.000 euros, entre elles la rehabilitació de la piscina de la Font d’en Carrós. A La Vall d'Albaida hi ha recollits 5 projectes amb un muntant global de 180.000 euros, entre ells el condicionament del camp de futbol 7 d’Aielo i la substitució del paviment i la canalització d'aigua en la piscina d'Alfarrasí. A La Costera hi ha en marxa altres 5 projectes, amb una inversió total propera als 140.000 euros, entre els quals destaca el condicionament de l'exterior de la piscina i els vestuaris del poliesportiu d'Estubeny. I en la plana Requena-Utiel i el Camp de Morvedre destaquen les reformes en les piscines de Requena i Alfara de la Baronia.

20 actuacions en xicotets municipis

També les comarques menys poblades aposten per tenir en les millors condicions les seues instal·lacions i recintes esportius. En La Serrania, Higueruelas i Chulilla renovaran les seues piscines este any, mentre Titaguas ampliarà la seua zona esportiva i Villar del Arzobispo potenciarà la il·luminació en el camp de futbol de La Paz. També Bugarra millorarà l'eficiència energètica en el camp de futbol El Molino, i Pedralba substituirà la coberta metàl·lica del poliesportiu a la recerca de l'eficiència energètica.

Quant a La Canal de Navarrés, les obres més destacades tindran lloc a Bicorp, on està prevista la reparació i millora de la piscina municipal, i a Chella, on està projectada la reparació del paviment en la pista poliesportiva del parc La Fuente. I en la Vall d'Aiora-Cofrents l'obra amb major inversió és la prevista a Zarra, on s'executarà la segona fase de reparació de la piscina municipal, amb un pressupost proper als 50.000 euros. També es realitzaran millores en la piscina de Castielfabib, en el Racó d'Ademús.

Finalment, en la Foia de Bunyol s'invertiran prop de 100.000 euros en la millora d'instal·lacions esportives via IFS, en concret en la millora de les piscines de Yátova, Siete Aguas i Alborache i els accessos a les mateixes.

Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival.