Jorge Rodríguez felicita el Nadal als treballadors i treballadores de la Diputació de València
El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, assisteix aquest dijous a la recepció de Nadal que se celebra cada any en el Pati de la Scala de la seu central de la corporació provincial.
En aquesta tradicional celebració nadalenca, l'equip de govern de la Diputació de València compartirà amb els treballadors i treballadores de la casa un dels caves elaborats per l'alumnat de l'Escola de Viticultura i Enologia de Requena, entitat educativa depenent de la Diputació, que aquest dijous traslladarà el seu producte a València per a fer possible aquesta degustació tan especial.
NOTA ALS MITJANS
Dia: Dijous, 21 de desembre de 2017
El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, assisteix aquest dijous a la recepció de Nadal que se celebra cada any en el Pati de la Scala de la seu central de la corporació provincial.
En aquesta tradicional celebració nadalenca, l'equip de govern de la Diputació de València compartirà amb els treballadors i treballadores de la casa un dels caves elaborats per l'alumnat de l'Escola de Viticultura i Enologia de Requena, entitat educativa depenent de la Diputació, que aquest dijous traslladarà el seu producte a València per a fer possible aquesta degustació tan especial.
NOTA ALS MITJANS
Dia: Dijous, 21 de desembre de 2017
Lloc: Pati de la Scala de la Diputació de València. Pl. Manises, 4
Hora: 13.30 hores
Jorge Rodríguez inaugura a Fortaleny la exposició pel centenari dels ponts de ferro de La Ribera
El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, visiten aquest dijous el municipi de Fortaleny amb motiu de la inauguració de l'exposició que celebra el centenari dels sis ponts de ferro construïts sobre el Xúquer, a la comarca de La Ribera, entre finals del segle XIX i principis del segle XX.
El president estarà acompanyat per l'alcaldessa de Fortaleny, Juana Clos, amb qui recorrerà la mostra que recull la historia dels ponts situats a Albalat, Alzira, Cullera, Fortaleny, Gavarda i Riola, que van servir en el seu moment per a salvar la barrera geogràfica que representava el riu, arribant a revolucionar així les comunicacions en la comarca.
NOTA ALS MITJANS
El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, visiten aquest dijous el municipi de Fortaleny amb motiu de la inauguració de l'exposició que celebra el centenari dels sis ponts de ferro construïts sobre el Xúquer, a la comarca de La Ribera, entre finals del segle XIX i principis del segle XX.
El president estarà acompanyat per l'alcaldessa de Fortaleny, Juana Clos, amb qui recorrerà la mostra que recull la historia dels ponts situats a Albalat, Alzira, Cullera, Fortaleny, Gavarda i Riola, que van servir en el seu moment per a salvar la barrera geogràfica que representava el riu, arribant a revolucionar així les comunicacions en la comarca.
NOTA ALS MITJANS
Dia: Dijous, 21 de desembre de 2017
Lloc: Auditori Municipal de Fortaleny. C/ Riola, s/n
Hora: 10.30 hores
Modificació de la convocatòria de subvencions d'assistència tècnica
Modificació de la convocatòria per a la concessió de subvencions destinades a l'assistència tècnica en municipis de fins a 5.000 habitants, altres entitats locals i consorcis de municipis
El Magnànim incrementa un 60% la producció editorial respecte a 2015 i aposta per l’edició de llibres en valencià i de temàtica variada
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha incrementat la seua producció editorial en un 61% respecte a l’exercici 2015, amb la publicació d’un total de 45 obres (per 28 en 2015). Un 62% d’aquests nous volums (29, en total) s’han publicat en valencià, el que ha permès assolir un dels objectius marcats per a aquesta nova etapa de l’institut, a més d’apostar per l’heterogeneïtat temàtica dels llibres publicats.
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha incrementat la seua producció editorial en un 61% respecte a l’exercici 2015, amb la publicació d’un total de 45 obres (per 28 en 2015). Un 62% d’aquests nous volums (29, en total) s’han publicat en valencià, el que ha permès assolir un dels objectius marcats per a aquesta nova etapa de l’institut, a més d’apostar per l’heterogeneïtat temàtica dels llibres publicats.
Aquestes són algunes de les dades presentades pel diputat de Cultura, Xavier Rius, i el director del Magnànim, Vicent Flor, al desdejuni informatiu celebrat al MuVIM per a fer un balanç de l’activitat de l’institut al llarg dels exercicis 2016 i 2017 –tant la relativa a l’edició de llibres com als debats i esdeveniments culturals–, a més de presentar les principals novetats previstes per a 2018 i 2019.
Xavier Rius ha subratllat que durant els dos anys d’aquesta nova etapa encetada a la Institució Alfons el Magnànim «s’han assolit i, en alguns casos fins i tot superat, bona part dels objectius i reptes marcats inicialment». Un temps en el qual l’institut de la Diputació «ha aconseguit recuperar l’esperit originari del Magnànim i tornar a esdevenir un referent a nivell estatal, tant per les seues publicacions com per les reflexions i debats que suscita». Una consideració obtinguda, en bona mesura, «per l’atreviment de donar cabuda a publicacions de temàtiques molt diverses, algunes de les quals no han trobat un lloc en altra tipologia d’editorials».
Així mateix, Rius també ha valorat «l’impuls a les relacions externes i col·laboracions realitzades pel Magnànim», i molt especialment, «de la seua presència i atenció als municipis de les comarques valencianes a través de la col·lecció d’Estudis Comarcals», ha remarcat.
Per la seua part, Vicent Flor, ha explicat que el Magnànim «és una institució plural, que respecta la heterogeneïtat dels valencians i les valencianes, capaç d’editar llibres que aborden els debats actuals de la nostra societat i que vindica el valencià com a llengua d’alta cultura». Així mateix, Flor ha incidit en que actualment, des del Magnànim, «s’està treballant per guanyar nous públics, com demostra el nostre interès per abordar molts aspectes i temàtiques d’actualitat». Unes línies estratègiques que persegueixen, en definitiva, «dotar el territori valencià d’un espai, tot i que modest, de reflexió d’abast internacional».
Durant aquest 2017 han vist la llum tres noves col·leccions: Adés & Ara, Descobrim i Moment. Memorialística. Tot plegat s’ha traduït en un increment del volum de vendes en aquest any 2017, fins abastar la xifra de 5.518 exemplars del catàleg del Magnànim. Un fet que confirma la tendència a l’alça de les vendes iniciada l’exercici 2016 respecte a 2015, conseqüència no només de l’augment de quantitat i qualitat dels títols publicats, sinó també de la considerable millora en el control de la distribució i de la major presència i publicitat dels llibres editats als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, producte d’un treball de difusió pública del catàleg que abans no es realitzava.
Entre els títols més demandats, destaca Diari de Sotaia, de JoanPellicer, seguit per La taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX a la col·lecció de laFundació La Fontana, d’Ignasi Gironés i Vicent Guerola, i Poesia completa. 1976-2016,de Marc Granell. Així mateix, la venda online funciona en fase de proves des del passat 15 d’octubre i tot i que encara no s’ha anunciat públicament, ja està servint a clients d’arreu de l’Estat espanyol i l’estranger.
El Magnànim, espai de debat i reflexió
Al llarg de 2017 el Magnànim ha consolidat la seua activitat com a organitzador, col·laborador o participant habitual en esdeveniments culturals de tot tipus més enllà de la seua tasca d’edició, com ara presentacions de llibres, debats, conferències, congressos, fires, jornades i convenis de col·laboració amb altres entitats. En aquest sentit, l’institut dependent de la Diputació de València ha realitzat més de cinquanta presentacions d’una vintena de títols diferents, que han permès mostrar el treball del Magnànim a la societat.
En el marc del cicle Els Debats del Magnànim, s’ha comptat amb les aportacions i reflexions de destacades figures del món acadèmic i intel·lectual, amb una perspectiva variada, plural i interdisciplinar. Aquest és el cas d’Axel Honneth, Sharon Weinberger, Manuel Delgado, Enzo Traverso, Alfonso Botti, Hans Lauge Hansen o José Antonio Font, entre d’altres.
Quant a les convocatòries, els canvis introduïts als Premis València han servit per revitalitzar i actualitzar aquest certamen literari. La creació del premi d’assaig i la incorporació d’un premi, València Nova, per a autors menors de 31 anys en les diferents modalitats d’assaig, poesia i narrativa, són les principals novetats des de 2016. Així mateix, a partir de 2018 s’incorporarà una nova categoria, el premi de novel·la gràfica.
De la mateixa manera, la revista Debats. Revista de cultura, poder i societat ha millorat la qualificació i la indexació a través d’importants repertoris de revistes científiques (DOAJ, ESCI, Erihplus, Latindex, MIAR, RESH), fet que suposa un reconeixement al nou rumb iniciat per la publicació sota la direcció de Joaquim Rius.
Més de 50 llibres per a 2018 i 2019
Per als propers exercicis 2018 i 2019 el departament de Producció del Magnànim treballa en nombrosos projectes amb la previsió d’editar mig centenar de llibres anuals, als quals caldria sumar coedicions i col·laboracions. L’aparició i consolidació de noves col·leccions i l’increment de les traduccions d’autors i autores estrangers, junt al manteniment de les col·leccions senyeres del Magnànim (Estudis Universitaris, Biblioteca d’Autors Valencians...) són les línies d’actuació més destacables per als propers anys.
Una vegada finalitzats projectes anteriors, ja es podrà assegurar que tots els títols seran producte al 100% de la nova direcció del Magnànim, i aconseguir que l’institut, mitjançant les seues publicacions, estiga present als debats més actuals i imprescindibles de la societat valenciana.
* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.
Etnologia retrata la mort com a instrument de memòria i record familiar
En l'època en què naix la fotografia, el 1839, la societat occidental mantenia un diàleg estret amb tot allò relacionat amb la mort. En aquest context, el Museu Valencià d'Etnologia, dependent de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha presentat la mostra Imatges de mort. Representacions fotogràfiques de la mort ritualitzada. Una exposició en la qual, a través de 90 fotografies originals, s’aborda com la tradició del retrat de difunts va estar una pràctica que es va vincular amb el ritu funerari de forma gairebé natural i espontània, buscant conservar l'última imatge d'un ésser estimat. Un costum que s'ha perllongat fins als nostres dies.
En l'època en què naix la fotografia, el 1839, la societat occidental mantenia un diàleg estret amb tot allò relacionat amb la mort. En aquest context, el Museu Valencià d'Etnologia, dependent de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha presentat la mostra Imatges de mort. Representacions fotogràfiques de la mort ritualitzada. Una exposició en la qual, a través de 90 fotografies originals, s’aborda com la tradició del retrat de difunts va estar una pràctica que es va vincular amb el ritu funerari de forma gairebé natural i espontània, buscant conservar l'última imatge d'un ésser estimat. Un costum que s'ha perllongat fins als nostres dies.
«Amb aquesta proposta fem nostre el lema promogut pel Consell Internacional de Museus (ICOM): Museus i històries controvertides. Dir allò que no es pot dir als museus», ha reconegut el diputat de Cultura, Xavier Rius. «S’aborda un tema que per a un cert públic pot suscitar controvèrsia, però constitueix una finalitat dels museus de la Diputació recuperar, mostrar i reflexionar sobre una realitat que s’ha dut a terme en la nostra societat».
El director del Museu Valencià d’Etnologia, Francesc Tamarit, ha reconegut que es tracta d’una exposició «que aborda qüestions poc habituals als museus», però tanmateix ha recordat que la mort «constitueix un tema central de l’antropologia europea. Un fet que, per sí mateix, ja justifica la realització d’aquesta exposició». En aquest sentit, Francesc Tamarit ha explicat que Imatges de mort «pretén convidar el públic a reflexionar sobre com han canviat les formes de relacionar-se l’ésser humà amb la mort. Com era aquesta relació en la cultura tradicional i com ho és als nostres dies», ha subratllat. «Vivim en una societat on la mort és un tema tabú. Tendim a negar-la i ocultar-la i això ens distancia enormement de la societat més tradicional, on aquesta formava part de la quotidianitat. Afrontar la mort ens ajudarà a viure en major plenitud», ha emfatitzat Tamarit.
Aquesta mostra està comissariada per Virginia de la Cruz Lichet, especialista en fotografia postmortem i autora de la monografia El retrato y la muerte. «Imatges de mort no persegueix apropar-se a la vessant més macabra o tètrica de la mort, sinó mostrar fotografies encarregades per pares, mares i familiars per amor, per mantenir viu el record i el rostre dels éssers més volguts i poder incorporar aquest retrat a l’àlbum familiar», ha indicat. «La mort forma part de la vida i per poder suportar-la cal enfrontar-se a ella», ha conclòs la comissària.
Instantànies del 1840 al 2017
La mostra assenyala l'evolució tipològica i cronològica d'aquesta pràctica, presentant peces del territori valencià, de la costa mediterrània, juntament amb alguns exemples europeus i americans que permeten donar, d'una banda, una visió de les particularitats d'aquest tipus de retrats en el territori; però també les similituds que trobem en aquest gènere retratístic, siga quin siga el seu lloc de procedència. Perquè al final, la mort és a tot arreu i la inquietud de l'ésser humà davant d'ella ha estat present des del moment en que aquest ha estat conscient que tota vida arriba a la seua fi, establint així un culte a la memòria que ha variat segons les èpoques.
Imatges de mort. Representacions fotogràfiques de la mort ritualitzadaes compon de 90 fotografies originals datades entre meitat de segle XIX i els anys 70 del segle XX, a més d’incorporar una instantània molt recent, del mateix any 2017. Mitjançant el conjunt d’aquestes fotografies, procedents de les col·leccions de José Huguet Chanzá, Javier Sánchez Portas, Julio José García Mena i la mateixa Virginia de Cruz,es pretén demostrar la manera en què aquesta pràctica s'insereix en el ritu funerari. Una manera de procedir que s'ha anat adaptant al pas del temps i que continua vigent en els nostres dies.
L'exposició s'organitza al voltant de quatre blocs temàtics: "La dormició del xiquet", que atén al tractament fotogràfic dels albaets difunts, primer per aconseguir aparença de vius i després per assimilar-los a àngels adormits. En segon lloc, "La mort esperada", la qual parla de la imatge dels morts adults. A "L'últim retrat de família" s'aborda la fotografia de grups familiars al voltant del cos sense vida; i "Narracions de la mort", finalment, sobre el ritual del soterrament, el seguici funerari i les pràctiques de condol.
La Fundació de l’Hospital General reconeix el treball dels investigadors en el camp de la salut
La Fundació d’Investigació de l'Hospital General Universitari de València (FIHGUV) ha celebrat aquest dimecres l'acte de lliurament dels seus premis anuals de promoció a la investigació. En total, han sigut 7 els projectes guanyadors, que han rebut, en conjunt, una inversió de més de 100.000 euros.
Enguany s'han presentat un total de 22 projectes d’investigació que han sigut valorats de manera anònima per la Comissió Avaluadora dels premis conformat per professionals de diferents àrees i especialitats. Així mateix, els treballs seran avaluats per la Comissió d’Investigació Clínica i el Comitè Ètic d’Investigació Clínica del Consorci Hospital General de València.
La Fundació d’Investigació de l'Hospital General Universitari de València (FIHGUV) ha celebrat aquest dimecres l'acte de lliurament dels seus premis anuals de promoció a la investigació. En total, han sigut 7 els projectes guanyadors, que han rebut, en conjunt, una inversió de més de 100.000 euros.
Enguany s'han presentat un total de 22 projectes d’investigació que han sigut valorats de manera anònima per la Comissió Avaluadora dels premis conformat per professionals de diferents àrees i especialitats. Així mateix, els treballs seran avaluats per la Comissió d’Investigació Clínica i el Comitè Ètic d’Investigació Clínica del Consorci Hospital General de València.
La diputada de Benestar Social i presidenta del patronat de la Fundació, Mercedes Berenguer, ha destacat la importància de la investigació i la innovació tant en medicina com en infermeria, “ja que gràcies al treball i l'esforç dels professionals que dediquen el seu temps i coneixements al desenvolupament de projectes innovadors, augmenta la qualitat de vida de les persones i de la societat en general ".
Jana Herrmannova, Sonia Cervantes i Vega Iranzo són les investigadores principals dels tres projectes que han guanyat els premis de la Fundació d’Investigació HGV 2017. D'altra banda, Eva María Martínez, Mª Ángeles Celda, Begoña Fuster i Jelena Vucetic són les quatre investigadores principals guardonades pels premis Dr. López-Trigo que també finança anualment la Fundació d’Investigació de l'Hospital General Universitari de València.
Els premis han sigut lliurats per la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, el director gerent de l'Hospital General, Enrique Ortega, el director d’Investigació i docència de l'hospital, José Vicente Bagán, i la gerent de la FIHGUV, Raquel Gálvez.
“L'objectiu d'aquestes ajudes és fomentar la recerca biomèdica de qualitat mitjançant el finançament directe de Projectes d’Investigació de caràcter bàsic, clínic, epidemiològic, de salut pública i de recerca en serveis de salut”, ha afirmat per la seua banda Raquel Gálvez, gerent de la Fundació, qui ha destacat que es valoren especialment aquells projectes que tinguen un “enfocament translacional”.
Subsanació de les justificacions del Retrobem
Finalitzat el termini per a la justificació de les subvencions dins de la Campanya Retrobem 2017, s’acompanya l’Anunci en què figuren les entitats que o bé no han presentat la justificació, o bé en la mateixa hi ha algun document que requerix esmena.
Finalitzat el termini per a la justificació de les subvencions dins de la Campanya Retrobem 2017, s’acompanya l’Anunci en què figuren les entitats que o bé no han presentat la justificació, o bé en la mateixa hi ha algun document que requerix esmena.
S'adjunta ANUNCI del requeriment de subsanació de la justificació del Retrobem 2017 y llistat subvencions.
Resolució subvencions a ajuntaments destinades a la realització d'activitats d'atenció i promoció del benestar de les persones majors i dones l'any 2017
Resolució de la convocatòria de subvencions a ajuntaments de municipis i entitats locals menors de la província de València amb població inferior a cinc mil habitants, destinades a la realització d'activitats d'atenció i promoció del benestar de les persones majors i dones l'any 2017
Resolució de la convocatòria de subvencions a ajuntaments de municipis i entitats locals menors de la província de València amb població inferior a cinc mil habitants, destinades a la realització d'activitats d'atenció i promoció del benestar de les persones majors i dones l'any 2017
La Font de la Figuera obri les portes de «Fotoibers», una mostra amb instantànies dels jaciments arqueològics valencians
Fotoibers, l'exposició itinerant del Museu de Prehistòria de València, s'inaugura aquest divendres, 22 de desembre, al Museu Històric-Etnològic de la Font de la Figuera, on es podrà visitar fins el proper 4 de març de 2018.
Fotoibers, l'exposició itinerant del Museu de Prehistòria de València, s'inaugura aquest divendres, 22 de desembre, al Museu Històric-Etnològic de la Font de la Figuera, on es podrà visitar fins el proper 4 de març de 2018.
Es tracta d'una mostra fotogràfica col·lectiva que sorgeix a partir del I Concurs Fotogràfic de la Ruta dels Ibers. Està formada per les obres d'una trentena de concursants que recullen instantànies dels nou jaciments arqueològics d'època ibèrica que originàriament formaven part de la Ruta dels Ibers. Un projecte de la Diputació de València i dels municipis d'Ayora, Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Llíria, Moncada, Moixent, Olocau i Villar del Arzobispo, als quals s'han unit recentment Aras de los Olmos, Gàtova i Sagunt, amb l'objectiu de posar al servei i gaudi de la societat el ric patrimoni arqueològic d'època ibèrica conservat en territori valencià.
La mostra forma part del programa d'exposicions itinerants que el Museu de Prehistòria ofereix als municipis de totes les seues comarques amb l’objectiu d’apropar l'arqueologia a la ciutadania.
Fotoibersha recorregut al llarg de la seua existència 20 municipis de la demarcació de València i, en aquesta ocasió, arriba a la Font de la Figuera on presenta una exposició que es completa amb panells i materials arqueològics originals referits a jaciments ibèrics excavats al municipi, com són l'Alt del Frare, la Mola de Torró i la Cervera. D'entre les peces exposades destaquen els objectes associats a aquelles activitats adreçades a la transformació metal·lúrgica i teixit, armes, i ceràmiques locals i gregues.
Durant l'estada d'aquesta exposició a la Font de la Figuera es desenvoluparà un programa d'activitats complementàries, que inclou conferències i tallers didàctics per als escolars d'aquest municipi de la comarca de la Costera.
Frida celebrarà el seu triomf en el Sona la Dipu amb una gira nacional amb Eskorzo
Frida tanca 2017 amb magnificència. Després de guanyar Sona la Dipu al setembre, el grup de hip-hop es prepara per a llançar el seu primer disc el pròxim mes de gener i anuncia les dates de la seua gira amb un dels grups referents de la música fusió en el territori nacional, Eskorzo, com a reconeixement al seu triomf en el Sona. Ambdues formacions compartiran escenari en els mesos de gener i febrer a Barcelona, Saragossa, Almeria, Múrcia, Albacete i Madrid.
Frida tanca 2017 amb magnificència. Després de guanyar Sona la Dipu al setembre, el grup de hip-hop es prepara per a llançar el seu primer disc el pròxim mes de gener i anuncia les dates de la seua gira amb un dels grups referents de la música fusió en el territori nacional, Eskorzo, com a reconeixement al seu triomf en el Sona. Ambdues formacions compartiran escenari en els mesos de gener i febrer a Barcelona, Saragossa, Almeria, Múrcia, Albacete i Madrid.
Frida naix en 2013 com una formació clàssica de rap que ja compta amb dues EP's a l'esquena i que en l'actualitat, i després d'iniciar la seua evolució fa dos anys, aposta per un projecte innovador dins de el hip-hop amb una banda de 8 membres. La banda s'ha convertit en el primer grup de rap que guanya Sona la Dipu, per sobre d'uns altres quasi 100 aspirants. Fins al moment, i com a avanç del qual serà el seu nou treball, Frida ha llançat dos singles del seu nou LP i el seu corresponent videoclip; el primer va ser 'La Jungla' i el segon, publicat aquesta setmana, 'Gegants', que dóna títol al seu nou disc.
Per la seua banda, i després de més de dues dècades de carrera, la banda granadina Eskorzo publica el que serà un dels grans discos nacionals de l'any, 'Alerta caníbal'. Amb aquest treball, la banda abraça de ple les sonoritats de Llatinoamèrica en un disc conceptual que beu de les arrels entremesclades de rock, salsa i afrocubanismo. No és casualitat que se'ls considere com una de les bandes de culte de la fusió i el mestissatge.