La unitat de Promoció Cultural de la Diputació de València desenvoluparà durant el proper mes de març un projecte d’art urbà a càrrec de l’artista Gustavo Germano, que porta per títol Absències i Distàncies. Aquesta iniciativa consisteix en un programa d’intervenció artística als carrers dels municipis de Chelva, Olocau, Marines, Potries i Beniarjó, tots ells amb un cens inferior als 2.000 habitants i que acrediten un elevat índex de despoblació. El mateix Gustavo Germano executarà aquestes actuacions artístiques «in situ» en cadascuna de les localitats participants, establint relacions i cooperacions entre l’artista i aquelles associacions culturals o artistes locals que hi desitgen afegir-se a la intervenció.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha assenyalat que aquesta iniciativa forma part de les línies estratègiques del seu departament per a «descentralitzar la cultura i fomentar la vida cultural als municipis valencians», en aquest cas mitjançant l’art urbà. «Es tracta d’una manifestació que pretén exercir de catalitzadora de l’expressió artística, i que busca revitalitzar les localitats participants mitjançant accions culturals de proximitat, on l’obra i l’artista es troben en contacte directe amb els veïns i veïnes dels municipis, fomentant així la participació i la cooperació activa de la ciutadania», ha remarcat.

L’artista Gustavo Germano ha detallat que en cadascuna d’aquestes cinc localitats «es realitzaran un total de huit intervencions, les quals constituiran un relat coherent i harmònic que donarà sentit a un recorregut conjunt». Per poder materialitzar aquest projecte, al llarg dels darrers mesos s’ha procedit «a realitzar tasques de prospecció als diferents espais, tant de titularitat pública com privada, per valorar aquells llocs que presenten millors condicions per portar a terme les intervencions». Unes localitzacions en les que s’han tingut en compte aspectes com «les condicions de visibilitat i la seua idoneïtat per poder conformar un circuit que estimule el visitant i convide al passeig».

Absències i distànciesés un projecte fotogràfic que tracta de visibilitzar el drama dels desapareguts en períodes de la història recent sota la influència de règims dictatorials o no democràtics. Persegueix denunciar danys socials derivats de sistemes amb absència de democràcia i/o de falta de garanties democràtiques. El projecte també pretén reforçar els treballs  de recuperació de la “Memòria històrica” de l’Estat espanyol i d’Iberoamèrica, així com fomentar l’esperit crític de la ciutadania i treballar en favor de les garanties i acompliments del drets humans en la societat actual.

Fotografies en gran format

L’artista Gustavo Germano treballa amb fotografies de gran format, les quals seran ubicades en llocs visibles de cadascuna de les cincs localitats participants. El treball es desenvoluparà al llarg d’entre dos i tres jornades, i posteriorment hi haurà una presentació i debat envers els objectius socials del projecte.

En realitat, Absències i distàncies constitueixen dos projectes. El primer, posa cara a l'univers dels que ja no hi són: militants de barri, treballadors, estudiants, professionals, famílies senceres víctimes de la repressió il·legal i la desaparició forçosa de persones com a conseqüència de les dictadures militars del Con Sud d'Amèrica Llatina i que varen formar part de la denominada "Operació Còndor". Mentre que Distàncies constitueix una reflexió sobre l'exili republicà espanyol de 1939.

Cada municipi albergarà un relat expositiu en si mateix i, alhora, formarà part d'un circuit expositiu amb els altres. Les fotografies, impreses sobre paper de cartelleria urbana i enganxades sobre els murs de diferents espais cedits per particulars o institucions, constituiran un format d'exposició que convidarà a recórrer els municipis en un exercici de memòria que es construeix a cada pas.

En total, per a la materialització del projecte en el seu conjunt, es disposaran de 40 díptics fotogràfics –30 de la sèrie Absències i una desena de Distàncies–, a més d’altres 40 cartells amb la història de cada cas concret i cinc gràfiques per als títols, crèdits i memòria del projecte.

Crítica social i participació ciutadana

El projecte s’emmarca en un moviment transversal de recuperació de la memòria històrica, en aquest cas, des de les arts plàstiques. Segons el diputat de Cultura, Xavier Rius, «l’acció que promoguem no quedarà solament plasmada en els murs dels pobles que s’han adherit al projecte. Acompanyant les accions artístiques hi haurà un posterior debat presentat pel mateix artista, on es farà un repàs a la història recent dels moviments de repressió en règims no democràtics, tot amb la idea de visibilitzar les conseqüències derivades de la pèrdua de les llibertats democràtiques».

La Diputació de València ha invertit al voltant de 7.161.890 euros en les carreteres de la Plana Utiel-Requena, especialment amb l'objectiu de millorar la seguretat vial en les vies de la comarca. Un dels projectes més destacats i ja executats és l'asfaltat i les millores en la CV-391, tram que afecta el municipi de Requena amb una inversió que va suposar prop de 2 milions d'euros a la corporació provincial. Una actuació de reforç de ferm entre el punt quilomètric 1 i el 20, incloent-hi millores locals, renovació de la senyalització i la col·locació d'una barrera i cunetes de seguretat.

A aquesta acció se sumen unes altres en matèria d'asfaltat com la del tram d'Utiel de la CV-472, on s'ha reforçat el ferm i s'ha realitzat un abalisament de corbes entre el quilòmetre 5+300 i 8+300, amb una inversió propera als 240.000 euros.

A les obres ja executades se sumen altres actuacions planejades per l'àrea de Carreteres que dirigeix Pablo Seguí en vies de la comarca, algunes de gran envergadura, com el reforç del ferm i les millores locals en la CV-470, que afecta el tram entre els municipis d'Utiel i Camporrobles, amb un pressupost del voltant 1.150.000 euros.

En general, es tracta d'una obra on es pretén realitzar un reforç del ferm mitjançant una capa de rodadora, amb l'objectiu de generar unes condicions òptimes de circulació a tot tipus de vehicles i dotar-la de gran resistència enfront dels esforços tangencials. També s'han realitzat sanes per a reparar les zones més deteriorades del ferm. "Apostem per mantenir en les millors condicions les vies ja existents i actuar en aquelles en les quals hi ha punts de conflicte amb una elevada accidentabilidad", ha assenyalat el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez.

Altres actuacions previstes en la zona són el reforç del ferm i millores locals en la CV-475, en els trams que afecten Fuenterrobles i Camporrobles, amb una inversió propera als 752.000 euros; i la millora de la corba i rotonda d'accés al Azagador a Requena, amb una inversió de més de 260.000 euros.

35 milions d'euros en conservació

D'altra banda, el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, han presentat recentment els nous contractes de Conservació i Manteniment de la xarxa viària provincial per als pròxims tres anys. En aqueix període 2018-2020, la Diputació invertirà prop de 35 milions d'euros en aquestes millores bàsiques en els 1.800 quilòmetres de vies que recorren els municipis valencians, amb l'objectiu que els habitants de totes les comarques puguen tenir unes carreteres més segures. En el cas de les carreteres de la Plana d'Utiel-Requena la Diputació invertirà al voltant de 2,8 milions dins del pla de conservació per al període 2018-2020.

Per la seua banda, el diputat de Carreteres i Infraestructures, Pablo Seguí, ha parlat de "l'era de la conservació en les carreteres valencianes", que se centrarà en actuacions com a sots, desnivells, reducció de la perillositat en corbes, glorietes, rotondes, millora del ferm i la visibilitat, adequació d'accessos a municipis i creació d'una xarxa de vies per a vianants i ciclistes, "en resposta a les nous usuaris d'una xarxa que ha d'atendre les necessitats del segle XXI".

La Diputació de València manté la seua aposta per l'autonomia d’alcaldes i alcaldesses a l'hora de decidir les inversions que es realitzen en els seus municipis amb les ajudes provincials, i els ajuntaments segueixen responent amb “la responsabilitat de qui sap millor que ningú el que necessiten les seues veïnes i veïns i prioritza eixes actuacions siguen les que siguen”, com ve sostenint el president de la Diputació, Jorge Rodríguez. És el cas de les obres en el cicle de l'aigua, “que no són les més vistoses en clau electoral, però que resulten imprescindibles per a la millora de la qualitat de vida dels habitants d'estos municipis”, afig Rodríguez.

Les xifres del Pla d'Inversions Sostenibles 2017, el tercer IFS engegat per la Diputació de Jorge Rodríguez per a reforçar les transferències directes a municipis, tornen a demostrar que està funcionant aquest full de ruta que anteposa l'execució d'obres necessàries a la seua espectacularitat. Als 11 milions d'euros que els ajuntaments van invertir en obres de millora de les seues xarxes d'aigua potable entre 2015 i 2016 se sumen ara els 2.490.000 euros arreplegats en aquest tercer IFS i que es destinaran a aquest tipus d'actuacions en el cicle de l'aigua, a executar durant 2018.

Desapareguts els convenis singulars de l'anterior etapa política, els alcaldes i alcaldesses són conscients que han de destinar part de les ajudes dels nous plans provincials, més quantioses i simplificades per a agilitar la seua tramitació, a aquest tipus d'actuacions necessàries per a millorar la qualitat de vida en els seus municipis.

Es tracta d'obres com els 111.000 euros invertits en la millora del drenatge de l'avinguda Molí de Vent de Puçol; els 81.000 euros per a l'evacuació d'aigües pluvials en el recinte escolar de Nàquera; els 72.000 euros per a millorar sèquies de reg a Millars; o els 70.000 euros per a la construcció d'un nou dipòsit d'aigua potable a Benagéber. Són solament alguns exemples de les 82 actuacions relacionades amb el cicle de l'aigua projectades en totes les comarques i que s'executaran al llarg del present any.

En paraules de Jorge Rodríguez, “conèixer a què destinen les ajudes de la Diputació els municipis ens reforça en la idea de confiar en la seua autonomia i incrementar les transferències directes que reben els ajuntaments, tant a través de plans com el IFS o el Pla Provincial d'Obres i Serveis, com a via Fons de Cooperació Municipal, l'eina que vam crear al costat del Consell i que permet no solament augmentar aquestes inversions en les comarques sinó destinar-les a despesa corrent, on molts ajuntaments pateixen per a quadrar els seus comptes”.

La Diputació de València, a través de la delegació d'Igualtat, Joventut i Esports que encapçala la diputada Isabel García, té en marxa una campanya de sensibilització i difusió dels valors i la superació en la lluita pels drets de la Igualtat. En aquest context, la corporació farà lliurament a les biblioteques municipals de la província de València del llibre que arreplega la història de la castellonenca Patricia Campos Doménech, primera i única dona pilot de reactor en l'Armada i primera espanyola a entrenar un equip de futbol femení a EEUU.

El lliurament i difusió d'aquesta autobiografia a les biblioteques públiques valencianes suposa una aposta més per la Igualtat de drets, dins de l'àrea que dirigeix Isabel García, que desenvolupa mesures de difusió i sensibilització dirigides a la ciutadania per a promoure la igualtat d'oportunitats entre dones i homes.

"Hem escollit el llibre 'Tierra, Mar y Aire' per tractar-se d'una autobiografia que narra l'experiència i els obstacles que ha hagut de superar la primera i única dona pilot de reactor en les Forces Armades i la primera espanyola entrenadora professional d'un equip de futbol femení a EEUU", ha explicat la diputada d'Igualtat Isabel García.

Amb aquesta publicació, elaborada per la mateixa Patricia Campos, la institució provincial pretén fer un pas més en la seua aposta contra la "discriminació de sexe, i la igualtat d'oportunitats entre homes i dones", tal com ha destacat la diputada, Isabel García, ja que "és important que es conega la història de dones que han aconseguit grans reptes en un món molt masculinitzeu". L'enviament d'aquest exemplar a les biblioteques públiques de la província de València és un clar exemple de la implicació de la Diputació a seguir avançant i contribuint en la igualtat efectiva entre dones i homes a través de les seues polítiques.

Sobre l'autora

Patricia Campos Doménech (Onda, 1977) és la primera dona pilot de reactor d'Espanya, després d'ingressar en les Forces Armades en 2005. Després de volar amb la Marina durant 8 anys, i després de veure's obligada a abandonar l'exèrcit per la seua orientació sexual, el maig de 2013 es va convertir en la primera espanyola entrenadora professional d'un equip de futbol femení a Estats Units. Des de 2015 forma part del programa de treball de dones de l'ONU, Beijing, una organització que fomenta els valors esportius i el dret a l'educació de les dones. Els últims anys ha desenvolupat la seua activitat professional en països del Tercer Món, ajudant a xiquets i dones amb SIDA i millorant les seues condicions de vida i el seu futur a través del futbol.

Campos Doménech té en el seu haver-hi diversos premis que ha anat collint al llarg de la seua trajectòria professional com el 'Women in Aviation' en 2008, concedit a Itàlia per l'Associació de Dones Pilot Americanes; el premi Dona de l'Any 2010 concedit per l'Associació Dones Progressistes d'Onda; i el Premi Nacional Isabel Ferrer atorgat per la Generalitat Valenciana en 2012 per la seua labor a favor de la igualtat d'oportunitats entre dones i homes.

També ha rebut diferents reconeixements públics com la Distinció al Mèrit Solidari 2016, l'homenatge de les Corts Valencianes a 26 dones il·lustres i l'Alta Distinció de la Generailtat, "fruit del seu treball per la visibilitzacions de les dones en professions tan masculinitzades", segons la diputada.

‘Tierra, Mar y Aire’

En el seu llibre 'Tierra, Mar y Aire', Patricia Campos ens ofereix un recorregut autobiogràfic i testimonial que abasta des de la seua infància, la seua passió pel futbol, els primers anys d'universitat a València, fins a la passió per volar que la va espentar a entrar en l'Armada espanyola com a pilot de reactor.

Un testimoniatge d'una dona inconformista i reivindicativa que, amb cadascuna de les seues accions, vol fomentar la Igualtat i el dret de les dones a l'educació i a una vida digna. Un llibre que podrà consultar-se en totes les biblioteques públiques de València gràcies a la política de sensibilització de la Diputació en matèria d'Igualtat.

La Diputació de València ha invertit 1.695.144 euros en les comarques de La Serrania i el Racó d'Ademús a través del pla d'Inversions Financerament Sostenibles de 2017, del que acaba de conéixer-se el llistat de projectes a executar durant el present any. En el cas d'aquests dos territoris, les principals inversions s’han destinat a la reurbanització de vies públiques, la millora d'instal·lacions esportives i actuacions relacionades amb el cicle de l'aigua.

En total han sigut més de 20 milions d'euros els que s'han repartit per tota la província a través d'esta línia d'ajudes, la tercera d'aquest tipus en aquesta legislatura. La Diputació compleix així amb una reivindicació històrica en matèria de finançament: tots els municipis valencians podran “assumir competències i demostrar la seua responsabilitat en resposta a l'autonomia que sempre diem que han de tenir”, ha defensat el president de la corporació provincial, Jorge Rodríguez.

En el cas concret del Racó d'Ademús, l'obra de major import serà la repavimentació de la calle Príncipe de Asturias de Torrebaja, per un total de 50.961 euros. A aquesta li segueix la reparació d'un camí a Castielfabib, per 50.128 euros; el condicionament de l'edifici multiusos ‘El Horno’ de la Puebla de San Miguel, per 49.215 euros; la substitució d'una part de la xarxa d'aigua potable a Casas Bajas, per 48.550 euros; i la reurbanització de la calle Calderas, a Ademuz, per un import de 45.653 euros.

Ja en la comarca de la Serrania s'ha prestat una especial atenció a les instal·lacions esportives, com és el cas del poliesportiu municipal de Chelva, que condicionarà el seu recinte amb els 94.997 euros de la Diputació de València, la major de les inversions en aquesta zona d'interior.

El municipi de Tuéjar, per la seua banda, destinarà 78.399 euros a arreglar camins en mal estat, mentre que Chulilla escometrà diferents obres de reparació en la seua piscina municipal per 73.879 euros. Amb 70.249 euros Benagéber construirà un nou dipòsit d'aigua potable i millorarà els existents, i amb una inversió de 62.724 euros Titaguas adequarà i ampliarà el seu espai reservat a la pràctica esportiva.

Criteris clars i objectius

Aquest tercer IFS va ser aprovat en el mes de juliol i els ajuntaments van tenir de termini fins a finals de setembre per a presentar els projectes a executar en cadascuna de les localitats de les comarques valencianes que complisquen amb el requisit de tenir menys de 50.000 habitants. Els criteris a l'hora de determinar el repartiment de fons han sigut els mateixos que es van emprar en el pla de Serveis i Obres Municipals (SOM).

D'aquesta forma, a cada municipi li ha correspost una quantitat fixa i una altra variable en funció de criteris com el nombre d'habitants, que pondera un 30%; el cost efectiu dels serveis; la superfície (10%); la taxa de desocupació (10%); els nuclis de població separats, com a aldees i pedanies (4%); i la pertinença al Pacte d'Alcaldies amb actuacions contra el canvi climàtic (3%).

La intenció d'aquest pla torna a ser, per tant, la de reforçar l'aposta de la Diputació de València per dotar d'autonomia als alcaldes i alcaldesses de la província, que són, com assegura el president de la corporació provincial, “els que millor coneixen les necessitats dels seus veïns”. “Amb aquest nou model de repartiment d'ajudes, en aquesta diputació s'ha acabat amb els plans teledirigits que estaven al marge de criteris reals i objectius”, ha destacat Rodríguez.

Els serveis socials són el sistema que més acosta als valencians i les administracions públiques i, no obstant açò, és un dels més desconeguts. En aquest context, Los Servicios Sociales en la provincia de Valencia s'alça com un llibre de referència per a comprendre l'impacte d'aquestes polítiques en la ciutadania, que serà presentat el proper dimarts 9 de gener en la Biblioteca Pública de València Pilar Faus. Es tracta d’una anàlisi que no s’havia realitzat des dels anys 90, d’aquí la seua importància. 

L'acte, organitzat per la delegació d'Inclusió Social de la Diputació de València, tindrà lloc a les 18:30 hores en la sala de Fons Local (C/ Hospital, 3). La diputada de l'àrea, Rosa Pérez Garijo, serà l'encarregada de presentar el projecte al costat dels coordinadors de la publicació Xavier Uceda, delegat del Consell per al Model Social Valencià, i Lucía Martínez, treballadora social i investigadora de l’Institut de Desenvolupament Local de la Universitat de València.

Aquest minuciós estudi detalla les evidències que sorgeixen en implantar programes de prevenció i atenció de les necessitats socials en els municipis, així com avaluar les iniciatives destinades a famílies vulnerables, promoció d'ocupació i inclusió social en les escoles, entre unes altres.

Un sistema territorial complex

“Els serveis socials són un sistema del benestar social ampli, complex i multinivell”, resa la sinopsi. Així, des d'una perspectiva territorial, l'obra detalla els dos nivells d'aquest sistema: el dels serveis socials generals i el dels especialitzats.

Per al nivell de serveis socials generals es presenten dades sobre la seua organització i funcionament, fruit d'una enquesta realitzada a tots els centres municipals proveïdors de la província. D'altra banda, el nivell de serveis socials especialitzats s'ha investigat des de la seua perspectiva clàssica de sectors poblacionals o de necessitats, identificant i recaptant dades directament des dels serveis existents.

El diputat de Medi Ambient i president del Consorci Provincial de Bombers de València, Josep Bort, ha visitat hui la zona de l'incendi forestal de la Marjal dels Moros, en el terme municipal de Sagunt, per valorar els danys a la llum del dia i ha declarat que el treball dels bombers “va evitar una veritable catàstrofe ecològica”.

La zona amenaçada per les flames és “una zona d’especial protecció per a les aus i un indret d’altíssim valor paisatgístic, un aiguamoll dels pocs que queden en la zona nord de l’Horta de València”, ha afirmat el diputat de Medi Ambient qui ha reconegut que, en les seues paraules, “al principi estàvem preocupats que poguera estendre's més enllà del terme de Sagunt i que entrés en el terme de Puçol”.

“Els vents van complicar molt l’atac de l’incendi i sols permetia entrar per les vores de les flames o la cua”, ha explicat Bort, a més de declarar que “tot sembla que va ser provocat”.

Bort ha explicat que el treball dels bombers, una vegada posades fora de perill les persones i les infraestructures, va ser prevenir les possibles conseqüències mediambientals. Així, es va procedir a fer una crema controlada per a preservar masses importants, no afectar a habitatges i preservar tot el possible l’hàbitat de les aus aquàtiques”.

El treball dels bombers, d'una banda, va ser fer cremes controlades per evitar majors danys i afeccions i, per una altra, fer seguiment i controlar amb línies d'aigua molt llargues perquè el foc no poguera estendre's.

“Gràcies a l’esforç dels bombers durant el dia d’ahir i al seu immillorable treball, hui queden moltes llacunes intactes i no hem de lamentar danys personals i en infraestructures. Al costat dels nostres efectius cal reconéixer el treball dels bombers forestals de Generalitat, brigades de la Diputació de València, medis aeris de GVA i la col·laboració del Consorci Provincial de Castelló, que han sigut claus per a controlar aquest incendi, que podria haver sigut una autèntica catàstrofe ecològica”, ha conclòs Bort.

Descarrega el cartell en Pdf des  d'ací.

Convocatòria de dos beques de col·laboració per a la Delegació d'Assessorament Municipal, Assistència, Defensa en Judici i Plans d'Ocupació.

Termini de presentació d'instàncies fins al 23 de gener de 2018.

Una beca per a Llicenciats/as o Grau en Dret i una altra per a Diplomat/a o Grau en Gestió i Administració Pública. 

BOP dimecres, 03 de gener de 2018 (vore anunci)