La Diputació de València invertirà 11.019.428 euros durant els exercicis 2018 i 2019 en la construcció de sis nous centres socials comarcals de titularitat pública a les localitats d’Ademús, Agullent, Aras de los Olmos, la Font de la Figuera, Meliana i Mislata. Uns centres que seran una realitat gràcies al segon programa de col·laboració en matèria d’infraestructures socials subscrit per la Corporació Provincial, la Generalitat Valenciana i els ajuntaments, i el qual ha estat presentat per la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, i la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer.

Maria Josep Amigó ha incidit en que la posada en funcionament d’aquests serveis «està fent possible la creació de places públiques de centres socials al territori valencià per primera vegada en els darrers 20 anys». En aquest sentit, la vicepresidenta ha subratllat que la inversió d’aquests 11 milions, sumats als prop de sis milions invertits en 2017, «permetrà la creació de més de 500 noves places públiques en centres socials d’abast comarcal, distribuïts territorialment per 10 comarques diferents de la demarcació de València».

Així mateix, Maria Josep Amigó ha considerat la materialització d’aquest programa com «modèlic pel que fa a la col·laboració insterinstitucional: els Ajuntaments posen el sòl o els edificis municipals a rehabilitar; la Conselleria estableix les prioritats a partir de criteris objectius i s'encarrega de cobrir les despeses derivades del funcionament dels centres; mentre que la Diputació finança la seua construcció».

Per la seua part, la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha explicat que el principal objectiu que persegueix aquesta col·laboració rau en «crear una xarxa pública potent, amb serveis de qualitat arreu del territori valencià per assolir un veritable sistema de serveis socials». Per tal de que aquesta xarxa siga una realitat, Oltra ha defensat que «la col·laboració entre les diferents administracions resulta fonamental per poder atendre a les persones i, més en concret, a les més vulnerables després d’una paràlisi de dues dècades on els governants tenien altres prioritats».

Per a la planificació i construcció dels nous centres socials, Mónica Oltra ha detallat que «s’han considerat criteris tècnics». En aquest sentit, ha apuntat que s’ha prestat atenció al llistat de necessitats municipals i comarcals; al grau de desenvolupament del projecte per part dels municipis «per tal d’afavorir la seua celeritat i posada en funcionament»; la titularitat municipal del solar o de l’edifici a rehabilitar; el compromís de tenir una vocació comarcal; que la seua ubicació compte amb bones comunicacions i dispose de serveis bàsics propers; a més de criteris com l’atenció a les zones amb infradotació per causa de baixa densitat de població i demogràfics. De la mateixa manera, Oltra ha incidit en que mitjançant aquest programa es pretén també «coordinar les activitats relacionades amb la inversió pública en infraestructures socials per evitar la dispersió i pal·liar el despoblament, a més d’aconseguir una major eficàcia i eficiència en la prestació dels serveis socials».

En aquesta mateixa línia, la diputada Mercedes Barenguer ha qualificat aquesta col·laboració de «molt satisfactòria», en la mesura que «ens permet a les administracions donar resposta i atendre les necessitats de les persones per tal de contribuir al seu benestar». És per això que «s’ha acabat la confrontació entre les administracions i ha arribat el moment d’unir esforços i treballar per les persones», ha reivindicat Berenguer.

L’àrea de Benestar gestionarà unes ajudes que, en paraules de Berenguer, «van destinades directament a millorar la qualitat de vida de les persones i que serveixen a més com a lloc d’encontre i sociabilització». «Aquestes actuacions son necessàries per a les persones i donen resposta als seus problemes», ha afegit la titular de Benestar.

Centres de servei comarcal

En concret, dels 11.019.428 euros contemplats en aquest segon programa bianual (2018-2019) de col·laboració en matèria d’infraestructures socials, 816.441 euros es destinaran a sufragar la rehabilitació d’un edifici municipal en Ademús que albergarà un Centre de Dia per a persones majors (35-40 places) i un taller ocupacional per a persones amb diversitat funcional.

La localitat d’Agullent comptarà amb 600.615 euros per a la construcció d’un Centre de Dia per a persones majors, el qual disposarà de 25 noves places. De la mateixa manera, que Aras de los Olmos rebrà 177.143 euros per a la rehabilitació d’un edifici de titularitat municipal que albergarà un centre social multifuncional per a persones majors de 65 anys que viuen soles.

D’altra banda, la Font de la Figuera comptarà amb una disposició econòmica per valor d’1.322.856 euros per a la construcció d’un Centre de Dia per a persones majors, dotat amb 40 places. Meliana rebrà 3.706.437 euros per a un nou Centre de Dia per a persones majors amb una disposició d’entre 60 i 100 places. Mentre que Mislata comptarà amb 4.395.938 euros per a sufragar el projecte de rehabilitació de l’antic Hospital Militar, el qual acollirà una residència de tercera edat dotada amb 40 places i un Centre de Dia habilitat per a 60 persones.

El conjunt d’aquestes infraestructures se sumen a les finançades durant el present exercici 2017 per valor de 5.589.725 euros. Aquest és el cas del projecte per a la construcció del Centre de Dia de malalts mentals i el Centre d'Integració i Rehabilitació (CRIS) de Carcaixent, el qual es troba actualment en procés de licitació. La residència per a persones amb diversitat funcional intel·lectual de Paterna, que en aquests moments es troba en fase d’adjudicació. El projecte de residència per a persones amb diversitat funcional intel·lectual i Centre de Dia de Sueca, del qual actualment s’estan elaborant els plecs de licitació. I, finalment, el Centre de Recepció de menors de Llíria.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

El cicle de concerts Granell. De mà en mà comença el seu recorregut per un total de 14 municipis i ciutats de la demarcació de València, en un espectacle on Borja Penalba i Francesc Anyó posen música als versos del poeta Marc Granell. Aquesta iniciativa, impulsada per l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, forma part de les activitats paral·leles amb motiu de la recent presentació del llibre Marc Granell. Poesia completa, 1976-2016, prologat per Francesc Calafat i publicat dintre de la col·lecció de Poesia de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació. Un treball que reuneix el conjunt de l’obra poètica de Granell al llarg de quatre dècades, incloent també alguns poemes inèdits.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha assegurat que aquesta iniciativa «permetrà apropar al conjunt de la ciutadania, i als joves en particular, l’obra d’un dels poetes vius més importants que tenim els valencians i les valencianes». Amb aquest propòsit «hem dissenyat un cicle de concerts al voltant de la producció lírica i la figura de Marc Granell». En aquest sentit, Xavier Rius ha avançat que hi haurà un seguit de presentacions i concerts al voltant del volum editat pel Magnànim «fins i tot en localitats castellanoparlants que així ens ho han sol·licitat», la qual cosa afavorirà que «el conjunt de les comarques valencianes puguen gaudir de l’obra de Marc Granell d’una forma dinàmica i directa», ha subratllat el diputat.

«L’essència revolucionària de la poesia»

La mirada de Marc Granell és tendrament humana i esdevé poesia contundent. De vegades crua, de vegades irònica, de vegades delicada. «Sempre he cregut en l’essència revolucionària de la poesia, perquè és la no acceptació fonamental, la pregunta que obre escletxes en el silenci mineral i absolut que ens acompanya i ens angunia», ha confessat el mateix Granell.

L’obra del poeta té la llum de l’amor, de la joia de viure, del gaudi de l’amistat i de l’estima. I des de l’estima i el respecte, la seua poesia també té les foscors més tenebroses de les pitjors injustícies i misèries humanes. En conseqüència, l’espectacle Granell. De mà en mà pretén compartir la dignitat i la bellesa de l’obra de Marc Granell, compromesa, activa i punyent. I fer-ho cantant, parlant, rient, plorant: en definitiva, vivint.

Un dels autors més guardonats

Marc Granell va nàixer a València el 1953. Ha publicat diversos llibres de poemes, entre els quals cal destacar Llarg camí llarg, Exercici per a una veu, Fira desolada, L’illa amb llunes, Versos per a Anna, Corrent de fons, Poesia reunida 1976-1999 i Tard o d’hora. Ha estat inclòs en bona part de les antologies de la poesia catalana actual. A més, poemes seus han estat traduïts a altres llengües (castellà, anglés, francés, italià, portugués, gallec i suec).

De la mateixa manera, Granell ha traduït una selecció de Pianissimo de Camillo Sbarbaro i, en col·laboració, diversos poetes, com ara Erich Fried, Bertolt Brecht o Claes Andersson, i ha publicat la traducció al castellà del primer llibre editat de Vicent Andrés Estellés amb el títol de Ciudad susurrada al oído, com també la de l’antologia de Josep Piera La sonrisa de la hierba y otros poemas. Ha estat guanyador dels premis de poesia Vicent Andrés Estellés de l’any 1976 i Ausiàs March de l’any 1979, del Premi dels Escriptors Valencians dels anys 1990, 1991 i 2016 i del Premi Samaruc de Literatura Infantil de l’any 2010.

Relació de concerts:

-      Foios (14 de desembre).

-      Vallada (15 de desembre).

-      Carcaixent (17 de desembre).

-      Requena (21 de desembre).

-      La Pobla de Farnals (11 de gener).

-      Nàquera (12 de gener).

-      Algar de Palancia (13 de gener).

-      Barx (14 de gener).

-      Museros (19 de gener).

-      Càrcer (21 de gener).

-      Manises (1 de febrer).

-      Beniarjó (3 de febrer).

-      La Pobla de Vallbona (4 de febrer).

-      Montserrat (8 de febrer).

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, i la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, assistiran, demà divendres en Tavernes de la Valldigna, a un acte de memòria democràtica en record als represaliats durant la repressió franquista.

Les representants de la Corporació provincial coneixeran als integrants de la recentment formada Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa 112 de Paterna i, acompanyades per la seua presidenta, Carmen Gómez, visitaran el nou carrer del municipi en homenatge a l’alcalde republicà Vicente Gómez Marí, afusellat en 1939.

NOTA ALS MITJANS

Dia: 15 de desembre de 2017

Lloc: Casa de la Cultura, Tavernes de la Valldigna

Hora: 19.00 hores

Contribuir a la formació i a la transferència de coneixements a la societat en l'àmbit local, en la seua dimensió territorial, comunitària i ciutadana. Ha sigut el principal objectiu del programa ‘Benestar, Formació, Territori’, que ha organitzat la seua segona edició, una iniciativa organitzada conjuntament per la Diputació i la Universitat de València.

Aquest dijous té lloc l'última de les jornades, que se celebra a l'Eliana i en la qual estarà present la diputada de Benestar Social, Salut i Educació, Mercedes Berenguer. Amb ella es posa el tancament a una edició que ha recorregut les comarques valencianes, centrant-se en dos eixos temàtics bàsics: d'una banda, l'ètica, valors cívics i ciutadania; i per una altra, en infància, adolescència i violència escolar.

Prop de 250 persones han assistit a les diferents jornades que han recorregut sis municipis valencians: Gestalgar, en Los Serranos; Alzira, en la Ribera Alta; Picassent i Alfafar en l'Horta Sud; Burjassot en l'Horta Nord; i l'Eliana en Camp de Turia. “Es tracta de traslladar el coneixement als municipis i tenir en compte les seues demandes”, ha assenyalat la diputada de Benestar Social, Salut i Educació, Mercedes Berenguer.

L'objectiu d'aquesta iniciativa ha estat fer arribar als municipis de diferents característiques, població i entorn tots aquells coneixements que es generen en l'àmbit universitari i que d'aquesta forma han estat accessibles a la ciutadania. Per al vicerector de Participació i Projecció Territorial, Jorge Hermosilla, la convocatòria ha sigut un èxit, ja que “no solament hem arribat a sis poblacions valencianes, tant de litoral com d'interior, nuclis grans i xicotets, sinó que a més hem compartit i debatut amb assistents molt implicats i interessats en les temàtiques propostes”.

Les jornades han estat formades per taules redones coordinades per la catedràtica d'Ètica i Filosofia Política, Adela Cortina, i per la catedràtica de Psicologia Bàsica, Mavi Mestre, i en elles han participat un equip de professors especialistes de la Universitat de València. Al llarg d'aquests dies s'ha debatut sobre qüestions com els valors de la ciutadania per a la convivència i els drets humans, l'assetjament escolar, la violència de parella o la diversitat funcional.

El municipi de l’Alcúdia aconseguirà incrementar la producció d’energia renovable en 18.000 kWh anuals i, al mateix temps, reduir les emissions de CO2 en 8’835 tones a l’any gràcies a les inversions realitzades en aquesta localitat en el marc del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia. Unes actuacions circumscrites a la posada en funcionament de dues instal·lacions solars fotovoltaiques d’autoconsum ubicades a la mateixa Casa Consistorial i a la Biblioteca Municipal, a més de procedir a la substitució de l’enllumenat de l’edifici de l’Àgora i del Parc de la Florida per a adaptar-lo a la tecnologia LED. El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha visitat el conjunt d’aquestes intervencions acompanyat per l’alcalde de l’Alcúdia, Andreu Salom, i el regidor de Medi Ambient en aquest mateix Ajuntament, Paco Sanz.

Josep Bort ha recordat que l’Alcúdia «va estar un dels primers municipis de la demarcació de València en subscriure el Pacte de les Alcaldies». És per això, el diputat ha considerat aquesta localitat «tot un referent per a la resta de municipis, en matèria de desenvolupament de polítiques contra el canvi climàtic i la implantació de programes sobre energies sostenibles municipals que cal posar en valor des de la Diputació de València».

«Gràcies a aquest compromís –ha continuat Josep Bort– l’Alcúdia va estar mereixedora d’una de les línies d’ajuda habilitades l’any 2016 per a l’aprofitament de l’energia fotovoltaica en edificis de titularitat municipal, realitzat en el marc del Pacte de les Alcaldies», ha subratllat. «Un model energètic que obri un nou camí amb nombroses possibilitats que explorar», ha remarcat Josep Bort.

En concret, les actuacions han estat adreçades a la instal·lació d’unaplanta solar fotovoltaica d'autoconsum al Consistori, capaç de produir 7.161 kWh anuals d'energia elèctrica 100% lliure d'emissions. De la mateixa manera, es compta amb una segona instal·lació de característiques semblants a la Biblioteca Pública Municipal, en aquest cas amb una producció de 10.682 kWh/any d'energia elèctrica lliure d'emissions.

En relació a les tasques de substitució de les lluminàries del Parc de la Florida, s’ha procedit a canviar la totalitat dels projectors i els fanals per nous models que aporten una major luminància i milloren la qualitat de la il·luminació. També s’han substituït la totalitat dels fanals i s’ha optat per la implantació de tecnologia LED. Així mateix, s’ha procedit a la substitució de les huit lluminàries de l'edifici de l'Àgora per altres de potencia individual i tecnologia LED que produeixen més nivell de luminància i una il·luminació de major qualitat.

El pressupost d’execució d’aquest projecte ha estat de 60.000 euros, dels quals la Diputació de València ha aportat 50.000 euros i els 10.000 restants han estat sufragats per l’Ajuntament de l’Alcúdia.

Renovació del Pacte de les Alcaldies

El municipi de l’Alcúdia va renovar l’any 2016 el seu compromís amb el Pacte de les Alcaldies, el qual ja havia adquirit inicialment l’exercici 2011, ampliant, tanmateix, l’objectiu de reduir les emissions de CO2 en un 40% per a l’any 2030. Així mateix, l’Alcúdia es compromet a desenvolupar el pla d’acció, en el qual es descriuen les accions necessàries que permeten reduir les emissions de CO2 i, alhora, incrementar la producció d’energia renovable al municipi.

En aquest sentit, les actuacions escomeses persegueixen fer efectiu el compromís adquirit amb el programa. A més de posar de manifest el compromís de l’Alcúdia amb el medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. 

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, visita aquest divendres, 15 de desembre, el municipi de Beniarjó per a conèixer de primera mà les inversions realitzades a través del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) –abans anomenat PPOS–, el Pla d’Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) i altres col·laboracions amb la corporació provincial.

La vicepresidenta estarà acompanyada durant la visita per l’alcalde de Beniarjó, Marc Estruch, i la resta de membres de la corporació municipal. A les 11:30 hores està prevista la recepció a l’Ajuntament. Posteriorment tindrà lloc la celebració d’una reunió de treball amb l’equip de govern municipal. Al voltant de les 12:30 hores es visitaran diferents espais on s’han invertit fons de la Diputació de València, com ara les actuacions realitzades en diferents vies urbanes i en altres instal·lacions de titularitat municipal.  

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 15 de desembre de 2017.

Hora: Arribada a les 11:30 hores. Atenció a mitjans a partir de les 12:30 hores.

Lloc: Ajuntament de Beniarjó. Pl. 3 d’Abril, núm. 1. Beniarjó. 

La comarca de la Vall d'Aiora rebrà un total de 390.244 euros en concepte de les Ajudes per a la restauració del patrimoni de la Diputació de València, les quals han sigut presentades per part de la vicepresidenta de la corporació, Maria Josep Amigó, i el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur. Tots dos van coincidir que per al nou equip de govern és una prioritat la conservació del patrimoni “que és de tots”, a més de presentar una inversió bianual que beneficiarà a vuit béns històrics i culturals de set pobles de la comarca.

Es tracta de diverses línies d'ajuda per a obres de restauració i conservació de béns immobles amb valor històric, artístic o d'interès local. En el cas de la Vall d'Aiora, l'ajuda ascendeix a 314.105 euros per a projectes públics i altres 21.289 euros per a projectes privats. A més, una altra de les partides ha sigut destinada, amb un pressupost de 54.850 euros, a obres de condicionament, millora o conservació d'immobles destinats a activitats musicals.

“Un total de set municipis rebran aquestes ajudes que s'han adjudicat seguint criteris tècnics, a través de barems transparents i objectius”, ha destacat la vicepresidenta. Amigó ha incidit en l'autonomia dels pobles i ciutats, “ja que és cada ajuntament qui sol·licita les ajudes i decideix quins projectes són els més necessaris per als seus veïns i veïnes”, a més dels criteris tècnics i objectius que han seguit per a atorgar les subvencions.

En la mateixa línia s'ha expressat Altur, qui ha manifestat “l'obsessió” de la Diputació per a establir una comissió independent composta per tècnics que reparteixen aquesta dotació a través de barems transparents. “Ha sigut un treball molt complex en el qual han participat juristes, arqueòlegs i historiadors, entre altres, els quals han hagut d'estudiar més de mil propostes”, ha destacat. Així mateix, el delegat de Cooperació Municipal ha volgut destacar que en aquesta convocatòria s'ha dedicat una atenció especial als municipis més xicotets perquè, en la seua opinió, “són els que més dificultats econòmiques tenen”.

Torres, castells i centres de música

Per a aquesta nova convocatòria, com s'ha dit, la institució ha augmentat el pressupost un 30% més respecte a anteriors corporacions. En total, 248 projectes que recorren totes les comarques valencianes i que, en la Vall d'Aiora inclouen actuacions com la posada en valor de la Torre-Campanar de Zarra; o la restauració parcial del Castell de Jalance. En el cas de la línia destinada a la restauració d'immobles musicals, cobrirà el reforç estructural i condicionament de la Casa de la Música, també a Zarra.

“Cal destacar el compromís amb les societats musicals, amb projectes de restauració i rehabilitació de locals de bandes, escoles de música, teatres i tot tipus d'espais vinculats a la música, la qual és un dels motors del nostre territori”, ha manifestat la vicepresidenta.

Criteris en el repartiment de les ajudes

A l'hora de distribuir les ajudes, els tècnics de la Diputació han tingut en compte els béns catalogats com Bé d'Interès Cultural o Bé de Rellevància Local i, en el cas dels centres musicals, s'ha donat preferència a les obres necessàries per a la realització de l'activitat artística. Com a novetat, aquesta convocatòria ha prioritzat els projectes dels pobles més xicotets i aquells que no han rebut ajudes en anys anteriors.

Així mateix, també s'ha premiat el cofinançament amb els governs locals. “Hem valorat de forma positiva el compromís dels ajuntaments en les obres”, ha ressaltat el diputat de Cooperació Municipal. Totes les localitats on s’ha atorgat l'ajuda podran rebre fins a 50.000 euros, als quals podran sumar fins a 50.000 més segons l'aportació dels consistoris. “Per exemple, si un ajuntament inverteix 10.000 euros de fons propis, la Diputació garanteix els primers 50.000 més 10.000 euros”, ha afegit Altur.

Actuacions en els municipis

En concret, els set municipis de la Vall d'Aiora percebran un total de 390.244 euros. Per localitats l'assignació serà la següent:

Ayora: 70.000 euros.

Cofrentes: 21.289 euros.

Cortes de Pallás: 50.000 euros.

Jalance: 49.993 euros.

Jarafuel: 61.070 euros.

Teresa de Cofrentes: 40.744 euros.

Zarra: 97.147 euros.

En l'època en què naix la fotografia, el 1839, la societat occidental mantenia un diàleg estret amb tot allò relacionat amb la mort. En aquest context, el Museu Valencià d'Etnologia, dependent de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, presentarà el proper dimecres, 20 de desembre, la mostra Imatges de mort. Representacions fotogràfiques de la mort ritualitzada. Una exposició en la qual s’aborda com la tradició del retrat de difunts va ser una pràctica que es va vincular amb el ritu funerari de forma gairebé natural i espontània, buscant conservar l'última imatge d'un ésser estimat. Un costum que s'ha perllongat fins als nostres dies.

La mostra assenyala l'evolució tipològica i cronològica d'aquesta pràctica, presentant peces del territori valencià, de la costa mediterrània, juntament amb alguns exemples europeus i americans que permeten donar, d'una banda, una visió de les particularitats d'aquest tipus de retrats en el territori; però també les similituds que trobem en aquest gènere retratístic, siga quin siga el seu lloc de procedència. Perquè al final la mort és a tot arreu i la inquietud de l'ésser humà davant d'ella ha estat present des del moment en que aquest ha estat conscient que tota vida arriba a la seua fi, establint així un culte a la memòria que ha variat segons les èpoques.

Imatges de mort. Representacions fotogràfiques de la mort ritualitzada, es compon de més de 80 fotografies originals datades entre meitat de segle XIX i els anys 70 del segle XX, mitjançant les quals es pretén demostrar la manera en què aquesta pràctica s'insereix en el ritu funerari. Una manera de procedir que s'ha anat adaptant al pas del temps i que continua vigent en els nostres dies.

L'exposició s'organitza en cinc blocs temàtics: "La dormició del xiquet", que atén al tractament fotogràfic dels albaets difunts, primer per aconseguir aparença de vius i després per assimilar-los a àngels adormits. En segon lloc, "La mort esperada", la qual parla de la imatge dels morts adults. A "L'últim retrat de família" s'aborda la fotografia de grups familiars al voltant del cos sense vida; i "Narracions de la mort", finalment, sobre el ritual del soterrament, el seguici funerari i les pràctiques de condol.

Aquesta mostra està comissariada per Virginia de Cruz Lichet, especialista en fotografia postmortem i autora de la monografia El retrato y la muerte.L'exposició compta amb més de 80 imatges, procedents de les col·leccions de José Huguet Chanzá, Javier Sánchez Portas, Julio José García Mena i la mateixa Virginia de Cruz.

Imatges de mort. Representacions fotogràfiques de la mort ritualitzadas'inaugurarà al Museu Valencià d'Etnologia el proper dimecres, 20 de desembre, i estarà oberta al públic fins al mes de juny de 2018.

La comarca de la Canal de Navarrés rebrà un total de 118.635 euros en concepte de les Ajudes per a la restauració del patrimoni de la Diputació de València, les quals han sigut presentades per part de la vicepresidenta de la corporació, Maria Josep Amigó, i el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur. Tots dos van coincidir que per al nou equip de govern és una prioritat la conservació del patrimoni “que és de tots”, a més de presentar una inversió bianual que beneficiarà a mitja dotzena béns històrics i culturals de tres municipis de la comarca.

Es tracta de diverses línies d'ajuda per a obres de restauració i conservació de béns immobles amb valor històric, artístic o d'interès local. En el cas de la Canal de Navarrés, l'ajuda ascendeix a 80.000 euros per a projectes públics. A més, una altra de les partides ha sigut destinada, amb un pressupost de 29.855 euros, a obres de condicionament, millora o conservació d'immobles destinats a activitats musicals. Mentre que s'ha habilitat una línia de subvencions, per valor de 8.780 euros, per a la restauració de patrimoni de béns mobles.

“Un total de tres municipis rebran aquestes ajudes que s'han adjudicat seguint criteris tècnics, a través de barems transparents i objectius”, ha destacat la vicepresidenta. Amigó ha incidit en l'autonomia dels pobles i ciutats, “ja que és cada ajuntament qui sol·licita les ajudes i decideix quins projectes són els més necessaris per als seus veïns i veïnes”, a més dels criteris tècnics i objectius que han seguit per a atorgar les subvencions.

En la mateixa línia s'ha expressat Altur, qui ha manifestat “l'obsessió” de la Diputació per a establir una comissió independent composta per tècnics que reparteixen aquesta dotació a través de barems transparents. “Ha sigut un treball molt complex en el qual han participat juristes, arqueòlegs i historiadors, entre altres, els quals han hagut d'estudiar més de mil propostes”, ha destacat. Així mateix, el delegat de Cooperació Municipal ha volgut destacar que en aquesta convocatòria s'ha dedicat una atenció especial als municipis més xicotets perquè, en la seua opinió, “són els que més dificultats econòmiques tenen”.

Safaretjos, castells i centres de música

Per a aquesta nova convocatòria, com s'ha dit, la institució ha augmentat el pressupost un 30% més respecte a anteriors corporacions. En total, 248 projectes que recorren totes les comarques valencianes i que, a la Canal de Navarrés inclouen actuacions com la restauració de l'antic safareig ‘El Clot’ de Millares; la intervenció en el castell de Navarrés; o la restauració de la imatge de Santa Bàrbara de Bolaite. En el cas de la línia destinada a la restauració d'immobles musicals, cobrirà sobretot actuacions d'insonorització dels centres. Alguns exemples són el condicionament acústic de l'aula de solfeig i la substitució de la porta d'accés al local de concerts de la Unió Musical Millarense; o el condicionament i conservació del local social d'assajos de l'Associació Musical Sant Francisco de Paula de Bolbait.

“Cal destacar el compromís amb les societats musicals, amb projectes de restauració i rehabilitació de locals de bandes, escoles de música, teatres i tot tipus d'espais vinculats a la música, la qual és un dels motors del nostre territori”, ha manifestat la vicepresidenta.

Criteris en el repartiment de les ajudes

A l'hora de distribuir les ajudes, els tècnics de la Diputació han tingut en compte els béns catalogats com Bé d'Interès Cultural o Bé de Rellevància Local i, en el cas dels centres musicals, s'ha donat preferència a les obres necessàries per a la realització de l'activitat artística. Com a novetat, aquesta convocatòria ha prioritzat els projectes dels pobles més xicotets i aquells que no han rebut ajudes en anys anteriors.

Així mateix, també s'ha premiat el cofinançament amb els governs locals. “Hem valorat de forma positiva el compromís dels ajuntaments en les obres”, ha ressaltat el diputat de Cooperació Municipal. Totes les localitats on s’ha atorgat l'ajuda podran rebre fins a 50.000 euros, als quals podran sumar fins a 50.000 més segons l'aportació dels consistoris. “Per exemple, si un ajuntament inverteix 10.000 euros de fons propis, la Diputació garanteix els primers 50.000 més 10.000 euros”, ha afegit Altur.

Actuacions en els municipis

En concret, són tres els municipis de la Canal de Navarrés que percebran un total de 118.635 euros. Per localitats l'assignació serà la següent:

Bolbaite: 20.635 euros.

Millares: 68.000 euros.

Navarrés: 30.000 euros.

La comarca de Requena-Utiel rebrà un total de 363.478 euros en concepte de les Ajudes per a la restauració del patrimoni de la Diputació de València, les quals han sigut presentades per part de la vicepresidenta de la corporació, Maria Josep Amigó, i el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur. Tots dos van coincidir que per al nou equip de govern és una prioritat la conservació del patrimoni “que és de tots”, a més de presentar una inversió bianual que beneficiarà a mitja dotzena béns històrics i culturals de tres municipis de la comarca.

Es tracta de diverses línies d'ajuda per a obres de restauració i conservació de béns immobles amb valor històric, artístic o d'interès local. En el cas de la comarca Requena-Utiel, l'ajuda ascendeix a 150.000 euros per a projectes públics. A més, una altra de les partides ha sigut destinada a obres de condicionament, millora o conservació d'immobles destinats a activitats musicals, amb 147.413 euros per a edificis de titularitat pública i altres 26.065 euros de titularitat privada. Mentre que s'ha habilitat una línia de subvencions, per valor de 40.000 euros, per a la restauració de patrimoni de béns mobles.

“Un total de vuit municipis rebran aquestes ajudes que s'han adjudicat seguint criteris tècnics, a través de barems transparents i objectius”, ha destacat la vicepresidenta. Amigó ha incidit en l'autonomia dels pobles i ciutats, “ja que és cada ajuntament qui sol·licita les ajudes i decideix quins projectes són els més necessaris per als seus veïns i veïnes”, a més dels criteris tècnics i objectius que han seguit per a atorgar les subvencions.

En la mateixa línia s'ha expressat Altur, qui ha manifestat “l'obsessió” de la Diputació per a establir una comissió independent composta per tècnics que reparteixen aquesta dotació a través de barems transparents. “Ha sigut un treball molt complex en el qual han participat juristes, arqueòlegs i historiadors, entre altres, els quals han hagut d'estudiar més de mil propostes”, ha destacat. Així mateix, el delegat de Cooperació Municipal ha volgut destacar que en aquesta convocatòria s'ha dedicat una atenció especial als municipis més xicotets perquè, en la seua opinió, “són els que més dificultats econòmiques tenen”.

Castells, fonts i centres de música

Per a aquesta nova convocatòria, com s'ha dit, la institució ha augmentat el pressupost un 30% més respecte a anteriors corporacions. En total, 248 projectes que recorren totes les comarques valencianes i que, en la comarca de Requena-Utiel inclouen actuacions com la consolidació i recuperació del Castell de Chera; la restauració de la Torre del Telègraf de Villagordo del Cabriel; o el condicionament i millora de la Font Gran de Caudete de las Fuentes. En el cas de la línia destinada a la restauració d'immobles musicals, cobrirà sobretot actuacions d'insonorització dels centres. Alguns exemples són la substitució del parquet de l'escenari i condicionament de les tarimes en l'Auditori i saló d'assajos de la Unió Musical Utielana d'Utiel; la construcció d'un local musical a Sinarques; o la instal·lació de calefacció en el saló cultural de Villagordo del Cabriel.

“Cal destacar el compromís amb les societats musicals, amb projectes de restauració i rehabilitació de locals de bandes, escoles de música, teatres i tot tipus d'espais vinculats a la música, la qual és un dels motors del nostre territori”, ha manifestat la vicepresidenta.

Criteris en el repartiment de les ajudes

A l'hora de distribuir les ajudes, els tècnics de la Diputació han tingut en compte els béns catalogats com Bé d'Interès Cultural o Bé de Rellevància Local i, en el cas dels centres musicals, s'ha donat preferència a les obres necessàries per a la realització de l'activitat artística. Com a novetat, aquesta convocatòria ha prioritzat els projectes dels pobles més xicotets i aquells que no han rebut ajudes en anys anteriors.

Així mateix, també s'ha premiat el cofinançament amb els governs locals. “Hem valorat de forma positiva el compromís dels ajuntaments en les obres”, ha ressaltat el diputat de Cooperació Municipal. Totes les localitats on es va atorgar l'ajuda podran rebre fins a 50.000 euros, als quals podran sumar fins a 50.000 més segons l'aportació dels consistoris. “Per exemple, si un ajuntament inverteix 10.000 euros de fons propis, la Diputació garanteix els primers 50.000 més 10.000 euros”, ha afegit Altur.

Actuacions en els municipis

En concret, són vuit els municipis de la comarca de Requena-Utiel que percebran un total de 363.478 euros. Per localitats l'assignació serà la següent:

Sinarcas: 100.000 euros.

Villagordo del Cabriel: 97.413 euros.

Requena: 15.565 euros.

Utiel: 10.500 euros.

Caudete de las Fuentes: 80.000 euros.

Chera: 50.000 euros.

Fuenterrobles: 10.000 euros.