La Diputació de València ha presentat els resultats i conclusions d’un estudi pilot per a l’anàlisi i optimització dels serveis de telecomunicacions als Ajuntaments de la demarcació de València. Segons les dades obtingudes, els consistoris valencians disposen d’un ampli marge de millora en l’eficiència de les xarxes de comunicació contractades –servei de dades, telefonia mòbil i fixa– que, d’executar-se, repercutirà en un important estalvi per a la hisenda local.

El diputat de Modernització i Desenvolupament de l’Administració Electrònica, Ivan Martí, ha explicat que aquesta auditoria «s’ha portat a terme en una desena de municipis de les comarques valencianes de diferent tipologia i àmbit geogràfic –Bunyol, Villalonga, Bocairent, Barxeta, Alpuente, Castielfabib, Agullent, Polinyà de Xúquer, Carrícola i Paterna– amb el propòsit de determinar la situació actual dels Ajuntaments en matèria de telecomunicacions, detectar les necessitats reals de les localitats i traçar pautes per tal d’identificar possibles problemes i aportar opcions de millora».

Segons ha manifestat el diputat, les conclusions d’aquest estudi posen de manifest que «existeix un marge molt ampli de treball i millora amb la possibilitat de que els municipis puguen accedir a un important estalvi en la factura de les telecomunicacions implementant un ús més eficient i òptim dels serveis contractats». Per això, els resultats obtinguts arran d’aquest estudi seran facilitats a cadascun dels ajuntaments participants en el projecte, amb les recomanacions de millora perquè les puguen implementar.

«D’una banda, hem detectat que existeix un elevat volum de línies inutilitzades o sobredimensionades, pel que si els ajuntaments efectuen una planificació efectiva i s’ajusten a les seues necessitats reals poden obtenir un estalvi automàtic. I d’altra banda, és necessari treballar a nivell de preus i de contractació perquè també existeix marge per a l’optimització dels recursos en aquest àmbit», ha recalcat Martí.

El responsable de l’Àrea de Modernització ha incidit que en base a aquests resultats obtinguts, la intenció del seu departament és «elaborar una mena de guia o manual extensible a tots els Ajuntaments de les comarques valencianes perquè es puguen beneficiar també de les conclusions extretes d’aquest treball», ha indicat.

Projecte col·laboratiu

Per la seua part, la directora tècnica d’Organització i Modernització a l’Ajuntament de Paterna, Teresa Martínez, ha valorat «molt positivament» la realització d’aquesta auditoria per part de la Diputació de València, donat que ha permès «realitzar una anàlisi en profunditat de les línies de veu i dades que tenim contractades als consistoris, conèixer l’ús que se n’està fent, així com ponderar quin és el seu tràfic de dades». Unes variables que, segons la tècnic d’aquest consistori de l’Horta Nord, «han permès traçar una comparativa per a determinar l’equilibri entre els serveis contractats i l’ús que se’ls dóna als mateixos amb la clara intenció de poder millorar i efectuar un replantejament del sistema a l’hora de renovar la contractació o renegociar les tarifes ja contractades».

Martínez ha assegurat que el següent pas consistirà en «efectuar un seguiment de la xarxa de comunicacions i conèixer els motius pels quals hi ha una sèrie de línies de les quals no s’està realitzant un ús eficient». En aquest sentit, ha avançat que dels resultats obtinguts «farem partícip a la Diputació de València per contribuir al projecte col·laboratiu iniciat per part de la corporació provincial».

Aquest programa, engegat des de l’Àrea de Modernització, naix de la necessitat de millorar les comunicacions en tots els ajuntaments de la demarcació de València. En conseqüència, per tal de realitzar una diagnosi efectiva de la situació real dels consistoris s’ha apostat per efectuar una selecció, amb predomini per a aquelles localitats que acreditaven una deficiència major en aquesta matèria i requerien d’assistència.

Els problemes analitzats en l’estudi abasten tant els interns (entre les distintes dependències municipals), com els externs (els de l'ajuntament i les seues dependències cap a serveis externs a l'entitat, com és internet).

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

La Diputació de València ha engegat un nou model de gestió de les subvencions que agilitza la seua tramitació i permet la seua execució de manera més àgil. Gràcies a aquest canvi de paradigma s'eliminen tràmits burocràtics i s'accelera la contractació i execució de les obres, aspecte que resulta fonamental tant per als ajuntaments com per a les empreses contractistes.

Per al president de la Diputació, Jorge Rodríguez, amb aquest nou model “donem resposta a dues de les principals demandes dels alcaldes i alcaldesses, agilitar la concessió de les subvencions i simplificar els procediments d'aprovació de les obres”. Uns canvis que permetran avançar en l'execució de les actuacions programades, reduir el període de tramitació dels expedients i donar més temps als ajuntaments per a realitzar processos participatius.

Rodríguez ha destacat que aquesta nova forma de gestió és una “xicoteta revolució” perquè es dóna resposta a “una demanda històrica dels alcaldes i alcaldesses, que no podien seguir esperant els costosos tràmits burocràtics”. “Agilitant els processos anem a millorar també els processos participatius en els nostres municipis”, ha assenyalat el president.

70 euros per habitant

Els municipis valencians de menys de 5.000 habitants es repartiran 19 dels 33 milions del Pla SOM, la qual cosa representa el 60% del total del pla. D’aquesta manera, cada habitant rebrà 70 euros en inversió directa només en el Pla SOM. La nova Diputació ha duplicat les ajudes d'un any a un altre: dels 17 milions del Pla d'Obres i Serveis de l'etapa del PP ha passat als 33 del pla que ha substituït al PPOS.

El SOM arriba també amb la novetat d'una nova fórmula de repartiment de les ajudes, en la qual s'accentuen els criteris socials com la taxa de l'atur o mediambientals com el Pacte d'Alcaldies. Segons Rodríguez, “aquest nou pla reflecteix el treball ben fet per la Diputació, en la seua màxima per dotar de recursos als municipis i reconèixer la seua majoria d'edat atenent a criteris socials com la taxa d'atur i la promoció de la sostenibilitat amb el Pacte d'Alcaldies”.

D'altra banda, el president de la corporació ha destacat la inversió de 20 milions d'euros del Fons de Cooperació, diners al que cal sumar altres 20 milions de la Generalitat, per a “potenciar l'autonomia local dels municipis valencians, tant en inversions com en despesa corrent”.

Els municipis decideixen en què invertir

Després de 20 anys, les ajudes han passat de 17 milions a duplicar la seua partida en la nova legislatura, a més d'agilitar tràmits i acurtar terminis. Els consistoris seran els qui decidisquen en què destinar la inversió, segons una fórmula de repartiment en funció de diversos percentatges.

La major quantitat és d'un 34 per cent de valor marginal, quantia fixa a la qual tenen dret tots els municipis. També es tindrà en compte les característiques de la població, destinant un 30 per cent de l'ajuda en funció del nombre d'habitants i un 10 per cent de la superfície del terme municipal. A més, s'han tingut en compte nous criteris socials com la taxa de desocupació, de la qual dependrà un 10 per cent.

D'altra banda, aquells ajuntaments que tinguen nuclis de població separats del terme municipal tindran dret a un 4 per cent addicional. I una altra de les novetats de la partida atén al Pacte d'Alcaldies, la xifra de les quals ha augmentat; els consistoris adherits al projecte, basat a escometre actuacions en contra del canvi climàtic, podran beneficiar-se d'un 3 per cent de l'ajuda.

La comarca de La Costera rebrà un total de 599.879 euros en concepte del nou Model de Serveis Socials de la Diputació de València, el qual va ser presentat el passat mes de juny per part de la Corporació provincial. Aquesta quantitat suposa l’increment del 113% de l’aportació de la Diputació en la comarca durant el període comprés entre 2015 i 2017.

La inversió global a través d'aquest pla d'atenció primària, de 9,4 milions d'euros, ha triplicat en a penes dos anys la partida destinada per l'anterior equip de govern a aquesta assistència social bàsica. El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, van presentar davant desenes d'alcaldes i alcaldesses el nou model de la institució provincial.

En el cas de La Costera suposa una injecció de 13.637 euros per als veïns i veïnes de Llocnou d’en Fenollet, xifra especialment significativa ja que es tracta d'un increment de més del 200%, que els situarà en els nivells de la resta de municipis. A més, la corporació destina 95.775 euros per a l’agrupació de municipis de Genovés i Barxeta, 87.164 euros per a La Font de la Figuera, 98.733 euros per a l’Alcúdia de Crespins, 73.461 euros per a Llosa de Ranes i 68.066 euros per a Moixent. En el cas de les mancomunitats, la inversió és de 163.043 euros per a La Costera-Canal.

Per programes, els 95.775 euros destinats a l’agrupació de Genovés i Barxeta es dividiran en 40.868 per al reforçament de l’equip tècnic, 150 per a informació i assessorament, 13.500 per a prestacions individualitzades, 10.000 per a casos de pobresa energètica, 23.775 per al programa d’ajuda a domicili, 1.502 euros per als anomenats clubs de convivència i 6.000 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social. La Font de la Figuera dedicarà 47.947 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 6.267 per a prestacions individualitzades, 3.000 per a casos de pobresa energètica, 26.250 per al programa d’ajuda a domicili, 2.700 euros per als anomenats clubs de convivència i 1.000 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  L’Alcúdia de Crespins farà una inversió de 59.178 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 145 per a informació i assessorament, 4.860 per a prestacions individualitzades, 4.000 per a casos de pobresa energètica, 27.000 per al programa d’ajuda a domicili, 700 per a cooperació social i 2.850 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  

Per la seua banda, Llocnou d’en Fenollet dedicarà 7.262 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 150 per a informació i assessorament, 1.125 per a prestacions individualitzades, 600 per a casos de pobresa energètica i 4.500 per al programa d’ajuda a domicili. Llosa de Ranes invertirà 45.387 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 7.500 per a prestacions individualitzades, 2.484 per a casos de pobresa energètica, 12.750 per al programa d’ajuda a domicili, 840 euros per als anomenats clubs de convivència i 4.500 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  Per últim, Moixent farà una injecció de 43.117 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 400 per a informació i assessorament, 4.500 per a prestacions individualitzades, 1.300 per a casos de pobresa energètica, 13.149 per al programa d’ajuda a domicili, 900 per als anomenats clubs de convivència, 700 per a cooperació social i 4.000 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  

Quant a la mancomunitat, La Costera-Canal comptarà amb 163.043 euros que seran distribuïts de la següent manera: 92.248 per a l’equip social base, 8.214 per a prestacions econòmiques individualitzades, 5.000 per a reduir l’empobriment energètic, 45.000 per al programa d’ajuda a domicili, 6.731 per als anomenats clubs de convivència, 950 per a cooperació social i 4.900 per a actuacions de prevenció i inserció social.

L’aposta de la Diputació de València pels serveis socials

Les xifres evidencien l'aposta de la Corporació que presideix Rodríguez pels temes socials, ja que, malgrat la disminució de l'aportació estatal en el pressupost del present any i la dotació de 20,6 milions per al Fons de Cooperació Municipal, s'ha duplicat respecte a 2016 la partida per a atenció social bàsica en els municipis, de 4,7 a 9,4 milions d'euros, i s'han habilitat noves línies per al manteniment de col·legis, amb 7 milions d'euros, i construcció de centres socials, amb altres 5,6 milions, a més de la partida de 15,5 milions per a Benestar Social i Educació.

En paraules de la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, “hem passat d'un model assistencial-burocràtic a un model de responsabilitat pública basat en la prevenció i la justícia social”. Aquesta idea s'expressa també en dades, com el ràtio de professionals d'atenció en els Serveis Socials Municipals, que ha passat en dos anys d'un per cada 5.400 habitants a un per cada 2.800 habitants.

L'augment dels equips socials de les mancomunitats i ajuntaments que s'ha vingut produint amb l'increment de les ajudes de la Diputació no és l'únic àmbit en què s'ha millorat aquesta assistència social per als municipis de menys de 10.000 habitants. L'àrea d'Inclusió Social que dirigeix Rosa Pérez Garijo ha multiplicat per 7 el finançament del reforç administratiu municipal en assistència social, i s'ha recolzat la mobilitat dels professionals amb subvencions a 22 ens locals, quan en 2015 no existia aquest tipus de subvenció.

Per al president de la Diputació, Jorge Rodríguez, aquestes xifres demostren que “des del primer minut de la legislatura decidim que l'eix principal de la gestió d'aquest govern havia de ser fer política per a les persones, per a millorar la qualitat de vida dels veïns dels municipis valencians i per descomptat per a garantir els serveis bàsics i cobrir les necessitats de les persones més vulnerables”.

Quant a aquest nou model de Serveis Socials, Rodríguez ha destacat que “el realment important és prevenir aquelles situacions de vulnerabilitat social i pobresa, abans d’arribar a extrems de desigualtat que rebutgem des d'aquesta institució, en la qual els paràmetres d'objectivitat i igualtat s'apliquen en les diferents àrees perquè cap persona es quede en el camí”.

Línies d'actuació

Els 9,4 milions d'euros que la Diputació ha destinat enguany a aquests Serveis Socials bàsics en municipis de menys de 10.000 habitants s'inverteixen, entre altres línies d'actuació, en el pagament de salaris al personal dels equips socials de base; el manteniment dels centres socials; i programes de prestacions bàsiques com la pobresa energètica, l'atenció familiar a menors en risc d'exclusió, el foment de l'associacionisme i el voluntariat o la prevenció de l'exclusió social i les seues causes.

També es para esment a les estructures tècniques dels ajuntaments i els ràtios d'atenció dels professionals, tenint en compte les creixents competències que assumeixen els municipis en matèria social; la supervisió de la professionalitat dels treballadors socials; l'estudi de la realitat social de cada municipi per a aprofitar millor els recursos disponibles; i la contribució a les iniciatives de revitalització del mitjà rural, passant de l’assistencialisme al desenvolupament comunitari i la participació social.

La titular d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha insistit que l'objectiu és “consolidar una xarxa bàsica de protecció social, avançant cap a una atenció personalitzada i de qualitat que supere el model tramitador i possibilite la vertadera inclusió social, perquè ningú quede exclòs d'una vida digna”.

La Diputació de València, a través de la seua impremta, ha ajudat al Tribunal de les Aigües a editar els seus fullets turístics, així com els llibrets dirigits a visites escolars i turistes, que es reparteixen els dijous enfront de la Porta dels Apòstols de la Catedral de València. En ells s'explica el funcionament del Tribunal i es destaquen els valors i principis que li han valgut el respecte de la societat valenciana, com l'oralitat, la rapidesa i l'economia de recursos.

Amb un total de 59.000 euros, s'han publicat fullets en castellà, valencià, anglès, italià, a més de les novetats en idiomes asiàtics, com són el xinès, japonès i coreà, una idea que va sorgir després de constatar l'alta quantitat de visitants procedents d'aquests països. De fet, el Museu Nacional Xinès de l'Aigua prepara una publicació sobre aquest líquid, i vol dedicar un capítol a aquesta institució valenciana. Així mateix, el Tribunal de les Aigües va rebre recentment la visita de la televisió japonesa, interessant-se per la seua activitat i història.

D'altra banda, els llibrets dirigits a visitants i col·legis s'han editat en castellà, valencià, anglès i francès. Una col·laboració que s'inscriu en l'aposta de la Corporació provincial per la promoció dels elements identitaris i de la cultura pròpia, com és el cas d'aquest tribunal mil·lenari, la institució de justícia més antiga d'Europa, que s'encarrega de dirimir els conflictes derivats de l'ús i aprofitament de l'aigua de reg entre els agricultors de les comunitats de regantes de les sèquies que formen part d'ell.

La diputada d'Igualtat i Esports, Isabel García, rebrà demà dijous 27 de juliol, en mans de l'equip de sóftbol femení Fènix, la copa aconseguida en la Lliga Nacional en Divisió d'Honor, triomf que els acostarà a jugar el Campionat Europeu.

NOTA ALS MITJANS

Dia: 26 de juliol de 2017

Lloc: Pati de la Batlia de la Diputació de València. Plaça Manises, 4

Hora: 13.00 hores 

La comarca de La Safor rebrà un total de 792.421 euros en concepte del nou Model de Serveis Socials de la Diputació de València, el qual va ser presentat el passat mes de juny per part de la Corporació provincial. Aquesta quantitat suposa l’increment del 1.400% de l’aportació de la Diputació en la comarca durant el període comprés entre 2015 i 2017.

La inversió global a través d'aquest pla d'atenció primària, de 9,4 milions d'euros, ha triplicat en a penes dos anys la partida destinada per l'anterior equip de govern a aquesta assistència social bàsica. El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, van presentar davant desenes d'alcaldes i alcaldesses el nou model de la institució provincial.

En el cas de La Safor suposa una injecció de 25.060 euros per als veïns i veïnes de Benirredrà, xifra especialment significativa ja que es tracta de la primera ajuda que reben de la Corporació provincial. A més, la Diputació destina 92.814 euros per al municipi de Villalonga i 42.832 per a Xeresa. En el cas de la mancomunitat, la inversió és de 631.715 euros per a La Safor.

Per programes, els 25.060 euros destinats a Benirredrà es dividiran en 16.339 per al reforçament de l’equip tècnic, 750 per a prestacions individualitzades, 1.000 per a casos de pobresa energètica, 5.250 per al programa d’ajuda a domicili, 721 per als anomenats clubs de convivència i 1.000 euros per a actuacions de prevenció i inserció social. Per la seua banda, Villalonga dedicarà 54.464 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 8.250 per a prestacions individualitzades, 4.000 per a casos de pobresa energètica, 22.500 per al programa d’ajuda a domicili i 3.600 per a actuacions de prevenció i inserció social. Per últim, Xeresa invertirà 27.232 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 2.625 per a prestacions individualitzades, 1.000 per a casos de pobresa energètica, 9.375 per al programa d’ajuda a domicili, 600 per als anomenats clubs de convivència i 2.000 per a actuacions de prevenció i inserció social.

Quant a la mancomunitat, la de La Safor comptarà amb 631.715 euros que seran distribuïts de la següent manera: 420.298  per a l’equip social base, 449 per al centre social, 2.500 per a informació i assessorament, 75.000 per a prestacions econòmiques individualitzades, 25.115 per a reduir l’empobriment energètic, 75.000 per al programa d’ajuda a domicili, 14.003 per als anomenats clubs de convivència i 19.350 per a intervenció per a la prevenció i inserció social.

Les xifres evidencien l'aposta de la Corporació que presideix Rodríguez pels temes socials, ja que, malgrat la disminució de l'aportació estatal en el pressupost del present any i la dotació de 20,6 milions per al Fons de Cooperació Municipal, s'ha duplicat respecte a 2016 la partida per a atenció social bàsica en els municipis, de 4,7 a 9,4 milions d'euros, i s'han habilitat noves línies per al manteniment de col·legis, amb 7 milions d'euros, i construcció de centres socials, amb altres 5,6 milions, a més de la partida de 15,5 milions per a Benestar Social i Educació.

En paraules de la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, “hem passat d'un model assistencial-burocràtic a un model de responsabilitat pública basat en la prevenció i la justícia social”. Aquesta idea s'expressa també en dades, com el ràtio de professionals d'atenció en els Serveis Socials Municipals, que ha passat en dos anys d'un per cada 5.400 habitants a un per cada 2.800 habitants.

L'augment dels equips socials de les mancomunitats i ajuntaments que s'ha vingut produint amb l'increment de les ajudes de la Diputació no és l'únic àmbit en què s'ha millorat aquesta assistència social per als municipis de menys de 10.000 habitants. L'àrea d'Inclusió Social que dirigeix Rosa Pérez Garijo ha multiplicat per 7 el finançament del reforç administratiu municipal en assistència social, i s'ha recolzat la mobilitat dels professionals amb subvencions a 22 ens locals, quan en 2015 no existia aquest tipus de subvenció.

Per al president de la Diputació, Jorge Rodríguez, aquestes xifres demostren que “des del primer minut de la legislatura decidim que l'eix principal de la gestió d'aquest govern havia de ser fer política per a les persones, per a millorar la qualitat de vida dels veïns dels municipis valencians i per descomptat per a garantir els serveis bàsics i cobrir les necessitats de les persones més vulnerables”.

Quant a aquest nou model de Serveis Socials, Rodríguez ha destacat que “el realment important és prevenir aquelles situacions de vulnerabilitat social i pobresa, abans d’arribar a extrems de desigualtat que rebutgem des d'aquesta institució, en la qual els paràmetres d'objectivitat i igualtat s'apliquen en les diferents àrees perquè cap persona es quede en el camí”.

Línies d'actuació

Els 9,4 milions d'euros que la Diputació ha destinat enguany a aquests Serveis Socials bàsics en municipis de menys de 10.000 habitants s'inverteixen, entre altres línies d'actuació, en el pagament de salaris al personal dels equips socials de base; el manteniment dels centres socials; i programes de prestacions bàsiques com la pobresa energètica, l'atenció familiar a menors en risc d'exclusió, el foment de l'associacionisme i el voluntariat o la prevenció de l'exclusió social i les seues causes.

També es para esment a les estructures tècniques dels ajuntaments i els ràtios d'atenció dels professionals, tenint en compte les creixents competències que assumeixen els municipis en matèria social; la supervisió de la professionalitat dels treballadors socials; l'estudi de la realitat social de cada municipi per a aprofitar millor els recursos disponibles; i la contribució a les iniciatives de revitalització del mitjà rural, passant de l’assistencialisme al desenvolupament comunitari i la participació social.

La titular d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha insistit que l'objectiu és “consolidar una xarxa bàsica de protecció social, avançant cap a una atenció personalitzada i de qualitat que supere el model tramitador i possibilite la vertadera inclusió social, perquè ningú quede exclòs d'una vida digna”.

Aprofitant el període estival, la Diputació de València posa en marxa una nova campanya de sensibilització ambiental amb el propòsit de fomentar una actitud proactiva de la ciutadania en la conservació del litoral. Aquesta s’articula a través de l’organització d’una fira ambiental amb tallers i diverses propostes lúdiques, la qual ha estat presentada per la vicepresidenta de la corporació provincial, Maria Josep Amigó, el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, i l’alcaldessa del Puig de Santa Maria, Luisa Salvador, en el passeig marítim d’aquesta localitat de l’Horta Nord.

Sota el lema Per unes platges sostenibles, aquesta iniciativa pretén complementar les tasques de neteja de platges i conservació del litoral que s’efectuen des del servei de Medi Ambient. Diverses activitats permeten mostrar als participants quines són les actituds i els comportaments sostenibles que cal tenir per tal de mantenir i poder gaudir d’aquests entorns naturals, a més de pal·liar els efectes del canvi climàtic.

Maria Josep Amigó ha destacat que «resulta molt gratificant comprovar  com mitjançant l’entreteniment els nostres xiquets i xiquetes són capaços de prendre consciència de la importància de cuidar el nostre entorn natural i, més en concret, les nostres platges». La vicepresidenta ha instat la ciutadania a realitzar «un xicotet esforç en les nostres accions del dia a dia per tal de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, l’escalfament global i la preservació del nostre litoral». En aquest sentit, Maria Josep Amigó ha recordat que les platges constitueixen «un entorn natural d’enorme valor per als valencians i les valencianes, no només per la seua incidència social als nostres pobles, sinó perquè també com a atractiu turístic resulten un bé fonamental que cal cuidar i preservar», ha remarcat la vicepresidenta.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha explicat que mitjançant aquest tipus d’iniciatives «tractem d’aportar un valor afegit als treballs de neteja i manteniment de platges que es porten a terme des d’aquest departament». Bort ha incidit que les activitats proposades «estan especialment enfocades als joves, perquè tenen una capacitat d’incidència molt rellevant en el canvi de comportaments, entre els seus iguals i també entre els més majors».

La campanya gira al voltant «de la lluita contra el canvi climàtic i la seua mitigació», donat que «és a la platja on els seus efectes es visibilitzen d’una forma més imminent i perniciosa», ha apuntat el diputat. Bort ha assenyalat la necessitat de «reduir el volum de residus que produïm, ja siga a les platges, a la llar o a la muntanya. El comportament ha de ser cívic independentment d’allà on ens trobem, i molt especialment a les platges».

En última instància, l’alcaldessa del Puig de Santa Maria, Luisa Salvador, ha agraït a l’Àrea de Medi Ambient «la seua voluntat per portar una campanya de sensibilització ambiental d’aquestes característiques fins la nostra localitat», alhora que ha considerat que aquest tipus d’iniciatives «resulten fonamentals per tal de generar una sensibilitat especial orientada a la cura i manteniment dels nostres entorns naturals», ha remarcat.

Els sistemes dunars i la posidònia

Mitjançant aquestainiciativa s’informa dels treballs que realitza la secció de platges de l’Àrea de Medi Ambient i s’explica la importància de mantenir els sistemes dunars i l’adequada gestió de les praderies de Posidònia oceànica per a la protecció natural de la costa. A més, es disposa d’un termòmetre gegant –agent dinamitzador– i de cinc carpes amb tallers didàctics que de manera lúdica mostren als participants diversos dels riscos que amenacen el nostre litoral.

En les dues primeres activitats que conformen aquesta fira de sensibilització ambiental els participants coneixen algunes de les causes i conseqüències del canvi climàtic, com ara l’augment del nivell de la mar. També s’explica l’increment de la sequera i la relació d’aquesta amb la desertificació del territori.

Una tercera proposta se centra en la necessitat de fer un consum responsable de l’aigua i contribuir al canvi energètic, amb una clara aposta per les energies renovables, les quals tenen una incidència menor sobre el medi ambient. En aquest apartat, els participants tenen l’ocasió de calcular la seua petjada de carboni diària, és a dir, mesurar l'impacte de cadascuna de les nostres activitats sobre el medi ambient, particularment en el canvi climàtic.

Posteriorment s’aborda la importància i vulnerabilitat de l’ecosistema litoral. S’analitza l’augment de meduses, la  presència –cada vegada major– en les nostres costes d’algunes espècies de tortugues i la vulnerabilitat d’aquestes espècies davant l’increment de la temperatura i del volum de plàstics; s’explica la importància de la posidònia oceànica com embornal de CO2 i com el mateix canvi climàtic i algunes formes de pesca poc sostenibles degraden aquestes praderies. Finalment, els participants poden mostrar el seu compromís i sensibilitat ambiental, introduint un missatge dintre d’una botella que, en lloc de llançar-la a la mar, s’emporten a casa.

Així mateix, es reparteixen cendrers reutilitzables per a la recollida dels residus més menuts i es dóna informació sobre l’especial toxicitat de les puntes de cigarret quan aquestes entren en contacte amb la mar per la gran quantitat de metalls pesants que posseeixen, els quals es transmeten als peixos, i aquests també a la resta de la cadena tròfica.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

La diputada d'Esports, Isabel García, ha donat aquest matí el tret d'eixida a “una de les trobades més rellevants de l'estiu”. Compromesa amb totes les modalitats de pilota valenciana, la Corporació provincial ha acollit la presentació del XII Trofeu de Frontó President Diputació de València 2017.

“Des de l'àrea d'Esports estem compromesos amb la pilota valenciana en totes les seues modalitats, conscients de l'arrelament que té en els municipis valencians”, ha iniciat la seua intervenció la diputada.

García ha recordat els detalls de la competició, que donarà començament el dissabte 12 d'agost en la localitat de Museros amb els pilotaris Moltó i Adrián II front la parella De la Vega i Adrián III. Durant un mes, els enfrontaments se succeiran en diversos municipis valencians fins a la “gran final” en el frontó municipal d'Almussafes.

Durant la roda de premsa, la titular d'Esports ha estat acompanyada pel regidor d'esports d'Almussafes, Pau Bosch, el vicepresident de l'àrea de frontó, Daniel Novejarque, i el responsable de Val Net, Alfredo Hernando, els qui han coincidit en agrair a la Diputació la seua contínua aposta per aquest esport autòcton. Així mateix, no han faltat a la cita els aclamats pilotaris el Genovés II i Puchol II, que participaran en el campionat.

Els responsables de la modalitat de les tres parets han destacat la presència per primera vegada del campió Moltó, com a únic representant dels professionals del Raspall que intentarà fer-se un lloc entre la resta de jugadors més experimentats en aquesta especialitat.

L'aventura fantàstica ‘Els Viatgers del Temps’, espectacle coproduït pel Centre Teatral Escalante, dependent de la Diputació de València, i la companyia Pot de Plom, girarà l'últim trimestre de l'any pels municipis de la província de València.

L'obra teatral, dirigida per Xavi Castillo i Viky Garrigues, es tracta d'un “trepidant i divertit” recorregut que traslladarà al públic (+8 anys) pels esdeveniments històrics més importants que van marcar el destí dels valencians. El seu muntatge girarà al voltant d'un carro misteriós, uns còmics ambulants, un científic boig i una agència secreta d'agents-espai temporals.

La Delegació de Teatres es fa càrrec dels costos de l'exhibició amb un total de 67.155,00 euros, 4.477 euros per representació, sent condició indispensable que es realitze en auditoris gestionats de manera directa pels ajuntaments, detalls publicats hui en el Butlletí Oficial de la Província de València (BOP). De les sol·licituds presentades s'ha aprovat un total de quinze, d'acord amb els criteris establerts en la convocatòria relatius a la distribució comarcal, al nombre d'habitants, així com a l'aforament de la sala i les característiques tècniques exigides.

Burjassot, Aldaia, Benetússer, Riba-roja, Ontinyent, Almussafes, Alginet, Paterna, Benigànim, Sollana, l'Eliana, Alcàsser, Carlet, Manises i Massanassa són els quinze municipis seleccionats per a acollir l'obra, que ja es va exhibir en el Teatre El Musical de València durant els mesos de febrer i març.

Per la seua banda, la vicepresidenta quarta de la corporació i diputada delegada de Teatres, Rosa Pérez Garijo, ha incidit en el fet que es tracta del primer govern provincial que impulsa la gira de les produccions del Escalante pels teatres públics de la província. “Després de l’èxit obtingut amb la convocatòria de ‘El Geperut de Notre Dame’, enguany és el segon any que una obra de l’Escalante podrà arribar als veïns i veïnes de les nostres comarques, reafirmant el nostre compromís de territorialitzar i fer més pròxima la cultura a la ciutadania”, ha afegit Pérez Garijo.

Per segon any consecutiu, l'Àrea de Cultura de la Diputació de València organitza el cicle Estiu a la Bene, un programa destinat al públic valencià i als visitants de la ciutat, amb diferents propostes musicals programades per a les nits dels divendres durant els mesos més calorosos de l'any.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha manifestat sobre aquesta iniciativa que «es tracta d'un cicle pensat per al públic familiar, amb l'objectiu que puguen gaudir de la bona música. És una alternativa cultural i d'oci allotjada en un lloc excepcional i que, a més, compta amb entrada gratuïta, un fet que permet apropar diferents estils musicals a totes les persones que desitgen escoltar-los i ballar-los», ha indicat el diputat.

Aquest divendres, 28 de juliol, el grup "El Petit de Cal Eril", serà l'encarregat de donar a conèixer el seu nou disc al públic que acudesca al pati del Centre Cultural La Beneficència. Els interessats, només han de disposar de la seua entrada gratuïta, la qual es pot obtenir a través de la pàgina web www.labeneficencia.es o dirigint-se al punt d'informació situat al vestíbul del centre. La retirada de localitats tindrà lloc cada setmana de concert, a partir del dimarts, de 10:00 a 20:00 hores, fins al mateix dia del recital o fins a completar l'aforament.

"El Petit de Cal Eril" ha fet la seua aparició en el panorama musical d'aquest any amb un disc titulat La Força, publicat en vinil, CD i casset. Aquest treball és el darrer de cinc discs que han identificat al públic amb els temes del grup. Els títols anteriors en la seua discografia són "Per què es grillen les patates" (2007), "I les sargantanes al sol" (2009), “Vol i dol” (2010) i "La figura del buit" (2013).

Els propers concerts d'agost i setembre se celebraran, seguint el mateix horari, els divendres a les 22:00 hores i comptaran amb la presència de grups com “La bien querida en acústico”, “Urbalia rurana”, “A contra blues”, “Carlos Martín quintet”, “La romántica del saladar", “Victorija Pilatovic”, Actuación indie-fusión, “Rascanya” i “Domisol sisters”.