El col·legi públic IVAF-Luis Fortich de la Diputació de València és un dels centres educatius amb més demanda d'accés a la província, amb cinc sol·licituds presentades per les famílies per cadascuna de les places vacants oferides en el web de la Conselleria. En concret, l'IVAF és el col·legi més sol·licitat si es té en compte el ràtio vacants/sol·licituds.

El centre situat al carrer Juan de Garay de València compta amb aules específiques fins als 14 anys d'inclusió d'alumnat sord, amb un programa de promoció de la llengua de signes que permet el seu aprenentatge des de l'any, amb tècniques semblants al joc que servixen tant als alumnes sords com als que tenen capacitat auditiva.

El col·legi de la Diputació reunix diferents particularitats a més de la inclusió per la naturalesa del seu alumnat amb diversitat funcional des de tot just un any, cas del compromís directe en la comunicació amb les famílies, el treball amb ‘tablets’ a partir de Primària i la importància que concedix a l'anglés en l'etapa Primària, en la qual tots els tutors i tutores estan capacitats com a professorat especialista en llengua anglesa.

Al seu torn, el centre educatiu oferix a les famílies diferents projectes amb entitats com la Fundació Valencia CF, en l'àmbit esportiu, i altres programes específics en disciplines tan diverses com hort escolar, billar a l'aula, tutoritzacions entre iguals, apadrinament lector i tallers intercicle que promouen els valors humans i els continguts des del positivisme.

L'Escola de Teatre Escalante ja està llesta per a acollir el nou alumnat i continuar acostant les arts escèniques a tots els col·lectius i professionals, també des de la formació. El centre d'ensenyament del teatre de la Diputació de València obri la matrícula per al curs 2023-2024 el pròxim 15 de juny.

La diputada de Teatres de la institució provincial, Glòria Tello, ha explicat que "el projecte formatiu continua sent un dels elements fonamentals del projecte Escalante, als que se sumen els tallers i seminaris de l'Escola Permanent per a Professionals de les Arts Escèniques i Teatre inclusiu ".

"El projecte formatiu de l'Escalante s'ha convertit en un espai de perfeccionament per a professionals amb una oferta formativa també per a persones que vulguen introduir-se en el món de les arts escèniques", ha assenyalat la directora i coordinadora artística de l'Escalante, Marylène Albentosa.

Grups

L'Escola de Teatre Escalante, situada en el Centre Municipal de Joventut d'Algirós de València gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament de València, té com a objectiu acostar les arts escèniques a tots els col·lectius, tant amb cursos d'iniciació com amb tallers i seminaris dirigits a professionals de la dansa, el circ, l'il·lusionisme o el teatre.

Iniciarà els més menuts en la interpretació amb el grup A1, dirigit a xiquetes i xiquets nascuts entre 2016 i 2018, amb classes els dimecres de 17.30 a 19.30 hores. Els nascuts entre 2013 i 2015 podran fer-ho també en el mateix horari amb el grup A2.

A continuació, el grup B1, per a xiquetes i xiquets nascuts en 2011 i 2012, tindrà classe els divendres de 18.00 a 20.00 hores, mentre que els que van nàixer en 2009 i 2010 passen al grup B2 amb classes els divendres de 17.30 a 20.00 hores. Finalment, joves nascuts entre 2006 i 2008 podran formar-se els dimarts de 17.30 a 20.30 hores amb el grup C.

L'escola comptarà també amb Teatre Inclusiu, el grup dirigit a persones majors de 16 anys que tenen algun tipus de discapacitat, i amb el grup de teatre per a dones, dirigit a víctimes de violència de gènere o en risc d'exclusió social de qualsevol classe. Tots dos ja han cobert totes les seues places amb alumnat que continua en el pròxim curs o que es trobava en reserva.

Els grups A1, A2, B1 i B2 tenen un preu de 25 euros per curs, mentre que el C té un preu de 30 euros. Per a tots ells, les classes començaran a l'octubre.

A estos se sumen els tallers i seminaris de l'Escola Permanent per a Professionals de les Arts Escèniques, que enguany han sigut a càrrec de María José Peris, Alejandra García, Tomás Ibáñez, La Coja Dansa, Ion Iraizoz, Lucas Escobedo, Nacho Diago, Roberto Álamo, Olga Pericet, Marta Pazos, Fernanda Orazi i Xavier Albertí. En els pròxims mesos es donarà a conéixer les pròximes formacions de l'Escola Permanent.

La matriculació dels cursos pot realitzar-se via telemàtica enviant un correu a escola.escalante@dival.es o a través del telèfon 601 738 316, amb horari d'atenció de dilluns a divendres de 09.00 a 13.30 hores.

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) obri al públic l’exposició ‘Diaris oberts’, de l’artista Lidón Artero. La mostra, comissariada per Alfia Leiva i que es pot visitar des del dia 8 de juny fins al 3 de setembre a la Sala Alta del MuVIM, és el resultat del treball i síntesi dels diaris personals de l’artista de Castelló de la Plana.

“Lidón Artero realitza registres personals minuciosos, expressats com dibuixos, apunts, fotografies, pintures, anotacions i textos que van enriquint el seu discurs, creant punts d’unió i construint xarxes que constitueixen el relat de les vivències de l’artista”, explica la diputada del MuVIM, Glòria Tello.

Diaris per a recordar experiències, comunicar-les i compartir-les

Per a Artero, estos diaris oberts “són la suma de les imatges que formen el nucli del meu treball, una memòria que em permet recordar experiències, comunicar-les i compartir-les, perquè estos diaris em tornen la creença que tot allò va ocórrer, generant la necessitat de representar-ho”.  A través de les seues pintures, l’artista ens permet entreveure el seu món íntim, demostrant el valor i la valentia per a mostrar els seus sentiments més personals i regalar-nos estos ‘Diaris oberts’.

En paraules de la comissària, Alfia Leiva, “veure la seua obra terminada, el seu món més íntim, els seus apunts als ‘Diaris oberts’ ens mostra el pas a pas de la seua creació, de manera que activa els seus records acumulats a través de diaris interminables, com ho han fet altres artistes de les més diverses cultures, com Frida Kahlo o Leonardo da Vinci”.

Lidón Artero Mut (Castelló de la Plana). Formada a la Facultat de Belles Arts de València, la seua passió per la comunicació i la necessitat de relacionar-se amb unes altres cultures la duu a realitzar el postgrau a la School of Visual Arts (SVA) de Nova York. Durant la seua estada a la ciutat participa en diferents exposicions. Doctora per la Universitat Politècnica de València amb la tesi Despliegue narrativo de la imagen: Diarios Abiertos, diaris dels quals emanarà la seua producció més emblemàtica i significativa. Ha exposat en ciutats com ara Lieja, Barcelona, Reykjavík o Ginebra, i ha rebut importants premis i reconeixements en el món de les arts plàstiques. La seua profusa obra es troba en diverses col·leccions d’Espanya, Europa i Amèrica del Nord, tant públiques com privades.

El Premi Iturbi, Concurs Internacional de Piano de València, organitzat per la Diputació de València, ha seleccionat als tres pianistes que disputaran la Gran Final d'esta edició: Rachel Breen i Anthony Ratinov (EUA) i Elia Cecino (Itàlia), després de l'avaluació que ha realitzat el jurat que presidix Joaquín Achúcarro i format per set referents del panorama pianístic i musical internacional: Catherine d’Argoubet, Edmon Colomer, Ana Guijarro, Paolo Pinamonti, Jorge Luis Prats, Didier Schnorhk i Josu de Solaun.

En la Gran Final, que se celebrarà en el Teatre Principal el divendres 9 de juny a les 19 hores, Breen i Cecino interpretaran la mateixa obra: el Concert per a piano i orquestra número 1, opus 23 en si bemoll menor, de Piotr Illich Txaikovski; i Ratinov abordarà el Concert per a piano i orquestra número 3 opus 26 en do major de Serguei Prokófiev. Els participants seleccionats afrontaran la prova definitiva d'esta edició actuant amb l'Orquestra de València, baix la batuta del director valencià Álvaro Albiach.

En la gala de clausura i lliurament de premis es coneixerà la persona guanyadora del Premi Iturbi i dels nombrosos guardons que s'atorgaran en un acte que tindrà lloc el dissabte 10 a les 19.30 hores. El públic ha esgotat pràcticament totes les localitats de la Gran Final i de la gala del concurs, esdeveniment que es podrà seguir a tot el món a través del canal de cultura de Vimeo i de Youtube de la Diputació de València.

Gloria Tello, diputada responsable del Premi Iturbi, assegura que “el suport de la ciutadania (persones aficionades i melòmanes) al Concurs Internacional de Piano de València, que omplirà el Teatre Principal, és fonamental; i una demostració de la sensibilitat musical i pianística de la ciutat”.

Ana Guijarro, coordinadora del Premi Iturbi, indica que “després dels recitals i concerts celebrats podem assegurar que estem davant una gran edició del Premi Iturbi pel nivell interpretatiu dels concursants”. La pianista destaca que “tenim el convenciment que la Gran Final serà molt competida i de molta altura, amb uns músics amb una excel·lent projecció i trajectòria artística”.

Els concursants que actuaran en la Gran Final del Premi Iturbi tenen uns brillants currículums i carreres artístiques, han guanyat nombrosos premis internacionals i col·laboren amb rellevants orquestres i directors. Així mateix, actuen en rellevants auditoris i han gravat diversos treballs discogràfics.

Rachel Breen            

Rachel Breen gaudix d'una activa carrera en el món dels concursos, i se li han adjudicat els màxims guardons en el Concurs Internacional Bösendorfer, el Concurs Honens, el Concorso Internazionale Palma D’Or, el Concurs Beethoven de Viena i el Concurs Georges Cziffra, entre altres. Va ser seleccionada com a Jove Artista de la Federació Nacional de Clubs de Música dels Estats Units i va rebre el Premi Kurt Alten a Alemanya.

Les interpretacions de la pianista estatunidenca de 26 anys, que residix a Hannover, han sigut descrites com “veritablement impactants” (Gramophone UK). Va ser alumna del difunt Lars Vogt en la Hochschule für Musik de Hannover; i va cursar estudis en la Universitat de Yale, Juilliard School, i amb anterioritat en el Conservatori de San Francisco. En l'última temporada de concerts, ha actuat com a artista convidada en el Chautauqua Institute, el SF International Piano Festival, el Merkin Hall per al IKIF, les Osimo Piano Hours i les Lilacs Sèries.

Elia Cecino   

Elia Cecino ha guanyat el Concurs Internacional de Piano de Nova Orleans 2022 (EUA), James Mottram a Manchester (Regne Unit) i Ricard Viñes a Lleida (Espanya) i també ha sigut guardonat en els concursos Ciutat de Ferrol, Pozzoli en Seregno i Schumann a Düsseldorf. El jove pianista italià (22 anys) actua assíduament a Europa i els Estats Units i auditoris com el Palau de la Música Catalana de Barcelona, Laeiszhalle d'Hamburg, Gran Teatre La Fenice i Teatre Malibran de Venècia, Teatre Verdi de Trieste...

L'intèrpret ha actuat amb prestigioses formacions i orquestres com la Royal Liverpool Philharmonic, Orquestra del Teatre La Fenice, Vallés, Simfònica de Galícia, Düsseldorf, Sichuan, Bacau, FVG i Roma; i té una intensa activitat cambrística. En 2020 va gravar dos discos i en 2023 publicarà un nou àlbum amb el segell Steinway. Alguns dels seus recitals han sigut emesos en ClassicFM, Ràdio Catalunya, Rai1, Rai Ràdio 3, Radio Popolare, RaiFVG.

Anthony Ratinov      

El pianista Anthony Ratinov desenvolupa una carrera d'èxit tant com solista com en la música de cambra, i ha participat i guanyat premis en nombrosos concursos internacionals de prestigi. Recentment, ha guanyat el segon premi en el Concurs Internacional de Piano Olga Kern, el premi Especial del Jurat en el Concurs Internacional de Piano Hilton Head, i la medalla de plata en el Concurs de Música de Cambra Fischoff amb el Trio Ondata.

El músic de 25 anys actua als EUA i  Europa, incloent recents gires de concerts com a solista pels Països Baixos i Florida; i ha actuat en llocs tan assenyalats com el Royal Concertgebouw d'Amsterdam, la sala de concerts ORF RadioKulturhaus de Viena i el Kennedy Center for Performing Arts de Washington DC. Ratinov, que va estudiar en la Universitat de Yale, va començar a tocar el piano als 4 anys amb la seua àvia, Edit Ratinova, professora de la prestigiosa Escola de Música Gnessin de Moscou durant 45 anys i alumna d'Elena Fabianovna Gnesina, fundadora de l'escola.

Concurs de referència         

El Premi Iturbi forma part de la Federació Mundial de Concursos Internacionals de Música, una associació amb seu a Ginebra que reunix concursos de països dels cinc continents entre els quals es troben les competicions internacionals de música més prestigioses de tot el món. El Concurs Internacional de Piano de València, és membre de la Fundació Alink-Argerich, la qual reuneix la major part de concursos internacionals de piano de tot el món.

Després de la incorporació de 25 noves localitats a la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere en l'última Assemblea General celebrada el passat 14 d'abril, la Diputació de València ha entregat este dijous les plaques als representants dels nous membres de la plataforma de treball conjunt. Gràcies a les noves adhesions, la xarxa provincial encarregada de lluitar contra la xacra social suma ja 188 ajuntaments, la qual cosa suposa el 70% dels municipis que formen la província de València.

La diputada d'Igualtat, Eli García, ha sigut l'encarregada d'entregar les plaques que distingixen als nous membres. A l'acte han acudit també les diputades provincials Dolors Gimeno, Mentxu Balaguer i Carolina Mengual i el diputat Ramiro Rivera, a més d'una dotzena d'alcaldes i alcaldesses de les localitats recentment adherides a la xarxa.

Estos ajuntaments podran sol·licitar les subvencions per a projectes i campanyes de sensibilització i prevenció de la violència masclista que oferix l'àrea d'Igualtat de la Diputació. Per a 2023, la convocatòria comptarà amb un total de 700.000 euros, la qual cosa suposa un increment de 100.000 euros respecte a la del passat any.

Així, des de 2018 es venen concedint ajudes econòmiques en règim de concurrència competitiva per als diferents projectes i campanyes relacionats amb la prevenció, detecció i lluita contra la violència de gènere, incloent-hi accions en matèria de coeducació, així com actuacions dirigides a l'erradicació de la prostitució. Enguany com a novetat s'inclouen les mesures del Pla Estratègic de la Dona en el Sistema Rural Valencià.

Nous membres per comarques

La Costera és la comarca que més municipis incorpora a la Xarxa contra la Violència de Gènere de la Diputació. Amb l'adhesió de La Llosa de Ranes, Cerdà, Llanera de Ranes, Llocnou d’en Fellonet i Torrella, compta ja amb 14 municipis en la Xarxa.

Significativa és també l'adhesió de Titaguas, Benagéber, Sot de Chera, i Alcublas, que eleven a nou les localitats de la Serranía adherides a la Xarxa; de Benifaió, Guadassuar, Alcàntera de Xúquer i Sumacàrcer a la Ribera Alta, que suma 23 ajuntaments; i de Benissanó, Nàquera i Bétera al Camp de Túria, comarca que té ja 16 representants en el projecte.

Els ajuntaments de Llaurí i Albalat de la Ribera, a la Ribera Baixa; Zarra i Cortes de Pallás, al Valle de Ayora-Cofrentes; Oliva i Benirredrà, a la Safor; Millares a la Canal de Navarrés; Chera a la Plana Utiel-Requena; i Fontanars dels Alforins a la Vall d'Albaida (que continua sent la comarca amb major representació en la plataforma provincial, amb 27 consistoris), completen el llistat de poblacions que participaran per primera vegada en les trobades de la xarxa impulsada per l'àrea d'Igualtat de la corporació provincial.

La Diputació de València, a través de València Turisme, torna a participar fins diumenge que ve 11 de juny en TUREXPO Galicia, el principal certamen turístic de Galicia.

València Turisme acudix al certamen, que se celebra en Silleda (Pontevedra), juntament amb els municipis de Gandia i Cullera com coexpositores i sota el paraigua de Turisme Comunitat Valenciana, en un espai expositiu de cent metres quadrats.

La marca provincial aposta amb esta iniciativa per potenciar el flux turístic gallec cap a la província de València, ja que Galicia compta amb connexions aèries directes a l'aeroport de Manises.

TUREXPO Galicia, dirigida a professionals i públic general, se celebra conjuntament amb el Salón Turístico de Galicia i la Feria de Fiestas de Interés Turístico FESTUR, amb l'objectiu de crear un espai atractiu de convergència per al sector turístic i convertir-se en una immillorable plataforma comercial, que en 2022 va acollir la celebració d'un total de 2.100 reunions amb 35 turoperadors d'11 països.

A més, el certamen celebra també una trobada de bloguers, que reunirà un bon nombre d'especialistes digitals del sector, amb l'objectiu de conéixer nous destins, propostes i productes turístics, a més d'un workshop amb agències de viatges.

El Premi Iturbi, organitzat per la Diputació de València, ha donat a conéixer els guanyadors del Concurs Internacional de Piano de València de les diferents categories en una gala, presentada per Laura Grande i Martín Llade, que s'ha dut a terme en el Teatre Principal, hui dissabte. [Veure documentació adjunta].

El jurat, presidit per Joaquín Achúcarro, i format per personalitats de referència del panorama pianístic i musical internacional com Catherine d’Argoubet, Edmon Colomer, Ana Guijarro, Paolo Pinamonti, Jorge Luis Prats, Didier Schnorhk i Josu de Solaun, ha decidit atorgar el primer premi a l'italià Elia Cecino i el segon i tercer als estatunidencs Anthony Ratinov i Rachel Breen, després d'haver valorat la interpretació de cada candidat al llarg de tot el concurs, dos recitals i dos concerts amb l'Orquestra de València, dirigida per Álvaro Albiach, en un total de més de tres hores d'actuació.

Cecino ha rebut 30.000 euros com a guanyador del concurs i gravarà un disc amb el segell IBS Classical; Ratinov ha aconseguit 20.000 pel segon premi; i Breen 10.000 pel tercer, intèrprets que realitzaran una gira de concerts. Els tres finalistes que no van accedir a la Gran Final: Sergey Belyavsky i Anastasia Vorotnaya (Rússia) i Djordje Radevski (Sèrbia) han rebut 5.000 euros. Belyavsky també va obtindre 3.000 euros al millor finalista no guardonat amb el primer, segon o tercer premi per l'Ajuntament de València.

En l'apartat de premis especials dotats amb 2.000 euros es va reconéixer la millor interpretació de música espanyola que va realitzar Ratinov per la Diputació de València; la d'una peça de Chopin a Cecino per l'Ajuntament de València; la d'una sonata de Mozart a Breen i un recital al guanyador del primer premi per la Societat Filharmònica de València; la d'un concert de Beethoven a Cecino per Kawai-España; i al millor concursant triat pel públic a Ratinov per Clemente Pianos.

Així mateix, la pianista Vorotnaya va aconseguir 1.000 euros aportats per Polimúsica per la seua interpretació de l'obra Madre del compositor valencià Francisco Coll; i la Direcció Adjunta de Música i Cultura Popular del Institut Valencià de Cultura de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport col·labora amb 5.000 euros per a una gira de concerts per la Comunitat Valenciana per als tres primers premis.

Glòria Tello, diputada responsable del Premi Iturbi, regidora de Cultura de l'Ajuntament de València i presidenta del Palau de la Música, ha afirmat que “hem assistit a una gran i exigent competició en la qual els pianistes han respost a les expectatives del jurat”. Tello ha subratllat que “estem molt satisfets amb esta edició de rècord de convocatòria de concursants, 184 de 36 països, que ha superat el de l'anterior i que ha convertit a València en la capital mundial del piano en estos dies”.

Gran qualitat interpretativa 

Achúcarro, director artístic i president del jurat, ha assegurat que “crec que València pot sentir-se satisfeta del resultat del Premi Iturbi: 184 sol·licituds, que gràcies al treball ímprobe d'Ana Guijarro, Carles Marín i Ángel Sanzo va ser reduït als concursants que han tocat en el Teatre Principal des del dia 31. El jurat ha hagut de treballar dur i deliberar després d'escoltar a cada candidat en quatre actuacions. Hem atorgat tres premis deixant fora a possibles grans pianistes. La vida i la carrera és bastant llarga, puc confirmar-ho, i el futur dirà si hem encertat”.

Per la seua part, la coordinadora i assessora artística, Ana Guijarro, ha recalcat que “fem una valoració molt positiva del concurs i pròximament analitzarem amb més deteniment esta vint-i-dosena edició”. La pianista, que també va estar en el jurat de preselecció, considera que “el Premi Iturbi és un gran recolzament en la trajectòria artística dels participants premiats i contribuïx decididament a impulsar les seues carreres artístiques”. 

El Premi Iturbi forma part de la Federació Mundial de Concursos Internacionals de Música, una associació amb seu a Ginebra que reunix concursos de països dels cinc continents entre els quals es troben les competicions internacionals de música més prestigioses de tot el món. El Concurs Internacional de Piano de València, és membre de la Fundació Alink-Argerich, la qual reunix la major part de concursos internacionals de piano de tot el món.

El Premi Iturbi, organitzat per la Diputació de València, va clausurar el Concurs Internacional de Piano de València en una gala celebrada en el Teatre Principal, dissabte passat. La vint-i-dosena edició ha estat marcada per ser la més concorreguda de la història (184 participants inscrits de 36 països) d'un esdeveniment musical de caràcter biennal que va iniciar la seua marxa en 1981, així com per l'alt nivell artístic exhibit pels concursants, segons el parer dels seus responsables: Glòria Tello, diputada responsable del Premi Iturbi, regidora de Cultura de l'Ajuntament de València i presidenta del Palau de la Música; Joaquín Achúcarro, director artístic; Ana Guijarro, coordinadora; i Josep Vidal, cap del Servei de Cultura de la Diputació de València.

El jurat va decidir atorgar el primer premi a l'italià Elia Cecino i el segon i tercer als estatunidencs Anthony Ratinov i Rachel Breen, després d'haver valorat la interpretació de cada candidat al llarg de tot el concurs en el qual van actuar en dos recitals i dos concerts amb l'Orquestra de València, dirigida per Álvaro Albiach. Cecino va rebre 30.000 euros com a guanyador del concurs i gravarà un disc amb el segell IBS Classical; Ratinov va aconseguir 20.000 pel segon premi; i Breen 10.000 pel tercer, intèrprets que realitzaran una gira de concerts. Els tres finalistes que no van accedir a la Gran Final: Sergey Belyavsky i Anastasia Vorotnaya (Rússia) i Djordje Radevski (Sèrbia) van rebre 5.000 euros, entre altres guardons. La gala, presentada per Laura Grande i Martín Llade, va comptar amb la presència de diverses personalitats de la cultura i la política.

Francesc Bosch i Morata (Xàtiva, 1901-Mexicali, 1950) no és un personatge qualsevol. El que fora primer conseller valencià de Cultura passa encara per ser un gran desconegut entre el públic. Metge, home de fortes conviccions morals i precursor de les reivindicacions valencianes davant del Govern central de la República, com comenta el diputat de Cultura, Xavier Rius, impulsor de l'estudi.

Als convulsos anys trenta del segle XX Bosch i Morata, junt als companys, A. Pizcueta, M. Thous, A. Perucho i F. Soto, va fundar l’ARV, Agrupació Valencianista Republicana, un partit d’inspiració republicana, federalista i d’esquerres, que fou partícep als primers avantprojectes per a un Estatut d’Autonomia del País Valencià.

L’agitació política dels anys que precediren la Guerra Civil no va donar peu a una aprovació i desenvolupament de l’Estatut, que malauradament acabà malmés per l’evolució de la guerra. Així  i tot, la intrahistòria d’aquells papers dona per a molts episodis, que l’autor, Miquel Notari, ha tingut ocasió de rescatar de l’oblit i de narrar curosament, segons ell, “com si fora una novel·la d’aventures, on a més de la important documentació de caràcter polític sobresurt un personatge d’una gran humanitat”. Són, en definitiva, materials poc estudiats que permetran entendre millor que, arribada la democràcia, el pas cap a un nou Estatut no es pot entendre sense la bastida que va alçar Bosch i Morata.

Francesc Bosch i Morata, com d’altres milers de persones, hagué de marxar a un llarg exili a Mèxic. Traslladat a la localitat de Mexicali, en la frontera de la Baixa Califòrnia, Bosch i Morata esdevé ràpidament un metge forçament ocupat pel benestar dels seus veïns. Va ser admirat fins al punt de rebre la condició honorífica de “médico del pueblo”.

A Mexicali Bosch i Morata inicia una llarga correspondència amb la seua família que acaba per descobrir-nos una ànima extremadamente sensible, afectuosa i molt rica en matissos. La persona, el polític, el metge conflueixen en Bosch i Morata, tot i acceptant una nova vida en un nou país, sense oblidar mai els seus orígens.

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) obri al públic la seua nova exposició, ‘El món indígena en temps post amazònic’. Tal  com explica la diputada del MuVIM, Glòria Tello,  “es tracta d'una mostra del registre fotogràfic dels viatges del fotògraf Rodrigo Petrella a l’Amazones al llarg de vint anys, que es podrà visitar fins al 17 de setembre en la Sala Baixa del MuVIM i que ha estat comissariada per Ticio Escobar”.

Al llarg d’estos viatges, Petrella ha observat com la destrucció del medi ambient, natural i cultural, s’ha anat accelerant exponencialment fins al punt que, hui en dia, pareixen inevitables tant l’etnocidi com la desaparició d’un ecosistema de valor universal. Les imatges que es presenten en esta mostra pretenen ser una documentació, amb potència expressiva i dimensió poètica, d’un món que viu situacions desesperades, però que, així i tot, lluita per sobreviure. No només observem mons devastats, sinó també tradicions i selves obstinades, que es neguen a desaparéixer, i desesperades innovacions que fan possible, al fil de la catàstrofe, tindre esperança per a la resistència i supervivència bioètnica.

Un món que col·lapsa, però on encara hi ha esperança

En paraules del comissari, Ticio Escobar, “Petrella pretén assumir esta situació de col·lapse i extermini des d’una posició contemporània i una perspectiva decolonial, que enriquix l’aportament indispensable del pensament occidental amb el d’altres cultures, recalcant la necessitat de prioritzar la diversitat cultural, assumint que hi ha diferents maneres de concebre el món, d’imaginar-lo i expressar-lo”.

Els pobles indígenes de l’Amazonia, com els d’Amèrica Latina en general, són els més vulnerables i exposats al canvi climàtic i a l’espoli dels recursos naturals i culturals. Però, estos pobles seguixen creant màrgens ínfims, que es reduïxen cada dia, i imaginant mons possibles vinculats a la seua pròpia memòria, malgrat que les seues connexions amb la tradició quasi han desaparegut. La salvació no està garantida, però encara existix la possibilitat d’encaminar-nos a un altre escenari. I és des d’esta esperança des d’on parla l’obra de Rodrigo Petrella.

Petrella, un crit polític a favor de la diversitat

Rodrigo Petrella (São Paulo, 1972). En 1997 es va graduar en Administració d’Empreses en la Universidad de São Paulo. És fotògraf professional des del 1994, col·laborant amb importants publicacions nacionals i internacionals. Va treballar professionalment a Nova York i, a finals del 2001, va regressar a Brasil. Des d’eixe moment, la seua labor d’investigació personal s’ha centrat en registrar, mitjançant la fotografia, la vida de les comunitats indígenes de l’Amazònia brasilera com a testimoni i manifest polític de l’existència i lluita d’estes ètnies pels seus drets, enfront de l’enorme pressió dels interessos econòmics externs. Les seues fotografies són un crit polític a favor dels drets de la diversitat, mostrant als omesos de l’escenari social.