La Diputació de València ha obert al trànsit la segona fase de la Variant Nord de Bétera, un projecte que prolonga en un quilòmetre la nova ronda fins a la connexió amb la CV-333 en direcció a Olocau i que completa l'actuació per a desviar els 12.000 vehicles diaris que travessaven Bétera, regulant així el trànsit en diferents carreteres amb elevada intensitat que confluïxen als voltants del municipi del Camp de Túria.

Amb un pressupost d'adjudicació de 3.223.376 euros i un termini d'execució de huit mesos, acurtant els temps previstos, els treballs en la CV-333 en direcció a Olocau han permés ampliar la calçada per a establir les connexions amb diferents urbanitzacions i la nova ronda. L'obertura del nou tram des de la rotonda amb la CV-310 (Godella-Torres Torres) en direcció a Olocau dona continuïtat al traçat de cinc quilòmetres que ha servit per a descongestionar els accessos a Bétera.

Levantina Ingeniería y Construcción ha sigut l'empresa encarregada d'executar esta segona fase de la variant projectada i finançada per la Diputació, l'objectiu de la qual és ampliar la intersecció giratòria per a establir totes les connexions necessàries entre la nova variant i la CV-333, inclòs l'accés a la urbanització La Masia, la millora de la connectivitat amb l’urbanització Torre Porta-Coeli de Serra i un accés més directe a la base militar de l'OTAN sense necessitat de travessar els carrers de Bétera.

En l'apartat tècnic, el nou tram de la Variant Nord de Bétera contempla l'ampliació dels vorals de 1,50 a 2 metres per a reforçar la seguretat dels ciclistes esportius, mentre que s'ha habilitat un carril bici segregat dirigit als usuaris més vulnerables, cas de ciclistes ocasionals o en edat infantil. L'obra inclou la reposició de les séquies i conduccions de reg afectades, així com camins i accessos a propietats i la nova senyalització vertical i horitzontal, al costat de l'abalisament i els sistemes de contenció.

18 milions d'inversió global

La Diputació va obrir al trànsit la primera fase de la Variant de Bétera, executada per l'empresa Bertolín, el 23 de setembre de 2021, donant resposta a una reivindicació històrica dels diferents equips de govern que ha tingut Bétera en els últims anys. Amb esta via alternativa per a dirigir-se cap a Nàquera i Olocau sense necessitat de travessar el municipi, la corporació provincial millora la seguretat de la CV-310, la CV-336 i la CV-333 i oferix una nova carretera moderna i respectuosa amb el medi ambient.

Amb una inversió global de més de 18 milions d'euros per part de la Diputació, el traçat compta amb materials drenants en la rodadura que disminuïxen la contaminació acústica i s'engulen l'aigua que és expulsada fora de la calçada. Quant a la integració paisatgística i cultural amb l'entorn, la nova carretera compta amb via de ciclovianants, l'enjardinament de les glorietes amb espècies arbòries autòctones i un mirador en una d'elles amb vista a la Torre Bofilla, un dels elements patrimonials de Bétera.

Amb el 100% del vot escrutat de les eleccions municipals a la província de València, en espera de confirmació oficial del recompte, la suma dels sufragis obtinguts per cadascuna de les formacions polítiques que han presentat candidatura en els 266 municipis de la província permetrà al PP tindre 13 diputats en la Diputació de València, mentre que el PSOE tindrà 12, Compromís tres, Vox dos i La Vall ens Uneix un, quedant sense representació provincial Ciudadanos.

En comparació amb la composició de la Diputació eixida de les urnes en 2019, amb 31 diputades i diputats que han exercit la seua responsabilitat en els últims quatre anys, el PP disposarà de cinc representants més en la corporació provincial; mentre que el PSOE tindrà un menys. A més, Compromís perd dos escons, Vox suma un al qual ja tenia, La Vall ens Uneix manté el seu representant provincial i Ciudadanos ix de la Diputació en perdre els tres diputats amb els quals comptava.

Partits judicials

Si tenim en compte els nou partits judicials i el repartiment de les diputades i diputats en cadascun d'ells, a València, amb 18 diputats en joc, el PP tindrà set representants enfront dels quatre de l'anterior legislatura; el PSOE manté els seus sis escons; Compromís perd un i es queda amb tres; Vox suma un diputat al qual ja tenia i tindrà dos representants en la Diputació i ix Ciutadans.

Quant a la resta de partits judicials, a Alzira el PSOE conserva el seu diputat i el PP es queda amb el que tenia Compromís; a Requena, els populars guanyen el diputat que es va emportar el PSOE fa quatre anys; a Sueca, el PSOE manté l'escó; Ontinyent el continua conservant La Vall ens Uneix; i en els partits judicials de Gandia, Llíria, Sagunt i Xàtiva es mantenen un diputat per al PSOE i un altre per al PP.

Després de la constitució dels ajuntaments de la província i la presa de possessió dels alcaldes i alcaldesses d'este nou període legislatiu, prevista per al 17 de juny, la Diputació serà l'última institució a formar-se i donar inici a la nova legislatura, en un període que abasta des de finals de juny fins a mitjan juliol.

El Premi Iturbi, organitzat per la Diputació de València, inicia la vint-i-dosena edició del Concurs Internacional de Piano de València que se celebrarà en el Teatre Principal de València del 31 de maig al 9 de juny. Gloria Tello, diputada responsable del Premi Iturbi; Joaquín Achúcarro, director artístic; Ana Guijarro, coordinadora i presidenta del jurat de preselecció; i Josep Vidal, cap del Servei de Cultura de la Diputació de València, són els principals responsables d'este esdeveniment musical de caràcter biennal.

Tello ha mostrat la seua satisfacció perquè “esta serà l'edició més concorreguda de la història del concurs, que va iniciar la seua marxa en 1981. Les 20 persones seleccionades pel jurat han sigut triades entre les 184 que es van inscriure”. La diputada ha subratllat que “això constituix un altre rècord de participació en aconseguir incrementar en un 3,3% els 178 participants de la convocatòria precedent, en 2021; que al seu torn va multiplicar per sis la celebrada en 2017 (en 2019 no es va realitzar) amb 31 sol·licituds. La d'edicions anteriors també va quedar àmpliament superada: en 2010 va haver-hi 31 inscrits, en 2013 van ser 39 i en 2015 un total de 70”.

Achúcarro destaca que “el Premi Iturbi situa a València en la primera línia del panorama pianístic mundial” i apunta que “serà un esdeveniment extraordinari amb quatre proves que posaran de manifest la talla musical dels intèrprets”. El prestigiós concertista basc considera que “inscriure a pianistes de 36 països diferents és un èxit que cal celebrar perquè impulsa, edició rere edició, la internacionalització del concurs”, i emplaça a “viure estos vaig donaŕas irrepetibles, sentint pianistes d'altíssima qualitat, plens de sueñus i esperances, disposats a donar el millor de sí mateixos”.

El jurat de preselecció del Premi Iturbi, integrat per Ana Guijarro (presidenta), i els pianistes Carles Marín i Ángel Sanzo, va seleccionar al gener als 20 pianistes que participaran en la competició; procedixen de 10 països. Els que tindran més presència són Corea del Sud amb 4 concursants, España i Rússia amb 3, i els EUA, Itàlia i Taiwan amb 2. Altres nacions que comptaran amb intèrprets són Sèrbia, Ucraïna, República Txeca i Suècia.

Alt nivell artístic

Guijarro assenyala que “hem constatat en la preselecció l'alt nivell artístic i pianístic dels concursants i això és una garantia per a gaudir d'una excel·lent edició”. La coordinadora indica que “la selecció dels pianistes que estaran en lliça en la primera fase es va fer de manera unànime, i en els pròxims dies haurem de prendre decisions complicades per l'excel·lència musical exhibida”. Guijarro convida “a la ciutadania, aficionats i melòmans, a presenciar i gaudir dels concerts en directe, o bé per streaming”.

L'entrada a totes les fases és lliure i gratuïta, si bé per a assistir als concerts de la final, Gran Final, així com a la gala de clausura en el Teatre Principal, cal fer una reserva prèvia a través de l'apartat ‘Entrades’ de la web pianoiturbi.dival.es. Així mateix, es podrà gaudir a tot el món d'este esdeveniment musical a partir del dia 31 en el canal Youtube i de cultura de Vimeo de la Diputació de València que retransmetran les proves de la competició.

La comissió artística del Premi Iturbi està integrada per Gloria Tello, Joaquín Achúcarro, Josep Vidal, i els assessors artístics i pianistes Ana Guijarro, Emma Jiménez i Carles Marín. Achúcarro presidirà el jurat de la competició, format per set persones de referència en el panorama pianístic i musical internacional: Catherine d’Argoubet, Edmon Colomer, Ana Guijarro, Paolo Pinamonti, Jorge Luis Prats, Didier Schnorhk i Josu de Solaun; que avaluaran les actuacions sobre la base de criteris artístics, d'interpretació i adequació al repertori triat.

Tello ha tingut un emocionat record per al reconegut pianista israelià-estatunidenc d'origen alemany Menahem Pressler, mort recentment, que va formar part del jurat en l'anterior edició. Achúcarro assegura que “el mestre Pressler és irreemplaçable. En homenatge a la seua memòria, els membres del jurat hem decidit que la seua cadira quede vacía durant el concurs”.

Quatre proves

La competició constarà de tres proves eliminatòries i la Gran Final. En la primera fase (recital) i en la segona (semifinal) els intèrprets hauran de triar lliurement entre les següents obres: una de caràcter contrapuntístico, Preludis i fugides del clau ben temperat de Johann Sebastian Bach, Preludis i fugides de Dmitri Xostakóvitx, Ludus Tonalis de Paul Hindemith, Preludis i fugides de Félix Mendelssohn, Bach-Ferruccio Busoni, Bach-Ferenc Liszt, etc.; una sonata de Ludwig van Beethoven; una sonata de Wolfgang Amadeus Mozart; dos obres curtes de Fryderyck Chopin, de les quals unisca ha de ser obligatòriament un nocturn; una peça de Goyescas d'Enrique Granados, una peça de la Suite Ibèria, Navarra o La Vega d'Isaac Albéniz, o la Fantasia Bètica de Manuel de Falla.

Els pianistes que afronten la segona fase hauran d'interpretar l'obra Mare de Francisco Coll, encarregada pel Premi Iturbi i amb la qual el reconegut compositor ret homenatge al pintor valencià Joaquín Sorolla, en un any en què es commemora el centenari de la seua mort. Els músics no podran repetir obres al llarg del concurs.

La primera fase comptarà amb els 20 intèrprets triats i se celebrarà del 31 de maig al 2 de juny, a partir de les 10h del matí i a les 17h a la vesprada; la segona amb 10 pianistes se celebrarà el 3 i 4 de juny en el mateix horari; la final amb 6 concursants tindrà lloc els dies 6 i 7 a les 19h; i la Gran Final es disputarà amb 3 participants el dia 9 a la mateixa hora.

En les dos últimes proves, els concursants actuaran juntament amb l'Orquestra de València, formació titular del Palau de la Música, que dirigirà Álvaro Albiach. En la final, podran optar entre un dels cinc concerts per a piano i orquestra de Beethoven; i en la Gran Final, hauran d'abordar un concert per a piano i orquestra d'entre els designats per l'organització i de compositors com Chopin, Liszt, Robert Schumann, Johannes Brahms, Piotr Ilich Txaikovski, Serguei Rajmáninov, Joaquín Rodrigo i Manuel Palau, entre altres.

Dotacions

En la present edició el primer premi estarà dotat amb 30.000 euros, l'enregistrament d'un disc i diversos recitals i concerts; el segon amb 20.000 euros i el tercer amb 10.000 euros; i també podran optar al premi especial a la millor interpretació de música espanyola, valorat en 2.000 euros.

La resta de concursants podran optar a una sèrie de premis especials: els finalistes que no resulten seleccionats per a la Gran Final rebran 5.000 euros atorgats per la Diputació de València. Hi haurà un guardó per a la persona finalista no guardonada amb el primer, segon o tercer premi (3.000 euros) i un premi a la millor interpretació d'una obra de Chopin (2.000 euros), tots dos a càrrec de l'Ajuntament de València.

La millor interpretación d'una sonata de Mozart es premiarà amb 2.000 euros i un recital al guanyador del primer premi oferit per la Societat Filharmònica de València; la millor interpretación d'un concert de Beethoven (2.000 euros) estarà dotada per KawaiEspaña; el millor concursant triat pel público (2.000 euros) per Clement Pianos; i la conselleria de Cultura oferirà 5.000 euros per a realitzar una sèrie de concerts per la Comunitat Valenciana a càrrec dels guanyadors del primer, segon i tercer premi.

Qualitat artística

En l'anterior edició celebrada en 2021, l'exigent jurat del concurs va declarar desert el primer premi i va atorgar el segon a Alexéi Sichev (Rússia) i el tercer a Salome Jordània (Geòrgia) i Ryutaro Suzuki (el Japó) ex aequo, encara que va constatar l'elevada qualitat artística brindada.

El Premi Iturbi forma part de la Federació Mundial de Concursos Internacionals de Música, una associació amb seu a Ginebra que reuneix concursos de països dels cinc continents entre els quals es troben les competicions internacionals de música més prestigioses de tot el món. El Concurs Internacional de Piano de València, és membre de la Fundació Alink-Argerich, la qual reuneix la major part de concursos internacionals de piano de tot el món.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha donat a conéixer les persones guardonades als Premis València i València Nova. En l’edició de 2023 s’han presentat 422 obres, 134 més que l’any 2022. Una edició marcada per la paritat amb un 50% de les obres escrites per autores.

Els guardonats dels Premis València en la modalitat de narrativa han estat Josep Franco, en valencià, i Carlos Catena Cózar, en castellà. En poesia, Raquel Casas Agustí, en valencià, i Francisco Miguel López, en castellà. El premi València d’assaig és per a Raúl Rodríguez-Ferrándiz, i el de novel·la gràfica per a Anna-Lina Mattar. Entre els guardonats dels Premis València Nova trobem a Irene Klein Fariza, Esther Climent Gosp, Demetrio Fernández Muñoz i Teresa Ciges Barberán. La modalitat de narrativa castellà Nova ha quedat deserta.

Els sis jurats s’han reunit aquest matí al Centre Cultural la Beneficència per a fer la deliberació. L’anunci dels guanyadors i guanyadores junt amb l’apertura de la plica ha estat a càrrec de la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó; el director del Magnànim, Vicent Flor; i el cap de serveis administratius de promoció cultural, Josep Vidal, que ha actuat com a secretari.

La Institució Alfons el Magnànim editarà les obres guanyadores en la modalitat d’assaig, que es publicaran en la seua col·lecció Estudis Universitaris. Bromera s’encarregarà de l’edició de les categories de narrativa i poesia en valencià; mentre que Hiperión ho farà de les de poesia en castellà i La Caja Books els de narrativa en castellà. Per últim, Andana será l’encarregada de l’obra guanyadora del Premi València de novel·la gràfica.

Si tenim vida i salut

Si tenim vida i salut de Josep Franco Martínez ha sigut l’obra guardonada pel jurat format per Martí Domínguez Romero, Núria Cadenes Alabèrnia, Sebastià Alzamora Martín i Carol Borràs Barberà en la categoria de narrativa en valencià del premi València. El jurat, per majoria, ha valorat ser un retrat vívid del món cultural i literari valencià de les últimes dècades. Tot plegat, constitueix una lúcida representació costumista de la societat valenciana de postguerra fins als nostres dies.

Josep Franco Martínez (Sueca, 1955) és escriptor, traductor i educador d’adults, ha estudiat magisteri, filologia anglesa i pedagogia a la Universitat de València i un curs de guionista a la UI Menéndez Pelayo. La seua obra, iniciada als anys 80, ha estat recollida, fins el 1996, en Bibliografia de Josep Franco, per Antoni Carrasquer, i posteriorment, fins al 2005, en Bibliografia suecana (SS. XVII-XXI), pàgines 151-184, pel mateix autor. També compta amb una pàgina web entre els autors de l’associació d’escriptors en llengua catalana (AELC), una altra a l’enllaç d’Edicions Bromera i diverses a la wikipèdia.

Les absències

El jurat del premi València Nova de narrativa en valencià ha decidit per unanimitat i amb entusiasme atorgar el premi València Nova de narrativa en valencià a l’obra Absències d’Irene Klein Fariza. Destaca l’originalitat d’una obra escrita amb una veu pròpia i inspirada. Aquests relats interconnectats configuren un mosaic que narra un període de la joventut valenciana amb capacitat alhora de trascender la pròpia realitat. El conjunt és una obra divertida, tendra i molt ben escrita.

Irene Klein Fariza (València, 1991) es va graduar en Filologia Catalana i Interpretació: Piano. Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària: Aplicacions al Context Valencià. Després de ser lectora de català a les universitats de Mannheim, Heidelberg i Frankfurt, actualment és professora de Valencià a l'Escola Oficial d'Idiomes de València. Irene Klein Fariza escriu, toca el piano i s’enfila per roques des de la infantesa, i encara hui dia està buscant qui és.

Tan tonta

El jurat, format per Gonzalo Torné de la Guardia, Estela Sanchis Muñoz, Raúl Enrique Asencio Navarro i Enric Estrela, ha valorat atorgar el premi València de narrativa en castellà a la novel·la titulada Tan tonta de Carlos Catena Cózar, per la interessant construcció de la veu de la narradora, que va teixint una capa de sospites i incertesa a tot el que narra. Es demostra ofici a l'hora de crear la tensió i donar la informació.

Carlos Catena Cózar va nàixer en Torres de Albanchez (Jaén) en 1995, encara que va passar la seua adolescència a Jaén i es va graduar en Traducció i en Interpretació de Conferències per la Universitat de Granada. Resideix de moment a Madrid, però entremig ha viscut un parell de vegades a Alemanya, el Canadà, Bèlgica i també a Irlanda.

Ha escrit una gran nombre de poemes que han sigut inclosos en diverses antologies, com en Algo se ha movido (Esdrújula Ediciones, 2017) o Cuando dejó de llover (Sloper, 2015), i han sigut traduïts parcialment a romanés, àrab, italià, polonés i anglés. En 2021, va aconseguir una beca en la Residència d'Estudiants, en aquest cas per a l'escriptura de la seua primera novel·la, titulada Tan tonta.

El jurat ha acordat per unanimitat deixar desert la modalitat de narrativa en castellà València Nova pel fet que cap de les propostes estava en un punt de maduració i treball suficient.

Contracció

Contracció de Raquel Casas Agustí, és l’obra guanyadora del premi València de poesia en valencià. Els membres del jurat, Alba Fluixà Pelufo, Susanna Lliberós Cubero, Xavier Vidal Gómez i Marc Senabre Camarasa, han valorat l’atreviment de crear imatges poderoses que combinen dolor i bellesa i que mantenen un perfecte equilibri. I ho fa usant el ritme com a instrument per donar coherència al propòsit que es planteja. La decisió ha estat presa per unanimitat.

Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura a l’INS Dolors Mallafrè i Ros de Vilanova i la Geltrú. Ha publicat els poemaris Astrolabi (El Cep i la Nansa, 2006), Les randes del Paradís (Editorial Moll, Premi de Poesia Vila de Lloseta 2007), La dona bilingüe (Viena Edicions, premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008), Vessar el càntir (Viena Edicions, premi de poesia J. M. López-Picó, Vila de Vallirana 2019), Estimar Nick Kamen (El Cep i la Nansa, 2020. Premi Joan Alcover de Poesia, Ciutat de Palma) i el volum de contes Balcons que escupen mitges (El Cep i la Nansa, 2018).

Getabako

El jurat ha premiat per unanimitat el poemari Getabako d’Esther Climent Gosp amb el Premi València Nova de poesia en valencià. Ha ressaltat la capacitat de captar amb gran subtilesa la quotidianitat, l’essencialitat de la poesia d’arrels orientals i la musicalitat que desprèn tota l’obra. Tot plegat en un poemari amb una estructura molt ben filada i ordenada.

Esther Climent Gosp va nàixer a Oliva el 1995. Graduada en Odontologia per la Universitat de València, compagina la seua professió amb la seua dedicació a l'escriptura. Ha participat com a col·laboradora habitual en Gargots Revista Literària, i actualment forma part del seu consell editorial. Gargots és una revista literària que té com a objectius promocionar i fer visibles a nous joves escriptors del País Valencià. La seua novel·la Heli Argilés i els misteris d’aigua, ha estat guardonada amb el XXIX Premi Carmesina de Narrativa Infantil. També, forma part de Saforíssims, Societat Literària. Apareix com l'autora més jove recollida a Gandia, Capital Literària: Antologia de textos actuals de la Safor-Valldigna (Lletra Impresa Edicions, 2018). A més a més, alguns dels seus relats han estat publicats a Núvol, el digital de cultura (Foc, 2014; Cos en blanc, 2017; L’anunci de cervesa, 2018). El relat curt, l'haiku i la tanka són les formes principals de les seues creacions.

De lo que fue no siendo

El guanyador del premi València de poesia en castellà és Francisco Miguel López Serrano, per l'obra De lo que fue no siendo. El jurat, format per Antonio Jesús Moreno Guerrero, Ada Salas, Elia Saneleuterio Temporal i Jesús Munárriz ha destacat la singularitat i el vigor d'un pensament clar i amb veu pròpia. L'autor planteja una meditació sobre la nostra condició efímera i el carácter fugaç d'una consciència atenta que pensa amb desconcert en el seu pas pel món. Poesia fiolosòfica, escrita amb força i concreció.

Francisco López Serrano (Épila, Saragossa, 1960) ha publicat les novel·les El país de la lluvia (2004), Retrato del asesino en prácticas (2005), El prado de los milagros (2008), El tiempo imaginario (2014), Los Misterios (2015), Diario de un asesino melancólico (2017), Sacrificio, diario de un matarife (2019), En la cuneta (2019) i M de Venecia (2021).

També ha edita els llibres de contes El hígado de Shakespeare (2000), Dios es otra (2002), Los hábitos del azar (2009), amb el qual obtingué el Premio 'Setenil' al millor llibre de contes publicat a Espanya, 2010, Un momento, señor verdugo (2017) i El holocausto de las mascotas, que fou finalista del Premio Hispanoamericano de Cuentos 'Gabriel García Márquez' 2018.

Carrera de relevos

L'obra guanyadora del premi València Nova de poesia en castellà ha sigut Carrera de relevos de Demetrio Fernández Muñoz. El jurat ha ressaltat les set seccions del llibre, amb l'atribut d'un heroi o personatge de la mitologia grega, evoquen el cercle de la vida. El text, en un llenguatge original, indaga explícitament en el lèxic del castellà, qüestiona l'arrel i aprofundeix en les possibilitats del sentit germinal del llenguatge.

Demetrio Fernández Muñoz és llicenciat en Filologia Hispànica i Màster en estudis literaris i en educació per al professorat de secundària per la Universitat d'Alacant. Així mateix, també va realitzar un màster en món clàssic per la UNED. Actualment, treballa com a professor de secundària de Llengua Castellana i Literatura en l'IES Vicent Castell de Castelló de la Plana i en la Universitat Jaume I com a professor associat del departament de Filologia i Cultures Europees. Ha participat en certàmens literaris, obtenint diversos premis.

Desinformación y poder

En la modalitat d’assaig ha sigut Raúl Rodríguez-Ferrándiz qui ha obtingut el guardó, amb l’obra Desinformación y poder. El jurat, conformat per Antoni Ferrando Francés, África Dolores Ramírez Olmos, Irene Ballester Buigues i Robert Martínez Canet, ha valorat per unanimitat l’aportació de l’obra a l’estudi de les noves formes de comunicació política en l’era de la globalització. Tanmateix, considera que és un assaig dirigit a un públic no especialitzat.

Raúl Rodríguez-Ferrándiz és Catedràtic de Semiòtica de la Comunicació de Masses en la Universitat d'Alacant. Doctor en Filologia Espanyola i Premi Extraordinari de Doctorat (1998).

Ha sigut Premi Miguel d'Unamuno d'Assaig en 2019 per Magias de la ficción (Madrid, Esdevindre, 2020), Premi Internacional d'Assaig Ciutat de València en 2017 per Máscaras de la mentira: el nuevo desorden de la posverdad (Valencia, Pre-Textos, 2018) i Premi Internacional d'Assaig Miguel Espinosa en 2009 per La musa venal: producción y consumo de la cultura industrial (Murcia, Tres Fronteras,, 2010). És autor també de Apocalypse Show: intelectuales televisión y fin de milenio (Madrid, Biblioteca Nueva, 2001), de Frankenstein y el cirujano plástico: una guía multimedia de semiótica de la publicidad (junt a Kiko Mora, Alacant, UA, 2002. Lliure + CD-ROM) i ha editat el volum La polémica sobre la cultura de masas en el periodo de entreguerras: una antología crítica (València, PUV, 2012).

Dels faristols als podcats

Per unanimitat el jurat ha considerat guanyadora l’obra Dels faristols als podcats de Teresa Ciges Barberán en la categoria València Nova d’assaig. El llibre resalta pel seu caràcter innovador amb temàtica d’actualitat i dirigida a un públic ample.

Teresa Ciges Barberán (València, 1992) és periodista especialitzada en comunicació política i estratègia digital. Va estudiar Periodisme a la Universitat de València i un Màster en Comunicació Científica. Va ampliar els seus estudis al ICPS-UAB, amb un Postgrau en Comunicació Política i Institucional i un Màster en Màrqueting Polític.

En l’actualitat és doctoranda per la Universitat de Barcelona. A nivell professional, és consultora política en Ideograma i col·labora habitualment en mitjans de comunicació, com ara La Vanguardia o Saó, i ha fet anàlisi política en À Punt, Catalunya Ràdio i TV3.

L’anell de la serp

El premi València de novel·la gràfica s’atorga a l’obra L’anell de la serp d’Anna-Lina Mattar. El jurat, conformat per Elena Masarah Revuelta, David Brieva, Pedro Cifuentes Bellés i Miguel Ángel Giner Bou, ha valorat l’originalitat de la història, el joc de la memòria familiar i personal, el recorregut des de l’Alemanya nazi fins a la Mallorca actual, en una recerca de la identitat pròpia. Al mateix temps, a nivell gràfic el jurat ha valorat els recursos on junta lo poètic amb un dibuix que s’allunya de lo clàssic. A més a més, les composicions de pàgina arriscades amb ús de la profunditat del negre i de la llum doten d’una atmosfera narrativa molt personal i original.

Anna-Lina Mattar (Colònia, 1990) és alemano-mallorquina. Llicenciada en Sociologia per la Universitat de Barcelona, va estudiar Il·lustració a l'Escola Massana. Actualment combina el treball en el seu propi taller de gravat i il·lustració (Espai Brut) amb altres labors. Ha acte-editat diversos treballs com Mercat provisional (2018), La Caca (2018) i Xiringuito (2017). També ha treballat per a les editorials Klartext (Essen, Alemanya) i Vinclair (Karlsruhe, Alemanya). Ha guanyat el premi extraordinari Escola Massana al projecte final i també la categoria d'il·lustració per al disseny de marxandatge del Barcelona Word Race 2015.

BOP nº 104 de 31 de maig de 2023 (vore anunci)

2.6.2023

La nova passarel·la sobre l'autovia A-38 és un avanç per a completar l'itinerari ciclopedestre entre ambdues poblacions.

El projecte inicial millorava la connexió ciclopedestre entre Fortaleny i Sueca mitjançant la rehabilitació del pont Alfons XIII, i l'execució d'una passarel·la sobre la variant de Sueca en l'A-38.

El projecte, a causa de la coordinació necessària amb el ministeri de Foment per l'execució de la referida variant de Sueca (A-38), es va dividir en 2 fases, i aconsellava diferir els treballs de construcció de la passarel·la per a ciclistes i vianants sobre la futura autovia.

En la fase 1, es va establir com a prioritària i urgent la rehabilitació del pont d'Alfons XIII sobre el Xúquer, situat sobre el límit municipal de Fortaleny i Sueca. Mentrestant, el recorregut ciclopedestre discorria per l'itinerari provisional que va executar el Servei de Conservació i Explotació de l’Àrea d’Infraestructures, que allarga la distància entre tots dos municipis fins a 3 km aproximadament.

L'obra de la Fase 2, que es licita ara, es localitza en el terme municipal de Sueca i està integrada per 2 trams.

El primer tram té com a obra principal la construcció d'una passarel·la que permetrà el trànsit ciclo-pedestre sobre l'Autovia A-38.

L'estructura projectada disposa d'un arc superior del qual se suspén el tauler metàl·lic mitjançant pèndoles. L'arc està format per perfils d'acer inclinats. Per a l'obertura principal, es planteja una única obertura contínua de 57,81 m, sense suport en la mitjana. El tauler té una amplària total de 4,75 m i una amplària utilitzable de 3,50 m.

Els trams d'accés s'han dissenyat com a bigues contínues de secció constant i traçat corb.

La principal dificultat de la construcció de la passarel·la és minimitzar l'afecció al trànsit de l'autovia A-38.

El segon tram consisteix en la construcció d'un carril d'ús compartit per a ciclistes i vianants, des de l'eixida de la passarel·la sobre l'autovia A-38 fins a l'entrada de la població de Sueca, que donarà continuïtat i completarà l'itinerari ciclopedestre.

Les actuacions previstes en el present projecte avancen en la compleció de la malla ciclopedestre de la zona, i se sumen a un altre projecte que prolonga l'itinerari des del pont rehabilitat fins a la glorieta d'entrada a Fortaleny.

La Diputació de València ha rebut la donació dels fons documentals de l'Estudi Fotogràfic Sanchis, un valuós material històric compost per més de 125.000 fotografies preses al llarg dels seus 121 anys d'activitat i que ha sigut cedit de manera gratuïta per Antonio Pérez Sanchis a la corporació provincial, que s'encarregarà d'organitzar-lo, conservar-lo i difondre'l amb finalitats científiques i culturals, posant-lo a la disposició de la ciutadania.

La cessió s'ha formalitzat este divendres amb la signatura d'Antonio Pérez Sanchis, com a propietari de la documentació de l'estudi fotogràfic que han regentat diferents generacions de la seua família, i del president en funcions de la Diputació, Toni Gaspar, qui ha agraït la confiança depositada en l'Arxiu General de la corporació a l'hora de “garantir la integritat i seguretat d'una documentació de gran valor que permet recórrer fotogràficament l'evolució de València des de principis del segle XX”.

L'Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació s'encarregarà a partir d'ara de la conservació de l'arxiu de l'Estudi Sanchis, així com de posar-lo al servei de la investigació històrica i cultural, facilitant la consulta a la ciutadania. El mateix Antonio Pérez Sanchis considera que la institució provincial “és la millor opció a l'hora de custodiar i compartir amb la societat” el llegat gràfic del prestigiós estudi familiar.

La documentació donada a l'Arxiu de la Diputació presenta diferents formats, des de fotografies d'època fins a imatges digitals, incloent-hi plaques de vidre, sobres de negatius, diapositives, esmalts i postals, entre altres suports.

Quant a la temàtica del material entregat de manera desinteressada a la corporació provincial, trobem instantànies antigues de València, paisatges i escenes costumistes, reproduccions d'obres d'art i retrats de rostres coneguts com a Concha Piquer o Antonio Ferrandis.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, serà l'encarregat de pronunciar el solemne pregó del Corpus amb el qual cada any es dona inici a les celebracions d'esta festa nascuda en el segle XIII. Gaspar serà enguany el pregoner en l'acte que tindrà lloc este dijous, 8 de juny (19.00 hores), a l'església del Patriarca, en el marc de la tradicional Eucaristia oficiada per l'arquebisbe de València, Enrique Benavent.

L'Associació Amics del Corpus de la ciutat de València és l'encarregada d'organitzar els actes de celebració del Corpus Christi, nascuda en terres belgues a mitjan segle XIII i la processó de la qual, acte central de la festa eucarística, va arribar a terres valencianes en 1372. El president d’Amics del Corpus, Francisco Esteve, ha destacat el coneixement i la implicació en les tradicions valencianes de l'actual president de la Diputació, institució que ha participat enguany en diferents actes amb motiu del centenari de la Coronació de la Mare de Déu.

El pregó del dijous en el Patriarca serà el primer dels actes d'una celebració que es prolongarà fins al diumenge, dia del Corpus Christi, amb el fermall d'una processó en la qual s'espera que puguen participar les 11 roques, des de la Diablera fins a la del Santo Caliz.

La Moma, els ‘gegants i nanos’ i les danses medievals tornaran a protagonitzar la cavalcada del Convit prèvia a la processó, que tindrà lloc en la vesprada del diumenge pels carrers del centre de la ciutat. Serà una nova oportunitat de veure desfilar a les Àguiles, la barca de Sant Nicolás, la Cuca Fera, el gegant San Cristóbal i els cirialots, entre una llarga nòmina de personatges històrics de la ‘festa grossa’ de la ciutat.