La Diputació de València iniciarà després de l'estiu les obres d'ampliació i millora de la seguretat de la CV-681, en el tram d'aproximadament un quilòmetre que unix les localitats d'Almoines i Bellreguard, a la comarca de la Safor. L'actuació va ser licitada per l'àrea provincial d'Infraestructures amb un pressupost d'una mica més d'1.300.000 euros i l'obra ha sigut adjudicada a l'empresa Probisa, que començarà els treballs entre setembre i octubre.

Amb un termini d'execució estimat de cinc mesos, el projecte de l'àrea de Carreteres de la Diputació solucionarà els problemes en una via estreta, sense vorals i amb murs de parcel·les que dificulten la visibilitat, a més de comptar amb corbes de radi reduït i interseccions perilloses. L'alternativa plantejada aprofitarà l'actual plataforma de la carretera, amb reforç del ferm i un tram en variant que millorarà les característiques tècniques del traçat, facilitant l'accés a tots els camins.

Una vegada finalitzades les obres, la carretera que connecta Almoines i Bellreguard disposarà de dos carrils de tres metres d'ample, vorals de 0,75 i bermes de 0,75, així com una nova glorieta per a acabar amb l'encreuament perillós amb la CV-679 i un carril de ciclovianants separat de la calçada per la qual transiten els vehicles per a millorar la seguretat dels altres usuaris de la carretera.

Els treballs inclouen les tasques de drenatge en un tram d’1,2 quilòmetres, la senyalització horitzontal i vertical del traçat, l'abalisament i els sistemes de contenció i la reposició de la xarxa de reg i aigua potable. L'obra començarà una vegada finalitzat el procés d'expropiacions i previ consens amb els ajuntaments implicats.

En la mateixa zona, la Diputació va obrir al trànsit el mes de desembre passat la carretera CV-673 que transcorre entre Bellreguard i la platja, amb una inversió de 3,5 milions d'euros que va servir per a millorar la seguretat d'una via molt utilitzada a la comarca, solucionant els problemes d'inundacions. L'obra va incloure la construcció d'una nova passarel·la per a la via ciclista Gandia-Oliva.

València Turisme, marca turística de la Diputació de València, ha promocionat la província com a destinació turística i gastronòmica en un workshop amb agències de viatges celebrat ahir en el Portal de L’Eixample de Barcelona, en col·laboració amb Turisme Comunitat Valenciana (TCV).

En la trobada de treball van participar un total de 64 agents de 46 agències de viatges catalanes i 20 empreses valencianes del Programa Creaturisme de TCV, que van presentar l'àmplia varietat de productes turístics que oferix actualment la Comunitat Valenciana.

A més, en finalitzar el workshop es va celebrar un còctel en el qual els participants van degustar una selecció de productes i plats típics de la gastronomia valenciana, entre els quals va destacar la fideuà de Gandia, elaborada allí mateix durant l'esdeveniment per professionals gandienses.

A l'acte va assistir el diputat de Turisme de la Diputació de València, Jordi Mayor, qui va destacar el “suport i impuls a les empreses valencianes i a la gastronomia local” que possibilita la celebració d'esta mena d'accions en els diferents mercats turístics nacionals, al mateix temps que va realitzar un “balanç molt satisfactori” del treball realitzat allí per les empreses participants.

Este cap de setmana serà l'últim en què puga visitar-se l'exposició ‘Sorolla a Roma’ en la seu central de la Diputació de València, en plaça Manises. Amb accés gratuït i en horari de 10 a 14 i de 16 a 20 hores, el dissabte i el diumenge seran els últims dies d'obertura d'una mostra que recull les grans joies i obres inèdites de l'etapa formativa del pintor valencià, en concret el ‘període romà’ que comprén els anys que va viure a Roma, Florència, Nàpols i Assís com a pensionat de la pròpia Diputació.

‘Sorolla a Roma. L'artista i la pensió de la Diputació de València (1884-1889) va obrir les seues portes el passat 6 de març i ha sigut la primera mostra de l'Any Sorolla en la Comunitat. En estos mesos ha rebut més de 15.000 visites durant els caps de setmana, sense comptar les visites grupals que han tingut lloc entre setmana, especialment dirigides a centres educatius.

La Diputació tenia previst mantindre l'exposició fins al 2 de juliol, fins i tot prorrogar-la davant la demanda de visites guiades i l'èxit d'assistència, però “raons estrictament tècniques vinculades a la cura i preservació de les obres exposades obliguen a prioritzar la protecció del patrimoni i interrompre l'exhibició de les obres dos setmanes abans de la data establida”, expliquen des de l'Oficina Tècnica de Restauració, Investigació i Difusió del Patrimoni Artístic de la Diputació (OFITEC).

Últims dies

Amb la icònica obra ‘El Pare Jofré defensant a un boig’, l'oli que va pintar a Assís en 1887 com a fermall al mecenatge de la institució provincial, l'exposició que acull el Saló de Respecte de la institució provincial fins diumenge recorre un període essencial en la trajectòria creativa de l'artista, amb les seues vivències en terres italianes, les seues anotacions, les notes de color, les fonts d'inspiració dels grans clàssics, reproduccions a gran escala i, per descomptat, les seues primeres obres.

Entre la producció pictòrica, una vintena de peces propietat de la Diputació, entregades per l'artista durant el seu període romà, al costat de treballs de la mateixa etapa no entregats a la institució i conservats pel Museu Sorolla de Madrid, una obra prestada per la Fundació BBVA i dos dibuixos originals cedits per l'Ajuntament de Requena. Originals de gran valor que il·lustren la producció d'un jove Sorolla i que es funden amb recreacions escenogràfiques de la Roma i la València que va viure i va pintar l'artista, des de l'Acadèmia de Sant Carles a l'Acadèmia d'Espanya a Roma i la de San Lucas, el Caffè Greco i la Via Margutta, on se situaven els tallers de la colònia espanyola a Roma.

Una mostra molt didàctica

Rafael Gil Salinas és catedràtic d'Història de l'Art per la Universitat i comissari d'una exposició “molt didàctica” en la qual podem descobrir les inquietuds del pintor en els seus inicis, els esforços de la Diputació per fer-li complir els requisits de la pensió i les primeres obres mestres de Sorolla. Els traços inicials de la trajectòria d'un pintor etern es combinen amb els documents i objectes que estimulen la curiositat pel geni, des de la seua partida baptismal fins a la lletra ‘J’ amb la qual signava la seua producció anònima, el títol de pensionat a Roma i la carta del seu futur sogre, el fotògraf Antonio García, justificant el retard en els enviaments de l'artista a la Diputació.

La mostra és una immersió en l'univers Sorolla des que aconseguix la pensió fins que finalitza els seus estudis a l'estranger amb l'ajuda de la Diputació. Sabien que va tindre 12 hores per a dibuixar l'esbós del quadre del Palleter amb el qual guanyaria el mecenatge provincial? O que algunes de les obres que va entregar a la institució, cas del nu femení de la seua acadèmia del natural, van generar polèmica per la talla moral de la pintura? O que cobrava 3.000 pessetes a l'any com a beneficiari de la pensió?

Són algunes de les curiositats que formen part del llegat de Joaquín Sorolla i d'esta mostra sobre els seus orígens i evolució que pot visitar-se de manera gratuïta fins al diumenge 18 de juny en la seu central de la Diputació.

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) presenta l’exposició ‘El que no està escrit’, que reunix un total de 40 obres que experimenten al voltant de les formes no visibles de les lletres: la contraforma, l’espai entre caràcters o l’interlineat. La mostra, organitzada pel Màster en Arts Gràfiques i comissariada per Begoña Jordá i Jose Armijo, professors de la Universitat Politècnica de València, podrà visitar-se al museu de la Diputació des del 15 de juny fins al 25 de setembre, a la Sala Jerònima Galés.

Experimentació gràfica i conceptual sobre la tipografia

Les obres exposades són el resultat d’un procés investigador d’experimentació gràfica i conceptual al voltant de la tipografia, incidint en allò que no es veu. Mitjançant una gran diversitat de tècniques, les obres presenten diferents interpretacions al voltant de què són i quines funcions acomplixen els espais en blanc o buits que no es llegixen, però sí que es veuen en les composicions tipogràfiques.

Eliminant qualsevol component verbal, es pretén allunyar a les lletres del domini de la lingüística i aproximar-les al terreny visual, per a intervenir en elles com a objectes purament formals. Com afirmen els comissaris de l’exposició, Begoña Jordá i Jose Armijo, “tot allò atorgarà major visibilitat a la labor de tants dissenyadors de tipus que, amb el seu esforç i talent, han proporcionat una idiosincràsia especial i única a cada lletra dissenyada”.

‘El que no està escrit’ recull les obres de quaranta dissenyadors, entre els quals podem trobar figures clau del disseny gràfic valencià, nacional i internacional com Andreu Balius, Boke Bazán, Gimeno Gràfic, Diego Vainesman, SUC Estudio, Xavier Monsalvatje, Patricia Bolinches, Democràcia Estudio, Narcís Diez Belmonte, Arístides Rosell (Estudio Signo Visual), Rosa Deltoro, Cecilia Mariaca, Rosana Monrós (Locandia Studio) i Sebastián García Garrido, entre altres.

Una col·laboració consolidada

Des del 2016, el Màster en Arts Gràfiques organitza, junt amb el MuVIM, una exposició anual al voltant de l’experimentació tipogràfica (‘Caixa alta, caixa baixa’, 2016; ‘Lletramorfosi’, 2017; ‘Retalls tipogràfics’, 2018; ‘Perdent el tipus’, 2019; ‘Tipografia’m’, 2020; ‘Es pot xafar la línia’, 2021; ‘Text-pontàniament’, 2022). ‘El que no està escrit’ continua l’estela de totes estes mostres i presenta, una vegada més, diferents exemples de com, igual que en les primeres avantguardes artístiques, a través del disseny i l’art es pot aprofundir en el binomi de paraula i imatge que constituïx el caràcter tipogràfic.

La Diputació de València distribuirà un total d'1.855.301 euros entre els 15 municipis de la província amb menys de 100.000 habitants que compten amb la condició de municipi turístic enguany, amb la finalitat de col·laborar amb els ajuntaments d'estes localitats en la prestació de serveis a la població turista que reben i que no computa a l'efecte d'assignacions pressupostàries habituals per part de les administracions.

Es tracta dels municipis d'Ademuz, Alboraia, Bocairent, Canet d'en Berenguer, Cullera, Énguera, Gandia, Oliva, Ontinyent, Puçol, El Puig de Santa María, Riba-roja de Túria, Sagunt, Sueca i Xàtiva.

L'aportació es realitzarà a través del Fons de Cooperació Municipal per a Municipis Turístics de la Comunitat Valenciana, impulsat per la Generalitat, per a dinamitzar l'economia de les localitats considerades turístiques, no posar en risc la seua suficiència financera, garantir la prestació de serveis locals adequada a persones residents i turistes i implementar les mesures necessàries per a compensar els efectes del turisme en el municipi i el seu desenvolupament sostenible.

El diputat de Turisme, Jordi Mayor, ha anunciat que, encara que enguany ha descendit notablement el nombre de localitats a la província amb el reconeixement oficial de municipi turístic, estes “podran accedir a les ajudes Impulsem Turisme 2023 de la Diputació per a continuar treballant en el seu desenvolupament turístic”, compensant en certa manera la pèrdua econòmica inicial. “Des de la Diputació volem recolzar a estos municipis perquè continuen creixent turísticament, per la qual cosa la corporació habilitarà altres línies d'ajuda que evitaran que els ajuntaments queden desatesos en este àmbit”, ha insistit.

Criteris de distribució

La quantia destinada a cada municipi varia en funció dels criteris establits per a la seua concessió. El 50% del pressupost total s'assigna mitjançant una mateixa quantitat a cada població amb condició de municipi turístic. Un altre 25% del pressupost es distribuïx en funció de les places d'allotjament reglat de cada localitat, per als municipis turístics d'excel·lència i rellevància. Un 20% segons el nombre de banderes blaves o camins blaus del municipi i un altre 5% en funció del nombre d'oficines de turisme de la població.

Per comarques, a la Safor Gandia rebrà 292.000 euros i Oliva 248.000; a la Vall d'Albaida, Bocairent disposarà de 87.000 euros i Ontinyent de 66.500; a la Ribera Baixa, Cullera té assignats 305.000 euros i Sueca 71.000; al Camp de Morvedre, Sagunt ingressarà prop de 150.000 euros i Canet d'en Berenguer 108.000; i a L'Horta Nord Alboraia, Puçol i El Puig es repartiran 98.000, 83.000 i 73.000 euros respectivament. A més, Riba-roja (Camp de Túria) disposarà de 69.000 euros; Ademuz (el Rincón) i Énguera (la Canal) de 66.000; i a Xàtiva (la Costera) li corresponen 73.000 euros.

La Diputació de València, a través de la seua delegació de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació, ha llançat la segona edició d'una línia d'ajudes per a donar suport a projectes de dinamització socioeconòmica en territoris rurals o en risc de despoblació de la província de València, impulsats per entitats sense ànim de lucre.

Els projectes hauran d'abordar temàtiques com la modernització de sectors productius, la formació, conscienciació o sensibilització, activitats científiques o divulgatives, o altres projectes d'impacte positiu per al desenvolupament de municipis rurals o en risc de despoblació.

Per a la selecció de les propostes es tindran en compte, d'acord amb les bases de la convocatòria, aspectes com la població dels municipis objecte d'actuació, així com el suport obtingut d'altres entitats del territori on es desenvolupa l'activitat, com a Ajuntaments o Grups d'Acció Local.

A més, es prevaldran aquelles iniciatives enfocades a col·lectius amb necessitats específiques en el món rural com és el cas de dones, joves, majors de 65 anys en llars unipersonals, persones amb diversitat funcional o en desocupació de llarga duració, entre altres.

Així mateix, a fi de promoure la dinamització socioeconòmica dels territoris objecte d'actuació, es valorarà l'impacte dels projectes sobre l'ocupació local, la viabilitat de les iniciatives, i la seua contribució a la sostenibilitat, transició ecològica, proveïment de proximitat i consecució dels objectius de les estratègies de desenvolupament territorial.

Les activitats proposades en el marc d'aquesta convocatòria tindran un pressupost mínim de 10.000 euros, podent aconseguir la subvenció fins al 100% del cost subvencionable amb un límit de 24.000 euros per entitat. La convocatòria s'ha dotat amb un pressupost de 250.000 euros, un 15% superior al de l'any anterior.

El termini d'execució dels projectes seleccionats serà el comprés entre el 15 de setembre de 2023 i el 30 de juny de 2024, mentre que el de presentació de sol·licituds serà de 15 dies naturals des del 21 de juny, data de publicació de l'extracte de la convocatòria en el Butlletí Oficial de la província de València.

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) rep l’estiu amb dos noves mostres que s’obrin al públic el 22 de juny. D’una banda, la Sala Jerònima Galés acull l’exposició ‘La imatge construïda. ¿Ficció o realitat?’, comissariada per Gregor Nusser i amb obres d’artistes contemporanis nacionals i internacionals. D’altra banda, el Cub del MuVIM es renova amb la instal·lació ‘Assaig sobre l’espai’, de l’artista Miquel Ponce, que està comissariada per Boye Llorens.

“Dos mostres amb les quals este museu de la Diputació de València torna a estar a l’avantguarda dels museus valencians, no defugint de la reflexió, tan necessària en tota societat, a la que ens porten els dos nous projectes expositius” remarca la diputada del MuVIM en funcions, Gloria Tello.

La paradoxa entre realitat i ficció, símbol i representació

‘La imatge construïda. ¿Ficció o realitat?’ és una mostra d’obres d’artistes internacionals que treballen al voltant de la representació de la realitat, intentant aclarir la paradoxa entre realitat i ficció, símbol i representació. Perquè la ficció sembla hui més real que la mateixa realitat i la manipulació de les imatges (retocades, creades o millorades) arriba a la perfecció.

En paraules de Gregor Nusser, comissari de l’exposició, “la realitat i la ficció s’entremesclen i creen el dubte d’on comencen les habilitats humanes i on acaba la veritat objectiva. L’art i la seua capacitat simbòlica han jugat sempre, d’una manera més o menys irònica, més o menys perversa, amb aquesta capacitat d’engany que tenen les imatges i en l’evolució de les habilitats tècniques dels artistes han trobat l’eina perfecta per a l’engany”.

L’exposició, que es podrà visitar a la Sala Jerònima Galés fins al 12 de novembre, recull obres d’artistes com ara Andrés Serrano, Oliver Boberg, Elger Esser, Martin Fengel, Benedikt Hipp, Ilya Kabakov, Lori Nix, Hans Op De Beeck, Aitor Ortiz, Pipilotti Rist, Thomas Ruff, Dario Urzay, Thomas Weinberger, Ebbe Stub Wittrup i Michael Wesely.

Miquel Ponce explora els límits de l’espai i la creació artística

Per la seua banda, ‘Assaig sobre l’espai’ és la instal·lació que ocuparà el Cub fins al 17 de setembre. L’obra, treball de l’artista Miquel Ponce, té com a objectiu principal abordar l’espai com un condicionant per a la producció de l’obra, utilitzant estos límits com a motor per a la creació, generant un diàleg entre forma i contingut, entre procés i resultat.

A través d’esta proposta artística, l’espectador es veu obligat a recórrer el Cub desxifrant el seu contingut, els diferents elements que conformen la instal·lació i els seus racons, en una espècie de narració fragmentada que parla del seu procés de creació i dels límits de l’espai, no en un sentit físic, sinó metafísic, reflexionant sobre les condicions de possibilitat de l’existència de l’art mateix.

En paraules de Boye Llorens, comissari de la instal·lació, “Ponce presenta el seu treball com un exercici reflexiu i juga amb les diferents accepcions i matisos de la paraula ‘assaig’ per a definir la millor manera possible d’intervenir un espai com el Cub del MuVIM, de representar les seues inquietuds i integrar l’espai en la mateixa obra”.

Miquel Ponce (València, 1997) ha estudiat el Grau de Belles Arts i el Màster en Producció Artística de la Universitat Politècnica de València. Alguns dels seus projectes han sigut mostrats en espais com el Museu de la Universitat d’Alacant, la Casa de Velázquez de Madrid o les Reials Drassanes de València. També ha treballat amb galeries com Galería Fran Reus (Palma de Mallorca), Galería Blanca Soto (Madrid), We Collect (Madrid) i Volta Art Gallery (València). Ha participat en la residència de creació i investigació artística del MUA (Alacant, 2020) i la beca de residència de la Fundación BilbaoArte (2021).

Escalante inicia el compte arrere per a tornar als escenaris i presenta la imatge de la temporada 23-24, creada pel dissenyador i il·lustrador Marcos Farina. Un disseny en el qual els diferents personatges que el componen conviden al públic a seguir la proposta viva i diversa del teatre de la Diputació de València.

"Amb esta imatge volem convidar a xiquets i xiquetes, joves, famílies i a què ens seguisquen en esta nova temporada, s'unisquen a la família Escalante i gaudisquen de totes les seues propostes", ha explicat la diputada en funcions de Teatres de la Diputació de València, Glòria Tello.

"Volem continuar sent eixa porta als escenaris des de la infància amb propostes d'una gran riquesa artística", ha assenyalat Marylène Albentosa, directora i coordinadora artística, que ha avançat que 'Peter&Pan', produïda per Escalante i creada per LaMar, alçarà el teló de la temporada amb una gran posada en escena en el Teatre Principal de València.

La proposta de Marcos Farina va ser la millor puntuada pel comité de selecció de la crida a projecte per a la realització de la imatge gràfica, que va finalitzar el mes de març passat amb 45 candidatures.

El dissenyador i autor de diversos llibres il·lustrats ha realitzat una imatge "amb diferents personatges que, guiats per una jove amb una dolçaina, conviden a xiquets i adults a gaudir de la temporada que presenta Escalante", explica Farina.

Inici de la temporada al setembre

Un any més, Escalante començarà la seua temporada al setembre coincidint amb la volta a les aules, i serà l'estrena de 'Peter&Pan' la que reactive la programació del centre d'arts escèniques de la Diputació de València.

Es tracta d'una versió lliure de la novel·la de James Matthew Barrie produïda per Escalante i creada per LaMar Producciones, amb La Teta Calva en la direcció. Completa l'equip artístic Carles Chiner, Yapadú Produccions, Xavo Giménez, Ana Garay, Mingo Albir, Jokin Oregi i Juli Cantó, Neus Alborch, Leo de Bari, Merce Tienda, María Guerra, Guille Zavala i Xavo Giménez com a intèrprets.

38a temporada d'Escalante

Escalante, l'espai de producció i exhibició d'arts escèniques de la Diputació de València, és el centre de referència de teatre públic infantil i juvenil per a les valencianes i els valencians. Un projecte que iniciarà al setembre la seua 38a temporada mantenint la seua aposta pel teatre infantil i juvenil de qualitat i acostant a bebés, xiquets i xiquetes, famílies i centres educatius una programació de qualitat, amb una aposta ferma per l'educació i les arts escèniques professionals.

Així, ja ha avançat part de la seua programació als centres educatius perquè puguen realitzar les reserves escolars i l'alumnat gaudisca de les propostes de teatre, teatre d'objectes i titelles, musical, dansa, clown i circ al llarg de tot el curs.

València Turisme potenciarà durant tot el cap de setmana la pràctica del cicloturisme a la província en Eurobike 2023, que se celebra a Frankfurt, una de les fires més importants del món que reuneix a tota la indústria ciclista i als seus seguidors per a presentar les últimes novetats del sector.

La marca turística de la Diputació de València participarà en el certamen de la mà de Turisme Comunitat Valenciana (TCV), amb la finalitat de donar a conéixer al mercat alemany i internacional que allí es congregue el destí província de València com a territori idoni per a la pràctica del ciclisme, a més de nombroses i variades experiències turístiques, amb opcions per a tots els nivells i perfils turístic-esportius.

Per a això, València Turisme presentarà la seua Guia de Cicloturisme a la província, així com la Ruta del Camí del Cid, informació que complementarà amb el seu Catàleg d'Experiències Turístiques per a oferir al públic assistent tota la informació actualitzada sobre l'oferta de turisme cultural, gastronòmic i actiu del territori valencià, a més de la Guia de Càmpings de la Comunitat Valenciana.

La Diputació de València oferirà a les persones interessades tota la informació requerida per part d'experts en cicloturisme en el nostre territori.

El mercat alemany

Segons dades del sector, la Comunitat Valenciana va ser el cinqué destí nacional triat pels prop de 10 milions de turistes alemanys que va rebre Espanya en 2022.

Els 587.000 turistes d'Alemanya que van arribar a la CV l'any passat van gastar un total de 635,2 milions d'euros, la qual cosa suposa una mitjana diària de 101,7 euros i, en la seua majoria (el 94,3%) van viatjar sense paquet turístic.

Anunci de l'arrendament de les barres de la plaça de bous de València per a la Festa de la Música Valenciana i el I Certamen de Bandes de Secció Especial de la Diputació de València, els dies 7 i 8 de juliol de 2023.