La Diputació de València, a través de la seua àrea d'Infraestructures i Carreteres, ha licitat la redacció de l'estudi de planejament viari de la Variant de Pedralba, en la CV-377 que connecta amb el municipi de Gestalgar, en La Serranía. Amb un pressupost de 150.000 euros i un termini d'execució d'11 mesos, la delegació que dirigix Rafa García complix així amb els acords del ple d'abril, que va votar suspendre l'execució del projecte original, en resposta als informes de la Conselleria i el Consell Jurídic Consultiu que recomanaven buscar alternatives per a desviar el trànsit que travessa el municipi, al voltant de 3.000 vehicles diaris.

La intenció de l'àrea provincial d'Infraestructures amb l’estudi és prioritzar el consens entre les parts implicades, des dels responsables autonòmics d'Agricultura, Medi natural i Territori fins a l'Ajuntament de Pedralba, sense oblidar als ecologistes de l'Associació per a la Defensa del Paisatge del municipi serrà. Així ho va acordar el president Toni Gaspar després de reunir-se en diverses ocasions amb la llavors consellera Mireia Mollà, tractant de desbloquejar un projecte que la Diputació sempre ha volgut executar per a millorar la seguretat viària a Pedralba.

La Diputació ha tingut en compte els informes emesos per la Conselleria d'Agricultura, que considera que el projecte original “col·lidix amb el nou Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Túria en cas que existisquen alternatives efectives”; i el Consell Jurídic Consultiu (CJC), que no va qüestionar en cap moment la legalitat de l'obra però va insistir, en sengles dictàmens, en la conveniència de desistir o suspendre-la atenent el principi de cautela i per a evitar incompatibilitats entre la mateixa i el PORN.

L'estudi d'alternatives impulsat per la Diputació ha buscat, des de la decisió de suspendre el projecte inicial, comptar amb la participació de totes les parts implicades per a resoldre el problema de seguretat viària que patixen les veïnes i veïns de Pedralba i els usuaris de la carretera que travessa el municipi. En la línia de col·laboració institucional que manté la Diputació i que va recomanar el CJC, està previst sol·licitar suport tècnic a la Conselleria de Política Territorial per a elaborar el nou planejament viari.

La corporació provincial “sempre ha demostrat la seua intenció d'executar l'obra des del respecte a la legalitat vigent”, recorda el diputat Rafa García. En este sentit, el retard inicial en el procés d'expropiacions, la modificació del PORN del Túria més tard i, en últim terme, la seua aprovació i les recomanacions del Consell Jurídic Consultiu, han portat a la institució a interrompre el procediment i asseure a totes les parts implicades per a donar entre tots amb la solució més oportuna, tenint en compte la viabilitat econòmica, el respecte al medi ambient i la seguretat dels usuaris de la via.

Antecedents

El projecte de la nova carretera de Pedralba, que té l'objectiu de desviar els 3.000 vehicles diaris que travessen el municipi i donar resposta a una reivindicació històrica de les veïnes i veïns de la localitat, es va aprovar en el ple provincial de novembre de 2014. Després d'iniciar-se la fase d'expropiacions, al març de 2016 es va haver de suspendre cautelarment durant tres anys en espera del nou PORN del Túria.

Una vegada alçada la suspensió, al març de 2019 la Diputació va reprendre el procés després d'informar la Conselleria, que va estendre la vigència de la Declaració d'Impacte Ambiental del projecte fins a octubre de 2022. No obstant això, sengles escrits dels responsables autonòmics de Medi natural i Espais Naturals Protegits i la secretària autonòmica d'Emergència Climàtica, que tractaven de dissuadir a la Diputació de continuar amb el procediment, van portar al president Gaspar a consultar directament al Consell Jurídic Consultiu (CJC).

El CJC no va qüestionar la legalitat de la Variant de Pedralba projectada per la Diputació, però va recomanar als responsables provincials desistir o suspendre l'obra per qüestió de prudència davant la imminent aprovació del nou PORN, que finalment es va produir al setembre de 2021. Dies després, a l'octubre del passat any, el president de la Diputació va instar la consellera d'Agricultura, Mireia Mollà, a aclarir si el nou document afectava l'execució del nou accés a Pedralba. La resposta va arribar al febrer d'enguany, després d'un segon dictamen del Consultiu que demanava a l'ens autonòmic que es pronunciara.

L'informe de la Direcció General de Medi natural i Avaluació Ambiental determinava que la Variant de Pedralba aprovada en 2014 “col·lidix” amb el PORN “en cas que existisquen alternatives efectives”, al mateix temps que recomanava a la institució provincial “desistir en l'execució del projecte, en convivència amb la recomanació realitzada pel Consell Jurídic Consultiu”. Els últims pronunciaments tant de la Conselleria com del CJC han portat a la Diputació a suspendre les actuacions per a iniciar l'obra i obrir un nou escenari en el qual participen tots els actors implicats, amb l'objectiu de resoldre el problema de seguretat viària en l'accés a Pedralba.

La Diputació de València iniciarà la setmana vinent les obres per a millorar la seguretat en la carretera d'Alzira a Corbera. L'actuació consistix en la construcció de dos glorietes que reduiran la perillositat dels encreuaments entre la CV-510 i la CV-506 i entre esta última via i el Camí Baix de Corbera. Amb un pressupost de licitació de 2.740.000 euros i un termini d'execució de sis mesos, l'obra s'escomet després d'un procés d'expropiació que ha afectat una superfície de més de 12.000 metres quadrats.

El projecte de l'àrea provincial de Carreteres que dirigix Rafa García contempla una glorieta principal, en la intersecció de la CV-510 amb la CV-506, que disposarà d'un illot central de 40 metres de diàmetre interior, amb dos carrils de quatre metres cadascun i vorals interiors i exteriors de mig metre. “És una obra molt necessària en un punt d'elevada perillositat i escassa visibilitat pel qual passen més de 10.000 vehicles cada dia”, assenyala el diputat de Carreteres.

L'actuació es completarà amb una segona rotonda de 18 metres de diàmetre interior i un únic carril de 5,5 metres d'amplària, i vorals de mig metre en l'encreuament de la CV-506 amb el Camí Baix de Corbera. A més, el tram d'esta carretera comprés entre el punt quilomètric 1,8 i el 2,6 es condicionarà amb la implantació d'una secció transversal que comptarà amb un carril de tres metres d'ample per sentit i vorals d'un metre. L'obra inclou una xarxa de drenatge que conduïx el cabal que recull la carretera cap al barranc.

Les dos noves rotondes projectades per la Diputació permetran millorar la seguretat en estes carreteres que connecten diversos municipis de la Ribera i que acumulen un trànsit diari de prop de 11.000 vehicles.

El Consorci de Bombers de València, dependent de la Diputació de València, ha adquirit una nova autoescala que se suma a la flota ja existent d'esta mena de vehicles, i que ha suposat una inversió de 899.151 euros. Durant el mes d'octubre s'ha formalitzat el contracte amb l'empresa adjudicatària, Rosembauer, i està previst que el nou vehicle estiga operatiu a la fi del 2023.

Esta autoescala de 39 metres d'altura és idònia per als riscos en entorns urbans i per a intervencions en emergències que requerixen treballar en altura, siga operacions de rescat o d'extinció.

Actualment ja hi ha cinc autoescales als parcs de bombers de Sagunt, Gandia, Torrent, Paterna i Requena, mentre que el nou vehicle anirà destinat al parc d'Alzira. Segons ha explicat la presidenta del Consorci, Maria Josep Amigó, “el nostre objectiu era que la totalitat dels parcs principals del Consorci compten amb una autoescala, i amb esta incorporació aconseguim este propòsit”.

Cal recordar que, per a treballs en altura, a més d'esta xarxa de sis autoescales extensibles, el Consorci compta també amb altres dos vehicles, dos autobraços, també dedicats a treballs en altura, especialment en el cas de sinistres de tipus industrial. D'esta manera, des del Consorci s'ha fet un gran esforç durant la present legislatura, en la qual s'han adquirit quatre autoescales, completant la total renovació de la flota de vehicles en altura.

La Diputació de València celebra este dissabte a Llíria la Festa de la Música, un concert a tres bandes amb la participació del Centro Instructivo Musical La Armónica de Buñol, la Banda Simfònica de la Societat Musical Instructiva Santa Cecilia de Cullera i la Banda Primitiva de Llíria, amfitriona d'un esdeveniment organitzat per la delegació provincial de Bandes de Música que dirigix Jordi Mayor.

El Teatre de la Primitiva de Llíria acollirà el concert este dissabte a partir de les 18.00 hores, amb entrada lliure fins a completar aforament. Un escenari ideal per a la Festa de la Música de la Diputació, que en esta ocasió reconeixerà la trajectòria del tres vegades guanyador del certamen provincial, Xesco Guillem, l'última enguany i amb esment d'honor. El director musical serà guardonat al costat de les bandes centenàries de Xirivella, Chulilla i La Llosa de Ranes.

El programa de la festa musical organitzada per la delegació de Bandes de la Diputació arranca amb L'Armónica de Buñol, que sota la batuta de Saúl Gómez interpretarà ‘Fiestas de San Jorge’ de Azael Tormo i ‘Dance Movements’ de Philip Sparke I. Buñol cedirà el testimoni a Cullera, perquè la Simfònica de Santa Cecilia inicie el seu recital amb el pasdoble ‘Izana’ de Manuel Morales; la formació dirigida per Carlos Garcés s'acomiadarà amb ‘El Olimpo de los Dioses’ d'Óscar Navarro. I tancarà l'amfitriona, la Primitiva de Llíria, que també començarà amb pasdoble, en este cas ‘Como las propias rosas’, de Valentín Ruiz. La banda dirigida per Javier Enguídanos posarà el fermall a la vesprada musical amb ‘Los pinos de Roma’ d’Ottorino Respighi.

Bandes centenàries

La festa de la música de banda que tindrà lloc el dissabte a Llíria servirà a més per a reconéixer la trajectòria de tres formacions centenàries i del director Xesco Guillem, triomfador del certamen provincial en fins a tres ocasions. El protagonisme de les bandes de Buñol, Cullera i Llíria serà compartit amb les de Chulilla, La Llosa de Ranes i Xirivella, que complixen cent anys.

La Societat Musical La Lira de Chulilla va ser fundada en 1922 per un grup de joves amants de la música, sota la direcció d’Evelio Valero. Cinc anys després, La Lira va obrir la seua escola d'educands i, després del parèntesi de la Guerra Civil, va tindre una intensa activitat en la dècada dels quaranta de la mà d’Hermenegildo Ruiz. Chulilla compta amb una àmplia nòmina de directors musicals, entre ells Pascual Balaguer, compositor de l'himne del municipi. En l'actualitat, la societat compta amb 36 músics, 17 alumnes a l'escola i prop de 300 socis.

La Societat Musical La Llosa de Ranes és una de les més antigues de la Costera. El seu origen el trobem en 1921, quan el mestre d'escola Félix Soler va convéncer a un grup de veïns per a comprar instruments. La iniciativa de Soler es va traduir en la constitució formal de la banda amb 22 músics i una escola que hui porta el nom de Miguel Esparza, en memòria d'un antic director. Sota la batuta de Francisco José Sánchez, la Societat Musical de La Llosa té hui 75 joves músics i 65 educands, i compta amb un ampli palmarés en el qual destaquen els primers premis i esments d'honor en els certàmens provincial i autonòmic de 2011. Vicente Tortosa i Miguel Esparza, el mestre de Benigànim que va escriure els himnes dels patrons de La Llosa de Ranes, destaquen entre els directors històrics de la banda.

Finalment, el Cercle Instructiu Musical de Xirivella també ha rebut el reconeixement provincial per la seua condició de centenari. Amb músics il·lustres al llarg de la seua història com Gabriel Lis, amb prop de 60 anys de dedicació al CIM de Xirivella, la banda del municipi de L'Horta Sud destaca principalment per la seua constant activitat i l'organització de certàmens, entre ells el Festival de Bandes de Xirivella que se celebra des de fa 40 anys.

La Diputació de València, amb motiu del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona, ha enviat este divendres un missatge institucional contra la violència masclista amb la lectura d'un manifest en la seu de la corporació provincial. En l’acte han participat la diputada d'Igualtat, Eli García, la vicepresidenta Maria Josep Amigó, les diputades provincials Pilar Sarrión i Dolors Gimeno i el diputat Modesto Martínez.

La lectura del document s'emmarca en la campanya impulsada des de l'àrea d'Igualtat de la corporació provincial, que inclou la reproducció del vídeo-documental ‘Patriarcado, el organismo nocivo’, impulsat per la delegació d'Igualtat i que, tal com ha explicat la diputada Eli García, “durant estos dies s'està projectant en nombrosos Instituts d'Educació Secundària dels municipis adherits a la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere”.

En este sentit, la responsable d'Igualtat ha apuntat que l'audiovisual té una finalitat “fonamentalment pedagògica i didàctica, ja que treballar en la prevenció en l'àmbit educatiu és fonamental per a eliminar estereotips i rols diferents per a xics i xiques”.

‘Patriarcado, el organismo nocivo’ està estructurat entorn de reflexions de quatre dones sobre les seues pròpies històries. Així mateix, participen especialistes i joves estudiants els relats dels quals fan una crida a un canvi emocional i cognitiu de la societat.

La diputada García també ha fet referència a la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, la qual suma ja 144 ajuntaments: “A través de la convocatòria d'ajudes, els consistoris poden realitzar campanyes de sensibilització i projectes sobre formació especialitzada en prevenció i detecció de la violència de gènere, sobre la coeducació i sobre altres formes de violència com la prostitució o la tracta amb finalitats d'explotació sexual”.

Manifest

Després de la projecció d'una part del documental, ha tingut lloc la lectura del manifest aprovat en l'última sessió del ple de la corporació provincial. El document recull un acord perquè la Diputació de València impulse la formació especialitzada des de tots els àmbits: educatiu, sanitari, judicial i policial, i de tots els agents implicats per a garantir una resposta professional i integral a les víctimes.

El document determina també el compromís de la Diputació a fomentar i afavorir la formació necessària per a elaborar els pressupostos municipals amb perspectiva de gènere i feminista, la formació en prevenció sobre violència de gènere així com accions dels àmbits educatiu, cultural, festiu, laboral, d'incentivació de l'associacionisme de les dones, sanitari i d'assistència social.

A més, recull l'acord per a sol·licitar al Govern d'Espanya que les dones que fugen de les guerres, que han sigut abusades, prostituïdes o explotades siguen tractades com a refugiades de guerra i tinguen accés a tots els drets, i que es reformen les lleis perquè estiguen reflectides totes les formes de violència contra les dones.

La Comissió d'Hisenda provincial ha presentat els comptes de la Diputació de València per a 2023, amb un pressupost històric de 646.108.540 euros, 54 milions més que en l'exercici anterior, un creixement del 9%. La partida més alta dels 210 anys d'història de la institució, que se sotmetrà a votació en el ple extraordinari del dimecres 30, contempla prop de 200 milions d'euros transferits directament als ajuntaments, una xifra rècord que es complementa amb increments en quasi totes les partides.

En el desglossament per àrees de gestió destaquen els augments del 33% en l'aportació al Fons de Cooperació; el 9% en la gestió forestal i prevenció d'incendis; l'11% en infraestructures i carreteres; el 9,3% en benestar social; el 15% en desenvolupament rural; el 12% en turisme; i el 13,4% en patrimoni.

Estos percentatges es traduïxen en 20 milions d'euros addicionals perquè els ajuntaments puguen fer front a la inflació i les dificultats sobrevingudes a causa de la pandèmia i el context actual de crisi econòmica, que se sumen als 40 milions de partida del Fons de Cooperació; 78 milions del Pla d'Inversions bianual; 63 milions per al Consorci de Bombers i altres 23 per a Medi Ambient, on s'inclouen les ajudes de l'estratègia Reacciona; i 51,5 milions per a Infraestructures.

A més, l'aposta de la Diputació pel municipalisme adult, que fuig del dirigisme i respecta l'autonomia local, destina per al pròxim exercici 32 milions d'euros a la partida de Benestar Social, on s'emmarca educació i inclusió; 11 milions per a innovació i transformació digital, en la línia de modernització marcada per l'equip de govern que dirigix Toni Gaspar; 6,5 milions d'euros per a València Turisme; 5,9 milions per a Joventut i Esports; 3,2 milions per a Desenvolupament Rural; 2,8 milions per a Mobilitat; 1,4 milions per a Igualtat i 440.000 euros per a Diversitat; 1,5 milions per a Memòria Històrica; i 800.000 euros per a les escoles agricoles de Catarroja i Requena.

Liquiditat per als ajuntaments

El responsable provincial d'Hisenda, Vicent Mascarell, assenyala que la proposta de pressupost per a l'últim exercici de la legislatura “culmina el canvi de paradigma en la Diputació i la modernització de la institució que es va iniciar en 2015”, al mateix temps que “dona resposta a les expectatives d'inversió i creixement dels municipis, condicionades per dos greus contratemps com la pandèmia i la inflació derivada de la invasió d'Ucraïna”.

En este sentit, els comptes de la Diputació de València per a 2023 no sols incrementen les transferències directes als consistoris fins a fregar la històrica xifra dels 200 milions d'euros, sinó que preveuen “la possibilitat d'activar nous crèdits per a posar a la disposició dels ajuntaments major liquiditat, un recurs que és possible gràcies a l'esforç per sanejar la institució que ha permés reduir l'endeutament del 57,6% al 27,4% en els últims anys”.

Mascarell explica que la possibilitat de recórrer a la provisió de fons “la tenim en compte perquè és possible disposar d'eixe marge d'endeutament en una Diputació sanejada; el que no vol dir que es vaja a fer ús sí o sí d'eixos diners, ja que dependrà dels romanents que en els últims exercicis sempre s'han acabat reinvertint en els municipis, amb aportacions històriques al Fons de Cooperació com els 80 milions del passat any, que quadrupliquen l'assignació del Consell a la província i la que va començar destinant la Diputació”.

“Si deixem al marge la participació en els consorcis, els 144 milions per a l'Hospital General i els 63 milions destinats als bombers, tenim pràcticament la mitat del pressupost de la corporació per a ajudes directes als ajuntaments, la major mobilització de recursos en la història de la Diputació”, conclou el diputat d'Hisenda, que destaca igualment l'increment de sis milions d'euros per a l'Hospital General i de huit milions per al Consorci Provincial de Bombers, que sumant les aportacions d'altres administracions disposarà de 89 milions d'euros l'any vinent.

Personal, Patrimoni i Cultura

Entre les àrees de gestió amb major dotació pressupostària destaquen també Personal i Patrimoni. En el primer cas, la Diputació incrementa en una mica més de dos milions i mig la partida per a fer front a les regulacions salarials, mentre que en el negociat de Patrimoni i serveis sostenibles es produïx una pujada del 13,4% per a cobrir les despeses de la factura elèctrica i seguretat, entre altres.

Esment a part mereix Cultura, amb un increment de l'11% i 15,5 milions de pressupost que es distribuïxen en 9,2 milions per a la gestió cultural dels municipis; quatre per als teatres de la Diputació, incloses produccions pròpies, el MuVIM i el premi Iturbi; dos milions per a les bandes de música i 870.000 euros per a la Institució Alfons el Magnànim, l'editorial de la corporació provincial.

El document que es votarà en el ple del pròxim dimecres inclou altres dos milions d'euros per a Assessorament Municipal; 1.450.000 euros per a govern obert i transparència, 1,6 milions per a cooperació internacional i un increment del 17% en la partida per a Cohesió Territorial i Projectes Europeus, on està prevista la creació d'una oficina per a ajudar els ajuntaments a tramitar la petició dels fons Next Generation.

Institució transparent i sostenible

Els comptes per a l'últim exercici de la legislatura tenen molt present el full de ruta per a modernitzar la institució i reduir burocràcia, regulant les subvencions per a acabar amb els convenis singulars i convertir-los en convocatòries públiques, planificades i obertes a la concurrència dels municipis, als quals s'oferix assistència tècnica des de la pròpia Diputació per a agilitzar tràmits i millorar l'eficiència de les inversions.

Esta assistència es traduïx en un increment d’1,4 milions per a projectes tècnics, que se suma als 300.000 euros addicionals per a la gestió de residus, el milió que s'afig a teleassistència i l'1.200.000 euros amb el qual es millora el programa ‘Menjar a casa’.

En conjunt, una pujada generalitzada en el pressupost de les àrees i delegacions que ve acompanyada de la professionalització de la gestió, la modernització dels procediments i el reforç dels controls interns, amb informes exhaustius d'Intervenció que són atesos en el Pla d'Acció de Presidència i el desenvolupament d'un portal de transparència que posa en marxa mesures pioneres, com la publicació de tots els contractes menors que pretén adjudicar la institució, superant fins i tot les exigències legals.

La Diputació de València i Piroval han presentat este dilluns la tercera edició de ‘Torna la Llum’, la iniciativa impulsada per l'Associació de Pirotècnics de la Comunitat i subvencionada per la corporació provincial que va nàixer en el context de la pandèmia per a contribuir a la reactivació de sectors tradicionals com el de la pirotècnia i que consistix en el tret simultani d'espectacles pirotècnics en diferents municipis de la província.

En esta ocasió, la novetat és que els espectacles pirotècnics organitzats per Piroval amb el suport econòmic de la Diputació seran mascletaes i es dispararan dimarts que ve 6 de desembre, Dia de la Constitució. El tercer Torna la Llum arribarà a 14 municipis de huit comarques: Alberic, Carcaixent, Alzira i Algemesí a la Ribera Alta; Foios i Godella a L'Horta Nord; Catarroja a L'Horta Sud; Benaguasil i Riba-roja de Túria al Camp de Túria; Chiva en L’Hoya; Canals a La Costera; Aielo de Malferit a La Vall d'Albaida; i Requena i Utiel a la comarca que porta el nom dels dos municipis.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha avançat que esta serà “l'última edició del Torna la Llum en el format que coneixem des de la seua aparició després d'aquells mesos durs del confinament, quan decidim que era necessari estar al costat de sectors tradicionals com el de la pirotècnia que l'estaven passant mal en detindre's tot i cancel·lar-se les celebracions que donen sentit a la seua activitat”. “Continuarem recolzant a estos col·lectius tan arrelats als nostres pobles i que porten la nostra identitat per tot el món, però serà a través d'altres fórmules de col·laboració que donen resposta a les necessitats de cada moment”, ha afegit Gaspar, qui ha donat l'enhorabona a l'artista faller Iván Tortajada pel cartell de l'esdeveniment.

Per part seua, la presidenta de Piroval, Mª José Lora, ha valorat “la implicació que va tindre la Diputació en un moment molt difícil per al sector pirotècnic i l'ajuda que ens ha vingut prestant estos anys per a contribuir a la reactivació”. La representant del col·lectiu pirotècnic autonòmic ha assenyalat que treballaran en “noves idees i projectes que permeten mantindre els vincles amb la Diputació, una institució que, igual que les nostres empreses, treballen en contacte directe amb els ajuntaments”.

Torna la Llum

‘Torna la Llum’ és el nom amb el qual la Diputació i Piroval van batejar la iniciativa conjunta per a ajudar el sector pirotècnic a recuperar activitat després dels mesos de fortes restriccions a causa de la COVID-19. La corporació que presidix Toni Gaspar va invertir 300.000 euros en els 15 castells disparats simultàniament al juliol de 2020, amb més de 7.000 quilos de material pirotècnic. En 2021 va donar continuïtat a esta línia d'ajuda per a finançar la segona edició d'un esdeveniment múltiple que es va traslladar al 9 d’Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana.

La tercera i última edició d'esta iniciativa basada a “col·laborar, cooperar i consensuar” en un món que canvia ràpid i en el qual les institucions “han de caminar de la mà de la societat civil”, se celebrarà al desembre, el Dia de la Constitució, amb la mateixa aportació provincial i mascletaes en 14 municipis.

El pirotècnic és un dels sectors tradicionals amb els quals col·labora la Diputació, a través de l'àrea de Presidència, per a dinamitzar l'activitat del teixit productiu de la província. En total, més d'un milió d'euros anuals que la corporació distribuïx entre el Gremi d'Artistes Fallers, Piroval, l'Associació Nacional de Floristes, el Gremi Artesà de Sastres i Modistes, el Gremi Artesà d'Indumentària Valenciana i les comissions falleres.

La delegació de Mobilitat Sostenible de la Diputació de València, dins l’estratègia Reacciona 2022 pel foment de la mobilitat sostenible a la província de València, ha subvencionat amb 90.000 euros l’execució de la via ciclopeatonal que unirà Chiva i Cheste per la ‘Carreterica de Cheste’, i que suposarà la primera via directa entre les dos localitats de l’Hoya de Buñol separades per tan sols tres quilòmetres de distància.

En el projecte presentat conjuntament pels dos pobles, s’ha valorat molt positivament el caràcter funcional de la via, “que suposa la connexió directa entre Chiva i Cheste, a més de ser una connexió molt important a nivell paisatgístic, cultural i de preservació del medi ambient”, ha destacat la diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno.

L’actuació, que es portarà a terme entorn de la carretera CV-3850, permetrà unir des de l’eixida del nucli urbà de Chiva fins les immediacions del casc urbà de Cheste, junt a l’entrada de la CV-50. La intervenció transcorrerà per l’anomenda Carreterica de Cheste, antic camí rural usat per llauradors i comerciants i única via directa entre dos pobles veïns que des dels anys 60 s’utilitza exclusivament per vehicles motoritzats.

L’execució del projecte permetrà a més facilitar l’accessibilitat als centres de treball de Thao Masai i Valimex, al temps que es potencia el valor paisatgístic de l’entorn natural de les partides de la Playa, la Cova Morica, i la Cova de Castelló i Torrellas.

Al llarg del transcurs de la nova via, es preveu la inclusió d’espais de descans amb fonts, bancs i mobiliari per a l’exercici físic, i que facilite també que persones amb diversitat funcional puguen fer ús del recorregut de forma accessible i segura.

En l’actualitat el municipi de Cheste connecta amb diferents xarxes ciclistes i de vianants de municipis veïns, i destaca especialment la connexió amb Riba-roja que permet arribar fins el parc de capçalera del riu Túria. L’execució d’esta via permetrà, per tant, la connexió posterior amb Riba-roja, Paterna, Manises i Quart de Poblet fins a la ciutat de València, i des d’estos pobles amb altres rutes i vies verdes.

El pressupost del projecte ascendix a 290.910 euros, dels qual la Diputació de València aportarà 90.000 euros amb un termini d’execució de 18 mesos, i afecta a una població de més de 24.000 habitants entre els dos municipis, amb una àrea d’influència molt major.

La Diputació de València, a través de l'Àrea de Cultura, porta endavant diferents campanyes d'activitats culturals denominades Les Arts Volant, D'Arrel, Escena Erasmus, Etnomusic als Pobles, Escalante en Gira i Música en Construcció, SARC in itinere i Jazz als pobles mitjançant les quals difon la cultura a les comarques valencianes.

Aquestes actuacions, d'acord amb el principi de territorialitat, tenen com a objectiu acostar diverses expressions culturals complementàries a les diferents comarques per tal de garantir el dret d'accés de la ciutadania a la cultura.

El BOP núm. 229, de 29 de novembre de 2022, publica l'anuncia sobre el procés de selecció dels municipis i entitats locals menors que participaran en les activitats culturals de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València 2023.

Termini de sol·licitud entre el 30 de novembre i el 22 de desembre.