El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, i la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, han mantingut una trobada hui dimecres en la seu de la corporació provincial per a tractar assumptes relacionats amb memòria històrica, reunió en la qual han acordat finalitzar els treballs d'exhumació al cementeri de Paterna.

La col·laboració per a concloure les exhumacions suposa que ambdues administracions es comprometen a realitzar una part dels treballs per a localitzar els cossos de quasi 300 víctimes “per a tancar prompte totes les exhumacions del cementeri amb més persones assassinades durant la dictadura al nostre territori”, ha assegurat la consellera.

Així mateix, Pérez Garijo ha destacat el valor de la col·laboració entre administracions “perquè totes les fosses que queden a la província de València siguen localitzades, exhumades i dignificades per a aconseguir així el compromís del Govern valencià d'aconseguir un territori lliure de fosses”.

D’altra banda, el president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha assenyalat que “continuarem treballant al costat del Consell per a dignificar les víctimes soterrades en les fosses de Paterna, on la Diputació ha sigut l'administració pionera quan va iniciar els seus treballs en 2017. Hem fet i continuarem fent un esforç econòmic, ja que gràcies a esta iniciativa provincial hem pogut recuperar els cossos de més de mil víctimes”.

Durant la trobada, en la qual també ha participat el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, i el diputat provincial de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, han parlat al seu torn d'altres vies de col·laboració perquè la Diputació s'integre en el projecte d'investigació i identificació de les víctimes que la Conselleria de Qualitat Democràtica té amb la Universitat de València i Fisabio.

Cementeri de Paterna

Al Cementeri Municipal de Paterna existixen vora 135 fosses comunes on van ser depositades les víctimes de la repressió franquista després de ser executades a ‘El Paredón’ o ‘El Terrer’, situat a uns 500 metres del cementeri i en altres llocs del municipi.

En total van ser assassinades 2.238 persones provinents de diferents municipis de la Comunitat, així com d'altres localitats del territori nacional. Eren homes i dones compromesos amb la defensa dels valors que representava la II República, valors de llibertat, igualtat, progrés, solidaritat i ciutadania.

El cementeri de Paterna és el lloc de la Comunitat on es constata l'execució del major nombre de crims contra la humanitat, una vegada acabada la guerra, i el segon de l'Estat, després del mur del cementeri de l'Este de Madrid.

L'inici d'este genocidi va començar el 3 d'abril de 1939, dos dies després de la declaració de la fi de la Guerra, fins al 1956, moment en el que es va produir l'últim assassinat, el d'un guerriller antifranquista al Terrer.

El Gremi Artesà de Sastres i Modistes ha concedit la Menció d'Honor del Premi Joia 2022 al president de la Diputació de València, Toni Gaspar, per la seua consideració cap al col·lectiu i la “inestimable col·laboració” de la corporació provincial en els últims anys, a través de les diferents línies d'ajuda dirigides als sectors tradicionals, especialment en els moments més complicats a causa de la pandèmia.

El Premi Joia, que enguany ha distingit el treball d'Eduardo Puertes Pérez, un dels noms de referència en indumentària regional a València, es va crear amb el propòsit de donar major rellevància si cap al treball dels grans professionals de la indumentària valenciana que pertanyen al Gremi Artesà de Sastres i Modistes.

Creació original de la firma Art Antic, el premi és una agulla d'estil barroc i 'molt valencià' d'or blanc amb el seu color natural, gravada a mà amb el segell del Gremi en el centre i amb safirs i diamants en talla rosa en la qual el seu creador, José Alabadí, homenatja la indumentària tradicional en la peça.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha rebut a una representació de les associacions de jubilats de la Mancomunitat de les Valls, els quals han pogut conéixer la seu de la institució provincial, en la Plaça Manises de València.

Durant la trobada, el president ha acompanyat a una vintena de dones per les diferents estades de la seu de la corporació provincial, com els patis, el saló de plens i les dependències de l'àrea de Presidència.

Així mateix, han visitat l'exposició dedicada a l'obra de Josep Renau, situada en el Saló de Respecte de la Diputació.

La Universitat de València, en col·laboració amb la Diputació, convoca la primera edició dels Premis a la Millor idea d'emprenedoria innovadora per a municipis rurals i/o en risc de despoblació, a fi de reconéixer els treballs realitzats per estudiants d'ESO, batxillerat i cicles formatius de la província en relació amb l'entorn rural. Els alumnes han d'estar matriculats durant el curs 2021-2022 en un centre oficial i haver presentat la seua candidatura.

El diputat de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació, Ramiro Rivera, ha destacat que “iniciatives d'este tipus pretenen incentivar l'arrelament de la joventut al seu territori, animant-los a plantejar iniciatives que fixen la població en l'entorn rural mitjançant idees innovadores i sostenibles que generen ocupació i riquesa”.

La convocatòria permet presentar candidatures individuals o en grups de fins a tres estudiants, amb independència del curs, nivell o tipus de formació, sempre amb la tutela d'un professor o professora que tutoritzarà el projecte. Amb estos premis es pretén demostrar a l'alumnat d'ESO, batxillerat i cicles formatius que iniciar una activitat econòmica al medi rural és possible, igual que optar per residir a municipis en risc de despoblació.

Seu electrònica de la Universitat

Les sol·licituds de participació en la convocatòria de premis es dirigiran a l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local (IIDL), i hauran de presentar-se a través de la seu electrònica de la Universitat de València. Cada candidatura haurà de presentar un resum de la idea, al·ludint a quina mena d'iniciativa o xicoteta empresa innovadora (start-up) es referix, les necessitats o demandes que planteja cobrir, les tecnologies a utilitzar, així com el grau de presència física al territori que suposaria i la interacció prevista amb altres agents públics i privats.

Les sol·licituds es podran presentar a partir de l'endemà de la publicació de l'extracte de la convocatòria al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), finalitzant el termini el 24 de setembre de 2022 a les 15.00 hores.

L'avaluació de les candidatures serà duta a terme per una comissió mixta que actuarà com a jurat, formada per quatre integrants entre els quals es trobaran dos membres de l'Institut Interuniversitari de la UV i dos membres de la Diputació, com a mínim un pertanyent a l'àrea de Desenvolupament Rural i polítiques contra la Despoblació.

Les bases, que es publicaran al DOGV en els pròxims dies, preveuen un primer premi de 1.000 euros per a l'alumnat participant i 400 euros per al docent responsable; un segon premi de 500 euros per a l'alumnat i 200 euros per a la docent; i un tercer de 300 euros per a l'alumnat i 100 per a la docència.

La sol·licitud es presentarà per via telemàtica a través de la seu electrònica de la diputació, carpeta ajuntaments a la qual s'accedeix per www.dival.es.

El termini de presentació de sol·licituds serà fins al 22 de juny de 2022.

BOP dimecres 8 de juny de 2022 (veure anunci)

El Festival Internacional de Cinema i Drets Humans de València, Humans Fest, organitzat per Fundació per la Justícia amb la col·laboració de la Diputació de València, ha inaugurat este matí a la Plaça de Manises l'exposició Marcats per l’odi, un treball de fotoperiodisme que documenta les conseqüències dels discursos d'extrema dreta en diferents parts del món.

L'autoria del projecte correspon al col·lectiu Ruido Photo, una organització dedicada a la imatge documental en temes de drets humans i conflictes socials, juntament amb la Revista 5W. La mostra presenta imatges de gran grandària protagonitzades per persones que han sigut víctimes de l'odi i s'acompanyen de textos que narren les seues experiències.

L'acte d'inauguració ha comptat amb la presència de Toni Gaspar, president de la Diputació; Mentxu Balaguer, diputada de Cooperació Internacional de la corporació provincial; Lucía Beamud, regidora d’Igualtat i Polítiques Inclusives de l’Ajuntament de València; Majo Siscar, directora del festival, i Alejandro Mañes, patró de Fundació per la Justícia.

L'exposició Marcats per l’odi, que romandrà a la Plaça de Manises fins al 20 de juny, forma part de la programació oficial d’Humans Festen la seua XIII edició, que se celebra del 9 al 18 de juny oferint diferents projeccions de cinema de ficció i documental, així com col·loquis, tot això entorn de l'eix temàtic d'enguany, migracions i refugi. Tota la informació es pot consultar en www.humansfest.com.

El festival Humans Fest, organitzat per Fundació per la Justícia des de 2009, celebra la seua XIII edició gràcies al suport de la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València, la Diputació i Caixa Popular, a més de la col·laboració de més de 30 organitzacions i entitats, així com un ampli equip de persones voluntàries. À Punt, la radiotelevisió autonòmica valenciana, és el mitjà oficial del festival.

El MuVIM exalta la importància de la il·lustració com a gènere artístic amb dos noves exposicions amb les quals mostrar els treballs d'alguns dels millors il·lustradors valencians de l'escena actual, Kalila i Dimna, d'Aitana Carrasco i La protecció de l'aigua, de Mik Baro. Unes propostes que, des de la globalitat del local, ens conviden a la reflexió a les sales del museu dependent de l'àrea de Cultura de la Diputació de València.

Ambdues mostres podran visitar-se fins al mes de setembre. En el cas de Mik Baro, el seu treball ocupa la façana del museu, mentre que l'obra d'Aitana Carrasco se situa a la Sala Alta, on pot accedir-se en l'horari habitual del MuVIM, de dimarts a dissabte, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores i els diumenges de 10 a 20 hores de manera ininterrompuda.

“Dos exposicions que confirmen l'aposta per la creativitat gràfica i el disseny que està fent el MuVIM i que se suma a les dedicades a la tipografia, il·lustració o el disseny publicitari que es mostren actualment”, indica Glòria Tello, diputada del MuVIM.

Kalila i Dimna

Es diu que una imatge val més que mil paraules i és que il·lustrar gràficament augmenta l'efectivitat del missatge. “Al pensament se li dona una forma gràfica”, assenyala Amador Griñó, cap d'exposicions del museu. Igual que la imatge, les rondalles ens transmeten un missatge i parar atenció a Kalila i Dimna significa una mirada a influències decisives.

Com fa segles, i des d'una globalitat local, Aitana Carrasco realitza una interpretació magistral d'esta magna literatura creant 20 il·lustracions “a partir de la tècnica del collage i partint de gravats del segle XIX, rebent influències de les marionetes de l'Índia o de les ombres xineses”, ha afirmat l'artista en roda de premsa. Carrasco ha destacat també que es tracta de “una exposició lliure, un llibre en una paret. Podem anar llegint el conte caminant per l'exposició”.

En l'exposició que hui dijous inaugura el MuVIM trobarem representades nou de les rondalles recollides en Kalila i Dimna, a través d'unes il·lustracions que deixen a l'espectador decidir sobre què li transmet l'obra, no és concloent a ulls del visitant, atorgant-li el poder de decidir. En eixe sentit, Amador Griñó destaca que “una imatge es convertix en un emblema i els emblemes en ensenyaments pràctics, com s'observa en les mostres que hui presentem”.

Un xicotet manual gràfic del canvi climàtic

El gest gràfic, el dibuix, és el llenguatge més antic de la humanitat. L'escriptura té “a penes” 5.000 anys, mentre que les pintures rupestres quasi 50.000. Solem oblidar que els éssers humans hem passat el 95% de la nostra història en la Prehistòria, com bé diuen Juan José Millás i Juan Luis Arsuaga en La vida contada per un sapiens a un neandertal; la qual cosa vol dir que l'ésser humà està atàvicament preparat per a entendre, descodificar i interpretar imatges abans que paraules.

I això és una cosa que Mik Baro ha sabut aprofitar en la gigantografia que ha concebut per a exhibir-se en la pell exterior del MuVIM, en la seua façana. Perquè ha sabut utilitzar els recursos del dibuix —del còmic en concret— per a elaborar píndoles icòniques o concentrats simbòlics altament significatius. Els dibuixos de Mik no tenen en esta ocasió, com succeïx amb el còmic clàssic, una funció narrativa, és a dir que no servixen per a il·lustrar una història lineal clàssica, amb plantejament, nus i desenllaç.

En este cas, Mik Baro construïx dibuixos-concepte que li servixen per a il·lustrar una idea concreta, aïllada però relacionada amb el conjunt: el negacionisme climàtic, la desertificació, els paradoxals efectes del canvi climàtic (des de les sequeres a les inundacions), la pujada del nivell de la mar, la pèrdua de la biodiversitat, la desaparició del permafrost i un llarg etcètera.

Cada dibuix de Baro al mural es convertix així en un significant autònom, el significat del qual és ràpida i intuïtivament captat per l'espectador, precisament perquè estem més preparats per a entendre les idees quan s'expressen en imatges que quan ho fan en paraules. Simplement perquè portem milers d'anys fent-ho. Si una imatge val més que mil paraules, com sol dir-se, les 45 imatges d’este mural de Mik Baro equivaldrien per tant a més de 45.000. Cosa que significa que el mural de Baro —L'aigua— és en realitat un breu tractat, un compendi, un xicotet manual gràfic del canvi climàtic.

“Quan altres institucions estaven en procés de desenvolupament, la Diputació de València ja col·laborava amb el món de la pilota”, ha assenyalat el president de la corporació provincial, Toni Gaspar, durant l'acte celebrat hui dijous al pati del Palau dels Scala davant mig centenar de jugadors d'elit de diferents municipis valencians. Actualment, el col·lectiu de l'esport autòcton és el que més ajudes rep de la Diputació. “I així continuarà sent”, ha avançat el president Gaspar.

L'elit de la pilota ha sigut testimoni de la renovació de l'històric vincle entre la Diputació i els ens associats a l'esport autòcton, cas de la Federació i la Fundació, esta última representada pel seu president, Joan Alepuz, qui considera a la institució provincial “un pilar per a la pilota, amb un treball d'ajuda als municipis que té moltes similituds amb la tasca que la Fundació fa als pobles ensenyant als xiquets i xiquetes a jugar a pilota als trinquets”.

Gaspar i Alepuz han donat alguna pinzellada del nou conveni entre ambdues entitats, com que la Diputació estarà amb la seua marca en la part frontal dels nous equipaments dels jugadors, en lloc de donar nom als diferents trofeus organitzats per la Federació i la Fundació, que quedaran oberts a altres col·laboracions tant públiques com privades. “Els jugadors seran els primers a lluir en les seues samarretes la nova imatge de la Diputació”, ha anunciat el president Gaspar en referència al procés de renovació de la imatge corporativa que està acabant la institució.

Procés de professionalització

El que resulta evident és el compromís de la Diputació amb un esport cada vegada més professionalitzat que, en paraules del diputat Andrés Campos s'ha convertit en “la joia de la corona de l'esport valencià i de la institució que representa a tots els pobles de les nostres comarques, on continuarem contribuint al fet que tinga la màxima visibilitat”. La corporació col·labora cada any amb més de mig milió d'euros amb la Federació i la Fundació de Pilota.

També ha fet referència a eixe camí emprés pel col·lectiu per a convertir la pilota en esport d'elit un dels seus referents, el jugador Puchol II, qui en la seua intervenció per a tancar l'acte ha agraït a la Diputació tot el suport que ve prestant històricament a la pilota.

Marc, Iván, Soro, Lorja, Verger, Puchol… Cap dels jugadors d'elit han faltat a la cita amb la Diputació, que a més de l'organització de tornejos i els equipaments, subvenciona altres accions com la presència en tornejos internacionals, on la pilota valenciana és una autèntica potència.

L'àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha finalitzat les obres de reparació en l'accés a la barbacana del castell d'Alpuente, “on es va produir una caiguda de part del mur degut a les abundants pluges i nevades”, explica la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l'àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó.

Es tracta d'una zona molt exposada, a gran altura i desprotegida de les inclemències meteorològiques, que provoquen la contracció, dilatació i trencament de materials, afavorint per tant la seua degradació i enfonsament. Analitzat el perill per a les persones i els béns, l'àrea de Medi Ambient de la Diputació va activar el procediment d'emergència per a minimitzar el risc de despreniments.

Els treballs han consistit en l'apuntalament del mur, la retirada de ‘mampuestos’ en mal estat, la consolidació de la muralla mitjançant peces noves amb aprofitament de les antigues, rejuntat amb morter i reparació dels remats dels murs.

El castell d'Alpuente és un Bé d'Interés Cultural i la seua torre albarrana un dels pocs exemples valencians d'estructures que encara conserven part del seu aparell califal. Per consegüent, el seguiment dels treballs ha estat a càrrec d'una arqueòloga, amb les autoritzacions corresponents de Patrimoni de la Generalitat Valenciana.

Les obres es van adjudicar per un import de 130.546 euros, dels quals el 97,5% han sigut sufragats per la Diputació.

La Biblioteca de L'ETNO ha acollit dins del cicle #EnVeuAlta la presentació del llibre Viure a la caseta: l'hàbitat tradicional valencià de temporada, escrit per Carles Rodrigo Alfonso. Este llibre, editat per Edicions del Bullent, es la versió en llibre del treball premiat amb el 22é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. 

Carles Rodrigo Alfonso, nascut a València, és geògraf de formació i exercix la seua activitat professional com a consultor en desenvolupament rural des de 1995, mentre manté el contacte amb l'activitat agrària. Profund coneixedor del territori valencià, ha estat i està implicat en diversos moviments territorials. És autor de mitja dotzena de publicacions de caràcter territorial de les comarques del Rincón de Ademuz i la Serranía, i coautor d'una altra desena de llibres i articles de caràcter i àmbit espacial divers.

El llibre ens apropa a les construccions disperses que s’utilitzaven com a llar durant els treballs agraris, des de finals del segle XVIII fins a mitjans del XX. Són cases senzilles que no solien estar habitades de continu però tampoc deshabitades. Estaven prou lluny del nucli de població i es construïen per albergar els treballadors del camp, que així s’estalviaven tornar a casa cada nit. L’estudi fa una aproximació a diverses tipologies (la construcció de marjal, les casetes de la Serranía i els riuraus de les comarques centrals) i ens explica les seues característiques i les formes de vida associades.

El premi Bernat Capó es una iniciativa de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia i l’àrea de Cultura de la Diputació de València, que pretén fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l’estudi de la cultura popular. El premi està dotat amb 6.000 euros i comporta la publicació del treball per l'Editorial El Bullent.

El premi s'ha tornat a convocar en 2022, i el termini de presentació de treballs està obert fins al 28 d'agost.