El BOP núm. 100, de 26 de maig de 2022, publica la resolució de la convocatòria per a la concessió de subvencions destinades a entitats locals per a Jaciments Arqueològics Visitables 2022.

El termini de justificació finalitzarà el dia 7 de novembre de 2022.

El BOP núm. 100, de 26 de maig de 2022, publica el decret del diputat de l'Àrea de Cultura número 5836 de 16 de maig de 2022 pel qual s'aprova la correcció d'errors proposada per la comissió avaluadora de les entitats locals on es realitzaran les activitats de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València en 2022.

El termini de justificació finalitza el dia 5 de novembre de 2022. 

BOP dijous 26 de maig de 2022 (vore anunci)

El termini de justificació finalitzarà el dia 7 de novembre de 2022. 

BOP dijous 26 de maig de 2022 (vore anunci)

BOP dijous 26 de maig de 2022 (vore anunci)

Al BOP núm. 100, de 26 de maig de 2022, s’ha publicat el Decret del Diputat de l’Àrea de Cultura número 5836 de 16 de maig de 2022, pel qual s’aprova la correcció d’errors proposada per la comissió avaluadora de les entitats locals on es realitzaran les activitats culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València en 2022.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha rebut hui el ‘Ninot d’Or’ de mans del Mestre Major del Gremi Artesà d'Artistes Fallers, Paco Pellicer, pel suport de la institució provincial al sector faller que es va iniciar amb la crisi derivada de la pandèmia de Covid19.

Durant l'acte de lliurament, que ha tingut lloc al Saló de Plens de la institució provincial, Paco Pellicer, acompanyat per membres de la junta directiva del Gremi, ha destacat que “el paper de la Diputació com a porta d'entrada als municipis de la província, no sols per poder plantar fora de la ciutat de València sinó també pels molts altres treballs que s'han propiciat al marge de les Falles, ja que en les innombrables festes que se celebren als pobles, els ajuntaments troben en el Gremi els professionals idonis per a tota mena de treballs artístics”.

Per la seua banda, el president Gaspar, després d'agrair la distinció, ha explicat que “la pandèmia va posar de manifest la necessitat que ja havíem detectat que la Diputació estiguera més prop del sector faller, per la qual cosa les ajudes que van començar en 2021 i s'han ampliat en 2022 tindran una continuïtat en els pròxims exercicis”.

En eixe sentit, Toni Gaspar ha reivindicat “la necessitat de recolzar i posar en valor les coses úniques que es fan a València” i afirma que “este sector acull a professionals que són vertaderes potències mundials en molts àmbits, com l'ús de la pólvora, l'escultura o la indumentària”. El president de la Diputació els ha qualificat com a “generadors de felicitat”, ja que “el seu treball incidix directament en l'estat d'ànim d'una població que té desig d'eixir al carrer i tornar a celebrar, després d'un temps de molt de sofriment”.

Més de 1,3 milions d'ajuda al sector

La Diputació ha destinat en 2022 més de 1,3 milions d'euros per a ajudar a reflotar al sector faller, un dels més afectats per la crisi sanitària derivada de la pandèmia de Covid19.

Concretament, la línia de subvencions concedida per l'àrea de Presidència ha assignat 300.000 euros al Gremi d'Artistes Fallers. Altres col·lectius del sector beneficiaris són Piroval, l'Associació d'Empreses Pirotècniques, amb 300.000 euros, i el Gremi Artesà de Sastres i Modistes, amb 120.000. D’altra banda, l'Associació de Comerços d'Indumentària Valenciana (ASCIVA), la Asociación Nacional de Floristas i el Gremi Artesà Florista de la Comunitat compten amb 60.000 euros cadascun, mentre que el col·lectiu Fallers pel Món en té assignats 6.000.

Les comissions de la província disposaran d’un increment de les ajudes substancial, amb una dotació global de 450.000 euros enfront dels 230.000 que tenien en 2021 per a organitzar actes i promocionar les Falles.

Una de les particularitats d'estes ajudes és que les subvencions es canalitzen a través dels respectius gremis, amb la qual cosa, són ells qui proposen de manera autònoma en què invertir els diners en funció de les necessitats.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha donat a conéixer les persones guardonades amb els Premis València i València Nova, els quals han comptat amb 288 obres presentades en l'edició d'enguany.

Després de la deliberació dels sis jurats reunits al MuVIM, l’anunci dels guanyadors i guanyadores junt amb l’apertura de la plica ha estat a càrrec de la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó; el director del Magnànim, Vicent Flor; i el cap de serveis administratius de promoció cultural, Josep Vidal, que ha actuat com a secretari.

Els guardonats dels Premis València en la modalitat de narrativa han estat Vicent Enric Belda, en valencià, i Francisco López Serrano, en castellà. En poesia, Albert Garcia Elena, en valencià, i Juan Ramón Santos, en castellà. El premi València d’Assaig és per a Toni Bellón Climent, i el de novel·la gràfica per a Candela Sierra. Entre els guardonats dels Premis València Nova trobem a Mayte Gómez Molina, Pablo Alaña Rivera, Tatiana Hidalgo Martí i Carles Fenollosa.

Els Premis València se celebren des de la dècada dels cinquanta del segle XX. Entre les novetats de l’edició d’enguany, destaquen l’increment de la quantia dels premis en metàl·lic, de 80.000 a 100.000 euros, i l’ampliació de la participació en els premis València Nova, on s’han pogut presentar autors sense obres publicades sense límit d’edat.

Pavana per a un infant difunt

Pavana per a un infant difunt de Vicent Enric Belda ha sigut l’obra guardonada en la categoria de narrativa en valencià del premi València. El jurat, format per Ricard Vela Pàmies, Esperança Camps Barber, Ivan Carbonell Iglesias i Carol Borràs Barberà, destaca l’ambientació en l’època de la Renaixença a la ciutat de València i la seua rodalia. Un escenari on es produeix un doble crim. Al voltant de l'infanticidi, que és l'eix de la novel·la, hi ha moltes referències literàries i culturals amb un llenguatge acurat.

Vicent Enric Belda (Agullent, 1962) és un escriptor valencià i professor de l'IES l'Estació d'Ontinyent. Ha guanyat diversos premis per les seues publicacions en literatura infantil i juvenil, contes per a adults i narrativa.

La piel muda

El jurat, format per Susana Martín Gijón, Pere Cervantes, Purificació Mascarell i Eva Olaya, ha valorat per unanimitat atorgar el premi València de narrativa en castellà a la novel·la titulada La piel muda, de Francisco López Serrano, per la seua profunditat literària, l’originalitat del punt de vista, els vincles entre art i vida, i les referències culturals i artístiques que nodreixen una trama impossible d’abandonar des de la primera fins a l’última línea. Un text amb moltes capes interpretatives, ple d’imatges que deixen empremta en el lector, i una estructura i ritme perfectes. Una novel·la impactant, tan intel·lectual com visceral, escrita amb destresa i saviesa literària.

Francisco López Serrano (Épila, Saragossa), ha publicat diverses novel·les, relats i llibres de poemes, així com traduccions de poetes anglesos. Ha sigut guanyador de nombrosos premis, i col·labora habitualment en revistes literàries i diaris.

La sospecha eterna

Pablo Alaña Rivera, de Castelló de la Plana, ha aconseguit, per unanimitat del jurat, el Premi València Nova de narrativa en castellà, amb la novel·la La sospecha eterna. El jurat ha valorat la seua capacitat per mantindre la intriga i generar sorpresa en els lectors, a través d’una trama que suposa un viatge a les entranyes del sistema judicial. Un text escrit amb un ritme i estil net i precís.

Pablo Alaña, llicenciat en Dret per la Universitat de Cantàbria, treballa com a advocat penalista i mercantilista i dedica part del seu temps lliure a l’escriptura, la seua autèntica vocació.

Els contorns de l’abisme

Els contorns de l’abisme, d’Albert Garcia Elena, és l’obra guanyadora del Premi València de poesia en valencià. Els membres del jurat, Juli Capilla i Fuentes, Carme Fenoll i Clarabuch, Rosa Belda i Josep Antoni Fluixà Vivas, han valorat la seua unitat formal i estilística per la seua connexió amb la contemporaneïtat i l’era digital. El poemari barreja conceptes diversos amb imatges suggerents, llampants i sorprenents. En paraules del jurat, és “un poemari que connectarà amb els lectors joves”.

Albert Garcia Elena és llicenciat en filologia, gestor cultural i traductor. Durant els 90 va publicar tres llibres de narrativa. En els darrers anys s’ha centrat en la poesia i ha guanyat, entre altres, els premis Màrius Torres, Vicent Andrés Estellés, Miquel de Palol i Joan Alcover – Ciutat de Palma.

Mise in abyme

El jurat ha premiat el poemari Mise in abyme de Tatiana Hidalgo Martí amb el Premi València Nova de poesia en valencià. La coherència de la seua estructura i el seu llenguatge directe, apassionat, sincer i modern són els trets més rellevants trobats pel jurat. El llibre homenatja a autors clàssics com Vicent Andrés Estellés, Baudelaire i Martí i Pol.

Vida salvaje

El guardonat amb el Premi València de poesia en castellà és Juan Ramón Santos, per l’obra Vida salvaje. El jurat, format per José Saborit Viguer, Xelo Candel Vila, José María Micó Juan i Jesús Munárriz ha destacat la seua construcció formal i l’emoció que provoca, que conduix al lector a fer una reflexió metafísica sobre la pròpia existència.

És el tercer poemari de l’autor de Plasencia, que també ha publicat novel·les i llibres infantils.

Los trabajos sin Hércules

L’obra guanyadora del premi València Nova de poesia en castellà ha sigut Los trabajos sin Hércules, de Mayte Gómez Molina. El jurat ha ressaltat que l’obra recull la tradició dels mites clàssics, que contrasta amb una mirada precisa del disbarat social i resolta amb intenció poètica.

Mayte Gómez Molina és una escriptora i artista audiovisual i digital granadina que treballa amb el concepte de literatura expandida. El seu treball es mou entre l'escriptura, el vídeo i les noves tecnologies, intentant buscar noves maneres de recepció.

El procés de patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut (1959-2020)

En la modalitat d’assaig ha sigut Toni Bellón Climent qui ha obtingut el guardó, amb l’obra El procés de patrimonialització de les festes de la Mare de Déu de la Salut (1959-2020). El jurat, conformat per Francesc Jesús Viadel Girbés, Sandra Obiol Francés, Violeta Tena Barreda i Rafael Roca Ricart, ha valorat l’original manera de posar en valor la festa d’Algemesí com a expressió de la identitat col·lectiva del poble valencià. És un treball ben estructurat, documentat, amb rigor científic i ben redactat. A més de descriure la festa en la seua materialitat, aborda la dimensió sociopolítica sense defugir les polèmiques actuals i apuntant possibilitats de futur.

Toni Bellón Climent és graduat en Geografia per la Universitat d’Alacant, màster en Antropologia Social per la Universitat Miguel Hernández d’Elx i Doctor en Ciències Socials per la Universitat de València. Ha rebut nombrosos premis per les seues publicacions relacionades amb la cultura i les tradicions.

Víctor Iranzo. El poeta aragonés de la Renaixença valenciana

El jurat ha considerat guanyadora l’obra Víctor Iranzo. El poeta aragonés de la Renaixença valenciana, de Carles Fenollosa Laguarda en la categoria València Nova d’Assaig. El llibre posa en valor una figura poc coneguda de les lletres valencianes. L’obra s'emmarca en una línia de recuperació i relectura d’una època clau en la història cultural valenciana, amb rigor documental i científic. El jurat destaca la correcció de la seua estructura, la claredat del llenguatge i l’estil precís.

Carles Fenollosa (València), és llicenciat en Filologia, i col·laborador habitual de publicacions periòdiques i acadèmiques.

Rotunda

El premi València de novel·la gràfica s’atorga a l’obra Rotunda, de Candela Sierra. El jurat, conformat per Iria Ros Piñeiro, Javier Marquina, Raquel Garcia i Ulldemolins i Miguel Ángel Giner, ha valorat la manera en que l’obra representa exemplarment la veu de tota una generació. L’obra reflectix la situació de precarietat laboral de les persones que intenten obrir-se camí en el món laboral i retrata la deriva de la nostra societat, segons l’autora, només preocupada pels diners. Destanquen el coneixement precís dels recursos del còmic: composició de pàgina, elecció de plans, retolació, paleta de colors, recursos gràfics i narratius, i personatges ben dissenyats i construïts. Un magnífic còmic que compleix amb les expectatives del jurat.

Candela Sierra (Ronda, 1990) és llicenciada en Belles arts per la Universitat de Granada, amb estades anuals a Brussel·les i al Quebec. Actualment és doctoranda en la UGR, amb un projecte de tesi de creació on investiga la dimensió narrativa de l'estil gràfic en còmic, i compagina treballs d'il·lustració i còmic amb la docència.

Premi València Nova de narrativa en valencià

El jurat del premi València Nova de narrativa en valencià ha decidit per unanimitat deixar el premi desert.

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia és conscient de la importància de les biblioteques valencianes com a dinamitzadores de la seua comunitat. El museu de la Diputació vol fer un pas endavant per a consolidar esta relació amb el naixement d’una nova marca, ‘BiblioPOP’, “el nom que rebran les biblioteques compromeses amb la cultura popular valenciana”, ha explicat este divendres el diputat de Cultura, Xavier Rius.

“Ja siguen biblioteques públiques, universitàries o especialitzades, totes poden ser BiblioPOP, perquè en les seues col·leccions tenen cura dels temes locals, col·laboren amb els instituts d’estudis locals i comarcals, connecten amb les colles i associacions festives i poden dinamitzar moltes activitats a les quals la narració oral, la recuperació de la memòria o la participació de la ciutadania són protagonistes”, ha afegit el responsable provincial de Cultura.

L’ETNO busca un compromís real també amb el museu, i amb la seua Biblioteca, perquè l’ajuden a convertir-se en un vertader referent informatiu de la cultura popular informant-li de tot allò que es publica i s’investiga a nivell local i comarcal. Una relació recíproca a través de la qual L’ETNO oferirà recursos, projectes i campanyes, i les biblioteques valencianes els seues grans valors: informació i comunitat. Les biblioteques són la clau per a arribar a tot el territori valencià i en definitiva, a tota la ciutadania.

Com a mostra d’eixe treball que fa L’ETNO, molts professionals bibliotecaris col·laboren des de 2017 en la campanya Espanta la por del museu de la Diputació, i han demostrat, any rere any, ser uns magnífics aliats al llarg de tot el territori valencià per a difondre el nostre imaginari més fantàstic.

En la presentació d’este divendres s’han entregat als professionals bibliotecaris els recursos gràfics de la nova marca: identificadors en forma d’adhesius, cartells i punts de lectura que explicaran als usuaris com la biblioteca del seu poble o barri està compromesa amb la cultura popular i tot allò que fan per reviscolar-la i mantindré-la viva.

La ‘Festa Valor’ i el Club de Lectura ‘Fadrines’

En l’acte de la Beneficència s’ha presentat també la Festa Valor, la guia per a clubs de lectura del llibre Fadrines, les exposicions itinerants de L’ETNO, la nova campanya Espanta la por, l’intercanvi bibliogràfic i el renovat blog de la Biblioteca encarregat de difondre tots els continguts BiblioPOP.

La Festa Valor és una festa popular dedicada a la narració oral i a Enric Valor. Creada en 2021 per la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant, L’ETNO té la intenció d’ajudar a estendre esta festa de la paraula i la fantasia per tota la geografia valenciana. Amb l’objectiu de facilitar la seua rèplica, L’ETNO posarà a l‘abast de les biblioteques valencianes els recursos que van utilitzar a la Festa Valor de L’ETNO el passat 15 d’octubre de 2021.

El llibre Fadrines. El procés de no casar-se en la societat tradicional valenciana, el darrer número de la col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana de L’ETNO, es convertix en una proposta per als clubs de lectura de les biblioteques valencianes. La Biblioteca de L’ETNO tindrà disponible per al préstec dos lots de 20 llibres i una guia de lectura per a les persones encarregades de la mediació lectora que facilitarà la dinamització de les sessions dels clubs que majoritàriament estan formats per dones.

A estes iniciatives s’afigen l’oferta de les exposicions temporals de L’ETNO, la nova campanya Espanta la por i les publicacions per a intercanvi bibliogràfic a través del qual L’ETNO vol facilitar l’accés a les seues publicacions i disposar a la Biblioteca de les publicacions locals. Propostes i recursos que aniran creixent amb el pas del temps perquè a les BiblioPOP els queda molt de camí a fer per a reviscolar la nostra cultura popular.  

La Diputació de València ha iniciat les obres de millora de la seguretat i el drenatge en la carretera que connecta Montserrat i Turís. Amb un pressupost de poc més de dos milions d'euros i un termini d'execució de huit mesos, les màquines treballen ja en un tram de tres quilòmetres de la CV-415 que discorre entre Picassent i Alborache, en concret entre els punts quilomètrics 13,2 i 16,2, en els quals s’hi troba la intersecció amb la CV-416 que va a Godelleta, que es resoldrà en forma de glorieta.

L'àrea d'Infraestructures de la Diputació ha iniciat ja les actuacions d'ampliació de la calçada, millora del drenatge i intersecció de la CV-415 amb la CV-416, que unix Montserrat amb Turís. Al tram de tres quilòmetres referit es mantindrà la tipologia de calçada de sis metres d'ample, amb dos carrils de tres metres, dotant la via de vorals d'un metre i bermes de 0,5 metres en els dos marges.

Es manté el traçat original en quasi tota la longitud de l'actuació, a excepció de la zona on queda situada la nova intersecció amb la CV-416, per la qual cosa s'aprofitarà al màxim la plataforma existent, adequant la nova geometria a una velocitat de projecte de 80 km/h. La intersecció prantejada consistix en una glorieta circular en l'encreuament de la carretera CV-415 amb la CV-416, amb un diàmetre exterior de 65 metres.

Senyalització, seguretat i paisatge

D'altra banda, es procedirà a realitzar la renovació de tots els elements de senyalització vertical i horitzontal, de seguretat i d'abalisament. Pel que fa al drenatge de la carretera, se substituiran les obres de drenatge transversal existents i les noves cunetes seran revestides de formigó. Als punts on les cunetes intercepten accessos directes a la carretera, es disposaran passos ‘salvacunetes’ per a garantir la continuïtat d'estes, amb proteccions en els dos extrems per millorar la seguretat viària.

A més, s'ampliarà l'obra de drenatge transversal que servix per a donar continuïtat al barranc de les Blasques sota el tram de la carretera. Esta estructura està formada actualment per un pontó voltat de formigó. La longitud que ha d'ampliar-se és de tres metres, la qual cosa s'aconseguirà amb l'execució d'un marc in situ de formigó armat.

En relació amb la integració ambiental i paisatgística de les obres, es procedirà a l'extensió de graveta de diferents colors sobre malla anti herbes en la glorieta, així com la plantació d'oliveres i diferents espècies arbustives.