La xiqueta es col·loca els auriculars i sent un alegre xiulit. Està a punt de descobrir com unes quantes notes musicals i unes paraules poden transformar l’univers que coneix. “Quan nosaltres callem, xiulen els ocells”, advertix una veu maternal i tel·lúrica. De sobte, el parc que creix al cor de la ciutat i que la xiqueta visita cada diumenge es convertix en un lloc ple de misteri i emocions que amaga criatures fascinants en cada racó.

Xafar la gespaés la invitació a travessar eixa porta entre allò que veiem i allò que imaginem. Una excursió dramatitzada, creació de la companyia La Negra, que marca una fita en la història de l’Escalante Centre d’Arts Escèniques: és la primera peça produïda pel teatre de la Diputació de València que es desenvolupa al carrer, al parc en este cas.

“És un honor impulsar un muntatge tan original, emotiu i inspirador”, ha assegurat este matí la diputada de Teatres, Glòria Tello, després de completar el passeig teatralitzat. Així mateix, ha apuntat que “els valors que transmet, tant artístics com de respecte i amor a la natura, engrandixen l’esperit de l’Escalante”. A més, la diputada ha confirmat que “a començaments de la nova temporada, Xafar la gespa tornarà a desplegar-se alParc Centralper al públic general”. A partir de setembre, per tant, estarà a l’abast de totes i tots.

De moment, més d’un centenar de xiquetes i xiquetsde diferents escoles han disfrutat d’esta producció de l’Escalante, la tercera que estrena el centre esta temporada. “Com a primera experiència d’arts escèniques de carrer, hem volgut començar oferint-la al públic escolar”, ha explicat Marylène Albentosa, coordinadora artística del centre, qui també ha assenyalat que “estem apostant per ampliar els nostres horitzons i esta creació de La Negra és un bon referent, barreja disciplines amb una vocació molt lúdica i un to poètic”.

 El vol de la papallona, el ball dels cérvols

Xafar la gespaplanteja un recorregut escènic al llarg delParc Central de València. El text de Guada Sáez, sobre la idea original de Carlos Amador, obri una porta a una natura lliure i silvestre que creix quan estem disposats a parar-li atenció.

Pepa Sarrió guia al públic a través de diferents racons del parc, on apareixeran les diferents criatures alienes a la vida humana: papallones a punt de descobrir les seues ales o dos cérvols enmig d’un ritual de seducció són algunes de les escenes que obliguen els caminants a mirar des de la distància, atenent els sons que escolten pels auriculars i mirant, fins i tot, a través de prismàtics.

Carlos Amador explica que es tracta d’una proposta “molt particular amb l’utilització d’audioguies, per a la qual hem fet un exhaustiu treball de creació sonora per tal que l’experiència tinga un caràcter immersiu”. Altra de les premisses d’esta creació de La Negra era dinamitzar un espai públic com el Parc Central, “posant en valor les arts escèniques de carrer com a eina d’aprenentatge”, ha remarcat el creador de la peça.

Arantxa Cortés, María Sorribes, Carlos Tomás i Enric Romaguera donen vida als diferents éssers que s’amaguen al camí. Sergi Heredia s’encarrega de la direcció escènica de la peça i Pepa Cases regix les coreografies i els moviments dels animals ballarins. La banda sonora, fonamental per a la immersió en un món que creix dins d’un altre, és obra de Carles Chiner. Totes i tots contribuixen a transformar un lloc emblemàtic de la ciutat i també a qui s’atrevix a entrar i xafar la gespa.

La Diputació de València ha presentat este dijous a Siete Aguas el programa Fem poble, un nou projecte impulsat per la corporació per a lluitar contra la despoblació als pobles xicotets de la província, mitjançant el desenvolupament del turisme local i a través de la col·laboració público-privada.

L'acte, celebrat en la Societat Musical de Siete Aguas, ha servit per a posar en marxa esta iniciativa en la que treballen els serveis de Turisme i Desenvolupament Rural de la Diputació, i que compta amb la participació de Turisme Comunitat Valenciana a través de Creaturisme.

Fem poble pretén aportar valor als recursos turístics dels municipis en risc de despoblació per a fomentar la creació de productes turístics que activen la seua economia local i, en conseqüència, la seua projecció territorial. Es tracta de dinamitzar turísticament les poblacions en risc de despoblament mitjançant l'activació de la col·laboració público-privada, respectant sempre els principis de sostenibilitat i la capacitat de càrrega turística de cadascuna d'elles.

Un total de 50 municipis i quatre mancomunitats de la província s'han adherit ja al programa, que comença el seu desenvolupament enguany, però sorgix després de l'anàlisi de l'oferta bàsica i complementària en poblacions en risc de despoblació realitzat durant l'exercici 2021 pel Servei de Turisme de la Diputació.

En esta primera jornada informativa sobre Fem poble s'han presentat els objectius i metodologia del programa, les seues fases i pròximes accions, entre les quals s'hi troben l'elaboració de manuals de recursos i gestió público-privada, la celebració de tallers formatius per al desenvolupament de productes i experiències turístiques i el disseny d'un catàleg de productes i experiències turístiques per a la venda directa.

Una oportunitat per als municipis

La jornada ha comptat amb la participació del secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer; el diputat provincial de Turisme, Jordi Mayor; el diputat provincial de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació, Ramiro Rivera; i l'alcaldessa de Siete Aguas, Teresa Hernández, a més de nombrosos tècnics i representants dels municipis adherits al programa.

El diputat de Desenvolupament Rural ha manifestat que “la Diputació ha de estar present en el territori” -en referència a l'elecció de Siete Aguas per a acollir la jornada de presentació del programa-, “per això continuarà recorrent la província amb els seus projectes i iniciatives”.

A més, ha destacat el “paper fonamental” de tècnics i ajuntaments en la lluita contra la despoblació “per a poder activar les iniciatives, abordar este repte demogràfic i aconseguir solucions de futur per als nostres pobles”. En este aspecte han coincidit també la resta d'autoritats presents, que han incidit en la necessitat d'incrementar la seua presència en les administracions per a “professionalitzar les polítiques turístiques”.

El diputat de Turisme, per la seua banda, ha insistit que “el turisme és una oportunitat per als municipis més xicotets per a evitar la seua despoblació, però també perquè les persones que viuen en ells tinguen millors condicions, millors serveis i una major qualitat de vida”. “Fem poble vol posar els recursos locals en valor de manera sostenible, però que continuen sent del municipi, perquè el turisme beneficie a la població resident i l'aculla de manera positiva”, ha agregat Jordi Mayor.

Finalment, el secretari autonòmic de Turisme ha expressat la seua satisfacció per “el treball productiu en favor del turisme” que suposa el programa de la Diputació, a més de posar l'accent que “el turisme és un sector de sectors, que tira de la resta i, per tant, tot el que l'enfortisca serà la millor aposta que puguem fer per al desenvolupament i el progrés”, ha expressat en relació a la despoblació.

La Diputació de València es convertix estos dies en seu del municipalisme com a amfitriona de la V Conferència de Presidències de Diputacions, Cabildos i Consells Insulars, que se celebra al Centre Cultural la Beneficència. L'acte inaugural de la trobada, en el qual participen més d'una vintena de presidents i presidentes provincials, ha tingut lloc este dijous a la Sala Alfons el Magnànim, on es desenvolupen les jornades de treball sobre assumptes com el repte demogràfic o la gestió dels fons europeus per a superar la crisi causada per la pandèmia.

En paraules del president de la Diputació de València, Toni Gaspar, “esta reunió de representants provincials és molt oportuna perquè arriba després de dos anys de restriccions per la Covid i amb la màxima expectació per a projectar a la societat iniciatives i compromisos sorgits del debat polític, amb la capacitat que tenen les diputacions, cabildos i consells insulars per a transformar i millorar la vida de les persones”.

Gaspar ha mostrat la seua satisfacció per acollir a València este esdeveniment clau de l'activitat municipalista, en una setmana commemorativa pel bicentenari de moltes diputacions, i ha reivindicat la capacitat de reacció d'estes institucions “des del primer moment de desconcert que vivim amb la pandèmia, prestant les primeres ajudes als nostres pobles i posant en valor el transcendental paper del Govern d'España i les comunitats autònomes”. Ara, continua l'amfitrió de la trobada provincial, “hem d'afrontar reptes tan importants com el demogràfic, l'ecològic, el digital, la igualtat de gènere o el finançament”, i tot partint de la base de “l'autonomia municipal, sense besamans ni arbitrarietats i reduint la burocràcia estèril”.

La col·laboració institucional també és clau per al president de la Generalitat, Ximo Puig, qui ha destacat el treball conjunt que realitza el Consell amb les diputacions de València i Castelló “a través d’un Fons de Cooperació Municipal pioner que ha incrementat la liquiditat dels ajuntaments i que reforça l'essència municipalista del govern autonòmic”. Puig ha posat en valor “el treball que realitzen les diputacions, institucions bicentenarias fonamentals que van ser creades precisament com a antítesis del centralisme, i que són fonamentals per als milers de pobles que, sense la seua ajuda, tindrien complicat mantindre els serveis bàsics i la qualitat de vida per a les persones que els habiten”.

Per la seua banda, la presidenta de la Diputació de Barcelona i de la Fundación Democracia y Gobierno Local, Núria Marín, ha indicat que “després de passar dos crisis seguides, una sanitària i una altra derivada de la recent guerra d'Ucraïna, els governs intermedis, com a institucions de proximitat, tenim un paper fonamental per a avançar cap a la recuperació”, i ha citat grans reptes com “el compliment dels ODS i l'agenda 2030, com a elements transversals perquè ningú es quede arrere en eixe camí que afrontem amb optimisme i motivació”.

Repte demogràfic i fons europeus

Organitzat per la Diputació de València al costat de la Federación Española de Municipios y Províncias (FEMP) i la Fundación Democracia y Gobierno Local, esta cinquena trobada de presidències provincials pretén aprofundir en el repte demogràfic posant en comú les experiències de les diferents administracions en la lluita contra la despoblació. Responsables de diputacions, cabildos i consells insulars participaran en la taula de treball prevista per a la matinal del divendres al costat d'Elena Cebrián, secretària autonòmica de Cohesió Territorial i Polítiques contra la Despoblació de la Generalitat.

L'altre gran tema inclòs en l'agenda de la conferència és la gestió dels fons europeus i la importància de la transformació digital perquè estos tinguen l'efecte desitjat en la recuperació de la pandèmia. El catedràtic de Geografia Humana de la Universitat i exconseller d'Educació, Joan Romero, presentarà la segona taula de treball del divendres, en la qual participaran igualment presidents i presidentes de les institucions supramunicipals que donen sentit a esta trobada en clau municipalista.

Abans, els catedràtics en Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona Alfredo Galán i Joaquín Tornos han protagonitzat la conferència inaugural este dijous, mentre que el propi Galàn, director de la Fundación Democracia y Gobierno Local, i el professor de Dret Administratiu en la Universidad de Santiago de Compostela, Marcos Almeida, s'encarregaran de donar forma a la declaració conjunta amb les conclusions de la trobada, una vegada completades les taules de treball.

La V Conferència de Presidències de Diputacions, Cabildos i Consells Insulars comptarà a més amb l'assistència de la delegada del Govern en la Comunitat, Gloria Calero; la secretària general de Coordinación Territorial del Gobierno de España, Miryam Álvarez; el secretari general de la FEMP, Carlos Daniel Casares; el president de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), Rubén Alfaro; vicepresidents i diputats de les institucions participants i la corporació provincial valenciana al complet, inclosos els seus habilitats nacionals.

BDNS Identificador 625220

El termini de presentació de sol·licituds serà fins al 3 de juny de 2022.

BOP divendres 13 de maig de 2022 (vore anunci)

BDNS Identificador 625231.

Podran prendre part en aquest concurs els i les pianistes de qualsevol nacionalitat que hagen nascut a partir del 31 de maig de 1987 (inclòs).

Termini de presentació de sol·licituds fins al 3 de novembre de 2022.

La tramitació del formulari d'inscripció i de la presentació de la documentació annexa es durà a terme de manera telemàtica en el lloc web www.pianoiturbi.com.

BOP divendres 13 de maig de 2022 (vore anunci)

La V Conferència de Presidències de Diputacions, Cabildos i Consells Insulars ha conclòs este divendres a València amb una declaració conjunta dels responsables provincials, en la qual certifiquen el compromís absolut amb els ajuntaments per a ajudar-los a recuperar el pols econòmic després de la pandèmia. Al mateix temps, reclamen una revisió del marc competencial i major finançament per a estos governs intermedis que porten dos segles treballant amb la finalitat de garantir la millor qualitat de vida en qualsevol municipi, siga com siga la seua grandària.

Els representants provincials coincidixen, per damunt de sigles i colors, en la reivindicació del paper cabdal dels governs intermedis en una modernització de les polítiques públiques pròpia del segle XXI. Alguns d’ells van més enllà i consideren “insuficient” el finançament que reben de l'Estat “per a atendre competències, algunes impròpies, i generar oportunitats en el medi rural”. Demanen participar en l'elaboració de normatives que els afecten tant com a municipis més poblats i una discriminació positiva en matèria fiscal i administrativa, que fomente l'arrelament i permeta als xicotets consistoris fixar població i generar riquesa, activant al seu torn als proveïdors locals.

La trobada celebrada a la Sala Alfons el Magnànim de la Beneficència, tres anys després de l'anterior conferència, ha coincidit amb el bicentenari de moltes d'estes institucions, que continuen complint una funció essencial en el sistema constitucional de descentralització territorial del poder públic. L'efemèride coincidix amb un nou temps que els governs intermedis busquen ser palanca de canvi en la societat del segle XXI, amb una constant voluntat d'acostament a la ciutadania, el desig de modernització i transparència i l'adopció de les millors tecnologies disponibles per a facilitar la vida a les persones.

L'eficàcia de les diputacions, cabildos i consells insulars, ens amb una elevada acceptació ciutadana, es va posar de manifest amb la “capacitat de reacció que, des del primer moment de desconcert després de la irrupció de la pandèmia, van demostrar estes institucions en la seua intermediació amb els ajuntaments, posant més en valor el transcendental paper del Govern d'España i les comunitats autònomes”, com va recordar durant l'obertura de la trobada el president de la Diputació de València, Toni Gaspar.

Gaspar va destacar l'expectació d'estes jornades de treball en les quals han participat més d'una vintena de presidents i presidentes provincials, al costat d'altres representants dels governs locals intermedis i experts en política territorial i dret administratiu. L'objectiu de la cinquena conferència, organitzada per la corporació valenciana al costat de la FEMP i la Fundación Democracia y Gobierno Local, no és un altre que continuar avançant en els mecanismes per a garantir els serveis públics de qualitat a tots els ciutadans, visquen en pobles, xicotetes ciutats o aglomeracions urbanes.

Les conclusions

La declaració conjunta emesa pels participants després de la trobada comença amb “el compromís per a reparar els danys econòmics i socials causats per la pandèmia, a través de la gestió dels fons europeus inclosos en el Mecanisme de Recuperació”, valorant positivament la participació dels governs locals en les conferències sectorials, on s'ha escoltat la seua veu per a la presa de decisions. Una segona conclusió és la d'afrontar el repte demogràfic amb vista a “una millor distribució territorial de la població”.

En este punt, tots coincidixen en “fomentar i diversificar les activitats productives, optimitzar les infraestructures i els equipaments públics i garantir els serveis essencials, sanitaris i educatius, sense descurar la mobilitat i la seguretat”. L'objectiu és compartit, si bé cada president o presidenta provincial té el seu punt de vista sobre com aconseguir-ho. La màxima responsable de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, advertix que “la cerca d'espais per a viure lluny dels grans nuclis urbans, fins i tot per part de la joventut, és una gran oportunitat que hem d'aprofitar per a reequilibrar el territori, de la mà d'una digitalització intel·ligent que no amplie la bretxa entre ciutadans i territoris”. Des de Soria, on temen el col·lapse estival d'alguns municipis, el president Benito Serrano espera com a aigua de maig la fiscalitat reduïda que arriba des d'Europa i té clar que amb el pressupost de la seua Diputació “només ens dona per a repartir misèria”.

La petició de major finançament i revisió de les competències per als ens provincials és el nexe comú del discurs de diversos executius intermedis, cas d'Ávila i Lugo, que apunten que en matèria de despoblació i reequilibri demogràfic “s'ha dit tot però no s'ha fet res”. En este sentit, una altra de les conclusions de la declaració conjunta passa per instar els legisladors a conferir-los “competències pròpies que permeten posar en marxa polítiques diferencials i serveis intermunicipals”, i per a això els governs locals intermedis “han de gaudir d'una adequada capacitat econòmica, basada en fons propis lliures de condicionalitat”.

Les conclusions de la cinquena conferència de responsables provincials es completen amb els necessaris avanços en transformació digital, cuidant “la professionalització i capacitació tècnica dels empleats públics i reduint la bretxa digital sense excloure a les persones”; la “obstinació en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030”, aprofitant la transformació ecològica per a fixar població i generar economies, com apunta l'ex consellera Elena Cebrián; i “la cooperació entre si i amb els altres nivells territorials de govern”.

El repte demogràfic

Dos temes apareixien assenyalats en negreta en el programa d'esta conferència de representants provincials: el repte demogràfic i la gestió dels fons europeus en referència a la recuperació postpandèmica. Els dos assumptes han sigut abordats en la matinal del divendres en sengles taules de treball, amb la participació de presidents i presidentes d'estos governs intermedis, les experiències dels quals són de gran valor a l'hora d'intercanviar propostes i mecanismes que resulten eficaços en la gestió dels recursos.

La primera de les taules ha sigut presentada per la secretària autonòmica de Cohesió Territorial i Polítiques contra la Despoblació de la Generalitat, Elena Cebrián, qui ha introduït el repte demogràfic a través dels conceptes de despoblació, envelliment i població flotant en determinades zones turístiques o de temporalitat laboral. Sobre esta base, ha advocat per reforçar la capacitat financera dels municipis, com fan el Consell i les diputacions de València i Castelló amb el Fons de Cooperació Municipal; i treballar de manera transversal entre institucions per a eliminar fronteres interiors com l'absència de serveis bàsics o les deficients comunicacions.

Elena Cebrián proposa “canviar la mirada cap al rural”, tant per part de la ciutadania com especialment de les polítiques públiques. Per a això, reivindica el paper fonamental de les administracions, que s'ha posat de manifest durant la pandèmia, i una “intel·ligència social” que permeta aplicar de manera correcta els fons i recursos dels quals es disposen, cas dels Next Generation.

El president de la Diputació de Huesca, Miguel Gracia, insistix en l'anotació de Cebrián. “Els diners són importants però no ho són tot. La ruralitat ha de participar en normatives que són determinants per als pobles xicotets, com les d'habitatge, o en les quals poden beneficiar a les nostres zones productives”. En la mateixa línia es manifesta el president sorià, que advertix del paper que juga el medi rural per a fer front a problemes com la desertització i la superpoblació. “Ningú viu en un poble sense serveis, però estos pobles d'una província amb 4,6 habitants per quilòmetre quadrat, sense comptar la capital, són determinants per a protegir una gran reserva forestal”, conclou Benito Serrano.

Més optimista s'ha mostrat el president de la Diputació de Castelló, José Pascual Martí, qui celebra el canvi de mentalitat que ja no considera un fracàs “quedar-se al poble”, i demana una discriminació positiva tant en matèria fiscal com administrativa. Per part seua, el president de la Diputació de Lugo, José Tomé, també considera “caduc” el model d'estudiar o ingressar a un familiar en una residència de la capital, i defensa l'ocupació juvenil i femenina, cas de la generada per la seua corporació amb una xarxa de residències de la tercera edat en municipis de l'entorn rural.

El president alacantí, Carlos Mazón, ha trencat una llança per les diputacions, “el primer instrument contra la despoblació”, i ha apostat per la promoció del turisme d'interior i el bon estat dels camins, així com les farmàcies i les oficines de gestió en el medi rural, discrepant d'un Fons de Cooperació Municipal, vigent en la Comunitat, que “ni és fons ni és de cooperació”.

Gestió dels fons europeus

De la importància de la transformació digital en la gestió dels fons europeus ha parlat el catedràtic de Geografia Humana de la Universitat Joan Romero, qui ha qualificat com a “fet històric” l'aparició dels 70.000 milions d'euros que la UE posa a la disposició d'España a través dels fons Next Generation. Considera Romero que el desafiament és que les diferents administracions “siguen capaces de gestionar-los bé, per a això resulta imprescindible la coordinació entre Govern, autonomies, diputacions i ajuntaments”.

L'ex conseller d'Educació afirma que el context en el qual arriben estos fons tendix a la confusió, amb institucions que tenen una concepció molt vertical i estanca”, i reclama un paper més rellevant dels governs locals i les diputacions, acompanyat d’una “visió estratègica per a aconseguir que els fons suposen una transformació real al nostre país”.

De la transcendència d'estos fons i la importància de la transformació digital han parlat també els responsables dels executius intermedis. El president d’Albacete, Santiago Cabañero, proposa que els governs de proximitat “acompanyen als sectors de la població que no es digitalitzaran per a evitar la bretxa”. Des de Zamora, José María Barrios alerta que un 30% de municipis de la seua província no té internet, i molts d'ells ni tan sols cobertura mòbil. Una realitat que compartix Burgos, on el seu president provincial, César Rico, posa el focus en “la potenciació de la connectivitat com a eina per a completar la necessària digitalització”.

En termes més generals s'han pronunciat altres presidents i presidentes provincials, cas de Manuel Baltar (Orense), qui assegura que “els governs provincials contraresten el centralisme i han de buscar sinergies entre ells”; Carmela Silva, presidenta de la Diputació de Pontevedra, qui apel·la a la responsabilitat dels gestors locals enfront de canvis vertiginosos, cas de la transformació ecològica; Catalina Cladera, responsable del Consell Insular de Mallorca, qui ha exposat la problemàtica d'un territori més pròxim a la superpoblació que a l'España buidada, amb dificultats per a garantir els serveis a tota la ciutadania; i Miguel Ángel Gallardo, president de la Diputació de Badajoz, qui ha qualificat la conferència com “un banc de bones pràctiques”.

Des dels inicis, la comunicació ha tractat d'obrir-se pas en els suports escrits, unes vegades per a deixar constància, altres per a fer arribar els missatges a majors distàncies, primer mitjançant signes que simulaven formes figuratives que es podien trobar en la naturalesa, fins a arribar a les lletres que actualment coneixem. En paral·lel, la geografia, entesa com a “territori o paisatge”, ha anat estudiant la configuració o distribució dels elements que conformen la Terra, podent arribar a descriure-la.

Partint d'estes realitats, es presenta De la Bauhaus a la Salomé, amb obres de la catedràtica de la Universitat Politècnica de València Begoña Jordá. Un recorregut experimental a través de la tipografia, des de les lletres sans-serif geomètriques de 1975 d’Edgard Benguiat i Victor Caruso evocant el futur, fins a la gruixuda didona creada per Atipo, presentada en 2013, amb reminiscències del passat.

La diputada del MuVIM, Glòria Tello, ha volgut destacar el paper de "la lletra com a art, com a expressió artística", alhora que crida l'atenció sobre "l'especial relació que el museu manté des dels seus inicis amb el món de la tipografia". I és que, a més d'esta exposició, la setmana passada i ja per desé any consecutiu, les parets de la Sala de la Torre s'han vestit de lletres en acollir les obres dels alumnes del Màster en Arts Gràfiques (MAG) i de grans professionals del disseny gràfic valencià amb l'exposició Text-pontàniament.

L'exposició, comissariada per les també professores de la Universitat Politècnica de València Jimena González-del Río i Nereida Tarazona, mostra el cartell com a element integrador i universal. Un suport del carrer, destinat a comunicar i que entra al museu convertit en obra d'art.

Jardí tipogràfic

De la Bauhaus a la Salomé és conseqüència de la trajectòria professional i docent de l'artista Begoña Jordá. Els fonaments bàsics del disseny queden plasmats en una sèrie de 20 cartells en la seua màxima esplendor, sense artificis: composició, ritme, espais... a través de la investigació formal de la tipografia, com un dels principals elements del disseny gràfic.

Espais buits i plens al mateix temps, equilibrats i vibrants, negres i acolorits. Són els diferents paisatges tipogràfics que l'artista ens convida a visitar i en els quals pretén que “la tipografia deixe de llegir-se per a poder veure, per a compondre, per a mirar”, assenyala Begoña, per a qui “esta comunicació ha de llegir-se però també veure's, s'ha de jugar amb la composició i jo he tardat anys a comprendre-ho”.

Begoña Jordá aprofita els llenguatges del disseny per a transportar l'espectador a un món visceral, on l'experiència viscuda en la instal·lació trenca amb la norma d'una lectura lineal i una lletra escrita, per a endinsar-se en la lletra vista, en les formes i contra-formes, en els espais en blanc. Els diferents plans s'unixen a través de la tipografia de manera aleatòria i natural.

El procés creatiu de l'artista continua sent una cerca constant del llenguatge al servei del disseny. El seu treball qüestiona la part emocional del disseny: és art o és disseny? El cromatisme presentat en les paletes de colors equilibrades, masses, pesos visuals… Hui l'artista dissenya com pintava en els seus inicis. Obri el seu cor al disseny gràfic, en este cas, a través de la lletra.

Begoña Jordá

L'artista és doctora en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. Catedràtica a la mateixa universitat, fa més de 30 anys que treballa amb el suport tradicional del cartell com a element de comunicació, tant de les marques corporatives com a mitjà d'expressió de l'art.

Ha estat doblement guardonada amb el primer premi Clap Platinum Internacional, al millor disseny de llibre i al millor fullet o conjunt de fullets promocionals o publicitaris. Va rebre el primer premi Nacional Anuaria Or al millor cartell. Primer premi Nacional de Pintura de la Ciutat de Dénia el 1987 i primer premi al Concurs de Murals del 750 Aniversari de la Ciutat de València el 1989.

Les seues obres han estat seleccionades per formar part de Prohibit fixar cartells. REO. Cartells valencians 2000_2020, exposició realitzada al Centre del Carme el 2021, organitzada per l'ADCV, el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i recolzada per la WDC, la capitalitat del Disseny de la ciutat de València per al 2022. També ha estat seleccionada a la Bienal Iberoamericana de Diseño, exposada a la Central de Diseño Matadero Madrid i presentada a les jornades Ráfagas, en la seua edició de 2018. A més, altres de les seues obres han estat seleccionades als premis Clap Internacional i als premis Anuaria, dins els camps de la publicitat, la il·lustració, el cartell i la coberta de llibre.

Com cada any, els Museus de la Diputació s’afegixen a la convocatòria de la celebració del Dia Internacional dels Museus (18 de maig) i de la Nit Europea dels Museus (dissabte, 14 de maig). L’esdeveniment es fa sota l’auspici de l’ICOM (Consell Internacional de Museus) amb la intenció de donar a conéixer com els museus tenen el poder de transformar el món que ens envolta a través del coneixement que atresoren les seues col·leccions. Són llocs incomparables de descobriment, ens ensenyen el nostre passat i obrin les nostres ments a noves idees, aspectes essencials per a construir un futur millor.

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), el Museu de Prehistòria de València i L'ETNO, amplien la programació amb activitats específiques "per aprofundir en la tasca transformadora d'un espai innovador, crític i d'anàlisi com són els nostres museus" ha explicat el diputat de Cultura, Xavier Rius, i "per acostar-se al públic de la mà d'una celebració que ens ajuda a redescobrir els museus com a punts de trobada i reflexió" ha subratllat la diputada del MuVIM, Glòria Tello.

MuVIM

Les activitats dissenyades per a la commemoració al MuVIM aspiren a reforçar el poder de la construcció de la comunitat a través de l'educació. I ho fa des de la defensa dels valors democràtics, oferint oportunitats d'aprenentatge permanent a partir d'una proposta d'activitats per a tots els públics durant tot l'any, però especialment en unes jornades com estes del 14 i 15 de maig.

Entre les activitats previstes, destaquen les visites guiades a l'exposició ¿25 Años de Paz? El llavat d'imatge del franquisme en 1964, recentment inaugurada, o les visites temàtiques València en festes en les quals descobrirem, a través de la maqueta de la València del pare Tosca, fets i anècdotes: de quina manera festes com les Falles, el Corpus, la Mare de Déu dels Desemparats o Sant Vicent han deixat petjada a la nostra ciutat.

Entre les activitats per al públic infantil destaquen els tallers didàctics El poder dels museus i Recicla-flexió. A més, en l'exterior del museu s'instal·larà un planetari amb el qual poder gaudir d'estreles i constel·lacions, planetes, la lluna i les seues fases, eclipsis... al llarg de tot el cap de setmana en diferents passades.

A més, diumenge els més xicotets també tindran el seu espai amb l'obra …I les idees volen que el Teatre Escalante acosta al museu amb el seu cicle Menut teatre. Un espectacle de circ on el joc, la col·laboració amb el públic, la llum i la música s'enllacen perquè cada funció es convertisca en una experiència diferent dirigida a xiquets i xiquetes de 2 a 5 anys.

Així mateix, el MuVIM també se suma a la celebració de la Nit Europea dels Museus dissabte 14 de maig, i a més de les visites guiades s'ofereixen també tres visites nocturnes a l'exposició permanent L'aventura del pensament. La visita dura 70 minuts i és necessari fer la reserva prèvia telefonant al 96 388 37 30. A més de totes estes activitats, les diferents sales del museu podran visitar-se lliurement fins a la una de la matinada.

Museu Valencià de Prehistòria

Després de dos anys amb propostes exclusivament digitals, el Museu de Prehistòria de València reprén la celebració de la Nit Europea dels Museus obrint totes les sales d’exposició i oferint de nou activitats presencials. Enguany, a més de les visites autònomes i d’animacions, es proposen quatre itineraris amb visites-demostració a càrrec del personal especialista del Museu, que se centraran en el poder transformador d’algunes peces destacades o d’alguns continguts suggerents.

Cada recorregut constarà de dues parades on es descobrirà el poder dels objectes seleccionats i la manera d’estudiar-los o conservar-los. Per mantindre l’esperit lúdic que caracteritza este acte nocturn, les explicacions s’acompanyaran de rèpliques i materials complementaris, amb què s’aconseguirà un major apropament del públic a les col·leccions amb els següents recorreguts: El que ens diuen les restes de fauna i Mestres de la costura en l’Edat dels Metalls de la sala de Prehistòria; Cara o creu: la moneda ibèrica i El Guerrer de Moixent: informar des del poder, a la sala de Cultura Ibèrica; Reconstruir el passat: el mosaic de Font de Musa  i Conservar per al futur, de la sala de Món Romà; Adornaments marins i 1880: Vilanova i Piera defensa Altamira, de les exposicions temporals.

El Museu obrirà les portes de les 21:30 h. fins a l’1 de la matinada, i el públic assistent podrà participar en els itineraris que començaran cada hora, també en les animacions, que tindran accés lliure, com també fer una visita de manera autònoma pel Museu. La Cafeteria i la Llibreria del Museu romandran obertes durant tota la nit.

Pel que fa al dimecres, 18 de maig, seguint el lema suggerit enguany per l’ICOM, «El poder dels museus», s’ha dissenyat una activitat que conjuga la visita comentada a les sales de Prehistòria amb una proposta lúdica que ajudarà a descobrir i reflexionar sobre els superpoders que amaguen algunes peces del Museu.

Durant el recorregut es prestarà especial atenció a quatre peces –la bifaç, l’agulla, el recipient ceràmic i el punyal de coure–, la invenció de les quals va ser tota una aportació o va significar un gran benefici per als grups humans del moment, d’ací que destaquen pel seu poder de canviar vides. En acabar la visita, l’alumnat rebrà un quadernet amb una proposta didàctica on podrà transformar les peces poderoses en superherois (redibuixar sobre la seua foto) i inventar una historieta de còmic que mostre els superpoders de la peça o per què va ser tan transcendental per a la humanitat.

A més, dins del Projecte barri, que es du a terme des del Museu, un grup de la Universitat Popular de València, acompanyat del personal del Laboratori de Restauració del Museu, visitarà el Laboratori i la col·lecció Rubén Vela de peces precolombines custodiades a les sales de reserva.

L’ETNO

Al Museu Valencià d’Etnologia podran visitar-se les dues exposicions temporals Tresors amb història i Maestrat filmat. A més, L’ETNO compta en la seua programació amb un taller de cap de setmana per a públic familiar amb el títol Un conte de Zàmbia a les 12:30 hores. I a la vesprada, a les 18:00 hores, en la Sala Alfons el Magnànim, se celebrarà el Dia del Cant Valencià d'Estil, que com cada any, fa un homenatge a una figura del cant d’estil en el qual es recorda la trajectòria de la persona guardonada, en este cas María José Mengot Miguel, Pepita de Russafa.

València Turisme participa en el Salón Aragonés del Turismo (ARATUR) que se celebra des d'este divendres i fins diumenge que ve al Palacio de Congresos de Zaragoza.

La marca turística de la Diputació de València compartirà espai amb els municipis de Gandia, Cullera, Oliva i Sagunt com a co-expositors dins de l'estand de Turisme Comunitat Valenciana, donada la importància del mercat aragonés per als destins de platja de la província.

En la fira participen comunitats autònomes, empreses turístiques, entitats promotores de l’enoturisme, turisme actiu, turisme esportiu i tecnològic, allotjaments, balnearis, paradors de turisme, estacions d'esquí, majoristes de creuers, agències de viatge i centrals de reserva, entre altres sectors.

València Turisme presentarà tota la potencialitat que oferix als viatgers el sector turístic de la província en esta setzena edició del certamen, d'accés gratuït i amb un complet programa d'activitats en el qual no faltaran degustacions gastronòmiques de producte de la Comunitat Valenciana, com la de figatells d'Oliva celebrada este divendres.

L’àrea de Cultura de la Diputació de València continua promocionant els joves talents de la música valenciana. El programa Música en construcció oferix habitualment concerts de joves músics que estan a un pas d’iniciar la seua carrera professional; ara, amb la col·laboració dels conservatoris i de l’Ajuntament de Llutxent, i en un escenari privilegiat com el monestir del Corpus Christi de la localitat de la Vall d’Albaida.

El Centre Museístic de la Beneficència acull ja fa més d’un any un programa especial al cor de la ciutat de València, destinat a obrir espais de projecció a les carreres dels joves músics. El programa Música en construcció, coordinat pel musicòleg Jerahy García, ha rebut una excel·lent acollida per part del públic, i ara a més, inicia una estreta col·laboració amb l’Ajuntament de Llutxent, amb la finalitat de revaloritzar el patrimoni cultural i artístic de la Diputació. Estes noves actuacions, que s’allargaran fins al mes d’octubre, tindran lloc al claustre de sant Doménec del monestir del Corpus Christi, a Llutxent, que és propietat de la Corporació. El concert de dissabte serà a les 19:00 hores i les entrades poden ser reservades via WhatsApp, al número: 657957463.

Per al diputat de Cultura, Xavier Rius, “amb el cicle de concerts que hui iniciem fora de la ciutat de València aspirem a enfortir les activitats de la Diputació als nostres pobles. A més, el programa vol servir també d’instrument de difusió d’un patrimoni arquitectònic molt valuós i encara poc conegut com el monestir de Llutxent”. Rius també es congratula de la “complicitat i l’entusiasme dels conservatoris, que ens ajuda a fer més forta la marca “València és música”, amb totes les accions a favor del nostre vast patrimoni musical”. 

La col·laboració de hui es farà amb el Conservatori Superior de Música «Joaquín Rodrigo» de València, amb una especialitat, la del cant, que ve avalada per una llarga trajectòria en la formació de cantants. El Joaquín Rodrigo és un dels centres amb més prestigi de tota Espanya. Els estudis de títol superior i el màster d’Interpretació operística del centre atrauen nombrosos estudiants per la seua qualitat docent i per l’àmplia oferta d’activitats complementàries, com classes magistrals amb especialistes d’arreu del món, audicions i concerts d’alumnes a l’auditori del conservatori.

Ara, amb l'acord amb la Diputació, el conservatori enceta una línia nova, ja que els alumnes disposen d’una nova finestra per a establir connexions directes amb el públic i anar trencant el gel respecte a la futura professionalització dels cantants.