Jesús Herrera, el pintor que ha seduït a la casa reial danesa, inaugura al MuVIM la seua ‘Pintura caníbal’
El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), que depén de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, ha inaugurat l'exposició de Jesús Herrera Martínez (Petrer, 1976) Pintura caníbal. El pintor alacantí és internacionalment famós per haver sigut triat pel Museum of National History de Dinamarca per a immortalitzar la princesa hereva Mary en l'exposició que commemora el seu cinquanta aniversari.
El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), que depén de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, ha inaugurat l'exposició de Jesús Herrera Martínez (Petrer, 1976) Pintura caníbal. El pintor alacantí és internacionalment famós per haver sigut triat pel Museum of National History de Dinamarca per a immortalitzar la princesa hereva Mary en l'exposició que commemora el seu cinquanta aniversari.
Becari de la Academia de España a Roma i guanyador en 2013 de la beca d'arts plàstiques Alfons Roig convocada per la Diputació de València, compta a més amb una àmplia trajectòria internacional. Ha posat la seua mirada, pinzells i treballs a Mèxic i el Brasil, i ara especialment, a Dinamarca, on residix.
Glòria Tello, diputada del MuVIM, ha volgut destacar “la trajectòria de l'artista valencià que exhibix ara al MuVIM la seua maduresa com a pintor”. Passat i present es fonen en esta mostra amb la qual Jesús Herrera ens oferix una reflexió sobre l'ús de la pintura. En les seues creacions, la tradició artística occidental és fagocitada en un exercici de canibalisme, el resultat del qual és la visió personal del pintor.
Es tracta d'un artista “d'enorme bagatge. Jesús mostra tota la història de l'art jugada, ideada, transformada des de la intel·ligència”, indica Rafael Company, director del MuVIM, per a qui “esta exposició és com una revàlida en la Diputació. Si en 2016 va presentar els treballs realitzats a conseqüència de la beca, ara ens ha sorprés amb un gran treball, amb un gran creixement”.
“I és que –indica el cap d'exposicions del museu i comissari de la mostra, Amador Grinyó– s'alimenta de la història de la pintura, de les obres dels grans pintors. Tot el que ha vist, ho fa seu, a la seua manera, creant una pintura capaç de ser el ressò del passat i alhora veu de l'actualitat, ací està la seua grandesa”.
Pintura caníbal
La pintura de Jesús Herrera és el resultat de la digestió caníbal de l'artista sobre l'art i la pintura occidentals. L“artista menja art”, en paraules del pintor.
Trobem en l'exposició la seua investigació sobre l'obra del pintor holandés Albert Eckhout, qui entre 1637 i 1644 va viatjar al Brasil contractat pel comte Johan Maurits van Nassau-Siegen, governador general del Brasil holandés, per a explorar i documentar el ‘Nou Món’ a través de natures mortes i retrats. Les seues fruites, verdures i habitants exòtics als ulls europeus, acabaran en la col·lecció del rei Frederik III de Dinamarca.
En el projecte de Jesús Herrera s'invertix el sentit i ens presenta la seua visió en espill de la societat danesa actual, de la mateixa manera que Eckhout havia projectat la seua sobre el Nou món. Dinamarca, ‘nou món’ per a l'artista, on ha fixat la seua residència.
Diverses estratègies utilitzades per l'artista en els autoretrats i retrats, completen la mostra. Jesús Herrera, en un joc basat en modernes tècniques biomètriques, convertix el palmell de la mà en un retrat a manera de paisatge, però també explora la tradició cultural de la vanitas en els seus autoretrats com decapitat.
Retrat de S.A.R la princesa hereva Mary de Dinamarca
En 2021 Jesús Hererra va rebre l'encàrrec de la Galeria Nacional de Retrat de Dinamarca, Det Nationalhistoriske Museum, Frederiksborg Castle, per a realitzar el retrat de S.A.R la princesa hereva Mary de Dinamarca.
Amb l'últim esbós del retrat de la princesa Mary que podem trobar en l'exposició del MuVIM, Jesús Herrera tanca el cercle de la mirada forana cap als danesos, alhora que enllaça amb la llarga tradició europea dels pintors de cort en la història de l'art com Velázquez, Tiziano, o Goya, i aquells contemporanis que com Andy Warhol, Lucían Freud, o Antonio López etc., també han realitzat retrats reals.
En esta imatge –segons confessa el propi artista–, pren com referents a pintors com Anna Ancher, Sorolla, Vilhelm Hammershøi, o Meredith Frampton, per a construir una composició equilibrada en format quadrat, amb una gamma de colors suau, on les subtileses són dinamitzades per una composició diagonal.
