La Diputació de València ha licitat l'obra per a eixamplar la carretera CV-508 entre Corbera i Polinyà de Xúquer, una actuació llargament reivindicada pels municipis de La Ribera Baixa. Amb un pressupost d'una mica més de dos milions d'euros i un termini d'execució de huit mesos, l'àrea provincial de Carreteres que dirigix Rafa García ha anunciat la licitació d'este projecte que reforçarà la seguretat en una via molt freqüentada pel transport escolar de la comarca.

La CV-508 no és una via amb una gran intensitat de trànsit, no obstant això entre els 1.200 vehicles que la freqüenten cada dia en el tram entre Corbera i Polinyà hi ha una presència destacable de transport escolar que circula per un traçat de deficient funcionalitat.

En paraules del diputat d'Infraestructures, Rafa García, “l'adequació d'esta carretera que vénen reivindicant llargament els municipis de La Ribera Baixa és molt necessària, si tenim en compte la quantitat de desplaçaments diaris de joves des de Favara, Llaurí i Corbera amb destinació a l'institut d'Albalat de la Ribera, al que se sumen els accessos directes a zones agrícoles i el transport de les pedreres de l'entorn de Llaurí”.

Millora de la seguretat

En resposta a la inquietud dels ajuntaments de la comarca, l'àrea provincial de Carreteres va posar en marxa el projecte de millora de seguretat de la CV-508, que ja ha superat la tramitació ambiental i el procés d'expropiacions i es troba en període de licitació. Després dels corresponents estudis geotècnics i hidrogràfics, es va optar per l'alternativa amb menys afecció sobre les edificacions existents en el tram que discorre entre els punts quilomètrics 0,4 i 3,6 de la carretera de titularitat provincial.

En una via estreta i amb visibilitat reduïda en diferents interseccions, la Diputació ha projectat una obra que ampliarà la calçada fins a disposar de tres metres d'amplària en cada sentit, amb vorals d'un metre i bermes de 75 centímetres. L'ampliació de la plataforma es realitzarà en un únic marge amb la finalitat de no interferir en la conducció d'aigua potable, i es rehabilitarà el ferm que està deteriorat.

El responsable provincial de Carreteres assenyala que “és pròxima l'execució d'una obra molt necessària que complix amb la prioritat que tenim de mantindre en el millor estat possible les vies de titularitat provincial i garantir la seua seguretat, especialment en aquelles més transitades o amb major sinistralitat, com en este cas en el qual es registren constants eixides de la calçada”. L'obra a la qual es referix Rafa García es completarà amb la senyalització horitzontal i vertical i l'abalisament en el tram intervingut.

La Diputació de València ha licitat les obres de remodelació de la intersecció del Camí de la Ratlla amb la CV-605 en terme de Tavernes de la Valldigna. Amb un pressupost de 570.000 euros i un termini d'execució de nou mesos, la intervenció consistirà en l'execució d'una glorieta en l'encreuament del Camí de la Ratlla que millorarà la seguretat viària en l'accés nord a la platja de Tavernes, a la comarca de La Safor.

El diputat d'Infraestructures, Rafa García, explica que la rotonda projectada per l'àrea que dirigix “millorarà la seguretat viària en un punt que fa 26 anys es va resoldre amb una intersecció en T que actualment queda obsoleta davant el continu creixement del trànsit en la zona”. Esta intensitat supera els 4.000 vehicles diaris i es multiplica a l'estiu amb els desplaçaments a la platja de Tavernes.

L'actuació impulsada per la Diputació remodelarà esta intersecció amb una glorieta localitzada en el punt quilomètric 6,2 de la carretera CV-605 que connecta Cullera i Gandia, en terme de Tavernes de la Valldigna. La rotonda tindrà dos carrils de quatre metres d'ample cadascun, voral interior d'un metre i exterior de mig metre amb berma de 75 centímetres.

Avantatges del projecte

La nova glorieta licitada per la Diputació per a millorar la seguretat de l'accés nord a la platja de Tavernes es va planejar al marge del projecte de condicionament de la CV-605 en el tram entre Cullera i l'accés a la platja del municipi de La Safor, que seguix paralitzat per la disparitat de criteris entre els organismes competents.

Amb la intenció de “resoldre com més prompte millor un problema de seguretat real en un punt que en els mesos d'estiu concentra una gran afluència de vehicles”, l'àrea provincial de Carreteres va projectar esta alternativa que va aconseguir l'informe ambiental favorable i que presenta diferents avantatges, entre ells l'execució imminent de la glorieta que ajudarà a ordenar el trànsit en l'accés nord a la platja de Tavernes.

L'actuació, que no afecta les obres de defensa contra avingudes a la platja de Tavernes, desplaça cap al sud l'execució de la rotonda planejada en el projecte inicial, amb el que es millora la visibilitat de la intersecció i es reduïx la perillositat en separar la glorieta de la séquia. A més, s'eliminaran girs a l'esquerra, es reforça la protecció dels accessos directes a propietats i camins agrícoles i s'evitaran els enlluernaments, en una intervenció “compatible amb previsibles creixements de trànsit”, apunta el diputat de Carreteres.

Parlar de l'exposició Visca Berlanga! no sols és parlar de cinema. Trobem tot un homenatge al gran artista, director i guionista alhora que transformador del cinema espanyol, amb pel·lícules tan recordades com Los jueves milagro, Plácido, Esa pareja feliz, Novio a la vista, L'escopeta nacional, Calabuch o El verdugo, entre molts altres títols.

“Una aposta per reforçar la presència de Berlanga en la memòria col·lectiva iniciada el mes de març passat i que no hauria sigut possible sense generoses col·laboracions desinteressades, públiques i privades, com la de la família de Joaquín Mínguez, que han ajudat a recrear escenes de la filmografia del cineasta”, destaca la diputada del MuVIM, Glòria Tello.

Cobra forma així en l'exposició el somni d'un agricultor en forma de tractor lligat a un paracaigudes que envien com a present els reis mags que sobrevolen el poble en Bienvenido Mister Marshall. Un somni per una agricultura de subsistència que donara pas a la modernització com el que va tindre Joaquín Mínguez, la família del qual ha cedit per a la mostra un Fiat Picolo amb el qual evocar esta escena.

Joaquín Mínguez

Cent seixanta-set vehicles agrícoles va arribar a reunir Joaquín Mínguez al llarg de la seua vida, entre la seua activitat agrícola i les seues aficions en terres de la La Serranía.

“Tota una vida dedicada al tractor”, ens compta Manuel Mínguez Bori, fill de Joaquín. La història comença en 1954, quan va adquirir el primer dels tractors que arribaria a utilitzar i col·leccionar. Era un Volvo Valmet blau de 41 cavalls, i va ser portat per mediació de l'ambaixador de Finlàndia. Va costar 212.000 de les antigues pessetes i es va comprar entre quatre famílies (un dels requisits per a obtindre el permís d'importació era la possessió de 1.000 fanecades de terra). El segon “va ser a Madrid, en ple viatge de nuvis, allà per 1963. Era un Valmet de gasolina pel qual vaig pagar 60.000 pessetes”, els comptava Joaquín.

Com s'aprecia en la pel·lícula, el tractor era un somni que anhelava tota una generació d'agricultors i que va suposar un canvi de grans proporcions en les seues vides. Eren els temps del gran repte de “desasnar a Espanya”.

Una col·lecció, la de Joaquín, fruit de l'amor a la terra, que li va animar a visitar fires agrícoles en tota Espanya i que li va portar a reunir més de 160 tractors, 160 obres d'art, que, unides a les ferramentes, remolcs i altres elements, van ser capaços de contribuir a modernitzar el camp en la seua terra.

La Diputació de València ha licitat les obres de connexió ciclovianant i ampliació de plataforma entre Chella i Bolbaite, a la comarca de La Canal de Navarrés. Amb un pressupost d'una mica més de 600.000 euros i un termini d'execució de nou mesos, l'actuació projectada per l'àrea de Carreteres que dirigix Rafa García millorarà la seguretat viària en el tram comprés entre les variants de Chella i Bolbaite i permetrà als altres usuaris de la via disposar d'un trajecte per a ciclistes i vianants segur entre les dos poblacions.

La nova connexió ciclovianant “estarà segregada de la calçada amb un separador físic fins a l'interior de Chella i Bolbaite, oferint les condicions de seguretat i confort als usuaris, que fins ara s'havien de desplaçar amb bicicleta per un camí secundari que connecta amb un tram de carretera de mig quilòmetre i la perillositat que comporta”, explica el responsable provincial d'Infraestructures, Rafa García.

L'obra licitada s'executarà en un tram d'una mica més d'un quilòmetre entre les variants de Chella i Bolbaite i inclou l'ampliació de la plataforma de la CV-580 entre el polígon i la glorieta d'accés a Bolbaite, amb la finalitat de “reforçar la seguretat d'una via per la qual passen més de 4.000 vehicles diaris i adequar-la a les seccions transversals de les variants de Chella i Bolbaite, que compten amb calçades de dos carrils de 3,5 metres i vorals de metre i mig”.

La Diputació compta amb l'informe ambiental favorable per a millorar la connexió entre els municipis de Chella i Bolbaite en la CV-580, una de les carreteres amb major longitud de la xarxa provincial. Amb prop de 65 quilòmetres d'extensió, la CV-580 vertebra La Canal i travessa quasi tots els municipis de la comarca des d'Anna fins a Dos Aguas, en L’Hoya de Buñol.

Els veïns i estiuejants d'un total de 10 municipis valencians poden gaudir des de hui, i fins al diumenge, dels espectaculars muntatges florals que han dut a terme els floristes de la província amb ajuda de la Diputació de València.

Mitjançant la col·laboració en la campanya ‘Torna la Primavera’, amb la qual es pretén dinamitzar l'activitat interrompuda per la pandèmia i la suspensió de festejos populars, la corporació provincial torna, per segon any consecutiu, a secundar i a donar visibilitat a un sector especialment afectat per la crisi sanitària.

En esta ocasió, són les localitats de Catarroja i Godella a L'Horta; Quatretonda i Bocairent a La Vall d'Albaida; Gandia a La Safor; Benifairó de les Valls al Camp de Morvedre; Cortes de Pallás a la Vall d'Ayora-Cofrentes; San Antonio de Benagéber al Camp de Túria; Utiel a la comarca Requena-Utiel; i València les que exhibixen, entre els dies 20 i 22 d'agost, les peces ornamentals. Tots els espais triats destaquen per la seua bellesa, valor arquitectònic o interés cultural i històric.

També la façana de la seu central de la Diputació de València, situada en la plaça Manises del cap i casal, s'ha engalanat amb motiu de la iniciativa ‘Racons florals per a tots’, impulsada per l'Associació Nacional de Floristes en col·laboració amb els venedors de Mercaflor i altres actors del sector.

Els 60.000 euros aportats per la Diputació s'han destinat a l'adquisició de les flors i plantes procedents de productors i conreadors valencians, els materials necessaris per a l'elaboració i la retribució del treball de ferrers i fusters per al muntatge de cada instal·lació. A més, l'ajuda de la institució provincial també ha cobert les despeses bàsiques dels floristes que participen en el projecte i que han comptat amb l'assessorament i seguiment de l'Associació Nacional de Floristes, organitzadora de l'esdeveniment.

D'esta manera, el president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha donat continuïtat al conveni amb els floristes igual que ho ha fet amb altres col·lectius tradicionals colpejats per la pandèmia, cas dels pirotècnics, els artistes fallers, el Gremi Artesà de Sastres i Modistes, l'Associació de Comerços d'Indumentària Valenciana (ASCIVA) i el Gremi de Mestres Abaniqueros, que participa per primera vegada en esta línia d'ajudes. En total, més d'un milió d'euros en 2021 per a contribuir a la reactivació d'estos sectors.

La Diputació dóna la benvinguda a les extraordinàries Falles de setembre amb una campanya històrica que recupera la imatge de la festa en el segle XIX, inspiració dels Sorolla i Benlliure que en el seu moment van ser beneficiaris de les beques artístiques de la corporació provincial, i que al mateix temps “abraça a tot el col·lectiu faller que tan malament ho ha passat en estos últims mesos i que igual que la societat anhela recuperar la normalitat de la qual ens va privar la pandèmia”.

Són paraules del president de la Diputació de València, Toni Gaspar, que este dimecres ha participat al costat de representants del sector i els creatius de ‘Pren la metxa’ en la presentació d’una campanya que combina “el component històric d'estes Falles amb el recolzament que des de la institució hem volgut fer als artistes fallers, indumentaristes, pirotècnics, floristes i altres membres d'un col·lectiu imprescindible en el teixit productiu dels nostres municipis, que ha de recuperar com més prompte millor la normalitat”.

Esta idea d’ajustar “el rellotge biològic del sector faller” que apunta Gaspar explica el lema ‘Cremar i tornar a crear’ que apareix en el cartell de Ramón Pla, l'il·lustrador valencià que s'ha encarregat del vessant artístic de la campanya. En paraules del president de la Diputació, el cartell de Pla és “una obra per a la posteritat que a més d'immortalitzar les històriques Falles de setembre reinterpreta l'estampa icònica d'una parella amb la indumentària tradicional valenciana i convida a viure la festa amb la responsabilitat del moment, més de dia que de nit i amb una prudència que és compatible amb la il·lusió de les falleres i fallers per recuperar la festa i gaudir-la als carrers”.

El cartell de Ramón Pla presenta a una parella de valencians amb la indumentària mare, aquella que van mostrar en les seues obres Sorolla i Benlliure convertida en una imatge moderna en la qual l'orxata i els fartons sostenen la metàfora de gaudir la festa de dia seguint les recomanacions fixades per les autoritats per a continuar protegint-nos de la pandèmia.

Peça audiovisual

La campanya ‘Pren la metxa’ és una continuïtat del ‘Aguanta la metxa’ amb el qual la Diputació va voler conscienciar al col·lectiu faller i la societat valenciana de la necessitat d'esperar per a tornar a viure les Falles en tota la seua immensitat. Al març va caldre renunciar a qualsevol mena d'acte públic per a frenar la propagació del virus, mentre que al setembre toca prendre eixa metxa perquè el sector faller puga reinicialitzar els desordres causats per la crisi sanitària i recuperar el pols normal de la seua productivitat amb vista a les Falles de 2022.

Esta idea es recull igualment en un audiovisual dels creadors de ‘Aguanta la metxa’, amb una posada en escena que ens trasllada a la imaginària fallera del XIX i que compta amb la participació del Grup de Balls Populars Les Folies de Carcaixent, els arranjaments musicals del compositor valencià Víctor Lucas i la veu de l'actor Darío Torrent. Tots ells posen cara, música i veu a un col·lectiu que troba simbòlica llar en al taller de Carlos Carsí, l'últim artista guanyador en Secció Especial amb el seu monument per a L’Antiga de Campanar.

La peça constituïx el principal element de la campanya #Pren la Metxa en xarxes socials, un espai imprescindible per a mostrar al món la joia patrimonial que són les Falles, molt especialment en temps de pandèmia.

Ajudes al sector

La campanya fallera de la Diputació pretén representar a tot un sector amb el qual la corporació sempre ha col·laborat i al qual ha tractat d'ajudar de manera especial des del començament de la pandèmia. Estes ajudes han arribat als diferents col·lectius que ho formen, des del Gremi d'Artistes Fallers fins a Piroval, l'Associació d'Empreses Pirotècniques, passant per l'Associació Nacional de Floristes, el Gremi Artesà de Sastres i Modistes, l'Associació de Comerços d'Indumentària Valenciana, el Gremi de Mestres Palmiters i les pròpies comissions falleres de València i els municipis de la província.

Fruit d'estes col·laboracions està pendent la plantà de desenes de monuments fallers en hospitals valencians i en municipis sense tradició fallera, a càrrec del Gremi d'Artistes Fallers, o el tret de festivals pirotècnics en diferents localitats de la província, a càrrec de Piroval. En el cas dels floristes, fa a penes uns dies van engalanar amb els seus muntatges una desena de poblacions, inclosa la capital, en el marc de la iniciativa ‘Torna la Primavera’, finançada per la Diputació.

La Diputació de València ha interceptat un ciberatac del qual va ser alertada a principis d'agost pel Centre de Seguretat TIC de la Comunitat Valenciana (CSIRT-CV). El Servei d'Informàtica de la corporació provincial, en col·laboració amb la Direcció General de Tecnologies de la Informació de la Generalitat, ha aplicat les mesures preventives oportunes per a evitar mals majors tant als usuaris interns de la Diputació com als ajuntaments que treballen amb aplicacions subministrades per la pròpia corporació provincial.

En paraules de la responsable d'Informàtica, Mentxu Balaguer, “este intent d'atac informàtic ha posat de manifest que funcionen perfectament els canals de protecció de la Diputació a l'hora de preservar la integritat i la seguretat dels seus sistemes d'informació”. No obstant això, “esta incidència ens reforça en la idea d'avançar de manera permanent, sense escatimar esforços i recursos, en la planificació per a millorar la seguretat informàtica que tenim en marxa per al present any i el següent”.

La diputada de Modernització ha agraït “la comprensió dels ajuntaments amb les deficiències patides per a previndre mals de major importància, així com la dedicació total del personal del Servei d'Informàtica i molt especialment la col·laboració del CSIRT, que està en permanent connexió amb el Centre Criptogràfic Nacional i la Policia Nacional”. Precisament des d'este centre es va alertar el 5 d'agost de l'activitat sospitosa registrada en dos servidors informàtics de la Diputació. El cap del Servei d'Informàtica va rebre l’alerta del Consell i de manera preventiva es va procedir a aïllar estos servidors i a adoptar mesures extraordinàries per a potenciar la seguretat de la institució.

Canvi de contrasenyes

Una d'estes mesures va ser la del canvi de contrasenyes de tots els usuaris interns, contemplat en la política de seguretat de la Diputació i que es va aprofitar per a executar en este moment d'especial prevenció. De la mateixa manera, també es va aprofitar per a reforçar la seguretat de l'accés dels ajuntaments a les seues comptabilitats, aspecte igualment planificat per part del Servei d'Informàtica.

A conseqüència d'estes mesures, els serveis interns de la Diputació es van veure afectats durant el divendres 12 d'agost i parcialment el dilluns 16, mentre que els ajuntaments van tindre la mateixa afectació i part del dimarts. La responsable provincial d'Informàtica, Mentxu Balaguer, explica que “l'àmbit tributari no va deixar de funcionar en tindre externalitzat el servei” i insistix en la necessitat d’estar “atents a esta mena d'amenaces per a neutralitzar-les a temps i fer extensible als ajuntaments la conveniència d'estar tots alerta per a treballar conjuntament i garantir la protecció dels sistemes d'informació”.

Un acord entre la Diputació de València i l'Ajuntament de València ha permés la cessió d'un total de tretze vehicles del parc mòbil de la corporació provincial a la Junta Central Fallera, amb la finalitat de facilitar els seus desplaçaments als diferents actes oficials. D'esta manera, els cotxes propietat de la Diputació seran emprats per a traslladar a la fallera major, la fallera major infantil, les corts d'honor, els membres d'honor i el personal de la Junta Central Fallera al llarg de l'actual setmana de Falles.

El BOP núm. 166, de 27 d'agost, publica la resolució de la convocatòria per a la concessió de subvencions destinades a entitats locals per a jaciments arqueològics visitables 2021.

El termini de justificació finalitzarà el dia 15 de novembre de 2021.

L’estreta col·laboració institucional entre l’Ajuntament de la Vila d’Olocau i el Museu de Prehistòria de la Diputació de València, adscrit a l’àrea de Cultura de la corporació, ha permès la gestió d’un modèlic servei de visites guiades gratuïtes al jaciment ibèric del Puntal dels Llops. Entre 2013 i 2019, s’ha comptat amb l’assistència de més de 50.000 visitants, posicionant així la vil·la en l’àmbit turístic.

Així mateix, l’existència d’una Col·lecció Museogràfica del Puntal dels Llops en la Casa de la Senyoria d’Olocau, completa la informació respecte a la cultura ibera i permet una lectura actualitzada de la investigació sobre este període. La col·lecció, centrada en el jaciment del Puntal dels Llops, presenta la vida quotidiana de les persones que van ocupar este lloc per mitjà de la informació de les investigacions arqueològiques. Ha estat visitada ja per més de 25.000 persones des de 2013.

Per al diputat de cultura, Xavier Rius, “el pas del temps i l’aposta sostenida de l’ajuntament i el Museu de Prehistòria de València, estan convertint a Olocau en un referent de la cultura ibera, i un indret amb molts al·licients que paga la pena visitar”.

Ampliació de la col·lecció museogràfica

Les xifres mostren l’enorme interès despertat pel jaciment i per la col·lecció museogràfica, i evidencien la necessitat de donar resposta a una creixent demanda d’informació. Així, amb la finalitat de millorar la actual oferta expositiva del municipi; de difondre el patrimoni local i, específicament, el patrimoni arqueològic d’època ibèrica; contribuint al desenvolupament local per mitjà del projecte Ruta dels Ibers, i d’altres iniciatives com la Iberfesta Olocau, s’està treballant en un nou projecte d’ampliació i renovació de la Col·lecció Museogràfica. Un projecte expositiu redactat i coordinat, conjuntament, pels tècnics del Museu de Prehistòria de València i pels guies municipals, el qual prima l’exposició d’objectes originals del Puntal dels Llops, la finalització del qual està prevista per a la tardor.

Els treballs, que s’estan desenvolupant actualment, es concreten en un atractiu muntatge expositiu en la Casa de la Senyoria, amb un nou disseny de vitrines i de gràfiques en sala. S’amplien els continguts i els objectes originals exposats; i se contempla un espai per a la realització de tallers didàctics i la projecció d’un audiovisual; incrementant la seguretat i l’accessibilitat per a tot tipus de públic. Es tracta, en resum, d’una millora substancial de l’oferta d’oci i turisme cultural existent; oferta ja consolidada amb el jaciment del Puntal dels Llops visitable.

Recordem que el Puntal dels Llops fou excavat i consolidat pel Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) del Museu de Prehistòria, entre 1978 i 1986, i que compta amb un servei de guies municipals des de 2013. Ni tan sols la crisi sanitària ha reduït l’interès per l’enclavament, tal i com prova el fet que durant 2020 foren ateses al voltant de 8.000 visites; això sí, amb totes les mesures de precaució requerides i les restriccions establertes per l’evolució de la pandèmia. D’altra banda, la instal·lació d’un sistema de compte automàtic en l’entrada al recinte arqueològic ha permès comptabilitzar un total de 24.575 visitants en 2020, entre visites guiades i autònomes.