La vicepresidenta de la Diputació i responsable de l'àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, s'ha interessat pels projectes que Agullent porta endavant gràcies a l'estratègia Reacciona de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació, en la qual es troba una ajuda de 75.606,89 euros per a la millora del cicle integral de l'aigua; i una altra de 17.465,22 euros per a la gestió forestal sostenible.

Les obres previstes en el cicle integral de l'aigua consistixen en l'ampliació del clavegueram de l'avinguda Vall d'Albaida per evitar inundacions en episodis de pluges fortes. La vicepresidenta Amigó ha destacat que "són obres importantíssimes perquè milloren la qualitat de vida de les persones i és l'objectiu que des de la Diputació estem potenciant amb força en el Pla Reacciona".

La vicepresidenta Maria Josep Amigó ha explicat que "les ajudes Reacciona són vitals per als municipis valencians per a impulsar la posada en marxa les ajudes mediambientals en projectes relacionats amb l'energia, la mobilitat, la gestió de residus, la naturalesa i l'estalvi d'aigua”.

En total, Agullent ha rebut 837.108,45 euros en ajudes del Pressupost de 2020 de la Diputació de València, a través d'ajudes del SARC i subvencions culturals, de Modernització i del Fons de Cooperació Municipal.

Col•laboració interadministrativa

La vicepresidenta Amigó ha visitat també, acompanyada per l'alcalde del municipi, Pau Muñoz González, i el diputat a les Corts, Jesús Pla, les obres del Centre de Dia de la localitat. Estes obres són un exemple de col·laboració interadministrativa per a millorar la vida de les persones majors, evitant llargs desplaçaments i la desubicació dels usuaris i usuàries. Per esta infraestructura, l'Ajuntament ha cedit el solar, la Diputació proporciona els recursos i la Generalitat Valenciana es farà càrrec de la gestió.

La diputada de Modernització i Informàtica, Mentxu Balaguer, ha visitat la Diputació d'Albacete per a mantindre una reunió amb el seu president, Santi Cabañero; la seua vicepresidenta, Amparo Torres; i el cap del seu servei de Modernització Administrativa i TIC, José Joaquim d'Haro. Una trobada en la qual la institució valenciana ha mostrat el seu interés per adaptar a les necessicitats de les administracions locals valencianes ‘Sedipualb@’.

Esta plataforma pública d'Administració Electrònica, íntegrament desenvolupada per personal propi de la Diputació d'Albacete, permet realitzar una gestió completament digital de tota l'activitat administrativa d'una entitat d'àmbit públic, sent present ja en centenars d'entitats (ajuntaments, diputacions, mancomunitats, parlaments, universitats, etc.) de nou comunitats autònomes diferents de tot l’Estat.

Concretament, els dirigents de les respectives institucions han manifestat la seua voluntat de concretar fórmules de col·laboració amb les quals ‘Sedipualb@’ passaria a ser utilitzada per part de la Diputació de València per als ajuntaments de menys de 20.000 habitants del seu territori provincial (uns huitanta que vindrien a sumar-se a la vintena que ja ve col·laborant amb la plataforma d’Albacete).

La trobada ha servit per a concretar el text de l'aliança, establint també un ‘full de ruta’ per a la seua signatura; així com per a establir, a nivell tècnic, la planificació i metodologia amb les quals importar la informació de les entitats que actualment treballen amb una altra plataforma, i per a abordar les possibles incidències respecte a l'arxiu definitiu i a les dificultats amb el sistema d'intercanvi de registres (SIR).

Emplaçant-se a seguir en contacte per a completar el treball i tancar l’acord, Santi Cabañero i Mentxu Balaguer han acordat continuar treballant les sinergies dels dos organismes provincials. Els dos dirigents provincials han destacat el potencial i l'experiència que atresora el treball de la plantilla de professionals d’estes institucions per a avançar en l'objectiu comú d'acostar cada vegada més (i de manera més eficaç i eficient) les Administracions a la ciutadania que demanda els seus serveis.

El Museu de Prehistòria de la Diputació de València ha obert al públic l’exposició temporal ‘En cartell’, una mostra de les imatges anunciadores més representatives de les activitats de divulgació científica desenvolupades pel Museu durant estes últimes quatre dècades. Com explica el diputat de Cultura, Xavier Rius, “una radiografia d’un dels museus més prestigiosos valencians, a través de la cartelleria de les seues activitats, una memòria de la història del museu”.

Esta activitat divulgadora es presenta mitjançant les imatges de 137 cartells sobre exposicions, jornades científiques, conferències, jornades de portes obertes, bibliotertúlies, presentacions de llibres, biblioteca infantil i activitats didàctiques, amb un complet record de les activitats i les persones que les feren possible i, un sincer agraïment als dissenyadors i dissenyadores que les feren visibles.

La selecció dels cartells i la coordinació de la mostra han estat realitzades per Helena Bonet i Santiago Grau, la posada en escena del material en sala per Francisco Chiner i finalment la imatge de l’exposició i dels elements gràfics és obra del dissenyador Marc Granell. L’exposició es podrà visitar entre el 21 d’abril i el 26 de setembre a la sala d’exposicions temporals del Museu de Prehistòria de València.

Llarga trajectòria

El Servei d'Investigació Prehistòrica i el seu Museu de Prehistòria de València es crea el 1927 i és una institució capdavantera i clau en la investigació arqueològica de les nostres terres. Durant els primers 50 anys de la seua història, la seua labor se centra en la protecció dels jaciments, en les campanyes d'excavacions, en la publicació de les investigacions i en la creació de la seua magnífica col·lecció museogràfica.

Caldrà esperar a la dècada dels anys vuitanta del segle passat, i a l'arribada dels corrents de la nova museologia, perquè s'emprenga una etapa que també incorpora com a objectiu prioritari la democratització i la difusió del seu ric patrimoni arqueològic. El SIP haurà de conjugar l'herència de l'important treball científic de diverses generacions amb el desenvolupament de la nova investigació interdisciplinària i el repte de la projecció d’aquesta cap a un públic cada vegada més ampli, que comprén tant els estudiosos com els visitants no especialitzats, i que incorpora en el seu quefer els avanços tecnològics i expositius del moment. Naix llavors l'extensa i continuada programació d'exposicions temporals, jornades científiques i de portes obertes i, activitats didàctiques i culturals.

La cartelleria d'aquests quasi quaranta anys, creació d'un ampli conjunt de dibuixants, dissenyadors i fotògrafs, reflecteix les diferents activitats del Museu de Prehistòria i ens convida a gaudir d’aquelles imatges. Als il•lustradors que formen part de l'equip del propi Museu, Francisco Chiner i Ángel Sánchez, s'han sumat en aquest interés altres destacats artistes com ara Pascual Lucas, Vanesa Mora, Paco Roca, Marc Granell, Pau Soriano, Germán Segura, Igor Morell o Espacio Paco Bascuñán.

Els cartells són un clar exponent de la continuada i intensa activitat divulgativa realitzada pel Museu de Prehistòria al llarg d'aquestes quatre dècades. A través de les imatges d'aquests cartells fem visible el missatge que ens convida a estrényer el vincle entre el Museu i el patrimoni del nostre passat.

Les exposicions

La cartelleria del Museu de Prehistòria va nàixer, en una primera època, al caliu de l'activitat expositiva sorgida en la dècada dels vuitanta amb les seues primeres produccions: ‘La cultura ibèrica’ (1983) i ‘Les societats caçadores de la prehistòria valenciana’ (1984).

Entre les quaranta-dues exposicions de producció pròpia realitzades, durant estes quasi quatre dècades, en destacarem pel valor arqueològic i innovació museogràfica: ‘Un segle d'arqueologia valenciana’ (1991), ‘Els diners van i venen’ (1999), ‘El tall de la cultura’ (2001), ‘Arqueologia en blanc i negre’ (2006), ‘Mons tribals’ (2008), ‘Prehistòria i cinema’ (2012), ‘La villa de Cornelius’ (2013), ‘Viure vora el Túria, fa 4000 anys’ (2015), ‘Prehistòria i còmic’ (2016) i ‘En temps dels visigots’ (2019). Esment especial mereix el cicle ‘Tresors del Museu’, organitzat per realçar expositivament una selecció dels fons arqueològics del Museu i que va arrancar el 2012 amb ‘La mirada de l’ídol’.

La implicació del Museu amb el seu territori s'ha desenvolupat museogràficament a través del programa d'exposicions itinerants, que es va iniciar en la dècada dels noranta amb ‘L’arqueologia, el rescat del passat’ (1997) i entre la qual destaquem pel seu gran èxit, ‘Les dones en la prehistòria’ (2006), fins ara en itinerància.

El programa d'exposicions temporals del Museu s'ha complementat amb l'adaptació d’exposicions en préstec, realitzades amb rellevants institucions i museus, entre les quals cal recordar: ‘Y acumularon tesoros‘ (2001), ‘Túnez, tierra de cultura’ (2003), ‘Nymphea’ (2003), ‘Los Mayas’ (2005), ‘Reflejos de Apolo’ (2007), ‘Pompeia davall Pompeia’ (2008), o ‘Caps tallats’ (2018), entre els més de dèsset títols presentats.

Les jornades científiques

També a partir dels anys vuitanta, són més freqüents les jornades i conferències de diversa temàtica, normalment vinculades a exposicions, homenatges i congressos, si bé la majoria de les vegades no es van imprimir pòsters que les convocaren. Caldrà esperar a 1993, ‘Homenatge a Juan Vilanova i Piera, 1893-1993’, perquè el SIP dissenye el seu primer cartell sobre la difusió de la investigació arqueològica. En l'última dècada, el Museu ha programat, de forma continuada, conferències i trobades científiques entre les quals cal destacar les ‘Jornadas de Debate del Museo de Prehistoria de Valencia’ (2010), ‘Jornades d’Arqueozoologia’ (2011), ‘Jornades de Difusió del Quaternari’ (2013), ‘Jornadas de Numismática’ (2013), ‘Jornadas de Conservación y Restauración’ (2014), o ‘Jornadas PastWomen’ (2019), acompanyades d'una cartelleria de gran varietat il·lustrativa.

Les jornades de portes obertes

A partir de la dècada dels anys noranta, la posada en valor del ric patrimoni arqueològic excavat pel SIP permet que, a inicis del segle XXI, s'emprengueren jornades de portes obertes en alguns dels jaciments més visitables que configuren ‘La ruta dels Ibers’. A les pioneres Jornades a Kelin de Caudete de las Fuentes (2004) se sumaran ‘Viu un cap de setmana amb els ibers’ a la Bastida dels Alcusses de Moixent (2008) i ‘Iberfesta’ a Olocau (2013). Posteriorment s’hi afegiran activitats i jornades de portes obertes als jaciments prehistòrics de la Lloma de Betxí de Paterna (2011) o la Cova del Bolomor de Tavernes de Valldigna (2012), que impulsen este tipus d'activitats en molts altres jaciments arqueològics valencians.

La biblioteca i les activitats didàctiques

L'última àrea del Museu de Prehistòria que s'incorpora a la cartelleria és la Biblioteca. La creació de la Biblioteca Infantil, el 2008, i les nombroses activitats que ha dut a terme, a partir de 2010, han proporcionat un assortit i variat material de difusió i cartelleria. Mereixen especial atenció els pòsters de ‘Bibliotertúlies’, ‘Biblioteca Oberta’, ‘Dia dels Biblioteques’, ‘Bookcrossing’, ‘Muses’ i les presentacions de llibres.

L'àrea de didàctica del Museu disposa també d’un nombrós material educatiu —publicacions en format quadern o llibre— dissenyat per a un públic variat sobre diversos temes o col·leccions del Museu. Fins i tot sent menys freqüent el realitzat en format pòsters, cal destacar-hi la sèrie ENIG+ (2006), el taller Líticament (2008), el joc de L'espiral de l'Evolució Humana (2009), o el seu desplegable per a la Nit Europea dels Museus 2016 La fauna del Museu.

Després de diverses cancel·lacions degudes a la pandèmia, el proper dimarts 27 d’abril arrancarà en el MuVIM el cicle «Berlanga. Cine i memòria», dins del qual es projectarà una selecció de les pel·lícules del director valencià. Per a Glòria Tello, diputada del MuVIM, el cicle “és el corol·lari imprescindible de l’exposició «Visca Berlanga! Una història de cine». És impossible entendre Berlanga sense vore les seues pel·lícules”.

El cicle naix amb la vocació de situar en el context polític i social — el del moment en el qual es van rodar i estrenar— cadascuna de les pel·lícules projectades. “El cine de Berlanga permet, entre moltes altres coses, reconstruir la memòria política i emocional de l’España de la segona mitat del segle XX”, assegura Rafael Company, director del MuVIM. “Per això hem volgut que cada pel·lícula que projectem al museu siga presentada per especialistes de distintes matèries, no només professionals i crítics de l’àmbit cinematogràfic. L’anàlisi estrictament cinematogràfica l’haurà de donar la Filmoteca Valenciana, que és l’àmbit més pertinent per a fer-ho”.

La vaquilla i la Transició espanyola

Exemple paradigmàtic d’això és «La vaquilla», la pel·lícula que Berlanga va estrenar el 1985, tot i que la tenia pensada des dels anys cinquanta. Malgrat que la pel·lícula situa el seu argument a la Guerra Civil espanyola, “parla sobretot del moment en el qual es va fer i estrenar: les acaballes de la Transició política española”, assegura Company. La vaquilla advoca per una reconciliació dels dos bàndols en conflicte i, en el seu moment, va ser molt criticada per la seua equidistància política, tot i el seu antimilitarisme. Per a situar-la en eixe context social i polític concret, serà Òscar Barberà, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de València, qui presente la pel·lícula en el museu el proper dimarts 27 d’abril a les 18:00 h

Una pel·lícula folklòrica més, en principi

Una cosa semblant s’esdevé amb la segona de les projeccions, Bienvenido, Mister Marshall, estrenada el 1953, la projecció de la qual està prevista per al dijous 29 d’abril a les 18:30 h. Segons Miguel Ángel Villena, biògraf de Berlanga guardonat amb el Premio Comillas, “el compromís assumit amb els productors per Berlanga i Bardem, que més tard es barallaren, consistia a codirigir una pel·lícula que fóra divertida, l'acció de la qual transcorreguera a Andalusia i en la qual Lolita Sevilla cantara set temes. Per descomptat la lleialtat al contracte va ser molt relativa, perquè es va tractar d'una comèdia amb molta acidesa, la trama es va ambientar en un poblet castellà, més tard disfressat d'andalús, i la folklòrica protagonista a penes va interpretar cinc cançons”. La repercussió internacional que va tindre la pel·lícula —va estar a punt de guanyar el Festival de Cannes— va donar notorietat al director valencià més enllà de les nostres fronteres.

Berlanga. Una vida de cine

Miguel Ángel Villena també participarà en la taula redona que, sobre la vida del director valencià, tindrà lloc el dimecres 28 d’abril a les 19 h a la sala d’actes del museu propietat de la Diputació de València. Si, per a qualsevol creador, conéixer la seua biografia és un pas imprescindible per a avaluar millor la seua obra, en el cas de Luis García-Berlanga això és encara més necessari. Altrament, no podríem explicar-nos les claus del particular món berlanguià que va construir a colp de pel·lícules. La seua tan personal visió de la vida —reflectida fidelment al llarg de tota la seua filmografia— és fruit innegable de la seua peripècia vital. A la taula redona, a més de Villena, participaran Rosana Pastor (comissionada de la Generalitat Valenciana per a la commemoració de l'Any Berlanga) i Guillermo Montesinos (actor valencià que va participar en diverses pel·lícules de Luis García-Berlanga), moderats per Rafael Company, director del MuVIM.

La Diputació de València dedica de manera sostinguda molts recursos a la promoció de la música al nostre territori. Així, un any més, l’àrea de Cultura promou la cultural musical mitjançant les activitats de les agrupacions musicals, sense comptar amb els programes específics dedicats a les societats musicals. En paraules del diputat de Cultura, Xavier Rius, “oferim un conjunt d’ajudes i activitats musicals sense punt de comparació en altres províncies i que fan de la música un dels actius culturals amb major potencial en terres valencianes i a escala europea”.

Ara, a més, els antics programes “Retrobem la nostra música” i el d’adquisició d’instruments, confluixen en una única marca, «València és música», tant les ajudes i subvencions, com per a la promoció d’activitats musicals de tota naturalesa, siga de producció pròpia o compartida amb altres institucions.

El passat 8 d’abril el Butlletí Oficial de la Província publicava la convocatòria d’ajudes específiques per a activitats de les agrupacions musicals, així com per a l’adquisició d’instruments. Es tracta d’una convocatòria adreçada específicament a corals, orquestres de pols i plectre, grups de tabal i dolçaina i grups de dansa i rondalles. Per tal d’optar a les ajudes s’ha obert un termini de presentació de sol·licituds que estarà obert fins al 30 d’abril.

Compositors valencians, concerts i instruments

Entre el conjunt de subvencions es destinarà un total de 360.000 euros, que podran dedicar-se a totes aquelles activitats musicals que s’ajusten als requisits i estiguen perfectament justificades abans del 2 de novembre.

Cada agrupació musical podrà optar fins a un màxim de 900 euros, amb el compromís de realitzar algun concert on estiguen programades obres de compositors valencians. Fins a 200.000 euros en este apartat. També, es destinaran fins a 50.000 euros destinats a l’adquisició d’instruments, i seran subvencionables aquells de caràcter no fungible, fins a un màxim de 800 euros. Els justificants de la realització dels concerts i de l’adquisició d’instruments s’hauran de presentar de manera telemàtica abans del 2 de novembre.

Promoció de la música antiga i clàssica

En la mateixa convocatòria del BOP, i amb els mateixos terminis de sol·licitud i justificació, es publica també un apartat específic orientat a la promoció de concerts de música antiga i clàssica, per a entitats localitzades a la província de València. El programa està dedicat tant per a orquestres, com a grups de cambra i piano, i es destinaran fins a un total de 50.000 euros.

Dirigides a ajuntaments de municipis de la província de València. BDNS Identificador 557344. 

El termini de presentació de sol·licituds i de la documentació addicional serà del 22 d'abril fins al 17 de maig de 2021.

BOP dimecres 21 d'abril de 2021 (vore anunci)

BDNS Identificador 557414.

El termini de presentació de sol·licituds i de la documentació addicional serà del 22 d'abril fins al 17 de maig de 2021.

BOP dimecres 21 d'abril de 2021 (vore anunci)

 BDNS Identificador 557545

El termini de presentació de sol·licituds serà del 22 d'abril fins al 3 de maig de 2021.

BOP dimecres 21d'abril de 2021 (vore anunci)

La conclusió del dictamen expressat per unanimitat pel ple del Consell Jurídic Consultiu (CJC) en data 21 d'abril de 2021 diu literalment que, “sense perjudici de la competència de la Diputació Provincial de València per a adoptar, en última instància, la decisió que estime més oportuna, raons de prudència aconsellen, en l'estat actual de l'actuació de la Variant Sud de Pedralba, suspendre o desistir d'esta actuació”.

La resposta de l'òrgan consultiu a la pregunta del president Gaspar per a tractar d'adoptar la millor solució sobre un projecte aprovat fa set anys i que s'ha anat progressivament enquistant, fonamentalment per la modificació del Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) del Túria que tramita la Conselleria de Medi Ambient, ha sigut categòrica quant a que l'actuació “complix amb tots els requisits legals per a dur-se a terme”, si bé aconsella a la institució provincial no continuar amb les actes d'ocupació de terrenys i el posterior inici de les obres davant l'aprovació d'un nou PORN que previsiblement “obligaria a paralitzar les actuacions”.

El Consell Jurídic Consultiu té en compte els advertiments de la Conselleria a la Diputació en sengles cartes del director general de Medi natural i la cap del servei de Gestió d'Espais Naturals Protegits, primer, i de la secretària autonòmica d'Emergència Climàtica després, en les quals malgrat admetre “l’emparament normatiu suficient” per a portar avant l'execució de l'obra, instaven l'àrea d'Infraestructures de la Diputació a considerar altres alternatives i al·ludien a la “responsabilitat i altura de mires com a promotor” del propi diputat d'Infraestructures i Carreteres.

El responsable provincial de Carreteres, Rafa García, ha defensat sempre, igual que els seus antecessors, la necessitat de seguir avant amb este projecte de Variant Sud amb la finalitat de “donar resposta a la demanda de les veïnes i veïns de Pedralba, que volen desviar el trànsit del seu municipi per a viure més tranquils i segurs”. No obstant això, davant la incertesa que genera la tramitació del PORN i la resposta del Jurídic a la consulta realitzada pel president Gaspar, el titular d'Infraestructures creu que “és moment de no precipitar-se i actuar amb criteri i sentit comú, basant-nos en un dictamen que desbloqueja la complexa situació en la qual ens trobàvem i ens recomana ser prudents malgrat reconéixer que esta institució ha fet les coses bé des que es va aprovar un projecte que complix estrictament amb la llei”.

“Per fi tenim un criteri jurídic clar sobre el futur de la Variant de Pedralba”, apunta García, qui considera que el dictamen “trau a la Diputació de la inseguretat jurídica provocada per la indefinició de la Conselleria de Medi Ambient i ens aporta la seguretat que no hem tingut com a administració en els últims anys”. El diputat de Carreteres descarta la possibilitat que l'obra entre en col·lisió amb el futur PORN del Túria, atenent la recomanació del Jurídic, i avança l'escenari que s'obri des d'este mateix moment, que no és un altre que “treballar per a solucionar de manera urgent el greu problema que patixen les veïnes i veïns de Pedralba, impulsant unes obres que traguen el trànsit del nucli urbà, com hem fet sempre”.

Dos alternatives

El dictamen no sols constata que el projecte de la Diputació és “d'acord amb la legalitat mediambiental” sinó que enlletgix a la Conselleria l'omissió de resposta a la corporació provincial quan esta va sol·licitar, al març de 2019, la revisió dels informes favorables oportuns per a continuar la tramitació després de la fi dels tres anys de suspensió cautelar previstos per la llei, a conseqüència de l'inici del procés de modificació del PORN del Túria. “Crida l'atenció la falta d'emissió de l'informe per la Conselleria, quan la llei exigix que ha de ser favorable per a poder iniciar la tramitació”, diu el Consell Jurídic.

Malgrat tot, el Jurídic té en compte els advertiments del 13 i el 18 de novembre de 2020 de Medi Ambient a la Diputació, en les quals es deixa entreveure que el nou PORN podria tombar el projecte que hui s'ajusta a la legislació vigent. “Tal advertiment justificaria la no continuació per la Diputació del projecte d'execució, atés que l'interés que preval no és un altre que la protecció i conservació del medi ambient, principi previst en la Llei 21/2013”.

Amb este escenari, i per a evitar una hipotètica Declaració d'Impacte Ambiental desfavorable en un futur, el CJC oferix a la Diputació dos possibles vies que igualment plantegen detindre el projecte. La primera seria desistir de la Variant Sud de Pedralba aprovada al novembre de 2014, forma jurídica que comportaria la indemnització a la mercantil que va ser contractada per a executar les obres. Esta despesa se sumaria al mig milió d'euros que porta invertits la corporació entre els costos de desenvolupament del projecte i el retard en els terminis d'execució.

També podria la Diputació, en opinió del Consell Jurídic, suspendre temporalment l'actuació mentre es produïx l'aprovació definitiva del PORN del Túria, la qual cosa permetria mantindre viu el projecte i considerar altres alternatives en funció de les noves determinacions del PORN, “en el cas que fora jurídicament possible”.

Antecedents

La Variant Sud de Pedralba es va aprovar el 13 de novembre de 2014 amb un pressupost de 3,4 milions d'euros. Al febrer de 2016 comptava ja amb la Declaració d'Urgent Ocupació amb la qual va arrancar el procés d'expropiació, a més de la Declaració d'Impacte Ambiental favorable des de l'inici. Però un mes després, al març del mateix any, la revisió del PORN del Túria va paralitzar l'actuació durant tres anys.

Al març de 2019, transcorreguda la suspensió cautelar, l'àrea provincial d'Infraestructures va reprendre el projecte però es va trobar amb les traves de Conselleria que, malgrat admetre en tot moment la legalitat de les actuacions de la Diputació, instava a plantejar alternatives en espera de l'aprovació de les modificacions del Pla de Recursos Naturals del Túria. Estes diferències, al costat de les manifestacions públiques dels veïns de Pedralba i els col·lectius ecologistes, van portar al president Gaspar a consultar al Consell Jurídic Consultiu.

La jornada “El patrimoni musical valencià: una aproximació multidisciplinar” enceta el cicle Música en construcció, que amb “Llavors de la Terra” i “Teatre a la Bene”, formen les “Tres finestres a la cultura” que s’obrin enguany al Centre Museístic La Beneficència. En paraules del diputat de Cultura, Xavier Rius, “la música en viu és un art efímer i valuós social i econòmicament, però per damunt de tot, és una expressió humana que crea identitat”.

Finalitzada de la taula inaugural, que va comptar amb la participació de Xavier Rius, diputat de Cultura; Jerahy García, creador i director artístic del projecte; Inmaculada Sánchez, directora de l’ISEACV, i Dolores Tomás, directora del C.S.M. de València, la jornada va començar amb quatre conferències de diferents àrees.

L’acte es va obrir amb la professora de la Universitat de València Reyes Marzal, qui va aprofundir sobre el marc jurídic del patrimoni musical valencià. María-Teresa Ferrer, docent en la Universitat Internacional de València, va prosseguir des d’una perspectiva musicològica amb una reflexió sobre el caràcter polièdric i mutable de la música. Del Palau de les Arts “Reina Sofía”, Berta Tubillejas va continuar amb una exposició pràctica sobre este patrimoni partint del màrqueting cultural. Per acabar les sessions de matí, Jorge García, de l’Institut Valencià de Cultura, va aportar la seua experiència en la recuperació i conservació del patrimoni musical des de les Administracions Públiques.

Per la vesprada, va tindre lloc una taula redona dedicada a l’educació i difusió de la música valenciana moderada per la catedràtica de Musicologia del C.S.M. de València, Nieves Pascual. Es va comptar amb les intervencions de Berta Esparza, del Palau de la Música de València; Remigi Morant, de la FSMCV; Rosa Isusi, de l’Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives, i Beatriz Fernández, directora de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València.

Este encontre col·loca la primera pedra de Música en construcció, un cicle que reacciona davant la necessitat d’acostament a la música clàssica des d’un enteniment lògic i emocional, una necessitat que es fa palesa en la crisi d’audiències i en les cada vegada més limitades perspectives d’ocupació.

L’element diferenciador del cicle radica en el seu format d’aproximació al repertori clàssic que construirà vivències més enriquidores no solament per al públic, sinó també per als artistes, a través de quatre tipus d’accions: concerts professionals, concerts didàctics, concerts d’estrena absoluta a càrrec de l’alumnat del Conservatori Superior de Música de València, així com jornades d’investigació i actualització professional.

El cicle superarà els protocols i rituals associats als concerts clàssics mitjançant un format de mediació artística. Per a Jerahy García, creador i director artístic de Música en construcció, “es tracta d’afavorir una escolta activa que atraga, connecte i aculla al públic, al mateix temps que els músics potencien la creativitat i enllacen la fase amateur i formativa amb la professional”.

La programació contínuament actualitzada del programa Tres finestres a la cultura es troba disponible en: https://culturadeproximitat.com/tres-finestres/