BOP divendres 30 d'abril de  (vore anunci)

L’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València subvenciona, a través de l’estratègia Reacciona, la instal·lació d’energies renovables amb una dotació total d’un milió i mig d’euros. Les ajudes són per a la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en edificis i equipaments municipals connectats a la xarxa, sense acumulació o amb bateries.

Reacciona 2020 és “una convocatòria única que regula la concessió de fins a 8 línies de subvenció, en règim de concurrència competitiva, per a la implantació d’actuacions relacionades amb l’energia, la mobilitat, la gestió de residus, la biodiversitat i el cicle integral de l’aigua. Es basa en tres línies estratègiques: adaptació, mitigació i educació climàtica”, explica la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó.

“La mitigació és una aposta decidida per un model energètic més just i descarbonitzat. En conseqüència, el primer pas és l’eficiència per a estalviar i, una vegada hem reduït el consum als edificis municipals, substituir les energies fòssils per energies netes als sostres o als terrats d’estos equipaments”, afirma Maria Josep Amigó.

En la baremació de la subvenció es puntuava, entre altres coses, si l’ajuntament tenia el subministrament elèctric amb certificat de garantia d’origen 100% renovable; l’ordenança municipal reguladora de la solar fotovoltaica aprovada; les bonificacions fiscals de l’IBI o de l’ICIO per la instal·lació de plaques; o haver realitzat l’auditoria energètica de dos edificis municipals. “És a dir, a més d’impulsar les renovables estem beneficiant directament a la ciutadania perquè siguen els protagonistes de la transició energètica”, indica Maria Josep Amigó.

Els municipis que rebran subvenció per a la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques per a l’autoconsum en equipaments són: Ademuz, Ador, Albalat de la Ribera, Albalat dels Sorells, Alborache, Alcàsser, Alcublas, Almoines, l’Alqueria de la Comtessa, Alpuente, Anna, Barxeta, Bellreguard, Benagéber, Benaguasil, Benifairó de la Valldigna, Beniarjó, Benigànim, Benissanó, Bétera, Bocairent, Bolbaite, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Camporrobles, Canals, Càrcer, Carlet, Casas Bajas, Casinos, Castelló, Caudete de las Fuentes, Corbera, Cortes de Pallás, Cotes, Chelva, Chera, Estivella, Estubeny, Fontanars dels Alforins, Foios, la Font de la Figuera, la Font d’en Carròs, Gàtova, Godella, Guardamar, Jalance, Llíria, Llutxent, Llombai, la Llosa de Ranes, Macastre, Marines, Miramar, Montserrat, Montaverner, Montesa, Montitxelvo, Navarrés, Otos, Paiporta, Palmera, Petrés, Piles, la Pobla de Vallbona, Quart de Poblet, Quatretonda, Rafelguaraf, el Real de Gandia, Rotglà i Corberà, Ròtova, Salem, Tavernes de la Valldigna, Teresa de Cofrentes, Torrent, Tuéjar, Vallada, Venta del Moro, Villargordo del Cabriel i Xeresa.

El remolí escènic i flamenc de l'última producció de l'Escalante, Rebel·lió, s'acomiada este diumenge 2 de maig del Palau de les Arts després de quasi un mes en cartell. Funcions que s'han guanyat tant les ovacions del públic com l'èxit de la crítica teatral.

“Amb Rebel·lió i la seua gran assistència tanquem l'última de les tres produccions de l’Escalante de la temporada amb alegria i satisfacció, i posem la mirada en les creacions pròpies del pròxim any, la convocatòria de les quals ha sigut tot un èxit amb més d'una trentena de propostes rebudes”, assenyala la diputada de Teatres Glòria Tello.

Amb el segell de garantia de l'Escalante, dependent de la Diputació de València, sosté la directora del teatre, Marylène Albentosa, que “més de dos mil espectadors no han volgut perdre's este potent espectacle amb què menuts i adults han gaudit de l'energia, el poder i el talent bolcat en l'escenari per l'equip de Marea Danza i La Teta Calva”. L'ampliació dels horaris durant la setmana i les dobles sessions els caps de setmana no ha sigut inconvenient per a “que la majoria de les funcions haja aconseguit el 80% d'ocupació”. Sessions, remarca Albentosa, “en les quals s'han repetit els testimoniatges positius dels espectadors a l'eixida del muntatge, tant de manera presencial com online, i que han aconseguit un èxit rotund i unànime entre la crítica teatral”.

Rebel·lió, l'adaptació en clau femenina de la novel·la universal de George Orwell, La revolta dels animals, oferirà les seues dues últimes funcions aquest diumenge 2 de maig a les 17.00 i 19:00 hores.

La Diputació de València, a través de l'àrea d'Esports que dirigix Andrés Campos, reforça el treball en equip amb la Fundació VCF en matèria de responsabilitat social corporativa.

En este sentit, Joey Lim, conseller i director executiu del València CF i patró de la Fundació, i Andrés Campos, diputat de Joventut i Esports de la corporació provincial, han mantingut una reunió en la qual s'ha destacat el suport ferm i constant tant del club com de la Diputació a l'activitat Escoles COR Blanquinegre, de la Fundació VCF, des dels seus inicis en la temporada 2015-16.

De la mateixa manera, els dos responsables han incidit en la necessitat de continuar formant als canterans com a futbolistes i persones en un context d'igualtat, ja que el treball de l'Acadèmia VCF en este sentit repercutix positivament en l'acompliment d'eixos joves com a ciutadans.

La Diputació de València ha reduït a la mitat el seu deute en els últims cinc anys, passant del 50,65% registrat al tancament de 2015 al 24,67% amb el qual acaba 2020. Si prenem com a referència l'evolució de l'endeutament des de 2012, la disminució és encara més acusada, ja que este exercici es va tancar amb un deute del 94,70%.

Quant als pagaments als bancs, els comptes anuals de la corporació provincial en 2020 computen 370.181 euros de despeses financeres, menys de la mitat que en 2019, cinc vegades menys que en 2015, quan la institució va pagar a entitats bancàries 1.787.256 euros, i 17 vegades menys que en 2012, any que la Diputació va tancar amb 6.314.249 euros de despeses financeres.

L'evolució de les gràfiques tant de l'endeutament com de les despeses financeres mostren una clara tendència decreixent durant l'última dècada, si bé “esta línia descendent no ha condicionat la inversió directa en els municipis, principal objecte de la Diputació, que en els últims exercicis ha duplicat les ajudes directes que reben els ajuntaments”, assenyala el diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell.

En paraules de Mascarell, “la institució ha anat complint amb les seues obligacions amb els bancs al mateix temps que reduïx tant el deute com les despeses financeres, que es troben en valors mínims, molt lluny dels límits que marca la llei”.

En paral·lel, “la gestió de l'actual equip de govern ha permés incrementar les transferències directes per a inversió i despesa corrent als ajuntaments, en resposta a una de les prioritats d'esta gestió, que no és una altra que garantir la liquiditat dels municipis, especialment dels més xicotets”, afig el responsable d'Hisenda.

La diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, s’ha reunit amb el regidor d’Urbanisme i Trànsit de l’Ajuntament de Godella, Carles Durán, per conéixer els projectes que la localitat té plantejats en matèria de mobilitat sostenible i de creació de xarxa interurbana.

La diputada Dolors Gimeno ha recordat les ajudes de l’estratègia Reacciona destinades a la redacció de projectes de vies ciclopeatonals que recolzen les infraestructures ja existents, camins històrics, antigues vies pecuàries, sendes o camins en entorns riberencs i en àmbits de domini públic.

D’altra banda, Gimeno ha insistit en la importància de coordinar actuacions amb els pobles veïns per potenciar xarxes comarcals i la connexió intermodal amb el transport públic.

La Universitat de València (UV) ha publicat ja la convocatòria de la segona edició del programa ‘UVemprén Rural’, una iniciativa en la qual participa la Diputació de València per a promoure pràctiques en empreses i organismes col·laboradors d'este projecte.

UVemprén Rural té com a objectiu principal seleccionar, entre l'estudiantat de la UV, les millors iniciatives emprenedores i idees de negoci aplicables a l'àmbit rural i que estiguen en sintonia amb els objectius i metes de desenvolupament sostenible recollits en els ODS 2030.

Així, les persones amb un projecte o idea innovadora poden triar la seua plaça de pràctiques entre les entitats i empreses disponibles o, en cas de no trobar una pràctica d'acord amb el seu perfil acadèmic, podran buscar i seleccionar l'empresa o institució d'acolliment entre les quals complisquen el requisit de trobar-se en un municipi de menys de 3.000 habitants i proposar-les en la sol·licitud com a destí per a realitzar les pràctiques.

En este sentit, el programa compta amb la participació d'empreses, ajuntaments, mancomunitats i la pròpia Diputació de València, que oferixen acollir a estudiants per a realitzar les seues pràctiques en municipis amb el risc de despoblació.

Per a participar en UVemprén Rural, les persones aspirants han d'estar matriculades en alguna titulació oficial de grau, màster o doctorat de la Universitat de València i complir amb els requisits específics de la seua titulació per a realitzar pràctiques, així com no tindre relació contractual laboral o de prestació de serveis amb l'empresa o entitat en la qual es vaja a realitzar la pràctica i no estar empadronat en el municipi on es realitzaran les pràctiques.

El programa oferix ajudes de 1.000 euros al mes per a realitzar les pràctiques, amb una duració mínima d'un mes i màxima de tres mesos. A més, també finançarà un certificat en tècniques d'emprenedoria innovadora en entorns rurals. El termini de presentació de sol·licituds romandrà obert fins al pròxim 10 de maig de 2021.

Esta segona edició del programa UVemprén Rural està convocada pel Vicerectorat d'Ocupació i Programes Formatius de la Universitat de València i la Diputació, en col·laboració amb Divalterra, CEEI València, l'Aula Empresocial de la Universitat de València i l'Associació d'Emprenedors Rurals (AER) i ADEIT.

Una delegació del Fons Valencià per la Solidaritat s'ha reunit en la Diputació de València amb Mentxu Balaguer, diputada de Cooperació Internacional, amb la finalitat de treballar el conveni de col·laboració del present any entre l'entitat provincial i l'organització municipalista. Este conveni té previst consolidar el projecte d'educació per al desenvolupament i la ciutadania global “València per la Pau”, el qual tracta de fer pedagogia en municipis socis del Fons de la província de València, de la importància de la cooperació internacional des d'una perspectiva municipalista, per a així promoure societats pacífiques i inclusives dins del marc dels ODS, incidint amb l’ODS 16: Pau, justícia i institucions sòlides.

La delegació del Fons ha estat formada per Álvaro Escorihuela, president del Fons i regidor de Benestar Social i Recursos Humans de l'Ajuntament de Vila-real; Verónica Ferri, vicepresidenta del Fons i regidora de Benestar Social de l'Ajuntament de Canals; Ramón Vidal, secretari del Fons i alcalde de l'Olleria; Vicent Mahíques, tresorer del Fons i alcalde de Barxeta; Rosa Martínez, vocal de la junta del Fons i tinent d'alcalde de l'Alcúdia; Ferran Lloret, vocal de la junta del Fons i tinent d'alcalde de Pedreguer; Vicent Marrades, vocal de la junta del Fons i alcalde de Corbera; i Esteve Ordiñana, gerent del Fons.

La Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, encapçalada pel seu diputat Ramiro Rivera, s'ha reunit amb el Memorial Democràtic de la Vall d'Albaida, representat pel seu president Manuel Ramos, i amb el president de l’Institut d’Estudis de la Vall d'Albaida, Joan Josep Torró, amb l'objectiu d'avançar en projectes conjunts per a la reparació de la dignitat de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme a la comarca.

La reunió ha sigut una presa de contacte per a tractar la col·laboració en diverses iniciatives que han sigut plantejades a la delegació provincial de Memòria Històrica, com la possible exhumació de les fosses comunes de represaliats del franquisme que existixen en el cementeri municipal d'Albaida, que en principi són les últimes que queden per excavar en la zona.

Segons els estudis, en estes fosses han de reposar els cossos de 18 persones que van ser afusellades pel règim franquista en els moments immediatament posteriors a la victòria de les tropes colpistes, concretament el 10 i el 16 de juny de 1939. Tots ells provenien dels municipis d'Albaida i Benigànim.

El diputat Ramiro Rivera assenyala que la Diputació, a través de la Delegació de Memòria Històrica, es mostra oberta a la col·laboració sol·licitada, i ha aprofitat la trobada per a traslladar als representants comarcals els passos que s'han de donar perquè esta col·laboració es duga a terme. Rivera ha destacat igualment la necessitat de sumar al projecte col·laboratiu als ajuntaments implicats, que ja han mostrat la seua disposició per a participar.

La Diputació de València, a través de la Delegació de Memòria Històrica, contínua així avançant en la seua política de recolzar en tota la província a aquells ciutadans i ajuntaments que busquen donar dignitat als familiars i conciutadans que van morir per la repressió durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.

Els treballs d'exhumació de la fossa comuna 114 del cementeri de Paterna s'han iniciat este dilluns en presència de l'Agrupació de Familiars que presidix Carmen Contreras, impulsora d'un projecte íntegrament finançat per la Diputació de València, a través de la Delegació de Memòria Històrica que dirigix Ramiro Rivera.

La 114 és una de les fosses comunes més grans localitzades a la província i, fruit dels estudis de l'historiador valencià Vicente Gabarda i de les dades que apareixen en el Registre Cementerial de Paterna, s'espera trobar les restes de 197 persones represaliades pel franquisme distribuïts en cinc saques, l'última del 28 de juny de 1940.

En esta saca, que hauria de trobar-se en primer lloc una vegada iniciada l'excavació, es preveu trobar les restes de 31 persones, entre elles el que fora president de l'Ateneu Mercantil de València i vicepresident de la Diputació, Isidro Escandell; el magistrat i president de la sala 4 de l'Audiència Provincial Luis Cisneros; i l'editor de la revista La Traca, Vicent Miquel Carceller, així com el dibuixant de la revista satírica valenciana Carlos Gómez Carrera, conegut com ‘Bluff’, i dos alcaldes de Godella i un de Foios.

En paraules del diputat de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, “esta fossa és un exemple més de la crua i sistemàtica repressió duta a terme pel règim franquista en terres valencianes, amb l'afusellament de persones que trobaven la mort per defensar les seues idees, entre elles càrrecs públics i professionals liberals la dignitat dels quals tenim la responsabilitat de reparar igual que la de totes i cadascuna de les víctimes que es va cobrar la Guerra, més de 2.000 localitzades en el cementeri de Paterna”.

Des de l'associació de la fossa 114 destaquen “l’emoció” que senten “després de tots els obstacles trobats pel camí i d'anys barallant per a poder excavar i recuperar les restes dels nostres familiars per a donar-los un enterrament digne”. “Mai s'ha perseguit una altra fi ni ens hem ficat en qüestions polítiques”, asseguren.

En la coneguda com a ‘fossa de la cultura’ per la professió d'algunes de les víctimes també s'espera trobar les restes de mestres, periodistes, representants d'entitats locals i gent vinculada al món de la justícia. “Eixe dia algú va voler donar un escarment a representants de la cultura i la política valenciana per mostrar idees contràries al franquisme”, afirma el president del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica, Matías Alonso, qui assenyala que dos setmanes abans d'eixe 28 de juny de 1940, segons recull la investigació històrica, altres persones van ser represaliades “per a celebrar que els nazis van prendre París”.

Una dona entre els represaliats

Durant els treballs d'excavació i identificació que s'inicien este dilluns s'espera trobar també les restes de Dolores Arnal, veïna de Benaguasil. Ella va ser una de les 197 persones afusellades entre maig i juny del 40 i enterrades en la fossa comuna 114 del cementeri de Paterna, a les quals es pretén retornar la dignitat gràcies a la tenacitat d'una associació representada per desenes de familiars de les víctimes. La Diputació completa el procés amb una subvenció de 382.000 euros que servix per a finançar íntegrament el projecte d'exhumació i demostra que la institució provincial “es troba a la disposició de les persones que vulguen rescatar de l'oblit als seus sers estimats represaliats durant la guerra i la postguerra”.

La procedència de les víctimes abasta 66 localitats i cobrix pràcticament la província de València i altres com Castelló. Badajoz, Barcelona i Huesca. En esta fossa descansen les restes de diferents càrrecs públics vinculats a Esquerra Republicana, PSOE, UGT i la CNT, la major part dels quals va patir un primer tancament en la seua localitat d'origen, per a passar posteriorment a les presons dels partits judicials, com la de l'Escola Pia de Gandia, i finalment a San Miguel dels Reis o la Presó Model en espera que s'executara la seua sentència de mort.

La fase d'excavació, a càrrec d’Arqueoantro, podria allargar-se al voltant de sis mesos a causa del gran nombre de cossos que s'espera trobar a l'interior de la fossa 114, mentre que la identificació de les restes trobades es prolongarà previsiblement durant este any i el pròxim.