Consultar Convenis subscrits

BOP núm. 65, de 8 d’abril (vore document adjunt)

Las Brigades forestals de Divalterra,  al costat d'efectius del Consorci de Bombers de València i unitats de Bombers Forestals de Generalitat, han dut a terme cremes controlades a Sant Antoni de Requena després de les peticions dels agricultors locals.

I és que la zona patix una superpoblació de conills que afecta l'agricultura, provocant importants danys en les vinyes. Les cremes controlades s'han realitzat fonamentalment en cultius abandonats pròxims a les vinyes, i d'esta manera, s'ha aconseguit allunyar la població de conills de la terra cultivada.

Les operacions de crema han sigut dirigides pel Tècnic Forestal del Consorci de Bombers de València Raúl Quílez, el qual assenyala que, amb esta mena de cremes controlades “el que fem finalment, tant com a Diputació com a Consorci, és conciliar els interessos rurals dels municipis”. I no és l'únic benefici, ja que gràcies a estes cremes en camps abandonats “es reduïx el risc que es produïsquen incendis en trencar la continuïtat vegetal”, assenyala Quílez.

L'operatiu ha estat recolzat per agents mediambientals per a delimitar les parcel·les a cremar, i del personal del servici de manteniment de Carreteres per a realitzar el control de trànsit de la carretera que discorre al costat de les zones de crema.

No és la primera vegada que es realitzen aquest tipus de cremes controlades, que tenen ja una llarga trajectòria.

Participació de les Brigades Forestals de la Diputació

La col·laboració de les brigades forestals de la Diputació de València en les cremes controlades dirigides pel Consorci de Bombers és habitual.

En este cas, la labor dels efectius de Divalterra s'ha centrat en les funcions dins l'equip de seguretat, duent a terme el suport en les esteses de mànegues de l'autobomba dels bombers forestals de la Generalitat per al control dels perímetres, a més de les labors de vigilància.

Així mateix, en la crema controlada de Sant Antoni de Requena, un dels seus responsables de sector va exercir de Cap de Seguretat sota les directrius del Tècnic Forestal Raúl Quílez, encarregat de dirigir les operacions.

Cal esmentar que l'alumnat dels Cicles Formatius de l'Escola de Viticultura i Enologia de Requena, que pertany a la Diputació de València, va poder presenciar els treballs durant l'execució de la crema controlada.

L'adhesió de Almoines i Xeresa a la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació de València, que es va formalitzar durant l'assemblea general del passat 8 d'abril, eleva a 15 les localitats de La Safor integrades en esta xarxa provincial que fomenta el treball conjunt i l'intercanvi d'experiències entre institucions per a donar la millor resposta possible davant la violència masclista.

Des de la fundació de la xarxa i durant les successives ampliacions, diferents ajuntaments de La Safor s'han anat sumant a este projecte. Al novembre de 2018, que va ser quan es va constituir l'organisme, els municipis de Bellreguard, Tavernes de la Valldigna, Gandia i La Font d’en Carròs es van convertir en membres fundadors.

Al maig de 2019 va passar a formar part l'Ajuntament de Piles. Al juny de 2020 van ser les localitats del Real de Gandia, Ador i Rafelcofer les que es van adherir. Finalment, al novembre passat L'Alqueria de la Comtessa, Alfauir, Xeraco, Guardamar de la Safor i Vilallonga es van sumar a l'organisme creat per la Diputació.

La responsable de l'àrea Igualtat, Eli García, ha volgut “agrair i valorar l'esforç dels nous ajuntaments per a poder formar part de la xarxa, un organisme que permet la col·laboració entre les diferents entitats locals, la qual cosa és fonamental per a lluitar contra la violència exercida contra les dones”.

La diputada provincial ha anunciat, a més, l'obertura, a la fi del mes d'abril, de la convocatòria de les subvencions dirigida als ajuntaments que componen la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere. La dotació de les ajudes per a 2021 ascendix a 565.000 euros.

La subvenció que reba cada localitat haurà de destinar-se bé a projectes relacionats amb la prevenció i detecció de la violència de gènere, la coeducació i la formació del personal dels ajuntaments en esta matèria; o bé a campanyes de sensibilització, prevenció i lluita contra la violència de gènere a través de tríptics, cartells, falques de ràdio, etc.

Naixement i evolució

La Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació de València es va constituir el 14 de novembre de 2018 amb 49 ajuntaments fundadors, entre els quals destacaven grans poblacions com Gandia, Xàtiva, Ontinyent, Mislata, Alzira i Burjassot, als quals l'àrea d'Igualtat de la corporació provincial va oferir la possibilitat de compartir recursos i esforços en la lluita contra esta xacra social que ens afecta a totes i tots. L'objectiu de la iniciativa és dotar de recursos als municipis per a ajudar-los a desenvolupar els seus propis plans d'igualtat i contra la violència de gènere.

Des d'eixe moment, s'han celebrat quatre assemblees generals en les quals s'han anat sumant municipis de totes les comarques valencianes, fins a arribar als 111 actuals. La comarca de L'Horta és la que compta amb un major nombre de localitats adherides, amb un total de 35, seguida de La Vall d'Albaida amb 22, La Safor amb 15 i La Ribera amb 14.

El Comité Avaluador es reunix sempre en la prèvia de cada assemblea per a revisar que els municipis sol·licitants complixen els requisits mínims exigibles per a adherir-se a la xarxa provincial, entre ells tindre una regidoria i un pla d'Igualtat, disposar de recursos econòmics i professionals propis en la lluita contra la violència masclista i, en el cas de municipis de menys de 20.000 habitants, estar connectats al sistema d'atenció telefònica ATENPRO.

La promoció de la cultura de proximitat en l’àmbit municipal sempre ha sigut un objectiu primordial del SARC, el Servei d’Assistència i Recursos Culturals de la Diputació de València.

Ara el SARC enceta un cicle de reunions tècniques amb el personal a càrrec de les programacions culturals de la província de València, per tal d’apropar l’administració als tècnics municipals.

L’àrea de Cultura ha estat oferint des de l’any 2016 un seguit de sessions informatives per a notificar als ajuntaments les diferents línies d’acció, programes i ajudes a la cultura que s’han oferit cada any. Es tracta de sessions eminentment pràctiques, on poder resoldre dubtes sobre els procediments administratius que ajuden a agilitzar la posterior gestió de les subvencions. Enguany, per primera vegada, les sessions informatives seran telemàtiques i orientades a grups de fins a 40 persones, per tal de poder atendre millor els suggeriments o dubtes de cada municipi. Fins a 150 tècnics municipals ja s’han inscrit en les sessions que el SARC està duguent a terme d’ací al 21 d’abril.

Segons el diputat de Cultura, Xavier Rius, “la valoració del SARC és molt alta per part dels tècnics municipals. No solament per la gran injecció de recursos que aportem a les programacions municipals, dotant-les d’estabilitat, sinó també per la dedicació i assessorament dels nostres tècnics”.

Cal recordar que els 266 ajuntaments que componen la província poden optar a les esmentades subvencions a disposició de les EATIM (Entitats d’Àmbit Territorial inferior al Municipi), municipis inferiors a 100.000 habitants i mancomunitats.

La nova convocatòria de subvencions de l’àrea de Cultura de la Diputació de València s’orienta majoritàriament als ajuntaments i serà publicada en els propers dies.

Per tal de permetre una comunicació més fluida i anticipar possibles dubtes en la manera de presentar les sol·licituds, l’equip tècnic del SARC, encapçalat per la seua directora, Yolanda Sifres, realitzarà durant els propers dies fins a un total de 8 sessions específiques per als equips municipals que pretenen optar a les subvencions de cultura en l’exercici 2021.

El Butlletí Oficial de la Província (BOP) ha publicat este dimecres la convocatòria ‘Excel·lent, Música de Banda 2021’ amb la qual la Diputació de València destina prop de dos milions d'euros al foment de l'activitat musical i la difusió de la música valenciana a través de les bandes de música. El BOP del 14 d'abril recull esta aportació d'1.884.500 euros dirigida a finançar globalment l'activitat de les 325 societats musicals federades de la província, que podran presentar les seues sol·licituds entre el 15 d'abril i el 5 de maig.

La novetat més important enguany és que les diferents línies d'ajuda existents per a les bandes de música s'han refós en una única convocatòria “per a facilitar al màxim a les societats musicals la presentació de les sol·licituds de subvenció”, segons explica el diputat de Turisme i Bandes de Música, Jordi Mayor, qui destaca l'aposta per la “simplificació i eliminació de la burocràcia que caracteritza l'acció del president Gaspar i d'este equip de govern”.

Mayor assenyala que es manté l'essència d'este programa destinat a contribuir a la continuïtat de les bandes i ajudar a les societats en la formació de professionals i amateurs de la música, així com les diferents línies d'ajuda per a material i esdeveniments. “L'única cosa que canvia és que el 1.300.000 euros per a bandes, escoles, partitures i concerts, els 490.000 euros per a instruments i els 80.000 euros per a pissarres digitals ixen en una única convocatòria que agilita tot el procediment amb l'objectiu que les ajudes arriben abans als seus destinataris”.

Destí de les ajudes

Les sol·licituds que poden presentar les bandes de música federades de la província a partir d'este mateix dijous, amb la col·laboració de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat en el paper d'interlocutor vàlid d'una activitat que vertebra el territori valencià, inclouen des de la celebració de concerts fins a la compra de material per a les escoles de música.

En el cas dels concerts que fomenten la consolidació de les societats musicals, el requisit és que almenys una de les obres interpretades siga de compositors valencians. També se subvencionaran concerts fora de la província, en este cas els de les bandes guanyadores en cada categoria del Certamen Provincial de la Diputació de 2019, al no haver-se pogut celebrar al llarg del passat any a causa de la pandèmia.

Una altra línia d'ajudes és la destinada a millores a les escoles de música i d'educands, així com a l'adquisició d'instruments musicals o accessoris d'instruments. A més, les bandes de música participants en el Certamen de la Diputació d'enguany també podran sol·licitar la corresponent subvenció per a la compra de partitures.

Finalment, es manté una partida de 80.000 euros per a l'adquisició de pissarres tàctils interactives destinades a la docència a les escoles de música, que complementa els 350.000 euros invertits per la Diputació l'any passat en pissarres digitals orientades a l'ensenyament i que podran sol·licitar les bandes que no van obtindre esta ajuda. L’eina contribuïx a la modernització de les escoles i constituïx, segons la Federació, “un pas molt important per a atraure als xiquets a la música, ja que amb la tecnologia parlem el seu mateix llenguatge”.

L'adhesió de Polinyà de Xúquer i Massalavés a la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació de València, que es va formalitzar durant l'assemblea general del passat 8 d'abril, eleva a 14 les localitats de La Ribera integrades en esta xarxa provincial que fomenta el treball conjunt i l'intercanvi d'experiències entre institucions per a donar la millor resposta possible davant la violència masclista.

Des de la fundació de la xarxa i durant les successives ampliacions, diferents ajuntaments de La Ribera s'han anat sumant a este projecte. Al novembre de 2018, que va ser quan es va constituir l'organisme, els municipis de Cullera, Algemesí, Carlet, Montserrat i Alzira es van convertir en membres fundadors.

Al maig de 2019 va passar a formar part l'Ajuntament de l'Alcúdia. Al juny de 2020 van ser les localitats de Favara, Sueca, Carcaixent i Corbera les que es van adherir. Finalment, al novembre passat Riola i Alberic es van sumar a l'organisme creat per la Diputació.

La responsable de l'àrea Igualtat, Eli García, ha volgut “agrair i valorar l'esforç dels nous ajuntaments per a poder formar part de la xarxa, un organisme que permet la col·laboració entre les diferents entitats locals, la qual cosa és fonamental per a lluitar contra la violència exercida contra les dones”.

La diputada provincial ha anunciat, a més, l'obertura, a la fi del mes d'abril, de la convocatòria de les subvencions dirigida als ajuntaments que componen la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere. La dotació de les ajudes per a 2021 ascendix a 565.000 euros.

La subvenció que reba cada localitat haurà de destinar-se bé a projectes relacionats amb la prevenció i detecció de la violència de gènere, la coeducació i la formació del personal dels ajuntaments en esta matèria; o bé a campanyes de sensibilització, prevenció i lluita contra la violència de gènere a través de tríptics, cartells, falques de ràdio, etc.

Naixement i evolució

La Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació de València es va constituir el 14 de novembre de 2018 amb 49 ajuntaments fundadors, entre els quals destacaven grans poblacions com Gandia, Xàtiva, Ontinyent, Mislata, Alzira i Burjassot, als quals l'àrea d'Igualtat de la corporació provincial va oferir la possibilitat de compartir recursos i esforços en la lluita contra esta xacra social que ens afecta a totes i tots. L'objectiu de la iniciativa és dotar de recursos als municipis per a ajudar-los a desenvolupar els seus propis plans d'igualtat i contra la violència de gènere.

Des d'eixe moment, s'han celebrat quatre assemblees generals en les quals s'han anat sumant municipis de totes les comarques valencianes, fins a arribar als 111 actuals. La comarca de L'Horta és la que compta amb un major nombre de localitats adherides, amb un total de 35, seguida de La Vall d'Albaida amb 22, La Safor amb 15 i La Ribera amb 14.

El Comité Avaluador es reunix sempre en la prèvia de cada assemblea per a revisar que els municipis sol·licitants complixen els requisits mínims exigibles per a adherir-se a la xarxa provincial, entre ells tindre una regidoria i un pla d'Igualtat, disposar de recursos econòmics i professionals propis en la lluita contra la violència masclista i, en el cas de municipis de menys de 20.000 habitants, estar connectats al sistema d'atenció telefònica ATENPRO.

Des del dia 4 de març, amb gran interés del públic i sota el títol ‘Visca Berlanga! Una història de cinema’, el MuVIM rendix un merescut homenatge a Luis García-Berlanga, gran renovador del cinema espanyol de la postguerra i director de pel·lícules com a Bienvenido, Mr. Marshall, La escopeta nacional, Calabuch, Plácido oEl Verdugo. Una exposició que permet «conèixer i recordar la seua vital aportació a l'art cinematogràfic i d'aproximar-nos críticament a mig segle de la nostra història, la que va de 1950 a 2010», destaca Glòria Tello, diputada del MuVIM.

Un projecte emmarcat en el conjunt d'activitats de l'any Berlanga promogudes per diferents administracions, i que ara tindrà la seua continuïtat amb esta cessió d'imatges al Berlanga Film Museum (BFM). Una cooperació amb la qual «es posa en valor la rellevància de les peces que podem trobar en l'exposició del MuVIM i s'aprofundix en la col·laboració entre institucions públiques», afirmen la diputada i el director de l'Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, per a qui, a més, «es tracta que la ciutadania puga accedir des de la seua casa al patrimoni i que este no es quede solament en els centres culturals». Per part seua, el director adjunt d'Audiovisuals i Cinematografia del IVC, José Luis Moreno, assenyala que “l'important és que Berlanga forme part de l'univers digital perquè puga ser gaudit des de qualsevol part del món”.

Este és «un dels avantatges pràctics que ens pot oferir l'any Berlanga», indica Rafael Company, director del MuVIM. «Posar un cabal iconogràfic, de gran magnitud i rellevància, a la disposició del públic en un entorn virtual de referència per a l'estudi de l'obra d'este valencià universal», assegura.

Un propòsit que no seria possible sense la generositat del col·leccionista Santiago Castillo París, qui s'ha afanyat durant anys en la «repatriació» d'obra gràfica creada entorn de les pel·lícules de Berlanga, i qui es mostra «molt satisfet que esta col·lecció puga veure's en l'exposició del MuVIM i, molt probablement, en altres seus i, amb caràcter permanent, en el Berlanga Film Museum».

Amador Griñó, cap d'exposicions del MuVIM, ha reconegut el treball realitzat pel fotògraf Rafael de Luis, encarregat de la reproducció d'unes obres que inclouen, com no podia ser d'una altra manera, els cartells coetanis a l'estrena a España dels films berlanguians, però també els de les projeccions realitzades en diversos països europeus, americans i asiàtics (França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Dinamarca, Suècia, Polònia, Romania, l'antiga Iugoslàvia, els Estats Units, l'Argentina i el Japó). Entre les imatges que estaran disponibles en el Berlanga Film Museum s'inclouen també publicacions de difusió i altres elements promocionals de les pel·lícules en diverses llengües, incloent les fotobustes i els fotogrames que s'exhibien en les entrades dels cinemes.

D'esta manera, el BFM amplia el seu arxiu no sols amb nou i valuós material gràfic, sinó també amb la incorporació d'estudis i anàlisis sobre la filmografia del cineasta valencià, afermant així el seu caràcter de centre de documentació de referència tant per a investigadors i historiadors cinematogràfics com per a tot aquell aficionat al cinema que desitge aprofundir en la figura de Luis García-Berlanga. Un treball de cerca, recol·lecció i digitalització de documents que tindrà continuïtat en els pròxims mesos.

La Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València i la Federació de Societats Musicals han presentat en la nova seu de la Federació, l’Alqueria Julià, el vídeo ‘Allà on naix la música’ amb el vocabulari de les bandes de música.

En l'acte, la diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno, ha destacat "l'homenatge a una de les nostres manifestacions més arrelades a la cultura del nostre país i que són part fonamental de la tradició festiva, artística i cultural del poble valencià, endinsant-nos a través d''Allà on naix la música' en el vocabulari i en el món que envolta la trajectòria de les agrupacions musicals".

En paraules de la presidenta de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Daniela Gonzàlez, esta iniciativa “permet difondre i posar en valor tot el que les societats musicals aporten, també en este cas, a la riquesa de la nostra llengua. Unes societats musicals que juntament amb les seues bandes de música, formen part del patrimoni de tots els valencians, son un fenòmen artístic, social i educatiu únic en el món i recentment han estat reconegudes com manifestació representativa del Patrimoni Cultural Immaterial. Som una terra de música, i amb este vídeo-vocabulari tornem a demostrar-ho”.

En l’acte també ha participat la cap de la Unitat de Normalització Lingüística, Immaculada Cerdà, i els membres de Granissat, Estudi Creatiu.

El vídeo produït per la Diputació de València per a difondre este lèxic que trobem en tota festa és un audiovisual pensat per a xarxes i missatgeria instantània, ha comptat amb l’assessorament de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV).

‘Allà on naix la música’

Mitjançant un vídeo d’animació realitzat per l’estudi valencià Granissat i fet amb estil collage, es repassa exhaustivament el vocabulari en valencià i tot el que gira al voltant de les bandes de música. El format del vídeo permet mesclar imatges en blanc i negre i altres textures i formes més acolorides, que permeten transmetre la trajectòria centenària de la tradició musical del poble valencià i, al mateix temps, fer pedagògic i atractiu el vídeo.

‘Allà on naix la música’ repassa les fites més importants de les bandes musicals valencianes, els instruments, la formació que compon una banda de música i la diferència amb la banda simfònica. S’ha fet una composició musical ad hoc a càrrec de Jesús Campos que acompanya perfectament les imatges i ens trasllada d’un concepte a un altre mitjançant els instruments que podem escoltar a una banda de música. La veu en off va a càrrec de la periodista Reis Juan.

El vídeo, com la resta de materials que crea la Unitat de Normalització Lingüística, està disponible en el web www.dival.es/normalitzacio i en les xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram i YouTube) en el compte de Valencià a la Dipu.

El BOP núm.69, de 14 d’abril de 2021 (documents adjunts)

El termini de presentació de sol·licituds és de 15 dies hàbils a partir de l'endemà de la publicació de l'extracte al BOP: del 15 d’abril al 5 de maig.

Podran acollir-se a aquestes ajudes els ajuntaments de la província de València i els consorcis que tinguen un museu etnològic o col·lecció museogràfica permanent reconeguts o que hagen formulat la sol·licitud de reconeixement sense que haguera recaigut resolució expressa per la Generalitat Valenciana.

L'objecte d’aquesta convocatòria és la concessió de subvencions destinades la realització d'activitats no inventariables de cultura tradicional o popular, de manteniment, museogràfiques, educatives, culturals o de difusió per part dels museus etnològics locals.