Moixent, Olocau, Ademuz, Camporrobles, Caudete de las Fuentes,Moncada i Villar del Arzobispo formen part de la tradicional Ruta dels Ibers que promou el Museu de Prehistòria de València, propietat de la Diputació de València. El municipi d’Andilla s’inclourà pròximament.

També els jaciments de Bicorp, Gandia i Paterna programen visites guiades al seu patrimoni arqueològic, amb la col·laboració del MUPREVA.

Per al diputat de Cultura, Xavier Rius, “és important destacar que els valencians i valencianes disposem d’un gran llegat històric. Des del Museu de Prehistòria treballem per fer difusió, any rere any, d’estos jaciments, perquè la gent valore la gran herència cultural i el gran treball d’investigació i difusió que fan els nostres equips d’arqueologia”.

La ruta dels ibers

Denominem ibers als pobles preromans que van habitar la façana oriental de la Península Ibèrica entre els segles VI i II abans de la nostra era. Les característiques culturals dels ibers variaven d'un territori a un altre. La Ruta Ibèrica Valenciana oferix la possibilitat de conéixer este món, visitant alguns dels poblats ibèrics més importants. A més, el Museu de Prehistòria de València i els museus locals mostren les troballes ibèriques més rellevants.

El poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses de Moixent va estar ocupat durant el segle IV abans de la nostra era i ens permet conéixer l’urbanisme d’una gran ciutat fortificada i l’arquitectura domèstica. L’itinerari inclou reconstruccions virtuals dels espais excavats, maquetes tàctils i la reproducció a escala natural d’una casa. Romandrà obert de dimarts a dissabte, de 10 a 14 h i de 16 a 18 h fins a abril, i de 18 a 20 h des de maig. Els diumenges i festius obrirà de 10 a 14 h. Per a més informació i per a concertar les visites guiades (de dimecres a diumenge de matí) el jaciment oferix els telèfons 687 836 717 / 687 836 545.

El jaciment del Puntal dels Llops d'Olocau és una fortalesa per a la defensa i vigilància del territori edetà ocupada entre els segles V i II abans de la nostra era. Situada en els contraforts meridionals de la Serra Calderona, va ser la residència d'un aristòcrata membre de l'elit guerrera i la seua família i servidors. Destaca la muralla, la torre de vigilància i un conjunt d'habitacions obertes a un carrer central que recorre longitudinalment l'assentament. Per a concertar la visita guiada gratuïta cal contactar amb puntal.llops@olocau.es o a través del telèfon 672 794 404.

Un altre jaciment de la Ruta dels Ibers que oferix visites és La Celadilla d'Ademuz. Els ibers van trobar en La Celadilla un enclavament on instal·lar-se i dominar tota l'horta del Túria entre els segles V i IV abans de la nostra era. Al sector excavat i consolidat es pot visitar part de la muralla, una torre de guaita, un carrer perimetral que circumda el poblat i habitacions amb diferents usos. A més, el que fa singular este poblat és la troballa d'esquelets humans. Ademuz oferix visites guiades al poblat ibèric els dimecres (16.30 h), divendres (11.00 h) i dissabtes (16.30 h) prèvia concertació, contactant amb la Tourist Info d'Ademuz mitjançant correu electrònic, Facebook o trucant als telèfons 978 782 267 - 666 715 445.

També al jaciment ibèric del Molón de Camporrobles destaca el complex sistema defensiu que protegix la part oriental del recinte, del qual es conserven diversos llenços de muralla, restes d'una torrassa i la porta principal, així com un fossat tallat en la roca. El telèfon per concertar la visita guiada és el 962 181 006.

Kelin, de Caudete de las Fuentes, oferix visites guiades prèvia concertació a través del correu de conocekelin@gmail.com. Va ser una gran ciutat ocupada entre els segles VII i I abans de la nostra era. Coneixem el seu nom ibèric, Kelin, per les monedes allí encunyades. Es visita un barri del segle VII i dues agrupacions de cases i tallers del segle III.

El Tos Pelat de Moncada oferix una visita guiada gratuïta al mes (el 24 d'abril, el 29 de maig i el 26 de juny). És necessari contactar amb el Museu Arqueològic Municipal a través del correu electrònic museu@moncada.es. Es poden visitar dues cases i part del sistema defensiu que circumdava el poblat. Els objectes trobats s'exposen en el Museu Arqueològic Municipal de Moncada.

La Seña de Villar del Arzobispo, un assentament agrari d’Època Ibèrica, oferix una visita guiada gratuïta el dia 16 de maig a través de reserves culturals de l'App “Ajuntaments de València” o del telèfon 962 720 002.

També es proposen visites guiades puntuals a la necròpoli ibèrica d’El Carnoso d'Andilla a través d'info@andilla.es o telefonant al 962 729 005.

A més, a Aras de los Olmos i Ayora es poden visitar els seus jaciments sense guia. Es recomana consultar les condicions per a estes activitats a les pàgines web dels ajuntaments.

Altres jaciments

L’Ecomuseo de Bicorp, per la seua part, manté el seu programa de visites guiades a jaciments d'art rupestre declarats Patrimoni de la Humanitat del Massís del Caroig, en particular a Cuevas de la Araña i als abrics de Barranco Moreno. Per més informació i reserves cal contactar amb el correu info@ecomuseodebicorp.com o amb el telèfon 647 410 818.

La ciutat de Gandia obrirà el Centre d’Interpretació de Parpalló - Borrell i el servei de visites a la Cova del Parpalló els caps de setmana i festius a partir del 15 de maig. Es tracta d’un dels jaciments paleolítics més importants, on les excavacions varen permetre recuperar el major conjunt d’art moble prehistòric d’Europa. Més informació sobre les condicions de visita a www.visitgandia.com.

Per altra part, el Museu de Prehistòria de València oferix visites guiades a la Lloma de Betxí de Paterna els dissabtes 24 d’abril, 8 i 22 de maig, i 5 i 19 de juny. Es tracta d’un jaciment arqueològic de l’Edat del Bronze, un xicotet poblat, ubicat vora el riu Túria i enmig del paratge de la Vallesa de Mandor. És conegut des de 1928, i ha estat excavat entre 1984 i 2013, quasi trenta campanyes de treball per part del Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València, sota la direcció de Maria Jesús de Pedro, actual directora del museu. Per a reservar la visita cal informar-se a www.museuprehistoriavalencia.es.

La Diputació de València ha portat este dimarts a la Comissió d'Hisenda els 42.447.592 euros que aporta enguany al Fons de Cooperació Municipal, que se sotmetrà a aprovació en el ple del dia 27, després de la qual cosa s'ingressarà en els 266 ajuntaments i tres entitats locals menors de la província de manera immediata. Esta quantitat, que duplica l'aportació del Consell a la província, se suma als més de 17 milions d'euros aportats per la Diputació en el marc del Pla Resistir per a reactivar els sectors més afectats per la pandèmia.

Els alcaldes i alcaldesses de tots els municipis coneixen ja la quantitat exacta de la qual podran disposar a partir del mes de maig, després d'haver sigut informats mitjançant un missatge personalitzat enviat des de la corporació provincial, reforçant la comunicació directa amb els consistoris per la qual aposta el president Gaspar, qui considera el Fons de Cooperació al costat de la Generalitat “una eina que està resultant molt útil per a impulsar el municipalisme i millorar el finançament local amb agilitat i eficiència”.

Este pla és la principal partida en el capítol de transferències corrents de la Diputació i al costat del Pla d'Inversions deixa cada any més de 120 milions d'euros en els municipis valencians, amb l'objectiu de garantir la liquiditat dels ajuntaments, especialment els més xicotets, i donar resposta a les necessitats dels consistoris per a exercir eixa autonomia local en la qual basa la seua gestió el president de la institució, Toni Gaspar.

Segons explica el diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, “esta important assignació, que pot destinar-se tant a inversió com a despesa corrent, serà abonada als ajuntaments de manera imminent, una vegada aprovada la proposta de distribució que, basada en criteris objectius, portem al ple d'abril”.

Criteris de distribució

Entre els criteris de distribució de l'aportació extraordinària de la Diputació, basats en l'objectivitat de paràmetres com la població, destaca la correcció que realitza l'àrea provincial d'Hisenda per a repartir els diners amb una part fixa, en funció de les franges d'habitants de cada municipi, i una altra variable amb l'objectiu de beneficiar a les localitats més xicotetes.

La Diputació de València no va dubtar a sumar-se a esta iniciativa de la Generalitat des del primer moment i en els últims anys ha anat incrementant la seua aportació, en la línia de duplicar les transferències als consistoris “per a continuar millorant infraestructures i serveis i, en conseqüència, la vida de les persones que habiten a les comarques valencianes, incloses aquelles que volen continuar fent-ho en xicotets nuclis de població de l'interior de la província”, apunta Mascarell.

El Fons autonòmic, al qual s'han sumat les diputacions de València i Castelló, promou l'equilibri econòmic dels ens locals de la Comunitat i la realització interna del principi de solidaritat, a fi de contribuir al fet que els diferents nuclis i entitats de població compten amb la dotació adequada per a la prestació dels serveis de competència local.

Per comarques

Dels 1,6 milions de València als 51.000 euros de Sempere, l'àrea d'Hisenda que dirigix Vicent Mascarell ha presentat la distribució del tram provincial del Fons de Cooperació en la comissió informativa prèvia al ple que aprovarà estes transferències de la Diputació als ajuntaments. Per comarques, l'aportació de la corporació provincial al Fons puja de forma generalitzada, des dels més de 12 milions d'euros que rebran els municipis de L'Horta fins als 426.000 que corresponen a les set localitats del Rincón d'Ademuz.

La comarca de L'Horta Sud té assignats 6.603.823 euros, pels 5.407.884 euros que es repartiran els municipis de L'Horta Nord; La Ribera Alta suma 5.573.737 euros, La Ribera Baixa 2.130.161 euros i La Safor 4.249.042 euros. Prop de 3.400.000 euros seran distribuïts entre els 34 pobles de La Vall d'Albaida, mentre que els ajuntaments del Camp de Túria ingressaran 3.359.771 euros i les 16 localitats del Camp de Morvedre una mica més de dos milions d'euros.

Els 19 municipis de La Costera tenen assignats 2.283.538 euros, amb un increment de l'aportació provincial al Fons de Cooperació que s'estén a les comarques de Requena-Utiel, amb 1.144.146 euros, L’Hoya de Buñol-Chiva, que rebrà 1.289.516 euros, La Canal de Navarrés, amb una mica més de 820.000 euros per als seus huit municipis, i La Vall d'Ayora-Cofrentes, comarca que rebrà 621.338 euros.

Més ajudes als municipis

La Diputació de València va tancar l'exercici 2020 amb 217.279.410 euros en transferències als ajuntaments de la província i entitats pròpies, entre les quals es troben el Consorci Provincial de Bombers, Divalterra i el Patronat de Turisme, organismes de la corporació la fi de la qual és donar servei als propis consistoris. En tot just un any, les aportacions a municipis, mancomunitats i entitats de la província han passat de 185 a 217 milions d'euros, un increment que reforça la idea del president Gaspar de millorar el finançament local.

Entre les transferències de l'anterior exercici destaquen els 70 milions del Pla d'Inversions, els 17 milions d'euros per a serveis socials en ajuntaments i mancomunitats i els quasi 60 milions del Fons de Cooperació, incloent les ajudes del Pla Resistir.

El BOP núm. 64, de 7 d'abril, publica l'anunci sobre aprovació i desestimació de justificacions de la convocatòria de subvencions per a l'adquisició d'instruments musicals i mampares de protecció Excel·lent Música de Banda 2020.

L'àrea de Mobilitat Sostenible de la Diputació de València ha convocat una nova edició de les ajudes per a la redacció de Plans de Mobilitat Urbana Sostenible, “uns instruments de participació ciutadana per a impulsar els canvis necessaris en la mobilitat urbana, situant en el centre de la planificació a les persones per garantir espais saludables i amables on es puga caminar i pedalar, i on els desplaçaments més llargs es puguen efectuar amb transport públic", explica la diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno.

Els Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) permeten ordenar les diferents xarxes de mobilitat: vianants, ciclistes, transport públic, el vehicle privat, l'aparcament i la distribució de mercaderies, tenint en compte la seguretat viària, la salut i la integració social.

Els PMUS tenen un àmbit d'actuació local, no obstant, això per esta convocatòria poden desenvolupar-se en col·laboració amb diversos municipis, ja siga per pertànyer a una àrea metropolitana, a una mancomunitat o a una agrupació.

El crèdit total consignat per a les subvencions que es concedisquen a l'empara de la present convocatòria és de 650.000 euros, amb unes subvencions per concurrència competitiva de 6.000 euros per a municipis de 3.000 a 10.000 habitants, i 7.000 euros per a municipis de 10.001 a 20.000 habitants. Les entitats locals d'àmbit territorial inferior al municipal i municipis de menys de 3.000 habitants, a través de mancomunitats o d'agrupacions d'almenys 2 integrants, podran optar a 2.500 euros per a cadascun dels seus components. En esta modalitat, la quantia total resultant serà com a màxim de 25.000 euros per a sol·licituds presentades per cada Mancomunitat i de 15.000 euros per a cada Agrupació de Municipis.

La Diputació de València ha difós entre els centres educatius de la província la nova entrega de la seua plataforma divulgativa ‘Descobrint polsa play!’, un tercer volum que té com a protagonista a Pyotr Ilyich Tchaikovsky i la seua obra. El projecte, impulsat per la diputada d'Educació Empar Folgado, naix amb l'objectiu de descobrir a grans personalitats de la història universal en diferents camps i portar-les a les aules.

‘Descobrint: Tchaikovsky i el món de la dansa’ és el tercer capítol d'este projecte audiovisual que va nàixer en temps de pandèmia i que en anteriors entregues va acostar a l'alumnat dels municipis valencians la figura de Beethoven i de dones que han fet història com Marie Curie, Emilia Pardo Bazán i Concha Piquer.

Per què Tchaikovsky? “Perquè és necessària la divulgació de les arts escèniques en els centres educatius. Hi ha disciplines artístiques que queden relegades actualment dins del dia a dia de la nostra joventut. És la nostra tasca donar-les a conéixer, explicar-les i parlar d'elles. Amb Tchaikovsky, concretament, tractem la dansa clàssica i la importància del ballet”, afirma Empar Folgado.

I és que si parlem de dansa, de ballet, hem de parlar de Tchaikovsky i la seua obra. El compositor rus, a més, permet aprofundir en la música clàssica per mitjà de les seues peces més populars. ‘El llac dels cignes’, ‘El Trencanous’, ‘La Bella Dorment’, la famosa obertura ‘1812’ i ‘Romeo i Julieta’ són clars exemples.

En este ‘Descobrint (polsa play!)’ veurem a Tchaikovsky explicant parts essencials de la seua vida i obra, així com els testimoniatges de la Bella Dorment i el Trencanous com a personatges de dos dels seus ballets més importants. “Sent la dansa protagonista, el nou audiovisual inclou peces de ballet que mostren la complexitat i bellesa d'un art escènic únic i etern”, detalla Folgado. A més, interpretacions de piano i cançons basades en l'obra del compositor s'entremesclen dins de la narrativa d'un format audiovisual pensat per a ser visionat en horari lectiu, que s'acompanya de material complementari.

L'enviament del format a tots els centres educatius es realitza mitjançant un correu electrònic on s'inclou un codi QR pel qual es pot accedir a l'enllaç de descàrrega del contingut. ‘Descobrint Tchaikovsky’ compta amb Hugo Chinesta, compositor i director musical, com a encarregat de la música, arranjaments de temes i adaptació artística, i l'escriptor Manuel Andrés Zarapico com a responsable del guió i les lletres de les cançons, així com de l'adaptació artística.

Dins de l'àmbit interpretatiu, cal destacar la participació de l'actriu María Zamora (presentadora), l'actor Rafa Alarcón (Tchaikovsky), la soprano Saray García (La Bella Dorment) i el tenor Pascual Andreu (El Trencanous). També es compta amb el pianista Christian Antonio Esteve Zinsser.

Les actuacions de ballet són a càrrec de Innovatori de Moviment Alicia Herrero i el Conservatori Superior de Dansa de València. Innovatori de Moviment s'ocupa de la presentació i l'escena del ‘Trencanous’, amb coreografies de Cristina Puchades, vestuari de l'Escola Superior de Disseny d'Alcoi, Mª Ángeles Fresneda i Georgina Sansalvador, i la intervenció d'estudiants ballarins i ballarines; mentre que el Conservatori Superior oferix l'escena referent a ‘El llac dels cignes’, amb la professora Inmaculada Guerrero i la intèrpret Anna Amorós.