Durant aquest estiu s'han publicat en el BOP diverses comissions de valoració (caps de diverses unitats); en elles observem un canvi en la composició dels membres del tribunal, abans formaven part els mateixos polítics i representants sindicals. Davant la sospita que el STAS-IV podria impugnar la composició dels tribunals (de dubtosa legalitat), han modificacat aquets; han llevat als polítics, però els sindicats tradicionals continuen estant en els tribunals camuflat.

Per què: Quin ha sigut el criteri? Qui decideix les persones que componen els tribunals?: Açò és un acord pactat en el despatx de palau de la Scala, perquè tot seguisca igual. Està sent còmplice l'equip de govern, que predica la transparència, amb aquests manejos de burlar la llei? Aquest és el canvi que arriba de Madrid? 

Com es tutela una provisió de caps en la Diputació?

1. Adscriure provisionalment o en comissió de serveis a un treballador d'altres administracions o de la Diputació. L'objectiu és, quan isca la provisió, pensen (si ja té nom i cognomsper què vaig a presentar-me, si està donada). El STAS-IV proposa traure anualment les places vacants a provisió, perquè tot el personal tinga les mateixes oportunitats en la carrera professional i no cobrir-les a dit amb provisionalitats com ocorre actualment. 

2. Nomenar un tribunal “adequat”, que nomena l'empresa, a dit, així no hi ha sorpreses quan es vote, quasi sempre ix la persona “adequada”, llevat que hi haja una diferència gran en la puntuació, sobretot per l'antiguitat, que és una puntuació objectiva, no discrecional com les altres.

3. Puntuació dels cursos específics, en la convocatòria del BOP haurien de publicar-se els cursos específics amb la puntuació corresponent de la plaça objecte concurs, com es feia abans(ara no es publiquen), així les persones interessades a concursar tindrien la possibilitat d`autobaremació. Al no publicar-se els cursos específics de les places objecte de provisió, el tribunal té molt de marge  subjectivitat; per tant, cal més objectivitat.

4. Memòria de la plaça a concurs. Quan el treballador está en comissió de serveis té avantatge a l'hora de redactar la memòria, i en coordinació amb els punts pels cursos (aquest val, aquest no), unes dècimes en moviment i un tribunal adequat, el concurs està decidit.

Les organitzacions sindicals han de vetlar per la transparència i igualtat en els processos de provisió i selecció, i no ser partícips d'amagar sistemes de selecció amb arranjaments per als interessos polítics, sindicals o d'altres compromisos diversos, al final sempre s'acaba donant imatge de legalitat amb la presència sindical per als interesos de la part política.

Sr. President i equip de govern li suggerim uns tribunals més concordes amb els nous temps, com ja s'estan aplicant en altres administracions i no més del mateix. Amagar una representació il·legal dels sindicats és moral? És transparent? Fan falta fets per a la igualtat d'oportunitats amb criteris i regles clares, objectives i iguals per a tots els treballadors/res de la Diputació de València, laresta són mentides i enganyar els treballadors/es.

Anem a explicar els miracles que es poden fer en la NOVA Diputació, de com en determinada promoció interna es realitza tot el procés: publicació i execució en menys de quatre mesos, quan normalment es tarden anys.

Al setembre del 2015 es va crear una plaça nova en l'estructura de personal, “cap de gabinet d'administració general i transparència”, una aposta per la gestió del nou diputat de personal. D'entrada aquest nomenament estava viciat per la trajectòria sindical de la persona triada.

A l'abril del 2016, el nou equip de govern negocia la seua primera relació de promocions internes. En aqueix moment, el STAS-IV ja va dir que solament era un martingala de taula que no tenia res a veure amb les necessitats de la Diputació, quasi totes eren per als grups A1 i A2, entre elles estaven dues places de psicòlegs/ues, com era d'esperar.

En el Ple del mes de desembre es va aprovar la reforma del Servei de Gestió Tributària, la justificació d'aquesta reforma era la necessitat de personal que tenia el servei pel seu gran augment de treball. Él resultat va ser amortitzar 5 places, crear 25 places barrades de prefectures, pujada salarial a altres caps y personal directiu; en resum, repartir 1,5 milions d'euros entre els caps i les places barrades.

Ara ve la segona part del “salvament” del Servei de Gestió Tributària. Un sindicat de classe ha informat els treballadors de la necessitat que hi ha de “realitzar un procés massiu de provisió” de les 25 places barrades de caps i de la resta de caps vacants. ¡Ja està decidit el concurs!

El Servei de Gestió tributària ha presentat a la part sindical i als treballadors del servei “El Pla d'Actuació i l'Organització de SGT 2016-2019”. És un document genèric on no es concreten aspectes importants per a resoldre els problemes del servei GT. El Pla té moltes deficiències com: la falta d'organigrama, definir clarament les funcions i no tasques, estudi de necessitats de personal, volum de treball, cost de les millores econòmiques propostes, pla de reposició de jubilacions, aclarir els complements específics de les noves caps, especificar dedicacions de personal i oficines acceptades etc. Al Pla li falta claredat, realitat i objectivitat.

Anem a intentar explicar el cost econòmic i el repartiment del mateix, cosa que no s'ha explicat als treballadors del GT, no sabem les fases del Pla, si n'hi ha, però la pasta que costa si, aproximadament: 1,7 milions euros.

El Museu de Prehistòria de la Diputació de València ha començat aquesta setmana a fer els primers passos per a escometre la renovació de la sala corresponent a “Societats Prehistòriques”, en l'àmbit de les Societats Caçadores i Recol·lectores (Paleolític), dins de les exposicions permanents del museu.

El procés va començar fa tres anys amb la redacció del projecte museològic per part dels tècnics del propi museu, i en una segona fase -després de la seua adjudicació per concurs- ho va convertir en projecte museogràfic la mateixa empresa que ha executat el projecte del Museu Arqueològic Nacional.

Ara comença la tercera fase que correspon a l'execució. En primer lloc, des del dimarts 8 gener s'ha tancat la primera planta del museu ja que els treballs de desmuntatge són incompatibles amb la presència de públic en tota aquesta àrea.

El dia 11 de febrer es tornarà a obrir aquesta planta perquè es puga visitar tant pels grups que concerten les visites guiades com pels particulars que ho fan de forma individual.

S'habilitarà un nou accés a la primera planta del Museu de Prehistòria, i s'inclourà una breu introducció sobre el Paleolític, per a no trencar el fil argumental que dóna pas als següents períodes, fins que finalitze la remodelació d'aquesta part del museu.

La finalització del projecte està prevista per al segon semestre d'aquest any.

Una portada actualitzada

El projecte museològic que va donar començament a aquesta reforma recull que “l'actual muntatge expositiu respon als criteris establerts en l'última gran remodelació del Museu que va tenir lloc en 1995. En els 24 anys que han passat, la recerca sobre la Prehistòria valenciana, la museologia i la museografia han canviat de manera substancial.”

Per això l'objectiu és canviar, en el fons i en la forma, la imatge de portada i les pàgines interiors, que tants visitants valencians, tenen sobre el Museu i la Prehistòria, i respondre a altres principis d'exposició, més actuals, enunciats en el projecte museogràfic, com que “L'exposició parteix d'un aprenentatge basat en la curiositat i en la cerca personal de les preguntes i respostes”; al mateix temps que pretén “emocionar a través de les peces disposades d'una forma plàstica i didàctica”.

Els tècnics del Museu de Prehistòria de València esperen que aquests siguen motius més que interessants, perquè les persones que ja coneixien el museu, renoven el seu imaginari i tornen a visitar-lo, sorprenent-se amb els canvis que, de moment, no s'han revelat.

En definitiva, el museu de l'Àrea de Cultura de la Diputació oferirà un discurs expositiu actualitzat que serà més accessible i nou, especialment en les visites comentades destinades tant al sector d'Educació com al públic familiar.

Paleolític i moltes més

El Museu de Prehistòria de València es distribueix en tres plantes del Centre Cultural La Beneficència. En la planta baixa se situa la sala d'exposicions temporals en la qual actualment pot visitar-se la mostra “Caps tallats. Símbols de Poder”, fins al pròxim 3 de març.

En la primera planta trobem, la sala permanent de Societats Prehistòriques, on a més de la sala dedicada al Paleolític, també es presenten les primeres Societats Agrícoles i Ramaderes, l'Art Post Paleolític, i l'Edat dels Metalls, en terres valencianes, així com una visió més universal sobre la Història dels diners.

Finalment, en la segona planta se situa la sala permanent dedicada a la presència de la Cultura Ibèrica i del Món Romà, en el nostre territori.

El Butlletí Oficial de la Província (BOP) ha publicat el decret pel qual la Diputació de València destina 651.000 euros a institucions sense ànim de lucre, famílies, ajuntaments i mancomunitats per a la realització de projectes de recuperació de la memòria històrica, amb càrrec al Pressupost de 2018. La corporació provincial, primera administració pública que ha exhumat fosses per a rescatar les restes de persones represaliades pel franquisme, continua així amb la seua política de memòria, justícia i reparació.

Famílies i institucions sense ànim de lucre rebran un total de 431.922,74 euros per a la identificació de restes i l'exhumació de fosses. Entre els beneficiats s'inclouen les associacions de familiars de víctimes del franquisme de les fosses comunes 94, 115, 127 128 i 22 del cementeri de Paterna, on la Diputació de València ja ha realitzat activitats de recuperació d'aquest tipus. Per exemple, en els casos de les fosses 22, 94 i 128, la corporació subvenciona la segona part dels treballs, relatius a identificar les restes, després d'haver finançat prèviament l'exhumació els cossos.

Per la seua part, 129.804,76 euros aniran destinats a diversos ajuntaments de la província per a fer treballs d'exhumació i identificació, així com d'actuacions de retirada d'elements contraris a la memòria democràtica i canvis en la retolació de vies públiques. Entre els primers destaca la intervenció en una fossa comuna en el cementeri municipal d'Alfarp i la identificació de les restes d'una saca d'afusellats a Paterna i dels coneguts com “els tretze de la corda”, a càrrec de l'ajuntament de Xera i Ontinyent, respectivament. També es durà a terme el projecte de reinhumació dels cossos no reclamats de la Fossa 113 en el cementeri municipal de Paterna.

La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha destacat, en el seu balanç de la legislatura, l'aposta real de la Diputació per la memòria històrica. A més de la resolució d'aquestes ajudes pertanyents als comptes de 2018, l'àrea que dirigeix Pérez Garijo disposarà d'1.350.000 euros per a l'any entrant. La diputada ha avançat que la convocatòria de subvencions de 2019 “estarà llesta en breu” i que la que és la primera administració pública a exhumar fosses “continuarà impulsant polítiques de memòria, justícia i reparació amb l'objectiu de recuperar la dignitat d'aquest país”.

L'exposició ‘Memòria de la Modernitat’, que actualment exposa prop d'un centenar de joies artístiques de la Diputació de València a la Casa de Cultura d'Ontinyent, oferirà aquest cap de setmana un diàleg amb l'obra ‘Crist crucificat amb la Mare de Déu i Sant Joan’, de l'artista Francisco Ribalta. Es tracta d'una xarrada a càrrec de l'historiador de l'art Andrés Herraiz, en la qual explicarà les curiositats que amaga aquesta peça del conegut artista barroc.

Aquesta activitat paral·lela a la mostra està programada a les 18.30 hores del dissabte 12 de gener i servirà com a avantsala de la posterior visita guiada a l'exposició, una selecció de peces procedents del patrimoni artístic de la Diputació, que compta amb més de 4.500 creacions artístiques entre pintures, dibuixos, escultures i gravats. Totes aquestes activitats són gratuïtes i es convida a participar en aquestes a centres escolars, associacions i col·lectius de tota mena tant de la ciutat com de la comarca.

‘Memòria de la Modernitat’ fa un recorregut per la història de l'art valencià des del gòtic fins a l'actualitat, amb especial atenció als segles XIX i XX. Així mateix, dedica un espai per a donar visibilitat a les dones artistes, moltes d'elles becades per la Diputació, i també inclou obres que aborden temàtiques amb un elevat compromís social i polític, així com un constant diàleg entre el passat i el progrés.

Més de 4.500 visites

Més de 4.500 persones han visitat ja a Ontinyent aquesta exposició des del passat 29 d'octubre. La mostra acumula prop de 45.000 visites des que va obrir les seues portes a Requena, després del seu pas per Alzira i Gandia. Els qui decidisquen visitar-la podran gaudir amb fins a sis Sorollas, entre aquests ‘Pescadores valencianes’; ‘El guardavia’ d'Ignacio Pinazo Camarlench; la ‘Escola de París’ d'Equip Crònica; ‘La matança del porc’ de Rafael Armengol o ‘Jove’ d'Aurora Valero, entre altres joies del patrimoni provincial.

Les persones interessades a participar en les activitats emmarcades dins de ‘Memòria de la Modernitat’ a Ontinyent fins a finals de febrer poden inscriure's a través del telèfon 962918230 o el següent correu electrònic: ontinyent.cultura@cv.gva.es. De manera paral·lela a aquesta mostra, també pot visitar-se en el Centre Cultural de l'Obra Social de Caixa Ontinyent una segona exposició, ‘Coneix la Diputació’, en la qual es dóna a conéixer la institució provincial de forma didàctica a través de panells fotogràfics i textos.

Currículum de l’expert

Andrés Herraiz Llavador és investigador predoctoral en el Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València, lloc on va realitzar els seus estudis de grau. La seua tesi aborda la construcció del tipus iconogràfic del Sacrifici d'Isaac en el barroc i la seua projecció cultural en el món contemporani. És membre de la Societat Espanyola d'Emblemàtica i vicepresident del grup de joves investigadors de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València.

L'exposició ‘Memòria de la Modernitat’, que actualment exposa prop d'un centenar de joies artístiques de la Diputació de València a la Casa de Cultura d'Ontinyent, oferirà aquest cap de setmana un diàleg amb l'obra ‘Crist crucificat amb la Mare de Déu i Sant Joan’, de l'artista Francisco Ribalta. Es tracta d'una xarrada a càrrec de l'historiador de l'art Andrés Herraiz, en la qual explicarà les curiositats que amaga aquesta peça del conegut artista barroc.

Aquesta activitat paral·lela a la mostra està programada a les 18.30 hores del dissabte 12 de gener i servirà com a avantsala de la posterior visita guiada a l'exposició, una selecció de peces procedents del patrimoni artístic de la Diputació, que compta amb més de 4.500 creacions artístiques entre pintures, dibuixos, escultures i gravats. Totes aquestes activitats són gratuïtes i es convida a participar en aquestes a centres escolars, associacions i col·lectius de tota mena tant de la ciutat com de la comarca.

‘Memòria de la Modernitat’ fa un recorregut per la història de l'art valencià des del gòtic fins a l'actualitat, amb especial atenció als segles XIX i XX. Així mateix, dedica un espai per a donar visibilitat a les dones artistes, moltes d'elles becades per la Diputació, i també inclou obres que aborden temàtiques amb un elevat compromís social i polític, així com un constant diàleg entre el passat i el progrés.

Més de 4.500 visites

Més de 4.500 persones han visitat ja a Ontinyent aquesta exposició des del passat 29 d'octubre. La mostra acumula prop de 45.000 visites des que va obrir les seues portes a Requena, després del seu pas per Alzira i Gandia. Els qui decidisquen visitar-la podran gaudir amb fins a sis Sorollas, entre aquests ‘Pescadores valencianes’; ‘El guardavia’ d'Ignacio Pinazo Camarlench; la ‘Escola de París’ d'Equip Crònica; ‘La matança del porc’ de Rafael Armengol o ‘Jove’ d'Aurora Valero, entre altres joies del patrimoni provincial.

Les persones interessades a participar en les activitats emmarcades dins de ‘Memòria de la Modernitat’ a Ontinyent fins a finals de febrer poden inscriure's a través del telèfon 962918230 o el següent correu electrònic: ontinyent.cultura@cv.gva.es. De manera paral·lela a aquesta mostra, també pot visitar-se en el Centre Cultural de l'Obra Social de Caixa Ontinyent una segona exposició, ‘Coneix la Diputació’, en la qual es dóna a conéixer la institució provincial de forma didàctica a través de panells fotogràfics i textos.

Currículum de l’expert

Andrés Herraiz Llavador és investigador predoctoral en el Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València, lloc on va realitzar els seus estudis de grau. La seua tesi aborda la construcció del tipus iconogràfic del Sacrifici d'Isaac en el barroc i la seua projecció cultural en el món contemporani. És membre de la Societat Espanyola d'Emblemàtica i vicepresident del grup de joves investigadors de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, visitarà, demà dissabte, 12 de gener, el municipi de Quartell (Camp de Morvedre) per a presentar el vídeo documental ‘D’Arrel’ sobre la trobada de folklore que es dugué a terme els passats dies 5, 6 i 7 d’octubre al municipi del Camp de Morvedre. L’acte de presentació tindrà lloc a l’Auditori Municipal de Quartell, a les 19:00 hores, i comptarà amb la participació, a més del diputat Xavier Rius, del cap de Servei de Cultura de la Diputació de València, Josep Vidal; de l’alcalde de Quartell, Pere Campos, i del regidor de Cultura de la localitat, Sergio Diego Queralt.

Aquest vídeo resum s’emmarca dins del cicle de produccions audiovisuals ‘València és música’, que es vertebra en dues parts diferenciades: uns amb els guanyadors del Certamen de Bandes de Música, i uns altres amb les actuacions que es desenvolupen dins de les trobades de folklore ‘D’Arrel’. Aquests vídeos barregen les imatges de les actuacions i les activitats desenvolupades al llarg de les trobades ‘D’Arrel’, amb imatges del ric patrimoni dels municipis on s’han dut a terme. Ja s’han presentat dos dels vídeos a Sumacàrcer i Montesa.

NOTA ALS MITJANS

Dia:Dissabte, 12 de gener de 2019

Lloc: Auditori Municipal de Quartell, C/ Molina d’Aragó

Hora:19.00 hores

La Diputació de València ha iniciat ja les obres de condicionament de traçat i reordenació d'accessos en la CV-317, entre Sagunt i Canet. Una inversió de 3 milions d'euros amb la qual s'aconseguirà millorar la seguretat viària en un tram catalogat com d'alta concentració d'accidents, la qual cosa popularment es coneix com a ‘punt negre’ en la xarxa viària. Encara que la DGT no ho catalogue com a tal, la solució als problemes de trànsit en aquesta carretera és una de les reivindicacions històriques dels usuaris.

La CV-317 està considerada com un dels eixos vertebradors de la província, ja que connecta en un extrem amb la N-340 i en l'altre amb la CV-320, i suporta un trànsit mig diari de 4.000 vehicles. En l'actualitat, aquesta via presenta un traçat sinuós, amb corbes de radi reduït i un ample de plataforma de 6 metres, sense bermes ni vorals. Així mateix, es tracta d'una carretera amb gran quantitat d'accessos directes, la qual cosa augmenta la seua perillositat.

El tram més conflictiu de la carretera se situa en els 2 primers quilòmetres. Tal com ha explicat el diputat de Carreteres i Infraestructures, Pablo Seguí, “si bé aquest tram ja no apareix en els registres de la DGT com a punt negre, sí que continua estant catalogat com a Tram de Concentració d'Accidents i, per tant, era un objectiu prioritari d'actuació”. En aquest sentit, Seguí ha recordat que “l'objectiu principal de l'àrea de Carreteres és millorar la seguretat viària en tota la xarxa i, especialment, resoldre aquells trams i vies que presenten una alta sinistralitat, com és el cas de la CV-317”.

Desviament per Faust Caruana

Per a solucionar-ho, les obres abordaran l'ampliació de la plataforma i millora del traçat, suavitzant les corbes existents, des del final del pas inferior sobre les vies del ferrocarril fins a la intersecció giratòria existent amb la carretera CV-320. En total, 3,2 quilòmetres de carretera l'amplària de la qual serà ampliada fins als 7 metres, amb un carril de circulació per sentit, als quals se sumaran vorals de 1,5 metres i bermes de 0,75 metres.

Addicionalment, es reordenaran els accessos agrícoles directes, de manera que compten amb una visibilitat adequada i s'executaran un total de tres interseccions en ‘T’ amb la xarxa principal de camins, dotades de carrils centrals d'espera, amb la finalitat de solucionar els girs a esquerres dels accessos de parcel·la a la carretera. D'aquesta forma, es pretén millorar no solament la seguretat viària, sinó també l'accessibilitat, la capacitat i la funcionalitat de la carretera.

Els treballs preliminars van començar ja el mes de novembre passat, i a partir de la setmana vinent està previst que comence l'actuació sobre la plataforma, la qual cosa implicarà tallar al trànsit la carretera des del dilluns 14 de gener fins aproximadament el 28 d'agost. Durant aquest temps, els usuaris que hagen de circular entre Sagunt i Canet seran desviats per l'avinguda Faust Caruana i la CV-320, des del Port de Sagunt.