En la nota informativa del'1 de desembre, els sindicats tradicionals de la Diputació ens informaven del gran assoliment aconseguit en la taula de negociació: “consolidació de la productivitat de conveni i aplicació del 0,3 de la massa salarial”. Posant-se medalles de cara a les eleccions, s'obliden d'alguns detalls:

1. La paga de productivitat que es vol consolidar, està negociada fa més de 10 anys, i el STAS-IV estava en aquesta negociació. Per a major informació, aquesta no va poder consolidar-se en el seu moment com a conseqüència de la famosa crisi quan el govern de torn va prohibir les pujades salarials, situació que ha durat fins a l'actualitat. En l'actualitat és la Delegació del Govern la que té l'última paraula, però per exemple, a l'Ajuntament de València li l'han permès fer en la negociació amb la carrera professional.

2. En la previsió arreplegada en els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2019, i que vol aprovar el Govern actual, tothom sap que no hauran novetats i seran prorrogats els de l'anterior Govern de Rajoy, amb els seus *archiconocidas taxes de reposició i restriccions en el capítol de personal.

3. D'altra banda, respecte “a l'augment de la massa salarial en un 0,3%, una quantitat modesta (168.000 €), raó per la qual no s'ha destinat a conceptes generals, i s'ha vinculat amb aquest acord als llocs amb règim de dedicació ordinària”, Quan parlen de massa salarial, Què volen dir? Simplement que la pujada salarial individual del 0,3% la converteixen en col·lectiva (massa salarial) per a repartir-la com vulguen i així ens enganyen. En aquest cas entre el col·lectiu que no té dedicacions. Se'ls lleva la pujada salarial al 80%, dels treballadors de la Diputació per a pujar el sou a menys del 20% que no tenen dedicació. Se'ls ha preguntat a la resta si volen renunciar als 168.000 € en favor d'uns altres? En l'ajuntament el 0,3% ha sigut destinat per al fons de pensions, és a dir, per a tots.

4. Noves taules salarials per a aplicar en el 2019 segons la llei de pressupostos. Quin morro! Ens remeten al futur, quan saben perfectament que en 2019 no hauran pressuposats (i després del resultat electoral a Andalusia, menys).
Amb aquest acord els sindicats agafen una part dels diners que se'ls puja per llei A TOTS ELS TREBALLADORS, per a repartir-ho com ells vulguen (si engoleix la part política) Qui són ells per a repartir els diners que els correspon per llei a uns altres? Aqueixa mesura l'han de decidir els treballadors lliurement, mitjançant un *REFERENDUM; açò és transparència i no la compra de vots del col·lectiu de dedicació ordinària, que en realitat és el que cerquen. Després caldrà veure si és legal i si s'aproven els pressupostos.

Es nota que falten dos mesos per a les eleccions i davant la incapacitat d'aprovar un conveni amb millores (no hi ha gens que vendre), llavors es fabrica una bomba de fum, de la qual no hi ha gens per als treballadors i sí per a ells.
La capacitat i categoria en la negociació seriosa que els 168.000 € els posara la Diputació, i no llevar-ho a la resta dels treballadors, sense preguntar-los la seua decisió. Repartir el dels altres és molt fàcil, però hi ha el que hi ha i no es pot demanar més.

L’estratègia de Smart Cities ‘Connecta València’, que impulsa l’àrea de Modernització de la Diputació de València en col·laboració amb el Think Tank Smart Cities (AVAESEN), dóna un nou pas amb l’entrega de les guies ‘smart cities’ als primers 10 municipis que s’han inscrit al programa provincial de ciutats intel·ligents. El diputat de Modernització, Ivan Martí, junt amb el president de l’associació, Marcos J. Lacruz, han rebut al MuVIM els representants dels municipis i els han entregat els documents elaborats segons les necessitats específiques de cada localitat per a implantar i desenvolupar les tecnologies de ciutat intel·ligent.

El diputat de Modernització, Ivan Martí, ha subratllat que “el primer pas és detectar carències i necessitats dels ajuntaments i com, a través de la tecnologia poden millorar la eficiència de la gestió municipal i oferir millors serveis a la ciutadania”. Segons ha explicat Martí, “amb l’elaboració d’aquests documents afavorim el treball col·laboratiu i coordinat dels diferents departaments municipals que intervenen en la gestió de la ciutat”. A més, el diputat ha incidit que “aquestes accions demostren que els serveis smart es poden implantar en qualsevol municipi independentment de la seua grandària”.

Els documents que s’han repartit als representants de Llutxent, Sinarcas, Carcaixent, Quart de Poblet, Rafelbunyol, Quatretonda, Montaverner, Rafelguaraf, Cheste i Caudete de las Fuentes ofereixen una guia per implantar diverses tecnologies de gestió intel·ligent dels municipis d’una manera ordenada i integral.

Aquestes recomanacions són el resultat d’una anàlisi individualitzada de les necessitats d’aquestes tecnologies en cada municipi i les solucions que ofereix el mercat, i ofereixen un pla i una estratègia d’aplicació i implantació. Les guies ofereixen recomanacions en cinc àmbits distints com són innovació social; energia, medi ambient, infraestructures i habitabilitat; mobilitat urbana; i govern, economia i negocis.

Aquests documents formen part de la tasca d’assessorament i coordinació que desenvolupa la institució provincial en la implantació de les tecnologies de ciutats intel·ligents a les comarques de València. Es tracta d’una ferramenta d’orientació per als municipis que han sol·licitat les ajudes de la línia de subvencions per a la compra e instal·lació de dispositius i sensors intel·ligents.

Corrien els primers dies de 2018 quan els tres sindicats “de classe”, tot just a l'inici de la negociació del conveni-acord, van vendre la pujada salarial per a les treballadores i treballadors com a conseqüència de la implantació en la Diputació de la carrera profesional. Pasta per tothom!

En l'Ajuntament de València. En entrar la nova corporació, l'any 2015, van negociar un conveni amb carrera professional, amb un reglament per a desenvolupar-la i el pagament de la mateixa en cinc anys. Ací tenim més nivell: es negocia quan acaba la legislatura  i que page el que vinga en passar el mes de maig. Manual tradicional.

Cal recordar que el conveni-acord anterior es va signar després de sis reunions. En l'actual porten mesos de negociació Quin regal ens donaran?

Hi ha rumors que el conveni ja està negociat en el servei de gestió de personal, els venedors de fum ja han anat pels centres de treball explicant la bona nova de reducció de temps presencial  en les dedicacions de dues vesprades, a una. Però al personal afectat per aquest conveni-acord, les treballadores i treballadors de la Diputació, no se'ls consulta ni se'ls deixa participar en res. Per a variar: transparència, democràcia i participació dels sindicats clàssics.

Hem llegit la nota d'un sindicat tradicional on informa sobre l'acord aconseguit en taula sobre la reducció de les diferències retributives entre els treballadors/as amb dedicacions (dues i quatre vesprades) i els que no tenen dedicació. Aquesta dónes-informació sindical segueix sense explicar d'on ixen els 168.000 € que es van a repartir entre els/as companys/as que no tenen dedicacions.

Els diners ix de baixar el sou del 0,3% per a tota la vida a tots els treballadors/as de la Diputació que tenen dedicacions, és a dir, que per a vestir a uns despullem a uns altres però sense dir-ho clarament.

Parlen de la “predisposició de la diputació”, clar!, no li costa ni un euro la pujada salarial, ix de la butxaca dels/as treballadors/as, amb dedicacions.

La diputada de Turisme de la Diputació de València, Pilar Moncho, presentarà el balanç de gestió de València Turisme del mandat 2015-2018 demà dijous, 20 de desembre, a les 10.00, en un desdejuni amb mitjans en el Cub dels Comarques.

NOTA ALS MITJANS

DIA: Dijous, 20 de desembre

HORA: 10.00

LLOC: Cub dels Comarques (al costat de l'edifici del Rellotge en La Marina de València).

Les inversions que han rebut els municipis del Camp de Túria durant la nova etapa de la Diputació de València s’eleven fins als 34,9 milions d’euros, un 46,2% més que el que van percebre els municipis de la comarca durant la legislatura anterior. La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha assenyalat durant la roda de premsa que s’ha celebrat al castell de Bétera, junt amb l’alcaldessa del municipi, Cristina Alemany, que “la nova forma de treballar de la Diputació ha permés que arriben més recursos a tots els Ajuntaments de manera més transparent i amb independència del seu color polític”.

La vicepresidenta de la institució provincial ha fet balanç de la gestió que s’ha realitzat a la Diputació en la nova etapa, i ha explicat que “aquest augment dels recursos que arriben als municipis respon a la nova política de la Diputació per a distribuir els seus fons amb criteris d’objectivitat i equitat”. Segons ha afirmat Amigó davant de les alcaldesses i alcaldes de la comarca que han assistit a l’encontre, “la nova forma de treballar a la Diputació de València ha consistit en anar acabant amb la pràctica dels convenis singulars fins fer-los desaparèixer en l’actualitat, ja que hem passat de 34 milions d’euros repartits d’aquesta manera en 2014, a solament 800.000 en 2019”.

Cristina Alemany, alcaldessa de Bétera, ha agraït a Maria Josep Amigó la seua assistència, i ha expressat la seua satisfacció pels nous criteris que segueix la corporació provincial en el repartiment de les ajudes: “S’ha passat d’un atorgament de les inversions de la Diputació més subjectiu, a un en el que es marquen criteris”. L’alcaldessa ha prosseguit que “es tracta de criteris socials, demogràfics, econòmics, mediambientals, que eviten per tant la discrecionalitat, i això ha suposat que ens pugam beneficiar moltes més localitats de la província de València”.

Els municipis del Camp de Túria han rebut en el que va de legislatura 34.893.510 euros, a falta de sumar les inversions del proper exercici 2019. Això suposa un augment del 46,2% respecte al que es va destinar des de la corporació provincial en l’anterior legislatura, 23.865.559 euros, i una inversió per habitant de 224,76 euros, a diferència dels 156,83 dels percebuts entre 2011 i 2015.

En quant a la partida d’inversió en educació pública, els distints programes de la Diputació per a la millora de les escoles públiques d’infantil i primària, així com de les escoletes infantils municipals, han comptat amb uns fons d’1.066.000 euros. Aquests diners han servit per condicionar 3 CEIPS de la comarca i també per millorar 12 espais educatius municipals de la comarca.

Tres anys de col·laboracions entre administracions

La vicepresidenta de la corporació provincial ha subratllat davant dels mitjans que “la Diputació ha tingut com a primer objectiu seguir les polítiques del Botànic i, per això, ha col·laborat en diferents conselleries per a dur endavant inversions en temes tan importants com l’educació o els serveis socials”.

La Diputació de València ha cooperat amb la Conselleria d’Educació, Investigació i Esports a través dels Plans Municipals de Manteniment d’Escoles de 2017 i 2018, amb el que es subvenciona la millora dels centres públics d’infantil i primària que no s’han pogut acollir al Pla Edificant de la Generalitat, i el Pla de Millora d’Espais Educatius Municipals de 2018, que destina ajudes als municipis per tal d’adequar i condicionar els centres municipals públics d’educació no reglada (escoletes infantils, conservatoris de música i escoles d’adults).

La Diputació de València gestiona directament diversos centres educatius; les escoles de formació professional de Catarroja, Requena, l'IVAF (actualment és un centre de primària) i el centre de Formació Adaptada, a més d'uns quarenta professors d'EPA (formació d'adults) repartits per centres municipals i/o de la conselleria per diversos pobles de la província. La Diputació opta per deixar morir a l'EPA en lloc de gestionar la seua transferència a la Generalitat com hauria sigut lògic. En deu anys aquest col·lectiu docent s'haurà jubilat i extingit.

Problemes que impliquen la indecisió o deixadesa d'aquest col·lectiu:

Primer: la precarietat laboral, en aquests centres hi ha diverses vacants, i en augment any rere any. Les vacants s'estan cobrint per mitjà d'interins per curs, com a forma d'eixir del pas sense solucionar el problema..

La Diputació de València ha posat en marxa una aplicació de mòbil per a millorar la gestió i conservació de les carreteres d'una xarxa provincial amb 1.800 quilòmetres. Amb el nom de ‘Carreteres i Infraestructures’, aquesta nova tecnologia informa de manera immediata sobre l'estat de les vies i permet a la ciutadania comunicar qualsevol incidència que puga trobar-se en les calçades.

L'objectiu de l'APP, que pot descarregar-se de forma gratuïta des dels sistemes operatius d’IOS i Android, és reforçar la seguretat en la xarxa provincial de vies de la Diputació. “Aquesta aplicació permet la col·laboració i participació dels ciutadans i ciutadanes, al mateix temps que nosaltres també els donem informació sobre l'estat de les nostres carreteres”, explica el diputat responsable de l'àrea, Pablo Seguí.

Una altra de les potencialitats d'aquesta nova tecnologia, desenvolupada des del Servei de Conservació i Explotació de la Diputació, és la de millorar la comunicació entre administració i ciutadania, a fi d'aconseguir entre tots unes carreteres més segures.  D'aquesta forma, tota persona pot informar de manera immediata i còmoda a l'àrea de Carreteres de la Diputació de qualsevol emergència o incidència com a accidents, desperfectes en la carretera o problemes en la circulació.

Així mateix, la corporació provincial donarà a conéixer a través de l'APP informació en temps real sobre incidències en la xarxa de carreteres, com talls i itineraris alternatius recomanats o vies afectades per situacions d'emergència que requerisquen una especial precaució.

Per a comunicar qualsevol incidència, una vegada l'usuari estiga registrat degudament en l'aplicació, haurà d'enviar una fotografia que identifique el problema, la ubicació a partir del posicionament GPS del dispositiu i una descripció amb els detalls i les observacions que considere oportunes.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, i el director de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, Vicent Flor, han fet hui la ja tradicional compareixença de final d’any davant els mitjans de comunicació, amb l’objectiu de fer balanç i donar compte de l’activitat d’aquest centre cultural i editorial depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació de València.

El director del Magnànim, Vicent Flor, ha començat manifestant l’alegria per “uns resultats molt positius, satisfactoris, però és una satisfacció moderada, perquè volem continuar millorant”. Flor ha incidit en l’increment en l’edició i la publicació de llibres, en les traduccions, coedicions i col·laboracions, així com un notable increment en l’edició de llibres en valencià. Un augment que confirma la senda de creixement del Magnànim des que s’inicia aquesta nova etapa de la Institució, allà pel 2016.

Vicent Flor ha volgut remarcar la importància de l’edició en valencià, perquè aquest “és un idioma que ven, com es pot analitzar amb els tres llibres més venuts de la Institució, tots en valencià”. També ha declarat que “no només es tracta de quants llibres publica el Magnànim o en què idioma, sinó què edita. El Magnànim ha apostat per llibres més centrats en els debats socials (pobresa, exclusió, gènere), així com per una gran varietat temàtica, el impuls al tema comarcal i el rescat als narradors valencians i la memòria valenciana”.

Per la seua banda, el diputat de Cultura, Xavier Rius ha manifestat la seua satisfacció perquè “tots els objectius que es marcaren a principi de la legislatura per al Magnànim s’han acomplit al 100%”. Així, ha continuat, “el Magnànim s’han convertit en una eina fonamental per a la societat valenciana, recuperant l’esperit de l’antiga IVEI i servint al debat i la societat, així com prestigiant el valencià i demostrat que és un idioma amb la capacitat de ser completament comercial, alhora que es dóna l’oportunitat a tots els valencians i valencianes de poder accedir a continguts d’alta qualitat en el seu idioma, i tot sense menysprear el castellà”.

Les xifres són contundents

El nombre de llibres i revistes publicades al llarg del 2018 arriba fins als 58, un 16% més respecte al 2017 i més del doble respecte al 2015. Els tres llibres més venuts (Poesia completa (1976-2016) de Marc Granell, Poemes inèdits, de Joan Fuster, i Enyego d’Àvalos i l’autoria del Curial, d’Abel Soler) estan escrits, editats i publicats en valencià, i marquen la tendència de la nova etapa, on s’ha augmentat la publicació de llibres en valencià fins un 232% respecte al 2015.

I les dades continuen en augment. La millora de la qualitat, la clara aposta per la difusió i la millora dels canals de distribució, incloent la venda online, es reflexa en un augment de les vendes. Sense tancar encara l’any, el Magnànim ha venut 6.359 exemplar, que suposen un benefici de 72.321 euros. Un increment de vendes del 15% respecte al 2017 i del 157% respecte al 2015.

Reptes de futur

El Magnànim té vocació d’estar present als debats més actuals de la societat valenciana i, per això, pretén continuar la senda iniciada en 2016 i reforça notablement al llarg del 2017 i 2018. Continuarà compromés amb les prestigioses traduccions i amb la seua vocació social i de servei a la societat. A principis del pròxim any, per exemple, vorà la llum la nova col·lecció Periodisme, que aposta per recuperar el periodisme de qualitat, amb dos títols importants com són Simplemente es profesionalidad. Historias de la Brigada Político Social de València i El Sàhara: la terra promesa.

Per a Vicent Flor, un de les grans apostes del Magnànim per al 2019 serà “aconseguir que els Premis València tinguen una bona acollida entre els creadors i les creadores joves i, per això, per a donar més oportunitats hem decidit ampliar els Premis València Nova a menors de 35 anys, perquè les institucions públiques han d’apostar per la gent jove, perquè tenen moltes coses a dir”. Pel que fa als Premis València, el director del Magnànim ha volgut incidir en que “són uns premis d’èxit, amb jurats de prestigi i exigents”.

El diputat, per la seua banda, també ha volgut recordar als assistents que “la Generalitat està iniciant els mecanismes per a integrar el Magnànim i aconseguir, així, que siga, com ho està sent, una institució present a tot el País Valencià, una institució, per fi, amb el pes que es mereix. Esperem que siga possible a l’inici de la següent legislatura i que esdevinga una de les grans fites político-culturals valencianes”.

Més informació: Institució Alfons el Magnànim.

Subvencions destinades a municipis de la província de València, de menys de 30.000 habitants.

BOP 19 de desembre de 2018 (veure anunci)