La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, centre de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, presentarà dijous 25 d’octubre el llibre col·lectiu Tots el colors de Josep-Vicent Marqués. L’acte tindrà lloc en el marc de la jornada L’aportació de Josep-Vicent Marqués a la sociologia i a la política de finals del segle XX, que se celebrarà el mateix 25 d’octubre, des de les 17.00 fins a les 21.00 hores, en Ca Revolta (c/ Santa Teresa, 10. València) i a la qual s’han sumat la Facultat de Ciències Socials i el Departament de Sociologia de la Universitat de València (UV). La presentació pròpiament serà a les 17.00 hores i intervindran Pedro García Pilán, coordinador del volum, i Manel Pastor, tècnic cultural del Magnànim. El llibre s’ha publicat en la col·lecció Estudis Universitaris i, com tots els títols del Magnànim, es pot adquirir a les llibreries i també online.

Totes les perspectives de Marqués

En complir-se deu anys del traspàs del sociòleg valencià Josep-Vicent Marqués (València, 1948-2008) i vint de la publicació d’una de les seues obres emblemàtiques, Tots els colors del roig, la Institució Alfons el Magnànim ha dut a terme una revisió del seu pensament i de la seua trajectòria intel·lectual i política. Tal com afirmen els introductors a l’obra Pedro García Pilan i Manel Pastor (doctors en Sociologia i en Història, respectivament, per la Universitat de València), «la seua prematura mort ens va privar d’un dels intel·lectuals valencians més lúcids de la segona meitat del segle XX».

Tots els colors de Josep-Vicent Marquéscompta, a més de la introducció, amb set reflexions que cobreixen diferents aspectes de les seues reflexions sociològiques: el professor de sociologia de la UV Rafael Castelló tracta la seua aportació general a la sociologia pública valenciana amb un text titulat “De la perplexitat a la complexitat”; la professora de sociologia de la UV Fátima Rosselló i el sociòleg Hilario Sáez aborden les noves masculinitats amb respectivament els articles “Género y masculinidades” i “Marqués, pionero del estudio de las masculinidades”; la periodista i doctora en comunicació per la UV Anna Mateu revisa el seu columnisme; el professor de filologia de la UV Jesús Peris Llorca estudia la seua narrativa i finalment el professor de secundària Joan Francesc Peris i el membre d’Acció Ecologista Agró Enric Amer analitzen, en sengles capítols, l’ecologisme valencià i el paper de Marqués en ell.

El llibre, en definitiva, d’acord amb els prologuistes, respon a unes anàlisis plurals «als colors als quals Marqués va declarar la seua adscripció i la seua fidelitat, a eixos cèlebres “colors del roig”, que van articular el seu ofici d’escriptor, la seua dedicació sociològica i la seua militància política, i als quals es va declarar fidel fins a la seua mort: el roig socialista i valencianista, el lila feminista o antipatriarcal i el verd ecologista. Realment, per a Marqués tots tres formaven part de la mateixa lluita».

D’altra banda, la jornada està estructurada com dos taules rodones –una primera que comença a les 17.15 hores que parla delsociòleg i una altra, a partir de les 19 hores, dedicada al seu paper com activista– amb una sèrie d’intervencions que analitzen les aportacions dels principals trets de l’obra del sociòleg i de l’activista. Així, es debatrà un Marqués sociòleg i un Marqués activista, un Marqués columnista i un Marqués literari. Les aportacions de Marqués a la sociologia i al pensament van produir un ventall molt ric i divers d’idees, propostes, reflexions en gran mesura innovadores que naveguen des del feminisme a l’ecologia, des del valencianisme al paper de les esquerres i, en paraules de Manel Pastor, «el millor homenatge que podem fer a Marqués és divulgar i interpretar el seu llegat»

Més informació: Institució Alfons el Magnànim

La Diputació de València participa en la primera edició de la Universitat de Tardor de l´Eliana, en col·laboració amb la Universitat de València (UV) i l'ajuntament d'aquesta localitat del Camp de Turia. Les jornades, titulades ‘Smart Cities: Cuidadanía, Tecnologia i Desenvolupament Territorial’, tenen com a objectiu principal analitzar l'estat actual de la tecnologia i el desenvolupament de les ciutats intel·ligents.

En les diferents conferències i taules redones s'aborden aspectes com la mobilitat intel·ligent, el Internet de les Coses i el Big Data i la Intel·ligència Artificial. A més de mostrar la situació d'implantació de territoris intel·ligents a l'Eliana, així com en altres poblacions de la Comunitat Valenciana i la resta d'Espanya.

L'acte inaugural va explicar aquest dimarts amb la presència de la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, l'alcalde de l´Eliana, Salvador Torrent, el vicerector de Projecció Territorial i Societat de la UV, Jorge Hermosilla, i el coordinador de les jornades, Vicente Cerverón. En la jornada del dimecres, el teixit empresarial de la zona ha pogut participar en aquesta trobada formativa sobre tecnologia i innovació.

La diputada ha destacat que aquesta iniciativa, oberta al públic en general, té com a objectiu “fomentar la presència i implicació de la Universitat en les comarques, amb l'ajuda de la Diputació de València”. En definitiva, la idea és “transferir formació, recerca i coneixement més enllà de les aules universitàries”, ha afegit.

La corporació provincial, a través de l'àrea d'Educació que dirigeix Berenguer, ha duplicat enguany aquestes jornades universitàries en col·laboració amb la UV, després de l'acceptació del primer lliurament d'aquest programa de transferència de coneixement a les comarques. A les seus de Gandia, Ontinyent, Enguera, Alzira, Ademúz, Sagunt i Buñol s'han incorporat enguany les jornades a Alaquàs, Aras de los Olmos, Llíria, Xàtiva i la celebrada aquests dies a l'Eliana sobre smart cities.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació,centre depenent de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, està organitzant el congrés internacional Sant Vicent Ferrer i el poble valencià.

L'any 2019 es complirà el 600 aniversari de la mort de sant Vicent Ferrer a Vannes, el 5 d'abril de 1419. El 1455, el papa Calixt III -Alfons de Borja- el convertia en el primer sant valencià de la història, des de la conquesta cristiana de Jaume I. I els valencians, orgullosos d'aquell fet, el nomenaren patró de la ciutat i del regne sencer. Cada any, per tant, celebraven festes al sant protector.

El 2019, el Magnànim recordarà aquella efemèride amb el Congrés Internacional on participaran investigadors de les universitats de València (Universitat de València, Universidad Catòlica, CEU-Cardenal Herrera), Alacant, Castelló (Universitat Jaume I), Nàpols, Bretanya i d'altres institucions, i entre els quals destaquen Antonio Ariño, Jordi Colomina, Antoni Furió, Vicent Baydal, Rafael Roca, Marinela Garcia Semper, Joan Borja, Emilio Callado, J. Enric Rubio, Anna Peirats, Immaculada Fàbregas, Anniello Fratta i Vicent Martines. Per altra banda, al Comité Científic figuren noms com els de L. Badia, R. Cantavella, J. Peytaví, A. Annicchiarico, A. Esponera, B. Schmid, etc., que pertanyen a una dotzena d'universitats de diferents països europeus. El congrés se celebrarà a la ciutat de València i serà obert a totes aquelles persones interessades en la figura vicentina.

Segons Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim, "es pretén analitzar la importància de sant Vicent al llarg de la història del nostre país i com el seu record ha aprofitat, de vegades, per mantenir més cohesionada la valencianitat". Per la seua banda, el director del congrés, Vicent Josep Escartí (catedràtic de Filologia de la Universitat de València), ha assenyalat que "portem treballant més d'un any en un congrés rellevant, perquè en ell es presentaran novetats i estudis rigorosos i inèdits  que es publicaran al número 3 de la Revista Valenciana de Filologia”.

La llengua de sant Vicent, el seus sermons, la literatura que va generar al llarg dels segles, les tradicions populars festives vinculades al seu record, els gojos que encara es canten en devoció seua, la visió que tenia sobre les dones, la difusió de la seua imatge, tant ací com a Itàlia o Bretanya són alguns dels temes que es tractaran a les ponències previstes per als dies 27 i 28 del febrer pròxim.

En el llegat de l'humanista i filòsof valencià Lluís Vives pot trobar-se el germen de la constitucionalitat de l'Europa del segle XXI. Així ho creuen experts com els professors Gilbert Maurice Tournoy, Krzysztof Piotr Skowroński i Gianluca Cuozzo, de les universitats de Lovaina, Opole i Torí respectivament. Aquests centres universitaris de Bèlgica, Polònia i Itàlia són membres fundadors d'un consorci que, impulsat per la Diputació de València amb la col·laboració de l'Ateneu i l'institut d'estudis La Torre del Virrey, vol europeïtzar els jóvens del continent per a garantir el futur de la Unió.

La constitució del Consorci Europeu Lluís Vives s'ha oficialitzat durant el seminari que aquests dies acull la Diputació sobre la figura del filòsof valencià, i és el primer d'una sèrie de trobades que tindran lloc en diferents punts d'Europa amb la intenció de sumar ens públics i col·lectius socioculturals que contribuïsquen a la formació de diferents generacions d'europeus sobre la figura d'un dels primers europeistes.

La Diputació aposta així per la Filosofia com a «eina de coneixement imprescindible per a transmetre als jóvens valors amb els quals puguen afrontar els reptes del segle actual, una eina a la qual no s'ha de renunciar des de les aules dels nostres col·legis, els nostres instituts i les nostres universitats», segons ha manifestat durant l'obertura del seminari el diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes.

Per la seua banda, Antonio Llastra, doctor en Filosofia i seguidor de la doctrina de Vives, ha recordat que l'humanista valencià ja alertà que la separació dels països europeus seria un error. «En l'Europa que Vives va pensar ja estava el germen de la Unió Europea, que hui viu un moment convuls i ha de fer front a una crisi d'identitat amb un futur incert», ha dit el professor universitari i responsable de l'Observatori d'Estudis Culturals de La Torre del Virrey.

Finançament europeu

El Consorci Europeu Lluís Vives contempla en el seu full de ruta internacionalitzar i donar visibilitat a l'obra de l'humanista nascut a la fi del segle XV, coetani de Thomas More i Erasme de Rotterdam, entre altres. Els coneixements de Vives «es poden aplicar perfectament als reptes que té la societat actual», considera Nofuentes, responsable de l'Àrea de Contractació i Projectes Europeus, que ha impulsat aquest projecte formatiu.

Mig centenar de persones, entre les quals es troben principalment professors de Secundària, a més de sociòlegs, periodistes, advocats, estudiants i docents de diferents disciplines acadèmiques, s'han inscrit en aquest seminari enfocat a la societat civil, que té lloc fins a aquest dijous en diferents espais de la Diputació de València, com el pati de la Scala o el Saló de Reines.

El consorci Lluís Vives opta també a diferents línies de finançament europeu tenint en compte la intenció de formar la ciutadania del continent en els principis sobre els quals ha de cimentar-se la convivència i el futur de la Unió.

La construcció del nou edifici polivalent esportiu ‘L’Ullal’ en Guardamar de la Safor, així com la restauració ambiental de l’Ullal del Bovetar, són dos dels principals projectes que ha realitzat el consistori de la Safor amb el suport de la Diputació de València. La vicepresidenta de la institució provincial, Maria Josep Amigó, ha visitat Guardamar junt amb l’alcaldessa, Rosana Seguí, per a conèixer aquestes i altres actuacions que s’han desenvolupat amb l’ajuda de la Diputació.

La vicepresidenta, Maria Josep Amigó, ha afirmat durant la visita que “poder aproximar un espai natural com aquest ullal al poble, perquè està molt proper però no era accessible, i permetre a la gent del poble que puga gaudir d’aquest espai natural i també donar-li la importància que té com a patrimoni natural i cultural de Guardamar, és molt satisfactori”.

“La construcció d’un pavelló esportiu i multi usos que ha decidit l’equip de govern de Guardamar és un projecte referent a la comarca i una iniciativa que té l’objectiu de promoure la vida sana entre els veïns, la qual cosa és una mostra més de la potenciació de l’autonomia municipal que hem impulsat des de la Diputació en aquesta legislatura”, ha valorat també la vicepresidenta. 

Per la seua banda, l’alcaldessa del municipi, Rosana Seguí, ha assenyalat que “som conscients com a poble que el lloc on vivim és un lloc privilegiat on la natura té un paper molt important, aleshores el que nosaltres preteníem era potenciar la qualitat de vida i la natura, i per tant incorporar-la al nostre municipi per a que les veïnes i veïns, i els visitants, la puguen gaudir”.

Seguí ha detallat que el projecte de regeneració del Bovetar “ha permés netejar, condicionar i recuperar un entorn totalment degradat en el que, a més, hem pogut recuperar dos ullals que havien quedat totalment coberts, i hem creat un parc natural que fa accessible l’espai i permet que tothom puga apreciar-lo”. 

La regeneració de l’espai del Bovetar ha comptat amb una ajuda de la Diputació de 45.700 euros, a més de l’aportació de fons propis del municipi. En quant a la construcció del nou pavelló esportiu polivalent ‘L’Ullal’, que es troba a les proximitats de l’ullal, la corporació també l’ha finançada amb diverses inversions dels plans d’ajudes provincials.

Un projecte de restauració ambiental premiat per la FVMP

El projecte de restauració de l’ullal del Bovetar i de l’espai contigu al mateix ha aconseguit recuperar una zona molt degradada i crear un espai natural d’esbarjo per a les veïnes i veïns de la localitat. Les obres han inclòs l’eliminació d’espècies invasores al·lòctones, l’adequació i condicionament del terreny, i la plantació de vegetació autòctona. Amb el projecte també s’han adequat els accessos a l’espai i s’ha creat una zona amb bancs, papereres i una font per tal d’oferir als veïns un espai natural d’esbarjo.

Aquesta intervenció de regeneració ambiental, paisatgística i social s’ha desenvolupat dins del Programa d’Espais Degradats que du a terme la institució provincial i ha sigut guardonada amb el Premi al Bon Govern en la categoria de Sostenibilitat Ambiental per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP).

Un 84% més d’inversions que a la legislatura anterior

Guardamar de la Safor ha rebut en total 755.185 euros d’inversió de la Diputació des de 2015, a falta de l’aprovació dels pressupostos provincials de 2019. Amb aquesta quantia, els fons que ha rebut el municipi de la Safor en la nova legislatura han augmentat en 345.519 euros, un 84% més del que va percebre entre 2011 i 2015.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE A L’FTP DE LA DIPUTACIÓ

L’objectiu del seminari ‘La vertebració del territori i la societat rural. Un repte per al segle XXI’ que s’ha celebrat a Beniarjó ha sigut la sensibilització sobre la doble realitat que es viu al món rural valencià, tant per la problemàtica que viu el territori interior com les situacions adverses a les que fan front les ciutadanes i ciutadans d’aquests indrets. La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha participat en la taula rodona d’inici de la jornada i ha subratllat que “el buidament de les zones interiors del País Valencià ha estat una constant al llarg dels darrers 50 anys, però la manca d’inversions dels diferents governs de la Generalitat i de les diputacions en l’interior, ha propiciat aquesta situació”.

La vicepresidenta ha estat acompanyada per Maite Cháfer, directora general de Desenvolupament Rural i Política Agrària Comuna de la Generalitat Valenciana, i Marc Estruch, alcalde de Beniarjó, en un encontre organitzat pel CDR La Safor i la Confederació de Centres de Desenvolupament Rural (COCEDER) que ha comptat també amb el suport de la Diputació de València i del Ministeri de Sanitat Serveis Socials i Igualtat.

Maria Josep Amigó ha explicat també les polítiques que ha aplicat la institució provincial als últims anys per pal·liar aquesta situació: “Des de la Diputació, hem cregut que dotar d’infraestructures de calat a les poblacions d’interior no és sols una forma correcta de distribuir els recursos, sinó també útil a l’hora d’evitar la despoblació, ja que la manca de bones infraestructures de comunicació, d’hospitals, de recursos per als ajuntaments o centres de dia són elements clau que impulsen el moviment de població cap a les grans àrees urbanes de la costa”.

“La Diputació, de la mà de la Generalitat valenciana, també ha intentat revertir aquesta situació de les comarques de l’interior valencià mitjançant ajudes extraordinàries contra la despoblació i l’envelliment dels habitants del medi rural amb un Fons de Cooperació Municipal que prima els municipis menuts”, ha detallat la vicepresidenta.

Entre les iniciatives que ha desenvolupat la Diputació des del 2015 per tal de millorar la situació dels territoris de l’interior i revertir el seu progressiu despoblament, destaca la creació de centres de dia, en col·laboració amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, als municipis d’Ademús (816.441 euros), Agullent (600.615 euros), Aras de los Olmos (117.143 euros) i la Font de la Figuera (1.322.856 euros).

A més d’aquestes inversions, tal i com ha assenyalat Maria Josep Amigó, la corporació provincial també ha impulsat la creació dels bans de terres municipals com una proposta que afavoreix la utilització de terrenys en situació d’abandonament i que ja funciona a 26 municipis de les comarques de València. Es tracta de registres administratius municipals amb caràcter públic que faciliten el contacte entre els propietaris de les parcel·les aptes per a l’explotació agrícola i les persones interessades en conrear-les, mitjançant la cessió o arrendament d’aquests espais.

La Diputació de València recolzarà el pla del Consell contra la despoblació amb 1.300.000 euros. Aquesta aportació ha sigut confirmada hui dijous per la vicepresidenta segona i diputada de l’àrea d’Hisenda, Rebeca Torró, durant la reunió del Fons de Cooperació Municipal per a la lluita contra el despoblament, celebrada al palau de la Generalitat.

Torró ha anunciat que la Diputació aprovarà en el ple del pròxim dimarts 30 d’octubre una modificació de crèdit per a aportar “el 50% de les ajudes que adjudicarà la Generalitat amb aquest pla que pretén frenar l’èxode de persones dels pobles d’interior”.

La iniciativa, que va partir del president de la Generalitat Ximo Puig, s’ha plasmat en un decret que regula quins municipis seran els beneficiaris d’aquestes ajudes. Els requisits per rebre-les fan referència a la densitat de població, creixement demogràfic, taxa de creixement vegetatiu, índex d’envelliment i de dependència i taxa migratòria. També podran ser objecte d’aquest impuls institucional els pobles que, encara que no complisquen els paràmetres exigits, pertanyen a àrees funcionals amb una densitat demogràfica igual o inferior a 12,5 habitants per quilòmetre quadrat. L’import màxim de les ajudes és de 100.000 euros.

La Generalitat ha destinat 3 milions d’euros per a aquest pla contra la despoblació. La Diputació aporta 1,3 milions que significaran la meitat dels ingressos que rebran els 46 municipis de la província de València que s’han adherit a aquestes ajudes.

La vicepresidenta segona de la corporació provincial ha volgut destacar que “la Diputació, evidentment, havia d’adherir-se a una iniciativa com aquesta impulsada des de presidència de la Generalitat. Nosaltres ja hem fomentat diversos plans en aquest sentit, però tenim clar que hem de recolzar projectes com aquest i col·laborar entre institucions per beneficiar els municipis valencians”.

En aquesta legislatura, la Diputació ha emprat 20 milions d’euros destinats a municipis de menys de 5.000 habitants i ha impulsat plans de desenvolupament rural per incentivar l’ocupació i frenar l’abandó en zones despoblades. 

El diputat de Cultura, Xavier Rius, acompanyat pel secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, i la vicepresidenta d’ICOM-España, Teresa Reyes, han sigut els encarregats d’inaugurar el II Encontre de Museologia, que en aquesta edició es durà a terme en el Centre Cultural La Beneficència, els dies 25, 26 i 27 d’octubre, baix el tema “Els habitants del museu”.

Xavier Rius ha volgut deixar clar “l’agraïment per part de la Diputació a l’ICOM per decidir realitzar aquestes jornades al Centre Cultural La Beneficència, que compta amb dos museus que són un referent en la ciutat: el Museu Valencià d’Etnologia i el Museu de Prehistòria de València”. La celebració d’aquest encontre “és una satisfacció i un reforç a les polítiques culturals dutes a terme per aquesta àrea”.

El diputat ha remarcat la importància d’encontres com aquest, on els i les professionals de la museologia parlen i debaten sobre el seu treball i els seus museus, perquè “un museu ha de ser un organisme viu, i si ho està, és gràcies als treballadors i treballadores”.

En la mateixa línia, Albert Girona, ha remarcat que “és molt important que els i les professionals de la museologia es preocupen per la professió i treballen per a millorar-la”. A més, ha afirmat que aquests dies “serviran per a molt”.

Per la seua banda, Teresa Reyes, vicepresidenta d’ICOM-España ha destacat la professionalitat de totes les persones que participen en el II Encontre de Museologia. Segons Reyes, “aquestes jornades contribuiran a conéixer millor la nostra professió i, gràcies a açò, aconseguir arribar millor al nostre públic, així com comunicar d’una manera efectiva les nostres col·leccions”.

Sota el títol “Els habitants dels museus”, l’encontre abordarà, des de la metàfora de l’habitant, el paper que els diferents col·lectius representen en la gestió dels espais museístics actuals: aquells a qui es dirigeixen les actuacions; aquells sobre els qui es construeixen els discursos museogràfics; o les col·leccions i la seua gestió. Tot un ventall de perspectives que influeixen en el discurs dels museus i que es prenen en consideració per a fer d’aquestes institucions uns espais més oberts i participatius.

El diputat de Modernització, Iván Martí, ha assistit a la reunió tècnica convocada des de l’Institut Valencià de Tecnologies Turístiques (Ivant-tur), per a tractar els avanços realitzats del projecte “Destinacions Turístiques Intel·ligents” de Red.es, “Connecta València”.

Iván Martí, responsable de l’àrea de Modernització, ha destacat que la reunió els ha servit “per conèixer la resta d’iniciatives seleccionades a la convocatòria de Red.es i a partir d’ara, aprofitar sinèrgies i intercanviar coneixements i experiències”. I ha continuat afirmant que “hauria de suposar el primer pas perquè totes les administracions valencianes treballarem de manera coordinada en la modernització de les destinacions turístiques”. 

A la reunió convocada per la directora general de Turisme, Raquel Huete, Martí ha estat acompanyat per tècnics de l’àrea de Modernització de la Diputació de València, així com pel director del Patronat de Turisme Costa Blanca i tècnics de la Diputació d’Alacant,  i tècnics de turisme de l’Ajuntament de Benidorm. Atès que, a l’igual que la Diputació de València, han estat subvencionats pel programa “Destinacions Turístiques Intel·ligents” de Red.es, depenent del Ministeri d’Economia i Empresa.

El projecte “Connecta València” va estar atorgat amb 5.690.578,00 euros el passat mes de setembre pel Ministeri d’Economia i Empresa, i l’objectiu del qual és millorar la gestió turística i mediambiental per aconseguir d’aquesta manera un “Territori Intel·ligent i Sostenible”.

“Connecta València” ha estat realitzat per un equip tècnic de les àrees de Modernització, Turisme i Medi Ambient de la corporació provincial, amb uns objectius molt concrets: millorar la infraestructura tecnològica, la consolidació de la informació turística en un únic repositori i poder dotar a tots els municipis de punts d’informació turística, així com l’anàlisi de les dades obtingudes per a propiciar una posterior presa de decisions intel·ligents que millore la eficiència de les inversions en el sector turístic i realitzar una escolta activa de la ciutadania i de les i els visitants per estudiar patrons de moviment i saber els principals turistes que visiten la nostra terra.

També contempla l'obtenció de dades sobre impacte ambiental i sostenibilitat del nostre territori, i tot d’una manera anònima per a dissenyar la gestió pública de manera eficaç.

El pròxim diumenge 28 d’octubre, a les 10.00 hores, la Biblioteca del Museu de Prehistòria de València, centre depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació, organitzarà una festiva gimcana infantil per als lectors i lectores més menudes. Una efectiva manera d’apropar al públic infantil la passió pels llibres, l’arqueologia i la prehistòria.

El passat 24 d’octubre es commemorava el Dia de les Biblioteques -en record de la destrucció de la Biblioteca de Sarajevo- i, amb aquest motiu, la Biblioteca del Museu de Prehistòria ha previst una activitat especial: una gimcana on tant xiquets i xiquetes, com els adults que els acompanyen, podran disposar de tots els fons i serveis que ofereix la Biblioteca. 

Sota el nom “Gimcana infantil: llibres i arqueologia” es realitzarà una activitat molt dinàmica que consistirà a trobar alguns llibres amagats a la sala d’estudi utilitzant rèpliques de peces arqueològiques exposades al Museu de Prehistòria com a pistes. A més, si algun menut o menuda no vol participar en la gimcana tindrà la possibilitat de gaudir de diferents llibres infantils en un espai recollit, habilitat amb eixa finalitat.

La gimcana, com totes les animacions lectores que es realitzen a la Biblioteca Infantil, està recomanada per a xiquets i xiquetes a partir de 4 anys.

Aquesta gimcana infantil serà el punt final a les activitats que s’han dut a terme des de les biblioteques dels museus de l’àrea de Cultura (MuVIM, Museu Valencià d’Etnologia i Museu de Prehistòria de València) per commemorar el Dia de les Biblioteques, celebrat el passat dimecres 24 d’octubre.