El col·legi La Sènia, a l’Alcúdia de Crespins, ha millorat l’eficiència energètica i l’aïllament tèrmic de les seues instal·lacions gràcies a les obres que s’han realitzat en el marc del Pla Municipal de Manteniment d’Escoles que desenvolupa la Diputació de València en col·laboració amb la Conselleria d’Educació i els Ajuntaments. La vicepresidenta de la corporació provincial, Maria Josep Amigó, i el conseller d’Educació, Vicent Marzà, han visitat el centre educatiu del municipi de La Costera acompanyats per l’alcalde, Pepe Garrigós, altres membres de l’equip de govern local i representants de la comunitat educativa local.

La vicepresidenta, Maria Josep Amigó, ha explicat durant la visita que “invertir en el manteniment d’aquests centres és molt necessari, perquè per als anteriors governants l’educació pública no resultava prioritària; i en segon lloc, perquè els consistoris, a conseqüència del seu infra-finançament, no disposen dels recursos suficients per poder sufragar aquest tipus d’actuacions”. La vicepresidenta ha recordat, a més, que la competència del manteniment dels col·legis d'infantil i primària “correspon als ajuntaments, però no sempre compten amb els recursos suficients per poder mantenir en òptimes condicions un parc d'escoles generalment envellit”.

Vicent Marzà, conseller d’Educació, ha apuntat per la seua banda que “gràcies a l’estreta col·laboració de la Diputació de València, estem millorant moltíssim l’eficiència energètica dels centres educatius de les comarques de València i, en aquest cas, de centres de la Costera”. Marzà ha afegit que “amb el treball colze amb colze amb institucions com la Diputació per a dur endavant un projecte tan beneficiós com tindre aules amb una eficiència energètica digna, sense deixar de banda el Pla Edificant, mitjançant el qual col·laborem amb els ajuntaments, hem creat una nova forma de treballar per obrir el camí cap a les infraestructures escolars que el nostre alumnat es mereix”. “A dia de hui, per exemple, en Edificant tenim assignat per part de la Conselleria 110 milions d’euros en 48 ajuntaments de les comarques de València  per a millorar les infraestructures en 89 centres educatius, 21 d’ells centres de nova construcció”, ha assenyalat.

L’alcalde de l’Alcúdia de Crespins, Pepe Garrigós, ha expressat la seua satisfacció amb la col·laboració entre les tres administracions per millorar les escoles valencianes i ha mostrat el seu agraïment perquè la Diputació tinga com a prioritat invertir en educació assegurant unes aules dignes.

Les obres de millora i condicionament d’aquest centre d’educació d’infantil i primària s’han realitzat amb una inversió de 130.000 euros del Pla Municipal de Manteniment d’Escoles 2017 de la Diputació de València. L’actuació ha consistit en el canvi de les portes i finestres del centre per tal de millorar la seua petjada ecològica, l’eficiència energètica i el condicionament tèrmic de l’edifici.

Cinc escoles i 625.000 euros d’inversió en educació a La Costera

A través del Pla de Manteniment d’Escoles de la Diputació, la comarca de La Costera ha millorat cinc centres escolars d’infantil i primària des del llançament d’aquest programa d’inversió en educació pública l’any 2017. La inversió global dels dos exercicis en els que s’ha desenvolupat aquest pla ascendeix fins als 625.000 euros en la comarca.

Al Pla Municipal de Manteniment d’Escoles de 2018 s’han inclòs els centres Mare de Deu dels Xics, a La Font de la Figuera, i el Vicent Blasco Ibáñez, del municipi de Montesa. Aquestes dos escoles han percebut cadascuna una inversió de 140.000 euros, 280.000 en total.

Al 2017, aquest programa provincial va destinar 345.000 euros per a la millora i condicionament dels CEIP Papa Calixt III, a Canals, el centre Taquígraf Martí, a Xàtiva, i l’escola La Sènia, a l’Alcúdia de Crespins.

El Pla Municipal de Manteniment d’Escoles: 12,5 milions en dos anys

El Pla Municipal de Manteniment d’Escoles, que es va iniciar al 2017, és un programa d’ajudes directes als municipis per al manteniment dels col·legis. Aquesta segona fase, la del 2018, compta amb un pressupost de 5,5 milions d’euros i arribarà a 38 centres educatius d’infantil i primària de 34 pobles valencians.

Per tal de quantificar les intervencions, s'han considerat les necessitats de cada centre: nombre d'alumnes, nombre de línies, metres quadrats i número de portes i finestres a canviar. En primer lloc, amb l'establiment de prioritats en el tipus d'actuacions –s'ha optat per la substitució i adequació de portes i finestres, ja que incideixen directament en una millora de l'eficiència energètica–, com també en la consideració de criteris d'equilibri territorial i poblacional; i posteriorment, a l’hora d’escollir centres de municipis de diversos trams de població.

Les inversions a 34 pobles durant el 2018 es sumen a les 44 intervencions realitzades durant el 2017. En total, 78 localitats percebran en dos anys un total de 12,5 milions d’euros a través d’aquest pla, que inclou més de 20.000 alumnes i 82 centres públics d’infantil i primària que comptaran amb unes instal·lacions més adequades i sostenibles

A través de les ajudes d’aquest programa, aquells centres que no s’han acollit al Pla Edificant de la Conselleria d’Educació podran millorar l’eficiència energètica de les seues instal·lacions i realitzar actuacions de conservació i manteniment dels edificis.

La Diputació destina 23 milions d’euros a l’educació pública

A través del Pla Municipal de Manteniment d’Escoles de 2017 i 2018, i del Pla de Millora d’Espais Educatius Municipal 2018-2019, que finançarà el condicionament d’escoletes infantils, conservatoris i escoles d’adults municipals, la corporació provincial destinarà en total 23 milions d’euros des del 2017 a la millora dels centres educatius públics dels pobles valencians. Aquesta col·laboració amb la Conselleria suposarà que, al final de la legislatura, s’hagen realitzat 352 actuacions en centres educatius en un total de 180 municipis de les comarques valencianes. Amb això, dos de cada tres municipis hauran rebut de la Diputació una inversió específica per a millora dels centres educatius.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE A L’FTP DE LA DIPUTACIÓ

La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, presenta aquest dimecres 24 d'octubre, a les 11:00 hores al Centre Cultural La Beneficència, l'Oficina d'Atenció a les Víctimes del Franquisme juntament amb un dels tècnics responsables de la mateixa, Alejandro Calpe. L'objectiu és recopilar els testimoniatges de represaliats durant la dictadura i estudiar la viabilitat d'interposar una querella. Després de la roda de premsa, es podrà visitar l'oficina.

A la vesprada, a les 19:00 hores, es presenta en el Muvim el projecte ‘La Nostra Memòria: arxiu d’història oral’, un banc audiovisual de vivències personals de testimonis i familiars relacionats amb la lluita per les llibertats públiques a Espanya, des de l'esclat de la Guerra Civil fins a la transició espanyola a la democràcia. En l'acte participaran la diputada de l'àrea i el documentalista Valentí Figueres.

NOTA ALS MITJANS

Oficina d'Atenció a les Víctimes del Franquisme

Dia: Dimecres, 24 d'octubre de 2018

Lloc: Centre Cultural La Beneficència, C/Corona, 36, València.

Hora: 11.00 hores

Projecte ‘La Nostra Memòria’

Dia: Dimecres, 24 d'octubre de 2018

Lloc: Muvim, C/Quevedo, 10, València.

Hora: 19.00 hores

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, visitarà el proper dimecres 24 d’octubre el municipi de l’Olleria, a la comarca de la Vall d’Albaida, per a presentar en roda de premsa les inversions que ha realitzat la Diputació a la comarca durant els últims tres anys a través dels diversos plans d’inversió que desenvolupa la institució provincial.

La roda de premsa tindrà lloc a les 11.30 hores a l’ajuntament de l’Olleria i la vicepresidenta estarà acompanyada per l’alcalde del municipi, Julià Engo, junt amb altres alcaldesses, alcaldes i representants municipals de localitats de la Vall d’Albaida.  

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimecres, 24 d’octubre de 2018

Lloc: Ajuntament de l’Olleria

Hora: 11.30 hores

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació, presentarà el dimecres, 24 d'octubre, el llibre La comunicación en la Comunitat Valenciana (2010-2018): crisis y cambio, obra col·lectiva coordinada per Guillermo López amb textos del mateix López, i de Francesc A. Martínez, José Gamir, Andreu Casero, Francesc Martínez, Andrés Boix, Dolors Palau, José Luis González, Adolfo Carratalá, Àlvar Peris, Teresa Díez, Francesc Picó, Mar Iglesias, Lorena Cano, Pau Rausell, María Caballero, Chuan Li i Germán Llorca. L'acte tindrà lloc a les 19.30 hores al saló d'actes de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació (avinguda Blasco Ibáñez, 32) i en ell intervindran Guillermo López (professor de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València) i Vicent Flor (director del Magnànim). La presentació es realitza dins del programa del X Congrés de Comunicació Digital en la Comunitat Valenciana, Periodisme Local (València, 24 i 26 d'octubre de 2018).

Col·lecció Periodisme del Magnànim

El llibre La comunicación en la Comunitat Valenciana (2010-2018): crisis y cambio, que estarà disponible en versió digital i pròximament en paper, serà publicat pel Magnànim dins de la nova col·lecció Periodisme, dirigida per Guillermo López i dins de la qual són d'imminent aparició altres dos títols: Simplemente es profesionalidad. Historias de la Brigada Político Social de València, de Lucas Marco, i El Sàhara, la terra promesa, de Vicent Garcia Devís.

Un sector en crisi

El sector de la comunicació està sotmés per la seua pròpia naturalesa a un procés de transformació constant, un procés molt determinat pels canvis tecnològics que contribueixen a configurar un ecosistema comunicatiu més fragmentat, divers i precari. Dos són els conceptes que sorgeixen immediatament a col·lació en realitzar balanç dels últims anys. El primer, sens dubte, és el de crisi. Crisi econòmica que, unida a l'esmentada reconversió tecnològica, ha provocat el tancament de molts mitjans de comunicació, l'obertura d'altres, i la transformació de tota la resta.

Poques qüestions van encarnar amb tanta claredat l'impacte de la crisi com l'abrupte tancament de la radiotelevisió pública, RTVV, a la fi de 2013. Tancament traumàtic que va provocar un profundíssim forat en el sector de la comunicació, orfe de la seua empresa més important i amb major dimensió i presència social, malgrat les seues moltes insuficiències. Un forat en l'ecosistema comunicatiu valencià que ha sigut, també, un problema social i polític de singular importància en aquests anys, solucionat parcialment amb l'obertura, cinc anys després, de la nova radiotelevisió pública, À Punt.

El segon concepte és, indubtablement, el de canvi. Canvi en el propi sector en el seu conjunt, en les estructures de la comunicació, en les empreses i en les audiències. I també canvi polític, el produït al maig de 2015, que va desallotjar al PP del poder després de vint anys d'hegemonia. Un canvi queestà darrere, en primer lloc, de la reobertura de la radiotelevisió pública, així com de la reorganització del sector audiovisual en el seu conjunt.

Anàlisi detallat del sector

Guillermo López explica que "amb aquest estudi cerquem mostrar com és el sector de la comunicació al País Valencià, quines són les seues fortaleses i febleses; com ha evolucionat en els últims anys i com és previsible que ho faça en el futur." D'alguna manera continua el treball publicat en 2010, El ecosistema comunicativo valenciano (López García, 2010), en un moment molt diferent de l'actual, en el qual ja s'albiraven les conseqüències de la crisi econòmica i la reconversió tecnològica, i quan l'influx de les noves tecnologies comunicatives, encara que molt important, no hi havia assolit, no obstant açò, aconseguir encara a tot el sector amb el grau de profunditat i amb la omnipresència que acrediten actualment. López assenyala que les xifres mostren un cert creixement en el nombre de mitjans de comunicació que operen en el territori valencià, creixement que es basa fonamentalment en l’augment d'emissores de ràdio i el manteniment dels mitjans escrits, tot i que s'observa una major presència dels mitjans exclusivament digitals, que poc a poc van ocupant l'espai dels impresos.

Les veïnes i veïns del Puig gaudeixen ja de l'entorn de la Conserveta, una plaça situada als peus del Real Monestir de Santa María, que s'ha convertit en espai d'esbarjo per a la població després de les obres de pavimentació i adequació de l'antic solar de la fàbrica de conserves. El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha visitat aquest dimarts al costat de l'alcaldessa, Luisa Salvador, l'entorn del Monestir, en el qual la corporació provincial ha invertit 282.000 euros.

La subvenció s'emmarca en els plans d'obres i serveis provincials de 2016 i 2017, a través dels quals El Puig ha pogut rehabilitar una de les seues zones més recognoscibles, convertint un antic solar en una plaça accessible als peus del Monestir, en el cor del municipi de l'Horta Nord, que en la present legislatura ha rebut una mica més d'1.740.000 euros de la Diputació per a millorar les seues infraestructures i serveis.

L'Ajuntament del Puig ha pogut destinar aquestes ajudes als projectes que ha considerat prioritaris i que donen resposta a les necessitats i inquietuds veïnals, cas de l'entorn de la Conserveta, el nom de la qual va ser triat per votació popular el passat estiu, o la Càmera Agrària que també ha visitat Gaspar, en la qual la corporació ha invertit 162.000 euros per a millorar l'accessibilitat i donar cabuda a les diferents associacions del sector al Puig.

El Puig ha escomès en la present legislatura altres obres importants en matèria de reurbanització i proveïment d'aigua potable amb fons provincials, així com l'adequació de l'edifici municipal ‘El Pelec’. D'altra banda, l'àrea de Carreteres de la Diputació tramita la construcció d'una via ciclopeatonal entre El Puig i La Pobla de Farnals, un projecte amb un pressupost de més de 300.000 euros.

La delegació espanyola del Consejo Internacional de Museos (ICOM-España) organitza, junt amb el Museu Valencià d’Etnologia, el II Encuentro de Museología, que tindrà lloc els dies 25, 26 i 27 d’octubre, al Centre Cultural La Beneficència.

Sota el títol “Los habitants de los museus”, l’encontre abordarà, des de la metàfora de l’habitant, el paper que els diferents col·lectius representen en la gestió dels espais museístics actuals: aquells a qui es dirigeixen les actuacions; els col·lectius sobre els qui es construeixen els discursos museogràfics; o les col·leccions i la seua gestió. Tot un ventall de perspectives que influeixen en el discurs dels museus i que prenem en consideració per a fer d’aquestes institucions uns espais més oberts i participatius.

En aquesta ocasió, l’aliança amb el Museu Valencià d’Etnologia, que depén de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, situa el debat proposat en un dels museus on eixes disjuntives es manifesten amb especial intensitat: les relacions entre qui ocupa i utilitza el museu i entre qui s’allotja, aquells dels qui es parla i al voltant dels quals es configura el discurs, en aquest cas els valencians i les valencianes.

El comité espanyol de ICOM desenvolupa amb aquest II Encuentro una línia formativa, iniciada a Madrid en 2015 i pautada per les jornades de Valladolid i Córdoba de 2017, que s’organitza al voltant de dos tipus de formats: els encontres, com el de València, en els quals es tracten temes generals sobre el paper dels museus en la societat i les jornades en les quals s’aborda un tema concret de la gestió museogràfica.

L’encontre està dirigit als membres de l’ICOM i a professionals i estudiants del sector. Durant el període d’inscripció, iniciat a finals del mes de setembre, s’han inscrit més de 170 professionals procedents principalment de la Comunitat Valenciana, Catalunya, Galicia, Castilla-La Mancha i Aragó.

El programa s’ha organitzat en dues jornades. En la primera es realitzaran ponències i conferències relacionades amb els “inquilins del museu”, és a dir, aquells sobre els quals s’organitzen els discursos. El dia finalitzarà amb una taula redona composta per directors i directores de diferents museus de la ciutat de València, en la qual s’abordarà el tema principal de l’encontre: qui habita els museus.

La segona jornada versarà sobre els “invitats al museu”, els diferents col·lectius que configuren el públic dels museus. La sessió finalitzarà amb una taula redona sobre la definició de museu a càrrec de directors i directores d’espais museístics, gestors culturals i professors universitaris.

El Consejo Internacional de Museos (ICOM) és una organització internacional de museus i professionals, dirigida a la conservació, manteniment i comunicació del patrimoni natural i cultural del món, present i futur, tangible i intangible.

Més informació: Museu Valencià d’Etnologia i ICOM.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, participa el dijous 25 d’octubre, a les 9.30 hores a Beniarjó, en el seminari ‘La vertebració del territori i la societat rural’, sobre el despoblament, organitzat pel Centre de Desenvolupament Rural de la Safor (CDR) i el COCEDER. Amb aquest seminari es vol sensibilitzar i analitzar la problemàtica del despoblament i els pobles menuts com un dels grans reptes de moltes comarques valencianes. La vicepresidenta estarà acompanyada per l’alcalde de Beniarjó, Marc Estruch, el president de CDR la Safor, Òscar Peñalver, i la directora general de Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana.

Existeix una diferència abismal entre la densitat de població d’interior, que bascula entre menys de 25 habitants per km2, i els més de 1500 que s’hi poden trobar en alguns punts de la costa. La Diputació, en col·laboració amb la Generalitat Valenciana, du a terme diverses accions per pal·liar aquesta problemàtica, que van des de la instal·lació d’infraestructures a les zones d’interior, fins a la creació d’un banc de terres als municipis com a recurs contra l’abandonament de terres, passant per la dotació d’ajudes extraordinàries contra la despoblació i l’envelliment, i el Fons de Cooperació Municipal.

NOTA A MITJANS

Dia: Dijous, 25 d’octubre de 2018

Lloc: CDR la Safor. Carrer de Sant Marc 10, Beniarjó

Hora: 9.30 hores

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, visita demà dijous 25 de setembre el municipi de Guardamar, a la comarca de la Safor, per a conèixer de primera mà les obres i els projectes finançats amb els fons de la Diputació.

La vicepresidenta estarà acompanyada durant la visita per l’alcaldessa de Guardamar, Rosana Seguí, i per la resta de membres de la corporació municipal. A les 11.30 hores està prevista la recepció en l’Ajuntament i posteriorment es celebrarà una reunió de treball amb l’equip de govern municipal. Al voltant de les 12 hores es visitaran els distints espais on s’han destinat les inversions de la corporació provincial.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dijous, 25 d’octubre de 2018

Lloc: Ajuntament de Guardamar de la Safor

Hora: 11.30 hores 

La Diputació de València ha presentat aquest dimecres en la Beneficència l'Oficina d'Atenció a les Víctimes de la repressió durant la Guerra Civil i el Franquisme, amb el principal objectiu de donar als represaliats i als seus familiars l'oportunitat que una Administració Pública incorpore la seua versió dels fets esdevinguts durant la repressió. L'acte ha comptat amb la presència de la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, acompanyada per un dels tècnics responsables, Alejandro Calpe.

Aquest projecte, pioner a la Comunitat Valenciana, també permetrà gravar els testimoniatges vius de la repressió amb la idea de seguir augmentant el memorial. La primera part d'aquest treball de documentació es presenta aquest mateix dimecres en el MuVIM sota el nom de ‘La Nostra Memòria’. A més, servirà per a poder identificar més fosses per mitjà de les declaracions dels familiars, actuació que complementarà les exhumacions ja realitzades per part de la Diputació.

Un altre dels objectius de l'oficina, que estarà en plena activitat fins a maig, és la de reunir la suficient informació i testimoniatges durant aquest període per a poder presentar una querella pels crims i la repressió franquista, tal com s'ha fet des de Pamplona, pionera a Espanya. La diputada, Rosa Pérez Garijo, espera que siga viable presentar-la perquè per fi puga haver-hi una reparació de la memòria de les víctimes del franquisme, que desgraciadament encara no s'ha produït en aquest país”. “Una democràcia no pot ser plena si no reparem aquestes situacions que les víctimes han viscut”, ha afegit Pérez Garijo.

En aquest sentit, la diputada de Memòria Històrica també ha destacat el paper que han de jugar les institucions, les quals considera que tenen “l'obligació de fer justícia, memòria i reparació”.

Horari d'atenció

L'horari de l'oficina, situada en la planta baixa de la Beneficència, serà de dilluns a divendres de 9 a 14 hores i els dimarts a la vesprada de 16 a 18 hores. El despatx comptarà amb els tècnics Alejandro Calp i Vicent Galiana per a atendre a les víctimes i familiars. Els interessats poden posar-se en contacte via e-mail en les adreces oficinavictimas1@dival.es i oficinavictimas2@dival.es o per telèfon cridant al 963 883 870.

Les inversions que ha rebut la Vall d’Albaida durant la nova etapa de la Diputació de València s’eleven fins als 45,3 milions d’euros, un 72% més que el que va percebre la comarca durant la legislatura anterior. Tal i com ha explicat la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, durant la roda de premsa que s’ha celebrat a l’ajuntament de l’Olleria, aquesta nova manera de distribuir els recursos respon a “una política d’objectivitat i equitat”

En la seua intervenció davant d’alcaldesses i alcaldes de la comarca, Maria Josep Amigó ha fet balanç del que ha suposat “una nova forma de treballar a la Diputació de València”. Segons ha afirmat Amigó, “durant aquesta legislatura hem anat acabant amb la pràctica dels convenis singulars fins fer-los desaparèixer en l’actualitat”. “Açò –ha afegit—ha permés que arriben més recursos a tots els Ajuntaments de forma més transparent i amb independència del seu color polític”.

Els municipis de la Vall d’Albaida han passat de percebre 26.329.446 d’euros de fons provincials entre 2011 i 2015, a rebre 45.374.937 des del 2015 fins al 2018, a falta de l’aprovació dels pressupostos de 2019 de la corporació provincial. Això suposa 19 milions d’euros més i un increment del 72% de les inversions de la Diputació a la comarca, que es tradueixen en 580,7 euros per habitant en l’etapa actual, a diferència dels 336,96 de l’anterior període.

En quant a la partida d’inversió en educació pública, els distints programes de la Diputació per a la millora de les escoles públiques d’infantil i primària, així com de les escoletes infantils municipals, han comptat amb uns fons de més d’1,4 milions d’euros. Aquests diners han servit per condicionar 7 CEIPS de la comarca i també per millorar 17 espais educatius municipals de la Vall d’Albaida.

A més, la Diputació també ha posat en marxa un pla de finançament de centres de dia per a persones majors i amb diversitat funcional en col·laboració amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Amb la inversió de 600.000 euros d’aquest programa, la Vall d’Albaida comptarà amb un centre de dia al municipi d’Agullent amb 25 places públiques.

Tres anys de col·laboracions entre administracions

La vicepresidenta de la corporació provincial ha subratllat davant dels mitjans que “la Diputació ha tingut com a primer objectiu seguir les polítiques del Botànic i, per això, ha col·laborat en diferents conselleries per a dur endavant inversions en temes tan importants com l’educació o els serveis socials”.

La Diputació de València ha cooperat amb la Conselleria d’Educació, Investigació i Esports a través dels Plans Municipals de Manteniment d’Escoles de 2017 i 2018, amb el que es subvenciona la millora dels centres públics d’infantil i primària que no s’han pogut acollir al Pla Edificant de la Generalitat, i el Pla de Millora d’Espais Educatius Municipals de 2018, que destina ajudes als municipis per tal d’adequar i condicionar els centres municipals públics d’educació no reglada (escoletes infantils, conservatoris de música i escoles d’adults).

La col·laboració interadministrativa amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha permés, segons ha explicat Maria Josep Amigó, “la creació de les primeres 500 places públiques de centres de dia, de menors i de centres multifuncionals que s’han fet al País Valencià en els últims 20 anys”.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE A L’FTP DE LA DIPUTACIÓ