Des de l'inici de aquesta legislatura el personal de la Diputació no hen deixat de escoltar als polítics de el “Pacte del Botanic” reiterat tot un seguit  de declaracions sobre la supressió i buidat de competències considerades “impròpies” de la Diputació. Tota una exuberancia declarativa que  en els últims dies han augmentat en la premsa, és de suposar, ja estem en campanya electoral. 

1.    Fa uns dies el responsable de Podemos a la Comunitat Valenciana afirmava que les Diputacions són un niu de corrupció i han de desaparèixer. Cal recordar que la corrupció l'han portat els polítics i els seus acólits a les institucions i no els treballadors/res (cas Taula…). Li recordem al Grup Podem que està en el govern de la institució i són responsables del Servei de Transparència, ni mes ni menys. 

2.    El nostre President i el de la Generalitat han eixit al debat, “perquè Compromis i Podem no marquen el debat sobre les diputacions, han acordat una comissió bilateral per a estudiar les transferències impròpies i coordinar els pressupostos del 2019”.

La diputada de Salut i Benestar Social, Mercedes Berenguer, ha rebut aquest dimecres a 200 persones majors que s'han reunit en l'Hospital General de València per a fer una passejada de 4 quilòmetres pel llit del riu Túria, fins a la plaça de Manises. L'objectiu és fomentar l'exercici físic i animar als majors al fet que abandonen la vida sedentària.

Aquesta II Trobada de la Gent Major es realitza dins del Projecte Activa de ‘Avaluació de la repercussió de l'exercici físic sobre el control de les patologies cròniques, la qualitat de vida i la despesa sanitària’, del departament València-Hospital General.

Berenguer ha destacat que el creixent augment de participants en aquests grups de gimnàstica avala la implicació de l'equip d'atenció primària en la formació i promoció de l'exercici físic per al tractament dels pacients. “En aquesta aposta per l'envelliment actiu, que ve desenvolupant-se des de fa uns anys en aquest departament de salut, cal destacar la implicació tant dels professionals com dels tutors perquè els pacients majors realitzen exercici físic de forma sistemàtica i correcta, és a dir, adaptat a l'edat i a les seues malalties”, assenyala Berenguer.

L'èxit d'aquesta segona trobada és una mostra més de l'acollida que està tenint aquest projecte. “Avui ens tornem a reunir en aquest passeig en el qual vol participar tanta gent activa per a seguir donant visibilitat a aquesta iniciativa i, si pot ser, contagiar a altres persones que encara no han fet el pas i vulguen posar-se a prova”, afig la responsable provincial de Benestar Social.

La diputada ha posat l'accent que mai és tard per a començar a fer exercici, millor si pot ser grupal, i comprovar els beneficis que pot aportar. De fet, l'exercici i les activitats en grup ajuden al fet que els majors entenguen aquesta etapa de la vida com un cicle més de creixement personal, en la qual han de seguir desenvolupant hàbits de vida saludables, físics i mentals.

Per la seua banda, Enrique Ortega, director gerent del departament València-Hospital General, ha explicat que s'ha comprovat que els pacients crònics que fan exercici físic “redueixen la despesa en fàrmacs, sobretot psicofàrmacs i analgèsics. De la mateixa manera, senten una millora de la salut percebuda, del dolor i de la qualitat de vida”.

Projecte Activa

El projecte Activa, impulsat per Carolina Mir, coordinadora del centre de salut de Fuensanta, s'inicia en 2017 amb la formació de 32 pacients tutors mitjançant el curs ‘Ensenyar a ensenyar’, que s'imparteix amb l'objectiu de ser referents en envelliment actiu entre iguals. Això va permetre crear grups d'exercici físic vinculats als centres de salut de València cabdal del departament València-Hospital General.

Al final de 2017 ja eren més de 250 persones les que podien integrar-se en aquests grups i els equips d'atenció primària van començar a prescriure aquesta activitat a altres pacients que ho necessitaven. En 2018 es va decidir estendre aquest projecte als centres de salut dels pobles (àrea metropolitana) del departament, amb la col·laboració dels fisioterapeutes del departament per a la formació dels pacients tutors.

També es va engegar Activa-Cultural, amb la col·laboració de les Naus i el Museu d'Història de València, per a realitzar una prescripció social als pacients del projecte amb la finalitat d'unir exercici físic i cultura. Aquesta activitat va ser seguida per 160 persones amb una gran acceptació.

Que a una xiqueta li diguen que no pot practicar l'esport que li agrada i que practiquen sense problemes els xiquets de la seua edat “és brutal”. En aquesta reflexió coincideixen clubs, institucions públiques, jugadores, árbitras, periodistes, patrocinadors i la pròpia Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana, que prepara un programa de nom ‘Valenta’ amb el qual pretén contribuir a l'imparable creixement del futbol femení.

A elles no els agrada parlar de futbol femení, doncs l'esport que practiquen és el mateix al que juguen els xics. Bastaria amb nomenar-ho futbol, encara que accepten el matís per a seguir avançant en la visibilitat que necessita la dona en un esport tradicionalment d'homes. De la mateixa manera que escolten amb resignació que no juguen tan mal, entre un mar de tòpics. Tot per no desfer un camí que condueix a la igualtat d'oportunitats; al fet que les xiquetes puguen gaudir del futbol com els xiquets, sense necessitat de jugar amb gent que els doblega l'edat o realitzar llargs viatges per a competir els caps de setmana.

Aquestes són algunes de les conclusions del primer debat global que aborda els reptes del futbol femení, en el qual ha col·laborat la Diputació de València a través de l'àrea de Joventut, Esports i Igualtat que dirigeix Isabel García. La diputada, que fuig del concepte mercantilista de l'esport, aposta pel suport institucional al futbol base i femení, i insta als clubs a tirar la resta per a resoldre el problema de la falta de visibilitat en el qual coincideixen totes les parts. “És tasca seua atraure a més gent als camps per a seguir creixent”, apunta García.

El futbol femení viu la seua particular eclosió després d'una llarga travessia pel desert. La creació de l'Associació de Clubs de Futbol Femení, l'entrada d'Iberdrola com a patrocinador oficial de la Lliga i l'interès de les televisions, que han disparat les audiències i han portat el futbol femení als grans estadis de la geografia nacional, han propiciat un important creixement de llicències i també que les xiquetes tinguen referents futbolístics tant masculins com a femenins. Però aqueixa irrupció en l'imaginari futbolero de les Mari Paz, Charlyn Corral o Sandra Paños ha de portar aparellada una consolidació de les escoles com a base de l'esport en Igualtat i un augment de l'assistència als partits, que no està d'acord amb l'enlairament de les audiències televisives.

Un somni complit

Alguna cosa s'ha aconseguit ja en aquest repte del futbol igualitari, i és que les xiquetes que antany renunciaven al seu somni per falta d'oportunitats i es refugiaven en altres disciplines esportives, que sí els obrien les portes, disposen avui d'escoles i clubs que aposten per elles des de la base. El CFF Marítim és un exemple, amb més d'una dècada “donant resposta a una demanda real, com és que les xiquetes volien jugar al futbol”. Ho diu Sonia Torres, presidenta del club i amfitriona del debat moderat pel periodista Paco Polit, de Esport Base.

“Em dol molt que una xiqueta es quede sense jugar al futbol”, confessa Sonia, que actualment té la seua escola al màxim de capacitat i adverteix de les seues intencions: “les xiques hem vingut per a quedar-nos; un partit de futbol femení no és alguna cosa exòtic”. Una realitat que no va tenir la sort de conèixer Zulema Díaz, avui jugadora del CFF Marítim, quan era una xiqueta. “De xicoteta sempre tenia una pilota entre els peus, però era molt difícil trobar un club que et deixara jugar. Em vaig veure obligada a triar un altre esport i després de diversos anys col·leccionant colps en la Selecció Espanyola de Taekwondo vaig decidir deixar-ho i jugar al futbol. Vaig debutar amb 24 anys”, relata Zule, que també entrena a les xiquetes del Marítim.

El cas de Vic Lluch, capitana de l'Aldaia, no és molt diferent. Vic va recórrer el món del karate, la natació, el tennis i fins a l'hoquei, abans de poder-se acostar al seu esport favorit a través del amateur i el futbol sala. “Mentre els xics jugaven en un radi de 30 quilòmetres, nosaltres havíem de pagar-nos els autobusos per a fer desplaçaments molt més llargs”, recorda la capitana de l'Aldaia, que celebra el salt que ha donat el futbol femení sense oblidar que “la casa s'ha construït per la teulada i no cal descurar la base treballant amb totes les xiquetes que volen jugar al futbol”.

També les árbitras van aportar les seues experiències en aquesta trobada global. Rita Cabañero i Ainhoa Remón són dos referents de l'arbitratge als seus 25 i 21 anys respectivament. Rita no ho va tenir fàcil per a convèncer als seus pares i apuntar-se a un curs d'arbitratge. Ainhoa va començar a jugar a futbol amb 4 anys i a arbitrar amb 11; deu anys després és tota una veterana que ha arribat a l'elit. Rita destaca el treball psicològic i la personalitat per a seguir creixent. Ainhoa valora la implicació del Comitè d'Àrbitres en la seua formació i una creixent professionalització i té molt clar el camí: “si no gaudeixes amb el que feixos, deixa-ho”.

Qüestió de passió

El principal motor del futbol femení és la passió dels qui ho mouen. Ho explica Marina Gassent, exjugadora i coordinadora del València CF Femení: “Els que treballem amb les xiques ho fem de forma vocacional, per passió i no tant per un salari. Portem anys lluitant pel futbol femení i encara que encara ens falta visibilitat hem avançat molt en recursos econòmics, materials i instal·lacions”. Marina agraeix la independència de la qual disposen en la gestió del VCF Femení i insisteix: “som més professionals però amb la mateixa passió”.

En la mateixa línia s'expressa el responsable de la pedrera del Llevant UD, Ximo Requena. “Volem que les jugadores tinguen una formació integral i gaudisquen, però també que la presència de la dona en el futbol no es quede en una moda”. Per a açò demana no infravalorar el treball de les escoles i normalitzar les diferències entre xics i xiques perquè “tot és futbol”.

Molt s'ha avançat des del naixement d'aquell València Femení en el Col·legi Alemany, al que seguien familiars i amics en el camp de Beniferri. Avui un derbi femení a Mestalla compta amb 25.000 espectadors, la televisió retransmet partits de la Lliga Iberdrola i els clubs valencians són els que més jugadores aporten a la Selecció malgrat no ser la federació territorial amb més llicències, però queden molts reptes per abordar. Entre ells, animar als homes a veure més partits de dones; visibilizar més el futbol femení en els barris i les xarxes socials i que els mitjans aposten per una major difusió perquè l'increment de les audiències es faça extensible a l'assistència als camps.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, assisteix aquest dijous, 1 de novembre, a les 20.30 hores a la Plaça de l’Ajuntament de València, a l’acte inaugural de ‘La Plaça del Llibre’ i a les 21.15 al Centre de Cultura Contemporània Octubre, al lliurament dels Premis Plaça. A l’acte també assistiran el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, i el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano. Enguany, els Premis Plaça seran, pel que fa a la trajectòria literària, per a Isabel-Clara Simó i, pel que fa a la difusió d’autors i editorials, per a l’espai radiofònic i televisiu Plaerdemavida, d’Àpunt.

‘La Plaça del Llibre’, que es celebra entre l’1 i el 4 de novembre a la Plaça de l’Ajuntament de València, esdevé l’aparador més gran d’obres literàries en valencià. L’interés per apropar editors, escriptores i escriptors valencians a la ciutadania no només es perseguirà a través de la instal·lació de prestatgeries amb publicacions escrites en la nostra llengua de diferents gèneres i per a totes les edats en el centre neuràlgic del cap i casal; també s’han preparat diferents activitats per a atraure el públic i convertir la plaça de l’Ajuntament en un espai ple de cultura.

NOTA A MITJANS

Passeig inaugural per la Plaça del Llibre:

Dia: Dijous, 1 de novembre de 2018

Lloc: Plaça de l’Ajuntament

Hora: 20.30 hores

Parlaments i lliurament dels premis de la Plaça

Dia: Dijous, 1 de novembre de 2018

Lloc: Octubre CCC. C/ Sant Ferran, 12

Hora: 21.15 hores

El diputat de Cultura, Xavier Rius ha visitat els treballs d’excavació que s’estan realitzant al jaciment de la Cova del Puntal del Gat. El diputat ha estat acompanyat per l’alcaldessa de Benirredrà, Loles Cardona; la cap de Col·leccions del Museu de Prehistòria de València, Maria Jesús de Pedro; el director de l’excavació, Alfred Sanchis; i l’investigador de la Universitat de València, Aleix Eixea.

Es tracta d’un jaciment arqueològic localitzat a la serra Falconera, que va ser descobert a principis dels anys 90. En el 91 s’arreplegaren mostres de l’entorn immediat de la cova que van apuntar a una cronologia prehistòrica centrada en el Paleolític Mitjà, entre fa 150 mil i 30 mil anys. La primera actuació es va realitzar l’any 1994, en la qual es van extraure mostres, restes i materials que confirmaren la cronologia del Paleolític Mitjà, a partir de les evidències d’indústria lítica tallada. Amb aquesta actuació també es van fixar l’extensió del jaciment i les característiques estratigràfiques-sedimentàries. Aquestes actuacions estaven promogudes per tal de salvar la cova del Puntal del Gat de la construcció de la carretera de circumval·lació de Gandia, que finalment, davant les evidències, va ser desviada.

Atenent al valor i interés arqueològic de la Cova del Puntal del Gat, des de l’Ajuntament de Benirredrà s’han iniciat accions per a la salvaguarda del lloc, que ha patit diversos actes de vandalisme; accions que han conduït al Museu de Prehistòria de València, depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació, a plantejar-se l’excavació i l’estudi del jaciment i que tenen, també, com a objectiu la preservació d’un bon espai d’esbargiment i de gaudi per als veïns i veïnes de Benirredrà. L’alcaldessa de la localitat, Loles Cardona, ha agraït la intervenció de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, que “ha donat tota classe de facilitats per a promoure aquesta primera campanya d’excavacions”.

La Cova del Puntal del Gat i els seus voltants representen un important patrimoni natural i cultural per a Benirredrà. Amb l’adequada gestió, aquest paratge podria esdevenir un reclam turístic decisiu per al municipi: un jaciment del Paleolític Mitjà, de l’època dels neandertals i tan prop del centre urbà i amb un accés molt senzill.

Amb els treballs d’excavació i investigació dels tècnics del Museu de Prehistòria de València, que s’han tancat hui, 31 d’octubre, s’ha pogut llançar llum sobre la història del jaciment, per tal de prendre decisions que afectaran el seu futur.

Al llarg dels treballs s’han trobat nombroses restes d’animals que, encara que estan pendents de ser analitzades i avaluades, podrien correspondre a cavall Plistocé, cérvol, cabra muntesa, lleopard i tortuga, entre altres. La troballa de les restes de tortuga és clau, ja que aquesta espècie va desaparéixer fa 45.000 anys i, per tant, és un indicador fiable per als treballs de datació. D’entre les eines aparegudes, destaquen nombroses restes d’indústria lítica, com ara els rascadors de sílex. A més, durant la campanya d’excavacions s’han agafat mostres de sediments que, potser, permetran efectuar la datació del lloc a través dels carbons, per tal de concretar la cronologia exacta del jaciment.

Aquesta primera i modesta excavació, que ha durat dos setmanes, és una manera de posar en valor aquest jaciment i estudiar quines accions es poden dur a terme en successives campanyes.

Xavier Rius visita també Bellreguard

El diputat de Cultura també ha visitat, durant la jornada de hui, el municipi saforenc de Bellreguard. Allí s’ha reunit amb l’alcalde de la localitat, Alexandre Ruiz, i altres membres de la corporació municipal per informar-los de totes les subvencions i programes que ofereix el SARC. Allí han pogut parlar de programes com el SARC als pobles, les convocatòries intermunicipals, el Retrobem la nostra música, el Certamen de Bandes de Música, les ajudes a l’adquisició d’instruments musicals i de les exposicions itinerants del MuVIM, el Museu Valencià d’Etnologia i el Museu de Prehistòria de València.

La sinistralitat en les carreteres de la Diputació de València ha experimentat un descens en l'últim any, amb un 13% menys d'accidents amb víctimes al llarg de 2017. Les dades de l'informe d'accidentalitat del passat any registren 816 incidents, dels quals 341 van ser amb víctimes, enfront dels 392 de l'exercici anterior. Set d'aquestes víctimes van ser mortals, cinc menys que en 2016, la qual cosa presenta una reducció del 41,67% en el nombre de morts.

La xarxa provincial de carreteres té una extensió d'1.800 quilòmetres i en 2017 va circular per elles un tràfic mitjà de 2.229 vehicles al dia, tenint en compte que existeixen vies per les faenes transita un centenar de vehicles cada jornada i unes altres que acumulen més de 10.000. La major part de la circulació, entorn del 83%, es concentra en les carreteres de tràfic elevat, amb més de 2.000 vehicles al dia.

En aquestes vies es van atendre en 2017 un total de 816 sinistres, dels quals un 56% van estar protagonitzats per turismes, un 22% per motocicletes, amb una víctima mortal enfront de les 3 de l'anterior exercici, i un 9% per bicicletes. Destaca la reducció dels accidents amb implicació de vianants, de 9 a 3 i sense morts.

Si s'analitzen els accidents amb víctimes, dels 341 que van tenir lloc el passat any en 33 va haver-hi ferits greus i altres 6 van ser mortals. De les 7 persones mortes en la xarxa provincial de carreteres en 2017, cinc eren conductors i dos passatgers, mentre que no va caldre lamentar víctimes mortals entre els col·lectius de ciclistes i vianants.

Punts negres i manteniment

Quant als punts negres, l'informe de l'últim exercici alerta de problemes en la CV-317 entre Sagunt i Canet; en la CV-370 a Pedralba i en l'accés a la platja de Tavernes, en la CV-603. D'altra banda, s'ha registrat una important reducció dels accidents amb víctimes en la CV-670, en el tram entre Gandia i Oliva, passant de 8 sinistres en 2013 a tan sol un en 2017, any en què es van acabar les obres de la glorieta d'accés al port de Gandia.

L'àrea de Carreteres de la Diputació de València ha invertit en 2018 prop de 20 milions d'euros en el seu programa de seguretat vial, amb l'objectiu de reduir la sinistralitat en la xarxa provincial mitjançant obres de manteniment i conservació, senyalització, intervenció en punts negres i millora de la mobilitat en zones urbanes. En aquesta línia s'emmarca l'atenció als usuaris més vulnerables i la construcció de carrils bici i vies ciclopeatonales per tota la província.

El diputat de Carreteres, Pablo Seguí, ha presentat el programa de seguretat vial de 2018 i l'informe d'accidentalitat de l'any anterior a responsables de tots els grups amb representació en la corporació provincial.

Les escoletes infantils municipals de huit municipis de la comarca de La Costera podran millorar i condicionar les seues instal·lacions amb les inversions del Pla de Millora d’Espais Educatius Municipals que desenvolupa la Diputació durant els exercicis 2018 i 2019. La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i el conseller d’Educació, Vicent Marzà, han pogut conèixer el projecte de remodelació d’un d’aquests centres, el de l’Alcúdia de Crespins, durant la visita al municipi en la que han estat acompanyats per l’alcalde del municipi, Pepe Garrigós. 

La vicepresidenta de la corporació provincial, Maria Josep Amigó, ha subratllar durant la visita que “la Costera rebrà prop d’un milió d’euros en inversions per a la millora dels centres educatius públics, no sols els d’infantil i primària, sinó també les escoletes infantils i els centres per a adults, que es beneficien de les ajudes del Pla de Millora d’Espais Educatius Municipals, la qual cosa ens provoca molta satisfacció, perquè en total farem una inversió de 23 milions d’euros en educació, la qual cosa és inèdita a la Diputació de València”.

El conseller d’Educació, Vicent Marzà, ha assenyalat per la seua banda que “amb aquestes actuacions, que realitzem en col·laboració entre els ajuntaments, la Diputació i la Generalitat, estem posant tots els recursos al servei de les persones per tal de millorar el dia a dia del que han de ser els centres educatius valencians”. “Nosaltres no som de grans obres o de grans esdeveniments, som d’arreglar el dia a dia de la nostra gent, d’ajudar a que visquen cada dia millor, i això es nota amb aquests canvis i millores als centres educatius”, ha subratllat.

La remodelació i millora d’aquesta escoleta infantil comptarà amb una subvenció de 38.000 euros del pla bianual que desenvolupa la Diputació de València per a millorar tots els espais municipals d’educació reglada de les comarques de València. La comarca de La Costera percebrà enguany un total de 304.000 euros per tal de condicionar les escoletes de l’Alcúdia de Crespins, Rotglà i Corberà, Montesa, Barxeta, La Font de la Figuera, Genovés, Moixent i Canals.

El Pla de Millora d’Espais Educatius Municipals: 10,3 milions en dos anys

El nou programa de la Diputació per al finançament de millores als espais educatius municipals compta amb un pressupost global de 10,3 milions d’euros i es desenvoluparà als exercicis 2018 i 2019. Aquest programa inclourà totes les escoletes infantils, conservatoris i escoles d’adults de titularitat municipal de la província i aportarà una ajuda de 38.000 euros per cada un dels centres.

El pla desenvoluparà un total de 270 actuacions en 160 municipis valencians, de les que 169 seran a escoletes infantils, 13 a conservatoris musicals, i 88 a centres formatius d’adults. Durant el 2018 s’invertiran 6,4 milions d’euros que es destinaran als centres infantils, i al 2019 els 3,8 milions d’euros restants s’invertiran als conservatoris i les escoles d’adults.

El repartiment d’aquestes subvencions s’ha realitzat segons criteris objectius. El 44% del total es dedicarà a 86 municipis de menys de 5.000 habitants, inclosos dins del tram 1 del pla. El 30,7 % serà per als 46 municipis d’entre 5.000 i 20.000 habitants del segon tram, i el 25.5 % restant arribarà a les 69 localitats de més de 20.000 habitants.

Segons el tipus de centre educatiu, el 63% dels recursos del pla seran per a la millora de les escoletes infantils, el 32,5% per als centres de formació d’adults i el 5 % per als conservatoris municipals.

Després de la bona acollida del festival Etnomusic en els seus formats de primavera i estiu, amb una assistència de més de 2100 i 3500 persones respectivament, el Museu Valencià d’Etnologia, depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació, proposa al públic valencià un nou cicle de quatre concerts per al mes de novembre. Els concerts, programats per als dies 8, 15, 22 i 29 de novembre, se celebraran a la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència, a partir de les 20.00 hores.

L’Etnomusic Tardor es va posar en marxa, per primera vegada, en 2017, i va rebre al voltant de mil espectadors. El programa es va presentar com un complement del format de primavera, però amb un format més reduït i acústic, on l’objectiu era, i continua sent, oferir propostes de música folk i del món amb un to més proper, amb formacions reduïdes, com duos o tercets, que propicien un ambient més pròxim amb el públic, en un espai tancat.

El festival forma part del cicle d'activitats culturals que organitza el museu cada any al voltant de la cultura tradicional i la diversitat cultural. El projecte pretén presentar música tradicional valenciana amb plantejaments moderns i actuals; i mostrar propostes musicals de diferents llocs d'Espanya i del món, sempre vinculades al caire tradicional amb noves lectures musicals.

Enguany, el festival Etnomusic Tardor, està caracteritzat per la presència de la dona. Les quatre formacions estan liderades per dones que des de diferents punts de vista aproximen a l'espectador a la música tradicional remarcant el component femení dels temes musicals. 



El cicle s'enceta, el pròxim 8 de novembre, amb l'actuació deRachele Andrioli i Rocco Nigro dos joves italians, que ens acosten amb un estil depurat i alhora colpidor, a les tonades tradicionals de Salento, la sub-península de Pulla, al sud d'Itàlia.

El dia 15 de novembre actuaran les Anxovetes, grup compost per tres intèrprets femenines i dos músics que proposen una lectura en clau femenina de les havaneres.

El 22 de novembre, Cant Viu, formació valenciana amb components de dilatada trajectòria, proposarà un seguit de temes tradicionals com fandangos, jotes i boleros a la recerca d'un ambient tranquil i pròxim que permeta al públic acostar-se a la música tradicional valenciana.

El cicle finalitza, el dia 29 de novembre, amb Mujeres Mediterráneas, una formació andalusa formada únicament per dones que proposa una fusió en clau femenina entre el flamenc, els cants àrabs i les melodies sefardites.

Com en tots els programes d’Etnomusic, les entrades són gratuïtes i es poden adquirir mitjançant la reserva en línia a través de la pàgina web o arreplegant-les al vestíbul del Museu Valencià d’Etnologia. L’aforament és limitat.

Des d'aquest dilluns i fins al pròxim 5 de desembre la carretera CV-652, que uneix Moixent amb la CV-660, romandrà tallada al tràfic amb motiu de les obres d'ampliació del pont sobre el barranc de la Bastida. L'actuació, que està sent executada per la Diputació de València amb una inversió de 117.856 euros, té per objecte augmentar l'ample de la plataforma en aquest punt, l'estretor actual del qual impedeix el pas dels vehicles en tots dos sentits de forma simultània.

Segons ha explicat el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, “d'aquesta manera, es mantindrà la continuïtat dels dos carrils de circulació en tot el traçat de la CV-652, ara interromputs a l'altura de la Bastida, la qual cosa millorarà notablement la seguretat dels usuaris”. Durant el temps que duren les obres, el termini de les quals d'execució s'estima en cinc setmanes, l'àrea de Carreteres recomana utilitzar com a itinerari alternatiu entre Moixent i la CV-660 les autovies A-35 i A-33.

També aquest dilluns han començat les obres de millora del sistema de contenció i renovació de muralletes del pont sobre el barranc Maluc, situat en la CV-600, que uneix Simat de la Valldigna amb la CV-50. Per a facilitar els treballs, durant tota aquesta setmana es procedirà al tall del sentit creixent entre els punts kilométricos 20,750 i 21,800, i es desviarà als vehicles per la carretera Rajolar en direcció a Benifairó de la Valldigna i per la CV-602.

Ambdues obres formen part del projecte de millora de drenatge i seguretat vial en diverses carreteres de la demarcació de L'Alcúdia, que inclou més d'una vintena d'actuacions en les comarques de La Costera, La Canal de Navarrés, La Safor i La Vall d'Albaida amb una inversió global d'1,6 milions d'euros. Entre les actuacions a executar s'inclouen millores en sistemes de drenatge i de contenció, intervencions en glorietes urbanes, renovació de senyalització vertical i reparacions de ponts.