Els espais naturals de la Font del Perelló i el parc de Les Delícies de Rafelguaraf, a la Ribera Alta, han sigut rehabilitats i recuperats en un projecte de regeneració ambiental que s’ha realitzat amb fons del Programa d’Espais Degradats que desenvolupa l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València. El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha visitat aquests dos espais acompanyat per l’alcaldessa del municipi, Rafaela Aliaga, per a conèixer els resultats finals del projecte.

El diputat Josep Bort ha explicat durant la visita que “aquests projectes, a banda de recuperar mediambientalment dos espais, també entronquem en la vessant antropològica del poble, perquè són dos zones típiques de trobada per als veïnes i veïnes que estan carregades d’història”. Josep Bort ha aprofitat també per a subratllar que “la voluntat de la Diputació és continuar treballant amb els ajuntament per posar en valor el patrimoni mediambiental i també cultural que tenim en tots els pobles de les comarques de València”.

L’alcaldessa de Rafelguaraf, Rafaela Aliaga, ha expressat la seua satisfacció amb el projecte i ha assenyalat també que “estem molt contents amb les ajudes que ens brinda la Diputació per a poder recuperar espais degradats com aquesta Font del Perelló, que és un lloc emblemàtic i històric per al municipi i es trobava en un estat d’abandonament i deteriorament molt significatiu”. L’alcaldessa Aliaga ha incidit que “amb aquesta actuació, hem recuperat la font però també un espai que és molt valorat per la gent del poble per la seua història”.

La rehabilitació de la Font del Perelló ha consistit en la reposició de la font de fundació desapareguda i la restauració i condicionament de la construcció annexa. Aquesta font va ser reformada per última vegada en 1956 i històricament ha constituït un punt d’encontre per al veïnatge de Rafelguaraf i d’altres municipis pròxims.

Al parc de Les Delícies, ubicat a la zona del Barranc de les Flors, s’han realitzat treballs per revertir la greu erosió del terreny provocada per l’escorrentia de canals pluvials. A més, les obres han inclòs el manteniment de la zona recreativa i de paellers.

Les obres en aquests paratges s’han realitzat amb una inversió total de 44.799 euros dins del Programa d’Espais Degradats de la corporació provincial. La Diputació ha destinat 38.079 euros, el 85% del cost del projecte, i el consistori de Rafelguaraf ha sufragat el 15% restant amb una partida de 6.719 euros.

La Diputació de València es suma a la celebració del Dia Mundial de la Protecció de la Natura promovent diferents tipus d’actuacions sobre el territori que fomenten la gestió forestal sostenible, mitjançant obres que abasten des de la recuperació d’ecosistemes, la rehabilitació d’espais degradats i la promoció i conservació dels paratges naturals municipals, com a figura de protecció de la natura de referència a nivell municipal.

De prioritat essencial, la protecció de la natura passa per crear  responsabilitat ambiental, per conservar i protegir els ecosistemes entre tots. Aquest és el principal objectiu del Dia Mundial de la Protecció de la Natura, que es celebra el 18 d'octubre de cada any des de 1972, en defensa d’una educació basada en valors ambientals i en formar la capacitat d'observació crítica tenint en compte la protecció i la gestió sostenible del nostre entorn.

Des de la Diputació, una de les prioritats fonamentals és donar suport als ajuntaments per a resoldre problemes mediambientals com la promoció i protecció dels paratges naturals municipals, el manteniment de platges, i els riscos geològics, tenint sempre present el foment de la informació mediambiental, a través de campanyes per a acostar a la ciutadania tota la problemàtica actual que pateixen els ecosistemes valencians, relacionada amb el tractament de residus, la qualitat i la regulació de l’aigua potable i la seua xarxa de distribució.

També la prevenció d’incendis forestals, que contempla des de l’obertura de tallafocs i faixes auxiliars, fins la construcció de punts d’aigua i millora de la xarxa viària dels municipis. Aquesta línia d’ajudes inclou també les repoblacions forestals, la lluita contra l’erosió i el manteniment de la flora i fauna autòctona.

D’aquesta manera, la Diputació manté una posició activa davant d’un dels reptes més importants del segle XXI, la millora d’un medi ambient absolutament necessari per a sostenir la vida en general, convivint en harmonia amb el desenvolupament industrial, social i econòmic de la activitat humana.

La Diputació de València amb la natura

La Terra ha perdut entre el 10% i el 70% de la biodiversitat en més de la meitat del territori, i més de 5.000 milions de persones, més del 70% de la població mundial, viuen en àrees on la quantitat d'espècies ha decaigut, afectant la pol·linització i el cicle del carboni. Encara que un terç de la superfície terrestre mundial està coberta de boscos, el 65% d'aquesta àrea es troba en un estat degradat.

La reducció de la biodiversitat pot alterar múltiples processos com la pol·linització dels cultius, la descomposició de residus i la regulació del cicle global del carboni. El declivi actual de la quantitat d'espècies d'animals i plantes, que ha succeït a àrees on viu més del 71% de la població mundial, pot influir negativament a l'alimentació i indústria de gran part de la humanitat, de manera que la recessió ecològica podria tenir conseqüències pitjors que les recessions econòmiques.

L’estat crític de la natura es mostra en la petjada ecològica, com a indicador de l’impacte ambiental generat per la demanda humana del seu entorn. Els espanyols necessiten de mitjana 3,7 hectàrees per a satisfer el seu consum i absorbir els seus residus, gairebé el triple del que el territori espanyol ofereix. Amb eixe ritme de vida, seria necessari que Espanya fóra 2,94 vegades major, segons la Global Footprint Network.

La Diputació de València aposta per recuperar la filosofia i l'esperit crític, en concret el de l'humanista valencià Lluís Vives, sobre el qual versarà el seminari organitzat per la Diputació entre el 24 i el 26 d'octubre. La jornada «Lluís Vives d'estudis europeus» vol aprofundir en la memòria del filòsof i pedagog amb l'objectiu d'afrontar els reptes que planteja el segle XXI amb els pensaments de Vives com a punt de partida.

Aquestes jornades, on se busca comprendre la relació entre les idees i la història combinant tradició i innovació, se celebraran pròximament en les ciutats de Torí, Lovaina i Opole en el marc del projecte europeu per a l'impuls i transformació constitucional de l'Europa del segle actual.

A aquest efecte, s'ha creat un consorci constituït inicialment per diferents entitats europees d'Espanya, Itàlia, Bèlgica i Polònia, que participarà en diferents programes i accions finançades per la UE, entre els quals s'inclou aquest seminari, per a dur a terme el seu objectiu de reorientar la societat cara als reptes futurs que es plantegen a través d'una combinació correcta de tradició i idees innovadores.

Les jornades «Lluís Vives d'estudis europeus» acolliran una sèrie de conferències i taules redones en les quals participaran professors i experts que analitzaran la filosofia i els escrits del filòsof valencià nascut el 1493. Entre altres temes, hi ha programades conferències com la dedicada a Torí, ciutat de filòsofs, o sobre el pragmatisme a Europa.

El seminari, que es presentarà en els patis gòtics de la Diputació i es desenvoluparà en el pati de la Scala i el Saló de Reines de la Diputació, va dirigit a alumnes i professors d'Humanitats i Ciències Socials, i especialment a la societat civil en el seu conjunt en un moment de crisi dels valors i la constitució d'Europa.

L'assistència al seminari requereix inscripció prèvia en l'enllaç web01.dival.es/seminarioluisvives/ o via telefònica telefonant al número 96 388 31 30.

Del Tros al Plat reforça els Premis 2018 de l'Acadèmia de Gastronomia de la Comunitat Valenciana, amb la seua participació com espónsor, demà divendres, 19 d'octubre, a partir de les 14.00, en el Veles e Vents de la Marina.

La participació en els premis és fruit del treball col·laboratiu que el Patronat de Turisme i Del Tros al Plat desenvolupen amb l'Acadèmia de Gastronomia i els principals agents gastronòmics valencians per a posar en valor l'excel·lència del territori valencià, mitjançant una cadena de valor que comença amb productes de la nostra terra i finalitza amb experiències úniques.

La diputada de Turisme de la Diputació de València, Pilar Moncho, assistirà a la gala gastronòmica, al costat del president de l'Acadèmia, Manuel J. Rodríguez-Murcia, i altres personalitats valencianes.

En la gala, es farà lliurament dels distintius 2018 al Millor Cap de Cuina, Cap de Sala, Ciència i Gastronomia, Maker de Xefs, D.O. i IG Protegides, Celler, Crític Gastronòmic, Publicacions i Divulgació, Pastisser, Formació, Trajectòria, premi a “Els que ho fan realitat”, i un Premi Especial per “Tota una Vida”.

El municipi d’Alzira, a través del Banc de Terres de la Diputació, ha reconvertit més de dos mil metres de terreny, repartits en les parcel·les de l’Hort de Redal i l’Hort de Ros, en horts ecològics. Les parcel·les estan situades dins del recorregut de l’Anell Verd d’Alzira, infraestructura verda que rodeja la ciutat i que connecta els espais naturals del riu Xúquer amb la Muntanyeta.

El projecte es va iniciar l’any 2015 i presenta un total de 25 parcel·les, de les quals l’Hort de Redal presenta un total de 8 parcel·les de 90 metres quadrats, als quals s’han d’afegir els corresponents a les zones comunes, formades per un berenador, una dutxa, i un xicotet jardí. D’aquestes 8 parcel·les, 6 s’han atorgat a desocupats i jubilats, i les 2 restants s’han atorgat a l’Associació AFARADEM, la qual utilitza els treballs agrícoles com a teràpia per a persones amb diversitat funcional.

Les altres 17 parcel·les corresponen a l’Hort de Ros, situat a peus de la Muntanyeta, també dins de l’Anell Verd, on s’han arrendat 15 parcel·les a particulars i les altres dues al Col·lectiu d’Ajuda Social “Nord Perdut”.

La cessió de les parcel·les va esser gratuïta i es va realitzar per dos anys fins a desembre de 2017, que van ser prorrogats degut a l’èxit com a espai de col·laboració entre arrendataris, on han pogut intercanviar experiències, llavors i coneixements.

Es tracta d’un projecte que s’ha realitzat amb terrenys emmarcats dins el Banc de Terres de la Diputació, i que permet fomentar l’agricultura recuperant espais sense ús des de fa anys. Donat el seu èxit, es preveu l’augment de la superfície destinada a estos usos, ampliant-se les activitats complementàries que es podran celebrar al voltant d’ells.

Bancs de Terres de la Diputació

El banc de terres és un registre administratiu municipal, de caràcter públic, que facilita el contacte entre els propietaris de parcel·les aptes per a l'explotació agrícola i les persones interessades en el seu cultiu, promovent, d’aquesta manera, l'exercici d'activitats econòmiques associades a l'agricultura. Alternativament, oferix la disponibilitat de sòl agrícola a aquells interessats a crear xicotets horts (d'autoconsum, d'oci, etc.).

Els terrenys amb capacitat d'ús agrícola aportats al banc de terres poden trobar-se en estat d'abandó o en producció. Tals terrenys s'oferixen, principalment, per al seu arrendament a persones interessades en cultivar terres. Els acords entre les parts, sobre els aspectes econòmics, el termini d'arrendament i altres condicions, són lliures.

A més, el desenvolupament d'un banc de terres permet la creació d'oportunitats d'ocupació, constituïx un recurs per als propietaris de parcel·les amb capacitat agrícola, contribuïx a pal·liar la pèrdua de superfície agrícola útil, i reduïx risc de degradació ambiental i paisatgística

En definitiva, les actuacions de creació i desenrotllament de bancs de terres tenen com a objectiu principal establir un recurs contra l'abandó de les terres, per a generar un impacte positiu en els àmbits mediambiental, econòmic i social.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació ha presentat en roda de premsa als mitjans de comunicació als guanyadors dels Premis València i València Nova 2018 que atorga aquesta entitat depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació de València. L'acte ha comptat amb la presència del diputat de Cultura, Xavier Rius, i del director del Magnànim, Vicent Flor, acompanyant als premiats d'enguany, Antoni Corominas, Jordi Julià, Javier Velaza, Joanjo Garcia, Núria Tamarit, Estefanía Cabello i Mònica Richart. La presentació s'ha realitzat a la sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural de la Beneficència i s'han exposat també els llibres ja editats i de les obres originals que l'artista Manuel Boix ha creat expressament per als guardonats.

"El protagonisme és dels autors"

Xavier Rius, diputat de Cultura, ha felicitat als premiats "que seran, com és habitual en els últims anys, els autèntics protagonistes de la gala", que ha anticipat que "en un any que celebrem el 70 aniversari del Magnànim serà divertida i plena de sorpreses" i ha subratllat el suport de la Diputació a la creació mitjançant aquests premis i també molts altres premis comarcals i locals que reben la seua ajuda econòmica. La gala de lliurament se celebrarà a partir de les 19.30 hores a la sala Refectori del Centre del Carme CC (c/ Museu, 2, València) i serà presentada per Eugeni Alemany, amb l'actuació del grup Jazzmàtiks i del rapsode Vicent Camps.

Canvis en la modalitat per a joves

Per la seua part, el director del Magnànim, Vicent Flor, que es mostra satisfet per la consolidació dels  canvis introduïts en la nova etapa, ha avançat que en pròximes edicions s'estudia efectuar canvis en la categoria per a menors de 31 anys amb l'objectiu d'afavorir la participació "especialment en la modalitat d'assaig i narrativa". Els canvis passarien per "ampliar l'edat fins als 35 anys o obrir la categoria a autors i autores que no hajen publicat". Respecte a les categories que han quedat desertes, especialment les de narrativa en castellà tot i la nombrosa participació, Flor ha assenyalat que és una prova de la independència i qualitat dels jurats. Per últim, el director del Magnànim han declarat que "volem donar importància també als artistes en aquests premis, i enguany han participat Manuel Boix, autor de les obres que rebran els guanyadors com a guardó; Ana Penyas, autora dels cartells dels premis i recent guanyadora del Premio Nacional del Cómic; Juan Nava, dissenyador, i Fèlix Bella, tipògraf; i Jazzmàtiks, Vicent Camps i Joan Fuster/Eugeni Alemany, que intervindran en la gala.

Agraïts amb el reconeixement, el tracte i l’oportunitat

Els premiats i les premiades s’han mostrat agraïts amb la Institució Alfons el Magnànim i amb la Diputació de València. Javier Velaza, guanyador del premi de poesia en castellà ha afirmat que “és un vertader plaer estar ací hui, tant pel premi com pel tracte rebut”. Jordi Julià, guanyador en la categoria de poesia en valencià, ha agraït també “que les institucions aposten per la cultura, la creació i la llengua en moments com aquests”. Núria Tamarit, primera guanyadora del premi de novel·la gràfica, s’ha mostrat agraïda perquè “una institució com el Magnànim aposte per la feina de tants dibuixants que estem treballant en la penombra”.

Els guardonats també han dedicat part de les seues intervencions per a parlar dels seus llibres, que parlen de temes tan universals, com “el dolor i l’amor i la cerca del jo en un temps impregnat de màquines i tecnologia”, com és el cas d’Estefanía Cabello, València Nova de poesia en castellà; “la maduració personal, l’amor, la mort i, fins i tot, l’autisme”, com ha dit Mònica Richart, premi València Nova de narrativa en valencià; “la València dels noranta que ens van deixar en herència”, que Joanjo Garcia ha destacat de la seua novel·la, guanyadora del premi de narrativa en valencià; o “l’estudi de l’evolució i la situació de la sanitat pública i universal”, tema central de la investigació d’Antoni Corominas, premi València d’assaig 2018.

Libres ja publicats

Edicions Bromera s’ha encarregat de la publicació dels llibres premiats en les modalitats de narrativa i poesia en valencià; Ediciones Hiperión s’ha encarregat dels premiats en la categoria de poesia en castellà; Andana Edicions publicarà el premi de novel·la gràfica, i la mateixa Institució Alfons el Magnànim ha editat el llibre d’assaig, que passa a formar part de la col·lecció Estudis Universitaris.

Després de passar pels municipis de Sumacàrcer, Quartell i Montesa, la trobada de folklore i música popular valenciana, "D'Arrel", tancarà hui divendres el programa de 2018 amb una actuació final al Centre de Cultura Contemporània- Centre del Carme, de la ciutat de València.

La previsió de gota freda i de fortes pluges d'aquests dies han obligat a introduir algunes modificacions en el programa cultural 'D'Arrel', sobretot en allò relatiu a les activitats de carrer, per la qual cosa s'ha suspès l'espectacle previst per demà dissabte a la Plaça de la Mare de Déu de València.

Malgrat els canvis en l’activitat de carrer, continua mantenint-se el programa que "D'Arrel" oferirà a la sala del refrectori del Centre del Carme: a les 21:00 amb l'actuació de la Xaranga Kriptonita, vinguda des de Cullera per a repartir simpatia i rialles entre els assistents; a les 22:00, Carles Dénia oferirà en concert el seu últim treball, "L'home insomne". Carles Dénia se submergeix en el repertori popular per a nodrir-se una vegada més de les arrels musicals valencianes, i se sotmet voluntàriament als cànons tradicionals per a oferir un treball que destil·la llibertat en forma de seguidilles, malaguenyes, albades, jotes, fandangos, cant d'estil, etc. Dénia estarà acompanyat de la seua rondalla, La Nova Rimaire, amb Tóbal Rentero -guitarra, guitarró, bandúrria i llaüt-; Vicent Carrasco - guitarra i guitarró-; Paco Lucas -llaüt i bandúrria-; i Carlos Lucas -llaüt i bandúrria-.

I, a les 23:30 la cloenda de la nit serà a càrrec del grup Onades que presenta "L'home del capell de palla". L'espectacle comença amb un concert de dolçaina i piano interpretat pels dolçainers Cristina Martí i Xavi Richart i el pianista Àlex Velázquez, que comparteixen amb el públic obres seues originals i d'altres compositors. La dansa també estarà present, amb intervenció dels balladors Dora Martí i Carlos Linares interpretant "El Bolero de l'Alcúdia".

En la segona part de l'Home del Capell de Palla es combinen la música, la literatura i la plàstica. El fil narratiu és un relat de la poeta Maria Josep Escrivà, la qual relata en escena la història d'un personatge entranyable que només existeix en els somnis aliens. La narració va acompanyada de la il·lustració i animació amb arena a càrrec de l'artista Amadeu Vives i la música d'Àlex Velázquez (piano), Xavi Richart i Cristina Martí (dolçaina). Un espectacle dinàmic i efímer que es va transformant a mesura que transcorre la història.

El resultat global és un espectacle on la innovació i l'emoció són els protagonistes.

La XXI edició del Circuit de Carreres Populars de la Diputació de València tanca el calendari esportiu d'enguany amb la tradicional Pujada al Castell de Xàtiva. Una prova que en aquesta edició té especial rellevància perquè serà decisiva en categoria femenina, en la qual Raquel Landín i MªJosé Cano, empatades a punts, es disputaran el calaix més alt del podi.

En categoria masculina queden poques coses per decidir. Hassane Aouchar es proclamarà vencedor del circuit amb tan sols disputar la prova. L'atleta marroquí reeditarà així el triomf de la passada temporada en el circuit provincial i seguirà enriquint el seu palmarès malgrat ser un dels grans veterans del circuit.

La clàssica pujada al Castell de Xàtiva compleix enguany la seua trentena primera edició. Es tracta d'una 10k que té com a al·licient les exigents i espectaculars rampes de la pujada a la històrica fortalesa i el posterior descens. Una imatge que està lligada des de fa anys al Circuit de la Dipu com a fermall final del calendari competitiu.

Un total de 1.060 atletes s'han inscrit per a aquesta prova, que tindrà lloc aquest diumenge a partir de les 10.00 hores, amb un 25’8% de participants femenines. Els tres clubs locals, el CA Xátiva, Los Ajos i el KM3, són els que més inscrits presenten, seguits per la Colla de córrer del Parotet i el Never Stop Running.

El Sona la Dipu ha donat a conèixer els guanyadors dels premis ‘Música en Femení’ i millor grup en valencià, com a prèvia de la presentació del guanyador de la present edició, Yo Diablo, que tindrà lloc el pròxim 10 de novembre. El jurat ha decidit que, entre el centenar de maquetes presentades, Gypsy y los gatos rumberos, amb tres dones entre els seus cinc components, destaquen en la categoria de ‘Música en femení’.

El jazz manouche amb tocs de xarleston, folk balcànic, rumba i swing de Gypsy y los gatos rumberos ha convençut als membres del jurat. La potent veu del seu vocalista, Reyes Torrecilla, amb Yolanda Gómez al contrabaix i Ana Garrido al violí, conformen un trio femení al que s'uneixen Vicente Navarro ‘Gypsy’ i Rober Hernández a la guitarra. Els ‘Gypsy’ podran gravar i presentar en acte públic un EP, gaudir de 30 hores d'assaig en un local de la seua elecció i de l'actuació en un festival, gràcies al premi ‘Música en Femení’.

Per la seua banda, Periferia Norte, que va actuar en la primera semifinal d'Ontinyent en la present edició del Sona, ha sigut per al jurat el millor grup en valencià. Periferia Norte es defineix com un directe constituït per cinc artistes de gèneres que van des del reggae fins a l'electrònica, passant pel R&B, l'hip-hop, el trap i el dancehall, amb el valencià per bandera en la majoria dels seus temes.

JazzWoman, Hien, Del Olmo, AGS i Dj Sema, en ser triats com a millor grup en valencià, gravaran un videoclip amb imatges preses en la província de València, amb so gravat en un estudi professional. A més, el guanyador del Sona la Dipu 2018, Yo Diablo, que tancarà la present edició del programa musical de la Diputació tocant al costat de Rosendo i Barón Rojo, podrà gravar el seu disc en l'estudi que trie i disposarà de l'ajuda de la corporació provincial per a tenir presència en festivals nacionals de reconegut prestigi.

S'amplia el termini fins al 15 de desembre de 2018.

BOP dimecres 14 de novembre de 2018 (veure anunci)

Per a les subvencions següents: 

-Subvencions destinades a associacions juvenils de la província de València l'any 2018 (publicat extracte en el BOP núm.72 de 16 d'abril de 2018, BDNS identif. 393381).
-Subvencions destinades a clubs d'elit de la província de València l'any 2018, (publicat extracte en el BOP núm. 72, de 16 d'abril de 2018, BDNS identif.: 393383).
-Subvencions destinades a clubs, entitats esportives i federacions de la província de València per a la realització d'esdeveniments esportius especials, extraordinaris o anuals l'any 2018, (publicat extracte en el BOP núm. 72, de 16 d'abril de 2018, BDNS identif.: 393382).
-Subvencions a l'entitats locals menors i els ajuntaments de fins a 30.000 habitants destinades a implantar mesures per al compliment del principi d'igualtat entre dones i hòmens l'any 2018, (publicat en el BOP núm. 72, de 16 d'abril de 2018, BDNS identif.: 393380)
-Subvencions a entitats sense ànim de lucre, destinades a desenrotllar activitats que fomenten la igualtat entre dones i hòmens i/o en contra la violència de gènere a la província de València l'any 2018, (publicat en el BOP núm. 103, de 30 de maig de 2018, BDNS identif.: 400262)

BOP dilluns 22 d'octubre de 2018 (veure anunci)