Carcaixent iniciarà en la pròxima primavera la construcció del nou centre de dia i el Centre d'Integració i Rehabilitació (CRIS). Un doble projecte en el qual participa la Diputació de València amb una inversió de 800.000 euros. 

L'Ajuntament de Carcaixent i la Fundació Manantial, empresa adjudicatària de l'obra, ja han signat el contracte de concessió de serveis i construcció dels centres, en presència de la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer. La Fundació Manantial és una entitat sense ànim de lucre que treballa en l'atenció integral de les persones amb trastorns mentals greus i amb experiència en la gestió de centres com aquests. 

En l'acte de la signatura, a més de la diputada, han participat l'alcalde, Paco Salom, la regidora de Benestar Social i Igualtat, Teresa Oliver, i el president de la Fundació, Francisco Sardina. En paraules de Mercedes Berenguer “és satisfactori veure com els projectes es van engegant; sobretot iniciatives com aquesta que milloren la qualitat de vida de tantes persones”. 

En el cas del centre de dia, que tindrà 20 places, es duran a terme programes d'activitat en el temps lliure i de recuperació funcional. Pel que fa al Centre de Rehabilitació i Integració Social (CRIS), que comptarà amb 70 places, s'oferiran serveis específics orientats, sobretot, al món laboral. En total, es donarà cobertura a quasi un centenar de persones.

El pressupost del projecte és d'1.599.261,31 euros. Els fons municipals completaran els 800.000 euros que aporta la corporació provincial i la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives es farà càrrec de la gestió. Les obres, tal com ve fixat en el contracte, hauran d'estar finalitzades abans que acabe 2018.

Per a la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, “fer realitat aquests projectes és fer un pas més en el suport a aquestes persones que pateixen una malaltia mental, en molts casos greu, així com a les seues famílies, que suporten encara l'exclusió social i l'estigma d'una part de la societat”.

Fragments torna al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) huit anys després. I ho fa ambl’assaig fotogràfic El riu invisible, obra de Francisco Llop. Un projecte centrat en el riu Túria de València i en les històries que en aquest es desenvolupen, especialment a partir de les actuacions del Pla Sud. Una infraestructura creada per a desviar el llit natural del riu al seu pas per la ciutat de València evitant així possibles episodis d’inundacions com els ocorreguts en 1957. La lògica del desenvolupisme obvia els efectes que aquestes transformacions materials provoquen en el patrimoni immaterial de la ciutadania: els usos i els costums que es generen al voltant del riu i que constitueixen part de la nostra identitat. Francisco Llop planteja una col·lecció de qüestions, transmutades en imatges, que ajuden a comprendre millor aquesta realitat.

L’exposició s’exhibirà en el MuVIM fins el proper 27 de maig, després d’estar presentada en un acte celebrat al mateix museu de la Diputació de València. Aquest ha comptat amb la presència del diputat de Cultura, Xavier Rius; el director del museu, Rafael Company, el responsable d’exposicions del MuVIM, Amador Griñó; la presidenta de la Unió de Periodistes Valencians, Noa de la Torre; el director de la sucursal de DKV en Castelló, Miquel Moreno; i el director i comissari del Projecte Fragments, Pablo Brezo.

Xavier Rius ha qualificat la jornada «d’emocionant», en la qual «deixem enrere la censura per a recuperar la llibertat d’expressió i la llibertat dels professionals de la comunicació», ha indicat. «Hui podem dir que disposeu novament de la nostra casa tal i com fou, com és i com serà mentre la llibertat d’expressió estiga acceptada, tot i els entrebancs», ha manifestat el diputat als membres del Projecte Fragments i a la Unió de Periodistes.

En relació a la mostra, Rius ha assegurat que «la ciutat de València no es pot entendre sense el riu Túria», i és precisament «el joc entre el seu significat real i el seu significat metafòric sobre el qual ha treballat Francisco Llop», ha indicat.

Per la seua part, el director del MuVIM, Rafael Company, ha reconegut que la tornada de Fragments al museu «té una gran simbologia», i ha avalat que ho faça amb una proposta d’aquestes característiques. «La mostra atresora una transcendència cívica indiscutible, que serà capaç d’identificar a la ciutadania i que aquesta puga retrobar-se amb el precedent del ‘no riu’ que actualment travessa la ciutat de València». Com a exemple d’aquesta vinculació entre la ciutat i el seu riu, Company ha recordat la figura de Vicenç Maria Roselló i Verger i la seua obra La façana septentrional de la ciutat de València, en la qual es posa de manifest com la fesomia de la ciutat, com també la vida en mateixa, queda i quedava condicionada pel seu afluent.

«Per fi podem dir que la Unió de Periodistes torna al MuVIM», ha afirmat la presidenta del col·lectiu, Noa de la Torre. Aquesta ha incidit en la «precarietat laboral en la qual es troben els professionals del fotoperiodisme». Per això, ha defensat «l’aposta realitzada des de la Unió en la seua defensa i la seua dinamització». De la mateixa manera, De la Torre ha assegurat en que aquesta precarització «té conseqüències directes en les limitacions existents per poder constituir un fons gràfic de la memòria visual valenciana».

Un riu sense riu

El riu invisible és el treball resultant del fotògraf valencià Francisco Llop com a guanyador de la I Beca del Projecte Fragments. Aquest primer títol de la col·lecció aborda, des de la perspectiva de l’assaig fotogràfic, els esforços que l’home fa per dominar l’entorn natural, i les conseqüències que aquestes accions tenen en el desenvolupament de la vida quotidiana. 

Una mostra que reinscriu una història, la qual comença una vegada finalitzen les obres a València del conegut Pla Sud (1965-1973). Arran de les inundacions patides per la ciutat, el govern franquista decideix escometre un pla hidrològic que desvie el llit del riu Túria en el seu tram final, de manera que s’evite el pas pel nucli urbà. Aquell desplaçament urbanístic suposaria al mateix temps un desplaçament de l’experiència social de l’espai.

Per a començar, produiria un lliscament lingüístic que segueix viu: la gent anomenaria «el riu» una acollidora zona enjardinada per on el riu ja no passa. És a dir: el significant «riu» acull així com a significat la seua pròpia absència, alhora que l’aigua en curs fluvial travessa espais socialment perifèrics, deshabitats. No obstant això, per a Llop, el caràcter des-habitat de l’espai es converteix en una oportunitat per a re-habitar-lo, per a re-obrir la mirada, el focus, i travessar-lo com per primera vegada, com les aus creuen el cel.

L’acostament al riu es concep ací com una afirmació del que ha quedat fora de la ciutat, de la seua imatge canònica o turística, invisibilitzat per les jerarquies del poder simbòlic establert. Les fotografies de Llop travessen la intempèrie de la seua pròpia humilitat, de la seua precarietat a l’hora de presentar-se com un marc de vida, o potser com una forma de necessitat: fan emergir la seua condició expectant, es queden en l’aire. Gràcies a la irrupció d’aquesta intempèrie aconsegueixen assenyalar un espai i un temps que no serien comprensibles d’una altra forma.

En El riu invisible allò real intervé llavors com a límit perceptiu, com un punt suspensiu que deixa al temps emancipar-se de la seua subordinació a la lògica dels rellotges i dels calendaris. El riu ens porta ara un coneixement de la singularitat i de la mortalitat, de la memòria i de l’oblit, sense el qual igual no podríem ni voldríem viure.

Un dia ‘típic’ de falles comença amb la seua ‘despertà’, els bunyols i els coets que inunden places i carrers. Continua amb la ‘mascletà’, els acords de les bandes de música i l’ofrena. I en aquesta, a través de la indumentària de la dona i de l’home, es mostra un dels elements més lluïdors de la festa. Acompanyat, tot plegat, de ‘germanor’, ‘emoció’, ‘comboi’ i, per suposat, de ‘festa’. Aquest és el recorregut que proposa Viu les Falles!, un audiovisual de curta durada, presentat per la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València i pensat per a ser distribuït a través de les xarxes socials i per missatgeria instantània, el qual pretén mostrar, en només 45 paraules, la riquesa lèxica de la festa de les Falles.

El vídeo, creat per l'estudi Granissat –els components del qual han sigut formats en l'Escola d'Art i Superior de Disseny de València–, ha estat presentat a la Sala de Cristall de l’Ajuntament de València, en presència del diputat de Cultura, Xavier Rius; el regidor de Cultura Festiva a l'Ajuntament de València, Pere Fuset; la cap de la Unitat de Normalització Lingüística de la corporació provincial, Immaculada Cerdà; la Fallera Major de València, Rocío Gil; a més de la Fallera Major Infantil; Daniela Gómez; i les seues respectives Corts d’Honor.

Xavier Rius ha explicat que aquest audiovisual «s’emmarca dintre de la campanya de normalització lingüística impulsada des la Diputació, en aquest cas, amb la terminologia adreçada a la festa fallera», ha indicat. «No es poden concebre les Falles sense una llengua que ens singularitza al conjunt dels valencians i les valencianes». Un treball, en definitiva, «fet per tal d’apropar i mostrar la festa fallera, a més de contribuir a la seua internacionalització», ha subratllat Xavier Rius.

Per la seua part, el regidor de Cultura Festiva a l’Ajuntament de València, Pere Fuset, ha aprofitat l’ocasió «per a agrair a la Diputació, un any més, la seu contribució al lèxic i la terminologia fallera». Fuset ha assegurat que les Falles «constitueixen una festa que no s’entén sense el valencià», alhora que ha afirmat que aquestes «han estat tradicionalment una eina per normalitzar la llengua autòctona a la nostra ciutat». En última instància, el també president de la Junta Central Fallera ha indicat que les Falles «són unes aliades del valencià, per tal de preservar la nostra llengua com a part del patrimoni de tots els valencians i les valencianes», ha apuntat.

Música de Biano

Per a la realització de l’audiovisual s’ha comptat amb la col·laboració de Biano, músic del grup Orxata Sound System, qui ha composat una música expressament per a l’ocasió. Una peça minimalista i conceptual, que recupera elements de la tradició musical valenciana, combinats amb ritmes d'avantguarda.

Així mateix, s’ha comptat amb la participació de Paula Gabarda, Fallera Major de la comissió Barraca - Espadán (sector Malvarosa-Cabanyal-Beteró). A més del faller Fran Puertes, qui pertany a una família molt lligada a la festa: la firma d'indumentària valenciana Eugenia Puertes, la qual ha realitzat els vestits de Rocío Gil, Fallera Major de València per al present exercici.

De la mateixa manera, els sis músics que intervenen en el vídeo formen part de la Unió Musical de Torrent. Mentre que el ninot que apareix a l’audiovisual és obra de l'artista faller de Benicarló, Grego Acebedo.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, assistirà aquesta vesprada a la presentació del llibre “El territorio como bien común (agricultura, ganaderia, silvicultura...en el macizo del Caroig)”. L’acte tindrà lloc al Saló de Plenaris de l’Ajuntament d’Enguera.

A la presentació acompanyaran a la vicepresidenta: Óscar Martínez Poquet (alcalde d’Enguera) i Jaime Piqueras Juan i Pep Aparicio Guadas de l’Institut d’Estudis Territorials el Caroig).

Maria Josep recolzarà aquesta publicació ja que des de la Diputació de València “s’aposta per iniciatives que treballen des del territori i que permeten que les zones d’interior tinguen un futur a llarg termini”.

La Diputació de València avança en els tràmits del projecte de construcció de dos centres socials a Meliana i Mislata. La responsable provincial de Benestar Social, Mercedes Berenguer, està mantenint una sèrie de trobades amb els alcaldes dels dos municipis, Josep Riera, de Meliana, i Carlos Fernández Bielsa, de Mislata, així com amb els tècnics municipals de tots dos ajuntaments. “L'objectiu és assessorar-los perquè sàpien quina documentació han de preparar i com fer-ho de la millor forma possible. Al final no és més que facilitar-los el treball i agilitar els processos”, explica Berenguer.

La corporació provincial va a invertir 11.019.428 euros en els pròxims dos anys per a materialitzar els centres de Meliana i Mislata, i també els de Ademúz, Agullent, Aras de los Olmos i La Font de la Figuera. Els sis seran centres de titularitat pública, ja que el projecte és fruit de la col·laboració entre la Diputació, la Generalitat Valenciana, que ha estudiat els projectes amb criteris objectius i finançarà el funcionament dels centres, i els propis ajuntaments, que aporten el sòl o els edificis municipals a rehabilitar. 

Segons Mercedes Berenguer, “és una satisfacció enorme que diferents administracions col·laborem en alguna cosa tan important com donar una resposta a les necessitats bàsiques de les veïnes i veïns”.

En el cas de Meliana, els 3.706.437 euros d'inversió de la Diputació es destinaran a un nou centre de dia per a persones majors amb una disposició d'entre 60 i 100 places. Mislata, per la seua banda, comptarà amb 4.395.938 euros per a rehabilitar l'antic Hospital Militar, que acollirà una residència de la tercera edat dotada amb 40 places, i un centre de dia habilitat per a 60 persones.

El Museu Valencià d'Etnologia, dependent de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, ha convocat la segona edició del concurs fotogràfic dedicat a les festes d'interès turístic, Wiki Love Folks, amb l'objectiu de millorar la informació disponible a l'enciclopèdia en línia Viquipèdia sobre les festes valencianes i, més en concret, sobre les Falles.

A través d’aquest concurs, el museu de la Diputació convida a eixir al carrer, gaudir de la festa, fer fotos i compartir-les en el repositori d'imatges de Viquipèdia. El període per pujar les instantànies comprèn des del 20 de març fins al 30 d'abril de 2018. Com a complement a aquesta iniciativa, el proper 14 d'abril la Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia acollirà la celebració d'un taller d'edició perquè els participants puguen aprendre a alliberar les fotografies d'acord amb Wikimedia Commons.

Un jurat serà l'encarregat de determinar els guanyadors en les dues categories establertes: millor fotografia d'una falla i millor fotografia d'una activitat fallera. Els premis són dos lots de llibres formats per publicacions del Museu Valencià d'Etnologia, entre els quals es troba el seu catàleg més recent: Cabanyal 1900-1991: fotografies de la família Vidal. Així mateix, les instantànies participaran en el concurs Wiki Loves Folk de Wikimedia Espanya amb importants premis en forma de material fotogràfic.

La convocatòria, impulsada pel Museu Valencià d'Etnologia i l'associació Amical Wikimedia, es pot consultar a la Viquipèdia, a través de la pàgina Viquiprojecte: Falles 2018.

Exposició

En 2017, el Museu Valencià d'Etnologia, juntament amb Amical Wikimedia i amb la col·laboració de l'Associació d'Estudis Fallers, va organitzar dintre d'aquesta convocatòria un certamen especial sobre Falles, amb l'objectiu d'ampliar les imatges existents a la Viquipèdia sobre una de les principals festes dels valencians i les valencianes.

Amb aquest material, de l'1 al 31 de març, al hall del Museu Valencià d'Etnologia, es podrà visitar una micro exposició que mostrarà les fotografies guanyadores de la convocatòria del 2017, junt a d'altres imatges seleccionades d'entre les més de 550 que es varen lliurar.

Aquesta micro exposició té com a objectiu difondre la convocatòria del concurs per al present exercici 2018, augmentar la participació respecte a l'any passat i incrementar el nombre d'imatges falleres alliberades en l'enciclopèdia més consultada del món.

L’àrea de Cultura de la Diputació de València ja ha iniciat el repartiment d’un total de 46 lots, integrats per 4.429 llibres, del fons editorial de la corporació provincial entre 108 biblioteques i agències de lectura de les comarques valencianes. Una acció que s’està portant a terme en el marc de la convocatòria habilitada per a la distribució de publicacions, de forma gratuïta, del Fons Bibliogràfic de la Diputació. El volum de llibres distribuïts s’incrementarà al llarg de les properes setmanes, ja que la convocatòria romandrà oberta fins el proper 28 de març.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, s’ha mostrat «especialment satisfet» per l’interès que està despertant aquesta iniciativa. «Per primera vegada la Diputació posa al servei dels municipis el vast fons editorial que atresora, amb l’objectiu d’enriquir l’oferta de llibres disponibles a les biblioteques i centres de lectura dels municipis valencians, a més de contribuir al foment de la lectura», ha explicat el diputat.

El responsable de l’àrea de Cultura ha recordat que, actualment, el fons editorial de la corporació provincial «està format per milers de llibres de temàtiques ben diverses», ja que no gratuïtament «la Diputació de València ha estat una de les entitats més actives en la publicació de llibres arreu del territori valencià, en ambdues llengües oficials». És per això, es compta amb pràcticament qualsevol gènere i disciplina de la branca del coneixement: narrativa, poesia, assaig, estudis científics, art, cultura o administració pública, entre molts altres.

A més, entre els volums que integren el fons editorial de la Diputació de València també es compta amb els catàlegs i diferents publicacions promogudes pels museus de la corporació. És a dir, el Museu Valencià d’Etnologia, el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM); el Museu de Prehistòria de València; o la Institució Alfons el Magnànim.

Fins el 28 de març

Aquesta convocatòria, publicada al Butlletí Oficial de la Província (BOP) el passat 28 de desembre, romandrà oberta fins el proper dia 28 de març. Poden optar a sol·licitar les publicacions totes les biblioteques dependents d'ajuntaments de la demarcació de València. L'accés al catàleg del fons, així com la petició de llibres, haurà de fer-se a càrrec del personal competent de la biblioteca, encara que la validació final de les comandes dels volums serà tramitada i autoritzada per part dels consistoris.

El catàleg del fons editorial es troba disponible a través de la pàgina web www.fonseditorial.dival.es. Els òrgans interessats en sol·licitar algun dels seus títols hauran de realitzar una primera acreditació mitjançant una clau d’accés i contrasenya, que facilitarà l’entrada al fons editorial de la Diputació de València. A més, caldrà seleccionar els llibres que es desitgen incorporar a la sol·licitud en cadascun dels municipis.

Una vegada realitzada la petició, s’anirà responent a les sol·licituds dels ajuntaments per ordre d’arribada. Serà competència de cada consistori fer-se càrrec de la recollida dels llibres una vegada tramitada la seua sol·licitud.

El Museu de Prehistòria de València, depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, ha organitzat una àmplia varietat d’activitats al voltant del Dia Internacional de La Dona que conviden a reflexionar sobre el paper de les dones en diferents èpoques.

La Biblioteca infantil del Museu dedicarà el protagonisme d’aquest mes a la dona. Tots els diumenges, la sala de descans de la primera planta del museu acollirà de 10 a 14 hores el següent cicle d’activitats d’animació lectora: “Hera, Afrodita, Pandora, Helena... més enllà del mite: dones”, el dia 4; “La dama ibèrica, molt més que un pentinat, una dona”, el dia 11; “Ni patrícies, ni plebees, ni esclaves: només dones”, el dia 25. 

El Museu de Prehistòria durà a terme també dues accions vinculades a la dona i les noves tecnologies amb el títol “Dones i arqueologia”. La primera d’aquestes activitats és una  jornada d’edició a la Viquipèdia amb l’objectiu d’incorporar i millorar la presència de biografies de dones dedicades a aquesta ciència, així com dels jaciments que elles investiguen. Es tracta d’una col·laboració que es realitza per segon any consecutiu en la que participen la Biblioteca, el  Museo Arqueológico Nacional, la Universitat de València, Wikimedia España i Animal Wikimedia.

El “vikiprojecte” d’enguany tindrà lloc a Madrid i València, i en el cas valencià es celebrarà a la Biblioteca del Museu de Prehistòria de València el dimarts 6 de març de 10 a 14 hores. Qualsevol persona interessada en posar a l’abast de tothom estos continguts podrà participar inscrivint-se a la web www.wikimedia.es/arqueologas i podrà portar el seu ordinador o utilitzar algun dels que hi haurà disponibles per a realitzar l’activitat.

La segona iniciativa de “Dones i arqueologia” és un vídeo de curta durada elaborat a partir de fotografies de distints arxius fotogràfics que han elaborat conjuntament el Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga, la Unitat d’Igualtat i la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València amb el suport del Museu de Prehistòria.  

L’objectiu d’aquest vídeo és millorar la visibilitat de les dones arqueòlogues i, alhora, promoure un debat i reflexió sobre el tema a les xarxes socials. El centre utilitzarà els seus comptes de Twitter @muprevalencia– i Facebook –https://www.facebook.com/mupreva/–.

Activitats per al dia 8 en el Museu de Prehistòria

Les visites programades per al 8 de març pararan una atenció especial a la visibilitat de les dones en la Prehistòria i en el món antic amb l’activitat “Jo Jane, tu Tarzan” que ha preparat la Unitat de Difusió Didàctica i Exposicions del Museu.

L’objectiu és que els visitants se n’adonen de com utilitzen els seus esquemes mentals per a interpretar el passat i que coneguen alguns objectes destacats de la nostra prehistòria, del Paleolític, del Neolític i l’Edat del Bronze, així com la forma de vida dels grups humans que empraren eixos objectes.

D’altra banda, el projecte Relectures, del que forma part el Museu de la Prehistòria i altres cinc museus valencians, dóna una mirada diferent per contribuir a fomentar la igualtat de gènere front a la diversitat.

Música mediterrània de Mara Aranda i Jota Martínez acompanyada amb lletres clàssiques a càrrec de Vicent Sesé han sigut l'original benvinguda que Llíria ha compost per a obrir les portes de la nova Tourist-Info habilitada en els Mausoleus Romans amb ajuda de la Diputació de València.

La diputada de Turisme i responsable del Patronat de Turisme de València, Pilar Moncho, i l'alcalde de Llíria, Manuel Civera, han inaugurat aquest matí les noves instal·lacions, finançades amb una inversió de 100.000 euros de la Diputació i en coordinació amb l'Agència Valenciana del Turisme.

També han assistit a l'acte el director del Patronat de Turisme, Evarist Caselles, i el regidor de Turisme, Francisco García.

Expectatives complides amb excel·lència

La diputada ha destacat que fa un any “vam vindre i ja vam veure les possibilitats d'aquest gran espai i les seues potencialitats turístiques però no estava habilitat per a mostrar-les. Avui, l'objectiu s'ha complit excel·lentment perquè s'ha convertit en una de les millors oficines de turisme que he vist, adaptada a les necessitats dels tècnics que treballen ací, molt digna i aprofitant tota la superfície”.

“Ens sentim molt orgullosos de la tasca realitzada perquè al final és un espai dels veïns de Llíria que es queda en el poble i per al gaudi del poble”, ha assenyalat Moncho.

A més, la responsable de Turisme ha insistit que el nou espai informatiu “és una mostra de treballs en els quals unint forces s'arriba més lluny. I, en aquest cas, s'ha arribat al màxim que es podia perquè, a més, aquesta oficina servirà per a informar de tots els pobles de Camp de Túria, amb oficina de turisme o sense”.

Projecció i futur per a Llíria

L'alcalde de Llíria ha agraït al Patronat de Turisme i a la Diputació de València, “estar sempre al costat dels ajuntaments per a ajudar-los en el progrés dels seus municipis” i ha assenyalat el seu “orgull, per poder gaudir avui d'aquestes noves instal·lacions, un espai amb moltes possibilitats de projecció per a Llíria”.

“Des de la posada en valor del nostre patrimoni cultural i històric podrem mostrar una manera d'entendre la realitat i juntament amb el nostre patrimoni natural donar a conéixer la riquesa de Llíria a tots”, ha afegit Manuel Civera.

El nou centre turístic de Llíria recupera un espai que estava en desús. La Tourist Info està enclavada en l'eix principal del cas urbà i és un punt de partida de diversos recorreguts molt atractius per als turistes.

La Pobla del Duc ha obert les portes del seu nou gimnàs municipal, una instal·lació que completa el poliesportiu i en la que la Diputació de València ha aportat 150.000 euros, aproximadament la meitat de la inversió global en aquest espai esportiu renovat amb fons provincials. El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, ha acompanyat a l'alcalde, Vicent Gomar, en l'estrena del gimnàs, una de les actuacions més importants de la legislatura a La Pobla del Duc, junt a la millora de la seguretat en la carretera entre el municipi i Benigànim i el nou accés a l'estació.

Entre 2016 i 2017 la Diputació que presideix Jorge Rodríguez va invertir 708.000 euros a La Pobla del Duc, enfront dels 332.000 que la corporació va deixar en el municipi en els dos últims anys de l'anterior legislatura. A més de duplicar àmpliament les inversions, el president ha anunciat noves ajudes per al present exercici, per valor de 325.000 euros, la qual cosa sumat a les obres en la CV-611 eleva a 2.150.000 euros la quantitat assignada a La Pobla del Duc des de l'inici de la legislatura.

En paraules de Rodríguez, “aquestes inversions a La Pobla del Duc, des de la renovació del gimnàs al nou accés a l'estació, les actuacions urbanístiques o la recuperació ambiental de l'entorn de la Poaça, demostren que no ens equivoquem en confiar en la responsabilitat dels alcaldes i alcaldesses i respectar la seua autonomia”. Amb aquest increment de les transferències directes als ajuntaments, al costat de la creació del Fons de Cooperació Municipal, “la Diputació ha quadrat el cercle del finançament local, ja que no es pot demanar als municipis que exercisquen la seua autonomia si no disposen dels diners necessaris per a fer front a les reivindicacions dels seus veïns”, ha afegit el president.

Per la seua banda, l'alcalde de La Pobla del Duc, Vicent Gomar, ha destacat “el canvi de rumb en la gestió de les ajudes provincials, que ens està permetent disposar de més fons i destinar-los al que realment necessita el poble i la gent que viu en ell”. Gomar ha agraït al president de la Diputació eixes noves inversions per a enguany, amb 325.000 euros que arribaran a La Pobla del Duc procedents del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM), el Pla de Camins, el Fondo de Cooperació Municipal i una línia especial d'ajudes per a cobrir els danys causats per les pluges.

L'alcalde ha celebrat la inauguració del nou gimnàs a l'entorn d'un poliesportiu renovat amb fons provincials. “Primer rehabilitem els vestuaris, després reformem la piscina i ara podem obrir aquest nou gimnàs que completa unes instal·lacions en les quals es pot practicar esport en les millors condicions”, explica Gomar, repassant així les diferents actuacions executades amb fons provincials en el poliesportiu. 

En el global de les inversions de la legislatura a La Pobla del Duc destaquen els 245.000 euros del Pla d'Inversions Sostenibles (IFS), els 430.000 euros del SOM, l'antic PPOS, i el condicionament del traçat de la CV-611 entre Benigànim i La Pobla del Duc, amb una inversió d'1.115.000 euros. A més, es troba en execució l'accés a l'estació, amb un pressupost de 325.000 euros.