La Diputació de València ha aprovat aquest matí en Junta de Govern la convocatòria d'ajudes per al sosteniment dels Serveis Socials Generals per a l'any 2018, les quals destinaran més de 5 milions d'euros als municipis menors de 10.000 habitants.

Aquesta convocatòria per a finançament dels programes de Serveis Socials se suma als 6.856.052 euros que la Diputació ha destinat ja per al reforçament del personal municipal de Serveis Socials i la formació d’equips professionals multidisciplinaris.

“Col·laborem amb la Generalitat i els ajuntaments en la construcció d'un nou model de serveis socials basat en la justícia social i els drets humans, que siga la quarta pota de l’Estat del Benestar”, ha emfatitzat la titular de l'àrea d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo. La diputada renova d'aquesta forma el “compromís” amb les entitats locals i els seus professionals per a, en les seues paraules, “garantir els drets socials, millorar la convivència i la qualitat de vida de totes les persones sense discriminació”.

La convocatòria de 2018 compta amb un pressupost de 5.395.506, un 25% més que el passat any, l’objectiu de la qual és consolidar les inversions realitzades pel nou govern provincial. “La nostra prioritat és el reforç dels equips de base, ja que són un requisit imprescindible per a l'adequat tractament dels programes socials”, ha destacat Pérez Garijo després de l'aprovació del programa.

En què es destina el pressupost

Amb la finalitat de propiciar una distribució homogènia en tot el territori, la Corporació provincial finançarà múltiples programes d'atenció social. Entre ells, el d'informació i assessorament sobre els drets i recursos socials existents, o la sensibilització de la ciutadania perquè participe en accions solidàries. Així mateix, la diputada ha recordat que “no podem oblidar els programes d'ajuda a domicili o emergència social, ja que hem d'assegurar la integritat de les famílies que manquen de mitjans econòmics suficients”.

D'altra banda, l'àrea d'Inclusió Social destinarà una partida a les actuacions orientades a la prevenció de l'exclusió social, així com a la promoció de relacions de convivència i la no discriminació.

Criteris de finançament dels projectes

“La quantia destinada a cadascun dels programes està subjecta a una sèrie de criteris objectius”, ha destacat la delegada d'Inclusió Social. A més del reforç dels equips socials de base, es tindrà en compte el pressupost dedicat als serveis socials –en relació amb el pressupost general–, l'avaluació dels programes en exercicis anteriors o les necessitats objectives de les entitats locals.

“Cada localitat té unes necessitats diferents, com per exemple la dispersió poblacional i les dificultats en les comunicacions, el retrocés demogràfic, l'envelliment o el risc d'exclusió”, ha explicat Pérez Garijo.

El termini de presentació de sol·licituds serà de trenta dies naturals a partir de l'endemà al de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província (BOP).

“La Diputació de València manifesta un any més la seua implicació amb les dones i la defensa dels seus drets, amb les polítiques d'igualtat com a instrument per a avançar cap a una societat més justa i equilibrada en la presa de decisions entre homes i dones”. Aquestes han sigut les paraules amb les quals la diputada d'Igualtat, Isabel García, ha iniciat aquest dimarts el seu discurs en defensa de l'atur convocat amb motiu del pròxim dia 8 de març, una protesta que naix amb l'objectiu de denunciar la desigualtat laboral entre homes i dones.

García ha començat a resumir així, acompanyada pel president de la Diputació, Jorge Rodríguez; la vicepresidenta, Mª Josep Amigó; i la resta de membres de l'executiu provincial, el text de la moció presentada pel PSPV, Compromís, EUPV i València en Comú amb motiu del Dia Internacional de la Dona, llegit “d'aquesta forma” i no com a “declaració institucional”, segons ha expressat la portaveu, “per no comptar amb el consens dels grups de l'oposició”.

La diputada d'Igualtat ha defensat en aquest context la postura d'una Diputació que “valora positivament la iniciativa proposada pels sindicats”. És la “primera vegada” que es convoca un atur laboral en la jornada del 8 de març, ha subratllat García, per la qual cosa ha instat als i les treballadores “a sumar-se a aquesta iniciativa com a mesura de conscienciació i reivindicació davant la situació generalitzada de desigualtat laboral que pateixen les dones en aquest país”.

“Reconeixem els avanços que al llarg de les dècades s'han desenvolupat en el nostre país en matèria d'igualtat, però alhora també reconeixem les reculades i retallades que es vénen produint en les polítiques d'igualtat”, ha expressat. “En aquest sentit, una de les majors desigualtats és la que es correspon a l'àmbit laboral. Per açò, des de la Diputació defensem que el nostre país compte amb una llei d'igualtat laboral que contribuïsca a eradicar la discriminació que pateixen les dones en l'accés a l'ocupació, la promoció professional i l'eliminació de la bretxa salarial que, al costat de la precarietat i la temporalitat, conformen la columna vertebral de la desigualtat laboral de les dones”, ha afegit García en representació de l'Executiu provincial.

Les xifres de la desigualtat

Isabel García ha sustentat el seu discurs amb les dades en la mà. Unes xifres que serveixen de fotografia de la desigualtat: prop de 6 punts menys de guany mitjà anual de les dones pel que fa a la dels homes, una taxa d'activitat 10 punts menor, una taxa d'atur 4 punts per damunt, un terç més de treballs a temps parcial, una bretxa salarial que se situa de mitjana en un 23% en detriment del salari de les dones i unes pensions de menor quantia.

“Per totes aquestes raons”, ha esgrimit Isabel, l'equip de govern de la Diputació ha acordat sumar-se a la iniciativa dels sindicats “i animar als i les treballadores a secundar l'atur com una mesura més de conscienciació i sensibilització sobre la situació de discriminació de les dones en l'àmbit laboral i en tots els àmbits de la societat”.

De la mateixa manera, “el ple de la Diputació sol·licitarà als grups parlamentaris representats en el Congrés dels Diputats l'aprovació d'una llei d'igualtat laboral; es facilitaran espais per a les activitats programades per a la vaga de dones convocada a nivell mundial; se sol·licitarà a les delegacions d'Hisenda i Personal que les quantitats detraídas de les retribucions del personal que se sumeix a l'atur es destinen a programes de polítiques d'igualtat; i es traslladaran els presents acords al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, al Congrés, a la Conselleria d'Igualtat i Politicas Inclusives i als portaveus dels grups parlamentaris de les Corts Valencianes”.

La Diputació obrirà el termini d'inscripció al XXI Circuit de Carreres Populars el pròxim dia 15 de març, així ho ha anunciat la diputada de joventut, Igualtat i Esports, Isabel García, qui també ha destacat que hi haurà un augment de carreres 10k entre les dotze amb les quals explica el circuit en aquesta edició. La institució provincial aferma la seua aposta per la vertebració del territori i la igualtat de gènere a través de l'esport. 

L'objectiu de la Diputació és superar el 25% de participació femenina aconseguit en la vintena edició. “S'ha augmentat el nombre de proves 10k per a facilitar l'accés i la participació a cada vegada més dones”, ha afirmat García, “En l'edició de 2017 es va complir l'objectiu del 25% de participació femenina, però pretenem seguir sumant cada vegada més corredores”. 

El circuit començarà el 21 d'abril amb la XXXMitja Marató popular de la Vall de Segó i finalitzarà el 21 d'octubre amb la tradicional pujada al Castell de Xàtiva. Aquesta edició explicarà en el seu recorregut amb nous municipis i recompenses per als corredors. 

Amb aquesta vigesimoprimera edició del circuit s'esperen superar els 447 corredors de la passada edició i millorar les xifres de participació femenina, que van augmentar entre 7 i 8 punts l'any passat. 

Més informació en el portal www.circuitodiputacionvalencia.es

Subvencions a les diferents comissions falleres, any 2018, per al desenvolupament de les activitats relacionades amb la festa fallera i la divulgació de valors vinculats al progrés social i en particular, de la igualtat entre homes i dones.

El termini per a presentar les sol·licituds finalitza el pròxim 20 de març de 2018.

La sol·licitud i la documentació requerida es presentaran a través de www.sede.dival.es la Diputació de València en www.sede.dival.es: https://www.sede.dival.es/opencms/opencms/channels/temas/PRESIDENCIA/SubvencionFallas?opAnterior=listadoTematico&tema=/PRESIDENCIA/&addRuta&lang=ca&

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, assistirà demà dimecres a l’acte de presentació del “Lab de Feminisme. El valencianisme serà feminista o no serà” organitzat per la Fundació Nexe. Aquesta presentació tindrà lloc al local “La Bona Vida” de València a les 19 hores.

Lab de Feminisme, és un projecte de la Fundació Nexe i té com a objectius entroncar i unir el discurs valencianista i feminista, i la mobilització i visibilització de les diferents vessants del pensament feminista al País Valencià. A més, “Lab de Feminisme”, serà un espai de treball i reflexió per a generar un discurs feminista des del valencianisme cívic.

A aquesta presentació acompanyaran a Maria Josep Amigó, Montserrat Palau, professora titular de la Universitat Rovira i Virgili i de l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere (IIIEDG), Reis Gallego, coordinadora de “Lab de Feminisme” i Elies Seguí, director acadèmic de la Fundació Nexe.

Les noves tecnologies com a eina fonamental per tal de millorar la divulgació dels continguts museogràfics i relacionar-se amb els públics. Aquesta ha estat la premissa sobre la qual han debatut i intercanviat experiències un centenar de tècnics, estudiants i professionals de la gestió cultural i dels museus de la Comunitat Valenciana durant el transcurs de la VII Jornada de Museus Locals, celebrada en l’Auditori Mestre Vicent Tortosa de la Llosa de Ranes sota el títol Museus locals i tecnologies digitals. Eines per a divulgar i comunicar els museus.

La trobada, organitzada pel Museu Valencià d’Etnologia, l'Ajuntament de la Llosa de Ranes i el Servei de Formació de la Diputació de València, ha comptat amb la presència del diputat de Cultura, Xavier Rius; el director del Museu Valencià d’Etnologia, Francesc Tamarit; i l’alcalde de la Llosa de Ranes, Evarist Aznar. 

El responsable de l’àrea de Cultura de la Diputació de València ha explicat que aquestes jornades «serveixen per intercanviar experiències i establir sinèrgies entre els museus i centres expositius que conformen la  Xarxa de Museus Etnològics Locals», des de la qual es treballa per «reforçar els nuclis culturals municipals i el patrimoni local». En aquest sentit, Xavier Rius ha posat l’accent en «l’aposta» realitzada des del seu departament «per dinamitzar aquesta estructura cultural en matèria de cooperació, assessorament i formació», la qual es tradueix en un increment progressiu dels recursos disponibles, fins abastar els 160.000 euros en el present exercici 2018. 

Per la seua part, el director del Museu Valencià d’Etnologia, Francesc Tamarit, ha assegurat que des del museu de la Diputació «tenim clar que hem d’actuar des del territori, assessorant i cooperant amb els ajuntaments, especialment amb aquells que compten amb menys recursos». I ha posat com a exemple aquestes jornades, les quals «ens permeten compartir experiències i abordar aspectes necessaris per a la gestió dels museus del segle XXI». En relació a l’aprofitament de les noves tecnologies en l’àmbit museogràfic, Tamarit ha advocat per «tenir una mentalitat oberta al canvi i a la innovació, que ens permeta adoptar estratègies de comunicació i informació». Alhora que ha advertit que les tecnologies digitals «constitueixen, per si mateixes, instruments per poder arribar els públics», donat que «l’element fonamental dels museus són els seus continguts».

L’alcalde de la Llosa de Ranes, Evarist Aznar, s’ha mostrat «especialment satisfet» per acollir aquesta jornada. Una cita que servirà «per donar a conèixer el nostre museu i el nostre patrimoni local», ha apuntat. «Un espai emblemàtic per al municipi, que ha estat el resultat d’un treball prolongat durant molt de temps i que ha comptat amb moltes implicacions», el qual, segons l’alcalde, «no hauria estat possible sense la col·laboració dels tècnics de la Diputació de València», ha indicat. «Es tracta d’un museu convergent, participatiu, amb vocació de servir no només als veïns i veïnes de la localitat, sinó a la comarca en el seu conjunt».

Museus 2.0

Aquesta setena jornada formativa, emmarcada dintre de les accions recollides en la Xarxa de Museus Etnològics que coordina el Museu Valencià d’Etnologia, ha estat centrada en el paper de les tecnologies digitals com a eina que ha permès als museus obrir nous camins de divulgació cultural i noves relacions amb els públics. En aquest sentit, les diferents formes de consum cultural, en marcs cada vegada més deslocalitzats, els recursos per a transmetre el missatge museològic, les possibilitats experiencials que ofereixen aquestes tecnologies o els mecanismes dels visitants per tal d’accedir i valorar el treball dels museus han estat alguns dels aspectes fets servir per a la reflexió i la presentació de casos concrets elaborats des de les institucions museogràfiques.  

Entre els professionals i especialistes participants en aquesta jornada cal destacar la presència de Conxa Rodà, filòloga, especialitzada en estratègia i continguts digitals, a més de ser cap d’Estratègia, Innovació i Transformació Digital del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), qui ha centrat la seua intervenció en La transformació digital en els museus: connectant amb els públics. Rodà ha fet referència a les eines digitals com a activadores del canvi en els museus, a més de reconeixer l’existència d’una estratègia global integrada per a connectar millor col·leccions, coneixement i públics. Aquesta estratègia afecta a l'organització, als públics, als continguts i a l'ús de les tecnologies.

D’altra banda, la periodista especialitzada en comunicació d’institucions culturals online, Clara Merín, s’ha centrat en les Estratègies digitals en museus, exemples i bones pràctiques. En aquesta intervenció s’ha tractat el paper de les tecnologies en el canvi de forma a l’hora de visitar els museus. Un canvi que ha propiciat noves connexions amb els públics. En aquest sentit, s’ha aprofitat l’ocasió per a exposar exemples de webs semàntiques en museus europeus i americans, així com aplicacions mòbils, visites virtuals i propostes de gammificació aplicades a les xarxes socials.

La jornada ha finalitzat amb una visita a la Casa del Pou. Museu Històric i Etnològic de la Llosa de Ranes, guiada per Tono Herrero i Aureli Domènech, dissenyadors de l’exposició permanent d’aquest centre expositiu. Durant la mateixa s’han mostrat els objectius i les propostes museogràfiques engegades per produir cadascun dels espais en que s’articula el museu i el seu discurs museogràfic. 

Una jornada, promoguda pel Museu Valencià d’Etnologia, que té per objectiu abordar temes que milloren la gestió dels museus locals amb l’aportació d’especialistes i professionals del sector. A més de propiciar un marc de comunicació i relació entre els professionals dels museus locals; així com presentar cada any un museu diferent entre els que integren la Xarxa de Museus Etnològics Locals.

La diputada de Turisme de la Diputació de València i responsable del Patronat de Turisme de València, Pilar Moncho i l'alcalde de Sagunt, Quico Fernández, han inaugurat avui el nou Centre de Recepció de Visitants habilitat en l'emblemàtica Casa dels Berenguer.

També han assistit a l'acte d'obertura el director del Patronat de Turisme, Evarist Caselles, i la regidora de Turisme de Sagunt, Natalia Antonino.

La remodelació i tematització de la Casa dels Berenguer com a Centre de Recepció de Visitants ha sigut finançada amb una inversió de 100.000 euros de la Diputació de València. Tal com ha assenyalat Pilar Moncho “és una gran satisfacció comprovar a peu d'obra que el projecte que vam presentar fa només un any és avui una realitat. Aquesta era una casa sense vida i li heu posat el cor per a què comence a bategar i siga una casa acollidora, com contempla la Llei del Turisme perquè hem de ser líders en hospitalitat i amabilitat”.

Sagunt des del Cor

D'un altre costat, segons ha recordat la diputada de Turisme, l'objectiu final d'aquest projecte “va més enllà i persegueix traçar un nou eix de distribució del turisme el primer punt del qual és la Casa dels Berenguer però que comptarà amb altres dos centres estratègics, la Via del Pòrtic i les instal·lacions del Pantalán al costat dels Alts Forns. I des de la Diputació estem orgullosos d'acompanyar-vos en aquest viatge que captiva i sedueix el visitant”.

Quico Fernández, per la seua banda, ha assenyalat que “el Govern del Botànic, i nosaltres som una projecció local d’aquest govern, confia de manera decidida en el turisme com a sector bàsic en l'economia dels valencià”.

“Anem a seguir treballant en la posada en valor de totes les nostres possibilitats, amb idees i recursos i, especialment, amb la col·laboració sempre palesa de la Diputació de València i del seu Patronat de Turisme, així com de l'Agència Valenciana del Turisme, per açò avui presentem Sagunt des del Cor, per a mostrar les emocions que desperta la nostra ciutat”, ha destacat l’alcalde.

Molt més que un edifici

La Casa dels Berenguer és un antic palau gòtic amb influències renaixentistes que en els seus inicis va pertànyer al llinatge medieval dels Berenguer, catalans d'origen francés amb sòlides arrels i pes específic en el vell Morvedre foral, especialment en els segle del XIV al XVIII.

Al costat de l'edifici, els visitants poden també admirar el mur del Temple de Diana, Monument Nacional des de 1963 i recentment posat en valor amb ajuda de la Diputació.

El nou espai del turisme se situa en el cor de Sagunt, en un punt que és a més, cresol de cultures i tradicions: íberos, cartaginesos, romans, musulmans, cristians, jueus, etc.

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) i la Unió de Periodistes Valencians presenten aquest dijous, 1 de març, en roda de premsa la mostra El riu invisible. Aquesta exposició recull el treball de Francisco Llop, guanyador de la I Beca del Projecte Fragments. Una proposta que reescriu una història que comença al quedar finalitzades les obres a València del conegut Pla Sud (1965-1973). 

Durant l’acte de presentació hi intervindran el diputat de Cultura, Xavier Rius; el responsable d’exposicions del MuVIM, Amador Griñó; la presidenta de la Unió de Periodistes Valencians, Noa de la Torre; el director de la sucursal de DKV en Castelló, Miquel Moreno; el director i comissari del Projecte Fragments, Pablo Brezo; a més de Francisco Llop, autor de les imatges de la mostra.

Així mateix, durant la roda de premsa es presentaran la resta d'activitats i tallers que formen part del Projecte Fragments i que tindran lloc durant el mes d'abril.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dijous, 1 de març de 2018.

Hora: 11:30 hores.

Lloc: Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM). C/ Quevedo, núm. 10. València.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, i el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, han visitat les instal·lacions del CEIP Gregori Mayans i Císcar i del CEIP Miguel de Cervantes de la localitat de Xirivella acompanyats del seu alcalde, Ricard Barberà, i altres membres de la corporació. Aquest últim col·legi ha estat beneficiari d’una ajuda pressupostària per valor de 230.000 euros en el marc del Pla Municipal de Manteniment d’Escoles, que té per objecte realitzar actuacions de conservació i manteniment en centres d’Educació Infantil i Primària i en el que participen de forma conjunta la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i els Ajuntaments.

La vicepresidenta ha assenyalat que «en esta escola, on estudien més de 700 xiquets, hem pogut comprovar que després de 20 anys de govern del Partit Popular, l’educació pública no era la seua prioritat. Però per al Govern del Botànic i per als governs de la Diputació i de tots els ajuntaments, sí que és una prioritat, i així estem invertint, en este cas 230.000 euros, per a poder fer possible l’eficiència energètica, perquè sí que hem pogut comprovar que les portes i les finestres d’este centre estan des de fa més de 40 anys sense canviar en gran part de les aules i és importantíssim contribuir a fer possible la millora de les escoles».

Per a Maria Josep Amigó, aquest tipus d’actuacions demostren que «la decisió a l’inici de legislatura de col·laborar i que les administracions estaven per a donar-se la mà i unir esforços, està donant els seus primers fruits i estem encantats de veure que anàvem pel bon camí. Tenim claríssim que l’esperit i la lletra del Pacte del Botànic el compartim tant des de la Diputació com també des dels Ajuntaments, perquè allà on ens acostem ens reben amb els braços oberts i estan encantats de veure com la col·laboració entre les tres administracions, Conselleria, Diputació i Ajuntaments, fa possible que arribem a més llocs i que al final el nostre objectiu és millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes, i com no podia ser d’una altra manera, dels nostres xiquets i xiquetes».

El conseller d’Educació, Vicent Marzà, ha afirmat després de visitar els centres que «fa molt de temps que no es fan actuacions integrals en molts dels centres que hem visitat, avui ací també ho hem pogut veure, i esta administració, els governs que van nàixer en el 2015, els Governs del Canvi, no només de la Diputació, també dels Ajuntaments i de la Generalitat, estem treballant conjuntament per fer realitat allò que hem dit sempre, i és que els xiquets i les xiquetes tinguen una educació pública digna, de qualitat, en unes bones infraestructures. Ja hem millorat també l’atenció que tenen per part dels mestres i professors, estem intentant millorar i revertir tot allò que va haver amb les retallades, i poc a poc ho estem fent realitat».

En aquest sentit, el conseller ha anunciat que els dos centres educatius de Xirivella entraran en el Pla Edificant de la Conselleria, a més de la inversió que el CEIP Miguel de Cervantes rebrà en el Pla Municipal de Manteniment d’Escoles on participen les tres administracions. Vicent Marzà ha assegurat també que «amb les actuacions que ja tenim previstes junt amb l’Ajuntament, amb el Pla Edificant, i aquelles que també tenim amb la Diputació per a millorar l’eficiència energètica, els xiquets estaran en millors condicions i anirem revertint una qüestió històrica, i és que feia molts anys que s’haurien d’haver fet actuacions».

L’alcalde de Xirivella, Ricard Barberà, ha reiterat que l’educació també és una prioritat per a l’equip de govern local, i ha assenyalat que «la col·laboració entre administracions també significa que l’Ajuntament també va ficar molt de treball des del seu departament d’Urbanisme, que farem molt a gust perquè és pel bé de l’educació dels nostres xiquets i xiquetes. Estem molt satisfets i orgullosos per aquest projecte, perquè s’acompleix una demanda històrica del Gregori Maians, que és l’escola més antiga d’este poble, amb l’anunci per part de la Conselleria de la inclusió en el Pla Edificant de renovació del centre».

El Pla Municipal de Manteniment d’Escoles a l’Horta Sud

La Diputació de València sufragarà actuacions de conservació i manteniment en un total de nou centres d’educació infantil i primària de l’Horta Sud. La comarca rebrà una inversió d’1.820.000 euros que s’assignarà a aquests nou centres educatius: el CEIP González Gallarza d’Alaquàs (230.000 euros); el CEIP Juan Esteve d’Albal (130.000 euros); el CEIP Ausiàs March d’Aldaia (230.000 euros); el CEIP Benjamín Benlloch de Manises (230.000 euros); el CEIP Jaume I de Mislata (180.000 euros); el CEIP L’Horta de Paiporta (230.000 euros); el CEIP Villar Palasí de Quart de Poblet (180.000 euros); el CEIP Lope de Vega de Torrent (180.000 euros); i el CEIP Miguel de Cervantes de Xirivella (230.000 euros).

La Diputació de València va decidir destinar en el pressupost de 2017 un total de set milions d'euros en ajudes directes als municipis per al manteniment dels col·legis. Tant Maria Josep Amigó com Vicent Marzà han coincidit en subratllar que aquest programa tindrà continuïtat en l’exercici 2018 i que les dues administracions continuaran «apostant pels nostres col·legis, donat que és necessària la millora de les infraestructures educatives en molts dels nostres municipis, partint sempre de criteris tècnics i d’una assignació dels recursos en base a necessitats reals».

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

La Diputació de València participa en la creació d'un laboratori social especialitzat en Serveis Socials en la comarca de La Ribera Alta. Projecte per al qual s'ha subscrit un acord de col·laboració en el qual estan implicats tant la corporació provincial com la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, la Universitat de València, la Mancomunitat de la Ribera Alta i l'Ajuntament d'Alzira.

Entre els objectius que persegueixen aquestes institucions estan intentar millorar les polítiques en matèria de Serveis Socials que es vénen aplicant en la comarca, dotant-los de més recursos, i realitzar estudis i informes actualitzats de les necessitats dels veïns i veïnes. Per a açò, es dissenyaran i desenvoluparan nous indicadors i bases de dades específiques que aporten informació útil tant a col·lectius com als propis ajuntaments. A més, es contempla la creació d'un banc de bones pràctiques que servisca d'estímul per a noves iniciatives relacionades amb la intervenció social comunitària.

La creació d'aquest laboratori té una vocació pedagògica pel que tots els informes que resulten de la recerca es veuran reflectits en cursos, jornades, publicacions, tallers i trobades amb la mirada posada en la difusió i en la sensibilització entorn de la importància de les polítiques socials. La fi és obtenir conclusions que permeten enriquir les mesures que es vénen aplicant en els municipis, així com crear aliances i sinergies entre els projectes que puguen sorgir.