La Diputació de València ha tancat l'exercici de 2017 amb un resultat pressupostari de 34.215.159,17 euros. Una liquidació positiva, amb un “mal anomenat” superàvit, segons explica el diputat d'Hisenda, Toni Gaspar, que es destinarà, “com sempre”, als ajuntaments, “encara que encara falta saber de quina manera, a l'espera que Montoro es pronuncie sobre com es pot gastar aqueixos diners”.

La liquidació pressupostària d'enguany significa, a més, l'inici d'una nova etapa: la Diputació deixarà d'estar subjecta al control de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF). “Hem complit tots i cadascun dels objectius del Pla Econòmic Financer (PEF), la qual cosa significa que aquest 2018 deixem d'estar subjectes a aquest tipus de plans”, ha subratllat Gaspar en defensa de la responsabilitat i l'autonomia de la corporació provincial.

Els bons resultats en els comptes anuals de la Diputació han sigut possibles perquè s'ha produït un augment d'ingressos que ha vingut acompanyat per una contenció de la despesa. “Estem amortitzant el deute, la qual cosa es tradueix en una disminució del pagament d'interessos”, descriu el diputat, qui també posa l'accent en aqueixa major participació en impostos de l'Estat, principal font d'ingressos de la corporació. “Si l'Estat recapta més, nosaltres ingressem més”.

Agilitat en el repartiment d'ajudes

La gestió de la Diputació ha permès obtenir aquest ‘superàvit’ sense incrementar les taxes (al contrari, s'han baixat, per exemple, les taxes de la gestió tributària que es presta als ajuntaments), i sense retallar les ajudes que arriben als municipis a través dels diferents plans provincials. Aquest 2018, a més, “totes les convocatòries hauran eixit en el primer trimestre de l'any, la qual cosa permetrà una major agilitat a l'hora de fer arribar els recursos a tots els municipis de la província”.

Aquest canvi es produeix després d'un any d'intens treball dut a terme des de l'àrea d'Hisenda que ha desembocat en el primer Pla Estratègic de Subvencions de la Diputació de València, un ‘catàleg’ d'ajudes que facilitarà que, a partir d'ara, en els tres primers mesos de l'any estiguen “pràcticament tots els diners injectats”.

Reducció del deute

D'altra banda, la Diputació de València ha reduït en 2017 el seu deute en un 15,95% respecte a l'anterior exercici, cinc vegades més que la mitjana de les administracions locals de tota Espanya, on s'inclouen les diputacions, grans àrees metropolitanes i més de 8.000 ajuntaments. Dels 396 milions d'euros de reducció del deute públic el passat any, 30 milions corresponen a la Diputació, que en l'acumulat de 2016 i 2017 ha reduït el seu deute un 26%, passant de 214,5 a 158,7 milions d'euros, un descens molt significatiu en les xifres globals de la reducció del deute públic estatal.

En paraules del president de la Diputació, Jorge Rodríguez, “d'una banda hem quadrat el cercle del finançament local duplicant les ajudes reglades i multiplicant la inversió social en els municipis valencians, però al mateix temps hem baixat les taxes de la gestió tributària als ajuntaments i s'ha reduït de forma considerable el deute, una reducció molt important en el conjunt de les administracions locals a nivell estatal”.

Aquest dimecres, 7 de març, el Teatre Escalante es convertirà en el primer centre d'arts escèniques especialitzat en públic infantil que s’adhereix a les Temporades d'igualtat. La iniciativa, impulsada per l'associació per la igualtat de gènere en la cultura Clàssiques i Modernes, persegueix aconseguir l'augment de la representació femenina en els espectacles programats i produïts pel centre cultural de la Diputació de València.

L’acte estarà presentat per la diputada de Teatres i Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo. Així mateix, el compromís es farà realitat amb la signatura d'una carta a càrrec del director artístic del Teatre Escalante, Josep Policarpo, i la secretària general de Clàssiques i Modernes, Marina Gilabert. La subscripció d'aquest full de ruta compromet al centre cultural a aconseguir una igualtat real entre dones i homes en el termini de tres temporades.

D’altra banda, a l’acte acudiran nombroses autores, directores, actrius, coreògrafes, professores i personal dels equips de programació, producció i comunicació del Teatre Escalante en les dues últimes temporades.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimecres, 7 de març de 2018

Lloc: Pati del Palau Marqués De Scala, Diputació de València. Plaça de Manises, 3, 46003 València

Hora: 12.00 hores

Aquest dimecres, 7 de març, a les 18:30 hores, el Col·legi Major Rector Peset acollirà una nova cita del cicle Els Debats del Magnànim amb Remedios Zafra, la influent guanyadora del Premio Anagrama de Ensayo per El entusiasmo. Precariedad y trabajo creativo en la era digital. Al voltant d’aquesta idea que Zafra desenvolupa al llarg del seu llibre versarà aquest debat organitzat per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, que durà per títol: Exprimiendo el entusiasmo. Cultura, explotación y género. La gestora cultural valenciana Maite Ibáñez serà l’encarregada d’exercir com a presentadora i moderadora del posterior debat. L’entrada serà lliure i gratuïta.

Exprimiendo el entusiasmo. Cultura, explotación y géneropretén ser un debat que aborde com la precarietat laboral s’ha convertit en la norma en el món actual, marcat per l’agenda neoliberal i dominat per les noves tecnologies i la híperconnectivitat de l’era d’Internet. El desenvolupament professional i l’experiència vital dels treballadors i treballadores de l’àmbit cultural, acadèmic i creatiu està marcat per la precarietat, així com per l’única resposta possible que ofereix el sistema davant aquest problema: la vocació, la motivació i l’entusiasme.

La vulnerabilitat d’aquests professionals s’observa en la inestabilitat permanent, la desesperada cerca de beques, ajudes i visibilitat, i la inquietant incertesa de futur. Aquesta realitat en què es mouen becaris, interins, autònoms, col·laboradors, investigadors i figures diverses en la gestió cultural es encara més visible i opressora en les dones. Zafra analitza el fenomen de la feminització dels treballs creatius i culturals (quasi sempre precaritzats) i explora possibles vies alternatives i de resistència al model dominant.

Els Debats del Magnànimpretenen, a través de l’experiència, el compromís i la figura de Remedios Zafra, donar veu a tota una generació que sofreix la realitat diària, silenciada i silenciosa, de la corrosiva precarietat.

Remedios Zafra (Zuheros, Córdoba, 1973) és escriptora i professora de la Universidad de Sevilla. És autora, entre altres llibres, de Netianas. N(h)acer mujer en internet; Un cuarto propio conectado. (Ciber)espacio y (auto)gestión del yo; #Despacio; (h)adas. Mujeres que crean, programan, prosumen, teclean; Ojos y Capital; i Los que miran. La seua obra assagista ha estat traduïda al italià i a l’anglès i ha aconseguit importants reconeixements.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, acompanyat per la diputada de Joventut, Igualtat i Esports, Isabel García, inaugurarà aquest dimecres en el Castell d'Alaquàs l'exposició itinerant ‘Dones en Marxa’, amb motiu de la celebració dels actes del Dia de la Dona del 8 de març.

La mostra té com a fil conductor la dona i es compon de 55 obres de destacats artistes valencians pertanyents al patrimoni artístic de la Diputació. Entre les peces exposades hi ha obres del Genovés, Sorolla i Pinazo, entre uns altres, en les quals la dona és protagonista, així com obres de destacades artistes com Aurora Valero, Carmen Mateu, Carmen Grau i Natividad Navalón, entre unes altres.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimecres, 7 de març de 2018

Lloc: Castell d’Alaquàs. Carrer Pare Guillem, 2, 46970 Alaquàs, València

Hora: 13.00 hores

Els municipis de l'Horta Nord rebran enguany 11.625.000 euros de la Diputació de València, procedents en bona part del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM), que té pressupostats 6.621.000 euros per a la comarca, però també del Fons de Cooperació Municipal, amb 2.885.000 euros; el Pla d'Ocupació, amb poc més d'un milió d'euros; el Pla de Camins, que preveu 900.000 euros per a l'Horta Nord; i els 215.000 euros en ajudes per a cobrir els danys causats per les pluges.

Així ho ha explicat en la seua visita a Vinalesa el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, que ha posat en valor “l'increment de les transferències directes als ajuntaments perquè disposen d'un finançament just amb el qual poder exercir eixa autonomia municipal per la qual apostem”. Aquest full de ruta que marca la gestió de la corporació que presideix Rodríguez es tradueix en dades: entre 2014 i 2015 l'Horta Nord va rebre 15,4 milions d'euros de la Diputació, una partida global que s'ha duplicat fins a aconseguir els 31 milions d'euros entre 2016 i 2017.

De les inversions de la Diputació de València en els municipis de l'Horta Nord en la present legislatura, que incloent les ajudes pressupostades per a enguany superen els 42 milions d'euros, destaquen els més de 13 milions que ha deixat el SOM, l'antic PPOS, i els 11 milions d'euros del Pla d'Inversions Sostenibles (IFS), un programa que, en opinió de Rodríguez, “reflecteix clarament la intenció d'aquest equip de govern d'anteposar les millores en els municipis i la qualitat de vida de les persones a qualsevol altra consideració, com pot ser l'amortització de deute, ja que eixos 11 milions haurien acabat en els bancs si no s'hagueren destinat a actuacions en totes les comarques, més de 3.000 obres amb un important impacte sobre la creació d'ocupació en tota la província”.

Acompanyat pel diputat d'Administració General, Pepe Ruiz, i l'alcaldessa de Vinalesa, Alba Cataluña, el president ha presentat en aquest municipi proper a la capital un pressupost “molt social”, en el qual s'han multiplicat per 4 les ajudes per a serveis socials bàsics en els municipis de menys de 10.000 habitants, i en el qual “a més de l'increment de les transferències directes als ajuntaments i el respecte absolut per l'autonomia municipal, es canalitzen totes les ajudes a través de criteris objectius i reglats que permeten un repartiment just amb independència del color polític dels municipis”.

Després d'anunciar la inversió prevista per al present exercici en els municipis de l'Horta Nord, Rodríguez ha explicat que existeixen altres programes als quals poden acollir-se els ajuntaments, com el Pla Contra la Sequera, que pretén millorar l'eficiència de les xarxes de subministrament d'aigua potable, i les ajudes per a restauració de patrimoni i locals musicals.

Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival.

La Diputació de València ha presentat un recurs extraordinari davant el Tribunal Suprem amb la finalitat que siga a l'Alt Tribunal el que fixe doctrina respecte al conflicte que mantenen els ajuntaments valencians de menys de 5.000 habitants amb la Inspecció de Treball.

Els municipis defensen que els tècnics contractats a través dels convenis que des de fa 30 anys la Diputació venia signant amb els col·legis professionals, són treballadors autònoms, mentre que la Inspecció de Treball entén ara que es tracta de personal laboral, per la qual cosa reclama als ajuntaments les corresponents quotes a la Seguretat Social d'aquests suposats empleats municipals.

El primer cas que arribarà al Tribunal Suprem es refereix a una denúncia d'un aparellador/arquitecte tècnic que prestava els seus serveis en l'Ajuntament de Yátova emparat en el conveni entre la Diputació i el seu col·legi professional. Aquest tècnic va presentar una reclamació davant un jutjat social amb la finalitat que se li reconeguera una relació laboral amb l'ajuntament i no de caràcter administratiu. Tant el jutjat social número 5 com el TSJ-CV, en la sentència del 22 de juny de 2017, van concloure que "la prestació de serveis analitzada pot enquadrar-se entre els contractes de consultoria i serveis descrits en la Llei de Contractes de les Administracions Públiques", amb el que "no es podia qualificar de laboral la relació que va mantenir l'ajuntament codemandada amb el tècnic denunciant en la seua condició d'aparellador/arquitecte tècnic".

D'antuvi, i al marge del cas de Yátova, de les 187 inspeccions practicades per Treball en els diferents ajuntaments des de 2015, la Diputació té constància que s'han dictat 33 resolucions judicials, de les quals 3 (Alfauir, Dosaigües i Palma) han sigut favorables a la tesi de la Diputació i la resta donen la raó a la Inspecció de Treball.

Els serveis jurídics de la Diputació, aplicant el principi de prudència i eficàcia administrativa, han sol·licitat als diferents jutjats que se suspenguen les vistes de les causes no jutjades a l'espera que el Tribunal Superior de Justícia-CV resolga els recursos presentats per les parts a les primeres 33 sentències i el Tribunal Suprem fixe doctrina. Els lletrats d'ambdues parts i els titulars dels jutjats han accedit a ajornar les vistes tot esperant el que dicten els alts tribunals de justícia.

La Diputació ha assenyalat que els serveis jurídics seguiran prestant assessorament als ajuntaments afectats per unes inspeccions que es refereixen a convenis signats durant dècades i que fins al moment no havien suposat cap problema legal ni laboral als municipis. En qualsevol cas, assenyalen que es tracta d'una qüestió jurídicament complexa, fins al punt que necessitarà una unificació de doctrina per part del Suprem. De fet, la Diputació defensa que cada cas hauria de tenir un tractament diferenciat perquè la relació contractual dels tècnics era diferent segons l'ajuntament.

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), depenent de l’àrea de cultura de la Diputació de València, reivindica el paper de les Dones Valentes amb un vitrall, obra de Maribel Domènech, que s’exhibirà al hall del museu.

Aquesta proposta ha estat presentada pel director del MuVIM, Rafael Company; el responsable d’exposicions del museu, Amador Griñó; i l’artista Maribel Domènech. A més, d’avançar els detalls d’un homenatge a la trajectòria de la galerista Rosalía Sender, qui ha donat part de la seua col·lecció personal al centre expositiu de la Diputació de València.

Rafael Company ha defensat que al MuVIM “tot l’any és 8 de març”, a més de subratllar el compromís del museu amb les dones i les dones artistes. Així mateix, ha remarcat que el personal del MuVIM “pensa en el conjunt de la humanitat i que aquest és un museu per a ser dona amb totes les de la llei”.

Per la seua banda, Amador Griñó, ha mostrat les similituds entre Rosalia Sender i Maribel Domènech ja que tot i que “són dues generacions diferents, sembla que s’han passat el testimoni de la lluita”. Seguint amb la comparació entre aquestes dues dones, Griñó ha mencionat que tenen en comú “compromís i treball, l’una per la lluita (Rosalia Sendrer) i l’altra per l’art (Maribel Domènech)”. En aquest cas, el responsable d’exposicions del museu ha aprofitat la seua intervenció per a aportar algunes pinzellades envers la vida de Rosalía Sender, la qual, després de tornar de l’exili va venir a València i es va dedicar a difondre l’art arreu el territori valencià. Per a concloure, Griñó ha remarcat que Rosalía Sender “ha donat a la Diputació de València, en aquest cas al MuVIM, la seua col·lecció personal que consta de més de 100 obres”.

Per últim Maribel Domènech, autora de l’obra Dones Valentes, ha posat èmfasi a la importància que ha tingut per a ella fer el vitrall del museu en paral·lel amb l’homenatge a Rosalia, “amb qui vaig coincidir treballant durant la Transició. És un plaer i un honor”, ha remarcat.

Pel que fa a la seua obra, Maribel Domènech ha explicat que el vitrall mostra a les tres germanes Martí manifestant-se contra el pla urbanístic que afectava al barri del Cabanyal de València. Per aquest motiu, Maribel menciona que la seua obra “havia de ser un homenatge a la gent gran que donen dignitat a les reivindicacions i que tenen valors ferms”.

Dones Valentes és una mostra concebuda per a l’ocasió, té com a objectiu reivindicar, des d’una òptica i un llenguatge propis, la importància de la causa feminista i posar en valor el rol de les dones, els seus esforços i la seua lluita continuada.

La Diputació de València té previst invertir enguany més de 13,5 milions d'euros en els municipis de l'Horta Sud, una comarca que en els tres primers anys de la legislatura ha rebut més de 50 milions d'euros de la corporació que presideix Jorge Rodríguez, qui ha presentat a Torrent el pressupost de la corporació provincial per a 2018.

En la seu de la Mancomunitat de l'Horta Sud, acompanyat pel president de la mateixa i alcalde de Mislata, Carlos Fernández Bielsa; l'alcalde de Torrent, Jesús Ros; i els diputats Toni Gaspar, Isabel García, Bartolomé Nofuentes i Conxa García, Rodríguez ha assenyalat que “els comptes d'enguany quadren el cercle del finançament local, amb un increment notable de les transferències directes als ajuntaments perquè els alcaldes i alcaldesses tinguen els recursos necessaris per a exercir l'autonomia per la qual apostem tots els que creiem en el municipalisme”.

Aquest increment de les ajudes als municipis ha estat continu des del començament de la legislatura. Entre 2016 i 2017 la corporació ha invertit a l'Horta Sud 37,7 milions d'euros, enfront dels 16,5 milions que van arribar als municipis de la comarca en 2014 i 2015. “La Diputació ha duplicat les ajudes a l'Horta Sud a través d'uns pressupostos molt socials, basats en ajudes reglades que no fan distincions polítiques i que permeten als responsables locals executar les obres que necessiten els seus municipis, al mateix temps que donen resposta a les reivindicacions dels seus veïns”, ha explicat Rodríguez.

En l'històric d'aquests tres anys, la Diputació acumula una inversió superior als 50 milions d'euros en els municipis de l'Horta Sud, incloent les inversions en carreteres, on destaca la nova glorieta en Venta Cabrera que acaba amb el punt negre d'aquesta via de Picassent, i els 13,5 milions previstos per al present exercici, que procedeixen principalment del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) i el Fons de Cooperació Municipal, així com dels plans d'Ocupació i Camins i ajudes per a cobrir els danys causats per les pluges.

Torrent i Mislata

Pràcticament tots els municipis de la comarca han vist incrementades de forma considerable les ajudes de la corporació durant la present legislatura, encara que destaquen alguns exemples en els quals eixes inversions han experimentat un creixement més notable, com és el cas de Torrent, que ha passat de rebre 519.000 euros de la Diputació en els anys 2014 i 2015 a disposar de 4,5 milions d'euros entre 2016 i 2017, la qual cosa suposa multiplicar per nou la inversió.

Aquest significatiu reforç de les ajudes a la capital de la comarca es deu principalment al Pla d'Inversions Sostenibles (IFS) amb el qual Rodríguez va decidir destinar a tots els municipis de la província el romanent que es va trobar en arribar a la Diputació, i que d'una altra manera hauria acabat en els bancs per a amortitzar un deute que també s'ha reduït de forma considerable. Dels 19 milions d'euros del IFS a l'Horta Sud, Torrent ha disposat de quasi 3 milions, amb els quals ha millorat els seus carrers, la xarxa d'aigua potable, zones verdes, edificis públics i instal·lacions esportives.

En paraules del seu alcalde, Jesús Ros, “només podem celebrar aquest canvi de model en la Diputació, ja que a més del IFS hem tingut el PPOS per a grans ciutats, la qual cosa ens ha permès emprendre desenes d'obres de millora de serveis i instal·lacions públiques en tots els barris de Torrent”.

Per la seua banda, el president de la Mancomunitat de l'Horta Sud i alcalde de Mislata, Carlos Fernández Bielsa, ha celebrat igualment el canvi del model de gestió provincial. “Els fets demostren que tenim la Diputació més municipalista que hem conegut, amb una important injecció econòmica perquè els ajuntaments puguen invertir les ajudes provincials en allò que realment necessiten les seues veïnes i veïns”.

En el cas de Mislata, la corporació provincial ha triplicat les ajudes passant de 930.000 a més de 3 milions d'euros, amb els quals el municipi ha reurbanitzat diferents carrers del seu nucli urbà, ha rehabilitat el pavelló de la Canaleta i ha creat noves zones verdes i infantils, entre altres actuacions.