La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, s’ha mostrat «especialment satisfeta» per l’aprovació de la Llei de l’Horta Valenciana, després de que les Corts Valencianes hagen donat llum verda, aquest dijous, a la normativa que recull el Pla d’Acció Territorial de l’Horta de València (PATH), 17 anys després de que la plataforma ciutadana Per l’Horta presentara la primera Iniciativa Legislativa Popular (ILP) en el parlament autonòmic amb el suport de 118.000 signatures.

Maria Josep Amigó, filla d’agricultors compromesos amb l’horta, considera aquesta «una data memorable per a tota aquella gent que ens estimem i ens sentim orgullosos de l’horta valenciana». Tal i com ha recordat la vicepresidenta, aquesta normativa, una vegada entre en vigor, «afavorirà el procés d’ordenació, recuperació, protecció i dinamització de l’Horta de València, determinant per al progrés econòmic, millorar la qualitat de vida de la ciutadania i la gestió sostenible de l’àrea metropolitana».

La llei contempla, a més, la creació d’una marca diferenciada per al producte de l’horta valenciana, així com assessorament i formació en màrqueting i comercialització per tal de millorar la rendibilitat dels negocis agraris.

Com a vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha considerat aquesta llei «transcendental», especialment «per poder establir les condicions que facen possible la seua protecció i el fet de mantenir l’horta viva als municipis de les comarques valencianes».

Maria Josep Amigó ha tingut ocasió de seguir al debat de Les Corts des de la tribuna de convidats, junt a diversos representants del sector agrari i altres personalitats de la vida pública valenciana. Després de l’aprovació de la Llei de l’Horta Valenciana ha considerat que aquesta «obri una nova etapa perquè l’horta siga referent en qualsevol societat avançada, moderna i responsable», a més de defensar que la nova llei «respon a una demanda social de revitalització de l’horta com a espai productiu» i que el seu objectiu rau en «garantir la supervivència de l’horta».

En última instància, la vicepresidenta ha incidit en que a través de l’aprovació d’aquesta llei «s’estableixen noves mesures perquè no es repetisca una voràgine especulativa com la que ha afectat el nostre territori, en general, i la nostra horta, en particular», ha conclòs.

Yellow Kid, Superman, Batman, el Capitán Trueno, Roberto Alcázar, Flash Gordon, Little Nemo, el Guerro del Antifaz… Els grans personatges de la història de la novel·la gràfica tenen cabuda en L’esclat dels clàssics i L’inici del còmic a la Península, dues mostresdel Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), les quals es podran visitar fins el proper mes de juny. Ambdues exposicions han estat presentades al Centre Museístic de la Beneficència en presència del diputat de Cultura, Xavier Rius; el director del museu, Rafael Company; i el comissari de les mostres, Enrique Trilles.

«Aquestes dues exposicions refermen la vinculació i el compromís del MuVIM amb el còmic i la novel·la gràfica», ha apuntat Xavier Rius per a referir-se a dos projectes que pretenen recuperar els orígens del conegut com novè art, així com les seues primeres manifestacions a la península. «Hi ha, per tant –ha afegit el diputat– una continuïtat del relat, una coherència en la línia museogràfica del MuVIM».

A aquest respecte, Rafael Company ha incidit en que al MuVIM «som una llar natural per al còmic», però en aquest cas les mostres s’han articulat «al voltant del col·leccionisme privat». S’afronta «una doble dimensió, la nord-americana i l’espanyola», en una mena de ‘revival’ del còmic on «la novel·la gràfica ha anat guanyant una presència enorme en la iconografia i la representació social».

Les dues exposicions es nodreixen de peces úniques de col·leccionista molt difícils d'aconseguir, perquè –com ha explicat Enrique Trilles,  comissari de la mostra– «es tractava d'un art industrial i serialitzat en què la majoria dels fotolits es destruïen». Les dues exposicions exhibeixen exemplars únics i, a més, excel·lentment conservats. «D'alguns d'ells sols se’n conserven una desena d'exemplars arreu del món», ha assegurat Trilles. Hi ha primeres tirades de Yelow Kid, el personatge amb el qual va començar el còmic modern, segons els especialistes. Però també de Little Nemo o de Flash Gordon. «Les mostres no deixen fora a cap dels grans creadors ni personatges que han fet gran el còmic», ha asseverat Trilles.

L'Edat d'Or del còmic

El còmic modern o la «historieta» va nàixer com a tal en la premsa nord-americana de principis de segle XX. És, doncs, un art del segle XX, com el jazz o el cinema. Un art i una indústria, perquè la tècnica dels còmics sempre es va moure entre dos compromisos: el de les pretensions artístiques i creatives dels autors i, al mateix temps, la necessitat de reduir els costos –econòmics i temporals– de producció i reproducció mecànica per arribar a la cita diària i setmanal amb els lectors de la premsa.

Va ser a partir dels anys 30 quan el còmic va adquirir plena autonomia: a més de seguir apareixent en forma de tires, varen començar a proliferar publicacions independents que contenien tan sols aquestes tires anomenades «còmiques» amb els seus propis personatges. Un exemple de tot això és Superman, que va aparèixer el 1938 a la portada de la revista Action Comic i va aconseguir tal èxit que aviat va protagonitzar les seues pròpies històries.

Posteriorment li varen seguir altres personatges i, sobretot, superherois als quals la ciència havia conferit poders extraordinaris: Batman al 1939, Llanterna Verda en 1940 o Flash, també aparegut en 1040, que va ser el primer superhome accidental i predecessor dels herois del futur univers Marvel. Tot aquest període d'auge, el que va des dels anys 30 a mitjans dels 50, és conegut ara com l'Edat d'Or del còmic i és l'objecte central de la mostra L'eclosió dels clàssics.

Els superherois hispans

Al vestíbul del museu es pot visitar L'inici del còmic a la Península, una mostra que posa l'accent en la influència que varen tenir els còmics de la premsa nord-americana a Espanya. Les historietes nord-americanes varen representar autèntics èxits de venda, capaços de travessar fronteres per a ser traduïts en diferents idiomes i adaptats a altres cultures. Entabanats per la influència americana, ací es varen començar a crear personatges propis i històries adaptades a l'imaginari hispànic. Revistes com TBO –que va donar nom a tot el gènere– Chicos o Mickey, ompliren d'aventures les ments dels xiquets i xiquetes de diverses generacions.

L'esclat de la Guerra Civil també va afectar el món del còmic, que va patir els embats de la censura: la victòria franquista va diluir inicialment els noms dels herois nord-americans, en uns moments en què el nou ordre espanyol s'alineava amb el feixisme italià i el nazisme alemany.

Els còmics de l’Estat espanyol –des dels anys trenta fins a l'actualitat– haurien estat altra cosa sense la presència dels grans personatges americans, els quals varen servir de motlle per forjar els herois més idiosincràticament hispans. De fet, El Guerrero del Antifaz adaptava els cànons de l'heroi nord-americà a l'imaginari patri. No debades, va aparèixer en 1944. Personatges com Roberto Alcázar, d'Eduardo Vañó, o El Capitán Trueno de Víctor Mora i Ambrós, gaudiren durant la postguerra de major popularitat que moltes estrelles de Hollywood.

La Diputació de València, a través de l'àrea que dirigeix la diputada d'Assessorament Municipal, Conxa García, ha visitat Montesa i Vallés per a interessar-se pel funcionament de la nova Relació de Llocs de Treball en la qual ha col·laborat la corporació. La RPT arreplega les categories i funcions dels prop de 20 empleats municipals que sumen entre les dues poblacions de La Costera.

Per a açò, la diputada s'ha reunit amb Analía Juan, alcaldessa de Montesa, i amb José Javier Sisternes, alcalde de Vallés, una trobada que ha servit per a donar a conéixer el treball realitzat pels tècnics de la Diputació durant aquests mesos amb la presentació d'aquests documents que permeten estructurar i classificar als empleats públics dels dos ajuntaments.

"Aquest document és fonamental per als ajuntaments, ja que millora les condicions laborals i salarials, oferint als treballadors i treballadores unes garanties i unes condicions que abans no tenien", ha explicat la diputada d'Assessorament Municipal, Conxa Garcia.

En el cas de Montesa, que compta amb 14 empleats municipals, el document s'ha desenvolupat basant-se en l'II Acord marc entre la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i les organitzacions sindicals per al personal al servei de les administracions locals de la Comunitat Valenciana, així com de les actualitzacions que han permés homogeneïtzar les polítiques de personal de les corporacions locals de la província.

L'alcaldessa de Montesa, Analía Juan, ha agraït la rapidesa amb la qual s'ha gestionat tot el procés per part de la Diputació per a una millor organització dels seus recursos humans, "ha sigut un procés ràpid per a tractar-se d'una anàlisi tan completa dels llocs de treball", ha destacat la primera edil.

Amb aquesta RPT l'Ajuntament de Montesa pretén "reajustar tot el tema de personal i poder adequar els sous a les tasques que realitzen els treballadors, perquè en alguns dels casos, es tracta d'empleats que no se senten recompensats o remunerats per tot el treball que realitzen", ha explicat Analía Juan.

Per la seua banda, l'alcalde de Vallés, José Javier Sisternes s'ha mostrat satisfet amb l'ajuda del departament que dirigeix Conxa García: "la Diputació està fent molt pels pobles xicotets", ha explicat l'alcalde d'aquest xicotet municipi de tan sols 145 habitants, que compta amb dos treballadors municipals.

Gràcies a l'elaboració d'aquesta RPT "anem a poder seguir la normativa i adequar-nos a la legalitat, entre altres coses va a permetre que no hi hagen conflictes laborals, arreglar una situació justa i equitativa per a tots", ha destacat Sisternes. En tots dos casos quedaria pendent la reunió amb sindicats per a possibilitar l'aprovació i posterior engegada d'aquesta RPT en els dos municipis.

Així mateix, la diputada d'Assessorament Municipal ha aprofitat la seua visita a tots dos municipis per a informar els alcaldes de les diferents ajudes que ofereix la Diputació, a les quals es poden acollir aquests xicotets municipis, com per exemple el Pla d'Ocupació per a majors de 55 anys.

RPT

La Relació de Llocs de treball (RPT) és un document tècnic, obligatori per llei, que permet l'ordenació del personal d'acord amb les necessitats dels serveis prestats des de l'Ajuntament, establint un organigrama ideal per al funcionament del municipi.

Es tracta d'un inventari detallat de tots els llocs de l'organització amb descripció de les seues característiques, funcions, tasques i exigències d'ocupació. És l'instrument tècnic a través del qual es realitza l'ordenació del personal d'acord amb les necessitats que es tenen i els requisits necessaris que ha de tenir cada lloc.

La Diputació de València està estudiant un projecte presentat per la Mancomunitat de l'Alt Túria amb el qual es pretén aprofitar la biomassa forestal –les restes orgàniques del bosc- per a transformar-la en carbó vegetal. La idea és, segons l'alcalde de Titaguas i president de la Mancomunitat, Ramiro Rivera, "comercialitzar el carbó i crear una xarxa de distribució que fomente l'ocupació local". Amb açò, assenyala l'alcalde, "s'evitaria la despoblació, que és un dels problemes que tenim en comarques com Los Serranos".

El projecte va començar fa set anys quan es va crear un Consorci Forestal del Túria en el qual s'integren municipis com Titaguas, Sinarcas, Benagéber, Tuéjar, Domeño, Chera, Chelva o Aras de los Olmos, Des de la Mancomunitat asseguren que és "una iniciativa que ja ha aconseguit el punt de maduresa suficient per a dur-la a terme". En paraules de Ramiro Rivera, l'objectiu principal és "que siga un projecte sostenible econòmicament i socialment, així com fomentar l'ocupació en zones rurals".

La Mancomunitat de l'Alt Túria es troba a l'interior de la Comunitat Valenciana, al nord de la comarca Los Serranos i està integrada per cinc municipis: Aras de los Olmos, Benagéber, Chelva, Titaguas y Tuéjar. Amb una extensió d'uns 520 quilòmetres quadrats i una població d'uns 5.000 habitants, aquesta mancomunitat se situa entre les quals tenen la densitat poblacional més baixa de la Comunitat Valenciana.

El municipi de Faura ha renovat el seu ajuntament amb una inversió de 112.000 euros procedent dels Planes d'Obres i Serveis de la Diputació de València. Les obres en el consistori que dirigeix Toni Gaspar han permès reformar la façana i elevar la planta per a condicionar les oficines municipals. Aquesta és una de les actuacions que l'alcalde ha mostrat al president de la Diputació, Jorge Rodríguez, que ha visitat Faura en la seua ruta pel Camp de Morvedre, on la corporació invertirà enguany 4,5 milions d'euros.

D'aqueixes partides incloses en el Pressupost per a 2018, Faura rebrà al voltant de 335.000 euros provinents del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM), el Fons de Cooperació Municipal, el Pla de Camins i Vials i d'ajudes per a cobrir els danys causats per les pluges. Amb aquests fons provincials, el municipi podrà seguir millorant els seus serveis i infraestructures, com la reforma feta en l'ajuntament o la millora de l'accessibilitat i els nous jocs en el Parc de la Canaleta, que també ha visitat el president.

En el parc, diferents partides del Pla d'Inversions Sostenibles (IFS) han servit per a millorar l'accessibilitat, reformar la zona de jocs infantils i condicionar l'entorn, una inversió global de 100.000 euros que segons Toni Gaspar “consolida La Canaleta com un punt de trobada per al teixit social de Faura, un espai imprescindible per a xiquets, adults i persones majors, que ara està totalment renovat amb ajuda de la Diputació”.

En paraules de Rodríguez, “aquestes millores que estan duent a terme els ajuntaments per a millorar la qualitat de vida de les seues veïnes i veïns demostren que no ens equivoquem apostant per l'autonomia municipal i permetent que els municipis tinguen un finançament just i adequada per a desenvolupar aqueixa autonomia, decidint i executant les obres que els demanen les persones que habiten en ells”.

Entre 2016 i 2017 la Diputació de València ha destinat més de 670.000 euros a Faura, que sumats a les inversions previstes enguany superen el milió d'euros; una quantitat amb la qual, a més de les actuacions visitades per Rodríguez, s'ha pogut reformar la piscina municipal, asfaltar diversos carrers i connectar els pluvials del carrer Major amb el barranc de la Canaleta.

Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival.

La diputada de Joventut, Igualtat i Esports, Isabel García, ha presentat el programa integral de formació de personal polític i tècnic dirigit a les regidories d'Igualtat, Benestar Social, i Diversitat dels municipis de la província de València. L'objectiu d'aquest programa és la sensibilització, informació i formació del personal amb responsabilitats en matèria d'Igualtat.

Aquest programa formatiu s'emmarca en el full de ruta de la Diputació a la recerca de l'impuls a la Igualtat, que va quedar vigent amb l'aprovació del Pla d'Igualtat llançat en 2017, el primer en la història de la corporació. “Ens hem implicat al màxim perquè tots els municipis tinguen accés a les eines necessàries que permeten portar avant projectes en matèria d'Igualtat estables i efectius”, ha afirmat la diputada durant la presentació.

El programa formatiu, en el qual participen més de 140 tècnics i representants polítics de més d'un centenar d'ajuntaments, és de caràcter semipresencial. El gruix del curs de 40 hores de durada es realitzarà online, excepte la sessió de presentació i la de clausura. La distribució dels cinc cursos s'ha realitzat tenint en compte la situació geogràfica dels municipis participants i la seua preferència lingüística. Els participants comptaran amb mòduls de treball individual, monogràfics de treball en grup, participació en fòrums temàtics, bibliografia especialitzada i formularis d'avaluació.

Arranca el nou portal d'Igualtat

El nou portal d'Igualtat de la Diputació de València ja està disponible en la web de la institució. En aquest espai, tant ciutadans com a tècnics d'ajuntaments poden trobar tot tipus d'informació i recursos referits a les actuacions de la Diputació en matèria d'Igualtat, Inclusió i Gènere. A més, el portal http://igualtat.dival.es/ permet l'accés a legislació, convocatòries per a associacions i ajuntaments, convenis de col·laboració amb associacions, el Pla d'Igualtat de la Diputació i notícies.

“Volem que els ajuntaments i associacions estiguen molt ben informats de totes les eines que els pot oferir la Diputació”, ha afegit García. “Tradicionalment, quan un ajuntament volia fer un projecte havia de cercar-se els seus propis convenis, actualment tenim acords amb les associacions més importants a les quals els ajuntaments poden accedir de manera gratuïta”.

La Diputació es bolca amb el 8 de març

D'altra banda, Isabel García presentarà el 7 de març l'exposició ‘Dones en Marxa’ en el Castell d'Alaquàs. L'exposició pictòrica es divideix en dos àrees en les quals la dona és la protagonista. Obres d'artistes de la talla de Sorolla o Pinazo en la qual es representa a la dona conviuran amb altres creacions de pintores i artistes femenines en una exposició que estarà disponible fins al 21 de maig.

A més de l'exposició, amb importants peces del patrimoni de la Diputació, el dia 8 de març, a la porta de la Diputació, es llegirà el tradicional manifest en defensa de la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, en la qual participaran treballadores i treballadors de la institució, sindicats i responsables polítics.

Després de la seua participació en la Fiets en Wandelbeurs de Gant, el cap de setmana passat, el Patronat de Turisme de València completa el calendari d'hivern de fires estatals i internacionals simultanejant la seua presència en quatre certàmens: Fiere for Alle (Herning, Dinamarca), F.RE.E. Munich, Fira Internacional de Turisme Ornitològic Extremadura Birdwatching Fair (FIO) i en la Fira Internacional de Turisme Reyno de Navarra (Navartur).

El Patronat de Turisme acudeix a aquestes quatre grans cites del turisme europeu, de la mà de l'Agència Valenciana del Turisme, amb l'accent posat en la promoció dels productes mediambientals, a més de presentar un ampli catàleg de propostes especialitzades en gastronomia i cultura de les comarques valencianes.

Dinamarca, Munic i turisme actiu

Fins a diumenge que ve, 25 de febrer, València Turisme participa en la Fiere for Alle d'Herning (Dinamarca) i en F.re.I. Munich, al costat de la resta de marques turístiques de la Comunitat Valenciana per a promocionar les comarques valencianes amb fullets editats en anglès i alemany i una proposta activa de noves experiències turístiques.

El Patronat de Turisme dóna a conèixer al mercat danés i alemany les excel·lents possibilitats de turisme actiu que ofereix el territori valencià, des de senderisme a descens de rius, rutes amb bici, BTT, i rutes a cavall, així com les bondats de la gastronomia autòctona i l'esplendor del patrimoni artístic i cultural valencià.

Tots dos certàmens van dirigits principalment al públic en general però compta també amb una participació important de visitants professionals i premsa especialitzada.

Turisme ornitològic en Monfragüe

La Fira Internacional de Turisme Ornitològic Extremadura Birdwatching Fair se celebra en el Parc Natural de Monfragüe (Càceres) des d'avui i fins al diumenge, 25 de febrer i València Turisme estarà present per cinquena vegada, juntament amb l'Agència Valenciana de Turisme i l'Associació de Guies Birding de la Comunitat Valenciana, amb la qual col·labora.

València Turisme i Gandia en NAVARTUR

Des de demà i fins al dilluns, 26 de febrer, el Patronat de Turisme participa, per quart any consecutiu, en la Fira Internacional de Turisme Reyno de Navarra “Navartur”, que se celebra en el recinte firal de Pamplona.

València Turisme assiteix a aquest certamen amb l'objectiu principal de mostrar i donar a conèixer l'oferta turística dels nous productes turístics valencians al mercat de Navarra i País Basc. En l'espai expositiu també té presència activa Gandia.

El proper dimarts, 27 de febrer, la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, presentarà el llibre La topografia mèdica d'Alzira de 1917, obra d'Enrique Badenes. L'acte tindrà lloc a les 20:00 hores, a l'Arxiu Municipal d'Alzira, i comptarà amb la participació de Diego Gómez, alcalde d'Alzira; Tomàs Pérez Garrigues, metge; Carmel Ferragud, coeditor del llibre; i Manel Pastor, director de la col·lecció Estudis Comarcals del Magnànim.

Enrique Badenes Gallach, estudiant de medicina aleshores, presentà el treball al premi convocat en 1917 per la Real Academia de Medicina de Madrid. No va guanyar, tot i que l'Acadèmia va decidir atorgar-li un accèssit, i va quedar ocult i inèdit durant molts anys als arxius de la institució, fins que va ser trobat per Josep Bernabeu i estudiat per Ciprià Teodoro.

Es tracta d'un exemple magnífic de la col·lecció de topografies mèdiques que des del segle XIX fins a principis del XX floriren per tota la geografia peninsular al caliu del moviment higienista i el naixement de concepcions d’etiologia social que demandaven la interconnexió del medi ambient amb els problemes sanitaris. Les topografies mèdiques, més enllà del seu propòsit inicial, constitueixen una font molt rica d’informacions etnogràfiques i permeten un coneixement de primera mà al voltant de formes de vida, relacions econòmiques, manifestacions de la cultura popular entre molts altres aspectes de la vida dels pobles, ciutats o comarques.

Una edició acurada

Un equip d’investigadors coordinat per Aureliano Lairón i Carmel Ferragud, amb la participació també de Ciprià Teodoro i Josep Bernabeu, s’ha ocupat de la recuperació del text fet per Enrique Badenes que no va ser publicat malgrat el fet d’haver estat seleccionat en el concurs organitzat en l’any 1917. Els responsables de l'edició ens ofereixen un treball acurat i complementat per una introducció orientativa i un apèndix molt útil on es recullen un seguit de ressenyes biogràfiques de personatges citats a l’original, a més d'una guia onomàstica.

L'obra ha estat publicada dins de la col·lecció Estudis Comarcals del Magnànim, dirigida per Manel Pastor, una de les més fermes apostes de la nova etapa de la Institució, que mitjançant la col·laboració amb la Federació d'Instituts d'Estudis Comarcals del País Valencià està promovent la publicació de treballs d'àmbit local i comarcal.

El dia 20 de febrer de 1868 es va inaugurar la impremta i el taller d'enquadernació de la Casa de Beneficència, unes indústries que “proporcionaran major instrucció als pobres albergats en l'establiment, que és el fi que es proposa la comissió administrativa”. Així resava el document que es va imprimir aquell dia com a record, arxivat fins hui, amb els noms de “els senyors que la componien”, els “empleats de planta” i “el nombre de pobres existents en aquest dia”.

I és que va ser així com va entrar en funcionament aquest servei essencial de la Diputació de València. Un suport imprescindible, que hui dia serveix per a satisfer les necessitats de cadascun dels departaments i organismes depenents de la corporació provincial en matèria d'edició, impressió, publicació i reproducció de documents: des de llibres, catàlegs i cartells fins a impresos oficials, entrades i targetes.

Tot açò des d'una nova ubicació, en el polígon industrial Fuente del Jarro, a Paterna, i amb un total de 20 empleats, ja sense “xiquets” ni “xiquetes”, com comptabilitzava l'imprès commemoratiu de la Casa de la Beneficència, mostra que, encara que la intenció era bona (ensenyar un ofici amb el qual pogueren eixir de la pobresa), els temps han canviat.

És en eixe taller de la Beneficència on s'editava a més el Butlletí Oficial de la Província, el BOP, com pot veure's en ampliar alguna de les fotografies que s'han conservat fins ara, on és possible trobar persones sostenint un exemplar. És el cas de la foto que acompanya a aquest text, ‘Aprenents en la impremta i taller d'enquadernació de la Casa de Beneficència de València’, pertanyent a l'Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València i millorada digitalment pels treballadors de la impremta.

Una mirada al futur

Aquesta efemèride que, com apunten des de l'Arxiu, “coincideix amb el 550 aniversari de la defunció de Gutenberg”, serveix també per a recordar un altre moment clau en la història de la impremta provincial: la fi de la publicació del butlletí en paper. Una transició que no ha afectat al cartell que dóna la benvinguda a la instal·lació de Fuente del Jarro, on pot llegir-se ‘BOP’ sota el logo de la Diputació perquè, encara que ha passat més d'una dècada des que el butlletí passara a ser exclusivament digital, la part administrativa i l'edició, encara que electrònica, segueix fent-se allí.

Una nova mostra del pas del temps que també es fa visible amb l'actualització de la maquinària en planta. “Hem escomès algunes millores”, explica el cap de servei de la impremta provincial, Toni Núñez. “Teníem una impremta digital que estava bastant antiquada i hem passat a un equip més modern que ens permet una major flexibilitat i, sobretot, major velocitat a l'hora de satisfer les peticions”.

Aquesta màquina, adquirida fa poc més d'un mes, se suma a un altre d'eixos aparells poc vistosos, però que faciliten enormement el treball diari: “Ara hi ha un carretó autopropulsat que ens ha vingut fenomenal per a fer tot el moviment de paper, que sembla que no, però pesa”.

Un esforç per modernitzar la impremta que posa en valor Núñez amb la vista posada en el futur del servei, amb la idea de “augmentar la producció interna” al mateix temps que s'amplia un espai habilitat com a biblioteca en el qual es conserven, per exemple, tots els butlletins publicats des de la dècada dels 80 fins a l'arribada de l'era digital.

Conéixer la Diputació

Amb tota aquesta informació, és oportú recordar la frase que repeteix el president de la corporació provincial, Jorge Rodríguez, en referència a la Diputació de València: “No es pot apreciar allò que no es coneix”. Una filosofia que el diputat d'Administració General, Pepe Ruiz, també ha fet seua, traient dels despatxos la reunió de la seua àrea prèvia a les comissions informatives per a traslladar-la als diferents departaments que componen la delegació. Aquesta vegada, a la impremta, coincidint amb la seua 150 aniversari.

“Hem vingut a la impremta provincial perquè tots i cadascun dels caps de servei de l'àrea vegen l'immoble, com es treballa i quins recursos tenim”, ha explicat Ruiz. “De la mateixa manera que hem estat ací, el mes que ve estarem en Projectes Específics, el següent anirem al Parc Mòbil, i així amb cadascun dels serveis que coordinem des de l'àrea perquè es puguen conéixer i donar a conéixer”, ha conclòs.

Mentrestant, Arxiu General i impremta seguiran coordinant-se per a digitalitzar tots els butlletins oficials de la província des que nasquera la publicació el dia 3 de setembre de 1833. Un document d'un important valor històric, administratiu i informatiu els números en paper compresos entre l'1 de juliol de 1971 i el 30 de setembre de 2002 del qual ja es poden consultar en la web www.archivo.dival.es.

El municipi de Vinalesa ha escomès diferents actuacions de condicionament i millora en l’antiga Fàbrica de la Seda en matèria d’insonorització, canalització de les aigües pluvials, tractament de l’estructura i dotació escènica per poder ampliar els seus usos socials i culturals. Unes actuacions per a les que s’ha comptat amb 222.333 euros contemplats en els diferents programes i ajudes de la Diputació de València, tal i com ha traslladat l’alcaldessa d’aquesta localitat, Alba Cataluña, a la vicepresidenta de la corporació provincial, Maria Josep Amigó, durant la visita efectuada per a conèixer les inversions realitzades amb els recursos de la Diputació. La vicepresidenta ha estat acompanyada, a més de l’alcaldessa, pels regidors Víctor Martínez i Ferran Pardo.

Maria Josep Amigó ha reconegut que la Fàbrica de la Seda de Vinalesa representa «un espai emblemàtic per a la localitat, on es porten a terme bona part del conjunt d’activitats i iniciatives culturals, festives i socials en les que participen els seus veïns i veïnes». Per això, la vicepresidenta ha valorat «l’esforç que s’està fent des del Consistori per recuperar el seu patrimoni, conservar-lo i posar-lo en valor, ampliant els seus usos socials i la capacitat d’albergar cada vegada un major volum d’activitats adreçades a diferents àmbits», ha subratllat.

La vicepresidenta ha reiterat la predisposició de la corporació provincial «a treballar conjuntament amb els alcaldes i alcaldesses, amb els equips de govern municipals, per tal de materialitzar aquells projectes que busquen millorar la qualitat de vida de la ciutadania», ha indicat. «Un objectiu ben palès en Vinalesa, amb la seua voluntat de treballar per fer els seus carrers i vies més accessibles i millorar aquells espais públics que més utilitza la seua gent».

Centre neuràlgic de l’activitat social i cultural

La Fàbrica de la Seda de Vinalesa va estar fundada a finals del segle XVIII per la família Lapayesse, convertint-se, a més, en el primer centre fabril valencià en fer ús de la força motriu de l'aigua, en aquest cas de la Reial Sèquia de Montcada. A principis dels anys 80, l’immoble va estar adquirit per part del consistori de Vinalesa per a esdevenir un gran centre social, el qual ha anat incorporant diferents serveis municipals: ajuntament, biblioteca, centre de salut, espai d’associacions locals, centre cívic i cultural, gimnàs o llar dels jubilats, entre d’altres.

Des d’aleshores s’ha seguit una important tasca de rehabilitació, conservació i condicionament d’aquest emblemàtic espai. Aquestes últimes actuacions han consistit en el condicionament acústic interior del centre cultural La Nau per tal d’ampliar el seu ús com a sala d’exposicions, sala d’assajos i auditori, amb capacitat per a 250 espectadors. Una actuació executada a través d’una ajuda de 111.769 euros del programa d’Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) corresponent a l’exercici 2015.

Així mateix, també s’ha procedit a la restauració i l’aplicació d’un tractament químic sobre l’estructura de fusta de la Biblioteca, per tal de garantir la seua conservació i òptim estat. Uns treballs executats amb 43.475 euros dels IFS 2017. També s’ha actuat en la reparació del sistema de recollida d’aigües pluvials del centre cívic municipal amb 35.193 euros contemplats al programa IFS 2016. A més d’escometre altres intervencions de millora per valor de 31.896 euros procedents del SOM 2016. El conjunt d’aquestes actuacions es completarà pròximament amb la instal·lació d’un escenari i la realització de diverses intervencions sobre la capsa escènica, per a les quals es comptarà amb altres 27.666 euros del SOM 2017.

L’alcaldessa de Vinalesa, Alba Cataluña, ha assegurat que a través dels fons de la Diputació «hem pogut impulsar diferents projectes de millora de l’immoble per tal de que aquest es mantinga viu i els veïns i veïnes de Vinalesa el puguem gaudir de forma conjunta». En aquest sentit, l’alcaldessa ha posat èmfasi en «el significat que té l’antiga Fàbrica de la Seda com a centre social per a la ciutadania, a més d’esdevenir un espai neuràlgic per a la celebració de les nostres Festes Majors», ha destacat.

Així mateix, Cataluña s’ha mostrat «especialment satisfeta» pel volum de recursos dispensats per part de la Diputació a Vinalesa. En el que va de legislatura aquest municipi de l’Horta Nord ha rebut 845.444 euros de la corporació provincial, entre els quals es comptarà per als exercicis 2018-2019 amb 226.373 euros del pla de Serveis i Obres Municipals (SOM). 

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.