L'Ajuntament de Tavernes Blanques ha creat una aplicació web per a agilitar la gestió de la informació policial bàsica del municipi, gràcies a l'ajuda de l'àrea de Gestió i Retenció del Talent de la Diputació de València.

El diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, ha mantingut una reunió amb el regidor de Seguretat ciutadana del municipi, Jorge Fontestad, a la qual també ha assistit el becari de la Diputació que ha desenvolupat la app, Rubén Esteban, en la qual han presentat l'aplicació i les seues possibilitats d'exportació a altres municipis.

Amb aquesta eina el Consistori cerca agilitar el treball diari de la policia local, ja que permet administrar una gran quantitat de dades i informació i automatitza els processos, la qual cosa permet una millor distribució del temps dedicat a cada tasca. Amb aquesta aplicació desenvolupada amb fons de l'àrea de Gestió del Talent de la Diputació, els ciutadans podran realitzar gestions com a actes, denúncies, atestats o citacions.

El diputat Bartolomé Nofuentes ha plantejat replicar l'aplicació a nivell provincial a causa del seu èxit “una iniciativa tan innovadora que va a permetre replicar la app en altres municipis”, ha afegit. “El programa de Gestió del Talent té per objectiu exactament açò, el recolzar als nostres i nostres joves talents, aprofitant els seus coneixements per a poder desenvolupar projectes que van a millorar el nivell de vida de la ciutadania”, ha conclòs Nofuentes.

El becari desenvolupador de la APP, Rubén Esteban, ha assenyalat que es tracta d'una intranet de programari lliure amb una interfície molt intuïtiva que “permet als agents gestionar els aspectes més comuns de l'organització interna de la plantilla, així com l'emmagatzematge i administració de la informació de seguretat més rellevant i usual”.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha defensat el model d’assignació de recursos implementat per l’actual equip de govern de la corporació provincial basat en criteris objectius. «El color polític no pot resultar mai un criteri que determine l’assignació dels recursos. Des de la nostra arribada a l’equip de govern de la Diputació, hem apostat perquè els ajuntaments disposen de la major quantitat de recursos, i que siguen aquests els encarregats de determinar els projectes que resulten prioritaris per a la ciutadania, primant així l’autonomia municipal i una distribució dels recursos basada en criteris objectius». La vicepresidenta s’ha manifestat d’aquesta forma durant la seua visita a Emperador per a conèixer les inversions realitzades amb els recursos de la Diputació.

Des de la corporació provincial «hem d’afavorir la igualtat d’oportunitats dels nostres veïns i veïnes, tant si aquests resideixen a municipis de l’àrea metropolitana, de la costa o de l’interior, i independentment de si ho fan en ciutats o en municipis més menuts», ha subratllat la vicepresidenta. Per tal d’abastar aquest objectiu, Maria Josep Amigó ha defensat una assignació dels recursos, a través dels diferents programes provincials, que atén a criteris «estrictament objectius», com ara la demografia, el terme municipal o el respecte pel medi ambient. «Un model que està permetent que tots els municipis vegen incrementades les inversions de la Diputació de València, independentment del seu color polític», ha destacat.

La vicepresidenta s’ha congratulat de que bona part dels projectes escomesos pels municipis amb els recursos procedents de la corporació provincial «busquen millorar la qualitat de vida de la ciutadania». I en aquest sentit, Maria Josep Amigó ha destacat les inversions realitzades en la localitat d’Emperador. «Reconforta comprovar com en el municipi més menut de l’Horta Nord estan sent capaços de fer un ús altament eficient dels recursos públics, apostant per projectes que milloren les condicions de vida de la ciutadania i la seua accessibilitat al conjunt dels serveis públics». La vicepresidenta ha destacat «l’enginy i la imaginació» necessarià en aquests casos, «que estan permetent a Emperador comptar amb alguns serveis només a l’abast dels grans municipis».

Per la seua part, l’alcalde d’Emperador, Alberto Bayarri, ha aprofitat l’ocasió per a agrair a Maria Josep Amigó la seua visita al municipi. Alhora que també s’ha mostrat satisfet pel volum de recursos transferits per la Diputació. «Aquests darrers exercicis el municipi està rebent més recursos, a més de disposar de major autonomia per a determinar els projectes a executar». En el que va de legislatura aquest municipi de l’Horta Nord ha rebut 652.430 euros de la corporació provincial, entre els quals es comptarà per als exercicis 2018-2019 amb 161.016 euros del pla de Serveis i Obres Municipals (SOM). 

Remodelació de l’Ajuntament

Durant la seua estada en Emperador la vicepresidenta ha tingut ocasió de conèixer diferents projectes de present i de futur per al municipi. Entre aquests, destaquen les actuacions orientades a l’adequació del consistori i el centre social, per a les quals s’ha comptat amb 205.036 euros procedents dels diferents programes provincials.

Així mateix, s’ha efectuat una inversió de 50.943 euros, corresponents al pla d’Inversions Financerament Sostenibles de 2015 (PIFS) i el pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) 2017, per al soterrament dels contenidors de Residus Sòlids Urbans (RSU) en diferents carrers i localitzacions del municipi. De la mateixa manera, s’ha actuat en la reestructuració i adequació de l’accés a la població, fent servir una partida pressupostària per valor de 55.556 euros dels IFS 2017.

En última instància, també s’han invertit 52.927 euros en la substitució de les faroles i la renovació de l’enllumenat públic dels carrers 18 de març i València, a més d’actuar en la remodelació del parc infantil Rector Vicent Segura, a través d’una actuació que ha comptat amb 20.000 euros procedents del SOM 2017.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, visita aquest dissabte les noves instal·lacions esportives de San Antonio de Requena, un poliesportiu executat amb fons procedents dels diferents plans que ofereix la corporació.

El president coneixerà aquest espai amb l'alcalde d'aquesta pedania, José Martínez Valle, l'alcalde de Requena, Mario Sánchez i el diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dissabte, 3 de març de 2018

Lugar: Poliesportiu de San Antonio de Requena, Calle Doctor García, 7. San Antonio de Requena.

Hora: 12.30 hores

L’aposta formativa de la Diputació de València ha aconseguit atraure en 2017 a 6.668 persones, una xifra que destaca especialment si la comparem amb els 3.960 alumnes que van assistir a cursos de la corporació provincial l'any anterior. Un increment del 68.38% que no hauria estat possible sense l'esforç realitzat des del servei de Formació de la corporació provincial.

“Les dades comparatives de la memòria de 2017 pel que fa a 2016 són una mostra de l'important esforç formatiu realitzat”, destaquen des del servei de Formació, on apunten que han sigut un total de 303 professors i col·laboradors els que han compartit els seus coneixements amb els alumnes i alumnes i les entitats locals participants (292), enfront dels 233 docents de l'any precedent.

En total han sigut més de 200 activitats formatives les que ha oferit la Diputació de València al llarg de 2017, enfront de les 147 de 2016. Un increment del 50% en el nombre d'activitats que es demostren interessants per a la ciutadania, ja siga part del personal de la Diputació, com dels ajuntaments i entitats locals de cada comarca.

Una avaluació positiva

Aquest grau d'interès i satisfacció es pot calibrar gràcies als qüestionaris que es lliuren a l'alumnat en finalitzar cada curs, i dels quals s'extrauen dades com que el 93% d'assistents recomanaria l'activitat formativa o que el  84% d'enquestats han satisfet les seues expectatives pel que fa al curs en el qual han participat. 

Pla General de Formació de 2018

Amb totes aquestes dades en la mà, des del servei de Formació realitzen les estimacions del Pla General de Formació de 2018, presentat fa escasses setmanes, i en el qual es preveuen 204 activitats formatives amb més de 4.400 hores de formació i un número total de places que tornarà a superar la barrera dels 6.000 alumnes.

Aquest 2018, la principal novetat ha sigut la presentació d'un pla únic que es convocarà en tres tandes: març, maig i juliol, de manera que l'oferta es realitzarà de forma més escalonada per a facilitar la inscripció. La implantació de l'administració electrònica, les noves lleis administratives, l'ofimàtica, el valencià i la formació especialitzada seran les principals àrees temàtiques del nou pla general de formació.

Així mateix, es dóna continuïtat al nou programa de formació iniciat en 2017, #DIVALDirectia, destinat a habilitats/ades de caràcter nacional, caps de servei, i directors/es dels ajuntaments, que està tenint un fort impacte en les entitats i els col·lectius professionals. Es dóna continuïtat també a la formació en igualtat, especialment en suport a l'elaboració per part dels ajuntaments dels seus plans d'igualtat.

També existeix un programa intern destinat únicament al personal de la Diputació, en el qual s'atenen les necessitats formatives que han plantejat els serveis, amb un important bloc destinat a la tramitació interna i els aplicatius corporatius com la gestió de subvencions, la gestió d'expedients, el contracte menor electrònic o el sistema de fiscalització limitada, qüestions essencials per al desenvolupament de la gestió.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, acudeix aquest dilluns 5 de març a Vinalesa per a presentar les inversions que contemplen els comptes provincials d'enguany en la comarca de l'Horta Nord.

L'acte tindrà lloc en el saló de plens de l'Ajuntament de Vinalesa, on el president desgranarà les principals línies del Pressupost de la corporació per a 2018, acompanyat pel diputat Pepe Ruiz i l'alcaldessa de la localitat, Alba Cataluña.

En finalitzar l'acte, Rodríguez i Cataluña es desplaçaran fins al camp de futbol de la localitat, en el qual s'instal·larà gespa artificial amb fons provincials, en resposta a una reivindicació històrica dels veïns del municipi, que es va plasmar en una carta dels capitans de les categories inferiors de l'escola de futbol, atesa pel president.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dilluns, 5 de març de 2018

Lloc: Ajuntament de Vinalesa, C/ La Fábrica 1, Vinalesa.

Hora: 17.30 hores

Lloc: Camp de futbol de Vinalesa. Partida Antigons, 28, Vinalesa

Hora: 18.30 hores

Els arqueòlegs s'afanyaven aquest matí sota el cel encapotat, en la fossa 22 del cementeri de Paterna, donant inici a les excavacions que pretenen trobar els cossos de 39 afusellats durant la repressió franquista. Les obres, finançades per la Diputació de València, són el començament també de les nombroses actuacions en matèria de memòria històrica que es duran a terme durant 2018 amb un pressupost de 626.000 euros.

“Continuem amb el nostre treball de dignificar aquest país, que no pot considerar-se democràtic si encara té les cunetes i els cementeris plens de fosses comunes”, s'ha lamentat la titular de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo. La diputada s'ha reunit amb els descendents de les víctimes i ha assenyalat que, en les seues paraules, “compartim l'alegria de les famílies que pensaven que no anaven a viure aquest moment, un moment que s'ha demorat massa”.

Els treballs d'excavació i exhumació de la fossa comuna, a càrrec de l'equip d’ArqueoAntro, es perllongaran durant els pròxims dos mesos. “En una setmana esperem arribar a les restes dels represaliats, situats sota els cossos d'enterraments ordinaris”, ha explicat l'arqueòleg Miguel Mezquida.

Una vegada finalitzats els treballs de camp, s'enviaran les mostres a l'Escola de Medicina Legal de la Universitat Complutense de Madrid, on s'estudiaran les restes i signes de violència. “Després d'aquest procés, una empresa genètica farà els anàlisis de les mostres d'ADN amb les més de 12 famílies involucrades en el procés”, ha detallat l'arqueòleg d’ArqueoAntro. Anàlisis que, juntament amb els estudis arqueològics i antropològics, permetran la individualització i identificació completa de les restes de les víctimes per a ser retornades als seus parents.

“Al meu avi el van afusellar amb només 23 anys, amb altres 38 persones. El somni del meu pare ha sigut sempre trobar-lo, i ara la meua missió és localitzar als familiars de les víctimes perquè puguen fer el mateix”, ha explicat Amelia Hernández, néta de Manuel Hernández Sáez, impulsora dels treballs i presidenta de l'Associació per la Memòria Històrica de Carlet.

Concretament, en la número 22 es va situar una saca de 39 persones, executades de manera sumaria el dia 28 de juliol de 1939. Entre les víctimes es troben veïns d'un gran nombre de poblacions de la província de València (Alberic, L'Alqueria de la Comtessa, Benaguasil, Benifaió, Bunyol, Cases Altes, Canet d'en Berenguer, Carlet, El Puig, Gandia, Manises, Sagunt, València, Xàtiva o Yátova), com és comú; però també s'espera trobar víctimes d'altres províncies com Alacant (Ibi), que en ocasions venien fugint d'altres zones ja ocupades per l'exèrcit colpista. Així mateix, els experts han seguit els estudis realitzats per Vicent Gabarda Cebellán, el llibre del qual ‘Els Afusellaments al País Valencià’ constitueix una eina fonamental per a trobar a les víctimes de la dictadura.

Activistes polítics i membres de sindicats

És freqüent trobar entre els represaliats un gran nombre d'activistes polítics o sindicals de diferents organitzacions que van conformar els governs de la Segona República, i del període de la Guerra Civil. Aquestes diferents sensibilitats polítiques queden reflectides en les diverses vinculacions de molts dels sentenciats a mort: els sindicats CNT i UGT, el Partit Comunista, Esquerra Republicana i el PSOE.

Segons les dades proporcionades per les pròpies famílies, les víctimes generalment van ser en un primer moment empresonades en les seues pròpies localitats –o en les localitats en les quals residien–, per a ser traslladades als caps del partit judicial, on se'ls van iniciar els processos sumaríssims. Posteriorment van ser conduïts al Penal de San Miguel dels Reis o a la Presó Celular de València, coneguda popularment com la ‘Cárcel Modelo’ on, una vegada els arribaven les sentències de pena de mort, esperaven a ser portats fins a Paterna.

Augment del pressupost en Memòria Històrica

En el passat any, van ser exhumats un total de 118 cossos de represaliats per la dictadura franquista amb finançament de la Corporació provincial. Precisament, 14 de les Fosses 82 i 92 del cementeri de Paterna, 12 del cementeri d'Ontinyent, 50 de la Fossa 113 del cementeri de Paterna i 42 més d'un nínxol, situat en el mateix cementeri.

Pérez Garijo ha aprofitat per a fer balanç de la seua tasca al capdavant de Memòria Històrica, i ha recordat que en 2017 es va duplicar el pressupost anual en veure's “desbordats” per les peticions d'ajuntaments i associacions.

Abans de l'inici de l'estiu, l'equip d'experts de ArqueoAntro abordarà l'exhumació de la fossa 128 del cementeri de Paterna, on esperen trobar més de 120 represaliats, la qual cosa la convertiria en una de les fosses comunes més grans del país. Després d'aquesta, es durà a terme l'excavació de la fossa 94, amb més de 70 cossos registrats, i la fossa 112, aquesta última promoguda per l'ajuntament de Tavernes de la Valldigna. “Enguany exhumarem unes 300 víctimes, més del 10% dels afusellats a Paterna i un 7% dels republicans represaliats en tot el País Valencià”, ha destacat Mezquida.

Així mateix, la delegació de Memòria Històrica està elaborant un documental sobre les exhumacions realitzades en els municipis valencians, així com una web on podran trobar-se bases de dades, nombroses entrevistes i documents referents a l'etapa de la guerra civil i la posterior repressió franquista.

*Imatges disponibles en FTP Diputació de València*

La Diputació de València ha acollit en la seua seu central la reunió de treball dels socis europeus del projecte ‘Level-up! Workplace Tutor goes Europe’. La iniciativa consisteix en la creació i desenvolupament d'un curs per al personal EFP, els responsables de la formació dels treballadors dins d'una empresa. Una figura menys estesa a Espanya que en la resta de països veïns. Per al diputat provincial de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, “és important dotar als nostres emprenedors d'eines per a millorar i, també, per a tendir ponts amb Europa”.

Un dels objectius d'aquests cursos és avançar en la qualificació dels anomenats ‘formador de formadors’. Una altra fi és crear un diàleg a nivell europeu, on les diferents parts interessades debaten sobre l'actual política europea entorn al personal EFP. Per a açò es va a dur a terme, a més del curs de formació ‘European Workplace Tutor’, un fòrum per a analitzar les polítiques relacionades amb el tema, així com altres aspectes relacionats amb el món laboral, com la desocupació juvenil.

El diputat Bartolomé Nofuentes ha valorat positivament la iniciativa. i ha assegurat que la Diputació “va a seguir recolzant totes les iniciatives que cerquen recuperar el teixit empresarial i fomenten la formació i el debat, també a Europa”.

El projecte està format per vuit socis de set països: IG Metall i BFW (Alemanya), Fundació Pascual Tomás i el IFES (Espanya), Salpaus (Finlàndia), Noreside Resource Centre LTD (Irlanda), ISQ (Portugal), Die Berater (Àustria) i Corvinus University Budapest (Hongria).

L'Àrea de Carreteres de la Diputació de València ha fet balanç de l'últim episodi de nevades que ha afectat a la província entre els dies 27 i 28 de febrer a un total de 20 vies en les comarques de Requena-Utiel, Los Serranos i El Rincón de Ademuz. En total, més de 300 quilòmetres de carretera en els quals ha sigut necessària la intervenció de les brigades de conservació de la institució provincial.

L'abast del temporal ha fet necessari mobilitzar tot tipus de maquinària, incloent un camió llevaneus amb vehicle de suport, una motoniveladora, quatre retroexcavadoras mixtes i dos tractors amb fulles posterior, que van centrar la seua activitat en la retirada de neu de la calçada i en el posterior esplai els prop de 20.000 kg de sal fundente per a prevenir la formació de plaques de gel com a conseqüència de la baixada dràstica de les temperatures.

A més dels conductors dels vehicles especials, s'ha mobilitzat a una vintena de persones, entre capatassos i vigilants de la Diputació de València i operaris de les empreses adjudicatàries del servei de conservació, que durant les dues jornades van recórrer en tot terrenys les carreteres de les tres demarcacions a fi de coordinar tant l'emissió d'avisos com l'execució dels treballs. Un ampli dispositiu el cost del qual, segons els càlculs de l'Àrea de Carreteres se situa entorn dels 40.000 euros.

Al llarg del present hivern han sigut tres els episodis d'alerta, un per pluges i dues per nevades, que han requerit l'activació dels dispositius d'emergència de l'Àrea de Carreteres de la Diputació de València. Tal com ha destacat el Diputat de Carreteres, Pablo Seguí, “en tots ells, l'actuació de la Diputació s'ha caracteritzat per la immediatesa i l'eficiència en la resposta i per la constant coordinació amb el Centre d'Emergències de la Generalitat Valenciana, gràcies a la qual cosa no s'han produït incidents greus en cap punt de la xarxa”.

Per açò, Seguí assegura que, si ben els indicadors meteorològics apunten al fet que aquest podria haver sigut l'últim de la temporada, la Diputació de València va a seguir mantenint tots els seus mitjans alerta i en disposició d'actuar encara unes setmanes més, “ja que aquesta és la millor manera d'assegurar una ràpida actuació davant qualsevol eventualitat i garantir així la seguretat de tots els usuaris en les nostres carreteres”, ha conclòs.

Que les persones amb discapacitat tinguen més oportunitats d'ocupació, sobretot en el mitjà rural, és un dels objectius del ‘Campus Diversia’, un projecte de suport a la diversitat que desenvolupa el municipi valencià de Yátova i que ha conegut de primera mà la responsable de l'àrea de Benestar Social de la Diputació de València, Mercedes Berenguer.

La iniciativa està integrada dins de AMICA, associació formada per familiars, persones amb discapacitat i professionals. Es desenvolupa en la Finca Mijares de Yátova, un entorn rural on es poden allotjar grups provinents d'associacions, col·legis, entitats per a trobades en els quals poder intercanviar experiències i recursos. Lluny de ser un nou centre per a persones amb diversitat funcional, es tracta que siguen ells mateixos els qui gestionen la Finca i s'encarreguen des d'allotjar als visitants, extraure el vi dels vinyers o l'oli de les oliveres, fins a preparar els camins accessibles o cuidar els animals de la granja.

En paraules de Mercedes Berenguer, “sempre recolzarem projectes com aquest que fomenten la inclusió social i, sobretot, l'autonomia de les persones amb discapacitat”. De fet, pràcticament el 80% dels alumnes que assisteixen als cursos de formació aconsegueixen integrar-se en el món laboral.

L'alcalde de Yátova, Miguel Tórtola, va visitar les instal·lacions de el ‘Campus Diversia’ al costat de la responsable de Benestar Social de la Diputació. “La idea és traçar un full de ruta a curt, mitjà i llarg termini i veure què possibilitats de col·laboració podem fixar entre les entitats”, explica Berenguer. Col·laboració que ja s'està materialitzant a través de l'Escola de Viticultura i Enologia de Requena, que pertany a la Diputació, i que ha subscrit recentment un conveni de pràctiques formatives amb el projecte dins de l'àrea agroforestal.

Durant la visita a la Finca del ‘Campus Diversia’ també se'ls va exposar l'extensa programació d'activitats específiques per a tots els públics. En el cas dels xiquets i joves, orientades al respecte a la diversitat i la naturalesa, en el dels adults, en la necessitat de conviure amb la discapacitat amb major naturalitat i en el dels majors, a redescobrir les habilitats i capacitats per a seguir creixent.

El llibre El territorio como bien común. Agricultura, ganadería, silvicultura... en el mazico del Caroig és la nova publicació de l’Institut d’Estudis Territorials del Caroig (IETC) que han presentat a Enguera Jaime Piqueras Juan i Pep Aparicio Guadas, autors de l’obra i membres de l’IETC, en un acte al que han assistit la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i l’alcalde de la localitat, Óscar Martínez.

Aquesta iniciativa de l’Institut s’afegeix a la labor que realitza aquesta entitat amb l’organització de jornades, l’edició de la revista Caroig i la presència, mitjançant assajos i articles d’opinió, en diversos mitjans de comunicació del territori valencià. El llibre constitueix un impuls més a la tasca d’anàlisi dels problemes territorials als que s’enfronta el Caroig, la defensa del patrimoni i l’aposta pel desenvolupament territorial sostenible.

Durant la presentació del llibre, la vicepresidenta de la Diputació ha assenyalat que «els reptes decisius als que ha de fer front el medi rural, com són la pèrdua i envelliment de la població, l’aprofitament dels recursos primaris d’aquestes zones, la bretxa tecnològica que afecta a les poblacions i a la població de l’interior, i també la manca d’infraestructures públiques, condició que agreuja els altres factors, són reptes als que des de la Diputació apostem per iniciatives que treballen des del territori i pel territori amb noves perspectives que permeten que les zones d’interior tinguen un futur a llarg termini».

Maria Josep Amigó ha expressat també que «cal apostar per nous nínxols econòmics com el turisme d’interior, els productes locals, l’agricultura i la ramaderia ecològica, l’apicultura, la gestió forestal sostenible o la gestió dels recursos cinegètics.  Per això iniciatives com la del Grup d’Acció Local: Associació Macís del Caroig i agrupacions de municipis de la Serra Grossa i Riberes del Xúquer ha permés abordar les problemàtiques de les poblacions d’interior amb més garanties de futur i amb aportacions de fons europeus».

En aquest sentit, com també ha explicat la vicepresidenta, la Diputació “ha apostat clarament en aquests últims dos anys per invertir en les infraestructures més bàsiques com carreteres, col·legis i centres de salut”. Entre els exercicis 2016 i 2017, la Diputació ha invertit en la zona 487.500 euros en les següents partides: 180.000 euros en el col·legi d’Enguera; 57.000 euros al centre de salut de Chella, 8.500 al centre de salut d’Enguera, 27.000 euros per al de Miralles i 215.000 al de Navarrés.

A més, també s’han destinat ajudes per a la promoció de la inversió municipal en prevenció d’incendis i gestió forestal sostenible per tal de que els ajuntaments milloren la conservació i l’aprofitament forestal, així com la realització d’actuacions de prevenció i extinció d’incendis. Des del Patronat de Turisme de la Diputació de València s’han posat en marxa també diverses línies de subvenció, com per exemple fons per a l’organització i promoció de fires i certàmens turístics.