La reforma de l'edifici de les anomenades ‘escoles velles’ de Quatretonda, que allotja l'Escola d’Adults (EPA), la biblioteca i l'escola infantil, ha sigut una de les actuacions prioritàries del municipi i el resultat d’un procés participatiu en el que els veïns del municipi han decidit quines són les actuacions prioritàries que ha d’escometre l’Ajuntament. Aquest projecte de l’EPA ha comptat amb una inversió de la Diputació de 94.647 euros inclosos en el Programa d’Inversions Financeres Sostenibles (IFS) del 2015 i 2016, que forma part dels 802.000 euros que la corporació provincial ha destinat a la localitat de la Vall d’Albaida en la present legislatura i en el Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) dels exercicis 2018-2019.

La vicepresidenta de la corporació provincial, Maria Josep Amigó, ha remarcat que «s’ha acabat la època de les inversions faraòniques i ara el que importa és millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes. L’Escola d’Adults de Quatretonda, ubicada en les antigues escoles, és un lloc ple de vida: hi ha l’escoleta municipal, la biblioteca i dalt les aules on s’imparteixen les classes de la EPA i moltes més activitats. Tenim claríssim que estos nous equips de govern locals volen invertir els diners que els arriben des de la Diputació en aquelles coses que realment importen als veïns, i a més ací en Quatretonda es prima la participació ciutadana i que siga el poble qui decidisca quines són les seues primeres necessitats». 

Els espais esportius municipals també han vist millorades les seues instal·lacions a través de les diferents inversions reglades de la Diputació que ha rebut Quatretonda. La reforma i adequació del gimnàs del poliesportiu municipal ha comptat amb 107.540 euros del Pla Provincial d’Obres i Serveis (PPOS) i del programa d’Inversions Financerament Sostenibles del 2016. Així mateix, l’edifici multi-usos de la localitat també ha rebut 111.651 euros del PPOS de 2017 per a realitzar la segona fase de les obres.

L’alcaldessa de la localitat, Aina Benavent, ha detallat que «la reforma de l’escola d’adults ha suposat el canvi de les finestres de l’edifici, la renovació dels lavabos així com la instal·lació d’un ascensor per garantir l’accessibilitat de tot l’edifici». Benavent ha explicat que es tracta «d’un projecte resultat dels processos participatius Quatretonda Participa, en que els veïns decideixen quins projectes volen que es realitzen al municipi. De la mateixa manera, la millora del gimnàs també va ser un projecte elegit pels ciutadans en el segon programa de participació, i ha inclòs la renovació del paviment i dels vestidors, així com també el canvi de les finestres».

A més, l’alcaldessa ha remarcat la importància que té els nous criteris objectius seguits per la Diputació per a fer el repartiment de les inversions entre els diferents municipis valencians: «Voldríem agrair la manera en que la Diputació reparteix ara els recursos, amb criteris sempre objectius, i no en funció del color polític que tinga cada Ajuntament, perquè tots els ciutadans paguem els mateixos impostos i hem de tindre els mateixos recursos independentment del partit que governe en l’Ajuntament i en la Diputació».  

La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació i Ediciones Cátedra proposen un redescobriment de l’obra poètica d’Ausiàs March a través de Dictats. Obra completa, una edició crítica, traduïda al castellà i amb interpretacions en prosa del conjunt de poemes de l’excels autor valencià. El volum, coordinat pel professor Robert Archer i amb les traduccions de Marion Coderch i José María Micó, ha estat presentat a la Diputació de València per part del mateix autor, el diputat de Cultura, Xavier Rius; la directora d’Ediciones Cátedra, Josune García; i el director de l’ISIC-IVITRA, Vicent Martines.

Xavier Rius ha descrit aquest treball com «una obra cabdal per al coneixement d’un dels poetes valencians més grans de la història». Tal i com queda avalat «per l’excel·lència dels investigadors que han liderat la tasca realitzada amb aquest llibre, perquè hi col·laboren prestigioses institucions valencianes com el Magnànim, i perquè s’adopta l’edició filològica més fiable i de referència de la poesia original d’Ausiàs March», ha subratllat el diputat. A més d’estar publicada en la col·lecció Letras Hispánicas de l’editorial Cátedra.

En aquest sentit, l’autor del llibre, Robert Archer, ha definit a Ausiàs March com «una de les grans veus de la poesia medieval europea, present en la base dels poetes del Siglo de Oro espanyol tot i no haver escrit mai en llengua castellana». És per això, el sentit d’aquest treball rau en que «qualsevol amant de la poesia tinga accés a la intensitat, la potència i la introspecció dels versos d’Ausiàs March», ha explicat. A més de «conèixer i descobrir l’obra i figura del poeta, no només per part d’aquells que no parlen valencià o català, sinó també per part dels mateixos valencians», per la qual cosa s’ha optat per «una traducció assequible, que permeta explicar fàcilment el sentit original dels versos, oblidant-se de les estructures lingüístiques pròpies de la llengua medieval», ha remarcat.

La directora d’Ediciones Cátedra, Josune García, ha incidit en que Ausiàs March representa «una de les grans veus de la poesia espanyola dels darrers sis segles». Motiu pel qual «mereix formar part de la col·lecció Letras Hispánicas». En aquesta línia, Josune García ha defès la necessitat de «conèixer els autors clàssics», els quals «pel fet de ser clàssics mai estan obsolets».

En última instància, el director de l’ISIC-IVITRA de la Universitat d’Alacant, Vicent Martines, ha agraït «la unió de forces i d’esforços» per part de les diferents administracions públiques i acadèmiques que han fet possible aquest projecte, el qual ha considerat «una exportació cultural d’alt valor afegit». Martines s’ha mostrat especialment congratulat per l’aposta realitzada des de Cátedra «en el reconeixement a un dels autors valencians més importants de tots els temps», ha indicat.

Més de 10.000 versos

Dictats, amb 129 poemes i més de 10.000 versos, constitueix una referència ineludible per als lectors, estudiants i estudiosos d’Ausiàs March en versió original i també per als interessats en el Siglo de Oro Espanyol, atès que el poeta valencià és el gran renovellador del llenguatge poètic en l’àmbit ibèric i amb influències directes en Garcilaso de la Vega, Juan de Mena, Quevedo o Santa Teresa de Jesús, entre d’altres grans figures.

Als seus poemes es fusionen de manera molt personal idees, imaginació, trets modernistes i un llenguatge nou, els quals atorguen a l'obra un sentit global insòlit aleshores i irrepetible després.

Aquesta edició ofereix al lector el text original dels Dictats, acompanyats de traduccions en prosa. El professor Archer, amb els col·laboradors i col·laboradores de l’ISIC-IVITRA (Universitat d’Alacant) que en formen part de l’equip, s’ha encarregat de fer la nova edició i d’establir el text de totes i cadascuna de les poesies de March, de fer-ne un comentari previ, una anotació textual i referencial. I amb un estudi introductori que constitueix la síntesi més clara dels avanços sobre Ausiàs March. És a dir, aquesta nova edició aporta la versió definitiva i més fiable de les poesies de l’autor valencià i el seu estudi més actualitzat.

Aquest llibre aporta també el valor afegit de la traducció al castellà de totes i cadascuna de les poesies de March, presentades de manera que l’original i la traducció van acarades pàgina a pàgina, de manera que la traducció castellana assegura una difusió global alhora que permet resseguir perfectament la versió original.

Cortes de Pallás ha demanat ajuda a la Diputació de València per a resoldre els problemes de la xarxa d'aigua del municipi i de les set pedanies que depenen d'aquest. El diputat responsable de Egevasa, Salvador Femenía, juntament amb el gerent, Miguel Ángel Ferri, i dos directius de l'empresa, s'han reunit amb l'alcalde del municipi, Fernando Navarro.

L'objectiu ha sigut revisar les instal·lacions amb les quals explica el sistema de distribució de Corts i detectar les necessitats. L'estat en el qual es troba demostra, en paraules de Femenía, “la deixadesa de l'anterior equip de govern de la corporació, ja que en els últims anys no s'ha renovat ni invertit en matèria d'aigua”, assegura.

Des de la Diputació se'ls ha explicat el catàleg d'inversions i programes als quals es poden acollir, com el Pla Contra la Sequera que eixirà publicat en breu i al que podran accedir els municipis de la província per a millorar l'eficiència de les seues xarxes d'aigua potable.

El responsable de Egevasa agraeix la bona predisposició de l'Ajuntament de Cortes de Pallars. “Han invertit la major part del PPOS, l'actual SOM, i recursos propis en obres i actuacions que han tractat de millorar el sistema de proveïment d'aigua potable”, apunta Femenía.

La reducció de les emissions de CO2, la descarbonització dels espais urbans i l’augment de la resiliència de les ciutats davant dels efectes del canvi climàtic són els objectius comuns de treball dels més de 9.200 ajuntaments i entitats regionals que s’han adherit al Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia durant els seus deu anys de vida. Aquests objectius són també una prioritat per als 220 municipis valencians que han signat aquesta iniciativa de la Comissió Europea i per als que la Diputació de València exerceix de coordinadora territorial.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha assistit al Parlament Europeu a la cerimònia del desé aniversari del Pacte i ha destacat la gran importància dels objectius d’aquest moviment europeu per als municipis valencians: «Les polítiques cap a la sostenibilitat i especialment les d’energia sostenible i les de mitigació i adaptació al canvi climàtic són una prioritat per als municipis valencians». «Cap estratègia front al canvi climàtic, autonòmica, estatal, europea o mundial, --ha afegit-- no tindrà una mínima oportunitat d’èxit sense la implicació, empoderament i lideratge per part de les entitats locals».

«Hui, més de 220 municipis valencians han signat el Pacte de les Alcaldies –ha assenyalat Josep Bort–, una iniciativa a la que la Diputació es va adherir al 2016 i per la qual hem fet una ferma aposta per tal de recuperar el temps perdut». La xifra d’alcaldies valencianes que formen part del Pacte s’ha incrementat enormement des del 2015, quan solament hi havia 17 entitats locals inscrites.

En quant a l’evolució dels objectius, l’any 2020 els signataris del Pacte de les Alcaldies aconseguiran reduir les emissions de diòxid de carboni un 27%, consumiran un 20% menys d’energia i hauran incrementat la producció local d’energia un 90%, segons indica un informe de 2017 del Centre d’Investigació de la Comissió Europea. A més, les projeccions apunten que els municipis adherits al Pacte hauran contribuït al 31% de l’objectiu de reducció de gasos d’efecte d’hivernacle de la Unió Europea.

El diputat Josep Bort ha remarcat que encara «tenim molta feina per fer, però estem en el camí i tenim la convicció de que la lluita front al canvi climàtic i l’adaptació al mateix són una responsabilitat a la que l’administració valenciana no podia seguir donant l’esquena. Hem de convertir aquest compromís en una veritable oportunitat per al desenvolupament sostenible dels nostres pobles i els nostres territoris».

La Diputació de València, com a Coordinadora Territorial del Pacte de les Alcaldies, ha dut a terme distintes actuacions per donar a conèixer l’existència d’aquest programa europeu en les comarques valencianes i per a animar als municipis a adherir-se al Pacte, a més d’oferir-los suport tècnic i econòmic directe. En total, a través dels distints programes de la Diputació i de Divalterra, la corporació ha destinat 1.496.000 euros des del 2016.

El titular de l’àrea de Medi Ambient ha aprofitat també per valorar l’aposta dels municipis valencians per la sostenibilitat: «No podem deixar de felicitar-los per donar aquest pas endavant i alinear-se així amb les polítiques europees. La descarbonització de l’economia i la descentralització i transició energètica cap a un model sostenible són dos tendències imparables que ho canviaran tot».

El diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, ha estat de gira per la comarca de la Safor per a conéixer de primera mà els projectes realitzats en els municipis de Beniarjó, Bellreguard, Palmera i Guardamar de la Safor amb els recursos econòmics procedents de la Diputació de València, a través del pla de Serveis i Obres Municipals (SOM), el pla d'Inversions Financerament Sostenibles (IFS) i les ajudes per a la recuperació del patrimoni.

"Estem molt satisfets en recórrer les comarques i confirmar que els ajuntaments destinen les ajudes provincials a la recuperació del patrimoni i la millora de la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes", ha destacat el diputat en iniciar el seu itinerari. A primera hora del matí, Emili Altur s'ha desplaçat fins a la localitat de Beniarjó, on ha reconegut la implicació del consistori “en el futur dels ciutadans del poble” en visitar la remodelació del parc infantil i la plantació de l'hort de l'escola municipal.

En paraules de l'alcalde de Beniarjó, Marc Estruch, “es tracta d'obres essencials que no podríem executar amb fons propis”. Durant el recorregut, el diputat ha conegut les nombroses obres d'enllumenat, asfaltat i ampliació de les vies públiques finançades amb el pla IFS, com per exemple en els carrers Ferran Peiró, València i Joan de Montcada.

D'altra banda, Estruch ha mostrat als visitants la restauració del parc de la Senyoria i Sisé Centenari, a més de la rehabilitació de la casa adossada al cementeri, la qual serà destinada a emergències socials com l'acolliment temporal de famílies en cas de patir un desnonament. “Els veïns s'adonen que els diners arriben on han d'arribar”, ha expressat l'alcalde.

Posteriorment, Emili Altur s'ha traslladat a Palmera per a conéixer les obres en els accessos a les noves escoles del municipi. “Els nous programes de la Diputació ens han permés atendre reivindicacions històriques com la millora del clavegueram, que es trobava molt deteriorat i dificultava l'accés a nombrosos carrers durant l'època de pluges, o que els xiquets estudien en uns edificis dignes i no en barracons”, ha resumit l'alcalde, Àlvar Català.

A més de la instal·lació de passos elevats en el carrer Juan Carlos I per a protegir als vianants, el representant provincial ha celebrat la recuperació de l'antic safareig, i l'ampliació d'un vial i una plaça enfront d'aquesta estructura històrica per a la seua integració al nucli urbà. “Valorem especialment l'aposta dels municipis per recuperar el seu patrimoni, ja que el seu abandó suposa oblidar d'on venim”, ha comentat Altur al representant de Palmera, qui ha agraït “l'enorme alleujament econòmic” que suposen els programes de la corporació.

En el municipi de Bellreguard, l'alcalde, Alexandre Ruiz, ha repassat amb el titular de Cooperació les nombroses actuacions dutes a terme a través dels plans provincials. “Aquestes ajudes ho suposen tot, ja que amb una població de més de 4.500 habitants, amb el pressupost del qual disposem difícilment haguérem pogut realitzar alguna de les millores que necessitàvem de manera urgent”, ha assenyalat l'alcalde.

Aquesta injecció d'ajudes ha implicat la remodelació de vies públiques com els carrers Mallorca i Sènia, properes a la platja, i l'avinguda del Mar, que requeria una intervenció urgent per motius de seguretat. Per la seua banda, Altur ha aprofitat la visita per a mostrar el seu suport a l'edil de la localitat en la seua campanya de senyalització en valencià.

També s'han abordat demandes històriques com el revestiment de la pista poliesportiva o l'execució de la tercera fase de la Casa de la Música, que dotarà a les tres entitats musicals de la localitat amb una aula de música de cambra, una fonoteca i una biblioteca. "Des de l'àrea de Patrimoni hem creat una línia d'ajudes destinada a la restauració i rehabilitació de les societats musicals, perquè entenem és un dels motors del nostre territori, de dinamització dels pobles i de difusió de la cultura", ha assenyalat Altur durant la visita.

D'altra banda, en el cas de Guardamar de la Safor, els plans SOM, IFS, i un conveni per a la recuperació d'espais degradats han permés a la localitat portar endavant un pla de vida saludable. Aquest projecte inclou la construcció d'un edifici polivalent enfocat en el desenvolupament d'activitats físiques, l'aixecament d'un parc periurbà i la restauració de l’ullal Botevar, antic naixement d'aigua natural que es trobava, tal com ha explicat l'alcaldessa Rosana Seguí, “totalment abandonat”.

“Hem volgut afavorir el patrimoni natural i la qualitat de vida del municipi”, ha manifestat Seguí, qui ha ressaltat la implicació de la població en la neteja i replantació del paratge, a més de la creació d'un futur mirador d'aus. Així mateix, el consistori ha edificat en la costa una zona d'estacionament i un parc de gossos “molt demandat pels veïns”, ha afegit.

Llistat de municipis i mancomunitats

En la comarca de la Safor, un total de 31 municipis rebran aquestes ajudes que, tal com ha emfatitzat el responsable de Cooperació Municipal, "s'han adjudicat seguint criteris tècnics, a través de barems transparents i objectius". Les xifres, publicades avui en el Butlletí Oficial de la Província, són les següents:

Ador: 200.299 euros.  

Alfauir: 176.103 euros.

Almiserà: 163.959 euros.

Almoines: 231.239 euros.

L’Alqueria de la Comtessa: 219.620 euros.

Barx: 183.292 euros.

Bellreguard: 260.881 euros.

Beniarjó: 215.953 euros.

Benifairó de la Valldigna: 184.918 euros.

Beniflá: 182.537 euros.

Benirredrà: 205.402 euros.

Castellonet de la Conquesta: 127.758 euros.

Daimús: 226.997 euros.

La Font d'en Carròs: 257.224 euros.

Gandia: 770.553 euros.

Guardamar de la Safor: 154.730 euros.

Llocnou de Sant Jeroni: 162.528 euros.

Miramar: 214.601 euros.

Oliva: 405.551 euros.

Palma de Gandia: 194.843 euros.

Palmera: 190.241 euros.

Piles: 210.954 euros.

Potries: 178.497 euros.

Rafelcofer: 191.264 euros.

Real de Gandia: 213.076 euros. 

Rótova: 182.924 euros.

Simat de la Valldigna: 249.351 euros.

Tavernes de la Valldigna: 351.555 euros.

Vilallonga: 258.008 euros.

Xeraco: 260.586 euros.

Xeresa: 197.031 euros.

Mancomunitat La Safor: 159.476 euros.

Mancomunitat La Valldigna: 58.005 euros.

El Patronat de Turisme de València ha acudit a l'European Film Market de la Berlinale, una de les reunions més importants de la indústria cinematogràfica internacional, per a donar a conèixer el Pla d'Estratègic d'Actuació “Film València” desenvolupat conjuntament amb l'Institut Valencià de Cultura (Departament d'Audiovisuals i Cinematografia), l'Ajuntament de València (Regidories d'Ocupació, Domini Públic, Cultura i Patrimoni) i la Fundació Turisme València.

El projecte per a presentar les comarques valencianes com un plató cinematogràfic excel·lent s'ha fet un buit entre els més de 540 expositors i 9.230 professionals de 110 països, inclosos 1.623 compradors internacionals i 1.124 projeccions de 784 pel·lícules, que s'han donat cita en l'EFM, emplaçada en el magnífic edifici renaixentista Martin-Gropius-Bau, internacionalment conegut com un dels principals museus d'art de Berlín.

Fins a Berlín s'ha desplaçat el director del Patronat de Turisme, Evarist Caselles, per a participar en diferents reunions i taules de treball. Segons ha destacat, la proposta valenciana ha despertat molt interès, “fins i tot hem tancat diversos acords amb productores britàniques i canadenques”.

Localitzadors britànics visitaran València al març

Entre els treballs de localització ja programats destaca la visita d'una productora britànica al territori valencià durant el proper mes de març. “El projecte està ja en fase de pre producció, és un llargmetratge d'època i els requisits que ens han traslladat estan assegurats en les nostres comarques”, ha assegurat Caselles.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, visita aquest divendres, 23 de febrer, el municipi de Vinalesa per a conèixer de primera mà les inversions realitzades a través del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) –abans anomenat PPOS–, el Pla d’Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) i altres col·laboracions amb la corporació provincial.

La vicepresidenta estarà acompanyada durant la visita per l’alcaldessa de Vinalesa, Alba Cataluña, i la resta de membres de la corporació municipal. A les 10:00 hores està prevista la recepció en l’Ajuntament. Posteriorment tindrà lloc la celebració d’una reunió de treball amb l’equip de govern municipal. Al voltant de les 10:30 hores es visitaran diferents espais on s’han invertit fons de la Diputació de València, com ara les actuacions realitzades en diferents vies urbanes i en altres instal·lacions de titularitat municipal.  

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 23 de febrer de 2018.

Hora: Arribada a les 10:00 hores. Atenció a mitjans a partir de les 10:30 hores.

Lloc: Ajuntament de Vinalesa. C/ La Fàbrica, núm. 1. Vinalesa.

La Diputació de València té previst invertir enguany 4,5 milions d'euros en els 16 municipis que formen la comarca del Camp de Morvedre. Així ho ha anunciat aquest dijous a Sagunt el president, Jorge Rodríguez, que ha destacat el caràcter social dels pressupostos del present exercici i "l'increment de les transferències directes als municipis, perquè solament amb un finançament adequat poden desenvolupar l'autonomia local per la qual apostem".

Acompanyat pel diputat d'Hisenda i alcalde de Faura, Toni Gaspar, i l'alcalde de Sagunt, Quico Fernández, el president de la Diputació ha explicat amb dades aqueix reforç de l'autonomia municipal, que en l'àmbit provincial es tradueix en 262 milions d'euros en ajudes directes als municipis, enfront dels 89 milions del període 2014-2015, i un increment del 72% en les ajudes reglades, "la qual cosa ha permés als alcaldes i alcaldesses fer front a les necessitats dels seus municipis sense condicionant polític".

En el cas del Camp de Morvedre, la comarca rebrà enguany 2,8 milions del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM); 873.000 del Fons de Cooperació Municipal; 370.000 euros del Pla de Camins i Vials; 350.000 euros del Pla d'Ocupació i al voltant de 120.000 euros per a cobrir els danys causats per les pluges.

Amb aquestes inversions es manté la línia creixent que ja es va evidenciar en els dos primers anys de la legislatura. En concret, entre 2016 i 2017 el Camp de Morvedre va rebre 12,5 milions d'euros de la Diputació, pels 5,2 del període 2014-2015. En l'històric, la comarca acumula inversions que superen els 17 milions d'euros des que l'actual govern de la corporació prenguera possessió el juliol de 2015.

Agilitat i transparència

Durant la seua intervenció a Sagunt, el titular d'Hisenda, Toni Gaspar, ha valorat l'agilitació dels tràmits en la concessió de les ajudes, que "esperem que puguen arribar als ajuntaments durant el primer trimestre de l'any", així com la major transparència en la concessió d'aquestes, especialment amb l'engegada del primer Pla Estratègic de Subvencions en la història de la institució.

Entre les ajudes rebudes pel Camp de Morvedre en l'actual període legislatiu destaquen els 6 milions pressupostats a través del SOM, l'antic PPOS, que duplica la dotació d'aquest pla en l'anterior legislatura; els 5,2 milions d'euros que han arribat a la comarca via Pla d'Inversions Sostenibles (IFS), "uns diners que de no haver-se invertit en els municipis hauria acabat en els bancs", com recorda el president, i els 480.000 euros per a restauració de patrimoni, una línia que triplica la de l'etapa anterior. A açò cal afegir un milió d'euros en projectes executats per l'àrea de Carreteres, com l'asfaltat de l'Oronet i la senyalització de les vies de la demarcació, i altres 4 milions en actuacions de seguretat viària en la comarca que es troben en licitació o tramitació.

Tots els municipis del Camp de Morvedre han vist incrementades de forma considerable les transferències directes de la corporació, encara que destaca el cas de Sagunt, que ha multiplicat per 8 aquestes ajudes, passant de rebre una mica més de 500.000 euros entre 2014 i 2015 a més de 4 milions d'euros en el període 2016-2017, amb l'actual equip de govern de la Diputació. Aquest increment considerable es deu, en paraules de Toni Gaspar, al fet que "al mateix temps que hem duplicat les inversions en els municipis en general, no hem exclòs de les ajudes als grans municipis, que han comptat amb els seus plans especials d'ajudes".

L'alcalde de Sagunt, Quico Fernández, ha celebrat el nou rumb en la gestió de la institució provincial que, entre altres ajudes, ha deixat 2,3 milions d'euros del IFS en la capital del Camp de Morvedre, amb els quals s'han pogut millorar, carrers, edificis públics, instal·lacions esportives i zones verdes, entre altres infraestructures i serveis. "Aquestes actuacions que serveixen per a millorar la qualitat de vida de les persones han sigut possibles invertint aquest romanent que, en cas de no haver-se destinat als municipis, hauria acabat en els bancs", ha conclòs el president de la Diputació.

Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha defensat l'autonomia municipal en la inauguració del fórum ‘Cap a un nou govern local’, organitzat per la Generalitat i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. “Des de la Diputació de València hem volgut donar un protagonisme absolut al municipalisme”, ha destacat Rodríguez en el seu discurs en companyia del president de la Generalitat, Ximo Puig.

Per aquest motiu, “on abans es destinaven 89 milions d'euros en ajudes directes”, segons ha recordat Rodríguez, “ara, en només dos anys, es destinen 262 milions d'euros amb criteris reglats, transparents i objectius, que fugen del color polític de qui governa l'ajuntament, de l’amiguisme i del favoritisme”.

Segons les paraules del president de la corporació provincial, “la ciutadania demanda una major col·laboració entre administracions, rapidesa en l'actuació i agilitat en la gestió, reptes que cal afrontar amb valentia”. La resposta de la Diputació s'ha materialitzat en una ‘condensació’ de plans provincials, amb una major dotació, la qual cosa permet “unificar les subvencions” i simplificar la burocràcia administrativa que resta eficiència al trasllat de recursos a la ciutadania.

És en aquesta línia en la qual tots dos presidents han coincidit a l'hora de posar en valor el “canvi de paradigma”. “Hem millorat el finançament dels municipis de la mà de la Generalitat”, ha descrit el president, “passant del paradigma de competició entre institucions al de col·laboració, amb la premissa que allò que ens ha de guiar és l'interès general”. “Per açò vam crear el Fons de Cooperació Municipal, dotat amb 41,2 milions d'euros, donant resposta a una reivindicació històrica”, ha subratllat.

Un fórum per i per als municipis

La seu de la Fundació Bancaixa ha estat el lloc escollit per a la realització d'aquest congrés, que es desenvoluparà entre els dies 22 i 23 de febrer. El fórum, dirigit a les entitats locals de la Comunitat Valenciana, s'ha marcat com a objectiu diagnosticar els problemes de l'àmbit local valencià per a assenyalar-los i actuar sobre ells, especialment en aspectes com el bon govern local, l'ètica pública, el govern obert, la publicitat activa, la participació ciutadana i l'augment de la transparència de la gestió pública local.

En el fórum, la Diputació de València estarà representada al costat d'altres entitats i administracions públiques com la direcció general d'Administració Local de la Generalitat Valenciana; el Govern basc; els ajuntaments de Castelló, Sagunt, Alacant, Elx i Alcobendas; la Universitat de València; la Federació Valenciana de Municipis i Províncies; i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

La finalitat és “contribuir a la necessària regeneració democràtica i la millora de la qualitat institucional de la política, serveis, prestacions i activitats públiques”, segons les pròpies paraules dels organitzadors. Tot açò “mitjançant la creació d'un espai on es podran arreplegar les principals experiències relacionades amb la necessitat de modernitzar l'administració local amb una nova llei de governs locals de la Comunitat Valenciana que dote als municipis d'un marc jurídic que els proporcione estabilitat i els permeta exercir el seu autogovern amb plena autonomia competencial i financera com a administració més pròxima a la ciutadania”.

Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival.

El caràcter del barri i de la seua gent, la seua idiosincràsia, la seua història i la seua arquitectura. La ‘singularitat’, en definitiva, del barri del Cabanyal, construïda al llarg del darrer segle, queda recollida en la mostra València en blanc i negre III. El Cabanyal, que fins el proper mes de maig s’exhibeix al Museu Valencià d'Etnologia. L’exposició reuneix 80 fotografies de tres generacions de fotògrafs de la família Vidal –Martín Vidal Romero (1872-1944), Luis Vidal Corella (1900-1959) i Luis Vidal Vidal (1936)– amb les quals queda palesa l’evolució d’un dels barris més emblemàtics de la capital del Túria. La retrospectiva  ha estat presentada en presència del diputat de Cultura, Xavier Rius; el director del museu, Francesc Tamarit; i els comissaris Manuel Cerdà i Luis Vidal.

Xavier Rius ha incidit en que els materials exhibits en aquesta mostra «posen de manifest com persones anònimes, a través de les seues instantànies, contribueixen  a fer gran el nostre patrimoni, la nostra terra i la nostra història». En aquest sentit, el responsable de l’àrea de Cultura s’ha mostrat «especialment satisfet» perquè des dels museus de la Diputació «es done cabuda a un projecte que pretén reflectir i deixar constància del valor patrimonial del barri del Cabanyal».

«Aquesta exposició demostra que al Cabanyal ha existit i existeix una forma de viure», i les fotografies «ens permeten fer una mirada més intensa, al llarg d’un segle, sobre un barri especialment emblemàtic de la ciutat», ha explicat Francesc Tamarit, director del Museu Valencià d’Etnologia. Així mateix, Tamarit ha avançat que a través d’aquesta mostra «es persegueix restituir, en part, el menyspreu que en un passat bastant recent s’ha dispensat per part de les administracions valencianes al barri del Cabanyal i a la seua gent», a més de deixar la porta oberta a repetir aquest tipus d’introspeccions en altres barris i localitzacions de la ciutat de València.

Per la seua part, Luis Vidal, representant de la quarta generació de fotògrafs i comissari de la mostra, ha manifestat la seua satisfacció «perquè el treball conjunt de la meua família puga ser conegut i visitat en un lloc de la representativitat del Museu Valencià d’Etnologia». Vidal ha posat l’accent en «la dificultat del procés selectiu d’entre un gran nombre de negatius i fotografies» per tal de «poder proporcionar una mirada adreçada a la història, l’entorn i la idiosincràsia del Cabanyal».

El barri més ‘popular’

València en blanc i negre III. El Cabanyals’estructura al voltant de set eixos temàtics en els que s’aborda la imatge i la construcció de la identitat del barri. Una ‘singularitat’ conformada al voltant de la pesca i les seues activitats relacionades que es manifesta en el llenguatge, els costums, les formes de sociabilitat i, com no, en la seua fesomia. Al tractar-se d’un barri de treballadors, aquests veuran supeditats els seus interessos als de la ciutat, a les noves elits de poder, el vell poble de pescadors forçosament haurà de seguir un rumb molt sovint contrari als seus interessos.

Amb el pas del temps el Cabanyal esdevingué un barri ‘popular’, com es constata a principis del segle XIX amb el costum dels veïns de la capital d’anar-hi a banyar-se. Això donà lloc a una intensa vida social en les platges del Cabanyal, amb berbenes, balls, sopars a la fresca... Els seus carrers, la seua platja, els seus teatres o les seues bandes de música no passaren desapercebuts per a autors com Blasco Ibáñez, Sorolla i Benlliure. A més de servir d’inspiració per a músics, compositors, pintors, escultors, gravadors o escriptors.

La disposició de les cases i els carrers transcorre en paral·lel a la mar, el que ha permès beneficiar-se d’una brisa que amb el temps es va constatar que també tenia múltiples beneficis per a la salut. De tot això –com es posa de manifest a les fotografies que integren la mostra– anaren adonant-se els valencians de la capital quan començaren a usar-la com a lloc d’esplai i d’estiueig.

Una ‘singularitat’ immortalitzada per Martín Vidal Romero, Luis Vidal Corella i Luis Vidal Vidal. Una saga de fotògrafs que ha ajudat a mantenir viva la història de la ciutat i que ens apropen, a través de la seua obra, a un barri tan emblemàtic com singular, i que serveix de testimoni de la tenacitat d'un poble per conservar vives les seues tradicions.

Junt a les fotografies, s'ha instal·lat en la sala un espai de descans i lectura, en el qual el visitant podrà consultar diversa bibliografia i documentació relativa a la mostra. La iniciativa, anomenada “Trau el suc a la biblioteca”, és una proposta de la Biblioteca del museu, i pretén donar a conèixer l'interessant material bibliogràfic de que disposa aquest departament.