Un total de 1.400 persones han visitat la mostra El sexe a l’època romana que des del passat 26 de gener s’exhibeix al Museu de Prehistòria de València. L’exposició, produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, a través d’Arqueoxarxa –xarxa catalana de museus d’arqueologia–, i comissariada per Joan Mayné i Esther Gurri, del Museu de Badalona, inclou una selecció de 79 peces procedents de les col·leccions d’11 museus catalans i dels textos llatins més suggeridors a través dels quals es descobreixen els aspectes més íntims de la vida dels romans, des de la República fins al segle IV, transitant per la prostitució, l’adulteri, el matrimoni, l’homosexualitat o la sexualitat divina, entre d’altres.

El gruix de visitants es va concentrar durant el cap de setmana passat, quant prop d’un miler de persones es varen apropar fins el museu de la Diputació de València per a conèixer una proposta expositiva que aborda el sexe sense tabús, sense complexes, amb un discurs explícit, però amb rigor científic.

Aquestes xifres ratifiquen, també a València, l’interès que ha suscitat una mostra que ja ha superat les 80.000 visites durant les seues itineràncies per diferents centres expositius de Catalunya, el País Basc, i ara la ciutat de València, on es poden contemplar per primera vegada reunides en un mateix museu les quatre escultures de les conegudes com Venus catalanes originals: la Venus d’Empúries, la de Barcelona, Badalona i la Venus del teatre de Tarragona.

Cicle de conferències

Aquest proper dimecres 8 de febrer, a les 19:00 hores, donarà inici el cicle de conferències de temàtica diversa envers les pràctiques sexuals que es feien servir durant l’època romana que serviran per complementar la mostra, juntament amb les visites guiades programades pel museu per als matins del dissabte, a partir de les 11:00 hores.

La primera conferència, sota el títol El sexe a l’època romana, correrà a càrrec de la mateixa comissària de la mostra i conservadora del Museu de Badalona, Esther Gurri.

Posteriorment, per al dimecres 22 de febrer, està previst un col·loqui al voltant del Negoci del sexe a Pompeia, que comptarà amb Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili. I es culminarà, el 26 d’abril, amb La vida sexual dels emperadors a través dels autors clàssics. Una conferència que impartirà el catedràtic de la Universitat de Barcelona, filòleg clàssic i epigrafista, Marc Mayer.

La diputada d'Assessorament Municipal, Conxa Garcia, ha visitat els municipis d’Alfara de la Baronia i Benifairó de les Valls, en la comarca del Camp de Morvedre, per a supervisar els treballs de valoració de danys que la Corporació provincial està realitzant en aquestes localitats. En total, els danys en els quatre municipis de la comarca que han sol·licitat l'assistència de la institució ascendeixen a 145.450,33 euros.

“La Diputació ha volgut col·laborar i ajudar als municipis més xicotets, ja que els recursos amb els quals compten són escassos i hem d'estar al seu costat”, ha assenyalat la diputada. Els desperfectes pel temporal de desembre es concentren principalment en camins municipals, encara que també s'han detectat danys en l'auditori municipal d'Albalat dels Tarongers, en equips informàtics i instal·lació d'aire condicionat en la seu municipal de Quart de les Valls i en l'edifici del Consistori d'Alfara d'Algímia.

Un total de 40 municipis pertanyents a 12 comarques han sol·licitat l'assistència tècnica a la Corporació provincial per a la valoració de danys pel temporal de pluges que va assotar els passats mesos de novembre i desembre a la província, amb l'objectiu que puguen sol·licitar i rebre les ajudes convocades per diferents institucions, tal com havia anunciat el president de la Corporació provincial, Jorge Rodríguez, en la visita realitzada al lloc de comandament avançat d'Algemesí al desembre.

L'àrea d'Assessorament Municipal de la Diputació va remetre una carta als municipis valencians en la qual s'oferia als ajuntaments assistència tècnica per a la redacció de memòries d'estimació de danys, un dels requisits per a accedir a les ajudes que el Govern de la Generalitat va anunciar, en un acord publicat en el Diari Oficial el 27 de desembre de 2016.

Per a donar cobertura i assistència tècnica a aquests municipis, l'Àrea d'Assessorament Municipal ha contractat a una empresa d'enginyeria per a realitzar el treball en 25 municipis de la província, mentre que de l'estimació de danys dels altres 15 s'han encarregat els tècnics provincials i els de els ajuntaments.

Les demarcacions amb major nombre de sol·licituds han sigut la Ribera Alta, el Camp de Morvedre, Valle de Ayora-Cofrentes i la Vall d'Albaida. Els municipis tenien de termini fins al 5 de gener per a presentar les sol·licituds d'assistència a la Diputació, amb una primera estimació de danys, ja que el període per a poder optar a les ajudes de la Generalitat Valenciana acaba el pròxim 1 de març.

D'aquesta manera, i tal com arreplega el text publicat en el DOCV, en el qual s'especifica la possibilitat que les diputacions provincials donen suport d'assessorament en estimació de danys, la institució provincial mostra el seu suport als municipis de la província, sent conscient dels “nombrosos danys materials que han patit els nostres municipis”, tal com ha assenyalat la diputada d'Assessorament Municipal, Conxa Garcia. “L'important ara és complir amb el termini marcat per la Generalitat i és el que estem fent”, ha conclòs la responsable del Servei d'Assistència Tècnica als Municipis.

La diputada d'Assessorament Municipal, Conxa Garcia, s'ha reunit amb l'alcalde de Cerdà, José Luis Gijón, en la seu de la Diputació de València, una trobada en la qual el regidor municipal ha sol·licitat assistència a la Corporació per a realitzar l'inventari de béns municipal. La diputada provincial ha destacat la disponibilitat d'aquest servei per als municipis, així com el suport que ofereix en la col·laboració amb els ajuntaments.

“L'assistència que oferim, com l'inventari de béns, els plans generals, de modernitat, així com catàlegs, són treballs que aquests ajuntaments no podrien fer sense l'assistència de la Corporació”, ha assenyalat la diputada d'Assessorament Municipal. Entre les funcions de l'Àrea dirigida per Conxa Garcia es troba l'assistència Jurídica, Comptable, Econòmica i Tècnica als municipis valencians, especialment als de menor capacitat econòmica i de gestió.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, va presentar, al costat del president de la Generalitat, Ximo Puig, el primer Fons Valencià de Cooperació Municipal, que destinarà enguany un total de 41,2 milions d'euros per a “potenciar l'autonomia local dels municipis valencians, tant en inversions com en despesa corrent”, dels quals, més de mig milió d’euros anirà a parar a les comarques del Rincón de Ademuz i El Valle de Ayora, les menys poblades de la província. Tal com va destacar Jorge Rodríguez aquest mecanisme impulsat per les administracions autonòmica i provincial servirà per a “quadrar el cercle del finançament dels municipis valencians”, en resposta a “el que diu l'Estatut d'Autonomia i a les reivindicacions històriques dels alcaldes i alcaldesses”. 

Una d'aquestes reivindicacions és la de comptar amb ajuda no solament per a inversions sinó també per a despesa corrent, “ja que en moltes ocasions la qualitat dels serveis depenen d'aquest tipus de despesa, i sense un finançament adequat és difícil mantenir-los”, va explicar el president de la Diputació. En aquest sentit, els ajuntaments podran decidir a què destinen els diners del Fons de Cooperació, les aportacions del qual a més són incondicionades, si per a inversió, per a despesa corrent o per a ambdues. 

La distribució dels fons s'ha fet atenent al criteri poblacional, ponderat de manera que es prevalga als municipis més xicotets, la qual cosa ha servit per a beneficiar a les dues comarques valencianes amb menor població. Així, les 7 localitats que conformen el Rincón de Ademuz, que en conjunt no apleguen als 2.500 habitants, rebran un total de 154.359,62 euros, sent Ademús, amb 1.200 habitants, el que compta amb una major assignació, 54.711 euros. La resta d'ajuntaments, rebran quantitats que oscil·len entre els 9.622,68 euros de la Puebla de San Miguel, amb 70 veïns, i els 27.887 euros de Torrebaja, el padró del qual ronda els 430 habitants.

Pel que fa a la comarca del Valle de Ayora, la població total de la qual se situa al voltant dels 10.000 habitants, comptarà amb una aportació de 422.117,04 euros del Fons de Cooperació Local. En la part superior de la taula se situa Ayora, amb 5.400 habitants i 162.661,96 euros d'assignació, i en el costat contrari està Zarra, que amb una mica menys de 500 habitants rebrà 29.295,83 euros. La resta de municipis de la comarca comptaran amb quantitats que van des dels 37.761 als 53.075 euros.

En l'acte de presentació d'aquest nou Fons Valencià de Cooperació Municipal, Rodríguez va destacar les paraules del president de la Generalitat, Ximo Puig, en referència al fet que sense un finançament just de les institucions no hi ha autonomia possible, i en aquest sentit va assenyalar que “no podíem estar demanant més aportacions de l'Estat a la Comunitat i mantenir al mateix temps l'actual esquema de finançament dels nostres pobles i ciutats”. 

“Hui és un dia que els alcaldes esperàvem des de fa molts anys. Els municipis fa molt que ens vam anar de casa, però no teníem autonomia”, va afegir Rodríguez, qui va celebrar que “per fi les paraules es converteixen en fets gràcies a aquesta suma d'esforços que permet que els alcaldes estiguem menys sols, que els municipis siguen més independents i els ciutadans una mica més feliços”. 

El Fons de Cooperació Local compta amb un total de 41,2 milions d'euros per als municipis de la província de València, gràcies a l'aportació a parts iguals realitzada per la Generalitat Valenciana i la Diputació de València. D’ aquesta manera, la institució provincial continua amb l'aposta iniciada al juliol de 2015 de reforçar l'autonomia local i impulsar les polítiques municipalistes, i que ha suposat entre els anys 2015 i 2016 una injecció de més de 150 milions d'euros que els municipis valencians han pogut destinar a inversions. 

*S’INCLOU TAULA DE DISTRIBUCIÓ DEL FONS PER MUNICIPIS

*MATERIAL AUDIOVISUAL DISPONIBLE AL FTP

La Diputació de València ha exposat cinc dels Projectes Europeus més rellevants en els quals està treballant i les tres estratègies DUSI en les quals col·labora, durant la “Global Robot Expo 2017”, la fira de la innovació i la robòtica més important a nivell internacional, que s'ha celebrat entre el 2 i 4 de febrer a Madrid.

L'Àrea de Projectes Europeus i la Central d'Innovació, que dirigeix el diputat Bartolomé Nofuentes, ha aprofitat el seu estand per a explicar els tres projectes eDUSI que està desenvolupant amb els ajuntaments de Torrent, Quart de Poblet i Paterna. Es tracta de l'Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat, finançada amb el programa europeu FEDER de creixement sostenible i que compta amb un pressupost de 35 milions d'euros entre els tres municipis.

També s'han exposat altres cinc projectes europeus de gran envergadura, amb un pressupost total entorn dels 50 milions d'euros: el SmartGov, Photocititex, Nobel Grid, UrbanRec i Simbiotic.

Aquestes cinc iniciatives aposten pel disseny de ciutats intel·ligents i sostenibles, on la transparència i la participació ciutadana tenen un paper central, així com la cura del medi ambient, la innovació i l'ús de les noves tecnologies en les administracions públiques.

“Hem portat algunes de les iniciatives més importants que des de Diputació estem liderant, recolzant als nostres joves i col·laborant amb les pimes i municipis valencians que participen”, ha assenyalat Nofuentes.

En aquest sentit, el diputat ha valorat com a molt positiva la participació en la Global Robot Expo, ja que “una fira d'aquesta envergadura ens permet iniciar contactes i establir relacions amb potencials socis en el camp de la tecnologia i la innovació, la qual cosa es traduirà en projectes comuns que beneficiaran tant als nostres joves com al nostre teixit empresarial i els nostres municipis”, ha indicat.

De fet, s'han obert vies diverses vies de treball, que giren entorn de la innovació i les noves tecnologies, amb futurs socis europeus, amb els quals s'espera formar nous consorcis o que s'adherisquen als ja existents. D'aquesta manera, el diputat ha assegurat que “la nostra presència ací també serveix com a aparador per a mostrar el treball que estem realitzant des de la Diputació per acostar els projectes europeus i de gestió del talent, una oportunitat que el nostre model puga exportar-se a altres administracions”.

El diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, ha rebut aquest divendres a representants del consorci Pactem Nord, que han proposat a la Corporació provincial col·laborar en un projecte de formació i ocupació en el sector de l'agricultura ecològica a l'Horta.

“Com a Diputació, tenim intenció de col·laborar amb un òrgan germà supramunicipal com és Pactem Nord, i el projecte entra dins de les línies de treball que seguim”, ha explicat el diputat sobre la proposta, l’objectiu de la qual és “revitalitzar determinats productes i el treball en la comarca de l'Horta”.

A la reunió han assistit els alcaldes de Meliana, Josep Riera; Foios, Sergi Ruiz; Albalat dels Sorells, Nicolau Claramunt; Almàssera, Ramón Puchades; Burjassot, Rafa Garcia, en qualitat de president del consorci; el president de la Fundació per la Justícia, José María Tomás, i el diputat d'Administració General, Pepe Ruiz.

La iniciativa preveu formar als beneficiaris durant un període de 18 a 20 mesos en tot el relatiu al món del cultiu per a fomentar l'ocupació en aquest sector en un “gran espai públic” com el que disposa l'Horta, ha destacat Altur.

“Quan estiguen disponibles els romanents dels pressupostos, volem facilitar una partida perquè es puga dur a terme el pla”, ha assenyalat el diputat.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha visitat en la jornada de hui la platja de Xeraco per a valorar les conseqüències del temporal marítim que ha afectat el litoral valencià durant els darrers 43 dies. Durant la visita ha estat acompanyada per l’alcalde d’aquesta localitat de la comarca de la Safor, Francesc Serralta, i el coordinador de Platges de la Diputació, Salvador Izquierdo.

Maria Josep Amigó ha reconegut que tot i «el context trist» que ha motivat aquest recorregut per la platja de Xeraco, el mateix «ha permès comprovar com una platja natural, que compta amb un cordó dunar ha permès pal·liar els efectes adversos del temporal». No obstant això, la vicepresidenta ha insistit en el compromís adquirit per part de la Diputació de València «d’estar al costat dels Ajuntaments i fer servir el Fons d’Emergències per tal d’arribar allà on no apleguen la resta d’Administracions». En última instància, Maria Josep Amigó, ha apel·lat a la necessitat «d’unir esforços per part de les diferents administracions per tal de recuperar i conservar el litoral valencià en les seues condicions més òptimes per al gaudi dels veïns i veïnes de Xeraco i de tots els seus visitants una vegada comence la temporada de platges», ha afirmat.

Per la seua part, l’alcalde de Xeraco, Francesc Serralta, ha destacat la predisposició mostrada per part de les diferents administracions públiques a l’hora d’interessar-se pels efectes del temporal a la platja del municipi. En aquest sentit, ha assenyalat que «en escassa setmana i mitja hem tingut l’oportunitat de reunir-nos amb la Demarcació de Costes –dependent del Ministeri de Medi Ambient–, així com en l’Agència Valenciana de Turisme i la Diputació de València, són les tres administracions a les quals ens encomanem i estem molt agraïts de la prompta resposta que ens han dispensat». Serralta ha incidit en la idiosincràsia «natural» de la platja de Xeraco, «delimitada per un cordó dunar que pertany a una zona d’Especial Conservació declarada per la Red Natura 2000 capaç de minimitzar les conseqüències d’un temporal com el que ha sofert el litoral valencià». No obstant això, l’alcalde de Xeraco ha volgut remarcar que aquesta circumstància «no evita tenir que afrontar una despesa orientada a la regeneració de la platja per poder mantenir aquesta joia». Un espai «que cal cuidar» i del qual Serralta s’ha mostrat convençut que «la ràpida resposta facilitada per les administracions farà possible disposar de la platja en les seues condicions més òptimes per poder potenciar l’estratègia turística», ha destacat.

D’altra banda, el coordinador de Platges de la Diputació de València desplaçat a la zona, Salvador Izquierdo,ha exposat que al llarg dels darrers temporals marítims que han afectat el litoral valencià «hem pogut comprovar com en aquelles zones que compten amb dunes, s’ha consolidat la platja, s’ha incrementat la quota de sorra i s’han pal·liat els efectes climatològics adversos, en contraposició a aquelles platges on s’ha optat per habilitar passejos marítims i la construcció d’edificis propers al litoral». En aquest sentit, Navarro ha advocat per la necessitat de «protegir la duna, potenciar-la i tractar de regenerar-la». De fet, el tècnic ha indicat que des del departament en el qual treballa «estem intentant recuperar algunes dunes que poc a poc s’han anat creant, fer créixer vegetació dunar i, finalment, disposar de dunes que actuen com a element protector del passeig marítim i els edificis construïts a les primeres línies de platja», ha assenyalat.

*MATERIAL AUDIOVISUAL DISPONIBLE AL FTP

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha presentat hui a Sueca el projecte d’execució de la tercera fase de les dues edificacions especialitzades en atenció de persones amb discapacitat intel·lectual que agrupen d’una banda, un Centre de Dia i una Residència, i, d’altra, un Taller Ocupacional. Durant l’acte ha estat acompanyada per l’alcaldessa d’aquest municipi de la Ribera Baixa, Raquel Tamarit, i la regidora d’Acció Social, Noelia Sisteró.

Maria Josep Amigó ha explicat que amb l’inici del programa d’execució d’aquests dos centres socials «des de la Diputació de València s’esmena un dèficit social de Sueca i de la comarca de la Ribera baixa en el seu conjunt». El projecte de finalització de les dues edificacions s’emmarcadintre del pla d’inversions en serveis i infraestructures mitjançant la col·laboració establerta entre la Diputació de València, la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i els Ajuntaments. Un projecte conjunt en una matèria que «resulta clau en les polítiques del Botànic i de la Diputació», ha reivindicat la vicepresidenta, i que permetrà ampliar la dotació del Centre de Dia i la Residència en 80 places –en la actualitat compta amb 40– així com la creació de prop de 60 nous llocs de treball.

Així mateix, Maria Josep Amigó ha valorat «l’intens treball realitzat des dels consistoris per obtenir els fons necessaris i formar part del mapa de necessitats dissenyat per la mateixa Conselleria en matèria d’infraestructures socials», alhora que ha advocat per «unir esforços entre administracions». En aquest sentit, ha explicat que la col·laboració entre corporacions es produirà en tres nivells: «El consistori aporta els terrenys, la Diputació invertirà en la construcció, i la Generalitat dotarà el centre de recursos per fer front a les despeses de funcionament i de personal».

Les actuacions previstes aSueca, però també les de Llíria, Paterna i Carcaixent, «constituiran les primeres residències públiques que es construeixen en els últims 20 anys a la Comunitat», ha indicat. «Dues dècades en les quals les prioritats dels nostres governants estaven molt lluny de dotar places d’atenció per a persones amb malalties o discapacitat mental o per a menors».

El projecte per a Sueca contempla una inversió total de 2,3 milions euros, per al qual es comptarà amb el finançament dela Diputació de València. L'actuació presentada hui es desenvoluparà en dos edificacions diferents. Una primera contindrà la Residència i el Centre de Dia en un edifici que ja es troba parcialment construït, destinat actualment a Taller Ocupacional. Per la qual cosa, s’escometrà la construcció dels 997,19 m2 restants, dels quals només s'han construït en fases anteriors, la fonamentació i una part del forjat sanitari, i s’habilitarà com a Residència amb 40 noves places, més dos llits de respir; i com a Centre de Dia, per a 40 usuaris, havent-se previst una reestructuració de la zona de serveis higiènics i vestidors, per habilitar un nou taller al Centre de Dia. També es procedirà a la dotació de les instal·lacions de la cuina i de la bugaderia necessàries per al seu ús.

D’altra banda, al segon dels edificis s'han modificat els serveis generals, i s'ha habilitat una sala d'usos múltiples-informàtica per a 40 usuaris. També comprendrà la tercera fase la demolició de l'antic edifici destinat a taller ocupacional, i l'habilitació dels espais exteriors de la parcel·la destinats a aparcament, altres serveis, accessos, zones verdes i recreatives.

Al respecte, l’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, ha remarcat que aquest projecte «naix amb una vocació comarcal, pel fet d’atendre a un sector amb necessitats», ha apuntat. Tamarit ha explicat que des del Consistori «portem molt de temps treballant per a que el que hui presentem siga una realitat», i ha posat l’accent en el «referent» que suposa Sueca com a municipi que «treballa per oferir serveis de qualitat en atenció social i persones amb discapacitat», ha incidit.

En última instància, la regidora d’Acció Social a l’Ajuntament de Sueca, Noelia Sisteró, ha manifestat que aquest projecte s’emmarca dintre «del mandat municipal de poder oferir serveis socials de qualitat als nostres veïns i veïnes i a la comarca de la Ribera Baixa en el seu conjunt». Al mateix temps que també ha recalcat que l’execució d’aquestes actuacions «naix de la col·laboració establerta entre administracions», ha conclòs.

*MATERIAL AUDIOVISUAL DISPONIBLE AL FTP

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, va presentar, al costat del president de la Generalitat, Ximo Puig, el primer Fons Valencià de Cooperació Municipal, que destinarà enguany un total de 41,2 milions d'euros per a “potenciar l'autonomia local dels municipis valencians, tant en inversions com en despesa corrent”, dels quals, 5 milions d’euros aniran a parar a les poblacions de l’Horta Nord. Tal com va destacar Jorge Rodríguez este mecanisme impulsat per les administracions autonòmica i provincial servirà per a “quadrar el cercle del finançament dels municipis valencians”, en resposta a “el que diu l'Estatut d'Autonomia i a les reivindicacions històriques dels alcaldes i alcaldesses”. 

Una d'estes reivindicacions és la de comptar amb ajuda no solament per a inversions sinó també per a despesa corrent, “ja que en moltes ocasions la qualitat dels serveis depenen d'aquest tipus de despesa, i sense un finançament adequat és difícil mantenir-los”, va explicar el president de la Diputació. En aquest sentit, els ajuntaments podran decidir a què destinen els diners del Fons de Cooperació, les aportacions del qual a més són incondicionades, si per a inversió, per a despesa corrent o per a ambdues. 

La distribució dels fons s'ha fet atenent al criteri poblacional, ponderat de manera que es prevalga als municipis més xicotets. Segons aquest repartiment, a les 22 localitats de la comarca de l'Horta Nord els corresponen un total de 5.001.291,26 euros, dels quals, les majors quantitats seran per a Burjassot, amb 37.324 habitants i 542.602,90 euros, seguida d'Alboraia que, amb 23.387 habitants, rebrà 413.101 euros. Quant als municipis menys poblats, a Massalfassar li corresponen 93.371,95 euros, i Emperador, l'únic municipi de la comarca amb un padró de menys de 1.000 veïns, comptarà amb una assignació de 38.214,16 euros. La resta de poblacions rebran quantitats que van dels 112.000 als 395.000 euros.

En l'acte de presentació del nou Fons Valencià de Cooperació Municipal, Rodríguez va destacar les paraules del president Puig en referència al fet que sense un finançament just de les institucions no hi ha autonomia possible, i en aquest sentit va assenyalar que “no podíem estar demanant més aportacions de l'Estat a la Comunitat i mantenir al mateix temps l'actual esquema de finançament dels nostres pobles i ciutats”. 

“Hui és un dia que els alcaldes esperàvem des de fa molts anys. Els municipis fa molt que ens vam anar de casa, però no teníem autonomia”, va afegir Rodríguez, qui va celebrar que “per fi les paraules es converteixen en fets gràcies a aquesta suma d'esforços que permet que els alcaldes estiguem menys sols, que els municipis siguen més independents i els ciutadans un poc més feliços”. 

El Fons de Cooperació Municipal compta amb un total de 41,2 milions d'euros per als municipis de la província de València, gràcies a l'aportació a parts iguals realitzada per la Generalitat Valenciana i la Diputació de València. D’aquesta manera, la institució provincial continua amb l'aposta iniciada al juliol de 2015 de reforçar l'autonomia local i impulsar les polítiques municipalistes, i que ha suposat entre els anys 2015 i 2016 una injecció de més de 150 milions d'euros que els municipis valencians han pogut destinar a inversions.  

*S’ADJUNTA TAULA DE DISTRIBUCIÓ DEL FONS PER MUNICIPIS

*MATERIAL AUDIOVISUAL DISPONIBLE AL FTP

Debats. Revista de cultura, poder i societat continua amb les novetats posades en marxa a partir dels canvis en la direcció de la publicació i de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació de la Diputació de València, editora de la revista. En aquesta línia, el dijous, 9 de febrer, a les 19:00 hores, a la sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset, el Magnànim ha organitzat una presentació pública del número 130/2, de l’anuari en anglés i també de la nova aplicació per a dispositius mòbils.

En l’acte participaran el diputat de Cultura, Xavier Rius; el director de l’Institut de Ciències Socials i de la Cultura del Magnànim,Antonio Ariño,  i Joaquim Rius, director de Debats.

L’últim número de Debats, el 130/2, publicat el passat mes de desembre amb el monogràfic “Cultura i estat: autonomia creativa, lluita política i instrumentalització”, compta amb articles de Clive Gray, Vincent Dubois, Per Mangset, Pierre-Michel Menger, Gisèle Sapiro, Juan Arturo Rubio, Francesc Hernàndez i Benno Herzog, i analitza la sempre problemàtica relació entre l’estat i la cultura, a més d’acostar-nos als debats actuals sobre aquesta qüestió a l’estat espanyol i a altres països com França i Gran Bretanya.

S’inclou una entrevista a Antonio Ariño, realitzada per Ignasi Zafra. En la mateixa, Ariño, catedràtic de Sociologia, vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València i director de l’Institut de Ciències Socials i de la Cultura del Magnànim, parla del llibre que juntament amb Joan Romeroha publicat recentment, La secesión de los ricos, en el qual estudia el paper, les característiques i els comportaments de les noves elits d’enorme poder econòmic en el marc d’una societat cada dia més desigual.

Edició en anglés

L'altra novetat que estrena Debats és l’edició de l’anuari en anglés, que reuneix en un volum els articles publicats al llarg de l’any en els diferents números. Aquesta edició permetrà una major difusió internacional i una millor valoració als índexs de qualificació de publicacions científiques. Cal assenyalar que cada número de Debats es publica (en paper) en dues versions (en castellà i en valencià), i també es pot descarregar íntegrament i de forma gratuïta a través de la web del Magnànim (www.alfonselmagnanim.net).

Aplicació per a dispositius mòbils

Amb la nova aplicació, ja disponible per a Android i Apple, tota la col·lecció de la revista, fundada en 1983, es podrà descarregar des de l’aplicació gratuïta per a dispositius mòbils en format PDF. De moment, ja es pot accedir (a banda dels exemplars publicats en 2016) al contingut de la primera època (1983-1995), període de major esplendor, i en pocs dies estarà disponible també la segona etapa (1995-2015).