La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha presentat hui en Carcaixent el projecte de construcció d’un Centre de Dia iCentre d'Integració i Rehabilitació (CRIS) en aquesta localitat de la comarca de la Ribera Alta. Durant l’acte ha estat acompanyada per l’alcalde del municipi, Paco Salom, i la regidora de Benestar Social, Teresa Oliver.

 

Maria Josep Amigó ha explicat que amb l’inici del programa d’execució d’aquests dos centres socials «des de la Diputació de València donem resposta a una reivindicació històrica i necessària per a la localitat de Carcaixent i la comarca de la Ribera Alta en el seu conjunt». La construcció del Centre de Dia iCentre d'Integració i Rehabilitació (CRIS) a Carcaixent s’emmarca dintre del pla d’inversions en serveis i infraestructures mitjançant la col·laboració establerta entre la Diputació de València, la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i els Ajuntaments. Un projecte conjunt en una matèria que «resulta clau en les polítiques del Botànic i de la Diputació», ha reivindicat la vicepresidenta.

 

Així mateix, Maria Josep Amigó ha advocat per «unir esforços entre administracions». En aquest sentit, ha explicat que la col·laboració entre corporacions es produirà en tres nivells: «El consistori aportarà els terrenys, la Diputació invertirà en la construcció, i la Generalitat dotarà el centre de recursos per fer front a les despeses de funcionament i de personal». Els centres de propera construcció a Carcaixent, però també les actuacions previstes a Llíria, Paterna i Sueca, «constituiran les primeres residències públiques que es construeixen en els últims 20 anys a la Comunitat», ha indicat. «Dues dècades en les quals les prioritats dels nostres governants estaven molt lluny de dotar places d’atenció per a persones amb malalties o discapacitat mental o per a menors».

 

El projecte per a Carcaixent contempla una inversió inicial de 800.000 euros que aporta la Diputació de València per a la construcció del Centre de Dia iel Centre d'Integració i Rehabilitació (CRIS) a l’actual solar existent del C/ Àgora Grup de Teatre de la localitat. El primer disposarà d’un total de 20 places, mentre que el CRIS podrà albergar a un màxim de 70 persones. La superfície ocupada serà de 800 metres quadrats construïts i, molt probablement, s’optarà per un edifici amb una única planta que albergarà ambdós centres.

 

Al respecte, l’alcalde de Carcaixent, Paco Salom, ha incidit en que aquest projecte «naix amb una vocació comarcal, pel fet d’atendre a un sector amb necessitats que, de forma malaurada, continua sofrint l’estigma i l’exclusió social», ha apuntat.  «Cal recuperar les persones per a la societat per tractar-se d’una qüestió de dignitat, amb projectes com aquest, capaç de generar justícia social i eficiència, a l’apostar per centres especialitzats de proximitat». Salom ha insistit en que des d’aquest moment «correspon posar en marxa el calendari de treball, mitjançant la signatura d’un conveni de col·laboració entre les tres administracions implicades per a la posterior redacció i licitació del projecte».

 

En última instància, la regidora de Benestar Social a l’Ajuntament de Carcaixent, Teresa Oliver, ha recordat que es tracta d’un projecte «que venim reivindicant els representants públics i els professionals de la salut mental des de l’any 1991». Oliver ha lamentat «la mancança de recursos intermedis a la Ribera Alta per poder atendre els malalts mentals i els seus familiars». Per això, ha agraït «enormement la implicació de la Diputació de València» a l’hora «d’atendre un servei molt necessari per a la ciutadania», ha conclòs.

Es prorroga el termini per a justificar les subvencions fins al 7 de desembre de 2017 inclòs.

(Dijous, 02 de novembre del 2017 - BOP 210)

 

 

 

__________________________________________________________________________________________________________

 

1. BASES PROVISIONALS: aprovades pel Ple de la Diputació el 21/02/2017, i publicades en el Butlletí Oficial de la Província el 23/02/2017.

 

2. BASES DEFINITIVES: aprovades pel Ple de la Diputació el 18/04/2017, i publicades en el Butlletí Oficial de la Província (BOP NÚM. 76), el 21-IV-2017.

 

3. APROVACIÓ DE LA CONVOCATÒRIA: Junta de govern de 16 de maig de 2017.

 
4. PUBLICACIÓ EXTRACTE CONVOCATÒRIA: Publicat en el Butlletí Oficial de la província el 08/06/2017

El termini per a presentar les sol·licituds finalitza el 29 de juny de 2017 inclòs.

Enllaç a la sol·licitud.

Model pressupost d'Escoles d'Educands Societats Musicals.

Model pressupost d'Escoles d'Educands Municipal.

 

El termini per a justificar finalitza el 3 de novembre de 2017 inclòs.

 

5. GESTIÓ DE SOL·LICITUDS:

Es presentarà amb formulari electrònic i només per via telemàtica a través de la seu electrònica. Per a això s'ha de tindre el certificat de firma digital, bé de l'entitat que sol·licita o del seu representant legal.

 

6. DIFUSIÓ

·         Cartell  (descàrrega opcional o arreplega en Servici de Publicacions de Diputació)

·         Programa de mà  (se descàrrega ací)

 

7. ARREPLEGA MATERIAL CAMPANYA - CARTELLS, PARTITURES, CD,S

Nomésdilluns i dijous en horari de 10:30 a 13:30 hores. (A partir del dia 27 de febrer del 2017)

C/ Beat Nicolau Factor, 1 - 46007 València (cridar abans al 96 388 25 90)

 

8. D'INTERÉS A LES ENTITATS SOL·LICITANTS

El certificat de firma digital per a representants legals d'entitats o persones físiques, es pot obtindre acudint amb el DNI a la   Diputació en Directe, plaça de Manises, 4, 46003 València; més informació: tel. 96 388 25 25

 

Les entitats poden traure el certificat de firma digital en la pàgina web: www.accv.es, per a més informació tel. 902 48 24 84

 

9. SEGUIR NOVETATS I POSADA AL DIA DE LA 38 CAMPANYA RETROBEM LA NOSTRA MÚSICA:

www.dival.es/Centres Àrea de Cultura/Promoció Cultural

Els pobles de La Ribera rebran enguany més de 7 milions d’euros del noy Fons Valencià de Cooperació Municipal, impulsat per la Diputació de València y la Generalitat Valenciana per tal de potenciar l’autonomia local dels municipis valencians, que podran destinar els diners assignats tant a inversions com a despesa corrent. Tal com ha destacat el president de la corporació provincial, Jorge Rodríguez, aquest mecanisme impulsat per les administracions autonòmica i provincial servirà per a “quadrar el cercle del finançament dels municipis valencians”, en resposta a “el que diu l'Estatut d'Autonomia i a les reivindicacions històriques dels alcaldes i alcaldesses”, posant a la seua disposició en la província de València 41,2 milions d’euros.

 

Una d'aquestes reivindicacions és la de comptar amb ajuda no solament per a inversions sinó també per a despesa corrent, “ja que en moltes ocasions la qualitat dels serveis depenen d'aquest tipus de despesa, i sense un finançament adequat és difícil mantenir-los”, va explicar el president de la Diputació. En aquest sentit, els ajuntaments podran decidir a què destinen els diners del Fons de Cooperació, les aportacions del qual a més són incondicionades, si per a inversió, per a despesa corrent o per a ambdues. 

La distribució dels fons s'ha fet atenent al criteri poblacional, ponderat de manera que es prevalga als municipis més xicotets. Segons aquest repartiment, els 36 ajuntaments que conformen La Ribera Alta rebran un total de 5.223.953,03 euros. Per municipis, les assignacions més altes corresponen a Alzira, amb 43.500 habitants i 601.160,09 euros, Algemesí, amb 27.607 habitants i 449.083 euros, Carcaixent, amb 20.520 habitants i 381.591,84 euros i Carlet, amb 15.384 habitants i 319.172,97 euros d'aportació. En el costat contrari de la taula es troben els 7 municipis els padrons dels quals es troben per sota del miler de veïns, que són L’Énova, La Barraca d’Aigües Vives, Beneixida, Benimuslem, Sant Joanet, Sellent i Cotes, que rebran entre 23.000 i 48.000 euros. 

La comarca de la Ribera Baixa, per la seua banda, amb 14 entitats locals, rebrà 1.993.560,14 euros, sent les majors assignacions les de Sueca i Cullera, ambdues amb poblacions superiors als 20.000 habitants i que comptaran amb 424.884,73 euros i 398.167,48 euros, respectivament. Per sota del miler d'habitants solament figuren Benicull de Xúquer i Mareny de Barraquetes, que rebran, per aquest ordre, 49.761,45 i 43.006,66 euros. En la resta de casos, les assignacions del Fons de Cooperació Local varien entre els 50.000 i els 290.000 euros.

 

En l'acte de presentació d'aquest nou Fons Valencià de Cooperació Municipal, Rodríguez va destacar les paraules del president de la Generalitat, Ximo Puig, en referència al fet que sense un finançament just de les institucions no hi ha autonomia possible, i en aquest sentit va assenyalar que “no podíem estar demanant més aportacions de l'Estat a la Comunitat i mantenir al mateix temps l'actual esquema de finançament dels nostres pobles i ciutats”. 

“Hui és un dia que els alcaldes esperàvem des de fa molts anys. Els municipis fa molt que ens vam anar de casa, però no teníem autonomia”, va afegir Rodríguez, qui va celebrar que “per fi les paraules es converteixen en fets gràcies a aquesta suma d'esforços que permet que els alcaldes estiguem menys sols, que els municipis siguen més independents i els ciutadans una mica més feliços”. 

 

El Fons de Cooperació Local compta amb un total de 41,2 milions d'euros per als municipis de la província de València, gràcies a l'aportació a parts iguals realitzada per la Generalitat Valenciana i la Diputació de València. D’ aquesta manera, la institució provincial continua amb l'aposta iniciada al juliol de 2015 de reforçar l'autonomia local i impulsar les polítiques municipalistes, i que ha suposat entre els anys 2015 i 2016 una injecció de més de 150 milions d'euros que els municipis valencians han pogut destinar a inversions.  

 

*S’INCLOU TAULA DE DISTRIBUCIÓ DEL FONS PER MUNICIPIS

*MATERIAL AUDIOVISUAL DISPONIBLE AL FTP

Els municipis de les comarques de l’Horta Nord i l’Horta Sud disposaran de 8,5 milions d’euros del nou Fons de Cooperació Municipal, un mecanisme impulsat de forma conjunta per part de la Generalitat Valenciana i la Diputació de València amb el propòsit de potenciar l’autonomia local dels consistoris en matèria d’inversions i despesa corrent.

 

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha incidit en que «davant l’infrafinançament per part de l’Estat, les administracions valencianes hem apostat per unir esforços i dotar de recursos als nostres Ajuntaments». En aquesta mateixa línia, ha destacat que mitjançant l’activació d’aquest mecanisme «des de les administracions treballem per fomentar la inversió i reduir la despesa corrent dels consistoris, dos objectius que ens permeten avançar cap a l’autonomia municipal en compliment dels principis recollits al Pacte Botànic», ha indicat.

 

Precisament, una de les principals reivindicacions dels Ajuntaments radica en comptar amb ajuda no solament per a inversions sinó també per a despesa corrent, «ja que en moltes ocasions la qualitat dels serveis depenen d'aquest tipus de despesa, i sense un finançament adient resulta complicat poder oferir aquestes prestacions a la ciutadania», ha explicat Maria Josep Amigó. En aquest sentit, els ajuntaments podran decidir a què destinen els diners del Fons de Cooperació, les aportacions del qual són incondicionades, per a inversió, per a despesa corrent o per a ambdues.

 

La distribució dels fons s’ha efectuat atenent al criteri poblacional, ponderat de manera que prevalen els municipis de menor població. Així, segons aquest repartiment, a les 22 localitats de la comarca de L'Horta Nord els corresponen un total de 5.001.291,26 euros, dels quals, les majors quantitats seran per a Burjassot, amb 37.324 habitants i 542.602,90 euros, seguida d'Alboraia que, amb 23.387 habitants, rebrà una quantitat de 413.101 euros. En la part contrària de la taula se situen Massalfassar, al qual, amb 2.472 habitants, li corresponen 93.371,95 euros, i Emperador, l'únic municipi de la comarca amb un padró de menys d'1.000 veïns, que comptarà amb una assignació de 38.214,16 euros. La resta de poblacions rebran quantitats que oscil·len entre els 112.000 i els 395.000 euros.

 

En el cas de la comarca de l’Horta Sud, pràcticament la meitat dels quasi 3,5 milions d’euros es repartiran entre els quatre municipis que compten amb una població superior als 20.000 habitants, que són Catarroja, Paiporta, Alfafar i Picassent. Els ajuntaments d’aquestes localitats rebran, per ordre, 449.601,96 euros, 422.450,74 euros, 387.686,24 euros i 381.101,27 euros, respectivament. Per la seua banda, Silla, Albal, Benetússer, Sedaví, Alcàsser i Massanassa, tots ells entre 9.000 i 18.000 habitants, comptaran amb assignacions que van des dels 237.000 fins als 359.000 euros. Els dos municipis més menuts de la comarca, que són Beniparrell, amb un padró d’1.948 veïns, i Llocnou de la Corona, amb només 137 habitants, rebran 79.019,60 euros i 13.245,36 euros, respectivament.

 

El Fons de Cooperació Local compta amb una dotació total de 40,1 milions d'euros per als municipis de la província de València, gràcies a l'aportació a parts iguals realitzada per la Generalitat Valenciana i la Diputació de València. D'aquesta manera, la institució provincial continua amb l'aposta iniciada al juliol de 2015 de reforçar l'autonomia local i impulsar les polítiques municipalistes, i que ha suposat entre els anys 2015 i 2016 una injecció de més de 150 milions d'euros que els municipis valencians han pogut destinar a inversions.

El delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Moragues, s'ha reunit aquest dilluns a Ontinyent amb el president de la Diputació de València i alcalde de la capital de la Vall d'Albaida, Jorge Rodríguez, per abordar les actuacions a realitzar després del temporal que ha afectat a la Comunitat Valenciana.

 

Després de la reunió de treball, Moragues i Rodríguez han subratllat que “hi haurà màxima coordinació entre les dues administracions per ajudar als afectats, ja siguen particulars, empreses o administracions públiques. Anem a treballar perquè els potencials beneficiaris de les ajudes tinguen clar com i on sol·licitar-les”.

 

En aquesta línia de col·laboració i coordinació entre institucions treballa la Diputació de València, que des de fa unes setmanes s'està encarregant de donar assistència tècnica als ajuntaments afectats per l'episodi de pluges de desembre per a valorar els danys en cada municipi i poder així seguir els tràmits per a rebre les ajudes de l'administració autonòmica i l'estatal. En aquest sentit, la Diputació valora els danys causats pel temporal de pluges en 40 municipis valencians.

 

Respecte al recent temporal de neu, divendres passat el Consell de Ministres va aprovar un Reial decret pel qual s'adopten mesures urgents per a pal·liar els danys del temporal. El text contempla les següents situacions:

 

− Ajudes per defunció o per incapacitat absoluta i permanent: 18.000 euros.

− Ajudes per destrucció o danys en béns: el cost amb el límit de 2.580 euros.

− Ajudes a establiments industrials, mercantils i de serveis, inclosos els agraris, marítim-pesquers i turístics: fins a 8.000 euros.

− Ajudes a les persones físiques o jurídiques: import total de les despeses.

− Ajudes a les Corporacions Locals: despeses realitzades per actuacions inajornables d'emergència.

 

A més, en aplicació del mateix Reial decret, les quanties de les ajudes per danys en l'habitatge seran les següents:

-        per destrucció total: el cost dels danys amb un màxim de 15.120 euros.

-        per danys a l'estructura: el 50 per 100 dels danys amb un màxim de 10.320 euros

-        per altres danys: el 50 per 100 dels danys amb un màxim de 5.160 euros.

-        per danys a elements comuns d'una comunitat de propietaris: el 50 per 100 dels danys amb un màxim de 8.000 euros.

-        per destrucció o danys en els béns domèstics de primera necessitat: 2.580 euros.

 

Respecte als beneficis fiscals, es preveu l'exempció de les taxes de la Direcció general de trànsit a l'hora de tramitar les baixes de vehicles i quan es procedisca a l'expedició de duplicats dels permisos de conducció o de circulació.

 

També s'aplicaran beneficis fiscals, en matèria d'exempcions i reduccions en l'Impost de Béns Immobles, en l'Impost d'Activitats Econòmiques i de l'Impost de la Renda de les Persones Físiques, així com reduccions fiscals especials per a activitats agràries.

 

Des del Ministeri de Presidència i per a les Administracions Públiques hi haurà un finançament fins al 50% del cost de les obres de reparació o restitució de tot tipus d'infraestructures, equipaments o instal·lacions i serveis de titularitat municipal. I es procedirà a la Declaració de zona d'actuació especial per a la restauració del domini públic marítim terrestre i hidràulic i la Xarxa Nacional de Camins Naturals, així com ajudes destinades als titulars de les explotacions agrícoles i ramaderes.

 

Quant a les mesures laborals i de Seguretat Social, hi haurà exempcions i moratòries en les quotes a la Seguretat Social i consideració de força major a les extincions de contractes.

 

 

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, va presentar, al costat del president de la Generalitat, Ximo Puig, el primer Fons Valencià de Cooperació Municipal, que destinarà enguany un total de 41,2 milions d'euros per a “potenciar l'autonomia local dels municipis valencians, tant en inversions com en despesa corrent”, dels quals les prop d'un milió d'euros aniran a la comarca Requena-Utiel. Tal com va destacar Jorge Rodríguez el mecanisme impulsat per les administracions autonòmica i provincial servirà per a “quadrar el cercle del finançament dels municipis valencians”, en resposta a “el que diu l'Estatut d'Autonomia i a les reivindicacions històriques dels alcaldes i alcaldesses”. 

Una d'aquestes reivindicacions és la de comptar amb ajuda no solament per a inversions sinó també per a despesa corrent, “ja que en moltes ocasions la qualitat dels serveis depenen d'aquest tipus de despesa, i sense un finançament adequat és difícil mantenir-los”, va explicar el president de la Diputació. En aquest sentit, els ajuntaments podran decidir a què destinen els diners del Fons de Cooperació, les aportacions del qual a més són incondicionades, si per a inversió, per a despesa corrent o per a ambdues. 

La distribució dels fons s'ha fet atenent al criteri poblacional, ponderat de manera que es prevalga als municipis més xicotets. D'aquesta manera, en la comarca de Requena-Utiel els ajuntaments més xicotets, que són Chera, Villargordo del Cabriel, Fuenterrobles i Caudete de las Fuentes, rebran quantitats que oscil·len entre els 32.176 i els 39.610 euros. Sinarcas, per la seua banda, comptarà enguany amb 55.308,67 euros i Camporrobles i Venta del Moro rebran vora 60.000 euros. Utiel, amb una mica més de 12.000 habitants, comptarà amb 275.373,79 euros i Requena, la població del qual supera les 20.000 persones rebrà 382.931,48 euros.

 

En l'acte de presentació d'aquest nou Fons Valencià de Cooperació Municipal, Rodríguez va destacar les paraules del president de la Generalitat, Ximo Puig, en referència al fet que sense un finançament just de les institucions no hi ha autonomia possible, i en aquest sentit va assenyalar que “no podíem estar demanant més aportacions de l'Estat a la Comunitat i mantenir al mateix temps l'actual esquema de finançament dels nostres pobles i ciutats”. 

“Hui és un dia que els alcaldes esperàvem des de fa molts anys. Els municipis fa molt que ens vam anar de casa, però no teníem autonomia”, va afegir Rodríguez, qui va celebrar que “per fi les paraules es converteixen en fets gràcies a aquesta suma d'esforços que permet que els alcaldes estiguem menys sols, que els municipis siguen més independents i els ciutadans una mica més feliços”. 

 

El Fons de Cooperació Local compta amb un total de 41,2 milions d'euros per als municipis de la província de València, gràcies a l'aportació a parts iguals realitzada per la Generalitat Valenciana i la Diputació de València. D’ aquesta manera, la institució provincial continua amb l'aposta iniciada al juliol de 2015 de reforçar l'autonomia local i impulsar les polítiques municipalistes, i que ha suposat entre els anys 2015 i 2016 una injecció de més de 150 milions d'euros que els municipis valencians han pogut destinar a inversions.  

 

 

*MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN FTP DE LA DIPUTACIÓ

La Diputació de València estudia col·laborar amb l'Ajuntament de la ciutat en algunes de les activitats organitzades pel Consistori amb motiu de la Capital Mundial de l'Alimentació que enguany ostenta València. En una trobada mantinguda amb l'alcalde de València, Joan Ribó, el president i la vicepresidenta de la Corporació, Jorge Rodríguez i Maria Josep Amigó, han mostrat el seu interés en què la Diputació se sumeix a aquest esdeveniment, ja que respon a la línia marcada per l'equip de govern provincial de treballar “colze a colze amb els ajuntaments”, ha assenyalat Rodríguez.

 

“El que anem a intentar és que aquest esdeveniment no abrace solament a València sinó que també ho faça a molts pobles i ciutats que poden sentir-se perfectament vinculades al projecte”, ha puntualitzat el president. Per la seua banda, l'alcalde Joan Ribó ha compartit la seua intenció que el president de la Corporació provincial estiga present en el comitè d'honor de l'esdeveniment, que prepara entre altres activitats la celebració d'una trobada amb alcaldes de tota la Comunitat Valenciana per a parlar sobre temes alimentaris. “Es tracta d'actuacions que seran molt importants per a la ciutat”, ha assegurat Ribó.

 

Per la seua banda, la vicepresidenta de la Diputació, Mª Josep Amigó, qui també ha participat en la reunió, ha manifestat que des de la corporació “apostarem fort perquè els nostres municipis, seguint l’estela de la capital, València, impulsen la millora dels seus hàbits alimentaris promocionant dietes saludables i ecològiques”.

 

L'objectiu principal d'aquest projecte és conscienciar a la societat sobre els sistemes alimentaris actuals i atorgar major protagonisme a la societat civil en l'alimentació, així com treballar per un millor aprofitament d'altres formes de producció ecològica. La declaració de la FAO el passat 10 d'octubre situa a València en el mapa de l'alimentació mundial, una oportunitat per a impulsar la millora dels hàbits en les ciutats, cap a una alimentació saludable, sostenible i ecològica.

 

 

El Museu de la Mar

 

Rodríguez ha agraït a l'alcalde l'acostament que el consistori de la ciutat està tenint amb els municipis valencians: “Estàvem acostumats al fet que València visquera immersa en la seua pròpia realitat i més d'esquena al que són els pobles i, per tant, també a la Diputació, per la qual cosa és molt evident el canvi d'actuació i de treball de l'Ajuntament de València i del seu alcalde”, ha assenyalat.

 

En aquest context de col·laboració institucional, els responsables de la Diputació també s'han interessat pel projecte del Museu de la Mar, pel que concerneix la rehabilitació de la part corresponent a la Marina, una iniciativa que pretén recuperar i posar en valor la tradició marinera de la ciutat. La institució provincial ja va aconseguir un acord de col·laboració amb l'Ajuntament de València en l'àmbit turístic en relació amb aquest projecte, que va ser presentat en la passada edició de Fitur.

 

En paraules de Rodríguez, “el projecte museístic de la Marina té d'una banda un objectiu turístic, però també una fi d'innovació, i la Diputació se sent perfectament a gust tant amb el foment del turisme, del que ens podem beneficiar, no solament la ciutat de València sinó la resta de pobles i ciutats de la província, com en eixe objectiu d'innovació. Per açò la Diputació en la mesura que puga estarà en eixe projecte i ajudarà en eixa rehabilitació”.

 

En la mateixa línia s'ha expressat la vicepresidenta i ha considerat que “sempre que puguem unir esforços entre administracions, com és el cas del Museu de la Marina entre Ajuntament i Diputació, el resultat serà òptim”

 

Finalment, Joan Ribó ha explicat que en el Museu de la Mar hi ha plantejades dues actuacions, una en la Casa dels Bous, que durà a terme l'Ajuntament, i una altra en la Marina. “El que hem proposat és que la Diputació es plantege entre enguany i el que ve la rehabilitació de la part que correspon a la Marina. En principi hi ha acord sobre aquests temes, cal treballar el tema dels estatuts, perquè pensem que és molt important engegar-ho al més prompte possible”, ha apuntat l'alcalde de València.

 

*Disponibles imatges de vídeo en FTP Diputació de València

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, visita aquest dimecres, 1 de febrer, el municipi de Manises per a conèixer de primera mà les inversions realitzades a través del Pla Provincial d’Obres i Serveis (PPOS) i el Pla d’Inversions Financerament Sostenibles (PIFS), així com les necessitats que acredita aquesta localitat de la comarca de l’Horta Oest.

 

La vicepresidenta mantindrà una reunió de treball amb l’alcalde del municipi, Jesús Borràs, per a posteriorment visitar l’Oficina d’Atenció Ciutadana. Durant la visita Maria Josep Amigó també es desplaçarà a l’Auditori Germanies, coneixerà el projecte de millora d’eficiència energètica de Manises, així com les actuacions escomeses a la plaça d’Espanya i el carrer Ferrandis Lluna.

 

La vicepresidenta estarà acompanyada per l’alcalde de Manises, Jesús Borràs, i resta de membres de la corporació municipal.

 

 

NOTA ALS MITJANS

 

Dia: Dimecres, 1 de febrer de 2017.

Hora: Atenció a mitjans a les12:00 hores.

Lloc: Casa de Cultura.C/ Major, núm. 91. Manises.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i el president del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d'Administració Local (COSITAL) de la província, Javier Biosca, han signat un conveni de col·laboració en matèria de formació dirigit a empleats públics que presten el seu servei en entitats locals, en particular al col·lectiu de funcionaris d'administració local amb habilitació nacional.

 

“És un conveni de col·laboració conjunta per a la formació dels funcionaris, no solament de la Diputació sinó de tots els ajuntaments”, ha assenyalat Pepe Ruiz, diputat de l'Àrea d'Administració General, qui ha afegit que es tracta “d’una de les apostes més importants que té la nova Diputació, perquè els funcionaris de tots els ajuntaments necessiten del valor afegit de la formació per a la bona marxa de la pròpia administració en benefici dels ciutadans”.

 

Per la seua banda, el president de COSITAL València, Javier Biosca, ha assenyalat que mitjançant aquest conveni, que en les seues paraules és fruit del treball que s'ha realitzat entre ambdues institucions de forma coordinada en els últims anys, els treballadors de la Diputació “podran beneficiar-se del servei de formació, prioritari en el nostre col·legi, al mateix temps que COSITAL podrà disposar dels espais que té la Corporació provincial per a accions formatives”.

 

D'aquesta manera, la Diputació facilitarà sales d'aforament ampli per a altres activitats formatives pròpies del Col·legi sobre temes d'interès local dirigits tant a funcionariat amb habilitació nacional com a altres col·lectius d'empleats públics locals i càrrecs electes. Així mateix, en el text signat es determina que la institució provincial inclourà a COSITAL València entre les entitats que es consultaran en els treballs de detecció de necessitats de formació, de manera que l'entitat col·labore en l'organització i programació de cursos sense que açò supose un cost addicional per a les parts.

 

“Es tracta de seguir treballant de manera coordinada, però disposant dels mitjans de la Diputació, tant en espais com en capacitat de difusió, que és molta”, ha assegurat Javier Biosca, qui ha assenyalat que amb la signatura del conveni “es fa un pas més” en l'oferta formativa dirigida als funcionaris dels ajuntaments de la província. En els cursos s'inclouran temes relacionats amb àmbits tan diversos com la gestió economicofinancera, el desenvolupament de l'administració electrònica i temes jurídics. El conveni tindrà una vigència de tres anys.

 

*Disponibles imatges de vídeo en FTP Diputació de València

La Diputació ajudarà als municipis valencians a tramitar el cobrament del cànon a les empreses elèctriques i gasistes per l'ocupació del sòl, arran de la sentència del Tribunal Suprem que avala la taxa municipal per la utilització del domini públic de les seues instal·lacions de transport d'energia.

 

La sentència confirma la legalitat d'aquest gravamen que portava anys en els tribunals després de la negativa de les empreses del sector energètic a pagar-ho en negar la seua existència o considerar que era desproporcionat. El Suprem accepta, per tant, que els ajuntaments valoren com a construccions les línies elèctriques d'alta tensió i les canalitzacions de gas a l'hora de calcular la taxa per utilització del domini públic.

 

Davant aquest nou escenari, la Diputació de València ha oferit als municipis de la província una doble ajuda per part dels tècnics provincials: d'una banda, s'engegarà una comissió tècnica per ajudar en l'elaboració de les ordenances fiscals i estudis tècnics per a poder tramitar el cobrament de la taxa d'ocupació de sòl a les elèctriques i gasistes; i per una altra, es donarà l'opció als consistoris que el cobrament de la taxa es faça a través del Servei de Gestió Tributària (SGT) de la Corporació, que s'encarrega de la recaptació impositiva de tots els ajuntaments que ho sol·liciten.

 

L'impost es fixa prenent com a referència el valor que tindria en el mercat la utilitat de l'ús d’eixe sòl si no fóra de domini públic. Com arreplega la sentència del Suprem, “no es tracta de gravar un sòl rústic d'ús agropecuari, sinó la utilitat que li reporta al subjecte passiu la utilització privativa o l'aprofitament especial del mateix, a exclusió dels altres, per a una activitat merament industrial consistent a transportar i distribuir energia elèctrica”.

 

En paraules del president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, “en un moment en què els vaivens del mercat han disparat la factura de la llum i que està obert el debat sobre la presa de mesures per part del Govern, les administracions públiques tenim la responsabilitat de fer complir la llei i, en el cas de la Diputació de València, defensar els interessos dels municipis de la província que tinguen dret a cobrar la taxa d'ocupació de sòl a les empreses elèctriques i gasistes”.

 

Per la seua banda, el diputat d'Hisenda, Toni Gaspar, ha destacat que la Corporació posarà “tots els mitjans tècnics al servei dels ajuntaments per a poder gestionar el cobrament de la taxa”. Un procés en el qual els municipis comptaran amb l'ajuda de la Diputació de principi a fi “si decideixen també que aquesta taxa d'ocupació de sòl que han de pagar les empreses energètiques es gestione a través del Servei de Gestió Tributària de la Diputació”.

 

En aquest sentit, Gaspar ha destacat el creixement del Servei de Gestió Tributària provincial, que actualment gestiona al voltant de 3 milions de rebuts i que “es troba absolutament preparat per a formar part de la futura Agència Tributària Valenciana en la qual treballa la Generalitat”.