El diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, ha visitat la comarca de l’Horta Sud per conèixer de primera mà les actuacions realitzades a través dels fons del Pla Provincial d’Obres i Serveis (PPOS) i el Pla d’Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) que aporta la Diputació de València, a més de conèixer les necessitats que acrediten els municipis.

En primer lloc, Emili Altur ha visitat la localitat de Silla, on acompanyat pel seu alcalde, Vicente Zaragozá, ha transitat pel Carrer Sant Rafael i la plaça del municipi on s’han escomès actuacions de remodelació i condicionament. Així mateix, també ha conegut els voltants de la Torre Musulmana, objecte de noves intervencions que serviran per posar en valor l’arquitectura històrica de la localitat de Silla.

Al respecte, Altur ha destacat que des de l’inici de la legislatura «l’equip de govern de Silla ens va traslladar la necessitat de dignificar la plaça municipal». Unes actuacions ja executades «i que ens satisfà poder visitar localitats que opten per invertir recursos en dinamitzar el seu patrimoni», ha assenyalat.

Per la seua part, Vicente Zaragozá ha agraït a la corporació provincial i, en particular, al diputat delegat de l’Àrea de Cooperació Municipal «la seua predisposició a entendre les problemàtiques del municipi i ajudar-nos en les tasques de recuperació d’alguns dels nostres majors atractius, com és la plaça del Poble i la Torre Musulmana».

Posteriorment, el diputat de Cooperació Municipal s’ha desplaçat fins el municipi de Catarroja, on s’han executat diferents actuacions d’enjardinament, condicionament de zones recreatives i d’espais canins, així com la millora de la mobilitat urbana a través del ‘Catarroda’, el servei de transport públic amb bicicletes.

Acompanyat per l’alcalde de la localitat, Jesús Monzó, Altur ha visitat el Carrer Sant Pere, on s’han efectuat diferents treballs de reurbanització i comprovacions arqueològiques, ja que es tracta d’una zona d’afecció arqueològica. S’ha habilitat una única via i s’ha procedit a l’asfalt del paviment. A més, també s’ha procedit a la supressió d’una estació elèctrica, en una actuació que ha requerit d’un pressupost total de 200.000 euros.

Acte seguit, la comitiva s’ha desplaçat fins el Saló de Plens de l’antic Ajuntament, on en una primera fase d’actuacions s’ha condicionat el sostre d’aquesta zona de l’immoble, s’ha millorat el paviment i s’ha procedit a la rehabilitació del mobiliari i zona d’alcaldia. Aquest enclavament es troba a l’espera d’una segona fase d’intervencions que permetrà habilitar l’antic Ajuntament com a espai de celebració d’actes institucionals o l’ofici de bodes civils, entre d’altres.

En aquest sentit, Altur s’ha congratulat «d’observar com els recursos de la Diputació de València es destinen a millorar la qualitat de vida dels veïns i les veïnes dels municipis» i ha incidit en que la corporació provincial «es troba al servei dels municipis per atendre les seues necessitats», ha apuntat.

L’alcalde de Catarroja, Jesús Monzó, ha incidit en que a través dels fons provincials «s’han pogut escometre actuacions de gran rellevància per al municipi». Així mateix, ha emfatitzat que «gràcies a la col·laboració establerta entre administracions s’han pogut abordar treballs que reverteixen en un benefici directe per a la ciutadania», ha explicat.

Restauració del pont que uneix Massanassa i Catarroja

Finalment, el diputat s’ha desplaçat fins la demarcació on s’ubica el pont que uneix els municipis de Massanassa i Catarroja del barranc del Poyo. Una infraestructura considerada de gran interès i rellevància arquitectònica, que data del segle XVIII, i on existeix un interès comú per part d’ambdós consistoris en poder restaurar la seua barana d’acord amb els paràmetres que presentava originàriament.

L’alcalde de Massanassa, Vicent Pastor, ha explicat que la Diputació de València «s’ha mostrat receptiva a atendre aquesta reivindicació que permetrà que el pont presente el seu aspecte anterior a la canalització del barranc», alhora que s’ha mostrat partidari de recuperar el petril de pedra del qual disposava la infraestructura», ha incidit.

La Diputació de València ha col·laborat amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i la Plataforma de Suport a la Querella Argentina del País Valencià per a fer arribar el seu respatler als veïns de les localitats integrants de la Xarxa per la posada en valor de la Memòria Històrica que vullguen sumar-se a la causa que instrueix la jutge argentina María Servini contra els crims del franquisme.

La diputada de Memòria Històrica, Rosa Perez Garijo, ha recordat que la Diputació ofereix assistència jurídica als municipis que decidisquen acompanyar a les víctimes de la repressió franquista en les seues exigències de justícia i, per aquest motiu, ha comptat amb les dues organitzacions per a fer arribar el respatler als veïns afectats.

En la sessió plenària de desembre, la Diputació va aprovar una moció presentada per la diputada de Memòria Històrica –amb 17 vots a favor de Compromís, Podem i PSOE i 14 en contra del PP i Ciutadans- en la qual declarava el seu “suport incontestable a les víctimes del franquisme” i per la qual es comprometia a recolzar als municipis en la denominada “Querella Argentina”.

D'aquesta manera, la Diputació es va sumar als compromisos assumits pels alcaldes i representants municipals d'altres municipis de l'Estat, com Pamplona, Zaragoza, Vitòria-Gasteiz, la Corunya, Barcelona, Cadis i Rivas-Vaciamadrid, en un “important pas en la lluita contra la impunitat”, ha assenyalat Pérez Garijo.

Segons la moció, la Corporació expressava la seua disconformitat amb el contingut de la Circular de la Fiscalia general del 30 de setembre, en la qual el ministeri públic apel·la a la improcedència de la pràctica de l'auxili judicial invocat per la jutge María Servini en tots els jutjats als quals s'han remès exhorts per a interrogar a 19 investigats per crims del franquisme.

Pérez Garijo va animar als consistoris de la província a “acollir com a pròpies les peticions de causa judicial començades en cada municipi pels veïns, a objecte que les responsabilitats penals subsistents que es puguen derivar puguen ser determinades pels òrgans jurisdiccionals espanyols, atenent a l'ordenament jurídic nacional i internacional, amb audiència a les víctimes”.

Fins al mes de desembre, eren un centenar els valencians que han presentat denúncies en el consolat argentí de Madrid perquè les incorporen a la “querella argentina” instruïda per la jutge Servini.

La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha expressat aquest divendres, coincidint amb el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, el seu “reconeixement a les víctimes del feixisme a Alemanya i altres països, i també a les del nostre”.

“Hui commemorem la memòria tant de les víctimes del nazisme, com de les de el ‘holocaust espanyol’, en paraules del prestigiós historiador i hispanista Paul Preston”, ha afirmat la vicepresidenta quarta de la Diputació. 

Pérez Garijo, que ha rebut aquesta setmana a diverses personalitats de l'àmbit de la Memòria Històrica amb motiu de l'exposició “Els ‘xiquets de la Guerra’ expliquen la seua vida, expliquen la teua història”, ha destacat que hi ha “víctimes del feixisme que també mereixen reconeixement a Espanya, i per totes elles treballem des de la Diputació”.

“És una vergonya que en aquest país encara no hàgem reparat el sofriment de les víctimes”, ha afirmat la diputada, qui ha apuntat que “ningú imaginaria que a Alemanya hi haguera vestigis, com a monuments o carrers, dedicats als assassins nazis i ací encara els tenim en els nostres carrers”.

Entre les iniciatives de la Corporació destinades a la “veritat, la justícia i la reparació”, la diputada ha considerat fonamental el programa “La Memòria a l’escola” en col·laboració amb la Conselleria d'Educació, que portarà en enguany als centres educatius un documental realitzat per la Diputació amb el títol “Fills del silenci”.

“Molts xiquets i xiquetes coneixen perfectament el que fou l'holocaust nazi i no coneixen el que ha passat amb les víctimes d'aquest país, que encara no han trobat una reparació”, ha explicat.

Així mateix, Pérez Garijo ha assenyalat que la Delegació que gestiona ha impulsat iniciatives com “La Memòria a la biblioteca” i ha convocat subvencions per a l'exhumació de fosses comunes de la Guerra Civil, la retirada de vestigis franquistes i beques de recerca dels fets esdevinguts durant aquest període històric i la posterior repressió.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha presentat, al costat del president de la Generalitat, Ximo Puig, el primer Fons Valencià de Cooperació Municipal, que destinarà enguany un total de 41,2 milions d'euros per a “potenciar l'autonomia local dels municipis valencians, tant en inversions com en despesa corrent”, dels quals més de 5 milions d'euros aniran a les comarques de La Costera, La Canal de Navarrés i La Vall d’Albaida. Tal com va destacar Jorge Rodríguez, aquest mecanisme impulsat per les administracions autonòmica i provincial servirà per a “quadrar el cercle del finançament dels municipis valencians”, en resposta a “el que diu l'Estatut d'Autonomia i a les reivindicacions històriques dels alcaldes i alcaldesses”. 

Una d'aquestes reivindicacions és la de comptar amb ajuda no solament per a inversions sinó també per a despesa corrent, “ja que en moltes ocasions la qualitat dels serveis depenen d'aquest tipus de despesa, i sense un finançament adequat és difícil mantenir-los”, va explicar el president de la Diputació. En aquest sentit, els ajuntaments podran decidir a què destinen els diners del Fons de Cooperació, les aportacions del qual a més són incondicionades, si per a inversió, per a despesa corrent o per a ambdues. 

La distribució dels fons s'ha fet atenent al criteri poblacional, ponderat de manera que es prevalga als municipis més xicotets. D'aquesta manera, els 19 municipis de la comarca de La Costera rebran un total d'1.896.370,75 euros, amb quantitats que oscil·len entre els 11.987 euros d'Estubeny, amb un cens de 125 persones, i els 462.875 euros de Xàtiva, amb al voltant de 30.000 habitants. 

Pel que fa als 8 ajuntaments de La Canal de Navarrés, la quantitat global assignada és de 622.269,44 euros, amb aportacions singulars que van des dels 25.471 euros de Millares, el padró del qual ronda els 400 habitants, fins als 158.510,97 euros d'Enguera, que amb prop de 5.300 veïns empadronats és el municipi de major població.

En última instància, La Vall d'Albaida, que abasta 34 municipis, rebrà del Fons Valencià de Cooperació Local 2,5 milions d'euros. Ontinyent, amb més de 30.000 habitants i amb 524.442,34 euros i l'Olleria, amb 8.400 veïns empadronats i 220.511,60 euros, són els municipis amb una major aportació. En el costat contrari es troben Sempere i Carrícola, les poblacions dels quals no arriben al centenar d'habitants i que rebran 8.616,36 i 10.930,87 eurosd'assignació, respectivament.

En l'acte de presentació d'aquest nou Fons Valencià de Cooperació Local, el president de la Diputació de València va destacar les paraules del president Puig en referència al fet que sense un finançament just de les institucions no hi ha autonomia possible, i en aquest sentit va assenyalar que “no podíem estar demanant més aportacions de l'Estat a la Comunitat i mantenir al mateix temps l'actual esquema de finançament dels nostres pobles i ciutats”. 

“Hui és un dia que els alcaldes esperàvem des de fa molts anys. Els municipis fa molt que ens vam anar de casa, però no teníem autonomia”, va afegir Rodríguez, qui va celebrar que “per fi les paraules es converteixen en fets gràcies a aquesta suma d'esforços que permet que els alcaldes estiguem menys sols, que els municipis siguen més independents i els ciutadans una mica més feliços”. 

El Fons de Cooperació Local compta amb un total de 41,2 milions d'euros per als municipis de la província de València, gràcies a l'aportació a parts iguals realitzada per la Generalitat Valenciana i la Diputació de València. D’aquesta manera, la institució provincial continua amb l'aposta iniciada al juliol de 2015 de reforçar l'autonomia local i impulsar les polítiques municipalistes, i que ha suposat entre els anys 2015 i 2016 una injecció de més de 150 milions d'euros que els municipis valencians han pogut destinar a inversions. 

 

*S’ADJUNTEN TAULES PER COMARQUES I MUNICIPIS

*MATERIAL AUDIOVISUAL DISPONIBLE AL FTP

La Diputació de València, a través de l'Àrea de Benestar Social que dirigeix la diputada Mercedes Berenguer, ha concedit una ajuda de 13.751 euros a l'Ajuntament de Jarafuel per a dur a terme la rehabilitació i reforma de la Residència de Sant Coronat. L'edifici va ser construït fa més de 10 anys, i encara que al llarg d'aquest temps s'han anat realitzant actuacions de manteniment, requereix ara una intervenció major per a donar solució a les noves necessitats de les persones que ho utilitzen, tal com ha explicat l'alcalde de Jarafuel, Fernando García.

La Residència Sant Coronat dóna servei a 20 residents de forma permanent i compta amb 25 places addicionals de Centre de Dia. Amb el pas del temps, els seus usuaris han anat augmentant el nivell de dependència i en l'actualitat la majoria estan qualificats com “assistits” o “súper assistits”, la qual cosa fa necessari anar adaptant les instal·lacions a aquesta nova situació. “Des de l'ajuntament, a mesura que ha fet falta, hem anat realitzant inversions en grues i altres elements assistencials i renovant equipament de les habitacions i de les zones comunes que s'havia anat deteriorant, com a televisions o l'equip de climatització”, detalla l'alcalde.

Ara la necessitat passa per dur a terme certes obres per a garantir que el centre seguisca mantenint la seua funcionalitat; obres que seran possibles gràcies a la subvenció de la Diputació de València. García ha detallat que el gruix de la inversió anirà destinat a adaptar les instal·lacions a aquesta major dependència dels usuaris; en concret, a reestructurar l'espai del bany geriàtric i canviar la banyera, així com a realitzar un tancament en les escales per a evitar caigudes.

Addicionalment, es reformaran els banys de les habitacions, que es troben deteriorats pel pas del temps, es realitzaran unes reparacions en la terrassa i es revestiran de taulell les parets del soterrani, on a més s'instal·larà un fals sostre per a tapar les canonades.

A fi d'optimitzar al màxim la subvenció, l'alcalde ha explicat que “totes les obres es van a dur a terme amb personal i mitjans de l'ajuntament, excepte aquelles coses que siga necessari subcontractar per tractar-se d'actuacions molt específiques o tècniques”. D'aquesta manera, el primer edil de Jarafuel confia que els diners aportats per la Diputació de València siga suficient per a dur a terme tot el projecte.

500.000 euros per a millores en centres socials

L'actuació en la Residència Sant Coronat de Jarafuel és una de les 17 obres que han obtingut finançament especial de la Diputació de València per a dur a terme obres de millora en centres socials. En total, la corporació que presideix Jorge Rodríguez ha destinat 490.000 euros a intervencions en residències, centres de dia, llars del jubilat i altres dependències que, en paraules del president, “ajuden directament a les persones o bé serveixen com a lloc de trobada i socialització”.

Per la seua banda, la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, ha explicat que “aquestes millores serveixen per a resoldre reivindicacions en alguns casos històriques, i totes tenen en comú que van en benefici de col·lectius de persones majors, amb algun tipus de dependència o socialment desfavorides”.

L'espai cultural de Sant Doménec, a Xàtiva, acull fins a dilluns que ve una exposició commemorativa elaborada pel grup Tirant a Blanc sobre la vida i obra d’Honorato Juan, humanista d'origen xativí que va exercir una notable influència en la Cort espanyola del segle XVI i que, no obstant açò, resulta un desconegut per al gran públic. Amb aquesta exposició, l'Ajuntament de Xàtiva tanca un any de celebracions entorn de la figura d'aquest destacat exponent del Renaixentisme espanyol, de la mort del qual s'han complit ara 450 anys, a fi de posar en valor la figura de qui consideren un dels seus “fills il·lustres”.

En la creació d'aquesta exposició, per la qual han passat ja més d'un miler de persones, el consistori xativí ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de València. La institució que presideix Jorge Rodríguez s'ha fet càrrec de la impressió del catàleg de l'exposició realitzada per Tirant a Blanc. Es tracta d'un llibre d’111 pàgines que, a través d'imatges de les seues instal·lacions, reproduccions dels seus quadres i col·laboracions de crítics literaris, recorre la mostra.

L'alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, ha recordat que aquest homenatge a Honorato Juan s'emmarca en el propòsit de l'Ajuntament de Xàtiva de propiciar polítiques de recuperació i difusió de l'obra de personatges locals d'importància intel·lectual, social o artística, les seues biografies o el context històric en què van viure. “Aprofitant efemèrides destacades o dates d'importància simbòlica d'aquests fills il·lustres, volem fomentar el reconeixement públic per part de la ciutat que els va veure nàixer o els va acollir”, ha declarat Cerdà.

Respecte a l'exposició, el regidor de Cultura de Xàtiva, Jordi Estellés, “no solament aprofundeix en la vida i obra d’Honorato Juan, sinó que fa un repàs també de la complexitat del moment històric que va suposar el Renaixement”. Per a açò, el grup Tirant a Blanc, format per Ernest García Lledó, Rafael Gómez Aranda, Ricard Juan Ballester i Paco Perucho, “ha treballat individual i col·lectivament el temps de l'homenatjat, i també han tingut en compte, 450 anys després de la seua mort, com interpretaria aquest humanista la vida en la societat actual”, ha detallat Estellés.

Una visió que es veu completada en el llibre editat per l'ajuntament i la Diputació de València amb una entrevista fictícia realitzada en el moment actual al propi Honorato Juan, elaborada per Francesc de Paula Martínez Tolosa qui, al costat de Raúl Carbonell Sala, Toni Martínez Revert, Rafael Álvarez Taberner i Pep Bataller Fons, complementa amb la seua visió personal la creació de Tirant a Blanc.

Honorato Juan, preceptor de prínceps

Honorato Juan Tristull, naix entorn de 1507. El seu pare pertanyia a la il·lustre família dels Juan o Joan, concretament en la branca assentada en la ciutat de Xàtiva. Juan es va establir a València per a continuar la seua carrera. Després d'una formació inicial en el Cap i Casal, es trasllada en 1522 a Lovaina on va tenir de tutor a Luis Vives.

En Flandes, perfecciona els seus coneixements de matemàtiques, filosofia, dret, teologia i política i especialment en llengua llatina i grega. Torna a Espanya en 1530. Després d'un breu servei d'armes, l'emperador Carlos I ho posa al servei de la Corona com preceptor del príncep, qui després seria el rei Felipe II.

Finalitzada l'educació del príncep, segueix en la Cort com gentilhome de l'emperador i integrant de la Casa del Príncep, fins que al juliol de 1554 va ser nomenat preceptor de l'infant Carlos.

Per a millorar les seues retribucions se li va oferir la via d'ordenar-se sacerdot, celebrant la seua primera missa en l'estiu de 1559. En 1564 va ser nomenat bisbe de la diòcesi d’Osma, alternant tasques episcopals amb les de mestre i amic del príncep, fins al moment de la seua mort, en 1566.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, assisteix aquesta nit a l’acte d’exaltació de la Fallera Major de València, Raquel Alario Bernabé i la seua Cort d’Honor 2017. Un dels actes més importants, alhora que emotius, dels que integren el programa del cicle faller i que alberga el Palau de la Música de València.

Maria Josep Amigó ha recordat que des de la Diputació «es treballa per fer costat i posar en valor les festes i el nostre patrimoni». En aquest sentit, ha destacat que les Falles «constitueixen un valor essencial dels valencians i les valencianes», alhora que ha emfatitzat la «connotació especial» que acrediten aquest any «ja que estem d’enhorabona per la seua declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco». 

Un total de 1.900 persones estan convocades aquest dissabte pel matí per a sotmetre’s a l’examen amb l’objecte de poder formar part de la borsa de treball de 50 auxiliars d’informació convocada per part de la Diputació de València, la funció dels quals serà prestar els serveis d'atenció telefònica i telemàtica als ciutadans, tant en matèria de gestió tributària com d'informació general.

La convocatòria s'emmarca dintre de la política de reversió a la corporació provincial de serveis fins ara privatitzats, amb l'objectiu de controlar-ne directament la gestió i «garantir una ocupació de major qualitat, més garanties i un millor servei d’atenció als ciutadans» —segons ha declarat el diputat de Modernització, Ivan Martí. Aquesta borsa «permetrà incrementar el nombre d’operadors, reduir els temps d’espera i millorar la qualitat del servei mitjançant la recuperació de la gestió i la fi de l’externalització», ha indicat el diputat.

Ivan Martí també ha explicat que el propòsit de l’àrea que dirigeix radica en «aconseguir aplegar a la gent a través de tots els canals»–mitjans telemàtics, xarxes socials, atenció telefònica i presencial– a més de «donar una resposta ràpida i fàcil a la gent», ha apuntat.

Com ha exposat Ivan Martí, en els darrers anys, la Diputació ha practicat un gran nombre d'externalitzacions de serveis mitjançant contractes i assistències tècniques, moltes vegades amb la coartada de la falta de personal i la suposada impossibilitat de prestar aquests mateixos serveis directament. Ara s'està desenvolupant el procés invers, i ja s'han donat alguns passos en aquesta direcció. Així, la convocatòria ara d'una borsa d'auxiliars d'informació suposa un pas més en aquesta mateixa línia de recuperació de serveis, ja que aquest el prestarà personal de la mateixa Diputació de València. El concret, els beneficiaris de la borsa s’encarregaran de dos serveis que fins ara estaven contractats a empreses externes: el d'informació general, anomenat Diputació en Directe, i el d'informació tributària.

Com en les borses convocades amb anterioritat, el procés de selecció tindrà dues fases: la primera consistirà en resoldre per escrit una sèrie de preguntes de caràcter pràctic; i la segona, de baremació de mèrits. Es tindrà en compte haver ocupat llocs de treball relacionats amb la informació i l’atenció a l'usuari, haver fet cursos de formació i perfeccionament, així com el coneixement d'idiomes.

Les qüestions de la prova escrita estaran relacionades amb les funcions pròpies del lloc de treball a ocupar, com els serveis que presta la Diputació i la seua localització, conceptes bàsics de l'atenció al públic, gestió de continguts web, coneixements bàsics en ofimàtica i microinformàtica i coneixements de legislació i procediment tributari per a la gestió de tràmits senzills soŀlicitats pels contribuents (informació sobre tràmits i dates de pagament, soŀlicitud de documents d'ingrés o pagament, informes de situació i serveis facilitats per l'oficina virtual tributària de la Diputació de València, entre d’altres.

La diputada de l'Àrea d'Assessorament Municipal, Conxa Garcia, s'ha reunit amb el president de la secció d'Arqueologia del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de València i Castelló (CDL), Llorenç Alapont, en el marc de la renovació del conveni que la institució provincial manté amb est i altres 15 col·legis professionals.

La diputada ha traslladat a Llorenç Alapont la ferma voluntat de la institució provincial de seguir col·laborant estretament amb els col·legis professionals per a la prestació de serveis per part dels municipis amb menors recursos econòmics i tècnics. “La Diputació ha d'estar al costat dels ajuntaments amb menys recursos, ja que el nostre suport resulta fonamental i un alleujament per al seu desenvolupament i impuls”, ha assenyalat la diputada.

Per la seua banda, el president de la secció d'Arqueologia del CDL ha agraït a la Corporació provincial l'ajuda que suposa la prestació d'aquest servei “per a recuperar i posar en valor el patrimoni arqueològic i cultural”, segons ha indicat. En aquest sentit, ambdues parts s'han compromès a seguir aprofundint en aquesta col·laboració, que segons la diputada d'Assessorament Municipal “és molt important, ja que els consistoris necessiten d'aquests professionals per a dur a terme activitats pròpies d'especialistes”.

Un conveni que ha permès entre altres accions l'engegada del Museu Arqueològic de Chelva i la recuperació d'un refugi de la Guerra Civil en el mateix municipi, o la posada en valor d'un jaciment arqueològic a Casas Bajas. “El nostre treball té un doble benefici, ja que d'una banda permet als ajuntaments conservar el patrimoni cultural, i per un altre, s'ajuda a protegir i millorar aquesta riquesa arqueològica”, ha assenyalat Llorenç Alapont.

El principal objectiu d'aquests convenis és aconseguir una acció coordinada entre la institució i els diferents col·legis professionals que permeta que les Entitats Locals amb menor capacitat econòmica i de gestió puguen utilitzar els seus serveis. Aquests municipis, tots menors de 5.000 habitants, no podrien haver prestat aquests serveis de no haver sigut per aquesta col·laboració entre la Diputació i el Col·legi. En l'actualitat la Corporació manté convenis amb 16 col·legis professionals.

La institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació presentà la vesprada del dijous a Ontinyent el llibre que recull les actes del IV Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida, que tingué lloc a Benigànim el 2014. A l’acte, celebrat al Centre Cultural de Caixa Ontinyent, intervingueren Jorge Rodríguez, president de la Diputació de València i alcalde d’Ontinyent; Xavier Rius, diputat de Cultura; Vicent Gomar, president de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida; i Vicent Calatayud i Lluïsa Gallego, president i vicepresidenta de l’IEVA (Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida), entitat organitzadora del congrés.

Potenciar els estudis comarcals.“Amb aquest llibre al Magnànim —explicà Xavier Rius, diputat de Cultura—encetem una nova etapa i nou disseny d’Estudis Comarcals, una col·lecció que anem a potenciar com a referent de la fructífera col·laboració que volem mantindre amb els instituts d’estudis comarcals”.

Per la seua part, Jorge Rodríguez, president de la Diputació i alcalde d’Ontinyent, va felicitar a l’IEVA “per la seua valentia al posar en marxa en plena crisi econòmica un esdeveniment cultural de la importància i complexitat del Congrés d’Estudis” i va subratllar el compromís de la Diputació amb les comarques “un àmbit en què ens trobem molt còmodes”.

Des de l’IEVA, associació que agrupa als investigadors de la comarca, Calatayud i Gallego agraïren el suport de la Diputació i destacaren la “qualitat i varietat de les ponències i comunicacions presentades, que recorren multitud de temes, pobles i punts de vista de la comarca, amb autors i autores de totes les edats”. Entre els diferents objectes d’estudi, un variadíssim recull que abasta des de la història de la regió en moments històrics com el Trienni Liberal o la Batalla de Llutxent, a estudis al voltant de les perspectives econòmiques de la comarca, la llengua, propostes didàctiques per a les escoles, el Tirant lo Blanch, la festa de moros i cristians, el medi ambient, la industrialització de la zona o els mitjans de comunicació. El volum, de 734 pàgines, ja es pot adquirir a les llibreries a un preu de 15 euros.