La Diputació de València activarà el Fons d’Emergències, previst per a casos d’incendis i d’inundacions, per ajudar els municipis a recuperar les zones danyades per l’intens temporal de pluja que ha afectat el litoral valencià al llarg de la darrera setmana. Així ho ha assegurat la vicepresidenta, Maria Josep Amigó, durant la seua visita a la platja de Tavernes de la Valldigna per valorar les conseqüències del temporal marítim, on ha estat acompanyada per l’alcalde d’aquesta localitat de la comarca de la Safor, Jordi Juan.

Maria Josep Amigó ha manifestat que des de la Diputació de València «estarem al costat dels Ajuntaments i farem servir el Fons d’Emergències per tal d’arribar allà on no apleguen la resta d’Administracions». En aquest sentit, la vicepresidenta ha incidit en que «li correspon al Ministeri de Medi Ambient iniciar aquelles actuacions i inversions necessàries per a que Tavernes no es quede sense platja i minve la qualitat de vida dels veïns i veïnes d’aquest i d’altres municipis». Així mateix, Maria Josep Amigó ha avançat que des de la corporació provincial «recolzarem la demanda de l’Ajuntament de Tavernes per tal que el Ministeri de Medi Ambient s’implique i s’executen les actuacions pertinents que són de la seua competència», ha indicat.

Per la seua part, l’alcalde de Tavernes de la Valldigna, Jordi Juan, ha assenyalat que actualment «encara s’estan avaluant les despeses ocasionades per part dels tècnics municipals», però ha informat de que les primeres estimacions apunten «a una quantitat econòmica inassumible per part d’un consistori com Tavernes». És per això, Jordi Juan ha reclamat al Ministeri de Medi Ambient que «s’implique, que done la cara, ja que resulta l’organisme competent i està obligat per llei».

L’alcalde ha explicat que fins a aquests moments «no disposem de cap comunicació oficial, no coneguem quines són les seues pretensions». I ha lamentat que «l’organisme competent –Ministeri de Medi Ambient– no s’ha pronunciat, ni a través de la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana, com tampoc mitjançant la Demarcació de Costes», ha assegurat. Per això, ha sol·licitat al Ministeri «que s’implique d’una forma contundent i immediata per a que la platja de Tavernes continue sent un atractiu turístic».

Jordi Juan ha requerit a la Diputació de València la seua implicació amb les localitats afectades «tot i que no es s’emmarque dintre de les seues competències». No obstant això, Jordi Juan ha sol·licitat «la seua ajuda, en la mesura que siga possible, per tal que la platja de Tavernes de la Valldigna torne a la normalitat».

Tavernes, una de les més afectades

El temporal de llevant ha engolit bona part de l'arena de les platges i ha danyat passejos marítims en bona part del litoral valencià. A la comarca de la Safor han estat especialment greus els danys ocasionats a la platja de la Goleta de Tavernes de la Valldigna. L'onatge s’ha emportat per davant les obres del pla de defensa de la platja vallera.

Malgrat els esforços del Departament d'Agricultura valler, que va estar reposant el cordó dunar amb maquinària pesada, la mar es va imposar i va penetrar en el nucli urbà. L’onatge va trencar les dunes ja a la zona de Cullera que limita amb Tavernes i va entrar al canal provocant una massiva deposició d'arena que va cobrir completament una trentena de metres del canal valler deixant-lo inutilitzat i sense possibilitat de desallotjar les aigües.

El temporal ha estat de tal magnitud, que ha deixat al descobert una antiga caseta que s'utilitzava de vestidor a la zona esportiva de la costa vallera. El mar ha engolit l'arena i sorprenentment ha deixat al descobert les restes d'aquesta caseta que abans d'urbanitzar la zona estava situada a desenes de metres de la riba del mar. Ara, les restes de l'antic vestidor, estan dins de la mar.

Al voltant de 30 municipis valencians organitzaran amb la Diputació de València a partir del 6 de febrer una sèrie d'actes en el marc del finançament europeu a la innovació, dins de la Startup Europe Week, una iniciativa impulsada per la Comissió Europea amb l'objectiu de mostrar les diferents ajudes econòmiques en l'àmbit comunitari, així com les millors iniciatives promogudes per les regions per a recolzar als empresaris, informar a l'ecosistema local sobre les possibilitats existents i assessorar a emprenedors i establir llaços de contacte amb el teixit social i empresarial.

El diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, s'ha reunit amb representants de Climate-KIC i Finnova per a l'organització de l'acte d'obertura, que tindrà lloc en la seu de la institució provincial el pròxim 6 de febrer. Al llarg de deu dies una trentena de municipis de tota la província organitzaran activitats i sessions emmarcades en la Startup Europe Week, convertint-se en paraules de Nofuentes, en la província europea que més actes organitze.

Les entitats locals són les administracions més pròximes al ciutadà i coneixedores de primera mà dels reptes i oportunitats que afronten. És per açò que la institució provincial promou la participació dels municipis en aquesta iniciativa, com una eina per a facilitar el desenvolupament de l'ecosistema emprenedor de cada localitat. Durant les sessions es duran a terme presentacions de projectes europeus, així com d'accions locals específiques, informació sobre accés a recursos financers i networking, entre altres accions.

Aquesta forta aposta de la Diputació de València està en línia amb els esforços que es realitzen des de la Unió Europea i per açò la Delegació de Projectes Europeus lidera en la província tot tipus d'activitats per a recolzar els ecosistemes locals d’empreniment. Tot amb l'objectiu últim de facilitar l'activitat econòmica i la creació d'ocupació, molt especialment les accions de caràcter innovador i emprenedor.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, i els diputats Xavier Rius, Josep Bort, Pilar Moncho i Ivan Martí han assistit, en la jornada de hui, a la inauguració del Museu Joan Fuster a Sueca. Un espai que alberga el llegat d’aquest escriptor i assagista, natural d’aquesta localitat de la comarca de la Ribera Baixa i considerat com un dels intel·lectuals valencians més destacats del segle XX.

Maria Josep Amigó ha afirmat que es tracta «d’un dia històric i és per això que la Diputació de València ha volgut estar al costat del poble de Sueca». La vicepresidenta a lloat la tasca desenvolupada pel municipi «que ha permés conservar la casa on va nàixer Joan Fuster i on va produir gran part de la seua obra». Així mateix, ha considerat que «es tracta de més que un museu» on poder contemplar l’obra de l’assagista suecà i ha incidit en que aquesta obertura «dóna resposta a un deute pendent que els valencians i les valencianes teníem amb el mateix Joan Fuster i amb la localitat de Sueca. Perquè un personatge de l’altura de Fuster mereix que tot el poble valencià el puga honrar», ha apuntat.   

Per la seua part, el diputat de Cultura, Xavier Rius, s’ha mostrat «molt satisfet»de poder donar suport a l’Ajuntament de Sueca, a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, així com «a tots aquells que han unit esforços per poder tirar endavant aquest museu que des del seus orígens havia esdevingut un repte». Per a Xavier Rius, l’obertura del Museu Joan Fuster «suposa començar a superar la Transició valenciana», alhora que ha reivindicat que «com a poble ens mereixem tenir obert el llegat d’un dels més grans intel·lectuals de la nostra cultura».

Així mateix, la diputada de Turisme i regidora a l’Ajuntament de Sueca, Pilar Moncho, s’ha confessat «satisfeta després dels enormes esforços econòmics i d’esperit que s’han requerit per part de les diferents administracions perquè aquest espai pogués obrir al públic». En aquest sentit, Moncho ha considerat que el Museu Joan Fuster suposa «un pas obligat que calia emprendre per a que tots els valencians i les valencianes puguen conèixer la vida i obra d’un intel·lectual que va fer tant pels valencians», ha apuntat.

L’acte ha comptat amb la presència d’autoritats rellevants, com el president de la Generalitat, Ximo Puig, i el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà,  així com personalitats del món de la cultura que han rememorat la figura de Fuster.

Un llegat obert als valencians

L’exposició permanent del museu, ubicat als números 8 i 10 del carrer Sant Josep de Sueca, conté una selecta representació de la col·lecció d’art reunida per Fuster, a més d’una breu mostra dels documents que guarda l’arxiu sobre la seua vida, les seues relacions epistolars i la manera de treballar com a escriptor.

Així mateix, es reuneixen tots els escrits de Fuster publicats en monografies pròpies o obres col·lectives, els treballs editats sobre la seua figura i les revistes que va dirigir, així com un mural on queden reflectides totes les capçaleres que comptaren amb la seua col·laboració.

El Museu s’emmarca dintre de l’Espai Joan Fuster, una entitat que acull també un Centre de Documentació i una Aula Didàctica de Cultura Contemporània sobre l’escriptor, dirigida per l’estudiós de Fuster, Salvador Ortells Miralles, en col·laboració amb la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. En conjunt, es tracta d’espais diferenciats que es complementen i es retroalimenten. 

El Ple de la Diputació de València ha aprovat la signatura d'un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament de València, en matèria de Tecnologies de la informació i la comunicació i administració electrònica, a través del qual l'Ajuntament de València començarà a utilitzar la plataforma digital de formació de la Corporació provincial, que facilitarà gestionar electrònicament tots els processos i procediments relacionats amb la formació municipal.

El diputat de Modernització i Administració Electrònica, Ivan Martí, ha assenyalat que “comença una nova etapa de col·laboració amb l'Ajuntament de València amb l'objectiu que puguem compartir i aprofitar els recursos, de manera que el resultat final siga proporcionar un millor servei a la ciutadania”.

Aquest conveni estableix una cessió mútua d'aplicacions informàtiques i la posada en comú dels recursos tecnològics, per al desenvolupament conjunt de nous projectes i complementari de les aplicacions existents, amb l'objectiu d'ampliar-les o millorar el seu disseny o funcionalitat.

El regidor de Govern Interior de l’Ajuntament de València, Sergi Campillo, ha assenyalat que “per a l'ajuntament resulta prioritària la formació del personal empleat públic i amb la utilització d'aquesta eina de la Diputació es podrà gestionar la capacitació dels 4.907 empleats que disposa el consistori”.

A més, aquest portal permetrà realitzar enquestes o col·locar avisos, així com proporcionar informació d'utilitat per als treballadors com a campanyes corporatives, ofertes o millores d'ocupació o mobilitat interna.

Tots dos representants coincideixen a assenyalar la importància que té “la col·laboració entre administracions per a compartir els recursos i aconseguir així un millor aprofitament dels mateixos”.

Tant la Diputació com l'Ajuntament es comprometen a contribuir tècnica i institucionalment en el desplegament i execució dels programes, projectes i iniciatives que duguen a terme conjuntament. El conveni tindrà una durada de quatre anys i es podrà prorrogar per quatre anys més.






 

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha anunciat que les comissions falleres rebran enguany 250 euros per a commemorar la declaració de les Falles com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. “Segueix sent una ajuda simbòlica i modesta, però almenys volíem incrementar eixa aportació perquè les comissions puguen celebrar eixe reconeixement històric que és fruit del treball de totes les falleres i fallers valencians”, ha declarat el president.

Rodríguez va aprofitar la seua visita a Madrid, on va participar en la presentació de la festa en Fitur per part del regidor de l'Ajuntament de València, Pere Fuset, per avançar aquestes ajudes i destacar el treball de totes les comissions falleres per al reconeixement mundial de la festa, tant les de la capital com les de les comarques valencianes, on es troben pràcticament la meitat de les comissions censades en la província.

El president de la Diputació ha participat activament en la campanya per a promocionar a nivell internacional una festa que “ens defineix com a poble”, i ja va avançar, en vespres de la trobada en la qual la UNESCO havia de donar el seu veredicte sobre les Falles, que si aquestes eren declarades patrimoni immaterial de la humanitat la institució provincial incrementaria les ajudes que cada any concedeix a les comissions falleres.

Rodríguez ha explicat que cada comissió rebrà enguany 250 euros de la Diputació, en lloc dels 180 que venien rebent fins a hui, i que en aquesta ocasió la banderola que lliurarà la Corporació a les Falles servirà per a commemorar la declaració de la UNESCO.

En 2016, en les primeres Falles de l'equip de govern que presideix Rodríguez al capdavant de la Diputació, es va decidir implicar a les comissions falleres en campanyes de difusió de temes de sensibilització social. En aquella ocasió les més de 800 falles de la província van lluir en els seus monuments una banderola amb el lema ‘No a la violència de gènere’. Un missatge solidari que va unir a les comissions i que en aquesta ocasió girarà entorn del reconeixement de la festa per part de la UNESCO.

Inversió en política festiva

El president de la Diputació es basa en la dinamització social i en la tornada econòmica de les Falles per a explicar la necessitat que les administracions públiques invertisquen en política festiva. “Més enllà de la identitat i la riquesa social que garanteixen aquestes celebracions, hem de destinar recursos econòmics i materials per a desenvolupar i difondre una festa com les Falles, que en realitat és una indústria que realitza una aportació gens menyspreable al Producte Interior Brut valencià, amb una repercussió directa en sectors com el de la música, la pirotècnia, la indumentària i la restauració, entre uns altres”.

La Diputació de València no solament ajuda a les Falles, sinó al fenomen sociocultural que les envolta, des de les subvencions a les bandes de música per a millorar els seus locals d'assaig i seus i adquirir nous instruments, al pagament d'espectacles pirotècnics. “Tots aquests col·lectius, no solament el faller, tant els de València com els que viuen la festa en les comarques, estan d'enhorabona després de l'esperada declaració de la UNESCO”, ha conclòs Rodríguez.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, va presentar ahir dilluns, al costat del president de la Generalitat, Ximo Puig, el primer Fons Valencià de Cooperació Municipal, que destinarà enguany un total de 41,2 milions d'euros per a “potenciar l'autonomia local dels municipis valencians, tant en inversions com en despesa corrent”, dels quals 3.721.916 euros es distribuirán entre els 31 ajuntaments de la comarca de La Safor. Tal com va destacar Jorge Rodríguez aquest mecanisme impulsat per les administracions autonòmica i provincial servirà per a “quadrar el cercle del finançament dels municipis valencians”, en resposta a “el que diu l'Estatut d'Autonomia i a les reivindicacions històriques dels alcaldes i alcaldesses”. 

Una d'aquestes reivindicacions és la de comptar amb ajuda no solament per a inversions sinó també per a despesa corrent, “ja que en moltes ocasions la qualitat dels serveis depenen d'aquest tipus de despesa, i sense un finançament adequat és difícil mantenir-los”, va explicar el president de la Diputació. En aquest sentit, els ajuntaments podran decidir a què destinen els diners del Fons de Cooperació, les aportacions del qual a més són incondicionades, si per a inversió, per a despesa corrent o per a ambdues. 

La distribució dels fons s'ha fet atenent al criteri poblacional, ponderat de manera que es prevalga als municipis més xicotets. D'aquesta manera, en la comarca de La Safor, els Municipis que rebran les majors quantitats són Gandia, amb 76.500 habitants i 820.531 euros d’aportació,  Oliva, amb vora 27.000 habitants y 435.469,74 euros, i Tavernes de la Valldigna, el padró del qual està prop dels 18.000 veïns i que rebrà 348.569,49 euros.

En el costat contrari de la taula estan Castellonet de la Conquesta i Almiserà, amb poblacions inferiors als 300 habitants i les assignacions dels quals seran de 12.691,89 i 19.685,67 euros, respectivament. La resta de municipis rebran quantitas que oscil·len entre els 28.800 i els 173.000 euros.

En l'acte de presentació d'aquest nou Fons Valencià de Cooperació Local, el president de la Diputació de València va destacar les paraules del president Puig en referència al fet que sense un finançament just de les institucions no hi ha autonomia possible, i en aquest sentit va assenyalar que “no podíem estar demanant més aportacions de l'Estat a la Comunitat i mantenir al mateix temps l'actual esquema de finançament dels nostres pobles i ciutats”. 

“Hui és un dia que els alcaldes esperàvem des de fa molts anys. Els municipis fa molt que ens vam anar de casa, però no teníem autonomia”, va afegir Rodríguez, qui va celebrar que “per fi les paraules es converteixen en fets gràcies a aquesta suma d'esforços que permet que els alcaldes estiguem menys sols, que els municipis siguen més independents i els ciutadans una mica més feliços”. 

El Fons de Cooperació Local compta amb un total de 40,1 milions d'euros per als municipis de la província de València, gràcies a l'aportació a parts iguals realitzada per la Generalitat Valenciana i la Diputació de València. D’ aquesta manera, la institució provincial continua amb l'aposta iniciada al juliol de 2015 de reforçar l'autonomia local i impulsar les polítiques municipalistes, i que ha suposat entre els anys 2015 i 2016 una injecció de més de 150 milions d'euros que els municipis valencians han pogut destinar a inversions. 

En la presentació també van prendre part la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, el president de la Diputació de Castelló, Javier Moliner, el president de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, Rubén Alfaro, i el director general d'Administració Local, Toni Such, amb la presència a més de la vicepresidenta de la Diputació de València, Mª Josep Amigó, diputats provincials, alcaldes i alcaldesses.

*S’ADJUNTA TAULA DE DISTRIBUCIÓ PER MUNICIPIS

*MATERIAL AUDIOVISUAL DISPONIBLE AL FTP

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, viatja demà divendres, 27 de gener, fins a Carcaixent per a mantenir una reunió amb l’alcalde d’aquesta localitat de la comarca de la Ribera Alta, Paco Salom, amb el propòsit d’abordar detalls de la futura construcció d’un Centre de Dia iCentre d'Integració i Rehabilitació (CRIS) en aquesta localitat.

Aquesta actuació s’emmarca dintre del pla d’inversions en serveis i infraestructures socialsen diferents localitats de les comarques valencianes mitjançant la col·laboració establerta entre la Diputació de València, la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i els Ajuntaments.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 27 de gener de 2017.

Hora: 10:30 hores.

Lloc: Viver d’Empreses. C/ Marquesa de Montortal, núm. 54. Carcaixent.

La diputada de Benestar Social, Salut i Educació, Mercedes Berenguer, s'ha reunit aquest dijous amb la presidenta de l'Associació de dones Tyrius de la província de València, Vicenta Alcácer, i la seua vicepresidenta, Eugenia Garrigues, per a estudiar la col·laboració amb aquesta organització en el marc del 50 aniversari de la seua fundació.

Les representants de Tyrius han proposat a la diputada col·laborar amb una sèrie d'activitats al llarg de l'any, entre les quals destaca la celebració d'un congrés nacional en maig, per al qual estudiaran més endavant els temes a treballar i els ponents.

Una associació en pro de les dones i els consumidors

Tyrius té presència en 220 municipis valencians i compta amb més de 100.000 afiliats, la major parteix dones. Aquesta associació treballa des dels seus inicis en la formació i la defensa del consumidor i de la dona a través de la promoció, el suport i la informació.

La Diputació de València, des de l'Àrea de Benestar Social, col·labora amb Tyrius des de l'any 2008 a través de convenis de caràcter anual. L'any passat, la Corporació va subvencionar amb 20.000 euros un projecte de cursos de noves tecnologies per a dones de l'àmbit rural. 

La diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, va assenyalar que “la importància d'aquests programes és la col·laboració entre l'Administració i associacions del volum de Tyrius, que agrupa a tantes dones de tants pobles valencians, i aconseguir que vegen les oportunitats que tenen al seu abast i que poden repercutir en una millor qualitat de vida, que és la vertadera finalitat del Benestar Social”. 

Prostitució, adulteri, les posicions més comunes per a la pràctica sexual, l’homosexualitat, la sexualitat divina... Res escapa a la mostra El sexe a l’època romana que exhibeix el Museu de Prehistòria de València fins el proper 30 d’abril, amb el propòsit de descobrir els aspectes més íntims de la vida dels romans, des de la República fins al segle IV. Es tracta d’una exposició produïda pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, a través d’Arqueoxarxa –xarxa catalana de museus d’arqueologia–, i comissariada per Joan Mayné i Esther Gurri, del Museu de Badalona, que inclou una selecció de 80 peces procedents de les col·leccions d’11 museus catalans i dels textos llatins més suggeridors.

Durant la seua presentació, celebrada aquest matí al Museu de Prehistòria de València, el diputat de Cultura, Xavier Rius, ha augurat que es tracta d’una mostra que «pel seu contingut i tractament que se’n fa de la sexualitat tindrà una gran acollida». Així mateix, Rius ha agraït «la complicitat establerta entre administracions i els centres museístics per poder portar aquesta retrospectiva itinerant fins al museu de la Diputació», ha indicat.

Per la seua part, el cap de la Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions del museu, Santiago Grau, ha indicat que l’exposició «complementa les temàtiques pròpies del Museu de Prehistòria de València» i s’ha mostrat convençut de que servirà «per aconseguir una captació de nous públics i fidelitzar els ja existents». Així mateix, Grau ha explicat que l’exposició anirà acompanyada de conferències de temàtica diversa envers les pràctiques sexuals que es feien servir durant l’època romana i visites guiades a la mostra.

El director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Josep Manuel Rueda, ha assegurat que es tracta «d’una exposició molt propera», en la línia de les realitzades per Arqueoxarxa, i ha posat l’accent en el relat de la mostra «ja que s’aborda el sexe sense tabús, sense complexes, amb un discurs explícit, però amb rigor científic». A més, Rueda ha explicat que aquesta ha esdevingut una exposició «amb molt bona acollida», com ho acredita que més de 80.000 persones ja l’han visitada durant les diferents itineràncies.

Finalment, la directora del Museu de Badalona, Margarida Abras, ha destacat que aquesta «serà la primera vegada en que es puguen veure en un mateix museu les quatre Venus catalanes originals. Tot un privilegi», ha emfatitzat en relació a la Venus d’Empúries, de Barcelona, de Badalona i la Venus del teatre de Tarragona.

Del sexe marital al diví

Adreçada essencialment a un públic adult, la mostra es divideix en quatre grans àmbits. El primer lloc, Sexe i matrimoni, està dedicat a les relacions entre homes i dones, la seua evolució a través del temps i la posició de corrents filosòfics com l'epicureisme i l'estoïcisme enfront de les relacions sexuals i el matrimoni.

D’altra banda, Sexe, seducció i bellesa aborda l'atracció física i els recursos que es podien emprar per seduir la persona desitjada. Per la seua part, Pràctiques sexuals descriu les diverses formes de gaudir del sexe documentades a la societat romana i la consideració que se’n tenia, incidint en les múltiples relacions que es podien entaular fora de la parella legalment establerta, ja fora amb persones del mateix gènere o amb persones que cobraven per practicar el sexe.

Seguidament, el visitant es traslladen del món dels homes al món dels déus. I és que la Sexualitat divinaservia com a pretext per justificar la vida sexual dels humans. Júpiter, Venus, Cupido, Hermafrodita, Príap i Bacus tenien les seues estratègies de seducció, les seues aventures, i els seus enganys i desenganys.

Sexe segons els autors clàssics

Al llarg de la mostra, el visitant es troba acompanyat en tot moment dels autors clàssics. Els consells d’Ovidi, de Sèneca, de Plaute o de Suetoni serveixen per contextualitzar les peces que s’hi exposen: objectes de tipus religiós o amb finalitat ritual, elements de la vida quotidiana, peces de l’àmbit públic i de la intimitat domèstica.

Objectes com la “Venus de Badalona”, el “Vas de Bílbilis” (Calatayud), el “Fal·lus de Sasamón”, el Tintinabulum (lampadari) –amb la representació de Príap– o la representació antropomorfa d’un fal·lus, procedents de Tàrraco o l’extens conjunt de llànties eròtiques, criden l’atenció del visitant, ja siga per la seua bellesa o per la seua explicitat. Unes peces que, juntament amb els textos llatins, ens parlen de la vida íntima dels antics romans.

“Hi ha hagut èpoques en què hem patit molt en el nostre país i ens han salvat en un país alié. Volem que estudien en els instituts aquesta història”. És la reivindicació d'Araceli Ruiz, una ‘xiqueta de la Guerra’ el relat vital de la qual, transcorregut en bona part entre Rússia i Cuba, van escoltar aquest dimecres les parets del Saló de Reines de la Diputació de València, on la va rebre la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo.

Amb motiu d'una exposició que s'exhibeix en el Octubre Centre de Cultura Contemporània sobre les vivències d'Araceli Ruiz i els quasi 3.000 xiquets que van ser evacuats pel Govern de la República a l'antiga Unió Soviètica fa 80 anys, la Diputació va convidar a diverses personalitats de l'àmbit de la Memòria Històrica a conèixer el treball de la Corporació provincial en aquest camp.

Rosa Pérez Garijo va assenyalar que “hi ha molt per fer” en Memòria Històrica per a aconseguir els ideals de “justícia, veritat i reparació”, i va criticar que l'etapa de la Guerra Civil i la repressió franquista “no s'ha estudiat durant molts anys, per la qual cosa molts tenim coneixement del que va passar perquè ens ho van transmetre en la nostra casa”.

“Jo explique la meua vida, simplement la meua vida, però és la vostra història; vosaltres no ho heu passat, però pregunteu als vostres pares”, va coincidir Araceli Ruiz davant una col·lecció de fotografies en blanc i negre que li mostrava a la diputada. 

En aquest sentit, Pérez Garijo va explicar que la Corporació ha elaborat un documental sobre el colp d'estat, la Guerra Civil, la repressió franquista, la vida en les presons i la Transició en el marc del programa “La Memòria a l’escola” que es portarà als instituts valencians enguany, i ha enviat lots de llibres sobre la matèria a les biblioteques de diverses desenes de municipis amb el programa “La Memòria a la biblioteca”.

En la mateixa línia de difusió, l'exposició “Els ‘niños de la Guerra’ expliquen la seua vida, expliquen la teua història” mostra la tragèdia dels joves exiliats “perquè no s'oblide, perquè es conega, perquè els xics d'ara puguen saber el que va succeir”, va explicar Dolores Cabra, secretària general d'Arxiu, Guerra i Exili (AGE) i coordinadora d'aquesta iniciativa, que visitarà les tres ciutats principals de la Comunitat Valenciana.

Cabra va criticar les polítiques que intenten “segellar la veu dels qui tenim moltes coses que explicar” i va considerar “important la labor de la Diputació per a ajudar als grups que tant treball fem per a donar-nos un poc de veu en aquest món tan turbulent”.

Araceli Ruiz, una ‘xiqueta de la Guerra’ que va treballar 12 anys en el Comitè estatal de ràdio-televisió rus, va assegurar estar “contenta” amb el tracte i l'educació que va rebre en el país soviètic, encara que “ací no haguera passat tanta fam i fred”. “No he tingut sort a Espanya encara, però estic esperant”, va bromejar.

En aquest sentit, la secretària general d’AGE va convenir que les memòries dels xiquets de la Guerra que van ser acollits per Rússia, un fet del que es compleixen 80 anys, criden l'atenció sobre la diferència de tracte als refugiats que arriben actualment a Europa i es troben amb portes tancades solament per la seua nacionalitat. 

Ruiz va reivindicar “que arribe a la consciència humana” la necessitat de solidaritat entre les nacions i “que es presenten voluntaris com aleshores” per a pal·liar l'emergència humanitària que assola diversos països en guerra. “Hi ha hagut èpoques que hem patit molt en el nostre país i ens han salvat en un país alié”, va postil·lar.
 

*MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE AL FTP DE LA DIPUTACIÓ