Els 266 ajuntaments valencians han justificat el 99,5% de les obres del primer Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) de la Diputació de València, el programa d'ajudes als municipis amb el qual el president, Jorge Rodríguez, va evitar només accedir al càrrec que els 70 milions de romanent no gestionats per part de l'anterior equip de govern provincial acabara en els bancs, invertint-se directament en el benestar de les persones.
En paraules de Rodríguez, “aquest nivell d'execució que arriba quasi al cent per cent demostra el potencial del municipalisme i que la maquinària institucional pot donar una resposta ràpida a projectes que mereixen la pena, com és aquest pla que ha deixat quasi 70 milions d'euros en els municipis valencians, amb 1.200 obres executades i propostes pels propis ajuntaments i al voltant de 2.400 llocs de treball que s'han creat o mantingut”.
Per al president de la Diputació, “el més destacat del balanç global del PIFS és que més enllà de les bones intencions hem aconseguit passar de les paraules als fets i, a més d'acabar amb els plans teledirigits de l'anterior etapa concedint als alcaldes i alcaldesses l'autonomia per a decidir les inversions, s'ha aconseguit que eixes inversions s'executen i hui siguen realitats que poden gaudir els veïns dels municipis valencians”.
Els ajuntaments van tenir un primer termini d'al voltant d’un parell de mesos, entre octubre i desembre de 2015, per a presentar els projectes, i una vegada adjudicades les obres, disposaven de temps fins al 31 de desembre de 2016 per a executar-les, amb un termini addicional de 10 dies per a justificar amb documentació que les actuacions s'havien realitzat i pagat. Tot un repte per a la Diputació i els consistoris que s'ha saldat amb un 99,5% d'execució i prop de 69 milions d'euros invertits en actuacions que, en molts casos, eren reivindicacions històriques dels municipis.
Resoldre “problemes reals”
Els 69 milions d'euros finalment invertits a través del PIFS en els 266 municipis de la província han servit per a millorar l'asfaltat dels carrers, les xarxes d'aigua potable, les canalitzacions per a evitar inundacions o l'accessibilitat de les voreres i els edificis públics, però també per a rehabilitar escoles i centres socials, adequar instal·lacions esportives o millorar l'equipament i els serveis en general dels ajuntaments i municipis.
En percentatges, les actuacions de reurbanització de carrers han suposat el 25% del total de les obres; el 13% han sigut millores en l'equipament esportiu; el 9% intervencions en repavimentació de camins; un altre 9% s'ha destinat a equipaments socials; un 8% a obres d'aigua i sanejament; un altre 8% a zones verdes i un 5% a la millora de l'equipament cultural.
En resum, “actuacions que escapen del concepte d'obres faraòniques d'una altra època i se centren a resoldre problemes reals dels ciutadans, en molts casos reivindicacions dels ajuntaments que portaven anys sense atendre's, bé per falta de recursos o simplement per desinterès”, explica el president de la Diputació, Jorge Rodríguez.
Al maig de 2016, els municipis havien justificat ja el 40% de les 1.200 obres licitades, i en la segona meitat de l'any els consistoris han trepitjat l'accelerador per a completar les actuacions previstes i lliurar a temps la documentació perquè la Diputació procedisca al pagament de les obres. En paral·lel, es troba en marxa un segon PIFS dirigit als més de 180 municipis de menys de 5.000 habitants de la província, amb aproximadament un miler d'obres projectades.
Aquests plans d'inversions sostenibles, amb una dotació de 69 milions més els 12 milions del segon lliurament, representen l'essència dels nous gestors de la institució, que insisteixen en la idea de “fer més amb menys” i optimitzar al màxim els recursos disponibles. El model escollit per a la distribució de les ajudes i plans provincials es basa en “criteris objectius” i “garantint en primer lloc les necessitats bàsiques dels municipis més xicotets, sense discriminar a cap en funció del color polític”.
Es dupliquen les transferències directes
En xifres globals, els municipis valencians rebran al llarg de 2017 més de 75 milions d'euros en transferències incondicionades, que podran destinar a inversions però també a despesa corrent, “una reivindicació històrica del municipalisme”, segons recorda Jorge Rodríguez, que considera que amb el nou model de finançament local entre la Diputació i la Generalitat “estem quadrant el cercle del finançament dels municipis valencians”.
Eixes transferències directes arribaran als municipis a través del Fons de Cooperació compartit amb el Consell, amb 41,2 milions d'euros, i d'un Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS) que, almenys, garanteix els 34 milions dels quals va disposar el passat any, i que tractarà d'incrementar-se amb el romanent del present exercici.
