Algemesí i Sueca promocionen les seues propostes turístiques, patrimonials i culturals aquesta setmana en l'Oficina de Promoció Provincial, que el Patronat de Turisme de València posa a la disposició dels pobles i les comarques de la província.

La diputada de Turisme de la Diputació de València, Pilar Moncho, s'ha reunit en l'Oficina de Promoció de València Turisme amb l'alcaldessa d'Algemesí, Marta Trenzano; la regidora de Turisme d'Algemesí, Palma Egido, i el regidor de Turisme de Sueca, Xavier Masó.

Festes de la Mare de Déu de la Salut

Algemesí acollirà l'assemblea general de l'ICCN (Inter-City Intangible Cultural Cooperation Network), organització de la UNESCO que reuneix les ciutats amb Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Segons ha explicat l'alcaldessa, l’assemblea se celebrarà del 5 al 8 de setembre del 2018, cosa que permetrà que les delegacions internacionals puguen assistir a les celebracions de la Festa de la Mare de Déu de la Salut.

Marta Trenzano ha agraït l'oportunitat que ofereix la Diputació «per a promocionar la nostra festa, reconeguda internacionalment per la UNESCO, quan falten pocs dies per a la celebració».

Firarròs, Mim i Tasta’m a Sueca

Sueca, immersa aquests dies en les seues festes majors, dedica l'espai i la promoció oferits per València Turisme al gran esdeveniment gastronòmic «Firarròs. Sueca, ciutat arrossera», que es desenvoluparà del 9 a l'11 de setembre i conclourà amb la celebració del 56é Concurs Internacional de Paella Valenciana. Sueca també divulga en l'Oficina de Promoció del Patronat la 27a Mostra Internacional de Mim, que se celebrarà del 14 al 18 de setembre.

Segons ha destacat el regidor de Turisme de Sueca, «el mes festiu de setembre acabarà amb la celebració de les jornades gastronòmiques Tasta’m, que inclouran degustacions, taules redones i activitats de menjar tapes».

L'Oficina de Promoció de València Turisme, situada en ple centre històric del cap i casal, està oberta al públic de dimecres a divendres de 10 a 14:30 h i de 16 a 19 h, i dissabtes només en horari de matí.

El diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, s'ha reunit amb l'alcalde d'Olocau, Antonio Ropero, per a conéixer el projecte de creació d'una Àrea de Regeneració i Renovació Urbana (ARRU), que té previst desenvolupar el municipi amb el programa de Gestió del Talent de la Diputació de València, gestionat des del departament que dirigeix Nofuentes.

Segons ha explicat el primer edil, amb l'ARRU es vol «recuperar funcionalment el teixit històric i el centre urbà millorant les infraestructures, i, amb açò, la qualitat de vida dels veïns», en un projecte que —en paraules de Ropero— girarà al voltant de quatre eixos principals: «zones de vianants i medi ambient urbà, augment de la densitat de la població, noves tecnologies per a la cohesió social i transparència».

Per la seua banda, Bartolomé Nofuentes ha valorat «la capacitat del municipi d'Olocau per a unir uns quants plantejaments de gran importància per als veïns en un sol projecte que, sense cap dubte, reuneix a priori els requisits del programa de Gestió del Talent». El diputat provincial ha instat l'alcalde d'Olocau a definir el perfil del postgraduat que, gràcies a la coŀlaboració de la Diputació de València, «podrà contribuir a desenvolupar i implantar aquesta ARRU» —ha dit Nofuentes.

El primer dels eixos exposats per Antonio Ropero se centra en les infraestructures de servei i el medi ambient urbà. En aquest sentit es faran carrers per a vianants, s’eliminaran barreres arquitectòniques, s’estudiaran les xarxes de sanejament i es millorarà el servei de recollida de residus i les xarxes d'enllumenat. Cal destacar l'aposta per la sostenibilitat ambiental, que es reflecteix en la utilització d'energies netes i elements de baix consum, tallers per a conscienciar sobre el reciclatge i l'ús d'energies renovables.

Un altre dels objectius que persegueix aquest projecte és aconseguir una densitat major de població creant un espai atractiu per a atraure els veïns, de manera que els habitatges desocupats tornen a allotjar famílies

El tercer eix en què es recolza el projecte és el foment i la millora de les noves tecnologies amb el fi de reduir la bretxa digital i evitar noves formes d'exclusió social. Amb aquest fi, es millorarà la instaŀlació wifi de la zona instaŀlant nous repetidors. També es crearà un centre social que facilite l'accés a les noves tecnologies i dote un espai on es desenvolupen tallers per a grups d'edats variades per a promoure més integració i cohesió social.

Finalment, cobren una rellevància especial la participació ciutadana i la transparència, amb les quals es vol involucrar els veïns informant-los amb conferències i tallers mentres s'escolten els seus suggeriments i propostes.

3’2 milions per a ocupació formativa
El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i el diputat Bartolomé Nofuentes presentaren fa uns mesos el Pla Estratègic per a la Gestió del Talent Jove en l'horitzó 2016-2019, que enguany compta amb un pressupost de 3.285.630 euros. Aquesta partida es reparteix entre la formació d’estudiants jóvens i altres jóvens que, quan acaben els estudis universitaris o la formació professional de cicle superior, volen conéixer la realitat europea o inserir-se laboralment en el teixit local alhora que contribueixen al desenvolupament de projectes d’àmbit local que sense aquesta ajuda no es podrien dur a terme.

El Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS) de la Diputació de València destina 4.379.205 euros als trenta-sis municipis de la Ribera Alta, que invertiran les ajudes en millorar l'accessibilitat en les ciutats, adequar i pavimentar carrers, obres en edificis municipals i instaŀlacions esportives, instaŀlar enllumenat públic i adquirir mobiliari urbà, entre altres. 

Alberic rebrà 156.590 euros del PPOS, una part dels quals serviran per a reparar i pavimentar camins rurals.

Alcántera de Xúquer rebrà 95.614 euros, Alfarp 97.695 euros i Algemesí 188.663 euros.

El pla provincial portarà 177.881 euros a Alginet i 93.689 euros a Antella, en els dos casos per a asfaltar i pavimentar carrers.

Beneixida invertirà els 81.501 euros de la Diputació en millorar la xarxa de proveïment d'aigua potable, i Benimodo distribuirà els seus 106.886 euros en adquirir mobiliari urbà.

A Alzira li corresponen 247.193 euros, que s'invertiran en millorar la instaŀlació elèctrica d'edificis públics, construir nínxols en el cementeri municipal, reposar senyalització urbana i millorar l'accessibilitat en el centre esportiu Pérez Puig.

Benifaió, rebrà 164.171 euros del PPOS per a actuacions en infraestructures esportives i zones verdes i infantils.

Benimuslem rebrà 89.075 euros per a adquirir maquinària i millorar l'enllumenat públic, entre altres.

Carcaixent invertirà els 221.742 euros del pla en immobles municipals, com el cementeri. 
 

Càrcer rebrà 106.591 euros, Carlet 174.352 euros, Catadau 112.552 euros, Cotes 79.729 euros, l’Ènova 73.139 euros i Gavarda 105.639 euros per a eliminar barreres arquitectòniques, millorar espais esportius i adaptar parcs públics.

A Guadassuar li corresponen 128.237 euros per a aquest bienni, a Llombai 9.092 euros i a l’Alcúdia 186.370 euros. Aquestes ajudes serviran per a millorar instaŀlacions municipals com l'edifici de la policia local, l'àrea del cementeri o les dependències del consistori.

La inversió del PPOS en la resta d’entitats locals de la Ribera Alta és la següent: Manuel, 114.566 euros; Massalavés, 101.317 euros; Montserrat, 141.536 euros; Montroi, 118.342 euros; la Pobla Llarga, 125.974 euros; Rafelguaraf, 140.086 euros; Real de Montroi, 107.547 euros; Sant Joanet, 78.422 euros; Sellent, 83.451 euros; Senyera, 93.404 euros; Sumacàrcer, 83.229 euros; Tous, 122.146 euros; Turís, 162.065 euros; Villanueva de Castellón, 138.173 euros, i la Barraca d'Aigües Vives, 72.546 euros.

El doble d'ajudes que el 2015
El nou PPOS repartirà enguany 34 milions d'euros, el doble que el 2015, entre 261 municipis, 26 mancomunitats i 3 entitats menors, cosa que suposa pràcticament la totalitat de la província.

Tots els municipis rebran una assignació major a la d'anys anteriors en un pla que simplifica els tràmits burocràtics i incorpora criteris perquè la fórmula de repartiment siga més justa i transparent. D'aquesta manera es compleix l'objectiu anunciat pel president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, que en el ple d'investidura va avançar la voluntat de la nova Diputació de «concentrar més recursos en el PPOS, respectar l'autonomia dels alcaldes a l'hora de decidir les inversions que necessiten els seus municipis i posar fi a vint anys d'arbitrarietat».

En la mateixa línia, la vicepresidenta de la Diputació Maria Josep Amigó va dir que la nova fórmula de repartiment de les ajudes «portarà el PPOS a tots els ajuntaments amb independència del seu color polític».

Per la seua banda, el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, explicà com una de les novetats del pla «el període ampli per a soŀlicitar les ajudes i l'avançament del 85% dels diners amb l'adjudicació dels projectes».

Criteris per a calcular les ajudes
A més del nombre d'habitants i la superfície, criteris que es mantenen, també s'han afegit el percentatge de desocupació en cada municipi, l'existència de nuclis històrics, el cost dels serveis obligatoris i no obligatoris, i l'adhesió al Pacte d'Alcaldes. Gràcies a aquest darrer criteri, el nombre de municipis de la província adherits al pacte de l'organisme europeu que lluita contra el canvi climàtic ha passat de 13 a 54, una xifra que s'espera que augmente els pròxims mesos.

El nou Pla Provincial d'Obres i Serveis es pactà amb tots els grups polítics amb representació en la Diputació de València s’aprovà en sessió plenària amb el vot a favor de tots els partits excepte del PP, que s’abstingué.

El Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació du a terme des de fa més de deu anys una campanya d'excavacions en els jaciments de l’Arbocer i l’Altet de Palau, a la Font de la Figuera, que han permés descobrir un assentament de l'Edat del Bronze.

Durant el mes de juliol s'ha dut a terme una nova campanya d'excavació en el poblat de l'Altet de Palau, on s'han descobert nous espais d'habitació i comunicació entre departaments: estades grans amb murs de pedra revocats amb lluït, sòls d'habitació amb estructures de combustió, bancs i enllosats de pedres planes, ceràmica, pesos de teler de fang, una polsera i dos punxons metàŀlics, molins de pedra, dents de falç de sílex i nombroses restes de fauna.

La conservadora del Museu de Prehistòria Maria Jesús de Pedro ha sigut l'encarregada de dirigir aquesta campanya i ha comptat amb els seus coŀlaboradors habituals Pablo García Borja, Carmen Tormo Cuñat, Víctor Chaos López i Mario Sanz Tormo. Els treballs s’han centrat en els sectors nord i nord-est del jaciment, i tenen una extensió de vora 80 m².

Deu anys d'excavacions
Les campanyes fetes des del 2005 han permés descobrir l'assentament de l'Edat de Bronze, amb espais d'habitació de planta quadrangular, distintes àrees de treball (de moltura, de magatzem o de metaŀlúrgia), una muralla de grans dimensions amb bastions rectangulars, un carrer central que articula els departaments i estructures excavades en la roca a manera de cubetes amb una cronologia de mitjan 2n miŀlenni aC, avalada per la presència de bronzes entre les troballes metàŀliques, les tècniques de construcció emprades, la ceràmica, els pesos de teler i altres elements de la cultura material, i confirmada per les anàlisis de C-14 efectuades sobre grans d'ordi, que donen com resultat datacions al voltant del 1400 aC, és a dir, del Bronze tardà o recent.

Quant a les seues bases econòmiques, l'agricultura estaria centrada en el cultiu d'ordi vestit, i els ramats d'ovelles i cabres serien nombrosos, i també hi haurien alguns gossos i porcs. Bous i cavalls farien faenes de càrrega, i la caça de cérvols i conills complementaria la dieta de carn.

Respecte a la vegetació, als voltants del jaciment hi haurien espècies arbòries com la carrasca i el pi, utilitzades en la construcció, roures, freixes i salzes, i també matolls de brucs, llegums i ginebres.

Aquestes campanyes van començar arran de la trobada d'un conjunt metàŀlic format per destrals, polseres, anells, punxons i un punyal de bronze, i formen part del Programa d'Excavacions Arqueològiques de la Diputació. 

Noves línies d'actuació
A dia de hui, amb més de tres quartes parts del poblat ja excavades, són prioritàries les mesures de consolidació i protecció de les estructures per raó de la seua fragilitat, malgrat el seu bon estat de conservació. Per això el Museu de Prehistòria, com ja ha fet en altres jaciments de la província, com la Lloma de Bexti de Paterna, té previstes actuacions encaminades a preservar un llegat arquitectònic interessant, de gran valor arqueològic i patrimonial, i a garantir l’ús públic futur amb una senyalització adequada, plafons informatius, visites guiades, etc.

La continuació dels treballs d'excavació és determinant per a l'estudi del poblament del 2n miŀlenni aC en les comarques del Vinalopó, la Costera i La Vall d'Albaida, una zona de gran interès com a encreuament de cultures en contacte amb els poblats de l'Edat del Bronze de l'Alcoià, el món argàric del Cabezo Redondo de Villena o els poblats del Corredor d'Almansa, entre els quals està el Cerro del Cuchillo, amb cronologies semblants.

La vicepresidenta de la Diputació Maria Josep Amigó assistirà demà, divendres 2 de setembre, a la Nit dels Fogueretes, una de les romeries nocturnes més antigues a nivell autonòmic, segons els experts, i declarada el 2010 festa d'interès turístic per la Conselleria de Turisme.

A partir de les 23 h i coincidint amb el primer divendres del mes de setembre, Agullent reviurà més de quatre-cents anys de tradició ininterrompuda amb la Nit de les Fogueretes. Com marca la tradició, veïns i visitants pujaran des de la plaça Major cap a l’ermita de Sant Vicent Ferrer amb fanalets i falles per a rememorar el milacre de la pesta. Tots junts, després de cantar els gojos, esperaran en fila en l’ermita per a untar-se amb l’oli miraculós de la llàntia de Sant Vicent Ferrer, que l’any 1600 els lliurà de la pesta bubònica que amenaçava la localitat.

La coneguda com a Nit de les Fogueretes d’Agullent ha esdevingut amb el pas dels segles un testimoni exceŀlent del patrimoni festiu de les terres de l’interior de les comarques centrals valencianes. Ininterromput des de l’any 1600 fins a hui, el pelegrinatge d’acció de gràcies al sant es repeteix donant com a resultat tot un espectacle de música, foc, natura, devoció i esperit de poble. És una celebració estèticament singular que s’ha plasmat en moltes obres de poesia, pintura, música i escultura, i un acte que té el valor afegit de ser possiblement la romeria nocturna més antiga de les terres valencianes.

Recuperació de les falles

Des de l’any passat, s’ha recuperat per a la romeria l’ús de torxes fetes d’esportins, anomenades localment falles. Les falles són trossos d’esportins cosits amb agulles de sac que s’encenen amb foc i es fan rodar, i així creen cercles de llum. La desaparició dels esportins d’espart de les almàsseres, que abans s’utilitzaven per a premsar les olives, va causar que poc a poc les torxes desaparegueren de la romeria.

La regidoria de Festes de l’Ajuntament d’Agullent, amb la coŀlaboració dels festers del Crist (quintos de quaranta-cinc anys), van començar l’any passat uns quants tallers perquè les noves generacions aprengueren a confeccionar les torxes a partir d’esportins, i, com a resultat, per segon any consecutiu, la Nit de les Fogueretes 2016 tornarà a tindre torxes en el recorregut, com no passava des de feia més d’una dècada.

Amb la Nit de les Fogueretes arranquen  a Agullent oficialment les Festes del Miracle, que inclouen actes d’un alt valor etnològic i cultural, com la centenària Dansada a la Plaça dissabte, i activitats més lúdiques, com una programació infantil extensa i orquestres.

El teló de la setmana gran del ciclisme en la província s'ha alçat aquest dijous en la plaça de l'Ajuntament de València, on comença la sisena edició de la Volta Ciclista a la Província de València – Trofeu Diputaciò, que en aquesta ocasió té quatre etapes i 502 km de recorregut.

Els més de cent seixanta ciclistes dels vint-i-tres equips inscrits, amb representació de Portugal, França, Holanda, el Japó, Sud-àfrica i Rússia, han eixit vora les tres de la vesprada rumb a Gandia en un recorregut de 117 km.

La segona jornada, aquest divendres, es disputarà a les rodalies d'Olocau, amb l'ascens al port de la Chirivilla; la tercera discorrerà per les carreteres de tobogans de Nàquera, i la darrera etapa consistirà en un circuit trepidant a Moncada. «Si aquesta darrera etapa tinguera un tirapits més, podria ser perfectament un circuit del mundial», ha assegurat el president de la federació valenciana de ciclisme, Amadeo Olmos, que ha agraït la implicació en aquest esdeveniment esportiu a tots els patrocinadors, inclosa la Diputació de València, en la seu de la qual dimarts es va presentar aquesta sisena edició de la volta a la província.

La diputada d'Igualtat i Esports, Isabel García, ha destacat l'afició al ciclisme en la província i «el paper important de promoció de l'esport base i d'elit que fa la Diputació, el qual tractem d'acostar en tot moment als municipis i les comarques. Seguirem recolzant l'esport participatiu i inclusiu, com ha demostrat ser el ciclisme» —ha afegit García. Prova d'aquest suport és, a més de la implicació en la Volta Ciclista a la Província de València, l'aposta per portar la Volta a Espanya a la província: «quan acabe la volta a la província, ens prepararem per a rebre la caravana de la Volta a Espanya, un espectacle esportiu de primer nivell i un aparador turístic per als nostres pobles i les nostres ciutats» —ha dit la diputada d'Esports.

La dihuitena etapa de la Volta a Espanya, que dijous que ve transcorrerà entre Requena i Gandia, «recorre la província des de l'interior fins a la costa i travessa uns quants municipis, que mostraran els seus encants al món a través de les televisions de més de cent països», ha dit Isabel García, que també ha posat en valor l’important retorn econòmic, que es preveu que quadruplique la inversió de la Diputació en l'esdeveniment amb «un benefici important per a tots els hotels i locals de restauració per on passaran els 2.500 professionals i 1.400 periodistes acreditats que formen part de la caravana de la Volta».

La diputada d'Esports també ha volgut destacar el paper educatiu de l'esport i l’«esforç de la federació valenciana per integrar la igualtat en el ciclisme» com es posà de manifest en la celebració fa uns mesos de la primera Volta Ciclista per a Fèmines.

La Diputació de València ha destinat un pressupost de 7.268.750 euros per a subvencionar la quota que cada any paguen al Consorci Provincial de Bombers els municipis de menys de 20.000 habitants. Aquesta quota depén del percentatge de participació en el Consorci d'aquestos municipis i ens locals. D'aquesta manera, la Diputació manté aquesta ajuda directa als ajuntaments perquè disposen d'un servei imprescindible sense cap cost, en la línia d'aportar major liquiditat a les arques municipals. Els fons els transferirà directament la Diputació al Consorci de Bombers, i aquestos municipis no hauran de presentar cap soŀlicitud, ja que la Diputació tramitarà d’ofici la subvenció

En el cas dels municipis amb més de 20.000 habitants, la Diputació cobrirà el pagament d'aquesta quota de bombers en el cas que el municipi es trobe en situació de dificultat econòmica especial. Els municipis en aquesta situació hauran de presentar una soŀlicitud en el registre d'entrada de la Diputació i complir algun dels requisits establits en les bases d'aquesta convocatòria.Els requisits són tindre un romanent de tresoreria per a despeses generals negatiu en els dos darrers exercicis pressupostaris liquidats, tindre un estalvi net negatiu en els dos darrers exercicis, que el deute viu supere el 110% dels drets liquidats per operacions corrents en els dos darrers exercicis i tindre establits tots els impostos de caràcter potestatiu.

En matèria fiscal, els municipis de més de 20.000 habitants que vullguen accedir a aquesta ajuda hauran de complir els requisits de les bases en relació a l'Impost sobre Béns Immobles urbà i comprometre's a no reduir-lo considerablement en els dos exercicis següents a la soŀlicitud de la subvenció per al Consorci de Bombers.