El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha autoritzat, com és preceptiu sempre que s'actua fora de les comarques de la província, la intervenció de les brigades de Divalterra en l'incendi declarat aquest diumenge en la localitat valenciana del Poble Nou de Benitatxell, on hi ha més de mig miler de persones evacuades a causa del foc.

Està previst que es desplacen fins a la zona del sinistre, que també afecta les urbanitzacions de Xàbia, cinc brigades de Divalterra, l'empresa pública de la Diputació, per a coŀlaborar en les faenes d'extinció.

Jorge Rodríguez ha agraït el treball dels mitjans d'extinció i ha lamentat que de nou «actuacions desaprensives estiguen darrere del foc que arrasa els nostres paratges més benvolguts». Rodríguez, que ha seguit de prop els incendis declarats aquest diumenge en punts de la província de València, com a Moixent, ha reclamat una actuació contundent de les forces de seguretat contra accions que poden ser qualificades de «terrorisme mediambiental».

El president de la Diputació de València ha reiterat la crida a la ciutadania per a respectar i protegir els pulmons verds, que «són de tots», i ha posat l'accent sobretot en la faena de neutralitzar l'acció dels que, per imprudència o intencionadament, provoquen aquestos incendis, que el mes de juny arrasaren més de 3.000 hectàrees de muntanya en la província de València.
 

La Diputacióde València ha invertit enguany més de 46 milions d'euros per a previndre i extingir d'incendis, amb un interès creixent per la silvicultura preventiva i la formació contínua dels brigadistes. D'aquest import, 16 milions s'inverteixen en les brigades de Divalterra i 30 en el Consorci Provincial de Bombers, en el qual al llarg de la legislatura està previst renovar una bona part del material i dels vehicles dels parcs i els vestits dels bombers.

La comarca de la Vall d’Aiora rebrà 457.185 euros de la Diputació de València a través del Pla de Camins i Vies 2016-2017 (PCV), un programa bianual amb una dotació total de 12 milions d'euros que, en la línia de la gestió responsable del nou equip de govern provincial, es basa en criteris «més objectius i transparents», en paraules del titular de Carreteres, Pablo Seguí. D'aquesta manera, la comarca dobla la quantitat rebuda en el pla anterior, que va ser de 179.996 euros.

Ayora rebrà 175.057 euros (49.999 el bienni anterior); Cofrentes, 59.276 euros (29.997 el bienni anterior), Jalance, 59.712 euros (24.999 el bienni anterior), Jarafuel, 60.048 euros (24.999 el bienni anterior), Teresa de Cofrentes, 64.530 euros (25.000 el bienni anterior), i Zarra, 38.560 euros (24.999 el bienni anterior).

Segons va dir el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, aquestes subvencions «suposen la fi del clientelisme en la concessió de les ajudes directes, ja que l’objectiu de basar el repartiment en el color polític dóna pas a criteris més justos i coherents en tots els programes que ixen de la Diputació». 

En el Pla de Camins i Vies 2016-2017, la nova Diputació ha apostat per quatre variables més enllà del criteri poblacional, que ara ocupa només un 25% a l'hora de determinar l'assignació per a cada municipi. A més de la població, els ajuntaments de menys de 50.000 habitants rebran una part lineal fixa del 35% de la subvenció en la qual s'introdueixen dos criteris fonamentals que permeten que reben més diners els municipis amb més camins rurals. D'una banda, la superfície del terme, i d’una altra, la llargària dels camins.

Autonomia municipal

Com en la resta de plans posats en marxa en aquesta legislatura, el nou segell de la Diputació de València posa en valor l'autonomia dels alcaldes a l'hora d'invertir les ajudes de la Diputació. «En aquest cas, els ajuntaments poden triar entre invertir en camins rurals o en carrers, i també incloem la compra de maquinària específica per a construir o conservar de camins, que, si ho prefereixen, poden adquirir amb aquestes ajudes» —detallà Pablo Seguí en la presentació del Pla.

La compra de maquinària, com retroexcavadores, aplanadores o tractors amb tragella per a arreglar els camins, és un dels punts bàsics que inclou el PCV, al costat de la pavimentació de camins i vies de titularitat municipal i el reasfaltatge de vies públiques urbanes.

Moncada va tancar el teló de la sisena edició de la Volta Ciclista a la Província de València – Trofeu Diputació, que ha recorregut 503 km en quatre dies de ciclisme pels municipis de València, Gandia, Olocau, Nàquera i Moncada, amb més de 160 corredors de 23 equips i amb representació de Portugal, França, Holanda, el Japó, Sud-àfrica i Rússia.

El podi final reflecteix la igualtat i la qualitat de tots els equips participants. La victòria ha sigut per al brasiler Nicolas Sessler, la segona posició per a Sergio Román Martín, i la tercera per al japonès Takeaki Amezawa. La general per equips, l’ha guanyada Ampo, i la muntanya, Pedro Gregori. La regularitat ha premiat Lucas de Rossi. Òscar González s’ha endut el mallot de la muntanya, i Fernando Márquez ha sigut el millor de la província. Per tant, tots els premis han acabat en mans d'equips diferents.

La Voltaa València ha deixat punxades i avaries, circuits urbans i semiurbans, ascensos com el del port de la Chirivilla, i també carreteres de tobogans, de manera que el president de la Federació Valenciana de Ciclisme, Amadeo Olmos, va arribar a comparar alguns trams de la Volta a la Província de València amb els circuits del Mundial.

La Diputacióde València ha mostrat de nou la seua aposta per l'esport, i en aquest cas pel ciclisme, que compta amb molta afició en la província.

Després de quatre dies de competició, les carreteres de la província esperen el plat fort d'aquest mes de ciclisme en la província: el pas de la Volta a Espanya els dies 8 i 9 de setembre en una etapa que unirà Requena amb Gandia.

«Ja estem preparats per a rebre la caravana de la Volta a Espanya, un espectacle esportiu de primer nivell i un aparador turístic per als nostres pobles i les nostres ciutats», ha dit la diputada d'Esports, Isabel García, que també ha destacat l'afició al ciclisme en la província i «el paper important de promoció de l'esport base i d'elit que fa la Diputació i tractem d'acostar en tot moment als municipis i les comarques».

 
La divuitena etapa de la Volta «recorre la província des de l'interior fins a la costa, travessant uns quants municipis que mostraran els seus encants al món a través de les televisions de més d'un centenar de països» —ha dit Isabel García, que també ha posat en valor l’important retorn econòmic, que es preveu que quadruplique la inversió de la Diputació en l'esdeveniment, amb «un gran benefici per a tots els hotels i locals de restauració per on passen els 2.500 professionals i 1.400 periodistes acreditats que formen part de la caravana de la Volta».

El diputat de Cultura, Xavier Rius, va visitar divendres el municipi de Titaguas, on va assistir a la representació de la Mojiganga, un ball típic del municipi que es representa una vegada cada set anys. Aquesta manifestació popular combina torres humanes amb balls tradicionals que conjuguen aspectes vinculats a la vida i els costums del poble.

Xavier Rius ha comentat que està «gratament sorprés després de viure aquesta experiència tan singular. La Mojiganga és una manifestació de cultura popular única, que contribueix a enriquir el patrimoni valencià, i per això mereix ser ben coneguda».

La Diputacióha desplaçat un equip audiovisual per a poder documentar i incorporar aquesta festa als materials del Museu Valencià d'Etnologia. La Mojigangaés una dansa ritual amb esquemes clars, que es desenvolupa amb la direcció d'un mestre de dansa. Es compon de deu quadres formats per torres humanes i es divideix en dos parts, una religiosa i una altra profana. En la primera, les figures representen els altars, mentres que en la segona representen oficis tradicionals, en els quals cada parella porta una ferramenta típica del seu ofici, que serveix alhora com a instrument de percussió. Enl'origen, aquestos balls anaven acompanyats de la música del tabalet i la dolçaina, però, per falta d'instrumentistes, es van substituir per la caixa i el clarinet.

El ball del garrot i les muecas van acompanyats de la guitarra. La Mojigangade Titaguas té en comú les torres humanes de figures amb altres celebracions similars de la Comunitat Valenciana, i no es tracta de formar construccions elevades amb persones, sinó de comunicar significats.

L'alcalde de Titaguas, Ramiro Rivera, el de Chera, Alejandro Porter, i el de Chelva, Roberto Rubio, van acompanyar el diputat en el seu recorregut pel municipi dels Serrans. Xavier Rius visità també la casa del Tío Florencio a Titaguas, recentment comprada per l'Ajuntament, que és un edifici emblemàtic d'arquitectura popular que aspira a convertir-se en un centre d'interpretació de la figura del botànic Simón de Rojas Clemente.

L'Àrea de Medi Ambient ha elaborat amb els ajuntaments afectats un informe en el qual s'estima que 3.964 hectàrees foren afectades pels incendis dels dies 15, 16 i 17 de juny a Carcaixent, Bolbaite, Terrateig i Benifairó de les Valls, que s’estengueren als termes de quinze municipis.

Josep Bort ha indicat que «la coŀlaboració amb els ajuntaments ha permés que els informes que calia presentar a la Generalitat estigueren a punt dins del termini marcat pel Consell».

La Diputaciói els ajuntaments afectats pels incendis han coŀlaborat en elaborar l'informe, que s'ha lliurat a la Direcció General de l'Agència de Seguretat i Resposta de les Emergències i indica la superfície afectada, els danys de les infraestructures i béns públics i les instaŀlacions i infraestructures agràries, i els possibles danys a béns mobles i immobles de persones físiques o jurídiques que no estaven coberts pel sistema d'assegurances.

Josep Bort ha explicat que «durant juliol i part d’agost, havem arreplegat tota la informació dels danys, aportada pels propietaris i pels ajuntaments, i, després de recórrer les zones afectades, s’ha redactat l’informe d’estimació de danys que necessita la Generalitat per a iniciar les accions paŀliatives dels efectes dels incendis».

Els tècnics de la Generalitat avaluaran l'estimació lliurada per a establir, tenint també en compte els danys pròpiament forestals i mediambientals i les mesures actives i preventives per a garantir la regeneració, el pressupost que es destinarà amb càrrec al Fons de Contingència de la Generalitat.

Incendi de Carcaixent
2.291 hectàrees van ser afectades per l'incendi iniciat a Carcaixent, que s’estengué a Alzira, Xàtiva i Simat de la Valldigna. A Carcaixent, es cremaren 2.067 hectàrees. D'aquesta superfície, 2.238 hectàrees són terreny forestal estratègic i 44 d’espai natural protegit.

«En l’incendi de Carcaixent, s’ha vist molt afectat el Paratge Natural Municipal de l’Hort de Soriano – Font de la Parra. De 53 hectàrees de la seua extensió, se n’han cremat 44, i en l’Àrea de Medi Ambient prestarem una atenció especial a l’Ajuntament per a recuperar-lo» —ha dit el diputat.

L'informe estima que 2.221 arbres de cultiu agrícola han resultat danyats en els municipis d'Alzira i Carcaixent, sobretot cítrics, i 1.442 metres lineals d'instaŀlacions de reg. A Carcaixent, 45 elements de senyalització quedaren afectats. Els danys de les infraestructures i béns cinegètics també es contemplen en l'informe: concretament, s'estimen els danys en 45 abeuradors, 56 menjadores, 414 taules de senyalització i 43 hectàrees de cultiu cinegètic.

Incendi de Bolbaite
L'incendi de Bolbaite també va afectar els termes d'Anna, Cotes, Sellent, Sumacàrcer i Chella, on es cremaren deu hectàrees d'espai natural protegit.

En aquest incendi, es cremaren 1.627 hectàrees, de les quals 731 són Chella. Josep Bort ha comentat que «en aquest incendi, el foc també ha arribat a alguns espais protegits de la Xarxa Natura 2000, com l’entorn de la cova de la Moneda de Cotes i el llit del riu de Sellent a Chella. Com la gestió d’aquestos espais correspon a la Generalitat, ens coordinarem per a avaluar els danys mediambientals i dur endavant les mesures més adequades».

Pel que afecta a les infraestructures i béns agraris, l'informe estima que han resultat danyats 10.938 metres lineals d'instaŀlacions de reg i 13.319 arbres de cultiu agrícola, dels quals 9.165 són cítrics i 3.577, oliveres, i també fruiters i altres arbres

Pel que fa als béns públics, a Chella l'incendi afectà la conducció d'aigua potable i cremà 9 papereres i 69 elements de senyalització.

«Pel que fa a les instaŀlacions d’aigua potable afectades a Chella i Terrateig, la Generalitat assignarà les partides procedents del Fons de Contingències per a reparar-les, però en qualsevol cas havem oferit la nostra coŀlaboració per ser un servei bàsic que cal tindre al 100% operatiu de forma immediata» —ha explicat Josep Bort.

L'Àrea de Medi Ambient estima el dany en les infraestructures i els béns cinegètics en 39 abeuradors, 17 menjadores, 194 taules de senyalització i 4 hectàrees de cultiu cinegètic.

Incendi de Terrateig i Benifairó de les Valls

L'incendi de Terrateig també va afectar el municipi de Llocnou de Sant Jeroni i va cremar 20 hectàrees, de les quals 13 eren de terreny forestal estratègic. També va afectar 2.948 arbres de cultiu agrícola, sobretot cítrics, i instaŀlacions de reg (2.651 metres lineals i 300 de la conducció d'aigua potable).

En total, foren 26 hectàrees les afectades per l'incendi iniciat a Benifairó de les Valls, que es va estendre a Sagunt. 5 abeuradors, 2 menjadores i 15 taules de senyalització també resultaren danyats.

Ajuda de la Diputació
Divalterra, l'empresa pública de la Diputació, va participar en l'extinció dels quatre incendis amb 186 brigades mobilitzades i 930 efectius organitzats en tres torns diaris per a garantir l'eficàcia dels treballs.

Josep Bort ha subratllat que «les brigades forestals de la Diputació, adscrites a Divalterra, tenen un paper molt important en l’extinció dels incendis, concretament en el remat del perímetre cremat i en les retencions postincendi per a evitar que el foc torne a activar-se. En tot cas —ha afegit el diputat— la seua missió fonamental és la prevenció. Les brigades són les executores de les actuacions preventives enquadrades en la gestió forestal sostenible que estem posant en marxa en coordinació amb la Generalitat i els ajuntaments. Durant dècades hi ha hagut una absència total de política forestal i suport als municipis forestals de la província de València».

La Diputacióha organitzat un equip tècnic per a valorar els danys patits i s'ha compromés a oferir ajuda econòmica als municipis afectats, destinada a elaborar els plans d'estimació de danys i necessitats per a paŀliar les conseqüències de les quasi 4.000 hectàrees de massa forestal arrasades.

Durant els incendis, el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, i el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, es van desplaçar a les zones afectades i als llocs de comandament avançat per a seguir de prop el dispositiu de control i extinció de l'incendi.

El Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS) de la Diputació de València destina 1.233.072 euros als municipis de la Foia de Bunyol, que invertiran les ajudes en millorar l'accessibilitat, instaŀlacions esportives, carrers, parcs, zones infantils i edificis municipals com biblioteques, cementeris, centres socials i edificis multiusos.

Per municipis, Alborache rebrà de 91.300 euros a automatitzar i connectar el pou Salvador i a construir una rampa d'accés i un mur de protecció en l'escola infantil de la localitat.

Cheste rebrà 161.696 euros, que es destinaran íntegrament a condicionar la biblioteca municipal.

190.269 euros aniran a Buñol, que invertirà en el camp de futbol, el mercat municipal, places, carrers, parcs i urbanitzacions.

Chiva rebrà 204.010 euros per a obres d'asfaltatge en el carrer Atalaya de Levante, de reparació del got de la bassa dels Patos i d'ampliació del cementeri municipal.

Dos Aguas rebrà 107.609 euros del PPOS per a instaŀlar l'enllumenat en pistes esportives i un sistema de videovigilància, renovar la depuradora de la piscina municipal, construir una pista de pàdel i reforçar el mur i reparar els vestuaris del poliesportiu.

Godelleta utilitzarà els 108.861 euros del PPOS en quatre actuacions: condicionar la calçada i les voreres de la plaça dels Escolapios, el carrer Luis Vives i el carrer La Balsa; reformar el local del cementeri municipal per a posar lavabos i una sala de descans; reformar el centre social per a allotjar les dependències de la policia local, i instaŀlar llums microled en la plaça d'Espanya.

El PPOS deixarà 128.049 euros a Siete Aguas per a renovar el clavegueram i la xarxa d'aigua potable del carrer Raval, i 143.319 euros a Yátova per a rehabilitar el local que acollirà el tanatori municipal i reurbanitzar carrers.

Macastre rebrà 97.959 euros que el consistori invertirà en condicionar l'edifici multiusos, coŀlocar una barana en una avinguda, equipar amb mobiliari el poliesportiu municipal i reparar alguns dels carrers més danyats de la localitat.

El doble d'ajudes que el 2015
El nou PPOS repartirà enguany 34 milions d'euros, el doble que el 2015, entre 261 municipis, 26 mancomunitats i 3 entitats menors, cosa que suposa pràcticament la totalitat de la província.

Tots els municipis rebran una assignació major a la d'anys anteriors en un pla que simplifica els tràmits burocràtics i incorpora criteris perquè la fórmula de repartiment siga més justa i transparent. D'aquesta manera es compleix l'objectiu anunciat pel president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, que en el ple d'investidura va avançar la voluntat de la nova Diputació de «concentrar més recursos en el PPOS, respectar l'autonomia dels alcaldes a l'hora de decidir les inversions que necessiten els seus municipis i posar fi a vint anys d'arbitrarietat».

En la mateixa línia, la vicepresidenta de la Diputació Maria Josep Amigó va dir que la nova fórmula de repartiment de les ajudes «portarà el PPOS a tots els ajuntaments amb independència del seu color polític».

Per la seua banda, el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, explicà com una de les novetats del pla «el període ampli per a soŀlicitar les ajudes i l'avançament del 85% dels diners amb l'adjudicació dels projectes».

Criteris per a calcular les ajudes
A més del nombre d'habitants i la superfície, criteris que es mantenen, també s'han afegit el percentatge de desocupació en cada municipi, l'existència de nuclis històrics, el cost dels serveis obligatoris i no obligatoris, i l'adhesió al Pacte d'Alcaldes. Gràcies a aquest darrer criteri, el nombre de municipis de la província adherits al pacte de l'organisme europeu que lluita contra el canvi climàtic ha passat de 13 a 54, una xifra que s'espera que augmente els pròxims mesos.

El nou Pla Provincial d'Obres i Serveis es pactà amb tots els grups polítics amb representació en la Diputació de València s’aprovà en sessió plenària amb el vot a favor de tots els partits excepte del PP, que s’abstingué.

Utiel acull dijous 8 de setembre la quarta i darrera semifinal del Sona la Dipu a les 21:30 h en el camp de futbol La Celadilla, on actuaran en directe els grups Nanga Parbat, Moonflower i Candela Roots, amb Malú com a artista convidada.

En aquesta semifinal es decidirà el darrer grup finalista del concurs de pop-rock de la Diputació, que actuarà amb The Saltitos, Meridian Response i Lígula, guanyadors de les semifinals celebrades a Xirivella, Alzira i Ontinyent, respectivament.

El pròxim 16 de setembre, l'Eliana acollirà la gran final del Sona la Dipu, on actuaran els quatre finalistes del concurs i es coneixeran els dos guanyadors del certamen de la Diputació. A més, aquest esdeveniment comptarà amb l'actuació dels artistes convidats Love of Lesbian i Miss Caffeina.

Finalment, Gandia acollirà la presentació dels guanyadors el 30 de setembre, amb l'actuació especial de La Raíz. Els guanyadors, els seleccionarà un jurat professional i públic, format pel crític musical Eduardo Guillot, el periodista i gerent propietari de Discos Oldies Vicente Fabuel, el cap de comunicació de la Rambleta i programador del Deleste Festival, Quique Medina, el coordinador de Mondo Sonoro Comunitat Valenciana, Liberto Peiró, i el director del Low Festival, José Manuel Piñero, que han sigut els encarregats de seleccionar les dotze bandes semifinalistes d'entre les huitanta candidatures rebudes.

La novena edició del Sona la Dipu ha estat composta per quatre semifinals i una final amb dos guanyadors, s'ha mantingut el premi a la millor cançó en valencià, que no exclou altres premis, i s'ha introduït el premi de música en femení.

Enguany, el concurs de pop-rock farà concerts en tots els municipis de la província que ho soŀliciten sense cap cost per a l'ajuntament. També hi participaran grups d' edicions anteriors del concurs i del pop-rock de la província.

Ja hi ha programats més de dotze concerts per a enguany en els municipis de Massamagrell, Gandia, Xirivella, Sagunt, Picassent, Alfafar, Alzira, Ontinyent, Utiel, Chelva, la Pobla Llarga i Albaida, als quals se sumaran d’altres que ho soŀliciten.

El diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, i la diputada de Turisme, Pilar Moncho, s'han reunit amb l'alcaldessa de Benissanó, Amparo Navarro, i el regidor de Patrimoni de l'Ajuntament, Rafa Navarro, per a conéixer els projectes del municipi dirigits a conservar i dotar d'una projecció pública major el castell de Benissanó.

Tant Emili Altur com Pilar Moncho han coincidit en destacar la importància de posar en valor el castell de Benissanó restaurant i millorant les infraestructures, de manera que se’n puga potenciar la projecció turística. Els dos diputats han dit que es crearan sinergies entre les dos àrees de la Diputació per a treballar conjuntament en la línia de potenciar aquest patrimoni de gran rellevància històrica i aconseguir que es convertisca en un referent turístic de la comarca de Camp de Túria.

L'alcaldessa ha dit que el castell «és una fortalesa emblemàtica del municipi i la comarca i un referent social de la zona, ja que s’hi celebren actualment esdeveniments de caràcter civil dels veïns de la població». Navarro ha explicat que «en l'Ajuntament treballarem per conservar l'edifici, però també per una dotar-lo de més contingut i dinamitzar-lo».

El castell de Benissanó és un edifici de la segona mitat del segle XV i està construït sobre una antiga alquería àrab. En aquest castell palau estigué pres Francesc I, rei de França, després de perdre la batalla de Pavia. Navarro ha mostrat la seua satisfacció per l'acolliment amb què Emili Altur i Pilar Moncho han rebut els seus projectes, i ha qualificat la reunió de «molt positiva per a fer del castell un referent en la comarca».

El municipi de Caudete de las Fuentes construirà les pròximes setmanes un nou pou, que permetrà proveir d'aigua tota la població gràcies a una subvenció de 32.000 euros de la Diputació de València.

Després de reunir-se en unes quantes ocasions amb els representants provincials, l'alcaldessa de la localitat, Vanesa López, ha mostrat la seua satisfacció per una reivindicació que suposa «una necessitat vertadera per als habitants de Caudete». El president de la Diputació mateix, Jorge Rodríguez, es va comprometre a donar una solució el més prompte possible.

L'estudi del cas del municipi de la Plana d'Utiel per part dels tècnics de la Diputació ha conclòs amb l'aprovació d'una ajuda directa en la línia d’«inversions extraordinàries en resposta a situacions urgents i de primera necessitat, que és el cas dels veïns de Caudete de las Fuentes» —ha dit Jorge Rodríguez.

Amb els 32.000 euros de la Diputació de València, l'Ajuntament podrà fer un sondeig de busca d'aigües per a construir un pou que permeta proveir els 800 veïns del municipi. El pou que donava servei a la localitat se secà abans de l'estiu, i, des del començament del mes de juny, la població es proveeix amb cisternes d'aigua, que a penes aconsegueixen proporcionar el servei mínim.