Amb més de cent equips participants, la 18ª edició del Campionat Autonòmic de Raspall Parelles, trofeu Diputació de Valencia, inicia la competició aquest cap de setmana.

Degut a l’alta participació d’equips en el torneig, la lliga regular comença demà dissabte, 27 d’agost, en les categories de primera, tant masculina com femenina, i en juvenils. En la competició masculina la primera jornada dels grups de primera i juvenils ens oferiran les següents partides:

CPV Genoves - Invertir Bolsa Fenollet A
CPV Oliva A - CPV Xeraco A
CPV La Vall A - Obraestil Cocentaina
 

L’equip de Rafelbunyol descansarà en la jornada inaugural, al ser grups de set equips.

En la máxima categoría femenina no hi haurà descans per a ningú en la primera jornada, al estar formada per huit equips, i en la que es disputaran les següents partides:

CPV Borbotó A - EPV Beniarbeig-Verger
Lanzadera Montserrat A - Ajuntament Beniparrell A
CPV Carraixet Tavernes Blanques A - CPV Alqueria d’Asnar C
CPV Rafelbunyol A - CPV Guerrer de Moixent 

En un context de dèficit hídric creixent que afecta tota la província de València i especialment comarques com la Plana d’Utiel, la Foia de Bunyol, la Ribera Alta i la Vall d'Albaida, segons dades de l'empresa pública Egevasa, dependent de la Diputació de València, la busca de nous punts de captació i la implantació de sistemes que milloren l'eficiència de les xarxes de distribució d'aigua potable s'està convertint en una necessitat cada vegada més apressant en molts municipis, que, sobretot amb l'arribada de l'estiu, es troben amb dificultats serioses per a atendre l'augment de demanda provocat pel creixement poblacional, i han de recórrer a restriccions.

 
En aquesta situació estan molts estius municipis com Requena, Caudete de las Fuentes, Godelleta o poblacions pròximes a l’ombria del Benicadell, a la Vall d’Albaida, on els aqüífers han arribat a la situació d’esgotament hídric estacional.

A aquesta falta de recursos se suma la necessitat d'actuar permanent en les instaŀlacions de distribució d'aigua potable i sanejament per a evitar problemes com rebentades, fugides i filtracions. Per tots aquestos motius, cada vegada són més els municipis que opten per destinar part del seu pressupost d'inversions, el finançament de les quals procedeix fonamentalment dels plans impulsats des de la Diputació de València, a millorar i actualitzar aquestes xarxes, a crear noves infraestructures de captació i a instaŀlar sistemes que milloren l'eficiència i potencien el consum responsable.

Pla d’Inversions Financerament Sostenibles

Del primer Pla d'Inversions Financerament Sostenibles impulsat per la Diputació, que posà en circulació 69 milions d'euros procedents del romanent de tresoreria de 2015, que d'una altra manera hauria acabat en els bancs, 5.732.998 € es van destinar a actuacions en xarxes d'aigua potable i de sanejament. Aquesta xifra, que suposa el 9% del total del pla, es va destinar a 106 obres en 78 municipis. De tots aquests diners, més de la mitat, 3 milions d'euros, es van destinar a inversions relacionades directament amb l'aigua potable, com la construcció d'un dipòsit a Benaguasil, amb una inversió global de 440.000 euros, la renovació de les instaŀlacions de canalització a Canals, Alaquàs, Corbera, Chella, Alginet i Terrateig, amb obres el valor de les quals va osciŀlar entre els 50.000 i els 190.000 euros, o actuacions enfocades a l'eficiència en la gestió amb la renovació de comptadors, com a Xàtiva, la impermeabilització de dipòsits, com a Teresa de Cofrentes, o la sectorizació de la xarxa de distribució, com a Alaquàs.

Alguns municipis, com Godelleta, on són ja uns quants els estius que s'han passat situacions crítiques de proveïment, també es varen destinar els diners del PIFS a fer sondejos per a detectar nous punts d'extracció d'aigua.

La intervenció en coŀlectors i xarxes de sanejament va aplegar als 1.272.990,02 euros, xifra similar a la de les inversions en xarxes de pluvials, amb 1.171.449 euros destinats.

En les infraestructures de reg es va fer una inversió de vora 92.000 euros, i en les rehabilitacions i reparacions de basses i fonts, 84.324 euros.

Pla Provincial d’Obres i Serveis

Després d'aquesta primera onada d'actuacions, ara, el 2016, se’n prepara una segona, en aquesta ocasió amb el Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS), del qual es destinaran 4.723.414 euros a actuacions en xarxes d'aigua i sanejament, cosa que suposa un 14% dels quasi 34 milions que es repartiran, després que la Diputació de València decidira enguany doblar el pressupost total del pla per a beneficiar directament els ajuntaments amb més ajudes per a fer obres i impulsar serveis. Aquestos vora 5 milions permetran dur a terme en els pròxims mesos fins a 104 actuacions en 84 municipis de la província. En aquest cas, l'import es distribueix pràcticament a parts iguals entre la intervenció en infraestructures de captació i distribució d’aigua potable i l'actuació sobre xarxes de sanejament i pluvials, amb un poc més de 2.200.000 euros destinats a cadascun d'aquestos apartats.

Pel que fa a les obres concretes que es desenvoluparan, una vegada més la renovació de xarxes de distribució figura en els primers llocs, amb obres l’import de les quals osciŀla entre 40.000 i 122.000 euros, que es desenvoluparan a Albal, Jarafuel, Miramar, Benagéber, Simat de la Valldigna, Salem, Beneixida, Villargordo del Cabriel, Favara, Benicolet i Bolbaite, entre altres.

A Polinyà del Xúquer es destinaran 40.000 euros a la modernització del sistema de lectura de comptadors, a Montitxelvo s'invertiran 22.000 euros a millorar l'eficiència de la xarxa hídrica, i Titaguas renovarà les claus de pas en uns quants punts del municipi, cosa que suposarà un cost de 8.800 euros. Pous i dipòsits també seran objecte d'intervenció a Alborache, Simat de la Valldigna, Villamarchante, Oliva i Bèlgida.

Les intervencions en les xarxes de sanejament previstes pels ajuntaments són les que suposaran un major desemborsament unitari per tractar-se en la majoria dels casos d'instaŀlacions molt obsoletes que necessiten actuacions complexes. Així doncs, fins a vuit municipis faran actuacions per imports que superen els 100.000 euros, entre els quals destaquen els 199.240 euros que costarà la reparació del clavegueram en alguns carrers de Manises i els 190.623 euros que ha pressupostat Meliana per a desenvolupar un projecte de millora i impuls de la recollida d'aigües residuals en la zona est del poble. 

Altres ajudes de la Diputació

Les ajudes procedents del PIFS i el PPOS no són els únics diners que la Diputació de València ha destinat a la millora d'aquest tipus d'infraestructures en els municipis de la província. Al llarg d'enguany, han sigut molts els municipis que han vist com es produïen avaries o fallades sobtades en les seues infraestructures de captació o distribució d'aigua potable que requerien actuacions urgents, per a les quals han comptat amb l'ajuda econòmica de la Diputació. És el cas de Sinarcas, Alborache, Palmera, Benicolet, Casas Bajas o Bèlgida, als quals s'han destinat en conjunt vora 160.000 euros el 2016.

El President de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha dit que garantir el proveïment d'aigua potable a tots els veïns de la província de València és una prioritat absoluta per a la institució que presideix. També ha dit que «aquestes xifres demostren que els alcaldes dels municipis de la província estan conscienciats amb aquest tema, per això la Diputació no dubtarà en seguir proporcionant als municipis l'assessorament i l’ajuda que necessiten per a donar solució als problemes amb què puguen trobar-se».

La Diputació de València prestarà assistència tècnica al municipi de Museros per a redactar el seu pla general, tant l’estructural com el d'ordenació detallada, documents que permetran deixar arrere un planejament urbanístic basat en normes subsidiàries i definir les bases de creixement del municipi per als pròxims vint o trenta anys.

La Diputacióva publicar el mes de juliol passat el procediment obert per a contractar els treballs de redacció, l'import màxim dels quals és de 150.000 euros i el termini màxim d'execució, de sis anys, amb les pròrrogues incloses.

Cristina Civera, alcaldessa de Museros, ha explicat la situació actual del seu municipi: «Les nostres normes subsidiàries daten de l'any 1984 i s’havien modificat en moltes ocasions. Per això el 2006, en ple boom urbanístic, la corporació d'aquell moment encarregà la redacció d'un pla general en què arribaren a gastar-se més de 500.000 euros, però que s’acabà». Ara l’Ajuntament ha volgut tornar a impulsar-lo i —segons Civera— «la incapacitat per a assumir-lo a soles ens ha fet demanar ajuda a la Diputació».

D'aquells treballs, l’alcaldessa diu que només es podrà aprofitar una part, ja que, a banda dels canvis legislatius, aquell pla general estava previst per a una població de 17.000 persones, «que és excessiu per al nostre municipi» —ha indicat Civera. «Volem que Museros cresca, però que ho faça d'una manera lògica i sostenible» —ha afegit l'alcaldessa de la localitat.  

En aquest municipi de l'Horta Nord, la redacció del pla general estarà condicionada, entre altres coses, per les exigències del Pla d'Acció Territorial de Protecció de l'Horta.

La complexitat dels plans generals
El pla general és el document que preveu les possibilitats de creixement d'un municipi en els àmbits urbanístic, turístic i industrial. Per tant, és un instrument bàsic sense el qual no és possible el desenvolupament de la localitat —tal com explica José Luis Romero, tècnic del Servei d'Assistència Tècnica a Municipis. La seua elaboració, no obstant això, és un procés complex i llarg que requereix la implicació coordinada d'un equip de professionals experimentats que ajude a encaixar les previsions i els desitjos dels ajuntaments amb les exigències legals en matèria d'urbanisme i medi ambient vigents en cada moment. Una prova d'aquesta complexitat és que, els darrers deu anys, s'han aprovat tan sols deu plans generals en la província de València, només un els darrers tres anys. Per aquesta raó, el paper coordinador de la Diputació resulta fonamental, sobretot per als municipis més xicotets, ja que la professionalitat i l’experiència acumulada durant anys pels tècnics provincials els permet prestar un assessorament valuós als ajuntaments i exercir de mediadors qualificats entre aquestos i els equips redactors.

L'assistència tècnica de la Diputació consisteix en la contractació de l'equip redactor, la coordinació dels treballs per una arquitecta provincial i, en el cas dels municipis de menys de 5.000 habitants, com Albalat de la Ribera, l'assumpció del 40% del cost de la redacció del pla general.

De l'import que han d'abonar els ajuntaments, només el 10% s'aporta al principi, i es deixa el 90% restant per al moment en què el pla general estiga completament acabat, cosa que suposa un avantatge afegit per als ajuntaments.

Quaranta-cinc plans generals en la província
En l'actualitat, el Servei d'Assessorament i Assistència Municipal, que dirigeix la diputada Conxa García, està prestant assistència tècnica per a elaborar els plans generals de quaranta-cinc municipis de la província de València.

«El nostre objectiu principal és cobrir els treballs tècnics que els ajuntaments no tenen capacitat d'assumir per falta de personal i recursos, i la nova Diputació es bolcarà amb tots ells per a preparar i tramitar professionalment i àgilment les soŀlicituds d'assistència tècnica que requerisquen» —ha declarat García.

El Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS) de la Diputació de València destina un total d'1.650.982 euros als nous municipis de la Plana d'Utiel, que invertiran les ajudes en actuacions de millora de vies i places públiques, parcs, instaŀlacions esportives i altres intervencions en infraestructures de titularitat municipal, com centres culturals.

Concretament, Camporrobles rebrà 112.311 euros, que destinarà a millorar l'accessibilitat i l'asfaltatge en l'avinguda La Balsa i a l'empedrat del carrer Santa Águeda.

Caudete de las Fuentes rebrà 83.781 euros, que distribuirà en tres actuacions: la construcció d'un sondeig i un cabal per a captar aigües subterrànies, millorar l’enllumenat públic i adequar el cementeri municipal.

Fuenterrobles aprofitarà el PPOS de 2016-2017 per a desenvolupar la cobertura dels dipòsits d'aigua, reparar les escales del saló cultural municipal —un edifici on també es renovarà la pintura de les parets interiors i exteriors— i repavimentar les pistes esportives de la localitat i els carrers Santiago i Escuelas. Per a tot açò rebrà 103.063 euros.

A Requena li corresponen 569.727 euros del PPOS, que utilitzarà en millorar el poliesportiu municipal, adequar els parcs Fuente las Pilas i La Glorieta, construir els vestuaris de la piscina d’El Pontón i el poliesportiu de San Antonio, rehabilitar la Casa del Maestro a El Rebollar, i renovar l'asfaltatge i les voreres de la calle Colegio i la urbanització de la plaça Don Juan de Austria de San Antonio.

Chera destinarà els 93.280 euros del PPOS a reurbanitzar i transformar la plaça d'Espanya.

Sinarcas enjardinarà els seus parcs amb els 122.937 euros del Pla.

Utiel invertirà els 256.694 euros en repavimentar i reparar vies públiques, tant en el centre urbà com als llogarets.

Venta del Moro rebrà 200.836 euros, que portarà a les pedanies: Casas de Moya adequarà les voreres i la calçada en la plaça San Antonio Abad i el seu entorn; Casas de Pradas reasfaltarà els carrers del Aire i Eras de Abajo; Casas del Rey millorarà el parc infantil de l'àrea recreativa; Las Monjas millorarà el parc infantil de la plaça Orencio Pérez; Los Marcos construirà un circuit biosaludable i restaurarà la vorera dels carrers Cruces i Requena, i Jaraguas rehabilitarà els camins d'accés al coŀlegi i a l'àrea recreativa de la població. Venta del Moro també invertirà els diners del PPOS en enderrocar l'edifici de l'antiga Cámara Local Agrària en reformar parcialment el poliesportiu municipal.

Villagordo del Cabriel tindrà una partida de 108.353 euros del nou PPOS, amb els quals desenvoluparà dos grups d'actuacions: una consistirà en intervencions en xarxes de proveïment, pluvials, desguassos i paviment en els carrers Alicante, Castellón, Escalones, Moluengo, Eras, Hernán Cortés, Calvario, plaça Caídos Carretera i Picaderas; l’altra seran unes quantes rematades finals i intervencions de salubritat i seguretat en el centre social i les instaŀlacions esportives i culturals de l'Ajuntament. 

El doble d'ajudes que el 2015
El nou PPOS repartirà enguany 34 milions d'euros, el doble que el 2015, entre 261 municipis, 26 mancomunitats i 3 entitats menors, cosa que suposa pràcticament la totalitat de la província.

Tots els municipis rebran una assignació major a la d'anys anteriors en un pla que simplifica els tràmits burocràtics i incorpora criteris perquè la fórmula de repartiment siga més justa i transparent. D'aquesta manera es compleix l'objectiu anunciat pel president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, que en el ple d'investidura va avançar la voluntat de la nova Diputació de «concentrar més recursos en el PPOS, respectar l'autonomia dels alcaldes a l'hora de decidir les inversions que necessiten els seus municipis i posar fi a vint anys d'arbitrarietat».

En la mateixa línia, la vicepresidenta de la Diputació Maria Josep Amigó va dir que la nova fórmula de repartiment de les ajudes «portarà el PPOS a tots els ajuntaments amb independència del seu color polític».

Per la seua banda, el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, explicà com una de les novetats del pla «el període ampli per a soŀlicitar les ajudes i l'avançament del 85% dels diners amb l'adjudicació dels projectes».

Criteris per a calcular les ajudes
A més del nombre d'habitants i la superfície, criteris que es mantenen, també s'han afegit el percentatge de desocupació en cada municipi, l'existència de nuclis històrics, el cost dels serveis obligatoris i no obligatoris, i l'adhesió al Pacte d'Alcaldes. Gràcies a aquest darrer criteri, el nombre de municipis de la província adherits al pacte de l'organisme europeu que lluita contra el canvi climàtic ha passat de 13 a 54, una xifra que s'espera que augmente els pròxims mesos.

El nou Pla Provincial d'Obres i Serveis es pactà amb tots els grups polítics amb representació en la Diputació de València s’aprovà en sessió plenària amb el vot a favor de tots els partits excepte del PP, que s’abstingué.

La comarca de la Costera ha rebut 1.031.709 euros de la segona fase del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) de la Diputació de València, dirigit als municipis de menys de 5.000 habitants per a obres que, segons el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, «no impliquen sobrecostos en manteniment i conservació que els ajuntaments no puguen pagar després».

Els municipis d'aquesta comarca que s’han beneficiat amb les ajudes del PIFS són Estubeny (31.635 euros), Vallés (31.992 euros), Torrella (32.143 euros), la Granja de la Costera (34.547 euros), Cerdà (34.960 euros), Llocnou d’en Fenollet (62.626 euros), Llanera de Ranes (64.536 euros), Rotglà i Corberà (65.717 euros), Montesa (67.270 euros), Barxeta (72.188 euros), la Font de la Figuera (79.387 euros), Genovés (88.757 euros), Vallada (92.879 euros), la Llosa de Ranes (99.117 euros), Moixent (112.195 euros) i Novetlè (61.760 euros).

Aquestes ajudes podran sol·licitar-se en el moment que es publique l'extracte de la convocatòria en el BOP en el termini aproximat d'un mes. A partir d'eixe moment, tindran deu dies per a presentar els seus projectes i idees detallats, i les obres podran executar-se fins a la tardor del 2017. Els consistoris podran cobrir amb aquesta dotació obres noves o qualsevol actuació que s’haja adjudicat des de l'1 de gener d’enguany.

Jorge Rodríguez ha dit que aquesta nova edició d'ajudes també es farà seguint els objectius que es van marcar en el seu moment: «que els diners s'invertisquen pensant en les persones i no en els bancs, que les adjudicacions es facen mitjançant criteris objectius i respectant l'autonomia dels alcaldes i que les obres siguen sostenibles».

En la mateixa línia s'ha expressat la vicepresidenta, qui a més ha ressaltat «l'esperit de la nova Diputació d'ajudar els municipis, sobretot els més xicotets, tal com s'està fent amb altres plans, com el PPOS i el Pla de Camins i Vies».

 
La segona fase del PIFS invertirà en total més de 12 milions d'euros del romanent del 2015 en els 187 municipis de menys de 5.000 habitants de la província, unes ajudes que se sumen als 71 milions d'euros del romanent del 2014, que ja s'han invertit en 1.200 obres i han permés crear 2.400 llocs de treball en les comarques de la província en una primera fase del pla. 

Criteris variables per habitants
Els dirigents de la Diputació han destacat el caràcter objectiu dels criteris de repartiment d'aquestes ajudes, que es faran en funció del nombre d'habitants partint d'una base «justa i solidària que permeta als municipis xicotets millorar el dia a dia dels veïns» mitjançant inversions sostenibles i sense costos complementaris. 

Els municipis de fins a 500 habitants rebran 30.000 euros fixos més una variable de 13,70 euros per habitant, i els d'entre 500 i 5.000 habitants, 50.000 euros més la mateixa variable de 13,70 euros per habitant.

També es preveuen ajudes d'entre 30.000 i 120.000 euros segons el nombre d'habitants dels municipis. Els de menys de 100 habitants rebran un poc més de 30.000 euros; els d'entre 100 i 500 habitants, entre 30.000 i 40.000 euros; els d'entre 500 i 2.000 habitants, 60.000 i 80.000 euros, i els d'entre 2.000 i 5.000 habitants, entre 80.000 y 120.000 euros.

El Museu Valencià de la Iŀlustració i la Modernitat (MuVIM) acollirà per primera vegada durant el cap de setmana del 12 i 13 de novembre la Viquitrobada, una trobada anual d’editors de l'enciclopèdia en línia Viquipèdia: els viquipedistes.

L'Àrea de Cultura coŀlabora en aquest esdeveniment, durant el qual s'impartiran conferències i es duran a terme activitats al voltant de la popular enciclopèdia en línia i dels projectes desenvolupats per la Fundació Wikimedia.

La programació de l'acte s’elaborarà de manera comunitària, a partir de les aportacions dels voluntaris. Entre les propostes, destaquen tallers de taules informatives per a usuaris avançats o tallers per al públic general que vullga saber com funcionen els projectes wiki, que han tingut molt èxit en trobades anteriors.

L'organitzadora de l'esdeveniment, Amical Wikimedia, està oberta a propostes de la comunitat. En edicions anteriors, es feren tallers de copyright impartits per especialistes o amb la coŀlaboració de professors universitaris.

La darrera edició de la Viquitrobada es va celebrar en la Biblioteca Carles Rahola de Girona i reuní 120 persones durant el cap de setmana. Aquesta edició serà especial, ja que serà la primera que no es farà en una biblioteca, sinó en un museu.

El MuVIM compta entre els seus fons amb un exemplar de la primera enciclopèdia, l'Encyclopédie, impulsada per Diderot i d'Alembert el segle XVIII. També serà la primera vegada que la trobada se celebra a València, encara que els viquipedistes desenvolupen propostes des de fa deu anys en aquesta ciutat.

Coŀlaboració amb Amical Wikimedia
L'Àrea de Cultura coŀlabora amb Amical Wikimedia des de la tardor del 2015 mitjançant els museus de la Diputació, com el MuVIM, el Museu de Prehistòria i el Museu d’Etnologia. Un exemple d'açò és Francesc Cuerte, soci d'Amical Wikimedia, qui féu de viquipedista resident en el Museu d’Etnologia, un projecte voluntari de cooperació entre museus i la Viquipèdia.

Les coŀlaboracions entre associacions de viquipedistes i entitats culturals, conegudes en la Viquipèdia com GLAM (Galleries, Libraries, Archives and Museums; Galeries, Biblioteques, Arxius i Museus), són una realitat a Europa i la resta del món des de fa anys, i institucions com el MOMA de Nova York o la Fundació Miró han dut a terme projectes d'aquest tipus. En el cas de la província, a l'experiència pionera del Museu Valencià d'Etnologia se sumaran aquesta tardor més centres de l'àrea.

La sisena edició de la Volta Ciclista a València – Trofeu Diputació de València se celebrarà de l'1 al 4 de setembre i recorrerà uns quants municipis de la província com a preàmbul a l'etapa de la Volta a Espanya entre Requena i Gandia, que dijous 8 de setembre completarà «dos setmanes apassionants de ciclisme en la província» —segons ha destacat el president de la Federació de Ciclisme de la Comunitat Valenciana, Amadeo Olmos. 

Amb un total de 502 km dividits en quatre etapes, la Volta a València és «una oportunitat perquè l'esport, com a ferramenta educativa potent i amb un paper rellevant en la comunitat autònoma, continue impulsant la igualtat entre dones i hòmens» —ha declarat la diputada d'Esports, Isabel García, i també ha agraït a la Federació «l'esforç per integrar la igualtat en el món del ciclisme».

La primera etapa es correrà dijous 1 de setembre amb inici a València i final a Gandia, amb un recorregut de 117 km. Un dia després, l'escamot recorrerà el terme d'Olocau i les rodalies, amb pujada al port de la Chirivilla. Dissabte continuarà la muntanya amb una ruta per les carreteres de Nàquera, amb «pujades i baixades» contínues. I per a diumenge queda l'etapa de Moncada, que —segons Olmos— «si tinguera un tirapits més, podria ser perfectament un circuit de mundial».

En la Volta a València participaran enguany vint-i-quatre equips, sis procedents de Portugal, França, Holanda, el Japó, Sud-àfrica i Rússia, cosa que «reconeix la qualitat d'aquesta competició i reforça els èxits i el prestigi del ciclisme valencià» —en paraules del director general d'Esports de la Generalitat Valenciana, Josep Miguel Moya.

La primera etapa arrancarà dijous que ve, 1 de setembre, des de la plaça de l'Ajuntament de València per segon any consecutiu. La regidora delegada d'Esports, Maria Teresa Grau, ha ressaltat «l'esforç de totes les administracions, inclosos els ajuntaments, la Diputació i la Generalitat, en treballar junts en un esdeveniment que permet impulsar els esportistes de la província perquè milloren, acosta aquest esport als veïns i fomenta el turisme en el nostre territori».

Més de cent vuitanta efectius de la Guàrdia Civil treballaran amb les forces dels municipis per a garantir la seguretat en cadascuna de les etapes —segons ha informat el tinent coronel Francisco Javier Sánchez-Ferragut.

La Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València ha dissenyat les bases que regiran la convocatòria de subvencions per a la realització de projectes de recuperació de la Memòria Històrica en la província de València, que inclouen les activitats d'indagació, localització i identificació de les persones desaparegudes en la província.

La diputada delegada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha manifestat que “amb aquesta convocatòria de subvencions, la nova Diputació no solament compleix amb la Llei de Memòria Històrica, sinó que sobretot, fa els deures que les institucions tenien pendents des de fa massa temps”.

Les subvencions, que ascendeixen a la quantitat de 213.000 €, estan destinades a Entitats Locals i a entitats i associacions privades sense ànim de lucre de la província de València i s'aprovaran durant el mes de setembre.

Pérez Garijo assegura que “des d'un punt de vista democràtic, és intolerable que Espanya continue sent el segon país del món en ostentar el rècord en persones desaparegudes” i ha afegit que “sense memòria, no hi ha democràcia possible”.

El diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, es reuní amb l'alcaldessa del Puig de Santa Maria, Luisa Salvador, per a informar-la sobre el programa de Gestió del Talent en què el municipi vol participar amb un projecte que permeta implantar el Pla d'Igualtat en el consistori amb l'ajuda d'un postgraduat.

 
«Els ajuntaments ens plantegen projectes molt diversos perquè cadascun té unes necessitats, i en eixe sentit volem que el programa de beques de la Diputació servisca per a oferir una experiència pràctica als joves i per a atendre les mancances dels municipis, sempre respectant el valor de la preparació dels postgraduats i la seua dignitat amb un sou a l'altura» —va assegurar el diputat responsable del programa de Gestió del Talent, que invertirà més de 3 milions d'euros en la província.

Nofuentes valorà positivament el projecte del Puig de Santa Maria de «portar la igualtat al nostre Ajuntament amb la implantació d'un pla amb un dels postgraduats de la Diputació» —segons li va explicar Luisa Salvador, qui va estar acompanyada pels regidors i els tècnics de l’Ajuntament. «Després de l'estiu, ens posarem a detallar el projecte i definirem millor el perfil de la persona que podria ajudar-nos a desenvolupar i implantar el pla d'igualtat al Puig de Santa Maria per a presentar-lo a la Diputació» —digué l'alcaldessa.

Ajudes per a mantindre el patrimoni històric
Durant la reunió en aquest municipi de l'Horta Nord, Luisa Salvador també informà el diputat de Projectes Europeus de la intenció del Puig de Santa Maria d’«unir el patrimoni històric de la localitat amb el turisme per a oferir un paquet més complet i ambiciós als nostres visitants». 

L'alcaldessa soŀlicità a Nofuentes més informació per a poder acollir-se a una subvenció de la Unió Europea. «Mantindre el patrimoni del Puig de Santa Maria històric és molt costós i no tenim uns recursos suficients perquè l'oferta turística siga realment important i ens ajude a crear llocs de treball».

 
El diputat provincial va posar a disposició de l'Ajuntament, com està fent des que el nomenaren diputat, el servei que ofereix l'Àrea de Projectes Europeus de la Diputació per a estudiar les vies de finançament europeu possibles en què podria participar el Puig de Santa Maria.

La comarca del Camp de Morvedre rebrà 371.477 euros de la Diputació de València a través del Pla de Camins i Vies 2016-2017 (PCV), un programa bianual amb una dotació total de 12 milions d'euros que, en la línia de la gestió responsable del nou equip de govern provincial, es basa en criteris «més objectius i transparents», en paraules del titular de Carreteres, Pablo Seguí.

La inversió a cadascun dels quinze municipis de la comarca és de 29.967 euros a Albalat dels Tarongers, 23.860 euros a Alfara de la Baronia, 23.316 euros a Algar de Palància, 26.079 euros a Algímia d’Alfara, 20.082 euros a Benavites, 23.535 euros a  Benifairó de les Valls, 31.743 euros a Canet d'en Berenguer,  30.190 euros a Estivella, 24.341 euros a Faura, 29.040 euros a Gilet, 19.724 euros a Petrés, 22.607 euros a Quart de les Valls, 21.491 euros a Quartell, 21.062 euros a Segart, i 24.440 euros a Torres Torres.

Segons va dir el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, aquestes subvencions «suposen la fi del clientelisme en la concessió de les ajudes directes, ja que l’objectiu de basar el repartiment en el color polític dóna pas a criteris més justos i coherents en tots els programes que ixen de la Diputació». 

En el Pla de Camins i Vies 2016-2017, la nova Diputació ha apostat per quatre variables més enllà del criteri poblacional, que ara ocupa només un 25% a l'hora de determinar l'assignació per a cada municipi. A més de la població, els ajuntaments de menys de 50.000 habitants rebran una part lineal fixa del 35% de la subvenció en la qual s'introdueixen dos criteris fonamentals que permeten que reben més diners els municipis amb més camins rurals. D'una banda, la superfície del terme, i d’una altra, la llargària dels camins.

Autonomia municipal

Com en la resta de plans posats en marxa en aquesta legislatura, el nou segell de la Diputació de València posa en valor l'autonomia dels alcaldes a l'hora d'invertir les ajudes de la Diputació. «En aquest cas, els ajuntaments poden triar entre invertir en camins rurals o en carrers, i també incloem la compra de maquinària específica per a construir o conservar de camins, que, si ho prefereixen, poden adquirir amb aquestes ajudes» —detallà Pablo Seguí en la presentació del Pla.

La compra de maquinària, com retroexcavadores, aplanadores o tractors amb tragella per a arreglar els camins, és un dels punts bàsics que inclou el PCV, al costat de la pavimentació de camins i vies de titularitat municipal i el reasfaltatge de vies públiques urbanes.