L'atleta de l'Inditecar Box Guadalajara Ricardo Serrano es va convertir dissabte passat per segon any consecutiu en el vencedor indiscutible del Gran Fondo Internacional de Siete Aguas, vuitena prova del Circuit de Carreres Populars de la Diputació de València. Amb un temps final de 48 minuts i 56 segons, Serrano passà per la meta amb un avantatge de 42 segons sobre el segon i tercer classificats, Ouais Zitane i José España, que van creuar la línia final pràcticament alhora.

En fèmines, la victòria fou per a Laura Méndez, corredora del CA Platges de Castelló, amb un temps total de 58 minuts i 46 segons, molt inferior al de les seues companyes Isabel Checa i Yamilka González, segona i tercera amb 1:02:34 i 1:04:01, respectivament.

Si bé en aquesta ocasió les marques rècord de la prova quedaren lluny tant en la categoria masculina com en la femenina, el XXXVII Gran Fondo Internacional de Siete Aguas baté la xifra de participació femenina. Amb 326 corredores creuant la línia de meta, la presència d'atletes femenines arribà al 15,9% dels participants, mentres que en l’edició anterior la participació femenina fou del 13,7%, amb 306 dones.

La Diputadade Turisme, Pilar Moncho, present a Siete Aguas, volgué destacar l'esforç dels 2.056 corredors que s’enfrontaren i superaren amb èxit els 15.150 m del recorregut i de la organització impecable per part de l'Ajuntament de Siete Aguas, promotor de la prova, i el Grupo de Voluntarios de Siete Aguas, que dirigeix Toni Gil.

En termes pareguts s’expressà el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, que fou l'encarregat de donar el tret d'eixida a la carrera al costat de l'alcalde de Siete Aguas, Santiago Mas.

La pròxima cita del Circuit de Carreres Populars de la Diputació de València serà l'11 de setembre a Paterna, que acull la dotzena edició del Gran Fons Vila de Paterna.

L'Ajuntament de Sinarcas s'ha proposat com a objectiu desenvolupar el seu visor geogràfic virtual propi, en el qual s’arrepleguen i relacionen les distintes cartografies existents, de manera que estiguen a la disposició de qualsevol ciutadà, empresa o administració pública.

Per al disseny i el desenvolupament d'aquesta aplicació, l’Ajuntament aprofitarà el programa La Dipu et Beca, que aquest any inclou dos modalitats, una per a estudiantes i una altra de postgraduats, cosa que li permetrà comptar amb un tècnic especialitzat que es responsabilitzarà de desenvolupar el projecte.

Així li ho ha traslladar l'alcaldessa de Sinarcas, María José Clemente, al diputat de Projectes Europeus i responsable del programa Gestió del Talent de la Diputació de València, Bartolomé Nofuentes, durant una reunió en què han abordat les possibilitats que aquest projecte ofereix per a millorar la gestió dels serveis bàsics municipals.

«Els visors geogràfics (SIG) que existeixen a nivell estatal, autonòmic o fins i tot provincial ofereixen una informació molt limitada sobre els municipis. Nosaltres, el que volem és elaborar un mapa complet que dividisca en capes el terme municipal i oferisca informació sobre el cadastre, les xarxes hidrogràfiques o elèctriques i altres punts d'interés del municipi per a permetre’n la ubicació i el mesurament exactes» —ha explicat María José Clemente. 
 

La intenció —segons l’alcaldessa de Sinarcas— és comptar amb una informació completament detallada sobre el terme municipal que permeta planificar qualsevol tipus d'actuació, reparació o obra i comptar amb dades fiables sense que calga fer una intervenció directa sobre el terreny. Quan estiga desenvolupat, la informació del visor podrà anar enriquint-se amb les aportacions dels usuaris, cosa que ajudarà a mantenir-lo sempre actualitzat.

Fins a dotze mesos de pràctiques
Dins del programa Gestió del Talent, Sinarcas té la possibilitat de comptar amb un titulat, en aquest cas un enginyer, per un període inicial de sis mesos, que podria prorrogar-se per sis mesos més si calguera. No obstant això, María José Clemente no descarta que calga un període major per raó de com és d’'ambiciós el projecte; per això Bartolomé Nofuentes s’ha compromés a, si arriba el cas, estudiar totes les possibilitats perquè el projecte es puga completar.

En opinió del diputat de Projectes Europeus, la iniciativa de Sinarcas encaixa perfectament amb la filosofia del programa Gestió del Talent, que és la d'oferir oportunitats laborals als jóvens de la província alhora que es faciliten solucions als ajuntaments, «que no podrien desenvolupar d'una altra manera projectes singulars com aquest, que pot situar un municipi xicotet de la província com Sinarcas a l'avantguarda de la tecnologia» —ha declarat.

«En la província de València tenim jóvens molt formats i preparats i l’obligació de les administracions públiques és buscar les fórmules per a retindre tot aquest talent: hem d'oferir-los oportunitats que els permeten quedar-se i desenvolupar ací tot el seu potencial» —ha afegit Nofuentes. 

Projecte mediambiental

Durant la reunió, l'alcaldessa de Sinarcas ha aprofitat per a comentar amb el diputat provincial la possibilitat d'elaborar un projecte mediambiental que, des d'una perspectiva d'eficiència energètica, permeta alhora protegir i revaloritzar la superfície forestal del municipi. La intenció és que aquest projecte es financie amb fons europeus; per això María José Clemente ha soŀlicitat l'assessorament tècnic de la Diputació de València.

«De moment és solament una idea i encara no sabem si la desenvoluparem a nivell local o podríem implicar altres municipis de la comarca, però considerem prioritari posar en valor el nostre patrimoni natural i per a això necessitem recursos tècnics i econòmics» —ha conclòs l'alcaldessa de Sinarcas. 

La Diputació de València ha concedit una ajuda extraordinària de 19.266 euros a l'Ajuntament de Casas Bajas per a finançar la substitució de la bomba d'aigua de captació del pou auxiliar, que permet garantir el proveïment d'aigua potable a la població durant la temporada estival.

Al començament de l’estiu passat, durant un procés de comprovació rutinari, es detectà una avaria en el sistema d'extracció d'aigua provocada per una fallada en la bomba, que feia que l'aigua no entrara en la xarxa i per tant no aplegara al poble. Davant d’aquesta situació, l'Ajuntament de Casas Bajas es va vore obligat a adquirir un nou equip que assegurara un proveïment suficient eixe mateix estiu, però el cost de la nova bomba, vora 20.000 euros, era massa elevat per a aquesta població d’uns 200 habitants, motiu pel qual l’alcalde, Domingo Antón, decidí soŀlicitar l'ajuda de la Diputació de València. «El nostre pressupost és molt limitat i ens impedia assumir el gasto, però no substituir la bomba tampoc no era una alternativa» —ha declarat Domingo Antón.

Com explica l’alcalde, a pesar que el proveïment natural d'aigua potable de Casas Bajas ve de la font de Las Cambretas, l'augment de població en els mesos d'estiu, quan el municipi pot arribar a les 1.500 o 2.000 persones, fa necessari bombar aigua des del pou.

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, ha recordat que el proveïment d'aigua potable és una qüestió de primer orde perquè es tracta d'un servei bàsic per als ciutadans. «Per això, quan un alcalde soŀlicita l'ajuda de la Diputació per a garantir el proveïment d'aigua als veïns, és la nostra obligació estar al seu costat i prestar-los el suport que necessiten» —ha declarat Rodríguez.  

Ajudes similars per a Alborache i Sinarcas

De fet, són ja uns quants els municipis de la província a què s'ha concedit una ajuda extraordinària per a desenvolupar actuacions en instaŀlacions d'extracció i distribució d'aigua potable que garantisquen als veïns la suficiència de recursos hídrics. Un dels darrers municipis en rebre una d'aquestes ajudes ha sigut Alborache, al qual se li concediren 20.000 euros per a sufragar els treballs addicionals de l'obra de xarxa hidràulica de connexió, dipòsit, electrificació i equipament del pou del Salvador. També el municipi de Sinarcas ha rebut enguany una ajuda de 30.000 euros per a finançar les obres de reparació de l'avaria patida en la bomba i la xarxa de distribució del pou d’El Campillo.

La comarca de la Foia de Bunyol rebrà 730.321 euros de la Diputació de València a través del Pla de Camins i Vies 2016-2017 (PCV), un programa bianual amb una dotació total de 12 milions d'euros que, en la línia de la gestió responsable del nou equip de govern provincial, es basa en criteris «més objectius i transparents», en paraules del titular de Carreteres, Pablo Seguí. D'aquesta manera, la comarca dobla la quantitat rebuda amb el pla anterior: 374.776 euros.

Els municipis que rebran aquestes subvencions són Alborache (30.918 euros), Buñol (80.239 euros), Cortes de Pallás (115.796 euros), Cheste (70.609 euros), Chiva (138.100 euros), Dos Aguas (59.360 euros), Godelleta (47.359 euros), Macastre (39.535 euros), Siete Aguas (74.400 euros) i Yátova (74.002 euros).

Segons va dir el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, aquestes subvencions «suposen la fi del clientelisme en la concessió de les ajudes directes, ja que l’objectiu de basar el repartiment en el color polític dóna pas a criteris més justos i coherents en tots els programes que ixen de la Diputació». 

En el Pla de Camins i Vies 2016-2017, la nova Diputació ha apostat per quatre variables més enllà del criteri poblacional, que ara ocupa només un 25% a l'hora de determinar l'assignació per a cada municipi. A més de la població, els ajuntaments de menys de 50.000 habitants rebran una part lineal fixa del 35% de la subvenció en la qual s'introdueixen dos criteris fonamentals que permeten que reben més diners els municipis amb més camins rurals. D'una banda, la superfície del terme, i d’una altra, la llargària dels camins.

Autonomia municipal

Com en la resta de plans posats en marxa en aquesta legislatura, el nou segell de la Diputació de València posa en valor l'autonomia dels alcaldes a l'hora d'invertir les ajudes de la Diputació. «En aquest cas, els ajuntaments poden triar entre invertir en camins rurals o en carrers, i també incloem la compra de maquinària específica per a construir o conservar de camins, que, si ho prefereixen, poden adquirir amb aquestes ajudes» —detallà Pablo Seguí en la presentació del Pla.

La compra de maquinària, com retroexcavadores, aplanadores o tractors amb tragella per a arreglar els camins, és un dels punts bàsics que inclou el PCV, al costat de la pavimentació de camins i vies de titularitat municipal i el reasfaltatge de vies públiques urbanes.

El Teatre Romà de Sagunt rep demà, dins de la XXXIII edició del Festival Sagunt a Escena, l'artista Maria del Mar Bonet en un espectacle musical anomenat Les dones canten a la Mediterrània. Aquestaés una de les cinc actuacions contractades per la Diputació de València, coproductora del festival, que reprén així la implicació amb un esdeveniment amb el qual només havia coŀlaborat els últims anys aportant la infraestructura del Teatre Principal.

 
«Després de vint anys tornem a participar i ho fem com mai abans s'havia fet: amb una total implicació logística i econòmica. Així ens convertim, amb CulturArts i l'Ajuntament de Sagunt, en una part molt important del festival Sagunt a Escena» —ha declarat la diputada de Teatres, Rosa Pérez Garijo.

La participació de la Diputació, de 48.331 euros, suposa pràcticament el 19% del pressupost total del Sagunt a Escena i és semblant a l'aportació de l'Ajuntament de Sagunt. Aquestos diners han servit per a contractar cinc obres que s’exhibiran en el Teatre Romà, escenari principal del Sagunt a Escena. Es tracta dels musicals Innerland, de CRIT Companyia de Teatre, i Les dones canten a la Mediterrània, de Maria del Mar Bonet; l'actuació de dansa Juana, d'OtraDanza; la representació teatral Fedra, de Perros Daneses; i l'espectacle de música i dansa Només són dones, de Carme Portaceli.

Excepte el darrer, previst per al 3 de setembre, i el de Maria del Mar Bonet, per a demà, els altres tres espectacles ja s’han posat en escena amb un gran èxit de públic i crítica. I és que, com ha destacat Rosa Pérez, «el Festival Sagunt a Escena és un esdeveniment cultural de màxim nivell, tant per l'altíssima qualitat de les actuacions com pel gran interès que desperta entre la població, ja que en algunes ocasions s’ompli pràcticament per complet un aforament que supera el miler de persones». La diputada de Teatres també ha volgut posar en valor la línia argumental que enguany s'ha volgut donar al festival: fer de la igualtat i el discurs en femení els protagonistes. Així el festival se suma a propostes d'associacions que vetlen pels criteris d'igualtat en totes les manifestacions artístiques.

«No només ens pareixia important que la Diputació de València s'implicara en el festival donant suport logístic i econòmic, sinó que també consideràvem necessari contribuir a la materialització d'aquesta aposta tan clara per la igualtat» —ha explicat Rosa Pérez.

La Diputacióde València prestarà assistència tècnica al municipi d'Estivella per a redactar el seu pla general, tant l’estructural com el d'ordenació detallada, documents que permetran deixar arrere un planejament urbanístic basat en normes subsidiàries i definir les bases de creixement del municipi per als pròxims vint o trenta anys.

La Diputacióva publicar el mes de juliol passat el procediment obert per a contractar els treballs de redacció, l'import màxim dels quals és de 150.000 euros i el termini màxim d'execució, de sis anys, amb les pròrrogues incloses.

L'alcalde d'Estivella, Rafael Mateu, ha explicat que les normes subsidiàries actuals «estan completament obsoletes i no aconsegueixen donar resposta a les necessitats actuals del municipi ni als problemes que van sorgint». Fa vora nou anys, l'Ajuntament d'Estivella va intentar desenvolupar un pla general, «i vàrem arribar fins i tot a la fase de concert previ, però els canvis legislatius en matèria urbanística el van deixar obsolet i ara hem de tornar a començar» —ha dit Mateu. Davant aquesta situació, l’alcalde d'Estivella ha recordat que un municipi com aquest «no podria afrontar ni tècnicament ni econòmicament un tema tan complex si no fóra per la coŀlaboració de la Diputació de València».

En aquest municipi del Camp de Morvedre, el pla general i les previsions de creixement futur estaran condicionats per estar part del seu terme dins del Parc Natural de la Serra Calderona. 

La complexitat dels plans generals

El pla general és el document que preveu les possibilitats de creixement d'un municipi en els àmbits urbanístic, turístic i industrial. Per tant, és un instrument bàsic sense el qual no és possible el desenvolupament de la localitat —tal com explica José Luis Romero, tècnic del Servei d'Assistència Tècnica a Municipis. La seua elaboració, no obstant això, és un procés complex i llarg que requereix la implicació coordinada d'un equip de professionals experimentats que ajude a encaixar les previsions i els desitjos dels ajuntaments amb les exigències legals en matèria d'urbanisme i medi ambient vigents en cada moment. Una prova d'aquesta complexitat és que, els darrers deu anys, s'han aprovat tan sols deu plans generals en la província de València, només un els darrers tres anys. Per aquesta raó, el paper coordinador de la Diputació resulta fonamental, sobretot per als municipis més xicotets, ja que la professionalitat i l’experiència acumulada durant anys pels tècnics provincials els permet prestar un assessorament valuós als ajuntaments i exercir de mediadors qualificats entre aquestos i els equips redactors.

L'assistència tècnica de la Diputació consisteix en la contractació de l'equip redactor, la coordinació dels treballs per una arquitecta provincial i, en el cas dels municipis de menys de 5.000 habitants, com Albalat de la Ribera, l'assumpció del 40% del cost de la redacció del pla general.

De l'import que han d'abonar els ajuntaments, només el 10% s'aporta al principi, i es deixa el 90% restant per al moment en què el pla general estiga completament acabat, cosa que suposa un avantatge afegit per als ajuntaments.

Quaranta-cinc plans generals en la província
En l'actualitat, el Servei d'Assessorament i Assistència Municipal, que dirigeix la diputada Conxa García, està prestant assistència tècnica per a elaborar els plans generals de quaranta-cinc municipis de la província de València.

«El nostre objectiu principal és cobrir els treballs tècnics que els ajuntaments no tenen capacitat d'assumir per falta de personal i recursos, i la nova Diputació es bolcarà amb tots ells per a preparar i tramitar professionalment i àgilment les soŀlicituds d'assistència tècnica que requerisquen» —ha declarat García.

L'avaria del grup electrogen que activa el sistema de bombament creà fa uns quants mesos una situació complicada a Benicolet en posar en risc el proveïment d'aigua potable a la població. Des de llavors, el pou ha estat funcionant amb un equip llogat que costa uns 800 euros mensuals. Aquesta xifra resultava inassumible per a un ajuntament amb un pressupost anual de vora mig milió d'euros, com digué la seua alcaldessa, Llúcia Gregori. Davant aquesta situació, l'única solució possible passava per obtindre el finançament necessari per a comprar un nou generador, i l'alcaldessa es posà en contacte amb la Diputació de València, que ha aprovat ara la concessió d'una ajuda extraordinària de 19.500 euros per a pagar l'adquisició del nou grup.

A Benicolet existeixen dos punts d'extracció d'aigua, encara que l'únic que proporciona aigua per al consum humà és el que es va avariar, ja que l'altre, anomenat Pou Planes, és per a regar. El pou d'aigua potable, situat a més de 2 km del casc urbà, es controla dos vegades al dia manualment per a comprovar el cabal, els nivells de cloració i la qualitat de l'aigua.

Aquestes revisions també permeten detectar qualsevol possible fallada en la instaŀlació, com la que passà a la fi de l’any passat en la bomba. En concret, segons l'informe tècnic soŀlicitat per l'Ajuntament, la fallada es va produir pel trencament del coixinet coaxial, causat probablement «pel desgast natural, el disseny del fabricador i per tindre una càrrega axial massa ajustada per a les condicions de treball».

Amb el nou generador se solucionaran aquestes deficiències, encara que la intenció de l’Ajuntament és fer un pas més i aprofitar per a automatitzar el control del pou.

«Volem instaŀlar un sistema de control telemàtic que permeta tindre informació puntual i periòdica del cabal, el nivell de cloració i la qualitat de l'aigua sense que calga desplaçar-se» —ha explicat Llúcia Gregori. D'aquesta manera optimitzem la gestió i estalviem recursos, ja que tot es farà des de lAjuntament mateix» —ha afegit l’alcaldessa.

El cost d'aquesta actuació està previst cobrir-lo amb càrrec al Pla Provincial d'Obres i Serveis, que també s'aprofitarà per a unir els dos dipòsits d'aigua.
 

Ajudes per als sistemes d’aigua potable

Els últims mesos, ja són uns quants els municipis que han rebut una ajuda extraordinària de la Diputació per a dur a terme actuacions de reparació o condicionament dels seus sistemes de proveïment i canalització d'aigua potable, de manera que es garantisca als veïns la suficiència de recursos hídrics.

Com el president ha recordat, la missió de la Diputació de València és estar al costat dels ajuntaments, «treballant colze a colze amb ells per a desenvolupar les actuacions necessàries per a millorar la vida dels veïns, i no hi ha dubte que el proveïment d'aigua és una prioritat en molts municipis de la província».

El Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS) de la Diputació de València destina un total de 943.560 euros als municipis d'Ayora (206.145 euros), Cofrentes (132.267 euros), Cortes de Pallás (195.642 euros), Jalance (102.133 euros), Jarafuel (119.888 euros), Teresa de Cofrentes (110.697 euros) i Zarra (77.087 euros). 

Aquestos set municipis de la Vall d’Aiŀora invertiran les ajudes en actuacions per a renovar infraestructures hídriques, millorar instal·lacions municipals i construir nous espais, com una oficina de turisme o un alberg municipal.

Ayora destinarà els 206.145 euros del PPOS a millorar la xarxa hídrica del carrer Miguel Molsós, a fer obres de condicionament i reforma del gimnàs municipal i substituir la coberta del Cine Regio.

Cofrentes invertirà 132.267 euros en un nou pas de canalitzacions en la carretera N300a.

Cortes de Pallás rebrà del PPOS 195.642 euros, que desglossarà en quatre actuacions: començarà la primera fase de la construcció d'una oficina de turisme, s’habilitarà un centre social a El Oro després d'adequar el mirador i la sala del consultori mèdic i tancar la sala multiusos, es repararà la bassa d'El Otonel, i s’acabaran les obres de l'ermita de Viñuelas.

A Jalance, l’Ajuntament ha informat que els 102.133 euros es destinaran construir 56 nínxols en el cementeri municipal i a reurbanitzar i renovar el sistema de sanejament del carrer Isabel la Católica.

Jarafuel invertirà els 119.888 euros del PPOS en renovar infraestructures hídriques i reurbanitzar el carrer Nemesio Gozálvez.

Teresa de Cofrentes construirà la primera fase d'un alberg municipal amb els 110.697 euros que li corresponen.

Zarra reformarà i millorarà el poliesportiu municipal amb els 77.087 euros dels PPOS.

El doble d'ajudes que el 2015
El nou PPOS repartirà enguany 34 milions d'euros, el doble que el 2015, entre 261 municipis, 26 mancomunitats i 3 entitats menors, cosa que suposa pràcticament la totalitat de la província.

Tots els municipis rebran una assignació major a la d'anys anteriors en un pla que simplifica els tràmits burocràtics i incorpora criteris perquè la fórmula de repartiment siga més justa i transparent. D'aquesta manera es compleix l'objectiu anunciat pel president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, que en el ple d'investidura va avançar la voluntat de la nova Diputació de «concentrar més recursos en el PPOS, respectar l'autonomia dels alcaldes a l'hora de decidir les inversions que necessiten els seus municipis i posar fi a vint anys d'arbitrarietat».

En la mateixa línia, la vicepresidenta de la Diputació Maria Josep Amigó va dir que la nova fórmula de repartiment de les ajudes «portarà el PPOS a tots els ajuntaments amb independència del seu color polític».

Per la seua banda, el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, explicà com una de les novetats del pla «el període ampli per a soŀlicitar les ajudes i l'avançament del 85% dels diners amb l'adjudicació dels projectes».

Criteris per a calcular les ajudes
A més del nombre d'habitants i la superfície, criteris que es mantenen, també s'han afegit el percentatge de desocupació en cada municipi, l'existència de nuclis històrics, el cost dels serveis obligatoris i no obligatoris, i l'adhesió al Pacte d'Alcaldes. Gràcies a aquest darrer criteri, el nombre de municipis de la província adherits al pacte de l'organisme europeu que lluita contra el canvi climàtic ha passat de 13 a 54, una xifra que s'espera que augmente els pròxims mesos.

El nou Pla Provincial d'Obres i Serveis es pactà amb tots els grups polítics amb representació en la Diputació de València s’aprovà en sessió plenària amb el vot a favor de tots els partits excepte del PP, que s’abstingué.

La piscina municipal de Cotes és a l'estiu el punt neuràlgic de l'activitat en aquest municipi de la Ribera Alta. Des de l’obertura l'any 2006, constitueix alhora lloc de trobada i principal activitat d'esbarjo els mesos estivals per a la major part dels 355 habitants de la localitat. No obstant això, després de deu anys en funcionament, la instaŀlació s'havia quedat en part obsoleta i calia una renovació completa, que l'Ajuntament va poder fer abans de l'inici d'aquesta temporada gràcies a l'increment en les ajudes procedents de la Diputació de València.

Concretament, l'Ajuntament de Cotes ha destinat a aquesta infraestructura 37.500 euros del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) del 2015, del qual li varen correspondre un poc més de 50.000 euros, i una ajuda extraordinària de 6.000 euros, gràcies a la qual s'ha pogut acabar el pavimentat de la platja perimetral de la piscina.

Com explica l'alcaldessa de Cotes, Rosa Emília Lorente, les actuacions de més urgència eren el canvi del sistema de fontaneria de la piscina per a evitar pèrdues d'aigua potable. «Destinàrem a aquesta obra el gruix del primer PIFS, i la resta, uns 15.000 euros, els dedicàrem a arreglar voreres i carrers» —ha declarat l'alcaldessa. Pensàvem que hi hauria suficient, però, a mesura que avançava l'obra, calgué demolir el paviment anterior i canviar el sòl» —ha afegit Lorente.

Aquesta obra, en paraules de l’alcaldessa de Cotes, era «completament necessària per a poder obrir la piscina» a l'inici de la temporada, però suposava una inversió addicional per a la qual l’Ajuntament no tenia els diners. Es va traslladar la situació a la Diputació de València (la institució que presideix Jorge Rodríguez), que decidí concedir una ajuda extraordinària per a permetre acabar l'obra.

«El fet que l'Ajuntament no poguera afrontar eixe sobrecost no podia significar que els veïns de Cotes es quedaren sense poder accedir a la piscina a l'estiu» —ha explicat el president de la Diputació.

El canvi del paviment ha servit per a coŀlocar en tota la platja perimetral una solera de formigó imprés amb efecte fusta, que ha merescut les felicitacions dels veïns per donar-li un caràcter completament renovat a la instaŀlació. No obstant això, l'alcaldessa de Cotes ja està pensant en la segona fase del projecte: canviar el got de la piscina i el sòl dels vestuaris, «que, encara que no és prioritari, és precís per a poder tindre una instaŀlació molt més còmoda» —ha conclòs Lorente.

La comarca de La Canal de Navarrés ha rebut un total de 486.884 euros de la segona fase del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) de la Diputació de València, dirigit als municipis de menys de 5.000 habitants per a realitzar obres que, segons el president de la Corporació, Jorge Rodríguez, “no impliquen sobrecostos en manteniment i conservació, als quals els ajuntaments no puguen fer front després”.
 

Els municipis d'aquesta comarca que han sigut beneficiats amb les ajudes del PIFS són Millares (35.317 euros), Bicorp (57.323 euros), Quesa (59.480 euros), Bolbaite (69.083 euros), Chella (85.776 euros), Anna (87.260 euros) i Navarrés (92.645 euros).

Aquestes ajudes podran sol·licitar-se en el moment que es publique l'extracte de la convocatòria en el BOP, en el termini aproximat d'un mes. A partir d'aquest moment, tindran 10 dies per a presentar els seus projectes i idees detallats, i les obres podran executar-se fins a la tardor de 2017. Els consistoris podran cobrir amb aquesta dotació obres noves o qualsevol actuació que haja sigut adjudicada des de l'1 de gener del present any. 

Jorge Rodríguez ha assegurat que aquesta nova edició d'ajudes també es farà seguint els objectius que es van marcar en el seu moment: “que els diners s'invertisquen pensant en les persones i no en els bancs, que les adjudicacions es facen mitjançant criteris objectius i respectant l'autonomia dels alcaldes, i que les obres siguen sostenibles”. 
 

En la mateixa línia s'ha expressat la vicepresidenta, qui a més ha assenyalat “l'esperit de la nova Diputació d'ajudar als municipis, sobretot als més xicotets, tal com s'està fent amb altres plans com el PPOS i el Pla de Camins i Vials”. 

La segona fase del PIFS invertirà en total més de 12 milions d'euros del romanent de 2015 en els 187 municipis de menys de 5.000 habitants de la província, unes ajudes que se sumen als 71 milions d'euros del romanent de 2014 que ja s'han invertit en 1.200 obres i han permès crear 2.400 llocs de treball en les comarques valencianes en una primera fase del Pla. 

Criteris variables per habitants

Els dirigents de la Corporació provincial han destacat el caràcter objectiu dels criteris de repartiment d'aquestes ajudes, que es faran en funció del nombre d'habitants partint d'una base “justa i solidària que permeta als xicotets municipis millorar el dia a dia dels seus veïns” mitjançant inversions sostenibles i sense costos complementaris. 

D'una banda, els municipis de fins a 500 habitants rebran 30.000 euros fixos més una variable de 13,70 euros per habitant; d'altra banda, aquells d'entre 500 i 5.000 habitants rebran 50.000 euros més la mateixa variable de 13,70 euros per habitant. D'aquesta forma, l'escala contempla ajudes aproximades d'entre 30.000 i 120.000 euros, segons el nombre d'habitants dels municipis i en la franja en la qual es troben.

En funció d'aquestes franges, els municipis de menys de 100 habitants rebran un poc més de 30.000 euros; els municipis d'entre 100 i 500 habitants entre 30.000 i 40.000 euros; els municipis d'entre 500 i 2.000 entre 60.000 i 80.000 euros; i els municipis d'entre 2.000 i 5.000 habitants entre 80.000 y 120.000 euros.