222 projectes en àrees tan diverses com l'Administració Electrònica, la Transparència, la igualtat, la joventut i l'Esport. Són dades que llança el programa de Gestió i Retenció del Talent de la Diputació de València, la segona fase de la qual ha sigut presentada pel diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, en la seu de la Corporació provincial.

L'objectiu és posar en valor els coneixements de la joventut valenciana per a evitar que hagen de marxar-se a l'estranger per a treballar. “Amb aquest projecte pretenem beneficiar tant als nostres joves com a les entitats locals, servint de llaç entre els estudis i el món laboral a uns, i recolzant-los econòmicament en els seus projectes innovadors”, ha assenyalat Bartolomé Nofuentes.

Després d'engegar l'any passat la primera fase del projecte amb el ferm compromís d'aconseguir retenir el talent a València, el diputat ha explicat una de les tres línies estratègiques d'actuació d'aquest programa, la modalitat de postgraduats. D'aquesta manera, els Consistoris poden dinamitzar els seus recursos per a respondre als reptes del seu entorn mentre introdueixen millores en l'àmbit municipal.

Al mateix temps, els joves postgraduats i tècnics superiors de cicles formatius de grau superior poden aplicar de forma pràctica els seus coneixements i adquirir experiència en projectes estratègics. “Però no es tracta només d'introduir als nostres postgraduats i postgraduades en el mercat laboral, sinó també de reconéixer el valor que tenen i d'aprofitar-ho”, ha assegurat Bartolomé Nofuentes.

222 projectes en Administració Electrònica, Transparència i Igualtat

En total, s'han presentat 222 municipis amb projectes singulars que giren entorn d'onze àrees: Benestar Social; Cartografia; Cultura; Economia i Ocupació; Formació; Igualtat, Inclusió, Joventut i Esport; Medi ambient; Mitjans de comunicació; Administració Electrònica; Transparència, Participació i Bon Govern; i Turisme. Les que més projectes sumen són les d'Administració Electrònica amb 49; Transparència, Participació i Bon Govern amb 41; i Igualtat, Inclusió, Joventut i Esport amb 39.

En gran mesura, els projectes estan dirigits als col·lectius amb majors dificultats amb l'objectiu d'aconseguir una situació d'igualtat amb la resta de la població. “Gràcies al suport tant de les entitats locals com de les empreses, podem assegurar que la província de València és el major espai europeu de coworking”, ha assegurat Nofuentes.

El Programa de Gestió i Retenció del Talent de la Diputació de València ha sigut àmpliament reconegut, rebent en 2015 l'etiqueta europea a la Qualitat de Programes de Beques en l'Estranger que atorga l'entitat social InternsGoPro, la nominació al premi de Millor Programa Públic de Retenció i Atracció del Talent 2016 de la startup Olé i la startup Europe Awards, i el reconeixement de le Figaro Étudiant com un dels millors programes de pràctiques, situant a la Diputació de València per davant d'entitats com la Cambra de comerç britànica o Microsoft Europea.

*Disponibles imatges de vídeo en el FTP de Diputació de València

Huitanta anys sense la música d'orgue sonant a Alboraya, un municipi amb tradició organística documentada des d'almenys l'any 1718. Una situació amb data de caducitat, ja que la iniciativa d'un grup de feligresos de la Parròquia Assumpció de La nostra Senyora ha engegat la maquinària per a recuperar aquest instrument i que torne a sonar la seua música en la localitat.

El ‘Proyecto Órgano’ es va engegar en 2009, però no va ser fins a gener de 2016 quan es va impulsar definitivament, en conéixer-se la venda d'un orgue de segona mà en la parròquia Evangelich Kirchengemeinde en la ciutat alemanya d’Eschweiler, prop d'Aquisgrà. Es tractava d'un instrument construït en 1966, de gran qualitat i en perfecte estat de conservació, amb 1970 tubs, flautats amb aliatge de 75% d'estany, ressonadors de fagot de coure i tubs de fusta fabricats amb roure i caoba.

A partir d’aleshores es va llançar una primera fase per a l'adquisició, desmuntatge i trasllat de l'orgue a Alboraya, i per al seu finançament es van organitzar una sèrie de concerts benèfics, així com la campanya ‘Apadrina un tubo’, que va consistir que cada persona podria ‘apadrinar’ un tub de l'orgue amb una quantitat simbòlica de 30 euros. En aquests moments el projecte es troba en la seua segona fase, per a la qual el municipi rebrà el suport de la Diputació de València.

En una reunió mantinguda entre el president de la Corporació, Jorge Rodríguez, i l'alcalde d'Alboraya, Miguel Chavarría, en la seu de la institució provincial, Rodríguez s'ha compromès a finançar aquesta part del projecte, que consisteix en la construcció d'una caixa-moble o caixa acústica, la funció de la qual és albergar tot el mecanisme i els tubs sonors de l'instrument, així com fer les funcions de caixa de ressonància.

“Parlem de 32.500 euros de subvenció, per la qual cosa estem contentíssims que el president haja captat la idea de la tradició musical d'Alboraya per a tornar a tenir un orgue en el municipi”, ha indicat l'alcalde, Miguel Chavarría. Per la seua banda, Jorge Rodríguez ha destacat “la iniciativa emprenedora de diferents col·lectius socials d'Alboraya per aconseguir tenir de nou un orgue en la parròquia”.

El president de la Diputació ha afegit que la institució “sempre estarà recolzant aquest tipus d'inversions en cultura i tradició, que en aquest cas, a més, estan vinculades a la música, que forma part de l'ADN dels valencians”.

Daniel Rubio, coordinador de la comissió gestora del ‘Proyecto Órgano’, ha assegurat que “un orgue, a més d'acompanyar els actes litúrgics propis de l'església, és un instrument molt versàtil que dóna cabuda a tot tipus de concerts i suposa tenir un referent més en el poble”.

Posteriorment, en una tercera fase, es realitzarà el muntatge de l'instrument. Entre els objectius que es persegueixen amb l'orgue, el cost final del qual ascendeix a 149.000 euros, estan acompanyar i embellir les celebracions litúrgiques, ser un centre d'activitat cultural del municipi i facilitar l'estudi a joves organistes.

Engegada del Fons de Cooperació Municipal

L'alcalde d'Alboraya, Miguel Chavarría, ha aprofitat l'ocasió per agrair a la institució provincial l'engegada al costat de la Generalitat Valenciana del Fons de Cooperació Municipal, una reivindicació històrica del municipalisme. “Els ajuntaments necessitem eixa via de finançament i crec que la iniciativa és d'agrair perquè anem a rebre per primera vegada aquest fons des de la Generalitat i la Diputació de València”, ha subratllat Chavarría.

Alboraya rebrà 413.102 euros del Fons, aportats a parts iguals per la Diputació de València i la Generalitat. Quan estiga formalitzada l'adhesió al decret del Consell està previst que la Corporació provincial faça efectiu el pagament del 100% de la seua part, un poc més de 200.000 euros, a l'Ajuntament d'Alboraya. El primer Fons de Cooperació Municipal destinarà als ajuntaments 41,2 milions per a potenciar l'autonomia local amb inversions i despesa corrent.

La Diputació de València ha estat present en el derbi del futbol femení valencià, jugat per primera vegada a Mestalla. La diputada d'Esports, Igualtat i Joventut, Isabel García, ha assistit a la llotja de l'estadi valencianista per a presenciar l'enfrontament entre el València CF i el Llevant UD, mostrant d'aquesta forma el suport de la Corporació provincial per l'esport femení i la lluita per la igualtat.

En aquesta cita històrica, que es va saldar amb victòria per a l'equip local, van assistir 17.000 espectadors per a mostrar que el futbol femení és cada vegada més reconegut. “Des de la Diputació de València hem contribuït a acréixer el valor de l'esport femení en la província de València, però sense la complicitat dels clubs açò no seria possible”, ha assenyalat Isabel García.

La unió d'institucions per la igualtat

L'esport és una potent eina de canvi social i, conscient d'açò, la Diputació de València ha signat un conveni per la igualtat amb la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana (FFCV). A través de l'àrea de Joventut, Esports i Igualtat, la Corporació provincial ha destinat 33.000 euros per a la promoció i suport de la pràctica esportiva a clubs de futbol femenins.

La temporada en què es juga el primer derbi femení valencià en la història de Mestalla ha coincidit amb l'assignació d'aquestes ajudes, que aniran destinades a equips de municipis de la província de València com Aldaia, Mislata, Xeraco i Torrent, entre altres. Així mateix, les subvencions es concediran tant a equips de segona divisió, com a la lliga autonòmica femenina i clubs de primera i segona regional. En paraules de la diputada, “la nostra responsabilitat és visibilizar el futbol femení i que aquestes xiques tinguen ajudes a l'altura de les quals tenen els equips masculins”.

Accions com aquesta reafirmen el suport de la Diputació de València a l'esport femení, cada vegada més seguit, que s'ha bolcat no solament a través de les subvencions a clubs, sinó també amb iniciatives com ‘Fes el teu retrat contra el maltractament’, a la qual es van sumar l'equip granota i el València CF, la mobilització de 800 comissions falleres amb la banderola ‘No a la violència de gènere’, o la celebració del congrés nacional Mujeres y Deporte.

*Disponibles imatges de video en FTP Diputació de València*

La vicepresidenta del Patronat de Turisme i diputada de Turisme de la Diputació de València, Pilar Moncho, ha inaugurat la I Jornada Comarcal de Sostenibilitat en Àrees Turístiques celebrada avui a Yátova, en la seu de la Mancomunitat de la Foia de Bunyol-Xiva. També han participat en la inauguració el president de la Mancomunitat i alcalde de Godelleta, Rafael Fora.

La vicepresidenta del Patronat de Turisme ha felicitat els organitzadors de la primera edició d'aquestes jornades que han comptat amb la col·laboració de València Turisme. “Som conscients i estem conscienciats de la prioritària necessitat de cuidar i respectar el medi ambient, no solament a propòsit de la celebració de l'Any internacional del Turisme Sostenible sinó sempre, és una màxima que inspira totes les nostres accions i marca la nostra gestió”.

Solidaritat territorial

La màxima responsable de l'Àrea de Turisme de la Diputació ha destacat que la sostenibilitat turística “ha de ser mediambiental, per descomptat, perquè el paisatge és el recurs per excel·lència que, a més, ha de convertir-se en producte turístic, però també ha de ser financera per a garantir la creació i la continuïtat de les empreses del sector turístic encarregades de canalitzar aqueix viatge del recurs al producte, amb el suport de les institucions públiques”.

En aquest sentit, Pilar Moncho ha reivindicat una col·laboració encara més estreta entre els sectors privat i públic. “La cooperació és necessària a tots els nivells i en tots els àmbits i ha d'anar acompanyada també d'accions territorialment solidàries, açò és, hem de treballar en clau comarcal, ser solidaris i oferir tot el que hi ha en el territori sense barreres ni fronteres locals”.

Èxit turístic

Sobre les excel·lents xifres d'ocupació turística registrades durant el recent període vacacional, Pilar Moncho ha assegurat que “auguren una magnífica campanya estival perquè Setmana Santa i Pasqua són un baròmetre precís. Les xifres van bé i aquestes bones dades han de motivar-nos per a seguir treballant en la mateixa línia, amb programes i accions que aporten més benestar als treballadors del sector i més sostenibilitat al territori”.

La I Jornada Comarcal de Sostenibilitat en Àrees Turístiques ha explicat també amb la intervenció del responsable de Gestió Turística del Patronat de Turisme, Evarist Caselles, representants d'accions turístiques de 12 municipis de la comarca així com el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, encarregat de la clausura.

La Diputació de València, a través de l’Àrea de Patrimoni, ajudarà el municipi de Beniparrell a recuperar i restaurar el claustre de l’antic Convent de Carmelites, un edifici d’estil neoclassicista que data del segle XVIII, i obrir-lo a l’actual plaça del poble o Plaça del Baró. Així ho ha anunciat la vicepresidenta de la corporació provincial, Maria Josep Amigó, durant la visita efectuada a aquest municipi de l’Horta Sud per a conèixer de primera mà les inversions realitzades a través del Pla Provincial d’Obres i Serveis (PPOS), el Pla d’Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) i altres col·laboracions.

En concret, la intenció del Consistori de Beniparrell és adquirir en propietat l’immoble que alberga actualment aquest claustre per a posteriorment enderrocar l’edifici i que el claustre, una vegada restaurat, passe a formar part de la plaça Major, ampliant així aquest espai per al gaudi de la ciutadania del municipi.

Maria Josep Amigó ha manifestat que des de la Diputació de València «sempre estarem al costat dels Ajuntaments i, en particular, amb el de Beniparrell per ajudar i col·laborar amb el Consistori per tal de guanyar aquest espai de gran valor històric, arquitectònic i cultural per a la ciutadania», ha indicat. La vicepresidenta ha assegurat que «es tracta d’una obra ambiciosa i des de l’Àrea de Patrimoni ajudarem a fer realitat la recuperació d’aquest edifici per al gaudi dels veïns i veïnes del municipi i els seus visitants, que de segur quedarà per a la posterioritat», ha remarcat.

Així mateix, la vicepresidenta ha reivindicat «l’autonomia municipal a l’hora de definir quines actuacions resulten prioritàries i constitueixen necessitats reals per a cadascun dels municipis», en la línia marcada «pel nou equip de govern de la Diputació per tal d’afavorir l’execució d’aquelles actuacions que aposten per millorar la qualitat de vida de les nostres veïnes i veïns», ha assegurat.

Per la seua part, l’alcalde de Beniparrell, Salvador Masaroca, ha explicat que des del Consistori «ja hem mantingut diferents contactes amb l’Àrea de Patrimoni de la Diputació de València per tal d’explorar diferents possibilitats que ens permeten iniciar les actuacions de restauració i recuperació d’aquest claustre de l’antic Convent de Carmelites», ha apuntat. «Un immoble que mereix donar-se a conèixer per tal d’afavorir la difusió del patrimoni arquitectònic i cultural de Beniparrell», ha subratllat Masaroca.

Remodelació de la Piscina Municipal

Durant la seua estada a Beniparrell, la vicepresidenta ha visitat les tasques de remodelació escomeses a la Piscina Municipal. Un projecte que ha requerit d’una inversió lleugerament superior als 200.000 euros, i que ha comptat amb una aportació de 70.000 euros per part de la corporació provincial.

Així mateix, també s’han executat treballs de condicionament i millora en la zona del Barranc de Picassent al seu pas per Beniparrell. Actuacions que han consistit en la instal·lació de tanques de protecció i enllumenat públic per a dinamitzar aquest enclavament com a àrea d’esplai per als veïns i veïnes del municipi. Unes actuacions que han disposat de 66.000 euros de fons provincials.

Amb els recursos proporcionats per la Diputació de València també s’han pogut escometre actuacions a la Casa de la Cultura del municipi, on s’han realitzat treballs de millora en l’accessibilitat, adaptant l’immoble per a persones amb mobilitat reduïda.

En total, han estatprop de 300.000 euros de recursos econòmics cedits per la Diputació de València, a través del Pla d’Inversions Financerament Sostenibles i el Pla Provincial d’Obres i Serveis, que han possibilitat l’execució de diferents actuacions encaminades a millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes de Beniparrell.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

La Biblioteca d’Autors Valencians, històrica col·lecció de la Institució Alfons el Magnànim fundada per Joan Fuster en 1981, presenta en la Fira del Llibre de València els dos primers títols publicats en la nova etapa que ara comença dirigida per Enric Sòria: els Diàlegs de Joan Lluís Vives i la novel·la Ícar o la impotència, d’Artur Perucho.

La col·lecció va nàixer amb l’objectiu de posar a l’abast del públic lector valencià obres d’autors valencians de totes les èpoques i després de Perucho i Vives, Sòria anuncia «sorpreses interessants»en aquesta col·lecció. Com a part de la recuperació de l’esperit inicial de la Biblioteca d’Autors Valencians, Fèlix Bella ha recuperat el disseny original de les cobertes i ha actualitzat amb elegància la composició tipogràfica, a més l’enquadernació en tapa dura amb sobrecobertes atorgaran a la col·lecció més resistència, major solidesa i millor llegibilitat.

Vives en valencià

El Magnànim publica per primera vegada a Lluís Vives en valencià i ho fa amb els Diàlegs, l’obra més reeditada i traduïda de l’humanista valencià. Redactada com un manual per aprendre llatí, els vint-i-cinc col·loquis que la componen són una peça literària notable, no exempta de teatralitat, un quadre dels costums a les ciutats europees de principis del segle XVI i un tractat educatiu i moral. Per a aquesta edició, Francesc J. Hernández ha actualitzat l’acurada traducció de Josep Pin i Soler publicada en 1915, la qual presenta una riquesa lèxica notable i una expressió plena de vivacitat.

Una novel·la poc coneguda de Perucho

Ícar o la impotència fou escrita en París i publicada en València en 1929. La novel·la planteja la frustració i la recerca d’equilibri d’un jove que, incapaç d’assolir els seus ideals a València i Barcelona, passa una temporada a París, on es realitza sexualment, però fracassa sentimentalment. Amb ella, Artur Perucho obria una porta d’entrada a la modernitat (temàtica i formal) a la literatura valenciana. Desgraciadament la guerra civil i el franquisme trencaren amb eixa modernitat i la novel·la restà pràcticament desconeguda i introbable. Ara, el Magnànim la recupera amb edició i estudi del professor Josep Palomero, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

El diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, i el president de la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), Jesús Figuerola, han anunciat aquest matí en la 52 Fira del Llibre de València que el programa Ciutat Lectora, iniciat en octubre del 2016, obri una convocatòria pública per a incorporar enguany a nous municipis de les comarques valencianes.

Ciutat Lectora és un programa del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura (PVFLL), que ha promogut i coordina FULL a través d’un conveni amb la Diputació de València. Ofereix un acompanyament durant quatre anys per a la implementació, estratègica i planificada, d’accions municipals de motivació lectora, adreçades a tota la ciutadania d’una població.

«El projecte de Ciutat Lectoraés un programa d’acompanyament dissenyat per a estimular la lectura. La fórmula creada permet la combinació de cultura, coneixement i foment de la indústria editorial en un mateix projecte», ha subratllat Xavier Rius.

El responsable de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València també ha incidit en què la complicitat mostrada pels ajuntaments en aquest projecte «resulta fonamental»,  ja que «repercutirà directament en la ciutadania com a principal beneficiària». És per això, ha aprofitat la seua presentació per a efectuar una crida als consistoris, «en especial als més menuts, donat que aquest programa contribuirà a garantir de forma efectiva l’accés a la lectura per part dels veïns i veïnes d’aquestes localitats amb menors recursos», ha apuntat.

Xavier Rius ha explicat que el suport de la Diputació a aquest projecte «és fruit de la revisió de les iniciatives d’impuls i foment de la lectura, així com de l’esforç en voler contribuir a l’increment de l’índex de lectura al nostre territori», donat que «no hi ha cap dubte que la lectura ens fa més lliures», ha remarcat.

Jesús Figuerola, per la seua part, ha asseverat que a través d’aquest programa «FULL analitza els punts forts i febles que cada ajuntament acredita al voltant de la lectura i amb eixa informació dissenya polítiques concretes que en milloren els seus nivells», ha indicat. «Es tracta de preparar plans a mida, no extrapolables, per tal de no donar pals de cec en la dinamització de la lectura. En qualsevol política cultural si vols aconseguir un resultat, has de dissenyar primer un pla d’actuació», ha recalcat.

«Fa sis mesos començàrem les gestions amb els primers municipis que han assumit la iniciativa: Utiel, Catarroja i Alzira», ha apuntat el president de FULL, qui ha continuat explicant que «per arrancar es va proposar a ajuntaments amb dinàmiques lectores importants, però a partir d’ara obrim una convocatòria pública a tota la demarcació de València, ja que, de moment, és la seua diputació la que ens està donant suport. Amb els nous municipis sumarem al voltant de dotze ciutats lectores al final d’aquesta legislatura», ha pronosticat.

Un model propi

El programa està inspirat en diverses experiències semblants en l’estat espanyol, Europa –com els britànics Book Towns– i de Sud-amèrica, «a partir de les quals hem intentat crear un model que ens servisca per a la realitat del nostre entorn lingüístic», ha apuntat Figuerola. Unad’elles és el projecte Municipi lector del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. D’aquest n’adopta la idea de treballar des de la dimensió municipal a partir d’un Consell de Lectura, amb l’assessorament de tècnics especialistes. Tot i així, pretén superar els límits del públic infantil i juvenil i definir accions per integrar el conjunt de la població com a beneficiària i dinamitzadora del projecte.

El projecte parteix de la constitució del Consell de Lectura Municipal, organisme integrat per representants dels agents més importants per a la promoció del llibre i la lectura al municipi, com són els centres educatius, les AMPA, la Biblioteca, l’administració municipal, el sector del llibre i les entitats i associacions del municipi. En municipis de més de 20.000 habitants es constituiran dos o més Consells de Lectura. I en el cas que la ciutat tinga més d’una biblioteca, se’n pot muntar un per cadascuna de les seues àrees d’influència, per barris o per districtes. 


Intercanvi de bones pràctiques

Mensualment es farà una avaluació i es reconduiran les accions segons els resultats obtinguts. L’ajuntament és qui signa el conveni d’adhesió, finança la seua implementació i es compromet a donar suport al projecte durant un període mínim de quatre anys.

L’intercanvi de bones pràctiques és també un dels objectius del programa a l’hora de fer xarxa. Amb aquest propòsit es preveu organitzar anualment o bianualment jornades de treball, intercanvi i formació amb membres de les diferents Ciutats Lectores.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

La Diputació de València convoca 4 beques de formació a realitzar en les àrees de projectes europeus i servicis innovadors i sostenibles.

BASES

Les sol·licituds es realitzaran per la seu electrònica i es presentaran en el Registre General.

El termini de sol·licitud és del 28 d'abril al 17 de maig de 2017.

Un centenar de veïns i veïnes de les localitats de Bolbaite i Guadasséquies han visitat aquest dijous els edificis de la Diputació de València, acompanyats per la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, com a part del programa cultural Açò és la Dipu.

Junt a l'alcaldessa de Bolbaite, Carolina Mas, i l'alcaldessa de Guadasséquies, Carmen Vidal, la diputada de Benestar Social ha recordat que la Diputació representa a tots els ciutadans. “Els qui ens asseiem en aquestes cadires, tant en les files del govern com els qui ocupen la bancada de l'oposició, som tots representants dels nostres pobles i les nostres comarques i des d'ací debatem les polítiques sempre des del respecte”.

“Els pobles xicotets, sense l'ajuda de la Diputació, més val que tanquem”, ha bromejat l’alcadessa de Guadasséquies, a més d'assenyalar que Açò és la Dipu “és una iniciativa que agrada molt als majors”. Els veïns de Bolbaite, per la seua banda, han mostrat un gran interès pel programa en la seua primera visita a la Corporació provincial. “Com que acabaren ahir les festes del poble teníem por no omplir l'autobús, però hem vingut al complet”, ha ressaltat la regidora. En paraules de Carolina Mas, “és la manera que els veïns coneguen la institució que ajuda als pobles xicotets, i que per exemple des de l'àrea de Benestar ens ha finançat unes classes de gimnàstica cognitiva per a majors que han tingut molt èxit”.

Els visitants han ocupat els escons dels diputats per a escoltar les explicacions sobre el funcionament de la institució que la pròpia diputada els ha presentat. Així mateix, Mercedes Berenguer ha ressaltat l'important patrimoni de la Diputació de València, que està “obert a tots”, i que en les seues paraules, “val la pena conéixer, ja que en ocasions estem més familiaritzats amb municipis d'altres països i no coneixem la nostra terra”.

Una ruta històrica i institucional

El component cultural del programa Açò és la Dipu és el factor dominant en aquestes visites, que arranquen en el carrer Navellos i tenen com a parades els palaus de Batlia i l'Escala, l'antic Hospital General de València, el Museu Valencià de la Il-lustració i la Modernitat (MUVIM) i l'Institut Valencià d'Audiofonología (IVAF). 

Així, els participants tenen l'oportunitat de conèixer la història i el funcionament de la Diputació com a institució, les característiques arquitectòniques dels edificis que componen la seu principal, situada en la plaça Manises, i descobrir alguns aspectes de la història de València i el seu centre històric, des del segle XV fins ara. 

Amb aquesta iniciativa, des de l'Àrea del Benestar Social de la Diputació “volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis que componen la Diputació, explicant quan es van fer, en quin context i amb quina finalitat, i després, lògicament, que conegueren el seu interior”, ha explicat Mercedes Berenguer. Les visites continuaran tots els dilluns, dimarts i dijous fins al pròxim mes de novembre.

Tots els ajuntaments del Camp de Morvedre han aconseguit concloure a temps les 52 obres impulsades dins del marc del primer Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS), a les quals se sumen 32 projectes i direccions d’obra finançats amb càrrec a aquest mateix pla. En total, 84 actuacions realitzades a la comarca gràcies a un programa d'ajudes als municipis que el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, va crear només accedir al càrrec amb els 70 milions d'euros de romanent no gestionats per part de l'anterior equip de govern provincial perquè, en lloc d'acabar en els bancs, s'invertira directament en el benestar dels valencians i les valencianes. 

Aquesta decisió va suposar per als 16 municipis de cada una de les comarques una injecció addicional de prop de 3 milions d’euros amb els quals poder dur a terme aquelles obres que consideraven necessàries per a millorar la qualitat dels serveis i infraestructures del municipi, però que inicialment s'havien quedat fora dels seus pressupostos per falta de disponibilitat econòmica, malgrat tractar-se en molts casos de reivindicacions històriques.

Els ajuntaments van tenir un primer termini d’un parell de mesos, entre octubre i desembre de 2015, per a presentar els projectes i, una vegada adjudicades les obres, disposaven de temps fins al 31 de desembre de 2016 per a executar-les, amb un termini addicional de 10 dies per a justificar que les actuacions s'havien realitzat i pagat. Tot un repte per a la Diputació i per als consistoris que, malgrat l'ajustat, s'ha saldat amb un 100% d'execució quant a projectes inicialment plantejats i finalment realitzats. En paraules de Rodríguez, “aquest nivell d'execució, que és similar en totes les comarques valencianes, demostra el potencial del municipalisme i que la maquinària institucional pot donar una resposta ràpida a projectes que mereixen la pena”.

Resoldre “problemes reals”

Els 2.892.350,83 euros que finalment s'han invertit a través del PIFS als municipis del Camp de Morvedre han servit per a millorar l'asfaltat dels carrers, les xarxes d'aigua potable, les canalitzacions per a evitar inundacions o l'accessibilitat de les voreres i els edificis públics, però també per a rehabilitar escoles i centres socials, adequar instal·lacions esportives o millorar l'equipament i els serveis en general dels ajuntaments i municipis.

En concret, per tipus d'inversió, de les 84 actuacions finançades en la comarca amb càrrec a aquest pla, 32 corresponien a direccions i projectes d'obra i la resta, 52, a inversions directes en béns i serveis municipals. D'aquestes, el 50% s'han destinat a la millora de la via pública, fonamentalment reurbanització de carrers, però també asfaltat de vials i ampliació de zones verdes. Un 33% del total de les obres executades han tingut per objecte la rehabilitació o ampliació de l'equipament esportiu, cultural, social i educatiu i un 13% s'han destinat a realitzar millores en les xarxes de proveïment d'aigua i de sanejament.

En resum, “actuacions que escapen del concepte d'obres faraòniques d'una altra època i se centren a resoldre problemes reals dels ciutadans, en molts casos reivindicacions dels ajuntaments que portaven anys sense atendre's, bé per falta de recursos o simplement per desinterès”, explica el president de la Diputació, Jorge Rodríguez. “El més destacat del balanç global del PIFS és que, més enllà de les bones intencions, hem aconseguit passar de les paraules als fets i, a més de concedir als alcaldes i alcaldesses l'autonomia per a decidir les inversions, s'ha aconseguit que les inversions s'executen i hui siguen realitats que poden gaudir els veïns i veïnes dels municipis valencians”.