El nou govern de Sagunt ha entrat amb la idea de ser un canal obert a la ciutadania i fomentar la seua participació. Amb aquesta última incorporació, ja són 8 els municipis que utilitzen la nova eina Web de la Diputació de València que permet gestionar i publicar la informació relacionada amb obsequis i viatges d'alts càrrecs.

El diputat de Transparència, Berto Jaramillo, ha mostrat el seu empeny en col·laborar amb les administracions “a tots els nivells”. “El nostre compromís és que tot allò que engeguem en matèria de transparència en la Diputació, i dins de les nostres possibilitats, es creu i dissenye pensant que també puga ser utilitzat pels ajuntaments de la província de València”, ha conclòs.

L'última revisió de l'Índex de Transparència per a Ajuntaments (ITA), verificació anual sobre el complint en matèria de transparència, va animar al consistori a provar les millores proposades. “Hem de ser transparents, estem estrenyent a les associacions a l'hora de competir per les subvencions i pensem que hem de donar exemple”, ha assenyalat Albert Oliver, assessor de la regidoria de Transparència de Sagunt.

L'aplicació Web proporciona a la ciutadania conèixer la informació relacionada amb els obsequis –les seues característiques principals i qui ho ha proporcionat– i els viatges d'alts càrrecs. Una vegada implantada en la seua pròpia seu electrònica, la Corporació provincial va posar aquest servei a la disposició dels 266 municipis de la província perquè sense cost algun puguen incorporar-los en les seues organitzacions.

Estratègia Govern Obert

Aquesta mesura s'emmarca en la recentment aprovada Estratègia de la Diputació en matèria de Govern Obert per al període 2016-2019, coneguda com GO! #DiputacioValencia, que incorpora diverses àrees d'acció i múltiples projectes encaminats a enfortir la cultura de transparència i obertura de les administracions públiques.

Jaramillo ha explicat que conèixer els obsequis que rep un representant polític “és fonamental per a evitar les pràctiques que han posat sota sospita a la classe política en els últims anys”. A aquest efecte, els diferents apartats de l'eina “permeten verificar que els desplaçaments s'ajusten, per exemple, als límits pressupostaris previstos, les raons que ho justifiquen o qui assumeix els seus costos”, ha assenyalat el diputat provincial.

La Diputació de València manté l’aposta per la producció cultural en valencià des de les editorials públiques. Així ho ha assegurat la vicepresidenta de la corporació provincial, Maria Josep Amigó, durant la seua visita a la 52ena edició de la Fira del Llibre de València, on ha acudit a l’expositor de la Institució Alfons el Magnànim, dependent de l’Àrea de Cultura.

Maria Josep Amigó ha refermat el compromís de la corporació provincial «per fer cultura en valencià des de les editorials de titularitat pública», pel que ha confessat que «ens ompli d’orgull, com a administració pública, comprovar com un organisme com la Institució Alfons el Magnànim aposta per la cultura escrita i en valencià», ha indicat la vicepresidenta.

«Tot i la limitació de recursos, la Institució Alfons el Magnànim està realitzant una tasca encomiable i rellançant diverses col·leccions, com ara Papers de Premsa –dirigida per Emili Piera– i ha estat capaç de recuperar la Biblioteca d’Autors Valencians –sota la direcció d’Enric Sòria–, que ha permès presentar importants novetats editorials en aquesta Fira del Llibre i rescatar obres que feia molts anys que no es portaven a un aparador com aquest», ha subratllat Maria Josep Amigó.

Per la seua part, Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, s’ha felicitat del transcurs d’aquesta Fira del Llibre: «està anant molt bé i tenim l’oportunitat de presentar diverses novetats editorials que estan tenint una gran acollida entre el públic lector».

Per a Flor, «el Magnànim és una institució que compta amb un ampli catàleg integrat per 1.300 llibres. És la nostra obligació continuar ampliant aquest fons per tal d’apropar la cultura a la ciutadania valenciana», ha destacat el director de l’institut provincial.

Entre les novetats presentades pel Magnànim en aquesta Fira del Llibre destaca Diàlegsde Joan Lluís Vives i la novel·la Ícar o la impotència, d’Artur Perucho. Constitueixen els dos primers títols de la nova etapa de la Biblioteca d’Autors Valencians, històrica col·lecció fundada per Joan Fuster en 1981. Així mateix, el Magnànim, en el marc de la col·lecció Papers de Premsa, acaba de publicar dos llibres que recullen l’obra periodística d’autors destacats i de gran interés: Notes d’un desficiós, de Joan Fuster,i La inteligencia a sus pies, de José Vicente Aleixandre. El primer volum recupera al Fuster més satíric i divertit que cada setmana contemplava, des de les pàgines de Qué y Dónde,l’actualitat de l’efervescent València de la transició democràtica i dels inicis de la recuperació de l’autogovern. Mentre que el segon recull una selecció d’articles publicats pel periodista José Vicente Aleixandre a Jornada, Levante-EMV i la Cartelera Turia, ambel seu estil precís i intel·ligent.

També es troben obres adreçades als pobles i comarques, a través de la col·lecció d’Estudis Comarcals; el títol Crònica de l’òpera representada a València (1936-1959). La Guerra Civil i la Postguerra, el qual submergeix els lectors curiosos i especialitzats en els aspectes més interessants al voltant dels espectacles operístics que es varen representar al Teatre Principal de València durant les dècades dels trenta, quaranta i cinquanta del segle passat. Resulta d’especial interès el recorregut a través de La taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX a la col·lecció de la Fundació La Fontana; a més d’un llibre que repassa la història del PSPV, emmarcat dintre de la col·lecció Adés & Ara, que repassa la trajectòria d’aquesta formació política abans de la seua unificació amb el PSOE.

El president  del Gremi de Llibrers de València, Nacho Larraz, ha reivindicat que el catàleg editorial de la Diputació de València «és un dels cinc més importants i més rigorosos que existeixen, per això, el fet que estiga present a la Fira del Llibre resulta tota una sort per a l’organització i els visitants», ha apuntat. En aquest sentit, Larraz també ha defensat l’existència d’editorials públiques «donat que aborden  temàtiques que mereixen un tractament especial i que les editorials privades aborden de forma diferent», ha asseverat.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

Llutxent pretén recuperar el llegat cultural i intel·lectual de la que va ser, a la fi del segle XV, la primera universitat de València, situada en el monestir d'aquest municipi de la Vall d'Albaida. La restauració de les seues joies patrimonials, que inclouen l'Ermita de Sant Lluis Beltrán i la espadanya del Monestir del Corpus Christi, finalitzaran abans d'estiu, segons ha anunciat l'Àrea de Patrimoni de la Diputació que dirigeix Pepe Ruiz.

La guia local del municipi ja ha començat les visites a uns edificis l'origen dels quals es remunta a l'any 1340, amb la creació d'una església primitiva que més tard es transformaria en un convent de l'ordre dels dominicos. “Val la pena acostar-se, el lloc és un paratge natural enfront d'una pinada amb vistes a la Vall d'Albaida, la serra de Benicadell i les muntanyes de La Safor”, explica el cronista de Llutxent, Rafael Canet.

El passat mes de novembre es van engegar les actuacions, el termini de les quals es preveu per al 25 de maig, i compta amb un pressupost de poc més de 82.000 euros. Es tracta d'unes obres reivindicades històricament pel municipi, centrades en l'Ermita de Sant Luis Beltrán i el condicionament de la espadanya que conté la campana del Monestir del Corpus Christi. A més, com la capella del santuari es troba a l'aire lliure, els treballs inclouran un enreixat de la mateixa per a evitar possibles actes de vandalisme.

Idees per a un lloc de quietud i tranquil·litat

L'alcalde del municipi, Josep Estornell, ha agraït a la Diputació “dignificar un entorn tan important”. Després de les reformes finançades per la Corporació provincial, no han faltat propostes perquè no caiga en desús aquest bé d'interès cultural, màxima protecció atorgada per la Generalitat Valenciana.

La il·lusió del govern local és recuperar el caràcter educatiu i cultural de l'antiga universitat valenciana, fundada pels dominicos en 1483. “La Diputació fa tot el que pot per aquest lloc emblemàtic on es podrien fer tantes coses”, ha remarcat el cronista de Llutxent.

L'àrea de Patrimoni liderada per Pepe Ruiz està decidida a unir esforços amb l'ajuntament de la localitat per a recuperar la rellevància que mereix d'aquest ben històric-artístic. Per a açò, s'ha aprovat la realització d'una sèrie de treballs per a la posada en valor d'aquests dos béns culturals, que inclourà un estudi per a explorar les possibilitats d'ús del monestir. A més, es realitzaran dos curtmetratges com a recurs del consistori per a la difusió d'un patrimoni de gran rellevància dins de la comarca de la Vall d'Albaida.

Després d'uns anys de parèntesis, l'Escola de Viticultura i Enologia de Requena i l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronómica i del Mitjà Natural han reprès les pràctiques de camp que realitzaven de forma conjunta en la muntanya de La Hunde a Ayora. Han sigut partícips d'aquesta activitat els alumnes del Cicle Superior Forestal de l'escola, dependent de la Diputació, i els alumnes del Grau en enginyeria de Muntanyes de la Universitat Politècnica de València (UPV).

“El fet de compartir aquesta experiència resulta molt enriquidor per l'intercanvi d'informació i de coneixements entre alumnes i professors dels centres”, ha assenyalat el professor encarregat de les jornades, Jorge Montés. Aquestes pràctiques consisteixen en el replanteig de parcel·les de treball en les quals es realitza el marcat d'arbres, amb l'objectiu d'aclarir la massa –quantitat d'arbres en un entorn– seguint criteris diferents i així examinar la seua evolució.

En el cas concret de La Hunde, fa 55 anys es van repoblar més de 2.000 arbres per hectàrea i amb el pas del temps “es molestaven els uns als altres”, ha comentat el professor de la UPV Eduardo Rojas. Els estudiants realitzen clarejos per a baixar la densitat de l'entorn, i d'aquesta manera disminueixen les possibilitats de patir incendis o sequeres, a més de ser una zona més estable davant vents i nevades. “És interessant combinar forces amb l'escola. L'experiència és molt positiva perquè l'escola de Requena està molt familiaritzada amb la utilització de maquinària forestal, i tenen tots els elements de seguretat per a executar les eines”, ha afegit Rojas.

El treball de marcat es fa amb equips mixts formats per alumnes dels dos centres. Una vegada establits els arbres a aclarir, els alumnes de l'escola de Requena han procedit a la fitació dels mateixos, sota la supervisió dels professors Miguel Ángel Argilés i Benjamín Martínez, posant en pràctica els coneixements adquirits en aula.

Jornades de convivència

“Tot el que siga eixida a camp als xavals els entusiasma, i relacionar-se amb professionals de l'àmbit els enriqueix”, ha explicat Montés. En aquestes jornades de convivència, els alumnes són capaços d'aplicar allò estudiat en classe, com evolucionen les masses, a més del marcatge de parcel·les i assenyalament d'arbres.

La universitat ofereix el costat més tècnic i l'escola més executiu, per la qual cosa, en paraules del professor, “ens complementem”. “Posen als alumnes en situacions reals que podrien trobar-se en el treball”, ha afegit. Accions com aquesta tenen un impacte a llarg termini en el mitjà, i d'aquí a uns anys els alumnes podran veure els resultats.

Rosa Pérez Garijo, diputada delegada de Memòria Històrica de la Diputació de València, sol citar en les seues intervencions el Premi Nobel de Literatura José Saramago quan afirmava que “cal recuperar, mantindre i transmetre la memoria histórica, perquè es comença per l’oblit i s’acaba per la indiferència”. Les paraules del portuguès serveixen per a il·lustrar els objectius de la gira comarcal de la diputada per a presentar el documental Fills del silenci, produït per la Diputació de València, que tracta sobre l'impacte de la repressió franquista en la societat valenciana.

El ‘tour’ sobre memòria històrica comença avui, amb un acte a les 20h a la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna, i continuarà durant els pròxims mesos per les poblacions de la província de València. De moment, els Ajuntaments que han sol·licitat els actes són Montcada, Castelló de la Ribera, Enguera, Xeraco, Beneixida, La Font d’En Carròs, Llutxent, La Granja de la Costera, Benigànim, Aldaia i Catarroja, però des de la Delegació de Memòria Històrica s’ha assenyalat que esperen moltes més peticions en els pròxims dies.

Els actes, que són oberts al públic, serviran per a explicar tota la tasca en matèria de memòria històrica, a demés dels esforços de la Corporació provincial per reparar a les víctimes de la repressió franquista.

La memòria a l’Escola

La Vicepresidenta quarta i Diputada delegada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha volgut destacar, a més, que el documental Fills del Silenci serà distribuït pels centres de secundària de la província de la mà de la Conselleria d’Educació, que es va comprometre a editar una guia didàctica.

Amb eixe objectiu, Pérez Garijo va presentar la cinta, junt a la realitzadora, Rosa Brines, en un curs de didàctica de la Història adreçat al personal docent, dins del marc de les II Jornades Entre la Memòria i la Història, que es van celebrar el passat dimarts 25 d’abril al Saló d'Actes Manuel Sanchis Guarner de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la UV.

Un total de catorze societats musicals concursaran en el 41 Certamen de Bandes de la Diputació de València, que se celebrarà en el Palau de la Música els dies 13 i 14 de maig.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha afirmat que «el pressupost destinat a les societats musicals, entre el certamen de bandes i altres programes d'ajudes per a instruments, és proporcional a la importància que tenen als nostres pobles les formacions bandístiques», ha indicat.

«Un dels objectius que tenim en l'Àrea de Cultura de la Diputació és no solament mantenir, sinó també potenciar la cultura tradicional valenciana, i les bandes tenen un paper fonamental pel nombre de músics que hi ha, la qualitat reconeguda a nivell internacional i perquè són una via de transmissió de la música en general i, especialment, de l'autòctona, que hem de preservar»ha afegit Rius.

D'altra banda, el diputat de Cultura ha emfatitzat en la novetat d'aquest certamen que es desenvolupa a través del programa València és música i que donarà l'oportunitat a les bandes guanyadores de cadascuna de les seccions de gravar un audiovisual que la Diputació distribuirà als mitjans de comunicació amb l'objectiu de promocionar les societats musicals i el patrimoni cultural valencià.

Benaguasil i Tavernes de la Valldigna en la categoria d'or

El dia 14 de maig, en sessió vespertina, la Unió Musical de Benaguasil y la Societat Instructiva Unió Musical Tavernes de la Vallgidna participaran en la Secció Especial.

Ambdues formacions presenten un programa en el qual aposten per demostrar la seua preparació amb l'obra obligada, El miracle de la vida, de Bernardo Adam Ferrero, i marcar un estil propi amb el pasdoble escollir per cadascun, a més de l’obra de lliure elecció.

Després de les actuacions d'ambdues societats es lliuraran els premis valorats pel jurat presidit pel diputat de Cultura, Xavier Rius, i integrat per Pablo Sánchez Torrella, Salvador Brotons Soler, Francisco Grau Vegara, José Vicente Ramón Segarra i Amparo Edo Biol.

Des de la Vall, passant per la Costera i la Safor fins a L'Horta

Les societats musicals que competiran en el Palau arriben des de les comarques de la Vall d'Albaida, la Costera, la Safor, la Ribera, el Camp de Túria i l‘Horta.

Les bandes de la Secció Primera, que actuaran el dissabte, dia 13, al matí, i interpretaran com a obra obligada Xàtiva 1707 la ciutat abatuda, de David Penades, són:

1.- Unió Protectora Musical de Vallada

2.- Societat Protectora Musical la Lira d’Alfarp

3.- Societat Artístico Musical de Picassent

Un total de cinc societats de la Secció Segona actuaran el dissabte a la vesprada, amb l'obra obligada Des de 1903, de Francisco Bort, en el següent ordre:

 
1.- Sociedad Musical “La Familiar” de Benissanó

2.- Societat Unió Artístico-Musical de Sollana

3.- Agrupació Artístico Musical “Santa Bárbara” de Piles

4.- Unió Musical Santa María de El Puig

5.- Unió Musical la Pobla Llarga

El diumenge, dia 14, al matí, tindran lloc les seccions Tercera i Quarta. En la primera l'obra comuna serà Bruixes en l'horta, de Miguel Asensi, i participaran les bandes:

1.- Associació Cultural Allegro de València

2.- Banda Artístico-Cultural de Montaverner

3.- Societat Musical Barri de Malilla

I, en la Secció Quarta, l'Associació Musical Jove de Benimaclet tancarà la sessió matutina del dia 14. Per a aquesta secció l'obra obligada és Obertura 1970, de Juan Pons.

Emissió en directe a través de portals web i televisions locals

El 41 Certamen de Bandes serà retransmès en directe des del Palau de la Música de València, a partir del dissabte, 13 de maig, a les 10:00 hores, a través de www.dival.es, la web de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, portals i webs de les societats musicals participants, ajuntaments, televisions locals amb plataforma on-line i diferents mitjans digitals, generalistes i especialitzats, de les comarques valencianes.

Durant les setmanes posteriors a la celebració del Certamen, televisions de tota la demarcació de València, emetran en diferit aquesta producció audiovisual en funció de les seues graelles de programació.

El senyal, que estarà conduït des d'un set en directe amb entrevistes i reportatges, s'activarà i podrà ser seguit a través de dispositius mòbils convencionals, Facebook i Twitter –@dipvalencia, @BandesDival–, amb l'etiqueta #bandesdival

Els municipis de la comarca de la Ribera Alta disposaran d’un total de 5.223.953,03 d’euros del nou Fons de Cooperació Municipal, un mecanisme impulsat de forma conjunta per part de la Generalitat Valenciana i la Diputació de València amb el propòsit de potenciar l’autonomia local dels consistoris en matèria d’inversions i despesa corrent.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha incidit en que «davant l’infrafinançament crònic per part de l’Estat, les administracions valencianes hem apostat per unir esforços i dotar de recursos als nostres Ajuntaments». En aquesta mateixa línia, ha destacat que mitjançant l’activació d’aquest mecanisme «des de les administracions treballem per fomentar la inversió i reduir la despesa corrent dels consistoris, dos objectius que ens permeten avançar cap a l’autonomia municipal en compliment dels principis recollits al Pacte del Botànic», ha indicat.

Precisament, una de les principals reivindicacions dels Ajuntaments radica en comptar amb ajuda no solament per a inversions sinó també per a despesa corrent, «ja que en moltes ocasions la qualitat dels serveis depenen d'aquest tipus de despesa, i sense un finançament adient resulta complicat poder oferir aquestes prestacions bàsiques a la ciutadania», ha explicat Maria Josep Amigó. En aquest sentit, els ajuntaments podran determinar a què destinen els recursos del Fons de Cooperació, donat que les aportacions del qual són incondicionades, per a inversió, per a despesa corrent o per a ambdues.

La distribució dels fons s’ha efectuat atenent al criteri poblacional, ponderat de manera que prevalen els municipis de menor població. Així, segons aquest repartiment, als 36 ajuntaments que conformen la comarca de la Ribera Alta els corresponen un total de 5.223.953,03euros.

Per municipis, les assignacions més elevades corresponen a Alzira, amb 43.500 habitants i 601.160,09 euros, Algemesí, amb 27.607 habitants i 449.083 euros, Carcaixent, amb 20.520 habitants i 381.591,84 euros i Carlet, amb 15.384 habitants i 319.172,97 euros d'aportació. En el costat contrari de la taula es troben els set municipis els padrons dels quals es troben per sota del miler d’habitants, que són L’Ènova, La Barraca d’Aigües Vives, Beneixida, Benimuslem, Sant Joanet, Sellent i Cotes, que rebran entre 23.000 i 48.000 euros.  

El Fons de Cooperació Local compta amb una dotació total de 40,1 milions d'euros per als municipis de la província de València, gràcies a l'aportació a parts iguals realitzada per la Generalitat Valenciana i la Diputació de València. D'aquesta manera, la institució provincial continua amb l'aposta iniciada al juliol de 2015 de reforçar l'autonomia local i impulsar les polítiques municipalistes, i que ha suposat entre els anys 2015 i 2016 una injecció de més de 150 milions d'euros que els municipis valencians han pogut destinar a inversions.

Un centenar de veïns i veïnes de les localitats de La Yesa i Loriguilla, ademés d’alguns convidats de Villar del Arzobispo, han visitat aquest dimarts els edificis de la Diputació de València, acompanyats per la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, com a part del programa cultural Açò és la Dipu.

Junt a l’alcalde de  Loriguilla, Manuel Cervera, la diputada de Benestar Social ha recordat que la Diputació representa a tots els ciutadans. “Els qui ens asseiem en aquestes cadires, tant en les files del govern com els qui ocupen la bancada de l'oposició, som tots representants dels nostres pobles i les nostres comarques i des d'ací debatem les polítiques sempre des del respecte”.

“Aquesta és una iniciativa molt encertada perquè la gent conega més d'a prop la Diputació, que sustenta als ajuntaments xicotets i sense ella no podríem funcionar”, ha agraït Cervera. Els visitants han ocupat els escons dels diputats per a escoltar les explicacions sobre el funcionament de la institució que la pròpia diputada els ha presentat. Així mateix, Mercedes Berenguer ha ressaltat l'important patrimoni de la Diputació de València, que està “obert a tots”, i que en les seues paraules, “val la pena conéixer, ja que en ocasions estem més familiaritzats amb municipis d'altres països i no coneixem la nostra terra”.

Una ruta històrica i institucional

El component cultural del programa Açò és la Dipu és el factor dominant en aquestes visites, que arranquen en el carrer Navellos i tenen com a parades els palaus de Batlia i l'Escala, l'antic Hospital General de València, el Museu Valencià de la Il-lustració i la Modernitat (MUVIM) i l'Institut Valencià d'Audiofonología (IVAF). 

“Tenim que estar orgullosos del que tenim, perquè és fruit del gran treball dels nostres avantpassats”, ha remarcat la diputada Berenguer. Així, els participants tenen l'oportunitat de conèixer la història i el funcionament de la Diputació com a institució, les característiques arquitectòniques dels edificis que componen la seu principal, situada en la plaça Manises, i descobrir alguns aspectes de la història de València i el seu centre històric, des del segle XV fins ara. 

Amb aquesta iniciativa, des de l'Àrea del Benestar Social de la Diputació “volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis que componen la Diputació, explicant quan es van fer, en quin context i amb quina finalitat, i després, lògicament, que conegueren el seu interior”, ha explicat Mercedes Berenguer. Les visites continuaran tots els dilluns, dimarts i dijous fins al pròxim mes de novembre.

La Diputació de València acollirà dijous que ve, 4 de maig, el Venture Network, una trobada informal en el qual els emprenedors de quatre startups prèviament seleccionades tindran l'oportunitat de presentar el seu projecte davant un jurat d'inversors. L'acte, organitzat per IE Business School i BStartup de Banc Sabadell amb la col·laboració de la Corporació provincial i de la fundació Finnova, serà en el Pati de la Scala de la Corporació.

La jornada donarà començament amb la intervenció del diputat de Projectes Europeus de la Diputació de València, Bartolomé Nofuentes. “És una oportunitat immillorable per a acostar la cultura de emprendre i posar en valor projectes innovadors, trets amb els quals s'identifica aquesta institució”, ha assenyalat el diputat. Posteriorment, Balvinder Powar, Professor de Emprendimiento en IE Business School, oferirà una masterclass sobre Intraemprendimiento i Cultura de la Innovació.

Venture Network València s'uneix a l'aliança de StartUp Europe Awards, formada per entitats que organitzen premis per a startups amb la finalitat de reconèixer el emprendimiento i la innovació en tota Europa i el món. D'aquesta manera, la startup guanyadora de Venture Network València podrà ser una de les quatre finalistes que arriben a la final nacional de Venture Network Madrid que se celebrarà el 20 de juny.

La vencedora en aquesta final obtindrà un xec en metàl·lic de 3.000 euros de Banc Sabadell i un curs de Executive Education en IE. Així mateix, totes les startups participants rebran l'accés al servei d'alertes informatives sobre oportunitats de la Unió Europea, amb informació sobre programes de mobilitat, networking i instruments financers, així com un full de ruta sobre finançament comunitari.

El diputat de Carreteres i Infraestructures, Pablo Seguí, s'ha reunit amb el regidor d'Urbanisme de l'ajuntament de València, Vicent Sarrià, per a coordinar una solució a la CV-308, carretera que travessa Massarrojos des de Rocafort i que uneix Godella amb Montcada. Es tracta d'una via de dos sentits de circulació i amb una alta densitat de tràfic i que, malgrat estar dins del casc urbà, compta amb unes voreres molt estretes, la qual cosa provoca problemes en la circulació dels vianants.

Tal com va explicar Seguí, “la Diputació de València, titular de la via, és plenament conscient de la perillositat que aquesta situació, que s'arrossega des de fa dècades, representa per als veïns i veïnes de la pedania i de la necessitat de donar-li una solució, tal com reclamen les associacions veïnals”, i per açò va afegir està “capitanejant la cerca d'una alternativa que, necessàriament, ha d'implicar tant a l'ajuntament de València, com als consistoris de Montcada i Rocafort, pels quals també discorre la CV-308, a més d'altres administracions”.

La intervenció que des de l'àrea de Carreteres es planteja passa per adequar el camí Palmar-Camarena a manera de variant, per a generar una connexió directa des del municipi de Montcada fins a l'autovia, la qual cosa evitaria als veïns d'aquesta localitat haver de travessar el casc urbà de Massarrojos, la densitat mitjana del qual de tràfic és de 9.000 vehicles al dia. Una vegada adequat aquest camí, es modificaria la circulació en la CV-308 en Massarrojos a un sol sentit i s'ampliarien les voreres, aconseguint d'aquesta forma la seguretat per als vianants que els veïns i veïnes reclamen. El cost d'aquesta actuació podria ascendir a més d'un milió i mitjà d'euros, una xifra que seria assumida per la Diputació de València.

“Volem resoldre la mobilitat global, però en aquesta zona existeixen molts condicionants a nivell mediambiental i la solució passa per recolzar-se en infraestructures existents”, ha declarat Pablo Seguí, qui ha afegit que, “en aquest sentit, el camí de Camarena es revela com la millor opció”.

La setmana vinent s'iniciarà l'elaboració del projecte

La realització de l'actuació necesita, no obstant açò, que l'ajuntament de València adquirisca els terrenys necessaris per a poder ampliar l'amplària del primer tram del camí de Camarena, d'uns 800 metres, que és de la seua titularitat, i és el que el diputat de Carreteres ha traslladat avui al regidor d'Urbanisme de l'ajuntament de València. Després d'estudiar la proposta i valorar el vessant legal, Vicent Sarrià ha traslladat a Pablo Seguí la seua disposició a iniciar des de l'ajuntament de València tots els tràmits que permeten convertir aquest projecte en una realitat.

Sarrià ha assegurat que ambdues administracions “estem en el camí de donar una solució definitiva al problema que pateixen des de fa anys en Massarrojos amb la travessia interna” i per açò, ha mostrat la seua “total disposició” a posar tots els mitjans i tràmits necessaris per a “convertir en una realitat en el termini més breu possible” un projecte que, tal com ha explicat “permetrà derivar tots els vehicles que passen ara per la pedania per una altra carretera que a més donarà un bon servei a Godella, Montcada i Rocafort”.

Després de la bona predisposició mostrada per l'ajuntament de València, el diputat de Carreteres ha assegurat que des del seu departament es van “a engegar perquè a partir del dimarts pròxim es comencen a realitzar els projectes tècnics, primer pas necessari per a convertir aquesta proposta en una realitat”. Una proposta que, en opinió de l'a l'alcalde de Massarrojos, Carles Verdeguer, “tant els veïns i veïnes de Massarrojos com les tres associacions implicades la veuen com una opció viable per a oferir una solució real al problema després de tants anys”.

Consens amb Rocafort, Godella i Montcada

Els altres tres municipis afectats, Godella, Montcada i Rocafort, amb els primers edils dels quals també s'ha consensuat la proposta, han mostrat així mateix la seua opinió favorable. Avui mateix, l'alcaldessa de Montcada, Amparo Orts, valorava el fet que amb ella s'aconseguirà “un trajecte molt més segur i en temps quasi més ràpid, ja que evitem que els nostres veïns i veïnes hagen de creuar dos cascos urbans”. Així mateix, l'alcalde de Rocafort, Víctor Jiménez, reconeixia que tant el seu municipi com Massarrojos, “veuran notablement alleugerit el pas de vehicles amb la millora en termes de seguretat que açò suposa per als vianants”.