En els voltants del cementeri de Paterna hi ha un mur amb les marques de bala dels 2.237 afussellats que, entre 1939 i 1956, van ser enterrats en una de les 60 fosses comunes del municipi. La filla i el nét d’una de les víctimes, Bautista Cualladó Doménech, avui han cavat simbòlicament la número 82, iniciant les exhumacions finançades per la Diputació de València en la seua línia per recuperar la memòria històrica i aconseguir veritat, justícia i reparació per a les víctimes dels crims del franquisme.

En un termini màxim de 6 mesos, s'exhumarà a la Fossa 82 a unes 20 víctimes afusellades entre el 25 i 27 d'octubre de 1939, originàries de Benifaió, Oliva, Alcúdia, Alginet i Carlet. El grup de l'associació científica ArqueoAntro, en nom de les agrupacions de familiars, continuarà els treballs a la Fossa 113, més complexa perquè s'espera trobar no menys de 60 cossos. “Ens dóna vergonya i molta indignació pensar que han hagut de passar 40 anys des de la mort del dictador perquè s'òbriguen les fosses amb el finançament de la corporació provincial”, s'ha lamentat la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo.

Pròximament, s’iniciaran els treballs d’excavació i exhumació de fosses sol·licitats per l’Ajuntament d’Ontinyent al cementeri municipal d’aquesta localitat de la Vall d’Albaida, i un altre al cementeri de Paterna desenvolupat per l’Ajuntament de Chiva. Ambdós projectes també estan subvencionats per la Diputació de València, però en aquest cas els impulsors de la iniciativa són els propis Ajuntaments.

Pérez Garijo ha remarcat que “encara que el govern central haja dedicat zero euros al desenvolupament de la Llei de Memòria Històrica en els Pressupostos Generals de l’Estat, aquesta tasca l’haurien d’assumir les administracions públiques”.     

Després d'uns primers estudis antropològics en el cementeri, els cossos seran traslladats a la Universitat Complutense de Madrid per a continuar la recerca. Allí, es realitzarà una anàlisi genètica per a confrontar les restes òssies amb les mostres de saliva dels familiars que s'han posat en contacte amb l'associació. D'altra banda, el temps dels treballs s'estima d'aproximadament un any. “I si és abans millor per a les famílies, perquè els parents són molt majors”, explica el director arqueològic. “En cas dels néts i besnéts el sofriment s'hereta, però no és el mateix que el dels fills”.

A la Comunitat Valenciana, en total s'han intervingut 14 fosses d’un total de 350 i s'han recuperat 46 cossos. “Però s'han fet sense pressupost, amb crowdfounding, cursos de formació…”, ha remarcat Mezquida. Segons el director arqueològic dels treballs, el percentatge de restes exhumades a la Comunitat Valenciana és “pírric” en comparació amb altres comunitats com Castella i Lleó, on l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ha exhumat més de 900 cossos. Per açò, Mezquida ha agraït a la Diputació que estiga al capdavant de les polítiques de memòria, ja que “està treballant perquè hi haja més mitjans”.

La delegació de Memòria Històrica ha destinat més del 80 per cent de les seues subvencions a l’excavació de fosses i exhumació de restes de víctimes de crims del franquisme, perquè es tracta, en paraules de la diputada, d’un “objectiu prioritari” de l’equip de govern de la Diputació de València, “fermament compromès a implementar polítiques memorialistes pròpies d’un sistema democràtic”. 

*Disponibles imatges, vídeo i arxius d'àudio en FTP Diputació de València*

El Patronat de Turisme de València convoca, per primera vegada, una borsa de treball per a 10 tècnics en Turisme mitjançant el procediment de concurs-oposició. Segons les bases de la convocatòria, publicades ahir en el Butlletí Oficial de la Província, el termini per a presentar sol·licituds estarà obert fins el 28  d’abril.

La vicepresidenta del Patronat de Turisme i diputada de l'Àrea de Turisme de la Diputació de València ha mostrat la seua satisfacció perquè aquesta acció “dóna continuïtat a la línia de professionalització de l'organisme autònom que vam iniciar en 2015”.

A més, “són les primeres bases d'ocupació pública oferides per la Diputació de València que incorporen el requisit lingüístic, complint així amb el compromís que vam adquirir amb els ciutadans de fomentar i normalitzar l'ús social del valencià”, ha apuntat la diputada.

Professionals per a l'Àrea de Creació de Producte

Els tècnics seleccionats formaran part de l'Àrea de Creació de Producte gestada a l'inici del mandat. “Amb la nova borsa de treball anem a dotar de professionals aquesta nova àrea, necessitem persones que siguen capaces d'ajudar els nostres municipis en la transformació dels recursos turístics locals en productes turístics”, ha destacat Pilar Moncho.

Valoració de l'experiència professional

El procés selectiu es durà a terme mitjançant el sistema de concurs oposició i constarà de dues fases. La primera fase consistirà en la resolució per escrit d'un supòsit pràctic entre dos plantejats a partir dels continguts que figuren en el temari de 13 temes arreplegat en les bases de la convocatòria.

En la segona fase es procedirà a baremar els mèrits al·legats i acreditats pels aspirants que superen la primera fase. Es valorarà com a mèrit l'experiència professional, titulacions complementàries, idiomes i la presentació d'una memòria, d'una extensió màxima de 15 pàgines, sobre el desenvolupament d'un pla operatiu d'alguna de les accions previstes en el pla d'actuació del Patronat per a 2017.

Tots els ajuntaments de les comarques El Valle de Ayora i El Rincón de Ademuz han aconseguit concloure a temps les 26 actuacions realitzades amb càrrec al primer Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS), amb un nivell de compliment del 100%. El PIFS va ser un programa d'ajudes als municipis que el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, va crear gens més accedir al càrrec amb els 70 milions d'euros de romanent no gestionats per part de l'anterior equip de govern provincial perquè, en lloc d'acabar en els bancs, s'invertira directament en el benestar dels valencians i les valencianes. 

Aquesta decisió va suposar per als 7 municipis de cada una de les comarques una injecció addicional de més de 835.000 euros amb la qual poder dur a terme aquelles obres que consideraven necessàries per a millorar la qualitat dels serveis i infraestructures del municipi, però que inicialment s'havien quedat fora dels seus pressupostos per falta de disponibilitat econòmica, malgrat tractar-se en molts casos de reivindicacions històriques.

Els ajuntaments van tenir un primer termini d’ un parell de mesos, entre octubre i desembre de 2015, per a presentar els projectes i, una vegada adjudicades les obres, disposaven de temps fins al 31 de desembre de 2016 per a executar-les, amb un termini addicional de 10 dies per a justificar que les actuacions s'havien realitzat i pagat. Tot un repte per a la Diputació i per als consistoris que, malgrat l'ajustat, s'ha saldat amb un 100% d'execució. En paraules de Rodríguez, “aquest nivell d'execució, que es similar en totes les comarques valencianes, demostra el potencial del municipalisme i que la maquinària institucional pot donar una resposta ràpida a projectes que mereixen la pena”.

Resoldre “problemes reals”

Els 350.000 euros finalment invertits a través del PIFS en El Valle de Ayora i els 485.698 euros de El Rincón de Ademuz han servit per a millorar l'asfaltat dels carrers, les xarxes d'aigua potable, les canalitzacions per a evitar inundacions o l'accessibilitat de les voreres i els edificis públics, però també per a rehabilitar escoles i centres socials, adequar instal·lacions esportives o millorar l'equipament i els serveis en general dels ajuntaments i municipis.

Per tipus d'inversió, de les 13 actuacions realitzades en El Valle de Ayora destaquen les destinades a millorar les xarxes de proveïment d'aigua i de sanejament, que han suposat un 38%, i les dutes a terme en la via pública, que representen el 31%, entre reurbanització i asfaltat de carrers i actuacions en zones verdes. La resta d'obres s'han centrat en el desenvolupament o millora d'equipaments culturals, socials i administratius. 

En El Rincón de Ademuz, on també s'han dut a terme un total de 13 actuacions, el 54% s'han destinat a la rehabilitació i adequació funcional i en matèria d'accessibilitat d'instal·lacions i edificis, així com a la intervenció en equipaments esportius i socials. La resta d'actuacions es distribueixen a parts iguals entre intervencions en xarxes de proveïment i sanejament d'aigua i obres de reurbanització de carrers.

En resum, “actuacions que escapen del concepte d'obres faraòniques d'una altra època i se centren a resoldre problemes reals dels ciutadans, en molts casos reivindicacions dels ajuntaments que portaven anys sense atendre's, bé per falta de recursos o simplement per desinterès”, explica el president de la Diputació, Jorge Rodríguez. “El més destacat del balanç global del PIFS és que, més enllà de les bones intencions, hem aconseguit passar de les paraules als fets i, a més de concedir als alcaldes i alcaldesses l'autonomia per a decidir les inversions, s'ha aconseguit que les inversions s'executen i hui siguen realitats que poden gaudir els veïns i veïnes dels municipis valencians”.  

La Diputació de València ha cedit de forma temporal el document ‘Puerto de Valencia. Memoria sobre el estado de progreso de las obras.1933-1941’ a l'Ajuntament de la ciutat per a la seua exhibició en la mostra ‘Tempesta de ferro. Els refugis antiaeris a València’, una exposició centrada en els bombardejos que va patir la capital valenciana durant la contesa i els sistemes de defensa que es van construir per a protegir a la població civil.

Entre les peces que s'exhibiran, es troben documents que es custodien en l'Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació. D'una banda, una memòria sobre el progrés de les obres del Port de València durant els anys 1933-1941, que inclou un plànol desplegable a escala 1: 6.000 en el qual s'arrepleguen els desperfectes ocasionats per la guerra i la situació dels vaixells enfonsats en 1º d'abril de 1939.

En ell es representen, d'una banda, els edificis completament arrasats, els destruïts en part, i els de fàcil reparació; i per un altre, tant els vapors posats a flotació com els enfonsats. D'igual manera queden arreplegades les diferents bombes llançades (més de 60) i les zones més batudes: les Drassanes, el moll de l'Estació, el de Natzaret i el de Ponent.

Igualment s'ha cedit per a l'exposició la reproducció digital d'una fotografia del Claustre del Temple, edifici que en eixe moment era seu de Diputació provincial i d'altres institucions públiques, en el qual s'aprecia el rètol ‘REFUGIO’ en un dels laterals del claustre, que assenyala el seu accés des de l'exterior. Es tracta d'un negatiu procedent de la Col·lecció Sarthou (nº 1296), i possiblement una de les poques proves fotogràfiques que es coneixen i que deixen constància gràfica de l'existència d'aquest refugi antiaeri.

La Col·lecció Sarthou va constituir el germen de ‘l’Inventari Iconogràfic de Monuments del Regne de València’, creat en 1942 com una Secció dins de l'Arxiu de la Corporació, amb la finalitat que servira com a perpetuació gràfica dels monuments desapareguts com a conseqüència de la devastació i estralls patits pel Tresor Artístic de la Regió Valenciana durant la Guerra Civil. Constituïda per un total de 930 fotografies, té un gran valor documental, ja que arreplega l'estat del patrimoni històric entre la primera dècada del segle XX i els anys quaranta, incloent monuments actualment desapareguts.

L'exposició de l'Ajuntament de València s'ha organitzat tenint en compte la seua previsió d'obrir al públic un refugi antiaeri de la Guerra Civil situat en el pati de la Casa Consistorial. La mostra pot veure's en la Sala d'Exposicions Temporals del Consistori municipal i es podrà visitar fins al pròxim 6 de juliol.

El pati gòtic del Palau dels Scala serà l’escenari, aquest dijous 20 d’abril a les 19:00 hores, de la presentació del llibre La taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX a la col·lecció de la Fundació La Fontana, una obrad’Ignasi Gironés i Vicent Guerola.

El llibre, publicat per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, proposa una catalogació raonada i meticulosa de l’ampli fons de taulelleria valenciana i altres objectes ceràmics reunits per la Fundació La Fontana. Junt amb els autors participaran a la presentació Jorge RodrígueziMaria Josep Amigó, president i vicepresidenta de la Diputació de València; a més d’Alejandro Maluquer, de la Fundació la Fontana, i Jaume Coll, director del Museu de Ceràmica González Martí.

La cuina dels Dordà

La Fundació La Fontana de Barcelona és un referent del col·leccionisme que ha aconseguit reunir un ampli fons de taulelleria valenciana, i altres objectes ceràmics, tant d’època gòtica com dels segles XVII, XVIII i XIX, període que ha sigut estudiat en aquesta publicació.

«L’estudi proposa una catalogació raonada i meticulosa de totes les obres pertanyents a aquest vesant historiogràfic, la qual cosa ha suposat un increment en el nombre d’obres disponibles dins dels fons documentals de taulelleria valenciana», explica Ignasi Gironés, qui destaca que l’obra «proporciona una font d’informació bàsica d’exemplars desconeguts fins ara», ha indicat.

Entre les 299 obres destaquen 38 nous plafons devocionals i 31 conjunts de temàtica costumista, entre els quals s’han pogut descobrir les cuines dels palaus dels Miquel a Benicarló o dels Eixarch i els Dordà a València. D’aquesta última s’ha fet una recreació tridimensional, així com 48 peces de dibuix complet, 100 taulells de contrapetja i 82 models diferents de ceràmica seriada.

Patrimoni cultural

El llibre, ja disponible a les llibreries, està profusament il·lustrat amb fotografies de les peces catalogades, amb indicacions de la seua autoria i localització original. «L’existència i coneixement d’exemples de taulelleria —explica Gironés— permet estudiar la seua relació amb el medi per al qual van ser creats i, conseqüentment, el seu ús i aplicabilitat, la qual cosa suposa l’aportació d’una informació essencial per a les ciències socials i humanístiques per a l’enteniment i interpretació d’una societat en una època determinada. Recuperem així un patrimoni cultural amb la finalitat d’augmentar el coneixement d’aquest tipus d’obres i transmetre’l novament a la societat».

Ignasi Gironés Sarrió (Ontinyent, 1975) és doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i treballa com a tècnic superior de Suport a la Investigació de l’Institut Universitari de Restauració de Patrimoni de la UPV. Format com a restaurador d’obres d’art, al llarg de la seua carrera ha treballat en centres de restauració d’Alemanya i Itàlia, i ha desenvolupat una àmplia sèrie de projectes, tant de restauració de béns patrimonials com de gestió cultural. La seua recerca científica es centra en la conservació i restauració de pintures i obres ceràmiques.

Per la seua part, Vicent Guerola Blay (Carcaixent, 1962), és doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, on actualment exerceix com a professor titular en el Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals. Especialista en pintura ceràmica valenciana, ha participat en nombroses publicacions i congressos en matèria de restauració de pintura, amb especial dedicació a la praxis del retoc i els criteris de reintegració pictòrica i ha realitzat investigacions relacionades en l’estudi i l’anàlisi d’obres d’art a través de la tomografia axial computeritzada.

Amb motiu del seu 60 aniversari, l'Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja convida als seus alumnes i ex alumnes a participar en la primera edició del Concurs de Fotografia ECA Catarroja. La temàtica triada pel centre, dependent de la Diputació de València, serà ‘60 anys de professió agrària, forestal, jardinera i mediambiental’.

L'objectiu del concurs és que els participants observen el seu entorn a través de la fotografia, despertant el seu interès per les històries, objectes, paisatges i persones que componen l'espai on habiten. En aquesta línia, no s'admetran fotografies de maltractament animal o que mostren algun dany al medi ambient.

Aquesta és una de les iniciatives preses pel nou equip directiu que, amb l'ajuda de la Diputació de València, està duent a terme un pla de xoc per a modernitzar les instal·lacions i els mitjans tècnics, a més d'ampliar la formació pràctica per a facilitar la reinserció laboral dels seus alumnes. "Volem recuperar el prestigi que tenia l'escola i que els nostres alumnes estiguen formats al màxim nivell", explica el director del centre, Vital García-Espanya.

Les fotografies hauran de ser lliurades segons l'establit en les bases fins al dia 15 de maig de 2017. D'altra banda, la seua avaluació serà realitzada per un jurat integrat per Mercedes Berenguer, diputada de Benestar Social, Vital García-Espanya, director del centre, i membres representants de la Diputació, l'associació de pares i mares i el professorat, així com un alumne de l'escola.

60 anys d'història

Al llarg dels seus anys d'existència, en el centre agrícola s'han format 6.000 joves agricultors, jardiners i tècnics forestals. L'oferta educativa del centre de la Diputació de València consta de 4 cicles, 2 de grau mitjà amb Agroecologia i Jardineria i Viverisme; i dos cicles tècnics superiors de Paisatgisme i Mitjà Rural, i de Forestal i Mitjà Natural.

Agullent reobri divendres que ve, 21 d'abril, l'emblemàtic Molí Fariner de principis del segle XV, coincidint amb l'inici de les Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Vicent Ferrer, l'Entrada de les quals per primera vegada serà retransmesa en directe per Internet, segons han confirmat la vicepresidenta del Patronat de Turisme de València i diputada de Turisme de la Diputació de València, Pilar Moncho i l'alcalde d'Agullent, Jesús Pla, després de mantenir una reunió en l'Ajuntament i visitar diversos paratges emblemàtics del municipi com la Font Jordana.

Pilar Moncho ha traslladat el suport del Patronat de Turisme a reptes turístics que, com el d'Agullent enllaça patrimoni, noves tecnologies i recursos naturals que “vinculen territoris i afermen la comarcalització”. “És important comprovar sobre el territori que les inversions públiques de València Turisme contribueixen a la competitivitat turística dels municipis valencians”, ha destacat la màxima responsable de l'Àrea de Turisme de la Diputació de València.

Col·lecció museográfica i allotjament rural

Per la seua banda, l'alcalde Jesús Pla ha explicat que els nous projectes turístics, impulsats per l'Ajuntament amb ajuda de València Turisme, inclouen la recuperació del Molí Fariner com a seu de la col·lecció museográfica permanent dedicada a l'ofici de moliner i com a allotjament rural, amb cinc habitacions, així com el llançament per Internet de les festes de Moros i Cristians, que enguany tenen a les filaes Ben-Hulem i Berenguers com a màxims protagonistes.

València Turisme amb #festesAgullent2017

Un dels seus actes centrals, l’Entrada, se celebrarà diumenge, 23 d'abril a partir de les 18:00, i per primera vegada serà retransmesa a través del Facebook Turisme Agullent, via facebooklive, des de la Plaça Major per a potenciar les festes agullentinas. A més, les regidories de Turisme i Festes han convocat la segona edició del Concurs Instagram de Festes de Moros i Cristians d'Agullent entre aquelles fotografies realitzades durant els dies de festes amb l'etiqueta #festesAgullent2017. Les bases íntegres es poden consultar en www.turismeagullent.com.

“Les Festes de Moros i Cristians d'Agullent són una bona oportunitat per a venir a conèixer-nos perquè integren els dos principals elements de socialització, la banda de Música i les filaes. A més, l'Ajuntament i tot el poble es bolquen en la seua setmana gran. Els bars organitzen la Ruta dels Tapes, la Junta de Festes perfila tots els actes i els festers del Crist organitzaran orquestres en el parc de la Font Jordana”, ha assegurat l'alcalde Jesús Pla.
 

Deia John F. Kennedy que “res és comparable al senzill plaer de fer una passejada amb bicicleta”; molts dels usuaris habituals d'aquest mitjà de transport podrien corroborar-ho. De sobres són coneguts els seus beneficis, no solament en la millora de la salut, sinó també pel que fa a la mobilitat sostenible, reduint l'emissió de gasos contaminants.

La Diputació de València és conscient d'açò i porta temps apostant pel foment d'aquesta forma de desplaçament, en primer lloc, entre els propis empleats de la casa. El seu servei BiciDipu permet al personal de la institució provincial l'accés a bicicletes corporatives per als desplaçaments que hagen de realitzar entre els centres que compten amb aquesta opció: la seu central en la plaça de Manises, el Centre Cultural la Beneficència i el Parc Mòbil.

Es tracta d'una iniciativa que porta en marxa al voltant d'un any i que l'àrea d'Administració General pretén ampliar i millorar a partir de les valoracions que vaja arreplegant entre els propis usuaris, també amb la intenció d'ampliar BiciDipu a altres centres de treball de la Corporació provincial. Cada vegada són més els treballadors que han adquirit l'hàbit de desplaçar-se amb bicicleta i que empren aquesta opció de forma habitual.

Vies per a vianants i ciclistes en totes les comarques

Així mateix, un dels principals eixos de la Diputació de València a través de l'àrea de Carreteres és l'aposta per la seguretat vial, amb l'eliminació de punts negres, la millora d'accessos i la renovació de la senyalització, així com actuacions que potencien altres tipus de mobilitat més sostenible. Per aquest motiu, ha establit com una de les seues principals polítiques d'actuació el foment de vies per a vianants i ciclistes que afavorisquen les rutes respectuoses amb l'entorn.

En aquest apartat s'emmarca el Pla de Mobilitat per a Vianants i Ciclistes, una ambiciosa aposta iniciada en 2016 mitjançant la qual l'àrea de Carreteres vol desenvolupar una xarxa de rutes per a vianants i ciclistes al llarg de totes les comarques valencianes. Enguany, a més, està previst engegar un pla d'adequació de travessies urbanes, amb l'objectiu de donar un major protagonisme a la mobilitat per als vianants, al que se sumarà un programa d'inversions en els punts de connexió amb el transport col·lectiu a fi de fomentar la intermodalitat en els desplaçaments.

“L'objectiu és que no es tinga com a única opció el vehicle, sinó que es puguen realitzar eixes distàncies caminant o amb bicicleta, sempre en condicions de seguretat”, ha assenyalat el diputat de Carreteres, Pablo Seguí. Actuacions com les realitzades a Rafelguaraf, amb una via per a vianants i ciclistes que ha connectat el municipi amb la pedania de Riu Rau; o a Riba-roja, el traçat de la qual ha permès comunicar el nucli urbà amb les urbanitzacions, són una mostra del compromís del nou equip de Govern per una mobilitat més sostenible.

L’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha implementat un nou procediment de planificació per a la prevenció d’incendis forestals. Aquestes noves directrius estableixen criteris objectius per a la planificació dels treballs que realitzen les brigades forestals al llarg de l’any amb el clar propòsit d’evitar, en la mesura del possible, l’aparició d’incendis a les comarques valencianes.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha assegurat que «és una prioritat de l’àrea la professionalització del servei que proporcionen les brigades forestals, la seua eficiència, la prioritat tècnica i objectiva en la presa de decisions respecte als treballs que cal desenvolupar en matèria de prevenció d'incendis forestals i la forma de distribuir els recursos a totes les comarques valencianes», ha explicat Bort. Així mateix, el responsable de Medi Ambient ha destacat que quan s’incorporà a aquesta àrea «ni hi havia planificació dels treballs ni tampoc mecanismes de planificació, seguiment i control, a més de no existir una distribució territorial de bases d’acord amb criteris tècnics», ha remarcat.

En concret, l’harmonització d’aquest nou pla antiincendis es va iniciar l’any passat, amb la introducció de les primeres especificacions que feien possible ordenar les tasques de prevenció dels incendis forestals i incrementar els controls efectuats al llarg de l’exercici sobre les tasques a desenvolupar per part de les brigades forestals.

Ja durant aquest exercici 2017, des del departament que dirigeix Josep Bort s’ha incorporat tota una sèrie de consideracions per tal de millorar la planificació i pal·liar, en cas de que es produisquen, l’impacte dels incendis sobre la massa forestal de les comarques valencianes. Per poder abastar aquest objectiu, s’ha treballat en la professionalització de la Direcció Operativa de les Brigades Forestals de la mateixa Diputació de València, les quals es troben al servei del Consorci Provincial de Bombers. I també s’ha creat una comissió de seguiment per exercir el control de tots els treballs a realitzar al llarg de l’any orientats a la prevenció d’incendis.

En aquest sentit, s’han establert tota una sèrie de criteris per a determinar l’actuació de les brigades forestals de la Diputació. En primer lloc, s’atenen les accions considerades prioritàries per part de la Direcció General de Prevenció d’Incendis Forestals. Així mateix, es dóna resposta a les accions prioritàries que determina la Unitat Forestal del Consorci Provincial de Bombers. I finalment, s’accedeix a les actuacions sol·licitades pels municipis que compten amb superfície forestal atenent a un barem objectiu i prioritzant les accions demanades per les localitats que han treballat en matèria de prevenció i s’han dotat d’un Pla Local de Prevenció d’Incendis Forestals.

És a dir, que per primera vegada la implicació de les localitats en tasques de prevenció es veurà recompensada per part de la Diputació de València, donat que fins a aquest moment són molt pocs els municipis que disposen d’aquest Pla d’Autoprotecció tot i que així ho exigeix la llei.

De la mateixa manera, ja no s’estableix el repartiment de treballs de prevenció per municipis, sinó que s’opta per la configuració de les denominades zones d’acció, que poden arribar a implicar a diverses poblacions amb el propòsit d’aconseguir una millor efectivitat.

Optimització de les brigades forestals

En paral·lel a l’aplicació d’aquests nous criteris d’actuació, l'Àrea de Medi Ambient està desenvolupant, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València, un estudi per a l'optimització de la distribució territorial de les brigades forestals de la Diputació en base a criteris objectius.

Aquest anàlisi està permetent determinar quines són les necessitats i els recursos disponibles en cada cas. En funció de les respostes, s'estableix la millor ubicació de les brigades per actuar de forma estratègica de cara a la gestió forestal i la prevenció dels incendis forestals.

En 2017, a més, els recursos de la corporació provincial no només es destinaran directament a la prevenció d'incendis forestals, sinó que també s’ha incorporat una nova partida per donar suport i recolzament els municipis i les seues urbanitzacions per poder afrontar els seus respectius plans de protecció. En conseqüència, a més dels 16,1 milions d'euros orientats a treballs de prevenció per part de les brigades forestals, l'Àrea de Medi Ambient ha incorporat prop de 300.000 euros per a impulsar la planificació de la protecció en municipis i urbanitzacions. Des del servei de Medi Ambient, en aquest sentit, es realitzarà una convocatòria perquè els municipis que ho sol·liciten puguen desenvolupar els plans d'autoprotecció.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, serà l’encarregada de moderar aquest dijous, a les 17:30 hores, un dels panells plenaris que integren el programa del simposi Diàlegs sobre Nutrició i Sistemes Alimentaris Sostenibles, que promou l’Ajuntament de València i l’Organització de les Nacionals Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO).

En concret, Maria Josep Amigó s’encarregarà de moderar el debat envers la nutrició i les polítiques alimentàries, en el qual intervindran els professionals José Miguel Soriano, de la Universitat de València; Josemari Zaberio, representant del Fòrum Rural Mundial; Cecilia Díaz, de la Universidad de Oviedo; i Fèlix Segarra, de Cuinatur.

Durant l’any 2015, més d’un centenar de ciutats varen subscriure el Pacte de Milà per a promoure sistemes alimentaris sostenibles. I és en aquest marc on el simposi Diàlegs sobre Nutrició i Sistemes Alimentaris Sostenibles, articulat al voltant de tres diàlegs –l’alimentació i el territori, la governança dels sistemes alimentaris i les polítiques alimentàries i nutricionals a les ciutats– pretén ser un espai de treball crític, divers i creatiu en què es construïsquen ponts de comunicació amb els actors que prenen decisions quotidianes i polítiques, a fi de promoure sistemes agroalimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversificats, a més d’assegurar aliments sans i accessibles per reduir el malbaratament d’aliments, preservar la biodiversitat i mitigar i adaptar-se als efectes del canvi climàtic.

Les activitats al voltant d’aquest fòrum s’estendran fins el proper divendres a les instal·lacions Nexus 6G i Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural de la Universitat Politècnica de València. En el mateix, s’efectuarà un recorregut per tres conferències invitades, altres tres panells plenaris, tallers paral·lels i diverses activitats complementàries en què societat civil, acadèmia, municipis sostenibles i totes les persones interessades puguen formular i debatre propostes de política alimentària sobre els reptes i les oportunitats d’una alimentació sostenible per als territoris. Un simposi les conclusions i propostes del qual enriquiran la cimera anual i trobada d’alcaldes de les ciutats signatàries del Pacte de Milà que tindrà lloc a l’octubre d’enguany mateix.

A més de les activitats que es desplegaran a la Universitat Politècnica de València, també es podrà participar en algunes iniciatives paral·leles que pretenen apropar el territori al detall.