La vicepresidenta de la Diputación de Valencia, Maria Josep Amigó, visita este jueves la XXIX Muestra de Vinos, Cavas y Licores y la XXVII Muestra de Alimentos Tradicionales de la Comunitat Valenciana que acogerá el Jardín del Turia de València hasta el próximo domingo. La vicepresidenta estará acompañada en esta visita por el director general de Comercio y Consumo, Natxo Costa, además de otras autoridades.

Esta iniciativa está organizada por la asociación para la Promoción Agroalimentaria de Calidad de la Comunitat Valenciana (PROAVA), la cual tiene como principal objetivo la promoción de los productos agroalimentarios de la Comunitat desde un punto de vista cultural, divulgativo y responsable, a través de la organización de eventos en los que se pretende acercar el productor al consumidor final de una forma en que se democratiza la cultura vinícola y gastronómica, buscando siempre ideas imaginativas en que apoyar estas actuaciones.

La presente edición de la Muestra contará con la presencia de más de 40 bodegas, 15 empresas productoras de cerveza artesanal, una decena de expositores dedicados a los quesos y los embutidos y hasta cuatro Consejos reguladores: Consejo Regulador DOP Vinos Valencia, el Consejo regulador DE Bebidas Espirituosas Tradicionales de Alicante, Vinos Alicante DOP y Consejo regulador DO Utiel-Requena.

En esta Muestra se dan cita cada año miles de personas y turistas que visitan la ciudad durante estos días. Actualmente está considerado como el mayor evento de agroalimentación de la Comunitat Valenciana.

La Diputada de Teatres, Rosa Pérez Garijo, i el coordinador artístic dels Teatres de la Diputació, Josep Policarpo, assistiran hui a l’estrena a Madrid de La vida es sueño [vv.105-106], una coproducció de Moma Teatre, Diputació de València i Teatros del Canal, dirigida per Carles Alfaro i portada a escena per Moma Teatre.

El desplaçament dels màxims responsables de la gestió teatral de la Diputació de València a la capital d’Espanya respon a la seua voluntat de “fer costat a les companyies valencianes en cos i ànima”. Per a Pérez Garijo, des de l’administració pública s’està tractant de fer “els deures pendents” amb el sector valencià de les arts escèniques. “I això no solament implica un compromís econòmic, que és vital, sinó també un suport i un reconeixement institucional al món del teatre i de la cultura, tant menyspreats pels anteriors gestors polítics”, ha afegit la diputada.

L’adaptació de l’obra de Calderón de la Barca La Vida es sueño ha comptat amb una aportació de la Diputació de València de 36.300 euros (IVA inclòs) i s'exhibirà en el centre d'arts escèniques Teatros del Canal fins al pròxim 14 de maig. Després de l'estiu, la companyia tornarà a València per a estrenar-se en el Teatre Principal del 27 de setembre a l'1 d'octubre, dins del període de gestió que correspon a la corporació provincial.

L’adaptació d’un clàssic

Un rei, trastornat per la mort de la seua muller el mateix dia en què dóna a llum al seu primogènit, dóna crèdit a la interpretació de les ciències astrals que determinen la feresa del xiquet i el conseqüent desastre que el seu regnat comportaria. Aterrit, el castiga a un tancament del que solament s'ocupa el seu més fidel cortesà. No obstant, trenta anys més tard, arribada l'hora de nomenar un hereu a la seua corona, es qüestiona si va cometre un error i decideix posar a prova al seu fill. Mentrestant, accidentalment algú irromp en la cel·la alterant l'hermetisme establit.

Aquest muntatge proposa tornar a l'essència de l’obra mestra de Calderón, mantenint-se fidel a la poètica i als dilemes filosòfics que l'autor planteja. Carles Alfaro i Eva Alarte adapten el text i realitzen la dramatúrgia per a presentar la seua pròpia versió: La vida es sueño [vv.105-106]. El protagonista, Segismundo, està interpretat per Alejandro Saá; Basilio és Vicente Fuentes; Clotaldo, Enric Benavent i Rosaura, Rebeca Valls.

Així mateix, l'estrena a Madrid de La vida es sueño [vv.105-106] coincideix el mateix dia i en la mateixa ciutat que una altra coproducció de la Diputació de València, en aquest cas, junt al Centro Dramático Nacional, K Producciones, La Pavana i Emilia Yagüe Producciones. Es tracta d'En la Orilla, l'adaptació teatral de la novel·la de Rafael Chirbes. L'obra romandrà en el Teatre Valle Inclán de Madrid fins al 21 de maig i arribarà a l'escenari del Teatre Principal de València uns pocs dies després, el 26 de maig.

Marc Mayer tancarà, aquest proper dimecres 26 d'abril, a les 19:00 hores, el cicle de conferències associades a l'exposició temporal El sexe a l'època romana, que romandrà oberta al públic al Museu de Prehistòria de València fins al 30 d'abril.

Sota el títol Vida sexual dels emperadors a través dels autors clàssics, Mayer aproparà els assistents a les costums i les tendències sexuals dels emperadors romans, a partir de les fonts literàries, i molt especialment Suetoni i la Història Augusta.

Des de la figura de l'emperador August, com a arquetip de conducta pública contraposada a la privada, passant pel misteriós Tiberi, Calígula, Claudi i Neró, fins Trajano, Adrià i Marc Aureli, la història ha deixat el llegat de la vida dels emperadors del segle II.

Marc Mayer també abordarà la figura de les emperadrius i el paper de les i els amants, des de Lívia fins a Fausta, muller de Constantí, passant per figures com Agripina, Messalina, Popea o Faustina.

El Museu de Prehistòria ha portat fins a València aquesta exposició conqueridora, que no ha deixat indiferent al públic que ha acudit a visitar-la en grup o de forma individual, amb visites guiades o per lliure. La mostra ha tingut una gran acollida entre experts i públic en general, i en la mateixa s'han presentat fons molt importants d'onze centres expositius sobre l'univers sexual de l'antiga Roma, com la Venus de Badalona, la Venus i la Príap antropomorfa de Tarragona, el Bacus de Reus, el Rython d'Empúries, o la copa de Bílbilis de Barcelona.

Un catedràtic de Filologia llatina amb caràcter investigador

Marc Mayer Olivé és Catedràtic de Filologia Llatina a la Universitat de Barcelona. Ha impartit classes en nombroses universitats europees i americanes com la Universitat de Roma, la Universitat de Califòrnia, l'École Normale Superieure de París o les universitats de Palerm, Macerata, Sassari o l'Havana.

A més, des de l'àmbit institucional, ha estat director general de Patrimoni Cultural a la Generalitat de Catalunya i director de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Ha estat membre de prestigioses acadèmies i societats com l'Institut d'Estudis Catalans, la Reial Acadèmia de la Història, el Deutsches Archäologisches Institut de Berlín, la Society for the Promotion of Roman Studies de Londres i president de l'Association Internationale d'Epigraphie Grecque et Latine, i vicepresident de la Fédération Internationale des Études Classiques (UNESCO), entre d'altres.

El gran bagatge històric acumulat en la seua carrera ha donat com a resultat nombroses publicacions monogràfiques i articles. Així mateix, l'autor col·labora en consells editorials de les revistes d'estudis llatins i del món antic més reconegudes del panorama nacional i internacional.
 

La Diputació de València ha engegat un Pla d'Ocupació dotat amb 3 milions d'euros dirigit als municipis valencians per a contrarestar el repunt de l'atur que tradicionalment es produeix després de les campanyes de Nadal i Rebaixes. Un Pla que, en el cas dels municipis del Rincón de Ademuz i El Valle, ha distribuït, atenent a un criteri objectiu com és el nombre d'aturats que té cada municipi, un total de 41.617 euros i ha permès crear prop d'una vintena de llocs de treball.

Amb aquest pla, la institució provincial se suma al programa de foment de l'ocupació de la Generalitat Valenciana i aporta tres milions d'euros dels seus fons propis per a promoure la contractació d'aturats en els municipis valencians. En paraules del president, Jorge Rodríguez, “després de mantenir o generar llocs de treball per a 2.500 persones amb el Pla d'Inversions Financerament Sostenibles, la Diputació ha volgut fer un pas més destinant 3 milions d'euros al fet que els ajuntaments engeguen plans que traguen de l'atur als seus veïns, coincidint amb un moment de l'any en el qual solen augmentar les xifres d'aturats”.

En total, en El Rincón de Ademuz figuren inscrits com a demandants d'ocupació 153 veïns i veïnes, la qual cosa representa al voltant del 0,10% de l'atur acumulat en les comarques valencianes, exceptuant València ciutat, mentre que en El Valle, els seus 7 municipis sumen 801 aturats, una xifra que suposa el 0,50% de l'acumulat comarcal. Sobre la base d'aquestes dades, els municipis del Rincón de Ademuz reben en conjunt 15.708 euros i els de El Valle, 25.909 euros.

Per municipis, en El Valle de Ayora, Jalance, Jarafuel i Ayora són els que reben les majors aportacions, atenent al fet que les seues xifres de desocupació són de 71, 75 i 488 persones; per açò comptaran amb 3.018, 3.081 i 9.582 euros, respectivament, per a realitzar contractacions. Quant a Teresa de Cofrentes, Zarra i Cofrentes, amb entre 30 i 38 aturats registrats, rebran al voltant de 2.500 euros.

En El Rincón de Ademuz, tots els municipis excepte la capçalera de comarca presenten xifres de desocupació inferiors a les 22 persones, per la qual cosa les seues assignacions oscil·len entre els 1.900 i els 2.200 euros. En el cas d'Ademuz, amb 80 demandants d'ocupació registrats, l'assignació s'eleva a 3.159 euros.

Aquests fons persegueixen garantir que tots els municipis puguen engegar plans d'ocupació locals en un moment d'especial dificultat en el mercat laboral, una vegada concloses les campanyes de Nadal i de Rebaixes. En línia amb aquest objectiu, les contractacions són per un període d'almenys 3 mesos i amb una jornada de 30 hores setmanals. Tenint en compte els fons assignats, açò suposa en els municipis de les dues comarques la possibilitat de realitzar al voltant de 16 contractes.

Respecte al tipus de llocs d'ocupació creats, la diputada d'Assessorament Municipal, Conxa Garcia, ha declarat que l'execució d'obres i serveis d'interès general i social és el criteri que predomina en les contractacions, “de manera que el pla servisca no solament per a ajudar a l’ocupació sinó que d'alguna manera aquest benefici repercutisca també en la resta dels veïns i veïnes de la població”, ha declarat.

Utilitat col·lectiva

Així, les actuacions o serveis d'interès general o social es divideixen en tres grups: serveis d'utilitat col·lectiva, serveis d'oci i culturals i serveis personalitzats de caràcter quotidià. Entre els considerats d'utilitat col·lectiva, es troben la millora i manteniment d'immobles, la revaloració d'espais públics degradats, el transport col·lectiu, i activitats que tinguen relació amb la gestió de residus o d'aigües, la protecció i manteniment de zones naturals i el control de l'energia.

En els serveis d'oci i culturals s'emmarcarien actuacions de promoció turística, desenvolupament cultural local o de promoció de l'esport, i aquelles incardinades en el sector audiovisual o en el manteniment del patrimoni cultural. Finalment, quant als serveis personalitzats de caràcter quotidià, l'ordre inclou entre ells els de cura de xiquets, la prestació de serveis a domicili a persones incapacitades o majors i l'ajuda a joves en dificultat i amb desarrelament social.

La Diputació de València ha destinat 4.205.210,69 euros a la millora i conservació d'instal·lacions esportives en 35 municipis valencians, a través de l'àrea d'Igualtat, Joventut i Esports que dirigeix Isabel García. Aquestes actuacions, que es van iniciar a la fi de 2016 i s'acabaran d'executar en el present any, encara que moltes d'elles es troben ja en funcionament, han aplegat en la comarca de La Ribera als municipis de Catadau, Llombai i Sumacàrcer, on la inversió supera els 360.000 euros.

Dels més de 4 milions destinats per la Diputació de València a les comarques valencianes, 2.200.000 euros han servit per a “donar resposta al deute històric de la Generalitat amb alguns municipis i infraestructures esportives que es van projectar en el periode 2007-2012 però mai van arribar a executar-se, i que ara gràcies a la col·laboració del nou Consell i la Diputació hem desbloquejat perquè aqueixos diners no desaparega i aquests municipis vegen per fi millorades les seues instal·lacions esportives”, ha explicat el president, Jorge Rodríguez.

“No parlem d'obres faraòniques o megaprojectes que després queden sobre el paper”, ha assegurat Rodríguez, “sinó d'actuacions que s'han dut a terme o s'estan executant actualment i que resolen problemes reals dels veïns en l'ús de les instal·lacions esportives dels seus municipis”. D'aquesta forma, s'aconsegueix un triple objectiu, com és “saldar aqueix deute històric, donar solució a problemes diaris de les persones i respectar la iniciativa dels ajuntaments a l'hora de decidir les infraestructures necessàries per als seus municipis”.
 

Aquest és el cas de Llombai, on la Diputació de València ha destinat 179.768 euros a l'adequació del frontó municipal per a la seua utilització com a pavelló multiusos o de Sumacàrcer, que ha comptat amb una subvenció de 36.251 euros per a realitzar diverses obres de millora i manteniment en les seues instal·lacions esportives. La tercera de les actuacions projectades en La Ribera és la instal·lació de gespa artificial en el camp de futbol 11 de Catadau, amb una inversió de 147.194,69 euros que ha sigut assumida per la institució provincial.
 

Autonomia local i sostenibilitat

En paraules de Jorge Rodríguez, “amb aquestes inversions hem demostrat l'aposta d'esta institució per la pràctica de l'esport, però sempre respectant l'autonomia dels alcaldes i alcaldesses, que són els que han proposat aquestes actuacions, i no a través de plans teledirigits que impedien als ajuntaments invertir els diners en allò que realment necessitaven”. 

Per la seua banda, la diputada d'Esports, Isabel García, ha destacat “l'elaboració d'aquest pla en un temps rècord gràcies a la col·laboració dels municipis”, i ha fet un repàs de les obres en instal·lacions esportives en les quals s'ha implicat la Diputació, valorant la “dotació econòmica que alguns ajuntaments han aportat als projectes per a dur a terme aquestes obres de gran interès ciutadà”.

García ha coincidit amb el president a l'hora de posar en valor aqueixa dignificació de la pràctica de l'esport i la “responsabilitat de la Diputació per ajudar als municipis a tenir instal·lacions en bon estat i sostenibles, adequades als usuaris que habitualment les gaudeixen”.  

 

El servei de Cooperació Municipal de la Diputació de València ha obtingut la certificació internacional ISO 9001:2015, un reconeixement que identifica l’òptima gestió del departament en les seues distintes àrees operatives, la planificació i el control de la prestació del servei.

Aquesta norma, amplament implantada en entitats de tot tipus arreu del món, exigeix uns importants requisits de qualitat per poder acreditar el seu compliment, i s’estructura com un gran marc d’actuació para a que les entitats establisquen processos i tasques de millora continua.

En relació a aquest reconeixement, el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, ha posat de manifest «la gran satisfacció i motivació que representa per al nostre departament haver superat les corresponents auditories i poder obtenir l’acreditació com a empresa Certificada en ISO 90001». Un distintiu que, segons ha incidit el mateix Altur, «ens atorga rang internacional emès per l’Agència per a la Certificació de la Qualitat i el Medi Ambient (ACCM)».

És per això, el responsable de l’Àrea de Cooperació Municipal ha remarcat que «resulta molt important reconèixer l’esforç col·lectiu i agrair la col·laboració de totes les persones implicades en el servei de Cooperació Municipal de la Diputació de València, donat que aquesta Certificació és mèrit de totes elles», ha indicat. Altur ha apuntat que des d’aquest departament «tenim el compromís de treballar per continuar millorant» donat que «resulta essencial que els nostres serveis i els seus processos atenguen a la màxima qualitat. Una circumstància que repercutirà no solament en aquest servei en particular, sinó en el conjunt de la corporació provincial», ha subratllat.

Un dels elements que han possibilitat accedir a aquest objectiu estratègic ha estat la implementació d’un Sistema de Gestió de la Qualitat, el qual, d’acord amb la Norma UNE-EN-ISO, estableix els requisits i desenvolupa tots els procediments i instruccions tècniques que resulten d’aplicació per a l’activitat desenvolupada pel departament i, en particular, per l’Àrea de Cooperació Municipal.

La implantació d’aquest Sistema de Gestió de Qualitat simplifica de forma considerable els processos i la gestió documental del Sistema, per al que s’ha comptat amb l’assistència tècnica d’una empresa externa amb una dilatada experiència en l’àmbit de la implantació i gestió de sistemes de qualitat. 

El Patronat de Turisme de València participa des de demà divendres i fins al diumenge 23 d'abril en el Saló Internacional de Turisme B-Travel 2017 de Barcelona.

València Turisme, marca turística del patronat, portarà els productes turístics dels pobles i comarques valencians relacionats amb el turisme actiu, el turisme gastronòmic i el turisme cultural, al públic general i professional assistent a la fira, dins del stand de la Comunitat Valenciana.

A més, en aquesta edició de B-Travel la marca compta amb un espai promocional per a l'especial posada en valor de la gastronomia del territori valencià, en l'àmbit temàtic “B-Delicious”.

També acudeixen a B-Travel de Barcelona, com a co-expositors, els municipis d'Aiora, Carcaixent, Cullera, El Puig de Santa Maria, Gandia, Oliva, Riba-roja de Túria, Sueca, Xàtiva i Alboraia, localitat que en col·laboració amb la D.O. Xufa de València oferirà degustacions d'orxata.

La Comunitat Valenciana se situa com la tercera destinació viatgera del mercat català, tant en general com en destinació vacacional de l'època estival.

Promoció de la destinació “València i comarques”

Paral·lelament, València Turisme presenta la destinació “València i comarques” amb la col·laboració de l'agència de viatges majorista Europlayas avui en l'Hotel Front Marítim de Barcelona i la setmana vinent a Sevilla, concretament el 25 d'abril en un cèntric hotel de la capital sevillana.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, està present a la 52ena edició de la Fira del Llibre de València, que es celebra fins l’1 de maig. Els llibres del Magnànim es podran trobar tant a la seua caseta, la del Àrea de Cultura de la Diputació de València, com a la de l’Associació d’Editors del País Valencià. Entre els volums, alguns èxits recents com La idea del socialisme. Assaig d’una actualització, del filòsof de l’Escola de Frankfurt Axel Honneth, que el mateix autor va presentar a València el passat 30 de març; o Poesies i proses valencianes, del pare de la Renaixença valenciana, Teodor Llorente.

Els curiosos que s’acosten al punt de venda del Magnànim també trobaran títols com La violència política contra les dones (1936-1954). El cas de la privació de llibertat en la província de València, d’Antoni Simó i Ricard Camil Torres; Horts de tarongers. La formació del verger valencià, d’Adrià Besò; o Segrelles. Un pintor valenciano en Nueva York. 1929-1932, de Mireia Ferrer. I, a més, novetats editorials que acaben d’eixir de la impremta com ara Crònica de l’òpera representada a València (1936-1959). La Guerra Civil i la Postguerra o Juan Luis Vives. El humanista y su entorno.

L’esplendor de la taulelleria valenciana

Quant a les activitats programades per als propers dies en la Fira del Llibre, el divendres 21 d’abril, a les 19:00 hores, al Museu de Ciències Naturals de València, tindrà lloc la presentació de l’obra La taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX en la col·lecció de la Fundació La Fontana, d’Ignasi Gironés i Vicent Guerola, i que comptarà amb la presència de Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim. Durant la presentació, els assistents podran gaudir d’una representació virtual de la cuina de la casa dels Dordà, del segle XIX, en la que estaven presents gran part dels panells de taulells que es poden trobar al llibre.

La ViquiMarató del Magnànim

El Magnànim i la Viquipèdia uneixen esforços per ampliar els continguts de l’enciclopèdia online al voltant de la cultura i la literatura valenciana. Gràcies a la plataforma Amical Wikimedia i a Francesc Bort, viquipedista resident del Magnànim, tots aquells que ho desitgen podran participar en aquesta ViquiMarató completant i creant articles envers a Axel Honneth, Teodor Llorente, el Col·legi Major Lluís Vives o el Blasquisme, entre d’altres.

La trobada tindrà lloc al pati del Museu de Ciències Naturals de València, el diumenge 30 d’abril, des de les 11:00 fins a les 14:00 hores, i comptarà amb una sessió introductòria per a no iniciats en aquest tipus de viquitrobades. Tots aquells que s’animen a participar hauran de dur un ordinador o qualsevol dispositiu mòbil des del qual poder editar. La ViquiMarató s’emmarca dintre del Viqui Concurs del Magnànim, que es durà a terme del 20 d’abril al 15 de maig.

Joan Fuster i futbol

Per tancar la participació del Magnànim a la Fira, el dilluns 1 de maig, a les 12:00 hores també al Museu de Ciències Naturals, s’ha organitzat una presentació de les dues novetats de la Col·lecció Papers de Premsa, que dirigeix Emili Piera. D’una banda la reedició de Notes d’un desficiós, de Joan Fuster, un recull d’articles publicats per l’assagista de Sueca al setmanari Qué y Dónde, entre 1979 i 1984, que compta amb un pròleg de Nel·lo Pellicer i un epíleg del mateix Piera.

Per altra, també es presentarà La inteligencia en sus pies, una recopilació d’articles i cròniques esportives del periodista José Vicente Aleixandre i en el qual Emili Piera també s’ha encarregat de la selecció, les notes i el pròleg.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, donarà a conèixer aquest dimarts 25 d’abril en roda de premsa la filosofia i novetats d’una nova edició de la Trobada de Folklore, que s’organitza un any més des de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València. L’acte també servirà per a donar compte dels diferents grups de danses i rondalles, tabal i dolçaina, orquestres de pols i plectre, i cors que prendran part al llarg de les diferents jornades d’actuacions.

A la trobada amb els mitjans assistiran, a més de Xavier Rius, els representants de les diferents associacions de folklore que col·laboren en aquesta edició, així com alcaldes i representants municipals de les localitats encarregades d’acollir aquest any les exhibicions de ball i música, tallers i jocs tradicionals valencians.

Ja per la vesprada, a partir de les 19:30 hores, els alumnes de dolçaina del Conservatori José Iturbi de València, sota la batuta de Xavier Richart, obriran el programa d'actuacions incloses en la present edició de la Trobada de Folklore. Aquesta iniciativa servirà, a més, per reconèixer el lloc que ja ocupa la dolçaina al Conservatori.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimarts, 25 d’abril de 2017.

Hora: 10:30 hores.

Lloc: Centre Cultural La Beneficència. C/ Corona, núm. 36. València.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha rebut aquest dijous a l'alcalde de Mislata, Carlos Fernández Bielsa, qui ha sol·licitat ajuda per a completar la remodelació del complex esportiu La Canaleta, en el qual la Corporació ha invertit ja al voltant de 400.000 euros en la present legislatura.

Aquesta quantitat és aproximadament la meitat de les inversions subvencionades per la Diputació en instal·lacions esportives de Mislata en l'últim any i mig, on a més de la rehabilitació de la coberta, els vestuaris i zones comunes de la Canaleta, s'ha actuat també en la millora de les instal·lacions de la piscina d'estiu i la piscina coberta.

En paraules de Jorge Rodríguez, “apostem des del primer moment pel Fons de Cooperació del Consell, que en el cas concret de Mislata va a suposar una aportació de la Diputació d'al voltant de 300.000 euros, amb els quals es va a poder engegar una fase important en la Canaleta que suposarà una gran millora de les infraestructures esportives”.

El president ha afegit que de cara a la segona fase del projecte, que l'alcalde ha presentat aquest dijous al màxim responsable de la Corporació provincial, “la vocació d'aquesta institució és seguir recolzant a Mislata, com ja s'ha demostrat en les inversions realitzades durant la present legislatura en les piscines o el propi pavelló de la Canaleta”.

Per la seua banda, l'alcalde de Mislata, Carlos Fernández Bielsa, ha valorat molt positivament una reunió en la qual “es posa de nou de manifest el compromís de la Diputació amb els municipis i la intenció de millorar la vida de la gent”, i ha agraït a Rodríguez la seua sensibilitat amb “els problemes que pateixen molts d'aquests municipis, com és el cas de Mislata”.

Quant al Fons de Cooperació Municipal, Bielsa ha considerat que “va a permetre un impuls important per als ajuntaments; en el cas de Mislata, podrem escometre el manteniment de les infraestructures esportives de la Canaleta, i en una segona fase la Diputació ha mostrat la seua intenció de seguir ajudant-nos a millorar eixes instal·lacions”.

La primera fase de les obres en la part exterior de la Canaleta consistirà en la rehabilitació i adequació de les pistes esportives de les quals consta el complex, a l'execució del qual es destinaran els 300.000 euros que la Diputació aporta del Fons de Cooperació Municipal, i que seran transferits a l'Ajuntament de Mislata en breu, quan es complete l'adhesió al decret del Consell.

Dos milions en ajudes i el Fons de Cooperació

El Fons de Cooperació Municipal, en el qual participen a parts iguals la Diputació i la Generalitat, destina a Mislata 597.000 euros, amb els quals es podran escometre les obres definitives en la Canaleta, entre altres actuacions. Amb aquesta partida, que pot destinar-se tant a inversió com a despesa corrent, les ajudes de la Diputació a Mislata superen els 2,5 milions d'euros en aquesta primera part de la legislatura.

En concret, el municipi de l'Horta Sud ha rebut 1.380.000 del Pla d'Inversions Sostenibles, que entre altres millores s'han destinat a la reurbanització de diferents carrers i la rehabilitació dels espais esportius; 200.000 euros del Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS); 105.000 euros del Pla de Camins i Vials i 71.000 euros del Pla d'Ocupació, a més del citat Fons de Cooperació i una ajuda directa per a l'actuació de la piscina coberta.

*Disponibles imatges de vídeo en FTP Diputació de València