La Biblioteca d’Autors Valencians, històrica col·lecció de la Institució Alfons el Magnànim fundada per Joan Fuster en 1981, presenta en la Fira del Llibre de València els dos primers títols publicats en la nova etapa que ara comença dirigida per Enric Sòria: els Diàlegs de Joan Lluís Vives i la novel·la Ícar o la impotència, d’Artur Perucho.

 

La col·lecció va nàixer amb l’objectiu de posar a l’abast del públic lector valencià obres d’autors valencians de totes les èpoques i després de Perucho i Vives, Sòria anuncia «sorpreses interessants»en aquesta col·lecció. Com a part de la recuperació de l’esperit inicial de la Biblioteca d’Autors Valencians, Fèlix Bella ha recuperat el disseny original de les cobertes i ha actualitzat amb elegància la composició tipogràfica, a més l’enquadernació en tapa dura amb sobrecobertes atorgaran a la col·lecció més resistència, major solidesa i millor llegibilitat.

 

Vives en valencià

 

El Magnànim publica per primera vegada a Lluís Vives en valencià i ho fa amb els Diàlegs, l’obra més reeditada i traduïda de l’humanista valencià. Redactada com un manual per aprendre llatí, els vint-i-cinc col·loquis que la componen són una peça literària notable, no exempta de teatralitat, un quadre dels costums a les ciutats europees de principis del segle XVI i un tractat educatiu i moral. Per a aquesta edició, Francesc J. Hernández ha actualitzat l’acurada traducció de Josep Pin i Soler publicada en 1915, la qual presenta una riquesa lèxica notable i una expressió plena de vivacitat.

 

Una novel·la poc coneguda de Perucho

 

Ícar o la impotència fou escrita en París i publicada en València en 1929. La novel·la planteja la frustració i la recerca d’equilibri d’un jove que, incapaç d’assolir els seus ideals a València i Barcelona, passa una temporada a París, on es realitza sexualment, però fracassa sentimentalment. Amb ella, Artur Perucho obria una porta d’entrada a la modernitat (temàtica i formal) a la literatura valenciana. Desgraciadament la guerra civil i el franquisme trencaren amb eixa modernitat i la novel·la restà pràcticament desconeguda i introbable. Ara, el Magnànim la recupera amb edició i estudi del professor Josep Palomero, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

El diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, i el president de la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), Jesús Figuerola, han anunciat aquest matí en la 52 Fira del Llibre de València que el programa Ciutat Lectora, iniciat en octubre del 2016, obri una convocatòria pública per a incorporar enguany a nous municipis de les comarques valencianes.

 

Ciutat Lectora és un programa del Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura (PVFLL), que ha promogut i coordina FULL a través d’un conveni amb la Diputació de València. Ofereix un acompanyament durant quatre anys per a la implementació, estratègica i planificada, d’accions municipals de motivació lectora, adreçades a tota la ciutadania d’una població.

 

«El projecte de Ciutat Lectoraés un programa d’acompanyament dissenyat per a estimular la lectura. La fórmula creada permet la combinació de cultura, coneixement i foment de la indústria editorial en un mateix projecte», ha subratllat Xavier Rius.

 

El responsable de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València també ha incidit en què la complicitat mostrada pels ajuntaments en aquest projecte «resulta fonamental»,  ja que «repercutirà directament en la ciutadania com a principal beneficiària». És per això, ha aprofitat la seua presentació per a efectuar una crida als consistoris, «en especial als més menuts, donat que aquest programa contribuirà a garantir de forma efectiva l’accés a la lectura per part dels veïns i veïnes d’aquestes localitats amb menors recursos», ha apuntat.

 

Xavier Rius ha explicat que el suport de la Diputació a aquest projecte «és fruit de la revisió de les iniciatives d’impuls i foment de la lectura, així com de l’esforç en voler contribuir a l’increment de l’índex de lectura al nostre territori», donat que «no hi ha cap dubte que la lectura ens fa més lliures», ha remarcat.

 

Jesús Figuerola, per la seua part, ha asseverat que a través d’aquest programa «FULL analitza els punts forts i febles que cada ajuntament acredita al voltant de la lectura i amb eixa informació dissenya polítiques concretes que en milloren els seus nivells», ha indicat. «Es tracta de preparar plans a mida, no extrapolables, per tal de no donar pals de cec en la dinamització de la lectura. En qualsevol política cultural si vols aconseguir un resultat, has de dissenyar primer un pla d’actuació», ha recalcat.

 

«Fa sis mesos començàrem les gestions amb els primers municipis que han assumit la iniciativa: Utiel, Catarroja i Alzira», ha apuntat el president de FULL, qui ha continuat explicant que «per arrancar es va proposar a ajuntaments amb dinàmiques lectores importants, però a partir d’ara obrim una convocatòria pública a tota la demarcació de València, ja que, de moment, és la seua diputació la que ens està donant suport. Amb els nous municipis sumarem al voltant de dotze ciutats lectores al final d’aquesta legislatura», ha pronosticat.

 

Un model propi

 

El programa està inspirat en diverses experiències semblants en l’estat espanyol, Europa –com els britànics Book Towns– i de Sud-amèrica, «a partir de les quals hem intentat crear un model que ens servisca per a la realitat del nostre entorn lingüístic», ha apuntat Figuerola. Unad’elles és el projecte Municipi lector del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. D’aquest n’adopta la idea de treballar des de la dimensió municipal a partir d’un Consell de Lectura, amb l’assessorament de tècnics especialistes. Tot i així, pretén superar els límits del públic infantil i juvenil i definir accions per integrar el conjunt de la població com a beneficiària i dinamitzadora del projecte.

 

El projecte parteix de la constitució del Consell de Lectura Municipal, organisme integrat per representants dels agents més importants per a la promoció del llibre i la lectura al municipi, com són els centres educatius, les AMPA, la Biblioteca, l’administració municipal, el sector del llibre i les entitats i associacions del municipi. En municipis de més de 20.000 habitants es constituiran dos o més Consells de Lectura. I en el cas que la ciutat tinga més d’una biblioteca, se’n pot muntar un per cadascuna de les seues àrees d’influència, per barris o per districtes. 


 

Intercanvi de bones pràctiques

 

Mensualment es farà una avaluació i es reconduiran les accions segons els resultats obtinguts. L’ajuntament és qui signa el conveni d’adhesió, finança la seua implementació i es compromet a donar suport al projecte durant un període mínim de quatre anys.

 

L’intercanvi de bones pràctiques és també un dels objectius del programa a l’hora de fer xarxa. Amb aquest propòsit es preveu organitzar anualment o bianualment jornades de treball, intercanvi i formació amb membres de les diferents Ciutats Lectores.

 

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

La Diputació de València convoca 4 beques de formació a realitzar en les àrees de projectes europeus i servicis innovadors i sostenibles.

 

BASES

 

Les sol·licituds es realitzaran per la seu electrònica i es presentaran en el Registre General.

El termini de sol·licitud és del 28 d'abril al 17 de maig de 2017.

Un centenar de veïns i veïnes de les localitats de Bolbaite i Guadasséquies han visitat aquest dijous els edificis de la Diputació de València, acompanyats per la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, com a part del programa cultural Açò és la Dipu.

Junt a l'alcaldessa de Bolbaite, Carolina Mas, i l'alcaldessa de Guadasséquies, Carmen Vidal, la diputada de Benestar Social ha recordat que la Diputació representa a tots els ciutadans. “Els qui ens asseiem en aquestes cadires, tant en les files del govern com els qui ocupen la bancada de l'oposició, som tots representants dels nostres pobles i les nostres comarques i des d'ací debatem les polítiques sempre des del respecte”.

 

“Els pobles xicotets, sense l'ajuda de la Diputació, més val que tanquem”, ha bromejat l’alcadessa de Guadasséquies, a més d'assenyalar que Açò és la Dipu “és una iniciativa que agrada molt als majors”. Els veïns de Bolbaite, per la seua banda, han mostrat un gran interès pel programa en la seua primera visita a la Corporació provincial. “Com que acabaren ahir les festes del poble teníem por no omplir l'autobús, però hem vingut al complet”, ha ressaltat la regidora. En paraules de Carolina Mas, “és la manera que els veïns coneguen la institució que ajuda als pobles xicotets, i que per exemple des de l'àrea de Benestar ens ha finançat unes classes de gimnàstica cognitiva per a majors que han tingut molt èxit”.

 

Els visitants han ocupat els escons dels diputats per a escoltar les explicacions sobre el funcionament de la institució que la pròpia diputada els ha presentat. Així mateix, Mercedes Berenguer ha ressaltat l'important patrimoni de la Diputació de València, que està “obert a tots”, i que en les seues paraules, “val la pena conéixer, ja que en ocasions estem més familiaritzats amb municipis d'altres països i no coneixem la nostra terra”.

Una ruta històrica i institucional

El component cultural del programa Açò és la Dipu és el factor dominant en aquestes visites, que arranquen en el carrer Navellos i tenen com a parades els palaus de Batlia i l'Escala, l'antic Hospital General de València, el Museu Valencià de la Il-lustració i la Modernitat (MUVIM) i l'Institut Valencià d'Audiofonología (IVAF). 

 

Així, els participants tenen l'oportunitat de conèixer la història i el funcionament de la Diputació com a institució, les característiques arquitectòniques dels edificis que componen la seu principal, situada en la plaça Manises, i descobrir alguns aspectes de la història de València i el seu centre històric, des del segle XV fins ara. 

Amb aquesta iniciativa, des de l'Àrea del Benestar Social de la Diputació “volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis que componen la Diputació, explicant quan es van fer, en quin context i amb quina finalitat, i després, lògicament, que conegueren el seu interior”, ha explicat Mercedes Berenguer. Les visites continuaran tots els dilluns, dimarts i dijous fins al pròxim mes de novembre.

Tots els ajuntaments del Camp de Morvedre han aconseguit concloure a temps les 52 obres impulsades dins del marc del primer Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS), a les quals se sumen 32 projectes i direccions d’obra finançats amb càrrec a aquest mateix pla. En total, 84 actuacions realitzades a la comarca gràcies a un programa d'ajudes als municipis que el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, va crear només accedir al càrrec amb els 70 milions d'euros de romanent no gestionats per part de l'anterior equip de govern provincial perquè, en lloc d'acabar en els bancs, s'invertira directament en el benestar dels valencians i les valencianes. 

Aquesta decisió va suposar per als 16 municipis de cada una de les comarques una injecció addicional de prop de 3 milions d’euros amb els quals poder dur a terme aquelles obres que consideraven necessàries per a millorar la qualitat dels serveis i infraestructures del municipi, però que inicialment s'havien quedat fora dels seus pressupostos per falta de disponibilitat econòmica, malgrat tractar-se en molts casos de reivindicacions històriques.

Els ajuntaments van tenir un primer termini d’un parell de mesos, entre octubre i desembre de 2015, per a presentar els projectes i, una vegada adjudicades les obres, disposaven de temps fins al 31 de desembre de 2016 per a executar-les, amb un termini addicional de 10 dies per a justificar que les actuacions s'havien realitzat i pagat. Tot un repte per a la Diputació i per als consistoris que, malgrat l'ajustat, s'ha saldat amb un 100% d'execució quant a projectes inicialment plantejats i finalment realitzats. En paraules de Rodríguez, “aquest nivell d'execució, que és similar en totes les comarques valencianes, demostra el potencial del municipalisme i que la maquinària institucional pot donar una resposta ràpida a projectes que mereixen la pena”.

 

Resoldre “problemes reals”

 

Els 2.892.350,83 euros que finalment s'han invertit a través del PIFS als municipis del Camp de Morvedre han servit per a millorar l'asfaltat dels carrers, les xarxes d'aigua potable, les canalitzacions per a evitar inundacions o l'accessibilitat de les voreres i els edificis públics, però també per a rehabilitar escoles i centres socials, adequar instal·lacions esportives o millorar l'equipament i els serveis en general dels ajuntaments i municipis.

En concret, per tipus d'inversió, de les 84 actuacions finançades en la comarca amb càrrec a aquest pla, 32 corresponien a direccions i projectes d'obra i la resta, 52, a inversions directes en béns i serveis municipals. D'aquestes, el 50% s'han destinat a la millora de la via pública, fonamentalment reurbanització de carrers, però també asfaltat de vials i ampliació de zones verdes. Un 33% del total de les obres executades han tingut per objecte la rehabilitació o ampliació de l'equipament esportiu, cultural, social i educatiu i un 13% s'han destinat a realitzar millores en les xarxes de proveïment d'aigua i de sanejament.

En resum, “actuacions que escapen del concepte d'obres faraòniques d'una altra època i se centren a resoldre problemes reals dels ciutadans, en molts casos reivindicacions dels ajuntaments que portaven anys sense atendre's, bé per falta de recursos o simplement per desinterès”, explica el president de la Diputació, Jorge Rodríguez. “El més destacat del balanç global del PIFS és que, més enllà de les bones intencions, hem aconseguit passar de les paraules als fets i, a més de concedir als alcaldes i alcaldesses l'autonomia per a decidir les inversions, s'ha aconseguit que les inversions s'executen i hui siguen realitats que poden gaudir els veïns i veïnes dels municipis valencians”. 

La Diputació de València i l'Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (IVIE) estudiaran conjuntament l'impacte de les polítiques públiques, amb l'objectiu de valorar i analitzar l'eficàcia de la gestió duta a terme des de la institució provincial per a millorar-la en el que siga possible.

 

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, i el director de Recerca de l’IVIE, Francisco Pérez, han acordat estudiar vies de col·laboració entre tots dos ens, començant per l'estudi general de l'impacte de la gestió pública, centrat en la Corporació que presideix Rodríguez, i avançant a qüestions més concretes com l'estandardització dels serveis bàsics en els municipis.

 

En aquest sentit, la intenció del president de la Diputació, que ha centrat la gestió provincial en el respecte de l'autonomia d'alcaldes i alcaldesses i l'increment de les ajudes als municipis per a invertir en actuacions que milloren la qualitat de vida de les persones, és estandarditzar amb rigor quins han de ser els serveis bàsics amb els quals ha comptar qualsevol dels 266 municipis valencians.

 

Amb aquesta regla bàsica amb la qual poder mesurar el grau de desenvolupament dels municipis i conéixer les necessitats més urgents de cadascun d'ells, es pot afrontar amb majors garanties la presa de decisions a l'hora de concedir ajudes provincials per a determinades actuacions, d'una banda, i, per una altra, premiar d'alguna manera als ajuntaments que han demostrat la seua responsabilitat tenint coberts eixos serveis essencials, que no sempre són obres o inversions espectaculars.

 

Amb aquesta via de col·laboració que s'obri amb l’IVIE, la Diputació cerca seguir incrementant el nivell d'eficiència en la gestió pública, una fi valorada molt positivament pel màxim responsable de recerca de l’IVIE, que ha aplaudit la proposta de col·laboració que li ha traslladat Jorge Rodríguez.

L'Àrea de Cultura de la Diputació de València ha programat per a aquest cap de semana, dins de la Trobada de Folklore, nombroses activitats que inclouen “dansaes populars”, música de tabal i dolçaina i tallers temàtics.

 

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha fet una crida perquè els valencians i les valencianes gaudisquen d'aquests actes i «que vinguen a ballar i passar-ho bé». Al mateix temps ha agraït la implicació de tots els participants perquè «sense la col·laboració no seria possible l’roganització d’aquest esdeveniment».

 

El programa que es desenvoluparà aquest divendres, 28 d'abril, es reparteix entre Algirós, Benicalap, el C. C. La Beneficència i el Conservatori de la Plaça de Sant Esteve, a València.

 

El dissabte 29 Algirós, Benicalap, Patraix i La Beneficència tindran actuacions i tallers des de les 10:00 hores del matí fins a les 19:00 hores.

 

El diumenge 30 Benicalap, Patraix i La Beneficència tancaran la sessió del cap de setmana.

 

 

28-abril

ALGIRÓS

18.00 h. Taller de literatura infantil «Una estona amb els meus iaios», a càrrec de Marta Pereira, a la biblioteca Vicent Casp i Verger.

BENICALAP

22.00 h, en el Multicentre Social Benicalap-Casa Caritat, concert de l’Orquestra de Pols i Plectre Nostra Senyora de Tejeda.

LA BENE

19.00 h, en la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia se presenta el llibre “¿A què juguem? (Els nostres jocs i joguets tradicionals)”, de Francesc Gisbert, Premi Bernat Capó 2012.
19:30 h, en La Beneficència, Sala Alfóns el Magnànim, concert de cor interpretat pel Nou Cor EOI València, Resonare Fibris i la Coral Font de Sant Lluís.
 

També a les 19:30 h, en el Conservatori Professional de Música, a la plaça Sant Esteve l’Orquestra de Pols i Plectre Abalsants de l’Alcúdia de Crespins oferix un concert de pols i plectre.

 

 

29-abril

ALGIRÓS

11:30 h. Animació de Tabal i dolçaina a càrrec de Buf-Alí al mercat del Cabanyal. a les 17.00 h. Taller d’improvisació amb dolçaina -nivell avançat-, a càrrec de Pau Puig en la sala d’actes del Centre Municipal de Joventut d’Algirós.

BENICALAP

10:00 h.Taller de manipulació i construcció de canyes de dolçaina -nivell bàsic, intermedi i avançat-,a càrrec de Pau Puig.
11:30 h. Animació de tabal i dolçaina en el Mercat de Benicalap, a càrrec dels germans Llorca.
18:00 h. Jocs tradicionals al parc de Benicalap, a càrrec del Piló de Burjassot.

PATRAIX

11:30 h. Animació de tabal i dolçaina al Mercat de Jesús, a càrrec de Valçaina.
18.00 h, a la plaça de Patraix, toc tradicional de campanes a l’Església Sagrat Cor de Jesús (Plaça Patraix). Els campaners faràn l’explicació del toc.
19.00 h, a la mateixa Plaça de Patraix, el  grup la Carraspera farà una exhibició de dansa.

LA BENE

18.00 h, en el C.C. La Beneficència hi haurà un taller de dansà a càrrec del grup Alimara.

 

 

 

30-abril

BENICALAP

10:30 h. Cercavila pels carrers Marco Merenciano, General Llorens , Periodista Gil Sumbiela, Poeta Serrano Clavero, Agullent, l’Alber, Assutzena, Barx, Pintor Matarana, José Grollo, Plaça de l’Església, Juan de Encina, José Grollo, Toixa, Avinguda de Burjassot, Parc de Benicalap, i amfiteatre del Parc de Benicalap.
11:30 h, a aquest amfiteatre  faràn una exhibició de dansa els grups El Piló de Burjassot, Quiqueries i L’Aixovar.
13.00 h, a l’exterior de l’amfiteatre, junt al jardí d’inspiració hispanoàrab, se podrá participar a un taller de dansà i a la dansà popular.

PATRAIX

11:30 h, a la Plaça de Patraix, actuació del Grup de danses Realenc de Picanya i el Grup de danses Saragüell.
Taller de dansà a càrrec del grup de dances Sargantana, per a majors i menuts. I per a finalitzar el matí, dansà popular.

LA BENE

11:30 h. Teatre infantil en La Beneficència amb l’espectacle “La glüps band”, de Produccions Scura.

“Cada vegada l'esperança de vida és major en el nostre país. Cada vegada vivim més anys i, encara que potser els nostres cossos no són tan joves com ens agradaria, els nostres caps romanen inquietes i amb ganes d'aprendre”. Així ha iniciat la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, les Jornades Benestar, Formació i Territori 2016. Envoltats de les casetes de la Fira del Llibre en els jardins de Vivers, s'han presentat les conclusions de la passada edició, a més de presentar les últimes publicacions del vicerectorat de Participació i Projecció Territorial.

 

A l'acte han assistit, en companyia de la diputada, el rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, el director general de Caixa Popular, Rosendo Ortí, el president de FIECOV, Josep Vicent i el vicerector de Participació i Projecció Territorial, Jorge Hermosilla.

 

Per la seua banda, Mercedes Berenguer ha insistit en l'afany de la Corporació provincial per “orientar els nostres pressupostos i esforços cap al suport als municipis de la nostra província, duent a terme programes de formació que puguen ajudar tant a ajuntaments com als seus veïns”. Així mateix, la diputada de Benestar Social ha remarcat la continuïtat en la implicació amb les activitats promogudes per la Universitat de València, i ha avançat la celebració de 6 noves jornades per al nou curs “per a entendre millor el nostre territori i intentar millorar-ho”.

Aquestes jornades seguiran la mateixa línia que l'edició anterior: traslladar la formació universitària a les poblacions d'interior, amb l'objectiu d'enriquir l'ètica i convivència en els municipis. Concretament, els temes impulsats des de l'àrea de Benestar Social són el ciber-assetjament i la violència infantil, la immigració i la importància de la integració, i reflexionar sobre l'economia social i el cooperativisme.

 

Exposicions, congressos i jornades a l'abast dels lectors

 

Durant l'esdeveniment s'han mostrat les publicacions promogudes pel Vicerectorat i la Diputació Paisatge, turisme i innovació; El patrimoni cultural valencià; Les festes tradicionals del territori valencià; Benestar, formació, territori. Reflexions entorn de l'economia social, el ciberacoso i la immigració; La memòria històrica i democràtica. Experiències i propostes en el territori valencià. Aquestes obres tracten diferents temàtiques, com el patrimoni, turisme, festes tradicionals, memòria històrica o benestar social, però totes elles comparteixen un nexe comú: el territori valencià. Comprenen catàlegs i llibres realitzats a partir d'exposicions itinerants, congressos, jornades i conferències celebrades en les comarques valencianes.

L’Institut d’Estudis Comarcals (IDECO) de l’Horta Sud ha llançat el número 9 de la revista Annals amb l’ajuda prestada per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, la Mancomunitat de Municipis de l’Horta Sud i els consistoris d’Alaquàs i Picanya, a més d’alguns patrocinis privats que finalment s’han sumat al projecte editorial. La publicació, la qual no s’editava des de l’any 2002, està integrada per un total de 12 treballs, en la seua majoria ponències que els investigadors varen presentar al V Congrés d’Història de l’Horta Sud, celebrat al Castell d’Alaquàs durant el 2010 i que encara no havien pogut ser publicades.

 

Precisament, el castell d’Alaquàs va estar l’escenari escollit per a la presentació en societat del nou número de la revista. En la mateixa, varen intervenir el diputat de Cultura, Xavier Rius; l’alcaldessa d’Alaquàs, Elvira García; el president de la Mancomunitat de l’Horta Sud, Carlos Fernández Bielsa; a més de comptar amb la presència del’alcalde de Picanya, Josep Almenar.

 

Rius ha recordat que un dels objectius marcats pels actuals gestors de l’Àrea de Cultura i de la Institució Alfons el Magnànim ha estat «recolzar la tasca desenvolupada pels Centres i els Instituts d’Estudis Comarcals», amb la clara intenció «d’atorgar un reconeixement públic a aquesta xarxa de producció cultural, científica i de mobilització social», ha subratllat el diputat.

 

Per la seua part, Alfred Ramos, president de l’IDECO, ha indicat que «la impossibilitat de fer front a les despeses econòmiques derivades de les tasques de producció, edició i impressió han estat les causes principals en la interrupció de la publicació de la revista Annals al llarg dels darrers tres lustres», motiu pel qualha agraït a la Diputació de València i la resta d’administracions «el seu interès» en recuperar aquest volum.

 

«Annals constitueix una eina vehicular molt important per tal de donar resposta a la necessitat de difondre i exposar públicament els treballs d’investigació envers el patrimoni social, cultural, natural i històric de la comarca de l’Horta Sud», ha recalcat Ramos.

 

Entre els articles que inclou el nou número d’Annals, destaquen treballs referits a «L’evolució històrica de la marjal d’Alfafar», «El Mas de la Cova de Manises», «Les hortes de Xirivella i Andarella en època medieval», «El poblament d’època romana en l’Horta Sud», «Les torres islàmiques de l’Horta-Albufera», «El Castell d’Alaquàs», «Els primers palmiters d’Aldaia», els quals formen part del volum. També d’altres  com «L’aplicació de la llei sobre repressió de la maçoneria», «La tradició oral als pobles de l’Horta Sud», «El teatre fa història», «El cançoner de Silla», i «La memòria gràfica de Paiporta».

 

Alfred Ramos ha posat èmfasi en «l’elevat nivell de la publicació», ja que recull estudis de la pràctica totalitat dels municipis de la comarca. Alhora que també ha avançat que al proper número «esperem completar la publicació de la resta de treballs del V Congrés d’Història de l’Horta Sud», ha assegurat. Uns textos que, en paral·lel, s’estan complementant amb la creació d’una viquipèdia comarcal adreçada a l’Horta Sud. En col·laboració amb Amical Wikimedia ja s’està treballant en la confecció d’algunes biografies de personalitats representatives de la comarca i en la recerca de nous editors per a aquesta popular enciclopèdia online.

 

Un dels més antics del longeus valencià

 

L’Institut d’Estudis Comarcals (IDECO) de l’Horta Sud constitueix un dels Instituts i Centres d’Estudis més longeus del territori valencià, a més de ser un dels fundadors de la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià (FIECOV). Aquest organisme reuneix una xarxa d’associacions i instituts i centres d’estudis locals i comarcals d’arreu de la Comunitat que, sota denominacions diverses i amb àmbits d’actuació també diversos, comparteixen una sensibilitat per tots els aspectes patrimonials que mereixen accions de defensa col·lectiva i per cridar l’atenció del món de la ciència fent sentir la veu dels territoris al temps que empenyen en favor d’una mobilització social obrint portes a la divulgació del coneixement i a la reflexió col·lectiva.

 

La Federació nasqué en l’Assemblea Fundacional que tingué lloc al Monestir del Puig el 20 de febrer del 1999. Actualment es troba en un procés de reorganització adaptant els seus estatuts i obrint canals de comunicació amb diverses instàncies de l’administració pública valenciana i del món acadèmic.

El Museu de Prehistòria de València reprèn les visites guiades al jaciment de la Lloma de Betxí de Paterna. Aquestes activitats programades es desenvoluparan els dissabtes, dies 29 d'abril, 13 i 27 de maig, i 10 i 24 de juny, en horari de 10:00 a 14:00 hores.

 

Cada visita estarà formada per un grup de 40 persones com a màxim, i donada l'experiència d'altres anys, l'activitat es dirigeix ​​fonamentalment a un públic familiar, que valora satisfactòriament les visites perquè es compleixen les expectatives lúdiques i culturals d'adults i menuts.

 

A més, les visites són conduïdes per llicenciats o graduats en Història, especialitzats en arqueologia i coneixedors de l'Edat de Bronze, en general, i del contingut específic d'aquest jaciment.

 

L'èxit de les visites que precedeixen a la campanya d'aquest any, unes vegades realitzades en col·laboració amb els tècnics del Parc Natural del Túria i en altres amb l'Ajuntament de Paterna, i comptant sempre amb l'autorització dels propietaris i dels gestors de la Vallesa, ha portat el Museu de Prehistòria de València a programar, de nou, les tan sol·licitades visites comentades a la Lloma de Betxí.

 

Viatge en el temps: destinació l'Edat de Bronze valenciana

 

Durant l'Edat del Bronze, etapa de la Prehistòria en què es consolida l'activitat metal·lúrgica, les terres que envolten el Túria estan ocupades per nombrosos assentaments situats a les vessants i al cim de les muntanyes. Els grups humans que habiten són comunitats camperoles i ramaderes unides per llaços de caràcter familiar, llevat d'algunes persones que acaparen el poder.

 

Un dels jaciments excavats des del 1984 pel Servei d'Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València és la Lloma de Betxí (Paterna), que després de vint-campanyes s'ha convertit en un referent en els estudis sobre l'Edat del Bronze, tant per la informació aportada com pel seu excepcional estat de conservació.

 

Situat a la Vallesa de Mandor (Paterna), en un turó d'escassa elevació, 99 msnm, a curta distància del riu Túria. L'ocupació del lloc data del començament del II mil·lenni abans de Crist (AC), quan es construeix el gran edifici superior i una sèrie d'infraestructures d'accés, circulació i manteniment. Després d'un gran incendi, la casa va quedar arrasada, però l'espai es va continuar utilitzant fins a l’abandonament definitiu de l'assentament, cap al 1.500 AC.

 

La seua ubicació sembla estar relacionada amb l'explotació de les terres circumdants, aptes per al cultiu dels cereals i properes a un curs d'aigua estable. Al seu entorn es troben una sèrie de poblats menuts com ara la Llometa del Tio Figuetes, Ermita de Montiel, L’Alteret, Els Carassols, L'Alt dels Castillejos o El Gargao; masos o llogarets semblants a la Lloma.

 

Plafons divulgatius in situ i campanyes complementàries

 

En 2013, després de finalitzar les campanyes d'excavació, el Museu de Prehistòria va organitzar l'exposició temporal Viure vora el Túria fa 4.000 anys, inaugurada al febrer de 2015.

 

Vinculades a l'exposició es varen programar diferents activitats complementàries, entre les quals es trobaven les visites comentades al jaciment, efectuades entre els mesos de març a setembre. Les visites varen registrar un gran èxit d'assistència i participació ciutadana i despertaren gran interès entre la població local, raó per la qual es varen tornar a realitzar durant els mesos d'abril a juny de 2016.

 

D'altra banda, entre novembre i desembre de 2015 es varen realitzar les obres de recuperació, millora i manteniment del jaciment i, també, les tasques de senyalització mitjançant la instal·lació de plafons divulgatius per afavorir la interpretació de les restes excavades.